Mnt llibre by Mireia Ferrando

Índex Introducció.............................................................6 Consectetur adipiscing elit..........................6 Objectiu...................................................................7 Consectetur adipiscing elit..........................7 Metodologia..........................................................8 Consectetur adipiscing elit..........................8 Resum executiu....................................................10 Consectetur adipiscing elit..........................10

EL TERRITORI...................................................13

Montornès del Vallès.........................................14 Infraestructures: amenaça o oportunitat? 14 Sistema d’espais lliures.....................................16 Escala supramunicipal..................................16 Escala municipal: equipaments.................18 Montornès Centre..........................................20 Montornès Nord..............................................22 Carrer Llibertat.................................................24 Plaça de la Pèrgola i plaça del sorral i la plaça del sud.....................................................26 Darreres del carrer Nou d’Abril..................27 Mapa adminsitratiu...........................................28 Estructura administrativa............................28 Àrea de territori com a àmbit agregador 34 Mapa social............................................................36 Caracterització de la població....................36

PROCESSOS per engegar el CANVI.. 43

Objectiu: Millora consensuada de l’espai públic..................................................................44 Estratègies: Línies de treball desenvolupades..............................................44 Accions: Motors del canvi............................44 a1: Cinefòrum...................................................46 a2: Documental Colla gegantera...............46 a3: Associació fotogràfica.............................46

Introducci贸 Objectiu Metodologia Resum executiu

Introducció Consectetur adipiscing elit Mauris lobortis metus ac augue imperdiet, sit amet tincidunt neque eleifend. Aenean sed placerat erat. Nulla sagittis fermentum elementum. Nunc ac nisi nunc. Curabitur elementum elementum quam eu interdum. Mauris sem nunc, sagittis et auctor id, ultrices sed tellus. Mauris posuere odio non lorem lobortis, eu dignissim est consectetur. Nunc eu egestas nunc. Phasellus commodo lacus id odio dignissim adipiscing.

Footer - açò és un footer i té text

Objectiu Consectetur adipiscing elit Mauris lobortis metus ac augue imperdiet, sit amet tincidunt neque eleifend. Aenean sed placerat erat. Nulla sagittis fermentum elementum. Nunc ac nisi nunc. Curabitur elementum elementum quam eu interdum. Mauris sem nunc, sagittis et auctor id, ultrices sed tellus. Mauris posuere odio non lorem lobortis, eu dignissim est consectetur. Nunc eu egestas nunc. Phasellus commodo lacus id odio dignissim adipiscing.

Metodologia Consectetur adipiscing elit Mauris lobortis metus ac augue imperdiet, sit amet tincidunt neque eleifend. Aenean sed placerat erat. Nulla sagittis fermentum elementum. Nunc ac nisi nunc. Curabitur elementum elementum quam eu interdum. Mauris sem nunc, sagittis et auctor id, ultrices sed tellus. Mauris posuere odio non lorem lobortis, eu dignissim est consectetur. Nunc eu egestas nunc. Phasellus commodo lacus id odio dignissim adipiscing.

Footer - açò és un footer i té text

Resum executiu Consectetur adipiscing elit Mauris lobortis metus ac augue imperdiet, sit amet tincidunt neque eleifend. Aenean sed placerat erat. Nulla sagittis fermentum elementum. Nunc ac nisi nunc. Curabitur elementum elementum quam eu interdum. Mauris sem nunc, sagittis et auctor id, ultrices sed tellus. Mauris posuere odio non lorem lobortis, eu dignissim est consectetur. Nunc eu egestas nunc. Phasellus commodo lacus id odio dignissim adipiscing. l’avió va a tope.

Footer - açò és un footer i té text

EL TERRITORI

MontornĂ¨s del VallĂ¨s Comparativa Mapa social Mapa administratiu

Montornès del Vallès Infraestructures: amenaça o oportunitat? Els desenvolupaments urbans - teixits residencials i industrials- de Montornès del Vallés estan clarament determinats pels espais intersticials que han anat deixant els diferents tipus d’infraestructures que concorren en aquest territori. D’una banda, les infraestructures “toves” les fluvials del riu Congost i el riu Mogent - i, d’altra banda, les infraestructures “dures”: viàries - A7 - i ferroviàries - línia de RENFE i AVE - que, malgrat haver-se implantat en els darrers 50 anys, han condicionat clarament el creixement del nucli. D’altra banda, aquesta configuració condiciona clarament les dinàmiques del propi nucli en sí mateix i en relació amb la resta de municipis i espais lliures de l’entorn en tant que, tant el traçat de les infraestructures dures com les toves es converteixen en barreres que segmenten el territori desconnectant les illes que generen als espais intersticials.

Pel que fa a les àrees residencials, el municipi consta de dos nuclis aïllats entre sí: Montornès Centre, situat a la plana de la banda sud-est del Mogent i Montornès Nord, situat a la banda nord, juntament amb el polígon industrial de Riera Marsà. La separació dels dos nuclis, però, no es només física sinò que acaba esdevenint una fragmentació social entre els veïns de tots dos indrets. Es tracta d’una de les fractures més importants que es genera dintre del

Footer - açò és un footer i té text

propi teixit residencial de Montornès i porta implícita una desvinculació social entre les dues poblacions que acaba perjudicant els interesos de totes dues. En aquest sentit, cal fer menció de dos aspectes: • El Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal ja preveu una connexió viària entre tots dos nuclis, a través d’una Ronda. Aquestes operacions, com bé s’ha demostrat en molts altres casos, sovint esdevenen una oportunitat per generar un apropament a través del desenvolupament de nous sòls residencials, tot lligat per un nou eix viari. Tot i així, sovint la configuració d’aquest eix viari no és la d’un eix cívic, sinò que està dissenyat sota els paràmetres tradicionals d’un vial de trànsit. Cal parar atenció doncs en que aquesta estratègia, tot i que inicialment tingui una intenció positiva, no s’acabi sumant al llistat de barreres infraestructurals descrit anteriorment. • Actualment, el consistori té en marx el projecte d’executar una passera peatonal per sobre del Mogent que enllaci la xarxa de camins del Pla de Can Vilaró que connecta amb Montornès Centre - amb Montornès Nord. El punt d’arribada de la passera serà la banda sud de la rotonda per on s’accedeix actualment al barri.

Contenidors de reciclatge

Sistema d’espais lliures Escala supramunicipal Per tal que el sistema d’espais lliures d’un municipi funcioni adequadament i presti el servei d’espai de lleure a la ciutadania, cal que estigui teixit per una xarxa d’espais d’accés públic - municipals i supramunicipals - ben connectats entre ells i adequats a l’ús que se’n vulgui fer. En el cas de Montornès, cal destacar cinc grans espais lliures d’abast supramunicipal, els quals conformarien la xarxa primària amb la qual haurien de connectar els espais lliures d’abast municipal; són els següents: • La llera del riu Mogent: enllaça Montornès Nord amb Centre però no està adequat per a l’ús ni el trànsit públics; la qual cosa el converteix en una barrera només franquejada pel pont de l’Avinguda Llibertat. Igualment, cal apuntar que la vora oest està “taponada” per un conjunt de naus industrials, mentre que la banda est dona front al Pla de Can Vilaró, a través d’un camí rural que voreja el riu

• El Pla de Can Vilaró: es tracta d’uns camps de blat d’un alt valor paisatgístic, als quals s’accedeix per camins públics des del nord del municipi. L’accés, però, no està enllaçat amb cap espai públic rellevant del nucli, malgrat estar situat a la vora del parc del Torrent de les Vinyes Velles, amb qui podria enllaçar. • El Turó de les Tres Creus: és un lloc tradicional d’esplai del municipi, on actualment s’ubica el Monsobservans. Les connexions principals es realitzen des de Montornès Nord i en aquest sentit, històricament, ha estat més vinculat a aquest. Igualment, l’accés tampoc està suficientment indicat ni enllaçat adequadament amb la xarxa d’espais del barri. • El Bosc de Can Coll:

1. Llera del riu Mogent 2. Parc del Torrent de les Vinyes Velles

• El Parc del Torrent de les Vinyes Velles: Segueix la cursa del torrent que li dona nom i ha estat adequada, al seu pas pel centre, en un parc urbà. Caldria millorar el final del parc per connectar-lo eficaçment amb la llera del Mogent

Footer - açò és un footer i té text

3. Pla de Can Vilaró 4. Turó de les Tres Creus 5. Bosc de Can Coll E2. Espais lliures d’abast supramunicipal.

1 2

3 3

4 5 2

Escala municipal: equipaments En general, que la xarxa d’espais lliures d’abast municipal estigui força vinculada amb els serveis municipals que s’ofereixen, a nivell de planificació i ús, és un factor positiu que ajuda a aconseguir uns espais públic més dinàmics, en tant que atreuen un gran nombre d’usuaris diàriament: escoles, centres de salut, centres esportius, etc. Principalment, ens referim als serveis que ofereixen els equipaments municipals que han estat prevists al planejament urbanístic vigent, per tal de dotar al municipi d’un nivell de serveis adequat a la quantitat i tipus de la població que abasten, Pel que fa a la distribució dels equipaments al territori, no és homogènia si atenem al pes poblacional de tots dos indrets, que tampoc ho és; gairebé tres quartes parts de la població es concentra a Montornès Centre (73,75%), i algo més d’un quart a Montornès Nord. La gran majoria d’equipaments de primer ordre (administratius i sanitaris) es concentren a Montornès Centre, mentre que a Montornès Nord els equipaments que s‘hi ubiquen són els de proximitat com ara l’escola (CEIP Marinada i CEIF El Lledoner) o el mercat.

A Montornès Nord, en un intent d’atreure població de Montornès Centre, s’hi ubiquen a principis dels 90 dos equipaments d’abast municipal: el Centre Infantil La Peixera i el Centre Juvenil Satèl·lit, tots dos vinculats amb l’esplai

Footer - açò és un footer i té text

i el lleure dels més petits. Ambdós han estat prevists per atendre el públic més jove del conjunt del municipi, tot i així, la realitat és que només es compta amb usuaris del propi barri.

A. CEIP Can Parera + Escola de Música + Biblioteca B. CAP C. Ajuntament D. Teatre E-F. CEIP Palau Ametlla

Amb aquesta mateixa intenció, s’ha construït darrerament el Centre Cívic Montbarri als locals adjacents a l’esglèsia. Igualment, l’espai d’equipaments comunitaris esportius, situats al nord-oest del barri, resta tancat i en desús atès el mal estat de les instal·lacions. A Montornès Centre es dona la circumstància que alguns dels equipaments culturals més importants com ara la biblioteca o el centre de salut, l’ajuntament i el CEIP Mogent, estan concentrats al nord del municipi, en una posició perifèrica, limitant més al nord amb el sòl no urbanitzable de Can Vilaró. D’altres equipaments escolars, però, com ara l’escola Sant Sadurní o Palau d’Ametlla i el Teatre Municipal, es troben a la vora del carrer Major. Actualment però, també s’observen deficiències de servei en relació a la població més jove, i s’està assajant un intent d’ubicar un espai de lleure per joves i infants al Centre, ja que s’ha comprovat com la població jove del centre no acudeix al CJ Satèl·lit per estar situat a Montornès Nord.

G-H. CEIP Sant Sadurní I. Galeria Can Xerracan + Ràdio Montornès J. Can Coll K. Cementiri municipal L. Pla de transició al Treball M. Església Sant Sadurní N. Aula formació Pintor Mir +Antigues Escoles + Pistes de Petanca O. CEIP Mogent P. IES Marta Mata Q. Buit R. Casal de Cultura S. IES Vinyes Velles T. Centre Juvenil Satèl.lit U. Mercat V. CEIP Marinada W. Centre infatil la Peixera + Llar d’infants el Lledoner X. Església Nostra Senyora del Carme Y. Zona Esportiva Municipal

Espais públics d’abast municipal

W Y

R B

C D E

G H M

19 O

J K

Montornès Centre L’espai públic de Montornès Centre funciona a través de la xarxa tradicional de carrers i places. Les places, en concret, són l’espai públic per excelència del centre de Montornès, i difereixen unes d’altres en funció de la mida, l’ús o la proximitat als equipaments municipals que les doten d’activitats i usuaris:

• Mida S: les places més petites - fins a 1.000 m2 - són la de Joaquim Mir, Margarita Xirgu, la plaça Joan Miró i la de l’Enxaneta. Les tres primeres, estan associades a un equipament el qual determina fortament els ritmes de la plaça. La Joan Miró evoluciona diàriament amb l’horari de l’escola Sant Sadurní, la de Margarita Xirgu amb el de l’escola de Palau d’Ametlla i, puntualment, amb el Teatre. I la Joaquim Mir, malgrat ser l’avantsala de l’esglèsia del poble, resta buïda la major part del temps en tant que l’equipament religiós no compta amb unes dinàmiques importants d’usuaris. Tot i així, les antigues escoles, que també donen front a la plaça, poden constituir un potencial atractor d’activitat i usuaris en un futur. Finalment, cal fer menció de l’Enxaneta que, malgrat ser la més petita de totes, concentra un gran nombre d’usuaris atès que compta amb un espai de joc per a nens petit tancat, a la vora d’una terrassa de bar on els pares i mares controlen el joc dels nens.

Footer - açò és un footer i té text

• Mida M: les places d’un tamany mitjà - entre 1.000 i 5.000 m2 - , com la de les Lleixes i la de la Joventut, malgrat tractar-se d’espais més grans que les anteriors, funcionen gairebé de la mateixa manera en tant que, els espais on es concentra la gran majoria dels usuaris, és al voltant de les zones de jocs de nens. En aquest sentit, difereixen ben poc de les anteriors tant pel que fa al tipus d’usuaris com a les activitats que en elles es realitzen. A més a més, a la de les Lleixes, es dona la particularitat de tenir una topografia bastant complexa, amb la qual cosa part de la zona urbanitzada com a tova, no es pot fer un ús actiu. • Mida XL: Les més grans, de més de 10.000 m2 com ara la del Parc del Gegants o el del Torrent de les Vinyes Velles, tenen una posició més perifèrica i, atesa la seva gran dimensió, no necessiten en tanta mesura d’un equipament que dinamitzi les activitats i la intensitat d’ús de la plaça, sinò que, el propi espai estableix els ritmes més adients. Així, el Parc dels Gegants és un espai d’estada, situat relativament a prop de l’IES Marta Mata i el CEIP Mogent. Mentre que el del Torrent de les Vinyes Velles és un parc lineal, caracteritzat per un recorregut molt clar i amb un caràcter menys urbà que atreu altre tipus d’activitats com el passeig. Igualment, la proximitat d’alguns trams amb equipaments com l’IES Vinyes Velles, també genera activitats estàtiques més puntuals de trobada del jovent.

5 1 2

3 4

Esquema d’àmbits funcionals de Montornès Centre

Accés a espai de lleure Connexió peatonal de 1r grau Connexió peatonal de 2n grau 1. Plaça Joan Miró 2. Plaça de Pau Picasso 3. Parc dels Gegants 4. Pl. de Joaquim Mir 5. Plaça de les Lleixes 6. Plaça de l’Enxaneta 7. Pl. Margarida Xirgu 8. Plaça de la Font 9. Parc Vinyes Velles E2. Sistema d’espais lliures a Montornès Centre. 10. Plaça de la Joventut

6 10

9 2

8 9

3 4

Montornès Nord L’espai públic de Montornès Nord no està estructurat segons les pautes tradicionals del model de plaça - carrer, sinò segons un sistema propi que organitza els espais intersticials que els blocs d’habitatges deixen entre sí. Cadascun dels blocs té un número assignat, tal com veien abans, i és aquesta la manera en què els veïns i veïnes del barri identifique n els espais lliures que els envolten. No es parla d’un carrer sinò del davant o el darrera del bloc número “x”.

Es generen així entre elles, d’una banda, espais de més entitat que sí són reconeguts com a places: la Plaça del Poble, la del 1r de Maig, etc. Mentre que, d’altra banda, hi ha un munt de racons més petits que, malgrat no tenir la categoria de plaça, tenen la dimensió suficient per serho, tot i que en la gran majoria de casos, s’han convertit en platges d’aparcament. És a dir, en ser tractats com espais residuals entre blocs, exteriors als espais centrals, han perdut la seva vocació d’espai públic, en molts casos per esdevenir un espai al servei del vehicle privat. D’altres espais, malgrat anomenar-se places, no tenen la consideració de tal, com les tres situades més al sud: de la Pèrgola, del Sorral i la del Sud.

Footer - açò és un footer i té text

Les places pròpiament dites han establert una jerarquia funcional entre elles - depenent de les seves característiques o posició relativa respecte als pols atractors d’activitats -, i totes elles estan envoltades per edificacions, només un dels costats de la de Lluis Companys limita amb un carrer: el de Federico Garcia Lorca. • Així, la plaça del Poble és el centre referencial del barri com a espai públic, on s’organitzen tota mena d’activitats lúdiques. En tant que les seves dimensions generoses dibuixen un espai molt obert on hi tenen cabuda diversitat d’activitats, no té tanta necessitat d’activitat comercial a les plantes baixes la qual s’ha desplaçat cap a espais de dimensions més controlades.

els espais verds dels turons amb una zona específica adequada com a camp de futbol i una zona de jocs infantils, totes dues molt concorregudes i utilitzades per nens i nenes provinents de tot arreu del barri i, principalment, dels blocs de les vores. • LaAccés Plaçaade l’Autonomia espai de lleure Connexió peatonal de 1r grau Connexió peatonal de 2n grau 1. Espai de rebuda de la passera 2. Plaça de la Pèrgola 3. Plaça de la Sorra 4. Plaça del Sud

• La plaça del Primer de Maig compta amb un espai de jocs i és utilitzada majoritàriament per nens i nenes dels blocs de pisos que l’envolten; la seva proximitat al Centre Juvenil Satèl·lit atreu públic jove a les seves vore. • La plaça Lluis Companys, atesa la seva peculiar configuració definida amb suaus turons al voltant d’un creuament de camins, fa que, d’una banda, es converteixi en un espai de pas entre el carrer Federico García Lorca i el final del carrer Llibertat, a través dels espais entre els blocs 21-22-23-24. Igualment, combina

5. Darreres del carrer Nou d’Abril 6. Plaça del poble 7. Plaça del Primer de Maig 8. Plaça Lluís Companys 9. Plaça de l’Església 10. Plaça de l’Autonomia 11. Pl. de Federico García Lorca 12. Pl. Carrer Federico Garcia Lorca E2. Sistema d’espais lliures a Montornès Centre.

8 11 3

12 9

6 4

3 4 2

1 5

Carrer Llibertat Funcionalment, el barri s’organitza al voltant de 4 àmbits definits clarament pels tres eixos viaris: el carrer Llibertat, el carrer Federico García Lorca i el carrer Antonio Machado. D’entre ells, el carrer Llibertat és el que pren més rellevància en el conjunt del barri per diferents motius: • És el carrer principal, l’espina dorsal que travessa el barri i enllaça amb la xarxa viària que cap a Montornès Nord i de sortida del municipi • Concentra els principals pols d’atracció d’activitats: • El Mercat • El CEIP Marinada • El CJ Satèl·lit • És el punt / l’espai on desemboquen els recorreguts interns dels 4 àmbits identificats anteriorment.

És especialment interessant analitzar aquest darrer aspecte: la manera en què conflueixen els espais lliures interiors de la zona sud del barri en tant que no han estat prevists com a tal.

Footer - açò és un footer i té text

Com bé déiem a l’inici, els recorreguts entre els diferents espais del barri no es produeixen, majoritàriament, a través de carrers tradicionals, sinò que discorren entre els espais al voltant dels blocs d’habitatge. I, des d’aquí, s’accedeix al carrer principal, el carrer Llibertat, on s’hi ubiquen gran part dels serveis. Doncs són precisament aquests punts d’encontre entre els recorreguts interns dels àmbits residencials i el carrer principal, on es produeix el vertader contacte entre tots dos sistemes. Tot i així, malgrat ser importants espais de transició, prenen un paper totalment secundari en tant que han estat tractats com a zones d’aparcament. Aquest fet tan característic, ha de ser aprofitat com una oportunitat per … han de passar de ser “taps” - com a platges de parking - a “portes” que permetin un pas fluid i agradable de persones entre els espais interns del barri i el fil que teixeix els contenidors d’activitats més dinàmics del barri. ones. És per això que considerem que han de jugar un paper rellevant en la reformulació del carrer per tal que pugui acollir, mitjançant les seves particularitats, activitats de caire més estàtiques, vinculades amb els serveis que proporciona. En aquest sentit, i tenint en compte que el caràcter del carrer Llibertat ve donat pels contenidors d’activitats i les portes dels barris - que el puntegen -, la seva transformació

ha de venir de la mà, inicialment, del replanteig de les interseccions entre els fluxes de persones que provenen tant del mercat, de l’escola o del centre juvenil -per enumerar els que conté en el seu propi recorregut-, com les que “surten” dels espais interiors del barri. Serà un projecte, doncs, per resoldre espais de trobada que, evidentement, haurà de la mantenir la visió global. D’altra banda, també cal destacar que, en tant que el disseny urbà del polígon inicial de Montornès Nord, feia que els habitatges volquessin a l’interior de la “zona 1”, es dona la circumstància de que les façanes de la zona 1 que donen al carrer Llibertat, no ho fan amb la seva façana principal - que està orientada als espais interiors - sinò que és la façana posterior la que es volca sobre el carrer

Peu de foto

Llibertat. Això és, les peces principals dels habitatges miren als espais interiors de la zona 1, mentre que les peces secundàries - cuines i banys -, ho fan al carrer Llibertat. De la mateixa manera que els “espais-plaça” interiors són els de més rellevància, així també els espais privats dels blocs d’habitatges del carrer Llibertat. Finalment, en relació a aquest espai, cal destacar la generositat de les seves dimensions, i la gran quantitat de superfície que se li reserva al cotxe (parking - calçada - etc.) front al destinat al vianants (vorera i espai transitable a peu). Tot plegat, serà clarament un dels aspectes principals a revertir a la procés de canvi que engegarem per modificar les dinàmiques establertes.

2 1

25 Esquema d’àmbits funcionals de Montornès Nord

Peu de foto

Plaça de la Pèrgola i plaça del sorral i la plaça del sud D’entre les places enumerades a Montornès Nord, hi ha tres d’elles situades a la punta sud del barri, que juguen un paper ben diferent de les més rellevants, descrites anteriorment. Es tracta de l’entorn format per la Plaça de la Pérgola, la del Sorral i la del Sud. Inicialment, es podrien analitzar per separat en tant que presenten dinàmiques diferents, si bé és cert que la seva posició perifèrica - totes tres obertes a carrers principals les fan ben diferents a les places interiors com la Plaça del Poble o la del Primer de Maig molt més concorregudes. txt Tant la plaça del Sorral com la del Sud es distribueixen en dues plataformes a diferents nivells, enllaçades per un tram d’escales en cadascun d’ells. L’accés adaptat per salvar els desnivells es produeix pels carrers que les voregen, que pugen en pendent.

Pel que fa a les dinàmiques d’ús, la cota superior de la plaça del Sorral està ocupada per un espai de sorra - del que rep el nom - on, puntualment, els nens i nenes juguen a baló. A la plaça del Sud, per contra, s’ha habilitat una gran “platja de parking” que impossibilita l’ús dels veïns i veïnes. Les plataformes de sota de totes dues, estan ocupades

Footer - açò és un footer i té text

per ambdós bars que ocupen part de l’espai públic amb terrasses. A la Plaça del Sud, la proximitat de la terrassa a una zona de joc de nens, atreu més quantitatd d’usuaris que la del Sud, que resta buïda gran part del temps. Els usuaris principals de totes dues, no són veïns o veïnes provenints d’altres parts del barri sinò els dels props blocs d’habitatges que els envolten. En aquest sentit, juguen un paper secundari dintre de la jerarquia general del barri tot i que, com espai de proximitat per als veïns de més a la vora, és un elements estructurador a tenir molt en compte. La plaça de la Pergola és ben diferent: és l’aparador del barri, l’espai públic més visible des dels vials de trànsit que el circunden, i pas obligat per tots els vianants que accedeixen a l’interior del barri travessant la “zona 1”. Es tracta d’una superfície en pendent que, malgrat tenir la denominació de plaça, no funciona com a tal. Originàriament, s’hi ubicava el primer dispensari del barri on actualment trobem només l’estructura de ferro de l’antic barracó - però actualment no acull cap tipus d’activitat estàtica, tret del pas per una escala en rampa situada a la banda est, que no compleix les condicions d’accessibilitat necessàries per fer l’itinerari practicable per a persones amb mobilitat reduïda.

Peu de foto

Darreres del carrer Nou d’Abril Hi ha però d’altres espais a Montornès Nord, que ni són carrers ni són places; de nou ens trobem amb espais intersticials entre els blocs de pisos que acaben funcionant com espais de pas, de joc i fins i tot, de vegades, d’estada. Un cas paradigmàtic és l’espai que es genera al darrere dels blocs que donen front al carrer Nou d’Abril i la plataforma on s’assenten aquests i el nivell superior on estan situades la plaça del Poble i la del Primer de Maig.

dels habitatges. En total, es tracta d’un espai de xx metres de llargada i una superfície de xx m2, gens menyspreable en el conjunt del barri, al qual s’aboquen xx habitatges. És a dir que, un gran nombre de veïns i veïnes el viuen com un entorn de proximitat que ha quedat en una posició totalment residual tot i que, per les seves dimensions, i situació de proximitat a espais públics de més rellevància (plaça del Poble o 1r de Maig) té un potencial latent per augmentar la qualitat d’ell mateix i de l’entorn en què s’insereix.

Per salvar aquest desnivelles, darrerament s’han realitzat intervencions per millorar l’accessibilitat (escales i rampes) • Els espais triangulars generats entre els blocs i el talús que salva el desnivell es configuren de la següent manera: • Zones triangular amb gespa, envoltades d’espais asfaltats de pas entre els blocs, la superfície verda i el talús. • Talús enjardinat parcialment amb una forta pendent • Les superfícies verticals que embocallen l’espai són les mitgeres laterals - cegeues - dels blocs i les façanes posteriors dels mateixos on volquen les cuines i banys

27 Peu de foto

Mapa adminsitratiu Estructura administrativa El Pla Estel és una proposta metodològica que situa l’ espai públic en el centre d’ atenció de l’ acció política i ciutadana d’ un municipi. La seva intenció prioritària és promoure que tothom pugui prendre consciència de la importància que té la qualitat del sistema d’ espais públics per al conjunt de la societat i com incideix en el bon o mal funcionament del municipi. En aquest procés de presa de consciència i identificació de responsabilitats compartides caldrà implicar tots els agents ciutadans, econòmics, culturals, administratius i polítics. Tothom podrà trobar així, el seu rol i descobrir quina és la seva aportació estratègica en la construció d’ una ciutat més col·laborativa i integrada.

Per aquest motiu, és molt important situar el conjunt de l’ Administració Municipal com una prolongació natural de l’ Espai Públic. En certa mida, és la seva expressió organitzativa i per tant ens caldrà reforçar i fer visible el seu vincle. En l’ Ajuntament de Montornés i de la mà de Xarxa Consultors, s’ha fet un programa de modernització organitzativa i una proposta d’ organigrama que apunta els reptes per poder “avançar cap a una organització eficient i eficaç que funcioni independentment de l’ equip de govern de cada moment”. Aquesta voluntat d’ autonomia per part de l’ administració pública respon al lògic compromís dels seus treballadors i treballadores amb “implantar a l’Ajuntament un model organitzatiu que permeti definir

Footer - açò és un footer i té text

els objectius estratègics i operatius”. És a dir, “incorporar un procediment de planificació estratègica i alinear a les persones amb els objectius generals de la corporació i disposar d’ una organització que permeti fer un seguiment i avaluació dels objectius”. En el següent organigrama es visualitza molt fàcilment l’ estructura organitzativa de l’ Ajuntament de Montornés i s’ indica quines han estat les àrees i departaments que s’han vinculat a través de les entrevistes.

direcció d’àrea entrevista realitzada entrevista pendent direcció d’àrea

T1. Estructura Administrativa de l’Ajuntament de Montornès.

missatge entrevistaentrevistat realitzada missatge entrevistaestel* pendent missatge entrevistat missatge estel*

T2. Fitxes d’entrevistes amb personal de l’Ajuntament de Montornès.

PRESIDÈNCIA

ACCIÓ SOCIAL

CIUTADANIA

GESTIÓ ECONÒMICA

TERRITORI

SEG. CIUTADANA i CONVIVÈNCIA

€

Gabinet d’alcaldia

Serveis socials

Participació ciutadana

Planif., Gest. i control pressupost

Urbanisme

Policia local

S. jurídics i administratius

Polítiques d’Igualtat

Cultura, Festes i Patrimoni

Comptabilitat

Habitatge

Protecció civil

OAC

Promoció econòmica

Esport

Gestió d’ingressos

Medi ambient i sostenibilitat

Convivència i civisme

Planif., Organitz. i processos

Educació

Cooperació internacional

Transferències i subvencions

Serveis municipals

Contractació i Compres

Joventut

Consum

Tresoreria

Obres públiques

Projectes estratègics

Promoció de la salut pública

Via pública

Arxiu Admin. i Invent. de Béns

Promoció del municipi

Disciplina Urbanística

Recursos Humans

S. jurídics i administratius

Mitjans de comunicació

Serveis tècnics

Noves tecnologies

ÀREA DE PRESIDÈNCIA

Oficina d’Atenció Ciutadana Pilar Casilla

Departament de Mitjans de Comunicació Marga Gené

Departament de Projectes Estratègics Rafael Folch

L’OAC és un servei de l’Ajuntament que registra

Des d’aquest departament s’atenen els espais

Es treballa per implantar a l’Ajuntament un model

incidències en l’ espai públic. Les seves funcions són les

comunicatius municipals de Ràdio Montornés, el web i

organitzatiu que incorpori procediments de planificació

d’informar, les de registre, les del padró i cens electoral. Les

les xarxes socials, i la revista Montornés viu. També s’atén

estratègica i alinie a les persones amb els objectius

qüestions es realitzen a través d’ instàncies i escrits, per

premsa i altres mitjans de comunicació.

generals de la corporació.

Es veu necessari crear un protocol d’ informació dels

Es volen reforçar els elements transversals de la

processos urbanístics.

gestió com són la dels RRHH, la gestió econòmica, la

telèfon i a través de la pàgina web. Es treballa en la implementació dels procediments de queixa i reclamacions, mirant de fixar el temps màxim

de qualitat, la de planificació i organització del treball,

de resposta i el seguiment del recorregut i derivació a les

Es pot iniciar el relat d’una transformació o millora

així com els sistemes d’ informació i altres de polítiques

diferents àrees.

d’un espai públic amb la pròpia diagnosi col·laborativa.

generals.

D’aquesta manera es posa més èmfasi en la implicació Es vol substituir “reclamació” per “suggeriment” i

propositiva i participativa de la gent, en lloc de fer-ho

Al sistema d’espais públics i equipaments hi conflueixen

reconduir la rumorologia pel coneixement de les accions

només des de la queixa.

accions i objectius de totes les àrees. Això el converteix

correctores de l’administració pública.

en un element potencial de tranversalitat de procesos En matèria d’ obra pública, és important fer un

administratius.

El web de l’ajuntament pot incloure un espai dins

seguiment de l’espai en transformació i poder informar-ne

l’OAC per al seguiment i valoració de les accions i

amb continuitat. Cal tenir en compte però, la capacitat de

La unitat de sistemes d’informació es pot reforçar

transformacions que tinguin lloc als espais públics.

digestió informativa que la gent té.

amb eines i programari de georeferenciació de dades (GIS), i situar-se dins l’àrea de Territori.

L’àrea de territori pot fer, pel que fa a l’espai públic,

d’espai agregador de les diferents àrees administratives i les seves polítiques ciutadanes.

Footer - açò és un footer i té text

ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL

Departament de Polítiques d’Igualtat José Gómez

Departament de Serveis Socials i Ciutadania Maribel Pinza

Departament de Promoció econòmica Rosa Padilla i Àngels Puig

El Pla d’Igualtat marca 7 línies estratègiques d’accions a

Es posa ènfasi en la influència de situar els equipaments

Es centren amb aspectes relacionats amb la borsa de

implementar amb totes les àrees de l’ajuntament. Amb

municipals en la perifèria del nucli.

treball i els serveis a les empreses.

El sistema de places de Montornès centre està

Mapificar els espais de formació per a aturats i els

Línia 1 (impuls de polítiques de gènere). El disseny

connectat peatonalment de manera molt deficitària amb

locals comercials buits els posaria en relació amb l’espai

inclusiu aporta indicadors d’ús de l’espai públic, i inicia

els equipaments: baixa intensitat d’ús i d’ocupació de

públic i els equipaments. Usos específics d’aquestos locals

la formació en disseny des d’una perspectiva de gènere.

l’espai públic per part de determinats perfils ciutadans.

incrementarien la vitalitat social a l’espai públic.

dones). Es pot fomentar l’aparició d’espais físics d’atenció

No hi ha equipament de referència infantil/juvenil a

És positiu implicar les petites empreses del municipi

a infants i d’espais de trobada de la ciutadania. / Línia

Montornès Centre.

en la recuperació i dinamització econòmica de l’entorn de

una d’elles s’ha contractat l’agent d’Igualtat Jóse Gómez.

/ Línia 3 (foment de la participació sociopolítica de les

6 (inclusió de la perspectiva de gènere en el disseny de

l’espai públic .

la ciutat. Es pot elaborar un mapeig dels punts obscurs i

És important la creació i pacificació d’eixos cívics que

perillosos o zones de baixa seguretat.

interconectin equipaments públics amb el sistema de

Es poden preveure plans d’ ocupació específics

places. Fer-los inclusius de diferents edats i generacions

relacionats amb la custòdia de l’espai públic, amb

afavorirà la corresponsabilització i control ciutadans.

el manteniment i seguiment de les seves activitats

Montornès Nord i Montornès Centre tenen diferents dinàmiques de grups. A Montornès Nord les dones

i transformacions, i amb les valoracions i propostes

grans no tenen espais comuns amb les dones joves

ciutadanes.

immigrades. Possibles espais de trobada al voltant del tèxtil i la cuina. Si Territori (habitatge i espai públic) comptés amb la implicació de dones, la nova “custòdia” ciutadana reforçaria l’associacionisme i la percepció de seguretat.

ÀREA DE CIUTADANIA

ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA I CONVIVÈNCIA

Direcció d’Àrea de Ciutadania

Departament de Policia Local

Encarna Hervàs

Sergi Giménez

ÀREA DE TERRITORI

Departament de Seveis Jurídics i Administratius Eva Querol

L’ àrea de ciutadania consta de 7 departaments. Aquestos,

Aquest departament té una característica estratègica:

Té nombrosos departaments (9) i és important conèixer la

interaccionen amb 52 associacions i organitzacions

gestiona dades durant les 24 hores del dia de tots els

capacitat en recursos humans i gestió de què disposa.

ciutadanes, 7 de les quals són associacions veïnals.

espais públics del municipi i de la mobilitat general. Si Territori ha de ser l’espai transversal i agregador

Es detecta un cert esgotament de la ciutadania envers

Els conflictes que afronta es divideixen en els

de la resta d’àrees, cal valorar quines són les millores

la col·laboració en procesos de participació dirigits des de

deliqüencials, els de faltes administratives, i els d’espais

estratègiques a incorporar.

l’administració.

de convivència i activitats en l’ espai públic. Aquest darrer

Enlloc de ser l’ Ajuntament qui promogui la

grup és estacional (es concentra en els mesos que van de

La unitat de sistemes d’informació es pot reforçar

març a setembre).

amb eines i programari de georeferenciació de dades (GIS), i ha de funcionar com un sistema trans-àrea a

participació de dalt a baix , s’ establirien mecanismes per a la comunicació continuada dels veïns i veïnes a través de

La rellevància de les dades que des de la policia local

l’OAC i els equipaments públics.

es poden obtenir fa necessari que s’incorporin al grup de gestió i visualització del GIS corresponent.

Es podria vincular als agents de via pública i als agents cívics amb el Departament de Serveis Municipals.

Conjuntament amb les àrees de d’Acció social i la de Ciutadania es podrien disposar ponts estables

Es diferencia clarament entre Montornès Centre i

S’optimitzarien recursos humans i s’incorporaria la

de visualització de necessitats per reforçar un canvi

Montornès Nord. Al primer, els conflictes són deguts a

ciutadania en tasques de custodia urbana.

estratègic en la situació i creació d’ equipaments públics.

l’ocupació i ús de l’ espai públic. Al segon, els conflictes que sorgeixen són de convivència i lligats a l’ horari nocturn.

La custodia de l’ espai públic pot ampliar-se a la

l’ajuntament.

gestió d’equipaments, a programacions culturals, i a la cooperació d’associacions i entitats en la recerca d’estratègies de millora i dinamització d’espais lliures.

Footer - açò és un footer i té text

Àrea de territori com a àmbit agregador En aquest context de renovació organitzativa, el Pla Estel preveu una sèrie d’ entrevistes amb persones de les diferents àrees organitzatives de l’ ajuntament. Es tracta que el Pla Estel pugui esdevenir també, un element transversal d’ interconexió entre les mateixes arèes i la ciutadania. L’ espai públic que és l’ objecte d’atenció del Pla Estel, és el motiu al voltant del qual les diferents àrees aporten el seu coneixement i experiència en la gestió i atenció de la ciutadania. A l’Àrea de Presidència, el departament de l ‘OAC , el Departament de Mitjans de Comunicació i el Departament de Projectes Estratègics, tenen continuament relació i estan implicats en aquelles coses que passen en l’ espai públic . Amb les àrees d’ Acció Social i de Ciutadania , s’ hi relacionen fins a 74 associacions ciutadanes de tot tipus ( socioculturals, esportives, comercials , veïnals, etc..).

disseny i en la “custòdia” de l’espai públic. Per això, la cinquena àrea, la de Territori , amb els seus 9 departaments , necessitària traçar un espai col.laboratiu permanent amb les altres 4 àrees que anès nodrint informació i propostes. El Pla Estel apunta a una metodologia de millora progresiva i sostenible del seu sistema d’ espais públics, que implicarà també, els seus equipaments i espais de participació ciutadana i per tant, la connectivitat entre àrees que hi tenen relació.

ICV

PSC

CiU

[Govern] [Oposició]

Responsable polític

Totes elles tenen un lloc o emplaçament que les situa en el territori i totes , per tant, queden estretament vinculades amb l’espai públic. L’ Àrea de seguretat ciutadana i de convivència , també es relaciona d’ una manera especialment directa amb l’ espai públic i té un paper estratègic en la seva qualitat . Aquestes 4 àrees necesitarien doncs, del reconeixement per part de tota l’ estructura organitzativa, del seu paper estratègic en el

Footer - açò és un footer i té text

Regidor

Ciutadans no associats involucrats Ciutadans no associats a involucrar T3. Resum: Àrea de Territori com a àmbit agregador.

Parc dels Gegants Pl. de Joaquim Mir

Jutjats Socials (6)

Plaça de les Lleixes Plaça de l’Enxaneta

Escolars (12)

Pl. Margarida Xirgu Plaça de la Font Parc Vinyes Velles

Veïnals (7)

CAC C. Satèl·lit Peixera

SEGURETAT I CONVIVÈNCIA

Llar d’infants Bòbila

Plaça de la Joventut altres

PRESIDÈNCIA

Pla salut pública

Plaça de Pau Picasso

Pla director societat de la informació

Ràdio

REPRESENTANTS POLÍTICS

PLANS SECTORIALS

Pla comerç

Religioses (3)

ÁREES ADMINISTRACIÓ

Pla mobilitat

EQUIPAMENTS PÚBLICS

Pla igualtat / Pla jove

ENTITATS I ASSOCIACIONS

Pla estel

Plaça Joan Miró

CIUTADANS NO ASSOCIATS

Pla estratègic

Montornès Centre

ESPAIS PÚBLICS

ACCIÓ SOCIAL

Comercial (1) Casal cultura

Plaça de la Pèrgola Plaça del sorral Carrer Llibertat

Juvenils lúdiques (3)

Escola música etc...

TERRITORI

Darreres 9 d’Abril Plaça del Poble

Socioculturals (10)

Pl. Primer de Maig

Montornès Nord

Pl. Lluís Companys Plaça de l’Esglèsia

Biblioteca Esportives (15)

Pl. de l’Autonomia Plaça del Sud altres

Oficina de barri

Culturals (16)

CIUTADANIA

Arxiu històric Eq. esportius

€

etc...

GESTIÓ ECONÒMICA

Mapa social Caracterització de la població La població actual, segons dades del padró del 2013, és de 16.150 persones. Malgrat que és un municipi que presenta una estructura urbana dispersa,amb dos nuclis urbans principals (Montornès Nord i Montornès Centre) i una sèrie de nuclis residencials (Can Parera, Can Comas, Can Sala, el Castell, les Vinyes Velles-Casablanca-Can Bosquerons de Dalt, El Telègraf, Manso Calders, Can Coll, Mas Coll, Can Xec i l’Ametller) té una densitat poblacional elevada, 1583,33 hab/km2 , en relació a la de la comarca del Vallès oriental, 473,6 hab/km2, a la qual pertany. Tal i com podem observar en el mapa, la població es concentra principalment en el districte primer, Montornès centre, on viuen 12496 habitants, front els 3654 que viuen en el districte segon, Montornès Nord. El districte amb més població també és el que presenta major densitat, 1690,83 hab/ km2 front Montornès Nord, que presenta una densitat de 1230,57 hab/km2

El creixement intercensal que ha tingut el municipi entre 2001 i 2011 ha estat de 3.287 persones. El creixement total(la mitjana anual) expressada en tasa per 1000 habitants és de 22,67. Aquest creixement total, podem senyalar que s’ha donat principalment per creixement migratori, amb una mitjana anual de creixement del 13,65 x 1000 habitants, front un creixement natural de mitjana

Footer - açò és un footer i té text

anual, del 9 x 1000 habitants. La piràmide d’edats de la població per grups d’edat quinquenals, amb dades de l’últim padró, mostra que Montornès del Vallès té una estructura d’edats jove. El quinquenni amb més percentatge d’efectius, amb un 10%, és el comprés entre els 30 i 34 anys. Entre els 30 i els 49 anys es troben els quinquennis amb més efectius, esdevenint el 36% de la població total. En quant a la piràmide d’edats de la població per cada districte, trobem algunes diferencies entre Montornès Nord i Montornès centre. L’estructura per edats de Montornès centre es diferencia amb la municipal en el fet que encara que el gruix de la població es concentra també entre els 30 i els 49 anys, el quinqueni amb més percentatge de població en aquest cas, és el comprés entre els 35 i 39 anys, on es concentren el 10,20% dels efectius. D’altra banda, l’estructura d’edats de Montornès nord encara que manté moltes similituds amb la municipal, presenta un tret característic i és el nombre d’habitants entre 0 i 4 anys, que és situa en el 8,92% front

100 Habitants

Densitat (hab/km2) 40000

0 T3. Resum: Àrea de Territori com a àmbit agregador.

Secció 2

Secció 1

Secció 3 Secció 7

Secció 1

Secció 4

Secció 2 Secció 5 Secció 3 Secció 6

al 7,33% a nivell municipal. Si passem a observar l’estructura per grans grups d’edats que presenta Montornès, aquesta és lleugerament més jove que l’estructura per edats del Vallès Oriental, encara que el grup d’edat predominant és igual en els dos casos,el que va dels 15 a 64 anys, amb un 68,01% en el municipi i un 67,75% en el cas de la comarca. A nivell districte, trobem diferencies, ja que el districte de Montornès Nord presenta un percentatge de població menor de 14 anys superior a les dades municipals(21,32%) alhora que també presenta un percentatge superior en el nombre de població entre 65 i 84 anys(12,34%) i majors de 85 anys(1,45%). Pel contrari, el districte de Montornès Centre, té menys efectius de població menor de 14 anys (18,17%). Segons dades del padró del 2013,el 13,98% de la població de Montornès ha nascut a l’estranger. La distribució d’aquesta població nascuda a l’estranger, no és homogènia per tot el territori. De fet, el tret característic és que a

nivell districte, és concentra en el districte de Montornès nord, on un 28,55% de la població ha nascut a l’estranger, front un 8,78% en el districte de Montornès Centre. És rellevant també el fet, que aquesta població és concentra principalment en les seccions 1 i 3 de Montornès nord, on arriba a suposar el 46,21% i el 32,08% de la població total de la secció, respectivament. La característica principal d’aquesta població nascuda a l’estranger resident al municipi és que a nivell municipal, el 45,53% és nascuda al Marroc. En ordre, la població estrangera restant, ha nascut el 9,92% en Romania i el 3,37% a Argentina. La resta de països, cap representa un percentatge superior al 3% com a país de naixement de la població estrangera de Montornès del Vallès. Si realitzem aquest mateix anàlisis per nacionalitats de la població extrangera resident al municipi, ens tornem a trobar que la nacionalitat dominant entre la població estrangera del municipi és la Marroquina, amb un 16,21%, seguida de molt lluny, per la senegalesa amb un 0,78% i la romanesa amb un 0,73%.

Estrangers 50%

País d’orige Argentina Marroc Romania Senegal

Altres T3. Resum: Àrea de Territori com a àmbit agregador.

Footer - açò és un footer i té text

Montornès del Vallès

Montornès Nord

Montornès Centre

Les diferencies venen a l’hora de fer aquest mateix anàlisis a nivell districte. En el cas de Montornès centre, en l’ordre de percentatges, encara que diferents,es mantenen Marroc, Romania i Argentina com a països principals de naixement, amb un 19,69%, 16,73% i 6,50% respectivament. Al districte 1 per tant, és on es concentra principalment la població nascuda a Romania i Argentina. Per contra, a Montornès nord,a diferència del nivell municipal i de Montornès centre, els tres països de naixement principals son Marroc, Senegal i Romania, amb un 67,82%,4,13% i 4,04% respectivament. És en aquest districte on trobem el gran volum de població estrangera nascuda a Marroc i on viuen principalment la població nascuda al Senegal. Aquest mateix anàlisis fet per nacionalitat de la població estrangera resident, presenta els mateixos resultats en el cas de Montornès nord. En el cas de Montornès centre, marroquina i romanesa serien les nacionalitats principals seguides en aquest cas per la uruguaiana.

Homes

Dones

de 85 anys i més de 65 a 84 anys de 15 a 64 anys

de 0 a 14 anys T3. Resum: Àrea de Territori com a àmbit agregador.

Footer - açò és un footer i té text

Montornès del Vallès

900

600

300

Montornès Centre

600

900

600

300

Montornès Nord

300

600

900

Montornès Centre - secció 2

Montornès del Vallès Montornès Centre Montornès Nord

0 300

300

PROCESSOS per engegar el CANVI Objectius

EstratĂ¨gies Accions

Objectiu: Millora consensuada de l’espai públic

Estratègies: Línies de treball desenvolupades

L’objectiu d’implementar el Pla estel* a Montornès del Vallés és el de millorar els espais d’ús públic del municipi a través de la col·laboració estreta entre tècnics, ciutadans i polítics.

txt

Per aconseguir aquest objectiu generals, s’han engegat estratègies específiques que han desembocat en accions concrets realitzades a peu de carrer, la suma de les quals haurà de servir per engegar un procés de canvi no només en els espais en qüestió que cal que siguin transformats, sinò també en la manera en què, en general, el consistori planifica, dissenya i gestiona l’espai públic i, en particular, els veïns i veïnes el gaudeixen.

Footer - açò és un footer i té text

Accions: Motors del canvi txt

OBJECTIUS GENERALS o1 Implicació ciutadana

ESTRATÈGIES

ACCIONS plaestel*

e1 Engrescar en el debat a1 Cinefòrum a les entitats associades a2 Documental de la colla gegantera a3 Associació fotogràfica e2 Incoporar la mirada dels nens i nenes e3

o2 Intercomunicació fluïda i transparent

a4 Treball amb CEIP Sant Sadurní a5 Treball amb CEIP Marinada

e4 Engrescar als individus no associats e5 Presentacions a6 Presentació Pla estel 18J públiques de les fites més importants del procés e6 Seguiment públic del a7 Enregistrament del procés procés complet e7 e8 Presència a les xarxes a8 Dipity socials a9 Facebook a10 Twitter a11 Blog e9 Presència als mitjans de comunicació local

a12 Entrevista a Ràdio Montornès a13 Entrevista a Vallés Visió

e10 Presència al carrer o3 Transversalitat de les polítiques municipals

e11 Coordinació amb els projectes en marxa

a14 Cartells i bústia a Montornès Nord i a Joan Miró a15 Treball conjunt amb el projecte de la passera sobre el riu Mogent a16 Col·laboració en el programa de "Persianes obertes" a Montornès nord, en coordinació amb el projecte de renovació del Mercat del barri

o1: Implicació a1: Cinefòrum

a2: Documental Colla gegantera

a3: Associació fotogràfica

Mauris lobortis metus ac augue imperdiet, sit amet tincidunt neque eleifend. Aenean sed placerat erat. Nulla sagittis fermentum elementum. Nunc ac nisi nunc. Curabitur elementum elementum quam eu interdum. Mauris sem nunc, sagittis et auctor id, ultrices sed tellus. Mauris posuere odio non lorem lobortis, eu dignissim est consectetur. Nunc eu egestas nunc. Phasellus commodo lacus id odio dignissim adipiscing.

Footer - açò és un footer i té text