Entrevista. Professionals de joventut del Maresme participen en un seminari internacional a Berlín

DESEMBRE 2021

Entrevista. Professionals de joventut del Maresme participen en un seminari internacional a Berlín

El seminari per a professionals ‘Standards for Open Youth Centers in Europe’ és un projecte del programa Erasmus+ que pretén millorar la tasca als espais joves de diferents països a través de l’intercanvi d’experiències. Les sessions formatives van tenir lloc a Berlín de l’11 al 15 d’octubre i van comptar amb la participació de professionals de l’àmbit juvenil d’entitats d’Alemanya, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Itàlia, Romania, Sèrbia i Espanya.

El projecte va ser organitzat per l’entitat Roter Baum Berlin i va comptar amb la participació de l’entitat Taller d’Art, Cultura i Creació a través de l’enviament de dues professionals juvenils. L’Ian Prieto (I), dinamitzador a l’Espai Jove de Can Jorba de Vilassar de Mar i professional de l’entitat, va participar d’aquest seminari, juntament amb l’Aleidis Vila (A), dinamitzadora del Casal de Joves d’Argentona.

⁍ Quina era la temàtica de la formació?

I - Es tractava de crear un document per definir conjuntament com hauria de ser un espai sociocultural/ juvenil amb estàndards europeus. És un punt de partida per organitzacions que volen engegar un projecte en un altre país, una base per crear un projecte sòlid.

A- Per un altre cantó, es va parlar sobre quins espais o quina proposta de màxims podem fer sobre un equipament juvenil. Es va crear una base de dades amb equipaments juvenils de diferents països d’Europa i també han posat una base de dades per tenir informació teòrica i bibliografia sobre el treball juvenil.

I- Quan vam arribar aquest document estava mig creat, ja que hi havia organitzacions que ja havien fet trobades prèvies. Així, amb TACC vam anar com a col·laboradors, es tractava de donar la nostra opinió i suggerir algun canvi.

⁍ Com es van dividir en aquests 5 dies de formació?

A- El primer dia vam marxar de ruta a les 9 del matí i vam tornar a les 12 de la nit, perquè vam estar tot el dia de formació i després vam anar a veure un equipament juvenil de Berlín que és brutal. Va ser non stop.

I - Els dos primers dies van ser molt teòrics, per fer una mica la xarxa i per conèixer altres associacions. Els següents dies vam treballar el document que anàvem a fer, donàvem idees. Cap als últims dies vam anar a visitar els equipaments per veure com estan plantejats.

A- Com a perfil de dinamitzadora juvenil vaig trobar a faltar més dinàmiques. Considero que hi ha coses que s’aprenen més des de l’activitat, des de la vivència que no pas des de la teoria. Penso que hauria estat interessant mostrar un intercanvi de dinàmiques, per exemple.

⁍ De quina manera es concep el treball juvenil en els diferents països que van participar en el projecte?

A- En alguns països el treball juvenil es fa a partir d’ONG, el perfil és el d’un/a educador/a social. Per exemple, a Alemanya o Espanya és més una figura municipal o funciona a través de concurs públic perquè ho gestioni una altra empresa.

I - Cada país té la seva manera de buscar professionals. Et trobes que hi ha indrets que tiren molt de voluntariats, i en altres la figura és molt més tècnica i amb uns estudis diferents. Es va crear un debat que és bastant ampli, hi ha gent que diu que no necessitem una figura hegemònica perquè cada país té les seves necessitats. També intentàvem trobar com haurien de ser els estudis de les persones que treballen amb joves, buscant com hauria s’hauria de formalitzar a Europa.

⁍ Què us va sorprendre?

A- L’Anècdota de Romania. Allà el perfil del / de la professional de joventut potser no és tan definit, però, en canvi, hi ha un servei de vocació molt gran. A la seva organització, Curba de Cultura, van fer un equipament juvenil en una zona rural on hi ha diferents pobles disseminats. Es van adonar que la gent no anava a l’espai i quan els van preguntar el perquè, els van respondre que no es podien pagar el transport públic per anar-hi. Aleshores van convertir una furgoneta en casal de joves mòbil. De vegades, es tracta de tenir enginy, creativitat... i ganes!

Foto: @ ksal_argentona

I - A mi em va sorprendre que a Itàlia, sent un país que està tan a prop, realment tiren molt de voluntaris. En canvi, aquí no és molt comú que passi.

A- Aquí està més formalitzat. Més institucionalitzat inclús. Amb els seus pros i els seus contres.

⁍ Quines eines de millora aplicaríeu al vostre espai jove?

A- El que em va passar veient els equipaments de Berlín és que em va saber greu veure com al Casal de Joves d’Argentona havíem arribat a tenir un equipament que s’assemblava a l’espai jove ideal. S’han anat perdent aquestes coses. Cada vegada amb menys recursos humans i degut a altres dificultats, perquè l’edifici és vell.

I - Allà, quan entres et fa la sensació que el que hi ha està fet per joves. Des de les cadires, les parets, les portes... Per exemple, un dels espais que vam visitar semblava una casa, tens ganes d’estar dintre. Hi ha un treball previ, molta gent ha pensat com s’ha d’organitzar l’espai.

A- El/la jove pot sentir-se a gust, sentir que no passa res si taca una taula. Aquí ho hem institucionalitzat més. Vam visitar un espai que era per noies joves i queer, trans i persones no binàries, i estava ple de racons per tenir una estona de xerrada. És el sentit que es dona a l’espai.

⁍ Hi ha alguna bona pràctica que vosaltres dugueu a terme que cridés l’atenció a les altres entitats participants?

I - Un participant de Sèrbia em deia que nosaltres tenim professionals molt preparats. En el sentit que quan volem fer una funció socioeducativa sabem perquè ho fem i ho sabem dirigir.

A- Recordo que els va sorprendre que fem pressupostos participatius.

⁍ Vau crear aliances per crear futurs projectes?

I- Amb Itàlia i Sèrbia va sorgir la idea de fer un projecte per intentar fer els espais més propers als joves. Fer intercanvis i trobades per modificar espais per dintre i després anar a un altre país. Des d’Alemanya també ens va obrir les portes. De fet, tothom estava obert a fer projectes.

A- A Romania fan un “Rural Olimpics”. També hi ha un projecte molt interessant que es diu “Music For Human Rights”, que potser estaria interessant plantejar-ho pel Maresmusic!

⁍ Per acabar, quin és el vostre missatge per les professionals de joventut de la comarca?

A- Que s’animin a viure altres experiències, a veure com s’organitzen a altres llocs, que et dona perspectiva, et dona mirada, inspira, et fa veure les coses que ja feies bé i les coses que potser podries fer millor!

I- Si em voleu contractar des de Mobilitat Internacional perquè me’n vaig a altres països cada dos per tres, m’apunto!

Foto: @ ksal_argentona

Enllaços d’interès:

• Pàgina web del projecte “Open Youth Work For Open Society”: https://youthcentres.eu/

• Projectes “Music For Human Rights”: https://youtu.be/s0h6FSU1LkQ i https://youtu.be/nLi0J4tdymQ

• Taller d’Art Cultura i Creació: https://www.taccbcn.com