Microsistema by Mireia Solà

Mireia SolĂ Vallejo BAU, Centre Universitari de Disseny Grau en disseny dâ&#x20AC;&#x2122;interiors, 2018 Tutor: Pierino Dal Pozzo

Microsistema Una aproximació a la ciutat des de la perspectiva de l’Antropocè. Projecte de Mireia Solà 2018

Agraïments A la meva família per creure sempre en mi, A l’Arnau pel suport incondicional, A les meves companyes per compartir el trajecte juntes.

Al Pierino per guiar-me, Al Joan Maroto per ensenyar-me la importància de la relació que tenim amb les “coses”, A la Mariona Genís i el Jordi Planelles per fer-me tocar de peus a terra en la mesura del possible.

13 INTRODUCCIÓ 15 ABSTRACT 19 OBJECTIUS I MOTIVACIONS 14-25 APROXIMACIÓ TEÒRICA 26 ESTAT ACTUAL 28 EL CANVI D’ERA 30 DARK ECOLOGY 31 ZERO WASTE 32 EL MÓN SENSE NOSALTRES 38-39 EXPERIMENTACIÓ I RELAT PROJECTUAL 40 METODOLOGIA 46 ENQUESTA 50 CARTOGRAFIA I ANALISIS TIPOLÒGIC

continguts

54 PLA D’ACCIÓ 62 PATI 68 ESTRUCTURES 72 PELL OSMÒTICA 76 ACCÉS 78 DIAGRAMA 80 AGENTS 82 ACCIONS 88 EVOLUCIÓ DE LA PROPOSTA 90 REIVINDICACIÓ A LA CALMA 92 MANIFEST DELS MICRO-SISTEMES 102 FORMALITZACIÓ MAQUETA I PROTOTIPS 109 CONCLUSIONS 111 BIBLIOGRAFIA

continguts

Imatge 1 del reportatge “La natura vol créixer i no la deixem”

Imatge: Mireia Solà Microsistema

INTRODUCCIÓ El canvi climàtic ja no té marxa enrere. Fa anys que alguns ecòlegs alarmen la societat sobre la mala conducta dels humans a la terra i sempre s’ha pensat que eren exageracions i que mai es veurien uns canvis reals que dictessin això. Aquest argument actualment és irrevocable, ens trobem en un moment de crisi mai abans vista en què la terra, amb els canvis de temperatura, el desglaçament i la contaminació ens està dient que a poc a poc s’està apagant per sempre. Algunes persones veuen la gravetat de la situació mentre que altres segueixen pensant que les seves accions com a individus no canviaran res. L’Antropocè, Era que s’està definint actualment, planteja un futur on tota situació és imaginable ja que no podem preveure amb exactitud què passarà ni quan. El paper del dissenyador té molt a dir en un futur on probablement serà necessari produir nous objectes i dissenyar nous espais per adaptar-nos a la situació en què evolucioni la terra. Per aquest motiu a continuació us submergireu en el futur especulatiu que plantejo en el qual l’única via per sobreviure és entendre el nostre paper com a col·lectiu i com a espècie per tornar als orígens i aprendre a ser i estar en un planeta que no és només nostre.

Microsistema

ABSTRACT El Planeta Terra es troba en un moment d’acceleració mai abans vist. Les generacions que actualment habitem la terra som els testimonis de la nova Era que s’està gestant: l’Antropocè, que etimològicament ve del grec antrophos (humà) i cene (nou o recent). El fet que aquesta nova era porti el nom humà ve causat per la mala activitat que estem fent com a espècie en aquest món. L’escalfament global, l’efecte hivernacle, la desforestació i l’extinció de milers d’espècies són només uns quants exemples del que estem causant a la terra. Aquest estat ve provocat per la gran activitat que la humanitat fa en conjunt però el que no apreciem és que els individus hem anat adoptat unes relacions molt antropocèntriques cap a les “coses” que ens envolten. Aquestes relacions es basen principalment en una jerarquia en què l’humà està per sobre de la resta de les “coses”, com la vida vegetal o animal. Ha arribat un punt en què la vida natural que roman a la terra existeix sota la limitació i els paràmetres dictats pels humans. Aquest és un projecte que pretén disminuir el ritme humà per tornar a l’origen i trencar les barreres actuals entre espècies. Microsistema és una proposta especulativa a la ciutat de Barcelona en un futur plausible en què la societat és plenament conscient del crític estat de la terra i vol actuar per frenar-ho. Aquesta proposta compren un Pla d’acció que té com a objectiu recuperar els patis d’illa retornant el terreny al seu origen i permetent el creixement lliure i aleatori de les espècies que hi participin. El Pla d’acció acaba convertint aquestes illes en micro ecosistemes dins la ciutat que a més de produir un impacte positiu en aportar espais de vida vegetal i animal també genera espais en què l’equilibri entre espècies ho regeix tot, trencant amb la jerarquia antropocentrista que tant mal ha fet al món.

Microsistema

ABSTRACT El Planeta Tierra se encuentra en un momento de aceleración nunca antes visto. Las generaciones que actualmente habitamos la tierra somos testigos de la nueva Era que se está gestando: el Antropoceno, que etimológicamente viene del griego antrophos (humano) y cene (nuevo o reciente). El hecho de que esta nueva era tenga el nombre humano viene causado por la mala actividad que estamos haciendo como especie en este mundo. El calentamiento global, el efecto invernadero, la desforestación y la extinción de miles de especies son solo unos cuantos ejemplos de lo que estamos causando en la tierra. Este estado viene provocado por la gran actividad que la humanidad hace en conjunto pero lo que no apreciamos es que los individuos hemos ido adoptando unas relaciones muy antropocentristas hacia las “cosas” que nos rodean. Estas relaciones se basan principalmente en una jerarquía donde el humano está por encima de las otras “cosas”, como la vida vegetal o animal. Ha llegado un punto en que la vida natural que permanece en la tierra existe bajo la limitación y los parámetros dictados por los humanos. Este es un proyecto que pretende disminuir el ritmo humano para volver al origen y romper las barreras actuales entre especies. Microsistema es una propuesta especulativa en la ciudad de Barcelona en un futuro plausible en la que la sociedad es plenamente consciente del crítico estado de la tierra y quiere actuar para frenarlo. Esta propuesta comprende un Plan de acción que acaba convirtiendo estas islas en micro ecosistemas dentro de la ciudad que además de producir un impacto positivo al aportar espacios de vida vegetal y animal también genera espacios donde el equilibrio entre especies lo rige todo, rompiendo con la jerarquía antropocentrista que tanto daño ha hecho al mundo.

Microsistema

ABSTRACT Planet Earth finds itself in a time of acceleration never seen before. The generations that currently inhabit Earth are the testimonies of the new Era that’s being bred: the Anthropocene, that etymologically comes from the greek Antrophos (human) and Cene (new or recent). The fact that this new era carries the name of a human is caused by the bad activity we have as a species in this world. Global warming, the greenhouse effect, deforestation and the extinction of thousands of species are just a few examples of what we are causing on Earth. This state comes from the great activity humans do as a whole, but what we don’t appreciate is that as individuals we have adopted a very anthropocentrical attitude towards “things” that surround us. These relations are mainly based on a hierarchy in which the human is above the rest of “things”, such as vegetable or animal. We’ve reached a point in which the natural life that remains on Earth exists under the limitation and the parameters dictated by humans. This is a project that aims to reduce the rhythm of humans to go back to the origin and break the current barriers between species. Microsystem is a speculative proposal in the city of Barcelona in a plausible future in which society is fully aware of the critical state of the Earth and wants to act to stop it. This proposal includes a Plan of action that has the objective of regaining housing blocks interior terraces, taking the land plots back to their origins and allowing the free and random growth of the species involved. The Plan of action ends up turning the blocks into micro ecosystems inside the city, which aside from producing a positive impact in contributing spaces of vegetable and animal life, also generates spaces in which the balance between species rules everything, breaking the anthropocentrical hierarchy that has done so much damage to the world.

Microsistema

OBJECTIUS I MOTIVACIONS Aquest curs ha estat molt revelador per mi com a persona. Des que es va començar a parlar del canvi climàtic que m’ha interessat, i sobretot preocupat aquest fenomen però al principi la meva atenció sobre el tema durava només una estona després de parlar-ne, i el que em passava pel cap era que havia de reciclar més i utilitzar el transport públic. Realment crec que no m’acabava de creure el que deien les notícies, i crec que és una mica el que li passa a tothom. No és que no creguis que no és veritat el que diuen, simplement no entens la gravetat del problema i per tant no li donés la importància que realment té. Tot això va canviar a finals del curs passat quan a poc a poc vaig anar agafant més consciència sobre la gravetat del problema i la meva mirada diària començava a ser més crítica. Jo sóc d’Andorra i cada estiu torno al meu país a passar les vacances, i el fet d’estar rodejada de tanta natura i de tenir tots aquests pensaments al cap (que cada cop agafaven més importància) va fer que dins meu canvies alguna cosa. En certa manera vaig connectar amb la natura d’una manera que mai no havia fet abans. Per fi vaig entendre la relació que tenim tots els éssers del planeta, vaig entendre la jerarquia tan instaurada i invisible a molts ulls que tenim muntada els humans a la terra, i tot el que portava a dins durant tant de temps va sortir de cop. Actualment sóc vegetariana, no puc anar a la fruiteria del barri sense la meva bossa de tela, ni raspallar-me les dents sense el meu raspall de dents de bambú, ni anar a la platja ni a la muntanya sense recollir els residus que trobo. Tots aquests canvis han vingut arran d’aquesta connexió, d’entendre el món com a un ecosistema global en què tot ésser que existeix té el seu paper i la seva importància dins el cicle natural del planeta. No fa falta dir gaire cosa més per entendre les motivacions que m’han guiat per realitzar aquest projecte. Sóc conscient que avui en dia hi ha molts projectes que busquen solucions més tècniques per actuar en contra del canvi climàtic i justament m’agradaria poder especialitzar-me en l’arquitectura i el disseny d’espais sostenibles, però dins meu hi havia una necessitat molt gran de començar a desenvolupar les petites idees que m’han anat sorgint. Per començar, tenint en compte el context del treball de final de grau que ens invita a experimentar i no ficar límits a la imaginació, he volgut dissenyar una proposta més propera, tractant temes que a mi personalment m’inquieten del present i ficant en relació tots els agents de la ciutat de Barcelona per activar aquesta mirada de globalitat i conjunt que tanta falta ens fa a l’espècie humana.

Microsistema

“La verdadera respuesta a la crisis ecológica sólo podrá hacerse a escala planetaria y a condición de que se realice una auténtica revolución política, social y cultural que reoriente los objetivos de la producción de los bienes materiales e inmateriales” Guattari, Félix (1996)

Microsistema

Imatge 2 del reportatge “La natura vol créixer i no la deixem”

Imatge: Mireia Solà Microsistema

Microsistema

APROXIMACIÓ TEÒRICA

Microsistema

Estat Actual Actualment ens trobem en un moment molt delicat en la història del nostre planeta i de la humanitat. El canvi climàtic és un fenomen que sempre ha acompanyat el desenvolupament i l’evolució del planeta terra. Abans de la revolució industrial el planeta evolucionava de forma natural i s’anava adaptant als canvis sense danyar l’ecosistema. Quan l’ésser humà va començar a explotar la terra per desenvolupar indústries que comportaven la generació de residus i emissions en els seus processos productius, el canvi climàtic va començar a accelerar a un ritme molt més elevat que el natural.

El científic G.S. Callendar en la seva investigació Producció artificial de diòxid de carbó i el seu impacte en la temperatura afirma que l’ésser humà està canviant de forma inconscient el clima del món a través dels residus de la seva civilització. Les conseqüències d’aquest fenomen són onades de calor letals, sequeres rècord, augment del nivell del mar i extinció d’espècies, causades per la inconsciència humana. L’any 1988 es va crear el Grup Intergubernamental sobre el canvi climàtic (IPCC) per iniciativa de l’Organització Metereològica Mundial i

La primera vegada que algú va detectar l’augment de les temperatures del planeta va ser l’any 1958, quan Charles David Killing va descobrir com mesurar quant diòxid de carbó hi havia a la terra. Les conclusions van ser veure que el planeta respira, molt lentament (per fer una respiració triga un any), i que els humans estàvem accelerant aquest procés. Els humans expulsem Co2 molt més ràpid del que la terra pot absorbir, i d’aquesta manera s’està sobreescalfant.

el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. L’any 1900, aquest grup que comptava amb investigacions de 400 científics, va presentar el primer informe que relatava la gravetat de l’escalfament global i demanava accions per part de la comunitat internacional per frenar-ho. Durant la conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (“Cimera de la Terra”) celebrada l’any 1992 es va aprovar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquest va ser el

Font: @renaeffendiphoto - via: @natgeo

Font: @makesmthng Microsistema

primer document on es precisa la noció de desenvolupament sostenible. Els humans ens adonem per primer cop que les nostres accions comporten canvis en l’ecosistema natural. Nosaltres som els culpables de cremar carbó, petroli i gas i per conseqüència emetre 30 mil milions de tones de Co2 a l’any. Si aquest gas no fos invisible, la societat estaria molt més conscienciada sobre la gravetat de la situació.

CAPITALISME I CANVI CLIMÀTIC Si bé els principis del canvi climàtic es remunten a dècades enrere, actualment hem evolucionat cap a un sistema social i econòmic que només ha fet que empitjorar la causa: el capitalisme. Estem sumits en un cicle totalment consumista que té com a objectiu fabricar productes d’un sol ús o d’un ús limitat perquè ens dediquem a comprar i llençar tota la vida: la cultura dels productes d’un sol ús, amb el plàstic com a protagonista. Ha arribat un punt en què és més econòmic comprar un producte de baix cost i pitjor qualitat innumerables cops a la nostra vida que comprar-ne un d’un sol ús i de millor qualitat que ens duri per sempre o que puguem reparar en cas de fer-se malbé, o això creiem. Les grans empreses i indústries, juntament amb una economia i una política interessada en què el sistema es mantingui així, han treballat per fer-nos creure que la millor via i la més fàcil és

consumir en excés per tenir una millor vida, plena d’objectes que pràcticament no utilitzem i que tenen un cicle de vida molt curt, i que per tant acabaran sent residus que el nostre planeta mai podrà eliminar del tot. Aquesta filosofia es basa en enriquir les empreses i les indústries que s’encarreguen de fabricar tots aquests productes. Aquestes indústries miren únicament per la seva economia, utilitzant els recursos més barats sense tenir en compte les conseqüències. Aquestes accions perjudiquen les persones i el medi des de l’inici, explotant les persones i l’entorn dels països on col·loquen les seves fàbriques per aconseguir matèria primera i “mà d’obra” barata, i contaminant en excés a causa dels seus processos productius. Mentre darrere d’aquesta crítica situació s’amaguen totes aquestes situacions, als països amb la societat més enriquida ens bombardegen amb publicitat i màrqueting constantment per incitar-nos a consumir en tots els àmbits i tot moment. El més greu del cas és que aquest cercle consumista no només contamina en la seva producció, sinó que el transport d’aquests objectes i ells mateixos són dues grans causes de la contaminació actual. Tots aquests objectes fabricats acaben sent un residu més en el nostre món, i van acompanyats de tot l’embalatge que facilita el transport i la comercialització dels productes, sent en la seva majoria plàstics que acaben directament a la brossa i al mar.

Microsistema

El canvi d’era: L’Antropocè En els nostres dies hi ha present un debat sobre l’era en què ens trobem. El debat es pregunta si l’era actual coneguda com a Holocè ha acabat per donar pas a l’Antropocè. El terme Antropocè va ser acunyat per primera vegada per Paul Crutzen (Premi Nobel de Química) l’any 2000. Etimològicament ve de la paraula Antrophos (humà) + Cene (nou o recent), un nom que senyala directament a l’humà com el gran protagonista. La Terra està canviant de forma accelerada a causa de l’activitat humana i aquest terme vol reflectir l’impacte de l’home en la Terra (BBC Mundo, 2016).

Diferents científics argumenten que l’inici de l’Antropocè es situa als inicis del segle XX amb l’augment de la població i una major industrialització dels països, o inclús abans, a l’època de la Revolució Industrial (s.XVIII) (Zalasiewicz). El problema radica en la invenció de nous materials com el plàstic o els materials radioctius, per exemple, que deixen el seu rastre als sediments del planeta. Algunes de les prediccions exposen que l’espécie humana podria desaparèixer però els residus de la seva activitat romandrien sobre el planeta. Altres científics, com Manuel Regueiro, president del Col·legi Oficial de Geòlegs, senyala que actualment només hi ha una proposta de nova era Antropocè perquè no hi ha fòssils de l’impacte de l’humà a la Terra (El Mundo, 2017). Normalment es designa el canvi d’era milions d’anys

després quan s’estudia el contingut fòssil de l’època passada. Considero que en el cas sense precedents que estem vivint. En canvi, un estudi realitzat per científics i publicat a la revista American Chemical Society (ACS) va examinar el fons dels llacs Lugano i el Greifensee (Suïssa) on van poder recollir capes de sediments de fins a 100 anys d’antiguitat. Aquest estudi reflecteix que fins al 1950 no hi havia restes en els sediments de contaminants sintètics, però a partir d’aquest moment es troben mostres de concentracions de químics industrials. Aquesta època coincideix amb el final de la II Guerra Mundial, decretant una vegada més el moment en què els humans vam començar a produir un impacte al canvi climàtic (El Mundo, 2017). L’Antropocè, tot i això, no només parla de residus. És un concepte que abasta una capa encara més global i emocional. L’Antropocè parla de la relació de l’home amb la natura i els animals, com hem anat evolucionant i adoptant conductes que ens han posicionat en una jerarquia superior a ells. Aquestes conductes són les que ens han fet perdre la consciència de quin és el nostre paper en aquest món, ens han fet creure que tenim més poder del que tenim, poder sobre les coses que decidim explotar, destruir, maltractar, sense realment tenir cap mena de dret. Aquest descobriment planteja molts dubtes dins meu, fins ara mai m’havia plantejat la importància moral que tenen les accions humanes en relació al planeta.

Microsistema

Font: Gregg Segal - 7 Days of Garbage Microsistema

Dark Ecology Quan parlem de les relacions entre les coses, els humans sempre ens mirem des d’un punt superior que entra en relació amb els éssers o objectes que ens envolten, i sempre decidint nosaltres com ens relacionem amb ells: de quina manera, amb quins drets... Considero que hauríem de canviar aquesta visió perquè, com en la majoria de casos, les nostres conductes acaben determinant els nostres pensaments. Timothy Morton, filòsof actual a qui se l’anomena ministre del futur, té molt de pes en la definició de la nova Era que s’està gestant. La seva mirada és molt crítica, ens parla de temes que mai ningú s’havia plantejat d’aquesta manera i està aconseguint que surtin a la llum moltes d’aquestes conductes que s’han anat apropiant dels humans sense ser-ne conscients pràcticament. Morton té un discurs molt complex i abstracte que a vegades costa de seguir, però després d’haver llegit molt sobre ell podria resumir la filosofia que més m’ha influenciat. Al final sempre s’acaba reduint al mateix, la nostra relació amb la resta de les coses. Morton considera que totes les formes de vida i no-vida tenen una presència espectral en si mateixes que hauríem de valorar i tenir en compte a l’hora de relacionar-nos amb elles. La manera en què ens relacionem amb els objectes que ens envolten té una repercussió al nostre entorn, hem d’aprendre a canviar la nostra manera de veure els objectes no-humans i replantejar-nos el sistema de vida actual.

El discurs de Morton també m’interessa molt perquè diferencia l’activitat humana tenint en compte la seva escala. En un dels seus relats explica que “Existe una separación radical entre el «pequeño yo» que pone mi coche en marcha todas las mañanas y no debería sentirse culpable de nada, porque yo no estoy causando el calentamiento global (mi acción es estadísticamente insignificante), y el «yo» que es miembro de la especie humana —un hiperobjeto— que es la causante innegable del calentamiento global.” (Timothy Morton). La meva conclusió és que la importància recau en prendre consciència de nosaltres com a una espècie que ha d’actuar en conjunt i lluitar per un bé comú, fa temps que hem perdut el sentiment de pertinença a un grup creant conflictes entre nosaltres en comptes de veure el potencial que treuríem d’actuar com una veritable espècie en consonància. Una altra de les teories de Timothy Morton que em sembla molt interessant és la visió que tenim sobre la fi del món. Ell considera que a partir de les històries de ficció hem adoptat la “fantasia de l’últim home”, típica pel·lícula en què l’home és l’espectador d’un relat aliè a ell, quan realment nosaltres no som cap ésser especial capaç d’evitar el que està passant al món, i si mai s’acabés la vida terrestre el més segur és que ens extingíssim com a espècie abans.

Microsistema

Zero waste Cada cop hi ha més gent conscient del camí equivocat que estem agafant els humans i per sort això comporta més activisme per part dels individus. Un moviment que actualment està agafant molt pes en l’assumpte és el de viure un estil de vida sense residus, “zero waste”. Aquest moviment l’encapçala Bea Johnson, una dona francesa que viu a Califòrnia amb el seu marit i dos fills i que va arribar un punt en què la seva preocupació pel canvi climàtic la va portar a decidir viure un estil de vida que s’enfrontava al consumisme actual amb l’objectiu de deixar de generar residus. Encara que sembli un objectiu molt difícil, ja fa anys que la seva família viu d’aquesta manera sense cap problema, havent experimentat i evolucionat fins a trobar la manera més eficient de consumir el que de veritat necessiten.

gent amb aquest estil de vida se’m creen algunes contradiccions. Considero que és una manera coherent de viure amb pau amb el nostre entorn i sentir que el nostre pas pel món no deixarà cap rastre nociu pel planeta però, alhora també penso que és un sacrifici haver de viure així segons en quin moment i no sé fins a quin punt les nostres petites accions acaben suposant un canvi global, reflexió que sorgeix en relació a la filosofia de Morton. En part les meves contradiccions es troben en aquest punt, però també és cert que crec que si aquest moviment es globalitza i cada cop hi ha més gent que viu d’aquesta manera reduiríem molt l’impacte que actualment tenim sobre la terra. Aquest moviment lluita contra els productes d’un sol ús, o d’un ús limitat. Actualment les nostres societats estan

“THERE IS NO PLANET B” - Richard Branson -

Aquest estil de vida es basa sobretot en la regla de les 5R: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i compostar. Les dues primeres es refereixen a la prevenció del residu, la tercera al consum responsable i les dues últimes al procés de compostatge. El compostatge és una part molt important del procès, ja que les restes d’aliments són la majoria de residus que no podem evitar fer i gràcies al compostatge casolà ens en podem desfer aprofitant l’adob resultant. Per cada 100kg de restes aconseguim 300kg d’adob. Després d’endinsar-me en aquest tema i entendre la manera de viure que porta la

programades per generar residus, ja que els salaris dels individus són generalment reduïts i ens empenyen a comprar productes de baix cost i mala qualitat per solucionar les necessitats més urgents. Aquests productes funcionaran un temps molt limitat i seguidament acabaran sent residus, i en un futur tornarem a necessitar-los i haurem de comprar-los de nou, un altre cop de baix cost i de mala qualitat, en comptes de comprar de manera responsable, pagant pel cost d’un bon producte que duri tota la vida. És un cercle viciós que sempre es repeteix i no som capaços de veure-ho i actuar en contra d’aquesta dinàmica.

Microsistema

El món sense nosaltres El món que habitem actualment està regit per una jerarquia instaurada des de fa milers d’anys, i que és la culpable de la situació en què ara ens trobem. Aquesta jerarquia va més enllà de la social, que òbviament també és la culpable de molts dels problemes actuals, però em refereixo a la jerarquia global, en la que a partir del moviment humanista els humans vam desenvolupar un pensament antropocèntric en què l’ésser humà està per sobre de totes les coses i és el centre del planeta i de l’univers. Aquest és el pensament que guia l’activitat humana actual. El fet de creure que som una espècie que està per sobre de tot ens ha portat a perdre el respecte i l’amor per la natura i tots els organismes i sistemes que formem aquest planeta, i això comporta que tinguem un pensament altament especista. El pensament especista consisteix a privar als animals i la vegetació no humans dels seus drets i llibertats i/o donar-li més valor a segons quina espècie. El primer exemple d’aquest comportament és el fet de tenir animals de companyia als que cuidem i estimem però a la vegada ens mengem la carn d’altres animals que considerem que no mereixen el mateix tracte. La gravetat del consum animal també repercuteix en la preservació de les diferents espècies animals i la lluita pels seus drets. Destacant que actualment el 70% de les aus existents al món siguin “de granja” i només el 30% siguin salvatges, veiem clarament que els interessos estan destinats a l’alimentació humana, no a la

vida dels animals a la natura. D’altra banda, existeix un projecte a Suècia on s’estan reemplaçant els seus boscos per grans superfícies de terra limitada on es planten arbres d’una sola espècie que creix més de pressa i és més eficient. En aquest projecte el que està clar és que hi ha molts aspectes que no s’han tingut en compte, com la importància de la diversitat d’espècies vegetals i el lliure creixement de vegetació que converteix els boscos en espais ecosistèmics de natura pura i biodiversitat. Aquest és un altre exemple que l’humà només mira pel seu propi interès sense tenir en compte el benestar global. Arran de les reflexions en relació a aquest tema, se sent la necessitat de trobar una nova filosofia en la qual poder regir les bases de la nova civilització. La teoria feminista del posthumanisme s’oposa a tots els valors de l’humanisme. Rebutja la jerarquització, l’especisme i busca un equilibri i un sentiment d’igualtat entre espècies. Aquesta visió molt més global ens fa entendre que els humans no som diferents als milers d’espècies que han existit i s’han extingit a la terra. Hem de ser conscients que som animals que formem part d’un organisme global i que hem abusat del nostre poder creient que la terra i els animals són nostres i podem explotar-los sense conseqüències. El sentiment sobre la pèrdua de valors dels humans sobre la resta d’espècies ve de lluny, l’any 1989 es publicava el llibre

Microsistema

“Les tres ecologies” de Guattari. Félix Guattari va ser un psicoanalista i filòsof francès que va desenvolupar l’ecosofia, un corrent de pensament que neix a partir de la crisi mediambiental i que promou una nova manera molt més intel·ligent i respectuosa d’habitar el planeta, que comporti un bé comú que impliqui el bé de la natura. Les tres ecologies de les quals parla al seu llibre és la manera que ell considera que es divideix aquest pensament; es tracta de l’ecologia mental, social i ambiental. En el camp social defensa una convivència i coexistència justa, no jerarquitzada i pacífica, tant en el marc familiar com en entorns socials. L’objectiu és que tots els que habitem el món assumim la nostra part de responsabilitat sobre el nostre entorn i actuem tots junts com a una mateixa unitat. Quant al camp emocional, tots hauríem de desenvolupar un sentiment molt més de pertinença a aquest món, relacionant-nos de manera afectiva amb l’entorn i afrontant aquesta crisi amb optimisme. Una paraula que descriu molt bé aquest “ser i estar” és la resiliència, la capacitat de les persones per saber afrontar situacions desagradables.

Els humans utilitzem el poder que tenim sobre el món per fer de la Terra un món millor o simplement per satisfer les nostres egoistes necessitats? Crec que després d’aquesta investigació no queda dubte de quina és la resposta.

Microsistema

“La ecología social deberá trabajar en la reconstrucción de las relaciones humanas a todos los niveles del socius.” Guattari, Félix (1996)

Microsistema

Imatge 3 del reportatge “La natura vol créixer i no la deixem”

Imatge: Mireia Solà Microsistema

Microsistema

EXPERIMENTACIÃ&#x201C; I RELAT PROJECTUAL

Microsistema

Metodologia A mesura que ha anat avançant la investigació, van sorgint primeres idees de cap a on anirà la proposta de disseny. Tenint en compte la situació actual començo aplicant una de les eines més freqüents de la metodologia etnogràfica que és l’enquesta. És la base per entendre com veuen els individus les problemàtiques relacionades amb el canvi climàtic que plantejo i que certifica que el present no és el context amb el qual vull treballar, ja que la majoria de la societat encara no és conscient de la relació que tenim els humans amb els altres éssers i de fer els canvis necessaris per viure en equilibri amb aquests. Aquest fet m’introdueix a la metodologia de disseny especulatiu. Sempre m’ha interessat molt aquesta metodologia perquè considero que molts cops el futur és el que hem dissenyat prèviament, i si no som capaços d’imaginar futurs en què les coses són diferents mai podrem evolucionar. En el disseny especulatiu s’utilitza la tècnica de projectar nous futurs regits sota patrons diferents dels actuals per experimentar i dissenyar en el context imaginat. Per que aquesta metodologia funcioni dins el món del disseny és necessària una investigació prèvia que justifiqui els patrons d’aquest nou context que ha de ser plausible, és a dir que podria acabar passant, per dissenyar propostes que podrien arribar a ser reals o com a mínim que faran que ens qüestionem aspectes sobre les noves realitats.

Johanna Schmeer en el seu projecte Bioplastic Fantastic especula sobre un futur on l’experimentació del plàstic biològic s’aplica en els àmbits domèstics i tecnològics. Schmeer dissenya set “dispositius biològics” que són capaços d’aportar a l’humà tots els aliments i l’energia que necessita per sobreviure. Experimenta amb les formes i interaccions que podrien sorgir amb l’evolució d’aquests materials, atorgantli una estètica que actualment no reconeixeríem com a aliment però si com a objecte domèstic i estètic. El treball de Schmeer obre noves qüestions i vies de pensament a partir de l’especulació que genera i la formalització permet que analitzi les interaccions reals d’aquests nous dispositius amb les persones. En el meu cas plantejo un escenari que a priori s’assembla bastant a l’actual però la diferencia més gran es troba amb el grau de maduresa que la societat ha adoptat en relació al canvi climàtic i la relació amb el nostre entorn. Podríem parlar d’una utopia perquè avui dia sembla impossible que la majoria de la societat adopti aquest pensament, però m’agrada pensar que cada cop hi ha gent més sensibilitzada i que algun dia el Pla d’acció que proposo podria ser real.

Microsistema

Font: Johanna Schmeer - Bioplastic Fantastic Microsistema

Neri Oxman és dissenyadora, arquitecta i biòloga i actualment dirigeix un grup d’investigació a la MIT. Les seves investigacions experimenten amb la interacció entre la fabricació digital i el món biològic. Els seus projectes ens parlen de nous materials i noves relacions entre microorganismes, el nostre cos i l’entorn. Silk Pavilion és una mostra de la fusió entre tecnologia i biologia. Després d’investigar la conducta i els moviments dels cucs de seda, l’equip de la MIT va robotitzar un patró que els va permetre imprimir amb 3d l’estructura del pavelló

Una altra de les figures que m’agradaria nomenar és Martín Azúa. És un dissenyador de producte molt experimental que no creu en les barreres disciplinàries. En molts dels seus projectes s’aprecia la seva connexió amb la natura i voluntat d’incloure-la als processos de les seves peces. Texturas biocolonizables es tracta d’unes rajoles per a paviments o façanes capaces d’albergar vida vegetal i animal en el seu interior. Aquesta és una mostra de voluntat de crear una arquitectura no invasiva en la que l’humà construeix tenint en compte l’entorn natural en què ens

a partir d’un nou material creat a partir de la seda. Posteriorment 6.500 cucs de seda van ser dipositats a l’estructura i van acabar de generar, amb la seva seda, el pavelló dissenyat per l’equip de Neri Oxman. Aquest projecte també podríem considerar que és especulatiu, perquè per molt que la investigació i la formalització de tot el procés estigui sent real ara mateix la científica comença la seva investigació plantejant unes tècniques que mai abans havien existit, i obre les portes a un possible futur on aquest tipus de construcció sigui viable.

trobem. Casa nido també és una mostra de la voluntat del dissenyador d’entrar en contacte amb la natura sense haver de limitar-la, deixant que l’humà entri en equilibri amb l’entorn.

Font: Neri Oxman - Silk Pavilion

Font: Martín Azúa - Texturas biocolonizables

El meu projecte pretén incorporar tots els coneixements conceptuals extrets d’aquests referents que considero que tenen una connexió molt clara amb la meva manera de veure el món i de voler actuar com a dissenyadora.

Microsistema

Font: MartĂn AzĂşa - Casa Nido Microsistema

Microsistema

Imatge 4 del reportatge “La natura vol créixer i no la deixem”

Imatge: Clàudia Campmany Microsistema

Enquesta La primera acció metodològica va ser realitzar una enquesta per conèixer la percepció de persones de diferents edats sobre la seva relació amb la natura i amb el seu entorn diari. La participació en aquesta enquesta va ser de 421 persones, gràcies a les quals he pogut treure conclusions que indiquen la filosofia de la societat actual. El meu origen és andorrà, i una gran part de la gent enquestada habita al país, de manera que la majoria de gent que considera que té un contacte diari amb la natura prové d’allà, on la muntanya està a deu minuts del centre cívic. Per tant, tota aquesta gent té una consciència superior de què és viure en contacte amb la natura i els beneficis que aporta. D’altra banda, la majoria de gent enquestada que habita a la ciutat considera que té poc contacte diari amb entorns naturals però que els hi agradaria tenir un contacte més proper i quotidià, sent conscients dels beneficis que aporta el contacte amb la natura, tant mental com físicament. Separadament del contacte superior o inferior que tenen les persones enquestades amb la natura, el 88.5% dels enquestats consideren que els humans explotem i limitem la natura segons les nostres necessitats, pràctica que defineix l’època Antropocenica. El 94.5% voldria que les seves accions quotidianes repercutissin positivament en l’entorn natural immediat. Les conclusions que extrec d’aquestes respostes em donen esperances de cara al fet que la societat potser encara no és conscient al

Microsistema

cent per cent de la gravetat de la situació en la qual ens trobem però senten que les pràctiques i conductes actuals no són positives ni per nosaltres ni per la natura i estan disposades a actuar perquè això canviï. Quan demano quines accions són les que consideren que poden fer per començar aquest canvi, les respostes són molt variades però les que més pes agafen són les de reciclar, generar menys residus, conservar els espais naturals existents i augmentar-los, millorar l’alimentació diària i reduir la petjada ecològica. Tot i que aquestes accions són les més bàsiques i les que haurien de ser obligatòries per tothom, és important que estiguin en el pensament de la gent per anar fent petits canvis quotidians que poden tenir una gran repercussió a la Terra, però seria convenient que la societat entengues que lluitar contra el canvi climàtic no és simplement reciclar, sinó que hi ha tota una sèrie d’accions que hauríem de canviar. Al final de l’enquesta m’endinso en temes una mica més morals, per veure realment fins a quin grau som conscients de l’antropocentrisme imposat a les nostres societats. El 54% dels enquestats tenen animals de companyia però només el 10.8% són vegetarians o vegans i, per sorpresa meva, el 53% considera que no dota de privilegis superiors als seus animals de companyia que als animals de granja que es menja. Aquesta resposta em fa ser conscient de que falta molta conscienciació social sobre els privilegis i drets que tenim sobre la resta d’espècies, i que la consciència i les accions sostenibles i a favor del planeta

estan lligades a un sacrifici per part dels humans. Aquest sacrifici no és greu, simplement hem de ser conscients del nostre paper a la Terra i hem d’adoptar els drets i els deures que ens pertoquen, ser sincers amb la realitat que existeix i privar-nos de tot allò que no necessitem i que danya el nostre planeta. Per aquest motiu, com he explicat a l’apartat anterior, el meu projecte no pot estar ubicat en el context actual sinó que s’ubica en un context utòpic però plausible en què els humans en la seva majoria hem fet aquest pas més de reflexió i hem deixat totes aquestes comoditats enrere per actuar amb concordança i lògica en aquest món.

Microsistema

26-35 No 36-50

18-25

1.Quina edat tens?

2.Consideres que el contacte humà amb la natura és beneficiós?

+50

Si Si

10.Si en l'anterior pregunta has respost no, consideres que dotes d'uns privilegis a uns animals que no dónes a altres?

8.Tens animals de companyia?

No 9.Ets vegetarià / vegà?

Reduïnt la petjada ecològica

Millorant l’ Microsistema

No No

3.Consideres que durant el teu dia a dia tens contacte amb la natura?

4.Creus que el contacte diari de l'humà amb la natura milloraria la seva salut física i mental?

6.T'agradaria que les teves accions quotidianes tinguessin una repercussió positiva al teu entorn natural?

5.Creus que actualment l'humà explota i limita la majoria d'espais naturals? (tests, parcs, boscos...) Si

7.En cas afirmatiu, de quina manera?

’alimentació

Si Reciclar

Generar el minim de residus

Augmentant espais naturals Microsistema

Cartografia i analisis tipològic Em remunto a l’època del segle XIX per parlar d’Ildefons Cerdà i el Pla que va dissenyar per l’ordenament de la ciutat de Barcelona. Aquesta ciutat és coneguda pel seu encant i la seva organització urbana. Carrers amples, estructures d’edificis quadriculats… Aquest Pla d’Urbanització va ser ideat després de l’enderroc de les muralles, durant el Bienni Progressista (1854-1856) on hi havia una necessitat d’ampliació de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona va fer un concurs per decidir com seria la urbanització del barri de l’Eixample però finalment va ser escollit el Pla Cerdà per ordre reial. El Pla partia d’un estudi demogràfic i urbanístic de Barcelona i proposava una estructura equilibrada, oberta i ordenada. La zona de l’Eixample compren la zona entre Montjuïc i el Besòs, i es divideix en un traçat octogonal, perfectament visible des del cel. Els carrers són línies rectes de 20m d’ample paral·leles al mar i a Collserola. Amb aquest plantejament s’atorgava a Barcelona una gran xarxa de comoditat de la ciutat gràcies als carrers amples i rectes que permeten una mobilitat ràpida i lineal i a més facilita la incorporació del tramvia. Aquest model atorga unes illes quadrades de 113,3m de costat on es troben els edificis de vivendes i comerços. Aquesta quadrícula es veu tallada per cinc vies més amples que travessen la ciutat, tallant les illes per on passen.

edificables de 10 a 20m d’ample, amb la intenció que l’espai restant a l’interior es convertís en patis enjardinats on poguessin accedir els veïns del barri. Amb aquest model pretenia crear una “ciutat jardí”. Durant el segle que va tardar a aplicarse aquest model, el Pla Cerdà va anar patint transformacions i moltes de les característiques no es van elaborar entre altres motius a causa dels interessos dels propietaris dels terrenys i la inflació. D’aquesta manera no va ser possible aplicar el Pla en la seva totalitat, i actualment trobem carències a la ciutat que podrien haver estat resoltes pel Pla Cerdà si hagues acabat correctament, com és el cas de les zones verdes que actualment són quasi inexistents. En els nostres dies hi ha algun exemple de pati interior d’illa que hagi seguit el plantejament de Cerdà, però la majoria de patis s’han destinat a fer terrasses que únicament poden aprofitar els inquilins dels pisos amb aquest accés. Els Jardins de la Torre de les Aigües, els Jardins de Montserrat Roig o la Placeta de Joan Brossa són alguns dels patis d’illa reformats que actualment acullen terrasses, parcs infantils i vegetació. Tot i que tampoc són un exemple de zona verda pròpiament dita, ja que estan pensats més per la vida humana que vegetal, estan molt més aprofitats que els que no han estat rehabilitats ja que proporcionen al barri un lloc de trobada i descans.

Aquí és on apareixen els patis d’illa de l’Eixample. Cerdà idea aquestes illes de vivendes limitant la seva alçada a 16m i

Microsistema

Per ubicar el meu projecte en un context real he hagut de fer una anàlisi tipològic dels patis de Barcelona. La primera idea d’actuar en un pati interior va ser amb la imatge dels patis interiors d’edificis. Imaginava grans rius de vegetació que sortien de l’interior a l’exterior dels edificis. Quan vaig començar a fer el plantejament vaig veure que no era viable ja que eren espais molt petits i sense la capacitat d’albergar vida. Seguint amb l’anàlisi tipològic vaig trobar-me amb els patis d’interior d’illa on sí que vaig veure-hi les característiques de superfície i ambientals necessàries i a més afegia un punt a favor en reunir grups de veïns de diferents edificis que podrien formar un col·lectiu. Després de visitar diversos patis d’interior d’illa em va aclaparar la seva superfície, i tot i que per qüestions de viabilitat sí que es pot aplicar el pla en aquests patis, jo em sentia més còmoda treballant un espai més reduït on les relacions fossin més directes i íntimes. D’aquest raonament va sortir la cartografia presentada a continuació, on s’hi localitzen els patis d’interior d’illa que han quedat reduïts per les carreteres que creuen la ciutat de Barcelona en diagonal i trenquen l’esquema d’illes del Pla Cerdà. A partir d’aquesta cartografia pretenc conèixer la ubicació d’aquests patis per poder fer una anàlisi de les característiques i decidir quin pati és l’adequat per definir la proposta del pla d’acció.

Microsistema

Cartografia d’emplaçament dels patis d’illa reduïts de l’Eixample.

Microsistema

Pla d’acció Proposo un Pla d’Acció a la ciutat de Barcelona lligat al Pla Verd, amb l’objectiu d’aportar espais verds a la ciutat activant els patis d’interior d’illa que actualment estan desaprofitats. Més enllà d’aixó, pretenc generar un micro-ecosistema que enllaci tots els agents que habitin (o vulguin habitar) aquesta illa; els veïns, la vegetació, la fauna urbana, els insectes, els fruits provinents dels arbres... Aquesta relació ecosistèmica que es crea en aquest espai es genera amb l’objectiu de trencar amb els esquemes jeràrquics i antropocèntrics de la societat actual, posant amb valor l’equilibri entre espècies i éssers per sobre de tot. El pla d’acció proposat consta de cinc fases que tenen com a objectiu condicionar el terreny perquè el projecte de crear l’ecosistema a l’illa sigui possible. Aquestes primeres fases tenen en compte temes estructurals i constructius, però posteriorment el pati passarà unes fases a un ritme imposat per la pròpia natura on es veurà l’evolució de la vegetació i dels altres agents implicats un cop instaurat aquest pla. Aquestes fases són aplicables a qualsevol pati d’illa on s’hi vulgui intervenir que tingui les condicions mínimes perquè la vegetació pugui créixer lliurement. Realitzo la proposta sota el concepte de Pla d’acció ja que el futur que imagino està regit per uns valors i una moral integrats a la societat i de la mateixa manera que actualment existeix el Pla Verd a la ciutat de Barcelona, podria aplicar-se aquest Pla d’acció que al final només busca una millor relació, més estable i equilibrada entre espècies d’aquest planeta.

Microsistema

El pla d’acció és aplicable a tots els patis interiors de l’eixample, però el seu efecte és més òptim en patis més reduïts ja que la comunitat que es crea és més petita i hi ha més facilitat de crear relacions.

Microsistema

Els edificis de l’eixample, en la gran majoria consten d’un entresòl que és el pis que es troba per sota el pati interior. Les vivendes que donen directament al pati són els principals. Aquest pas, per tant, és el més complex ja que s’ha de retirar el paviment dur del pati i la planta soterrània per poder actuar en el terreny.

Microsistema

A causa de la contaminació de la ciutat de Barcelona, el terreny que trobem en retirar el paviment dur és una terra negrosa totalment contaminada. Per a la seva rehabilitació cal remenar i oxigenar la terra per purificar-la o bé retirarla per col·locar-ne de nova i sana pel posterior creixement de vegetació.

Microsistema

Un cop rehabilitat el terreny, deixar que el curs de la vida natural comenci a créixer dins el terreny. La natura és vida i és força, lluita per créixer en els llocs més insospitables però la seva naturalesa està lligada a entorns purs, naturals i lliures de limitacions. Aquest terreny no necessita gaire al·licient perquè les primeres herbes creixin.

Microsistema

L’aportació humana és molt important per la bona vida del pati. No consta de limitar la natura, sinó d’actuar de manera respectuosa i sempre des d’una posició equilibrada, sense danyar-la però ajudant-la a mantenir-se amb vida.

Microsistema

A B

C D E

A. Pati interior de l’illa amb accés únic dels habitatges de la primera planta. B. Planta baixa de l’edifici. C. Nivell 1: Rebliment. Graves, sorres, llims i elements antròpics. D. Nivell 2: Dipòsits deltaics. Moicè. Sorres quelcom cimentades. E. Nivell 3: Dipòsits deltaics. Moicè. Calcarenites.

Microsistema

Imatges: Emma Mcevoy Microsistema

Pati Per poder plantejar una proposta més acotada i personalitzada he escollit un pati concret entre els que vaig localitzar gràcies al diagrama que hem vist anteriorment. El pati escollit es troba en un punt molt cèntric de la ciutat, està ubicat a l’interior de l’illa delimitada pel carrer Bruc, el carrer Ausiàs March i la Ronda de St. Pere (al costat de la plaça Urquinaona). L’encreuament d’aquests tres carrers atorga a l’illa una forma triangular de 46,5m d’ample i 130m de llarg, i acabem trobant el pati amb una àrea de 959m2. Aquesta superfície és molt més reduïda que la d’un pati d’illa sencer, i per aquest motiu vaig voler actuar aquí, ja que encara que el pla d’acció es pugui implementar en tots els patis d’illa considero que aquest exemple de patis reduïts faciliten les relacions que s’han de formar a l’interior. Aquest tipus de pati reuneix menys veïns i fa que les distàncies entre edificis no siguin tan llargues, incrementant la sensació de pertinença per part dels agents que el conformen.

part del pati que rep els rajos de sol. D’aquesta manera, veiem que hi ha un equilibri entre sol i ombra depenent de la zona, característica molt important tenint en compte que l’objectiu és que la vegetació pugui créixer i, per aquest motiu, era necessari comprovar que les condicions climàtiques són optimes per la implementació del pla d’acció.

Aquesta illa en concret es composa de sis edificis, que representen sis grups de veïns de diferents habitatges. Actualment no existeix cap accés al pati des de l’exterior, únicament s’hi pot accedir des dels habitatges de les primeres plantes. Una altra de les característiques importants d’aquest pati és la seva exposició al sol. Després d’analitzar el recorregut del sol sobre aquesta zona puc determinar que durant totes les hores diürnes hi ha una

Microsistema

Planol d’ubicació de l’illa

Microsistema

Planta de lâ&#x20AC;&#x2122;illa estudiada E: 1/1000

Microsistema

Cartografia de lâ&#x20AC;&#x2122;anĂ lisi de les hores de sol al pati Microsistema

Imatges: Mireia SolĂ - Estat actual del pati Microsistema

Estructures Un cop realitzats els passos del pla d’acció, amb l’objectiu de rehabilitar el terreny, trobem un pati preparat per acollir la vida que vulgui formar part de l’entorn, però, i els humans? Encara que els humans siguem els primers abusadors de la natura aquest espai està dissenyat perquè sigui possible una interacció saludable, equilibrada i respectuosa entre els humans i la natura. Per invitar als humans a formar part d’aquest ecosistema, he dissenyat unes estructures molt bàsiques però que donen pas a diferents accions que els usuaris poden realitzar en aquest entorn. És un sistema de pals de fusta inclusiu (no invasiu) en el terreny. Després de la investigació ens adonem que no cal buscar formes complicades o massa complexes, hem de buscar tornar a l’origen, utilitzant materials naturals que siguin útils durant el seu cicle de vida, i amb una forma que tingui utilitat i que es mimetitzi amb l’entorn natural, ja que l’objectiu és que tant els animals, com les plantes i els humans es puguin sentir tranquils en aquest espai, sense haver de fer esforços per entendre dispositius artificials i simplement sentint la naturalesa de formes i materials.

2.5

1.5

0.15

0.2 0.1

Alçat i planta de les estructures E: 1/25

Microsistema

Les estructures estan inspirades en els pals de fusta d’emparrar vinyes. Els pals de vinya estan pensats per aguantar grans pesos i fortes tensions, i és un sistema que funciona i que els pagesos utilitzen des de fa molts anys. Actualment existeixen molts tipus, però l’emparrat més sostenible és el de fusta de castanyer, ja que la fusta no necessita ser tractada químicament degut al seu contingut en tanins que li aporta molta resistència, sent capaç de mantenir-se més de 50 anys. Aquest mètode és més efectiu que amb la fusta de pi, ja que aquests estan tractats amb químics i quan s’introdueixen a la terra comencen a contaminar la zona amb els compostos degradats per la humitat i el temps.

La col·locació d’aquestes estructures al terreny també s’inspiren en les vinyes. Ja que les estructures hauran d’aguantar pesos com els d’una persona és necessari col·locar els pals amb un angle d’inclinació perquè en rebre la tensió del pes no cedeixin i caiguin. Utilitzo aquesta tècnica de referència ja que, com he dit anteriorment, no hi ha més comprovació que en un funcionament que ha estat òptim tants anys. D’altra banda considero que el fet d’haver d’aprendre i aplicar tècniques que actualment només fan pagesos o directament màquines ens ajuda a connectar amb la sensibilitat de les coses originals i fetes a mà que s’acosten molt més a la idea de tornar a l’origen que no pas els sistemes tecnològics o mecanitzats.

Inserció en el terreny amb angle per aguantar el pes Mínim 1m d’estructura enterrada perque aguanti el pes

Acabat de l’estructura en punxa per anclarse millor al terreny

Microsistema

Les xarxes emprades per utilitzar les estructures tenen diferents dimensions que s’adapten a les distribucions de les estructures al pati. Aquestes xarxes es confeccionen a partir de teles reciclades i es fan a mida per complir les necessitats requerides. Jo plantejo tres primers usos que necessiten tres tipus de tela diferent: xarxes d’una corda vegetal resistent, teles reciclades per fer ombra i teles reciclades impermeables. Tots aquests materials es poden aconseguir fàcilment i l’elaboració de les xarxes és una tasca de la comunitat. Les xarxes s’enganxen amb l’estructura amb unes brides de velcro. Les brides són un producte universal que generalment és de plàstic i d’un sol ús però que realment tenen un sistema molt fàcil d’utilitzar i tenen molta resistència. Per aquest motiu opto per la variant més sostenible d’aquestes brides que són les brides de velcro. Encara que no estiguin fetes d’un material molt sostenible aquest tipus de brides són reutilitzables i les de bona qualitat tenen un cicle de vida llarg. Considero que són la millor opció perquè un cop enganxades no es poden trencar ni deslligar i la seva col·locació és molt senzilla. Busco que els sistemes d’aquestes estructures siguin simples i útils.

Microsistema

Pell osmòtica L’objectiu del pla d’acció és que hi hagi una relació real i directa entre tots els agents que formen part de l’ecosistema, per aquest motiu he dissenyat una pell osmòtica que fica en relació l’entorn més proper dels humans, que és la seva casa, amb els altres agents com la vegetació o els insectes. Aquesta pell està formada per tres capes de fusta amb un patró de cercles diferent a cada una. Cada capa està pensada per acollir una forma de vida diferent, col·locada a un dels balcons de l’habitatge permet la coexistència dels diferents agents en un mateix espai. Les capes són de fusta, i cada una mostra un patró que està pensat per que s’adapti amb la forma de vida que ha d’acollir. La primera capa està pensada per la vegetació. Ja que amb el pas del temps està previst un gran creixement de vegetació al pati, aquest element permet que la vegetació que vulgui inflitrar-se als edificis pugui seguir creixent per dins de l’habitatge sense que hagi d’estar limitada per tests o qualsevol altre objecte opressiu. La segona capa és una adaptació dels “hotels d’insectes”, uns mòduls preparats amb diferents formes i materials que són capaços de recrear els refugis naturals dels insectes. El patró dels cercles segueix estant en aquest mòdul però els cercles tenen tres característiques diferents per poder adaptar-los als refugis d’insectes. Alguns dels cercles són massissos i de

fusta podrida, altres estan replets de pals i canyes d’uns 5cm i els últims són massissos però estan perforats amb una broca de 5cm. Actualment hi ha campanyes que animen als individus a col·locar aquests mòduls a les seves terrasses i terrats per lluitar contra l’extinció d’insectes a les ciutats. No som conscients de la importància que tenen els insectes a l’ecosistema global. Avui en dia tenim un greu problema originat amb tots els productes de vaporització, i entre ells els pesticides. Aquests productes són realment nocius pels insectes, fent que les abelles i les vespes estiguin desapareixent. A més d’estar matant a aquests insectes hem colonitzat de tal manera la terra que és molt difícil que les abelles i vespes solitàries trobin un refugi en un entorn urbà on poder viure i reproduïr-se. Aquests insectes busquen arbres morts i galeries foradades en fusta morta, i com sabem a l’espai urbà no és usual trobar aquest tipus de material. El mòdul dissenyat pretén compensar la manca d’aquests refugis naturals per un mòdul artificial que té com a objectiu millorar el benestar d’aquestes espècies. La desaparició d’abelles i vespes també repercuteix en la vida d’insectes o aus més grans que s’alimenten d’aquestes. Per tots aquests motius considero que és important aportar la nostra part, després d’haver destruït el seu entorn natural, per intentar tornar a l’origen i que tots tinguem el lloc que mereixem en aquest

Microsistema

gran ecosistema.

en contacte i equilibri els diferents agents.

La tercera i última capa no té el mateix objectiu, però pretén aportar un grau més al conjunt dissenyat. És una capa de fusta que segueix el patró dels cercles però aquest cop l’interior del cercle és de metacrilat. Quan el sol cau sobre la pell, els cercles de metacrilat projecten els colors al seu voltant i creen una atmosfera molt agradable de calma i equilibri. La tonalitat del metacrilat és molt suau, colors vermells, taronges i grocs, que aporten naturalitat a l’espai, no artificialitat. Aquest mòdul reflecteix directament les relacions entre interior i exterior, i l’equilibri que existeix entre ells.

Constructivament aquests mòduls són molt senzills. La base és de fusta i els forats es poden realitzar de manera manual o amb l’ajuda d’una màquina làser. El patró conceptual que he dissenyat és una fusta de 2.5m d’alt i 1,5m de llarg. Estan pensats per col·locar-se a les terrasses, per tant estan pensats per ocupar l’espai d’una d’elles (sent vivendes que tenen fins a cinc terrasses per habitatge). Els mòduls s’agafen a terra amb l’ajuda d’un peu metàl·lic que no permet que caigui.

El concepte pell osmòtica fa referència a les relacions que es creen directament a partir d’aquests tres mòduls que posen

Encara que el patró conceptual sigui aquest, els veïns poden construir els seus propis mòduls amb portes de fusta reciclades o qualsevol altre element que pugui adaptar les característiques.

Insectes Metacrilat

Vegetació

Microsistema

2.5

1.5 Alçat dels móduls de la pell osmòtica E: 1/50

1.5

Planta dels móduls de la pell osmòtica E: 1/50

Microsistema

2.5

Microsistema

Accés al pati La comunitat de veïns de l’illa reuneix a tots els habitants dels sis edificis que la conformen i per accedir al pati hi ha una estància que actua com a accés al pati, com a lloc d’emmagatzematge i com a punt de trobada dels veïns. Ubicació Alguns dels veïns tenen accés directe des de casa seva al pati i poden permetre que els altres veïns utilitzin l’accés però l’entrada comunitària es troba al xamfrà entre el Carrer Ausiàs March i la Plaça Urquinaona. Actualment aquest espai és un restaurant i això m’ha permès poder veure les dimensions del local i l’entrada directa al pati. Aquest accés el coneixen els veïns de la comunitat que són els encarregats de gestionar l’espai i decidir si obren l’entrada a gent externa a l’illa.

Punt d’organització dels agents humans

Com he comentat anteriorment la comunitat de veïns és molt gran i és la part funcional de l’ecosistema, per aquest motiu he de tenir en compte que és necessari un espai on poder organitzar les tasques dels veïns i on poder debatre temes d’interès general. La tasca bàsica a repartir entre els agents és l’organització del compostatge. Un punt molt important del projecte és crear comunitat, ja que no només és important viure en equilibri amb les altres espècies sinó que formar part d’un col·lectiu que reuneix els mateixos objectius i valors també repercuteix en què ens adonem del poder que tenim si treballem junts per una mateixa causa. Actualment a les ciutats és pràcticament inexistent el contacte entre veïns que comparteixen edifici, en canvi anys enrere era impensable no saber qui vivia al teu costat. Si mirem més enrere, apropantnos un cop més als nostres orígens, sabem que les persones van començar a agrupar-se en tribus en què tota persona tenia el seu paper. Aquesta manera de viure és molt més enriquidora ja que constantment comparteixes coneixements i experiències amb la gent que t’envolta i sents que formes part d’un grup. Em resulta interessant intentar traslladar el concepte social de comunitat en el context especulatiu que plantejo perquè realment crec que si els humans s’organitzessin en petites comunitats el fet de conèixer a tots els agents del grup faria valorar més totes les accions

Microsistema

realitzades perquè la comunitat funcionés i contribuiria a la creació d’una cultura pròpia de l’ecosistema.

Espai d’emmagatzematge La sala per la que s’accedeix al pati també actua com a espai d’emmagatzematge. Dins l’ecosistema existent al pati hi ha diferents eines i productes que utilitzen els agents humans per contribuir amb les seves accions. Tots aquests materials són de propietat comunitària i l’organització de les tasques és un dels punts que es discuteix i es decideix durant les trobades de veïns i persones involucrades. Alguns dels productes emmagatzemats són les xarxes i les brides de velcro que s’utilitzen per les diferents accions amb les estructures. Aquestes xarxes es guarden dins unes caixes de fusta apilables que tenen diferents funcions. Els agents també s’encarreguen d’emmagatzemar qualsevol producte o material trencat que pugui reciclar-se i donar-li una segona vida.

l’opció de fer compostatge dels seus residus orgànics i així col·laborar amb el creixement de vegetació del pati. El compostatge es realitza dins de cada habitatge però un grup de veïns rotatori s’encarrega de recollir el compostatge de tota la comunitat i guardar-lo en aquesta sala fins al moment en què es necessiti incorporar-la al terreny.

Durant les reunions una caixa ficada del revés es converteix en el tamboret on els veïns seuen. A més, ja que les estructures més altes del pati mesuren 2.5m les caixes també serveixen per pujar-hi sobre i arribar a col·locar la xarxa a la part més alta. Un producte molt important que també s’emmagatzema en aquest espai és el compostatge dels veïns. Cada veí té

Microsistema

ACCIÓ QUOTIDIANA

ARBRES PROVINENTS DEL CONSUM HUMÀ

Les accions quotidianes com és el consum d’aliments tenen una repercussió positiva al nostre entorn. Si consumim productes vegetals, de proximitat, sense plàstics, podem menjar-nos una fruita i posteriorment llençar el pinyol per la finestra. Si la natura així ho vol, el pinyol acabarà convertint-se en arbre.

PELL OSMÒTICA Mòduls que actuen com a una pell on es relacionen directament tots els agents del pati, ubicat en l’entorn més proper a l’humà: el seu habitatge.

ACCÉS Lloc d’organització dels agents humans on s’emmagatzema el compostatge, les caixes, les xarxes i teles...

ESTRUCTURES Els humans participen en l’entorn de manera passiva i respectuosa gràcies a aquestes estructures polivalents.

FAUNA URBANA La fauna urbana adopta el seu lloc en aquest ecosistema.

TERRENY HABILITAT MICORRIZA

Xarxa de comunicació terra a través de la qu connecten els arbres.

Microsistema

FRUITES DELS ARBRES Els arbres ens ajuden a recordar en quina època de l’any estem. És important tenir consciència de les estacions de l’any i consumir les fruites i vegetals del moment. Tornar a l’origen, sentir la connexió amb la natura. És positiu per tots.

TELA PER RECOLLIR AIGUA PLUVIAL

Quina millor manera d’aprofitar l’aigua de pluja que convertint les estructures en petits abeuradors per la fauna urbana.

MALA HERBA Valorem les males herbes! Tenen moltes més propietats positives del que creiem, som els humans qui hem decretat que són dolentes perquè creixen en llocs on no les volem, però dins d’aquest entorn és benvingut tot ésser que vulgui formar part.

COMUNITAT HUMANA ( = CONSUM)

TELA OMBRA

ó sota ual es

XARXA PER SEURE I RECOLLIR FRUITA

INSECTES Els insectes són uns agents molt importants d’aquest ecosistema i del món en general. En aquest pati viuen rodejats de natura i són l’aliment principal dels ocells.

Microsistema

El consum responsable que fem repercuteix en el tipus de residus que generem. L’alimentació majoritariàment vegetariana és l’adequada per nosaltres i pel món, així que comprant els vegetals a botigues de proximitat sense plàstics aconseguim que la majoria de residus siguin orgànics i per tant podem compostar-los per ajudar al creixement del pati.

Agents PAPALLONA INDIVIDU POMA MOSCA MALA HERBA AVI GAT FLOR OCELL COL·LECTIU ARBRE CIRERA VEÏ FULLA ARANYA ABELLA ARREL CUC INFANT MATOLL

Microsistema

Accions Les estructures dissenyades donen pas a una sèrie d’accions que poden realitzar els humans però posteriorment gaudeixen dels avantatges tots els agents del pati. Aquestes estructures són polivalents i hi tenen cabuda totes les accions imaginables, però les bàsiques que vull destacar són les següents: lligar-hi una xarxa per poder seure o recollir fruita, lligar una tela més fina per fer ombra o lligar una tela impermeable en dies de pluja per crear petits dipòsits d’aigua que serviran perquè la fauna urbana es pugui hidratar. Les accions estan pensades perquè l’humà interactuï amb l’entorn de manera respectuosa i aprengui a formar part d’ell sota l’equilibri natural de l’ecosistema. Amb el temps, aquestes estructures es mimetitzen amb l’espai i cada cop passen a formar una part menys artificial, deixant que les plantes creixin al seu voltant i adaptant-se fins a trobar el seu lloc natural en l’entorn. D’aquesta manera, la fauna urbana acaba acollint les estructures amb naturalitat com si fossin part del seu hàbitat, adaptant-les a les seves funcions de manera lliure i espontània. Aquestes estructures també tenen el seu cicle de vida i a mesura que vagi passant el temps s’aniran desgastant fins a arribar a desaparèixer, però és part del cicle natural.

Microsistema

Vista general del pati

Microsistema

Xarxa per seure

Microsistema

Tela per fer ombra

Microsistema

Abeuradors per la fauna urbana

Microsistema

Xarxa per recollir fruita

Microsistema

Evolució de la proposta El Pla d’acció que proposo té diferents fases d’aplicació. Com he explicat anteriorment les primeres fases estan dirigides a habilitar el terreny del pati però posteriorment hem d’esperar que el cicle natural faci créixer la vegetació. Aquest cicle ve determinat pels ritmes de la natura i cal ser pacient per arribar a veure els resultats buscats. Per fer una aproximació a l’especulació proposada he fet un esquema a partir d’una secció del pati en la que veiem el seu estat a 3, 5 i 10 anys vista després d’aplicar el Pla d’Acció. Tenint en compte que els arbres fruiters triguen sobre uns 3-5 anys en créixer veiem que fins la segona fase no podrem obtenir els fruits dels arbres. És interessant que aquest procés sigui tan llarg i canviant perquè ens permet entendre que els ritmes de la natura són molt més lents que els nostres. L’agricultura biodinàmica és una filosofia que acompanya aquesta evolució, sota les teories de Rudolf Steiner es conceptualitza aquest tipus d’agricultura que comparteix alguns dels pilars del projecte Osmosi. Steiner entén la terra com un únic organisme i defensa l’equilibri entre vegetació, animals i plantes, evitant al màxim les intervencions externes per a la seva cura i preservació. Aquest tipus d’agricultura evita tot tipus de fertilitzants o agents químics utilitzant compost ecològic i fent un seguiment del moviment dels astres per saber quin és el moment adequat per plantar. Encara que en la meva proposta no defensi la plantació, sinó que pretenc que les plantes i arbres creixin per voluntat pròpia, sí que estic d’acord en el fet que l’humà

pugui intervenir en la cura del terreny i de la vegetació sempre i quan sigui amb l’objectiu d’aportar més benestar i salut a l’entorn. La cura ha de ser, com expliquen les pràctiques de l’agricultura biodinàmica, el més semblant possible a les dinàmiques naturals i sense aportar cap substància que pugui modificar o perjudicar la vegetació i el terreny. La filosofia de l’agricultura biodinàmica té l’origen al principi del segle XX quan alguns agricultors ja van començar a notar la degradació de la fertilitat de la terra i la qualitat nutritiva dels aliments. És molt fort pensar que en una època en la que el canvi climàtic era pràcticament impensable hi hagués gent que ja comencés a percebre que els humans estàvem modificant les capes de la terra i que això era negatiu per totes les especies. Avui dia es confirma al cent per cent que les idees de persones com Steiner eren totalment certes i que el més difícil dels nostres dies és trobar aliments i terres que no estiguin contaminades per les nostres pràctiques molt allunyades del que és natural. Em crida especialment l’atenció un descobriment relativament recent de l’ecòloga Suzanne Simard sobre la relació invisible als nostres ulls dels arbres. L’ecòloga a partir d’un estudi en un bosc del Canadà va revelar que tots els arbres estan connectats per sota terra a través de les seves arrels. Aquesta connexió s’anomena micoriza i permet que els arbres intercanviïn nutrients en cas de necessitat (TED Talk, 2016). És molt curiós com a poc a poc els humans anem descobrint els misteris de la natura que pel que hem vist és molt més intel·ligent del que imaginem.

Microsistema

Tres fases a diferents anys vista del pati E: 1/500

Microsistema

Aquest projecte pretén replantejar les necessitats socials actuals, que juntament amb el consumisme han anat incrementant-se desmesuradament des que la tecnologia ens ha facilitat la vida. En un moment de benestar social, en el que no ens hem de preocupar per alimentar-nos, ni per dormir en un lloc calent, ni per tenir aigua i electricitat a la nostra llar, hem perdut de vista quines són les necessitats bàsiques de l’ésser humà. La societat del benestar ha acabat lligant-se amb la societat consumista dirigida pel màrqueting constant que acompanya el nostre dia a dia. Les aplicacions mòbils, el “portam-ho a casa”, la facilitat de viatjar, viure experiències, documentar-les i el temps d’exhibir-nos arreu del món mitjançant les xarxes socials són algunes de les causes que fan que l’humà entri en un cercle viciós de creure que per estar bé o per ser millor necessita menjar els aliments que estan més de moda, o vestir la roba de l’última temporada, o tenir tots els accessoris per poder anar a la platja... quan realment això és totalment fals. Tots tenim presents les èpoques anteriors a les nostres, on les famílies patien per poder alimentar-se i sobreviure, però per contrarestrar aquesta vida hem adoptat l’extrem contrari en què sembla que res sigui suficient per satisfer les nostres necessitats.

REIVINDICACIÓ A LA COMODITAT L’espai dissenyat pretén ser un oasi de calma, on les persones poden entendre que amb molt poc es pot ser feliç i que no hi ha res més beneficiós que una relació positiva amb l’entorn proper i els agents que el conformen. Sortir a caminar amb els peus descalços sobre la gespa, sentir l’aroma que genera la natura, escoltar els sorolls del vent i dels ocells, tancar els ulls sota el sol... són algunes de les accions quotidianes que haurien de formar part del nostre dia a dia i que satisfarien totes les nostres necessitats més profundes, que són les emocionals. Estar amb pau i equilibri amb l’entorn és el veritable secret de la felicitat interior.

Microsistema

Imatge 5 del reportatge “La natura vol créixer i no la deixem”

Imatge: Mireia Solà Microsistema

1 RehabilitaciĂł dels patis interiors Retornar la vida natural en un entorn dâ&#x20AC;&#x2122;habitatge humĂ per crear petits ecosistemes dins la ciutat.

Microsistema

2 Retornar la zona al seu origen natural Allunyar-nos dels paviments durs i artificials de les ciutats per donar pas al terra fĂ¨rtil de la nostra Terra.

Microsistema

3 Necessitat de la comunitat de formar part dâ&#x20AC;&#x2122;un entorn natural Solucionar les necessitats actuals dels ciutadans de Barcelona que senten una mancanĂ§a dâ&#x20AC;&#x2122;espais verds a la ciutat.

Microsistema

4 Crear comunitat Formar part d’un col·lectiu amb la preservació de l’entorn com a objectiu comú.

Microsistema

5 Crear ecosistema Formar part activa de l’ecosistema creat en l’entorn de l’habitatge.

Microsistema

6 Consum responsable Les accions quotidianes repercuteixen directament a lâ&#x20AC;&#x2122;entorn.

Microsistema

7 SimplificaciĂł de les nostres necessitats Recuperar un model de vida on es valori el que realment ĂŠs necessari.

Microsistema

8 ParticipaciĂł colÂˇlectiva Generar un espai que aculli la majoria dâ&#x20AC;&#x2122;agents per dialogar en la presa de decisions comuns.

Microsistema

100

9 “L’ésser ecològic” Voluntat de retornar la percepció als humans del seu lloc i paper a la biosfera, sota postures no antropocentristes.

Microsistema

101

10 Filosofia ecologista Fomentar les prĂ ctiques sostenibles per sobre de les capitalistes per un bĂŠ global.

Microsistema

102

FORMALITZACIÃ&#x201C; DE LA MAQUETA I ELS PROTOTIPS

Microsistema

103

Microsistema

104

Microsistema

105

Microsistema

106

Microsistema

107

Microsistema

108

Imatge 6 del reportatge “La natura vol créixer i no la deixem”

Imatge: Mireia Solà Microsistema

109

CONCLUSIONS Un cop elaborat el projecte Microsistema considero que he arribat a complir els objectius proposats. Des del primer moment volia treballar en un entorn en què el canvi climàtic tingués un paper important però acostant-me a la vida diària dels individus que habiten aquest món. Els aprenentatges i la visió crítica que he adoptat durant el transcurs del projecte m’han fet anar polint i definint amb més detall les peces que considero que serien claus en l’especulació que plantejo i sobretot que aconseguirien l’objectiu de trencar les relacions antropocentristes entre espècies o com a mínim, d’apropar la coexistència entre aquestes. En l’àmbit conceptual considero que la proposta desenvolupada sota el concepte de Pla d’acció ha estat adequada perquè m’ha permès treballar-la a diferents escales. En primer lloc reuneix la part tècnica de crear un pla amb uns passos a seguir que permeten l’adaptació a diferents localitzacions de la ciutat i, en segon lloc permet ampliar l’escala per treballar cada microsistema sota les característiques del seu entorn i dels seus agents per adaptar-la a les necessitats concretes i quotidianes. En l’àmbit tècnic he pogut desenvolupar diferents llenguatges que m’han ajudat a relatar no només la part “visible” sinó que també la part

sensible que engloba tot el projecte. El fet de crear i explorar aquest petit món especulatiu m’ha fet connectar amb el Microsistema fins al punt de sentir-me un agent més que forma part d’aquest entorn i sentir quines necessitats sorgeixen en interactuar amb les peces o simplement en habitar l’espai. En aquest sentit m’he sentit còmoda arriscant-me a treballar amb la metodologia especulativa i he entès el que significa dissenyar i projectar peces que busquin complir necessitats que encara no existeixen. Al final d’aquest projecte me n’adono que en certa manera té una capa divulgativa, amb l’objectiu de compartir aquesta visió del món perquè el canvi que plantejo en el pensament i la filosofia de la societat siguin reals. M’agradaria que tota persona que llegeixi aquest projecte es qüestioni els temes plantejats com a mínim per agafar consciència i adoptar una visió pròpia sobre el tema. Finalment, em plantejo aquest projecte com un punt de partida per la meva carrera com a dissenyadora, seguint observant el transcurs de la terra i de les relacions de les persones amb el que ens envolta per poder ampliar els meus coneixements i continuar actuant amb un compromís amb el planeta.

Microsistema

110

Microsistema

111

Pàgines web: Acción por el Clima - European Commission. (2018). Consecuencias del cambio climático - Acción por el Clima - European Commission. [online] Disponible: https://ec.europa.eu/clima/change/ consequences_es [Visitat 13 Feb. 2018]. BBC News Mundo. (2018). ¿Qué es el Antropoceno, la “Edad de los humanos” que expertos aseguran hemos entrado?. [online] Disponible: http://www.bbc.com/mundo/noticias-37220892 [Visitat 5 Nov. 2017]. Biodinamica.es. (2018). El impulso de de Steiner | Biodinámica. [online] Disponible: http://biodinamica. es/el-impulso-de-rudolf-steiner/# https://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_biodinámica#cite_note-3 [Visitat 15 Maig 2018]. Blasdel, A. (2018). ‘A reckoning for our species’: the philosopher prophet of the Anthropocene. [online] the Guardian. Disponible: https://www.theguardian.com/world/2017/jun/15/timothy-mortonanthropocene-philosopher [Visitat 23 Feb. 2018]. Cambio climático 2007. (2018). [ebook] OMM. Disponible: http://www.ipcc.ch/pdf/assessmentreport/ar4/syr/ar4_syr_sp.pdf [Visitat 8 Gen. 2018]. Cerdà. (n.d.). [ebook] Barcelona: Gencat. Disponible: http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_ turisme/publicacions/documents/arxius/doc_23739348_1.pdf [Visitat 18 Mar. 2018]. Cohenvanbalen.com. (2018). ARTIFICIAL BIOLOGICAL CLOCK - REVITAL COHEN & TUUR VAN BALEN. [online] Disponible: http://www.cohenvanbalen.com/work/artificial-biological-clock [Visitat 14 Des. 2017]. Criado, M. (2018). Antropoceno, la era en la que destruimos el planeta. [online] EL PAÍS. Disponible: https://elpais.com/elpais/2018/05/25/ciencia/1527257820_374244.html [Visitat 31 Maig 2018]. ELMUNDO. (2018). ¿Cuándo empezó el Antropoceno?. [online] Disponible: http://www.elmundo.es/ ciencia-y-salud/ciencia/2017/10/25/59f067b8e2704efe6d8b4628.html [Visitat 11 Des. 2017]. Es.wikipedia.org. (2018). Ecosofía. [online] Disponible: https://es.wikipedia.org/wiki/Ecosof%C3%ADa [Visitat 12 Feb. 2018]. Fotografía DSLR. (2018). “Overview: A New Perspective of Earth” de Benjamin Grant.. [online] Disponible: https://fotografiadslr.wordpress.com/2016/11/05/overview-a-new-perspective-of-earthde-benjamin-grant/ [Visitat 18 Gen. 2018]. Galindo, P. (2018). Libro “Esto lo cambia todo” de Naomi Klein (Resumen): El capitalismo contra el clima. [online] BlogSOStenible: Noticias medioambientales y datos... aportando soluciones. Disponible: https://blogsostenible.wordpress.com/2017/01/27/libro-esto-cambia-todo-naomi-kleinresumen-capitalismo-cambio-climatico/ [Visitat 17 Mar. 2018]. Grahamfoundation.org. (2018). Graham Foundation > Grantees > Architectural Association School of Architecture-Unknown Fields Division. [online] Disponible: http://grahamfoundation.org/ grantees/5675-unravelled [Visitat 11 Feb. 2018]. Johnson, B. (2018). Home - Zero Waste Home. [online] Zero Waste Home. Disponible: https:// zerowastehome.com [Visitat 14 Gen. 2018]. La Granja de Bitxos. (2018). Hoteles de insectos, ¿Qué son y para qué sirven?. [online] Disponible: http://www.lagranjadebitxos.com/es/hoteles-de-insectos-para-que-sirven/ [Visitat 18 Maig 2018].

Microsistema

112

Let’s Do It. (2018). Let’s do it! World Cleanup Day 2018, civic movement against trash. [online] Disponible: https://www.letsdoitworld.org [Visitat 10 Des. 2017]. Monografica.org. (2018). Victor Papanek: algunas ideas sobre ecología desde el diseño. [online] Disponible: http://www.monografica.org/01/Art%C3%ADculo/2387 [Visitat 24 Feb. 2018]. Nido, C. (2018). Casa Nido | Martín Azúa. [online] Martinazua.com. Disponible: http://www.martinazua. com/es/producto/casa-nido/ [Visitat 13 Abr. 2018]. Palmitospark.es. (2018). ¿Sabes cuándo se inició el cambio climático? | Palmitos Park. [online] Disponible: https://www.palmitospark.es/blog/conservacion-y-sostenibilidad/inicio-de-calentamientoglobal/ [Visitat 7 Gen. 2018]. Sanchís, I. (2018). Amar las cosas implica permitir que sean raras. [online] La Vanguardia. Disponible: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170425/422025787412/amar-las-cosas-implica-permitirque-sean-raras.html [Visitat 6 Feb. 2018]. Schmeer, J. (2018). B i o p l a s t i c _ F a n t a s t i c - JOHANNA SCHMEER. [online] Johannaschmeer.com. Disponible: http://johannaschmeer.com/bioplasticfantastic [Visitat 20 Des. 2017]. Simard, S. (2018). Cómo los árboles se comunican entre sí. [online] Ted.com. Disponible: https:// www.ted.com/talks/suzanne_simard_how_trees_talk_to_each_other?language=es [Visitat 19 Maig 2018]. Sunearthtools.com. (2018). Cálculo de la posición del sol en el cielo para cada lugar en cualquier momento. [online] Disponible: https://www.sunearthtools.com/dp/tools/pos_sun.php?lang=es [Visitat 30 Mar. 2018]. Tomarse en serio la naturaleza. (2018). La “ecosofía” de Félix Guattari. [online] Disponible: https:// tomarseenseriolanaturaleza.wordpress.com/2014/04/10/la-ecosofia-de-felix-guattari/ [Visitat 11 Feb. 2018]. Trash is for Tossers. (2018). Trash is for Tossers - Zero Waste Living is Simple, Cost Effective, and Fun. [online] Disponible: http://trashisfortossers.com [Visitat 14 Gen. 2018]. YouTube. (2018). Design at the Intersection of Technology and Biology | Neri Oxman | TED Talks. [online] Disponible: https://www.youtube.com/watch?v=CVa_IZVzUoc [Visitat 16 Apr. 2018].

Llibres: Braidotti, R. (2013). El Posthumanismo. Polity Prensa. Johnson, B. (2013). Residuo cero en casa. 1st ed. Scribner. Morton, T. (2010). The ecological thought. London, England: Harvard University Press.

Documentals: Before the flood. (2016). [video] Directed by F. Stevens. Estats Units: National Geographic. COSMOS: A spacetime odyssey. El mundo liberado. (2014). [video] National Geographic.

Microsistema