Falla Molina Claret 2016

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Imatge de la Mare de Déu de la Seu.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

# Les Falles, un patrimoni en comú

El responsable de la imatge gràfica de les Falles 2016, Ibán Ramón, ha dissenyat una edició especial del cartell d’enguany per a promoure la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La nostra comissió s’uneix a la difusió de la marca per què les nostres falles siguen reconegudes com cal utilitzant el hashtag #FallesUNESCO en totes les nostres publicacions.

5 6

7 8

Candidates a patrimoni de la humanitat #FallesUNESCO — 1: Pirotècnia 2: Música 3: Arts plàstiques 4: Diversió 5: Sabers tradicionals 6: Artistes fallers 7: Artesanies 8: Esforç col·lectiu 9: Creativitat 10: Literatura festiva 11: Indumentària

Edició especial del cartell UNESCO dissenyat per Ibán Ramón.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

6-7 8-9 10 11 12-13 14-15 16-17 18-19 20-21 22 23-25 26 27 28-32 33-38 39-50 51

Salutació Junta Gestora Executiva Comissió Les nostres Falleres Majors Fallera Major Comissió infantil Fallera Major Infantil Falla infantil Falla gran Els més menuts Entrevistes Recompenses bunyols i socarrats Programa d’actes Gastronomia local Articles Galeria fotogràfica Guia comercial

Coordinació: Molina Creative, Maria Peris, Miguel Àngel Gosalbes, Maria Tormo i Javi Ferrero. Idea original i projecte gràfic: Molina Creative. Disseny coberta: Molina Creative, Pedro Talens fotografia i Miguel Àngel Gosalbes . Model: Rafaela Vázquez. Agraïments: Mº José Mallol, Pedro Talens, Rafael Mompó, Mari Carmen Meteu, Arxiu municipal, Falla Corona Mossen Sorell i Ibán Ramón. Col·laboradors literaris: Adela Ruiz, José Luis Mollà, José Luis Lagardera, Marta Gómez, Chema Gómez, Juan Esteve, Ximo Roca, Rafa Mompó, Lucia Mompó, José “restaurant Moncho”, Pepe Xim “El Gurmet del socarrat” i Jesús Terol “Lluna Events”. Crítica dels monuments: Ximo Roca. Versos Falleres Majors: Ximo Roca. Esbossos: Bernardo Estela i Xavier Herrero. Artistes fallers: Bernardo Estela i Xavier Herrero. Correcció lingüística: Maria Tormo. Gestió publicitària: Falla Molina Claret. Impressió: Set i Set Gràfiques S.L. Exemplars: 400 Fotogragíes: Mamen Benito, Javier Mallol, José Luis Mollà, Quique Climent, Marta Díaz, Carla Boluda, Estudio Federico, Inma Bordera, Fernando García, Juan Esteve, Marta Gómez, Chema Gómez, Restaurant Moncho, Estudio fotográfico Pedro Talens, Francis Victoria, Laia Baraza i Marta Piquer.

El present llibre s’ha presentat al concurs de “Millor portada de llibret de falla” i “Millor Llibre de falles”. “Este llibret participa en el Premi «Climent Mata» que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www. lletresfatlleres.info)”. “Este llibret participa en el Premi «Mestre Ortifus» que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfatlleres.info)”.

Depòsit Legal: V - 481 - 2011 300 Exemplars Impressió Set i Set Gràfiques

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Fotografìa: José Luis Mollà

Un llibret de la falla Molina Claret per al seu 40 aniversari

Les receptes de la iaia dóna nom a aquest projecte de llibret explicatiu 2016 en el qual ens endinsarem dins del món de la gastronomia, una recepta ideal de disseny editorial, imatges, i sobretot amb un bon sabor literari que, a continuació, degustarem.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

La Junta Gestora de la falla Molina Claret torna a estar formada per sis components.

Ja s’acosta el mes que tot faller desitja, el mes que tenim subratllat a l’agenda. Aquest any, per tercer consecutiu, la comissió Falla Molina Claret estarà al front d’una Junta Gestora formada per Ernesto, Eladio, Fernando, Jorge, Francis i Marcos. És un any molt esperat i especial ja que comptem amb dues Falleres Majors de sang com són Andrea i Alejandra a qui tindrem el plaer d’acompanyar durant tot l’exercici. L’ objectiu que identifica la nostra falla és que cadascun dels membres que formen part d’aquesta es senquen com a casa ja que som una gran família, la família “molinera”. Aquest any és un any molt important per al col·lectiu faller xativí, ja que som oficialment BIC (Festa de Bé d’Interés Cultural), anem pel bon camí! Però, no oblidem que aquest any optem, també, a ser reconeguts “Patrimoni Immaterial per l’UNESCO”, una candidatura amb la qual entre tots aportem el nostre gra d’arena per que ens donen l’ esperat reconeixement. A més, no ens oblidem de la comissió Plaça del Mercat que aquest any fan el seu 50 Aniversari... des de la nostra comissió vos donem l’enhorabona i vos animem a treballar tots junts per celebrar anys en aquesta festa que tant ens agrada.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Animem al veïnat a formar part de la setmana fallera i a gaudir de les nostres cercaviles, despertades i monuments que donaran color al nostre barri, monuments amb els quals competirem en secció primera i, com no, amb la confiança i estima de l’artista socarrat Xavier Herrero en la gran i el retorn esperat d’un bon amic i reconegut artista en la infantil com és Bernardo Estela. Hem d’agrair a tots aquells que treballen per que funcione el gran engranatje que ens durà tot un any de preparació, actes, presentacions, cavalcades del ninot, nomenaments, playback , teatres, carrosses, etc., sense ells no es podrien dur endavant tots els projectes de l’exercici faller. Per finalitzar, tan sols ens queda desitjar que gaudisquen tots de la nostra festa que engalana de volums i sàtira tots els barris, vibra amb la mascletada, s’il·lusiona amb l’entrega de premis, es plena de color en l’ofrena, i, sobre tot, continua amb la tradició del dia de Sant Josep. Visca la millor festa del món!

Fotografìa: Javier Mallol

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

La Junta Gestora compta amb un equip d’executiva per dur a terme tots els projectes que es realitzen durant tot l’any. Junta Gestora Ernesto Fasanar i Selles Fernando Garcìa i Llàcer Jorge Ventura i Moral Francis Victoria i Signes Marcos Lloret i Fuentes

X E C U T I V A

Comptador Antonio Vercher i Vercher

D. Protocol Begoña taboada i Tomé Lucia Mompo i Navarro

D. Loteries Mª Carmen Matéu i Pallás

Vice-comptador Luis Sala i Grau

D.Relacions Públiques Laia Baraza i Lorente

Bibliotecari arxiver Ximo Roca i Banyuls

Sub- secretaria Maria Peris i Mateu

Tresorer Maria Tormo i Garrigós

D.Masculina Juan Carlos Gironés i Climent Juan Carlos Garrigós i Boscà Juan Boluda i Vayà José Agustí i Martìnez

D. Femenina Mª José Mallol i Moral Gema Garcia i López

D. Festejos Jorge Roca i López Gustavo Juanes i Esplugues

D.Monument Jorge Pascual i García D. Joventut Hector López i Montagud Fernando Vilar i García Rafael Cucarella i Climent Marta Gironès i Ballester

Llibret i disseny gràfic Molina Creative Miguel Àngel Gosalbes i Baldres

Secretària Mª José Ventura i Moral

D.Casal Javi Ferrero i Català

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

D.Comisió Infantil Inma Vidal i Silvestre Inma Bordera i Moscardo

Fotografìa: Mamen Benito Edició gràfica: José Luis Mollà

Andrea i Alejandra a l’entrada del Gran Teatre de Xàtiva, a l’espera de ser exaltades com a Falleres Majors

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Els fallers i falleres que formen “Molina Claret”

ALCANYIZ RICHART, DAVID BENAVENT CLIMENT, MARTA BENAVENTE BATALLER, VANESSA BENEITO NAVALÓN, GEMMA BONORA TALAMANTES, PEPA BORDERA MOSCARDO, LOURDES BRU MURILLO, MARLÉN CALABUIG MATEU, MARIA CAMARASA BORDERA, MARTA CAMARASA BORDERA, SANDRA CAMARASA TORTOSA, CRISTINA CANDEL MOSCARDÓ, Mª NIEVES CASTELLS VILLAESCUSA, JORGE CLIMENT PENADÉS, REYES COVAS CAZORLA, JOSEFINA COLOMER CLIMENT, MARTA CUCARELLA CLIMENT, RAFAEL CUCARELLA GUERRERO, J.VICENTE CUCARELLA VIDAL, AITOR CUERDA GONZÁLEZ, ESTHER DÍAZ LÓPEZ, ANDREA DURÁ ESTELLÉS, VICENTE FERNÁNDEZ PERIS, ÀNGEL FERRANDIS BOLUDA, JULIA FRANCÉS SEGURA, CRISTINA GANDÍA ARENAS, IRENE GARCÍA MOLTÓ, MARINA GARCÍA-CHAMÓN SEGARRA, NICOLÁS GARCÁA-CHAMÓN SEGARRA, GIORGINA GARRIGUES MORELL, ENRIQUE GIMÉNEZ MARZAL, AITOR GRAMAJE LÓPEZ, MARTA GINER MOMPÓ, RAÚL GINER MONTAGUD, PATRICIA GIL SÁNCHEZ, TAMARA GIRONÉS BALLESTER, JAVIER

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

GUEROLA OLTRA, SERGIO JAUDENES MORENO, MARTA LAORDEN JIMENEZ, JOSÉ MARIA LÓPEZ MONTAGUD, HÉCTOR LÓPEZ MONTAGUD, ÓSCAR LÓPEZ MOSCARDÓ, ANA MALLOL MORAL, JAVIER MARQUÉS VERA, ASUNCIÓN MARTÍNEZ BELLVER, RICHARD MARTÍNEZ SANTAPAU, RAFAEL MATEU MARZAL, JUAN JOSÉ MOMPÓ MATEU, ADRIÁN MOMPÓ NAVARRO, LUCÍA MOMPÓ VÁZQUEZ, RAFAEL MORALES ALCAIDE, MARIA OSMA MADRIGAL, SERGIO PEDRO CALABIG, ALBA PÉREZ DEL PINO, MARIA PERIS RICHART, RAFAEL PIQUER BELLVER, MARTA PLAZA GARCÍA, CRISTINA RIBELLES LLÁCER, ALBA RICHART EPIFANIO, CLAUDIA ROCA LÓPEZ, SARA ROCA MARQUÉS, PABLO RÓDENES GAVIDIA, ANDREA SALA MARQUÉS, PATRICIA SÁNCHEZ LILLO, RAQUEL SÁNCHEZ TORMO, ÀNGELA SANTAMARIA NICOLÁS, ALBA SORIANO BALAGUER, Mª JOSE SORIANO BALAGUER, MARIOLA TORMO MARTÍ, XIMO URIBE PLA, ANA VALLS MARTÍN, PAULA VINACHES MATEU, XIMO

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

FALLERA MAJOR

Andrea Gironés i Ballester 12

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

SI HI HA FLAMES, QUE SIGUEN FLAMES DE FESTA Si hi ha flames, que siguen flames de festa de focs i tronadors de càntics i trobadors désclats i de joies de música i de flors Si hi ha flames, que siguen flames dÁndrea, de flors del taronger dólor a l´horta socarrada, dólor a faller de casta, dólor a aquell “Reverendo” que li va encendre la flama Ximo Roca

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Fotografìa: Quique Climent

Escena del aproposit “ Hi si ha flames, que siguen flames de festa”. Josép i Sandra interpretant a “Ferranet i Marieta”.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Els fallerets i falleretes que formen “Molina Claret”

AGUSTÍ BORDERA, ÀNGELA AGUSTÍ BORDERA, JOSEP BARBERÀ ARANDA, MARIA BARBERÀ ARANDA, PILAR BOLINCHES TUDELA, JULIO BOLINCHES TUDELA, LUIS BOLUDA BONORA, CARLA BOLUDA BONORA, PAULA BORDERA TORREGROSA, SAMUEL BORDERA TORREGROSA, CELIA CAMARASA IBORRA, REYES CASTELLS NAVAL, BORJA CLIMENT GINER, ANNA CLIMENT GÓMEZ, ÉRIC CUCARELLA VIDAL, ÁLVARO CUCARELLA VIDAL, HÉCTOR DÍAZ MARCHIRANT, NICOLAU DÍAZ MARTÍNEZ, ALFONSO DÍAZ MARTÍNEZ, MARTA ESTEVE SÁNCHEZ, MARIA FASANAR TABOADA, VEGA GARCÍA GOSÁLVEZ, SANDRA GARCÍA VENTURA, GISELA GARCÌA VENTURA, GORKA GARRIGÓS BRU, ANDREU GARRIGÓS BRU, MARA GIRONÉS SORIANO, ÁLVARO GIRONÉS SORIANO, ANNA HERRERIAS BENEITO, DANIEL HERRERIAS BENEITO, LAURA HERRERIAS BENEITO, PABLO JUANES GIL, BLANCA

JUANES GIL, MARC LASO CAMARASA, PAULA LLORET SORIANO, MARCOS LLORET SORIANO, NATALIA LÓPEZ GANDÍA, BORJA MÁRQUEZ SALA, ANA MARTÍ CHÀFER, SARA MARTÍNEZ BENAVENT, DANIELA MARTÍNEZ GINER, ANNA MARTÍNEZ SÀNCHEZ, ALONSO MARTÍNEZ SÀNCHEZ, JORGE MICO BALDRÉS, VÍCTOR MOLLÀ INZA, AITANA MOMPÓ MATEU, ALEJANDRA NADAL PÉREZ, JAVIER NADAL PÉREZ, JORGE PASCUAL GARCÍA, GERARD PENALBA MARTÍNEZ, ELENA PERIS RICHARD, ANNA QUILIS ORTIZ, DANIEL RELEA SUCH, MIRIAM RELEA SUCH, ANDREA SALA MARQUÉS, ANNA SANANTONIO AGUSTÍ, CLAUDIA SERRANO RAMÍREZ, CARLOS SORIANO MEJIAS, BLAS TORMO BENAVENT, ÁLVARO TORTOSA PERUCHO, NATALIA VERCHER MALLOL, CARLOTA VICTORIA BENAVENT, MARC VICTORIA BENAVENT, PAULA

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

FALLERA MAJOR infantil

Alejandra Momp贸 i Mateu

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Hem vist que l´alba del dia, anava carregada de il·lusió plena de nervis, plena d’alegria i amb somriure i emoció. Hem vist bufar el vent tot carregat llavor xiulava ràpid, estava content volia donar un pregó. Hem vist a Alejandra tan radiant de felicitat que sense dir paraula ens parlava d´un somni fet realitat. Ximo Roca

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Aquest any l’artista infantil és Bernardo Estela, un bon amic de la comissió i reconegut artista. La falla competirà en la secció primera.

les receptes de la iaia Bernardo Estela De mare a mare van passant les receptes de la iaia, eixes que ens agraden tant.

A l’ hivern, l’arròs caldós ens agrada molt a tots i també al nostre gos. El millor plat socarrat és l’arròs al forn sempre que no ixca aiguat. La coca amb pimentó i tomato si es fa com diu la jaia li agrada al tio més xato. Però parlant de “ato” allò millor de la meua iaia: l’arnadí de boniato. El millor dolç, l’almoixàvena encara que molts la bategen com a coca de monxàvena. I res com l’arrós blanquet amb botifarra i calentet per a combatre el fred. L’arròs amb fesols i naps està per xuplar-se els dits i per fotre al rentaplats. Però el plat per excel·lència és –com no- la paella si la cuines amb decència.

E 18

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

I deia la meua iaia que això de la fideuà és un invent gandià. Total, que una per una les receptes de la iaia et faran veure la lluna. Ximo Roca i Banyuls

Esbós: Bernardo Estela. Muntatge gràfic: José Luis Mollà.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

La falla gran està a càrrec de l’artista xativí Xavier Herrero amb qui tornem a confiar pels seus projectes i la seua professionalitat. La falla competirà al igual que la infantil en secció primera.

pescant al cànyoles Xavier Herrero Han passat les eleccions per al govern local i després que parlaren tots es va acabar el serial. L’ alcaldia volien pescar. Un tripartit ho va fer i al PP van enviar a un quartet del galliner.

També volia pescar el C´s d´una catalana que la llengua va menysprear anomenant-la aldeana. La Poltrona és un peixot que a tots vol envair però a ningú no dóna por i tots la volen tenir. És el peixot invasor que apareix cada quatre anys. Un peixot banyat en or que ha de donar molts guanys. Per això entre els peixos locals, és a dir, el Tri-Partit, actuen en formes banals treballant pel seu profit. Aprofiten que estan en comú i en una gran coalició, per a pescar en el riu fent-se entre ells oposició. És cert que això no ho fan tots però és la sensació que donen. I els que fiquen a l’urna els vots pot ser que això no ho perdonen.

La tortuga va molt lenta -com la tortuga: paset a pasetPerò tot i ser molt dolenta s’ha carregat al Ruset. El peixot polític local, de xafar gran merda està acusat. I no és afirmació banal dir que en política està acabat. Des d’allà dalt del cel nostre Paco està pescant i a Ferrero amb molt de zel li diu que cobre el sopar. “No t´oblides del euret que molts no volen pagar i, al final, gran Ferreret, cacauets no podràs comprar”. Ens agradava prendre-li el pèl tot i ser més aviat calbet. Però s´ho prenia tot a bé perquè no tenia mala llet. I hi ha uns peixets a la Falla que no van a aquesta explicació. Si vols saber de qui es tracta, espera al 15 de març, so curiós.

Ximo Roca i Banyuls LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Esb贸s: Xavier Herrero.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Blanca Valèria i Juanes 4 mesos

Carlota Vercher i Mallol 8 mesos

Clàudia Sanantonio i Agustí 2 anys

Gorka Garcìa i Ventura 3 mesos

Paula Victoria i Benavent 3 mesos

Guillem Baraza i Ventura 9 mesos

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

En l’apartat d’entrevistes comptarem amb les dames de la Fallera Major Infantil de Xàtiva, també amb el guanyador del segon premi de fotografia i amb membres de la Junta Local Fallera, tots membres de la nostra comissió.

Hola Eric, en primer lloc, volem donar-te l’enhorabona pel segon premi aconseguit en el concurs de fotografia organitzat per la Junta Local Fallera de Xàtiva.

Eric Climent té 14 anys, és membre de la comissió infantil i enguany ha aconseguit el segon premi de fotografia en el concurs que organitza la Junta Local Fallera. Eric Climent

Quina és la teua opinió sobre aquest tipus de concurs? Has participat més vegades en ell? - Aquest tipus de concurs és molt interesant perquè és una forma de tindre un record per a sempre, trasmetre i donar a conèixer la festa des del teu punt de vista. És la primera vegada que participe en aquest concurs. Des de quan eres aficionat a la fotografia? - Des de xicotet, és un món que he tingut molt a prop, mon pare sempre ha tingut càmeres i és un gran aficionat de la fotografia, poc a poc m’ha anat agradant, he anat practicant i aficionant-me. Que és el que més t’inspira a l’hora d’agafar la càmera? Seguiràs presentant-te a aquests tipus de concurs? - Trasmetre la meua visió particular de la vida , les festes i el dia a dia. En últim lloc, que diries als més jóves de la nostra comissió per animar-los a que participaren en els concursos relacionats amb la nostra festa ja siga fotografia, narrativa, portadelles o inclús cartell anunciador? - Que les falles són cultura. És una bona forma i oportunitat de presentar als demés allò que millor saps fer i t´agrada. - Si, ja que serveix per a presentar a la gent les meues fotografies i intentar fer veure que la fotogragia també és un art.

fotografia Eric Climent

Moltes gràcies Eric, i des de la Falla Molina Claret esperem que continues podent delectar-nos amb més treballs i noves iniciatives fotogràfiques. -Gràcies i un salut. Eric.

Marta Díaz i Carla Boluda acompanyaran a Olivia Cabezón i Cuenca, Fallera Major Infantil de Xàtiva 2016, com a Dames de la seua Cort d’Honor. Hem volgut saber com estan vivint equest any tan especial i diferent per a elles.

Olivia Cabezón i Cuenca Carla Boluda

Marta Díaz LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Carla Boluda

Com va ser el moment en què Olivia vos va comunicar que volia que formàreu part del seu any tan especial? - Va ser un moment molt especial, ho recorde com si fóra ahir. Era un dia d’estiu, Olivia, Marta, Carol, Laura i jo passejàvem pel carrer. Elles parlaven molt emocionades de l’any tan meravellós que viurien. Olivia estava indecisa i nerviosa, ja que encara no tenia clar qui anava a ser la seua última dama. Em va mirar y va dir: “Carla, a tu t’agradaria acompanyar-me en les falles 2016?” En eixe moment, una sensació d’alegria va recórrer el meu cos. No m’ho vaig pensar dues vegades i li vaig dir que sí, però que havia de consultar-ho amb la meua família. Quan vaig arribar a casa, li vaig comunicar a ma mare la bona notícia. Ella em va dir que sí, però que el difícil seria convèncer a mon pare. Finalment, per a la meua alegria, va acceptar, i per fi puc dir, que tant les meues amigues com jo, anem a gaudir d’unes festes molt especials i màgiques.

Com va ser el moment en què Olivia vos va comunicar que volia que formàreu part del seu any tan especial? - Per a mi ixe moment va ser únic i mai l’oblidaré ja que quan vaig rebre la telefonada d’Olivia, hem trobava a la platja amb una amiga passejant i quan vaig rebre eixa magnífica notícia, amb tota la meua alegria vaig començar a córrer fins arribar on els meus pares és trobaven.

Com esteu veient tots els actes previs a la setmana fallera, nomenaments, presentacions...? - Per a mi, són actes que encara que no estiguen dins de la setmana fallera els disfrutarem com tots els altres. Al final, acabes esgotada, ja que és una responsabilitat més, però tot allò que està relacionat amb la màgia de les falles em fa molta il·lusió, i tots aquests actes són moments de diversió, en els quals gaudirem tant nosaltres com la resta de falleres majors i presidents d’altres comissions.

Marta Díaz

Com esteu veient tots els actes previs a la semana fallera, nomenaments, presentacions...? - Ara estem amb les presentacions de les distintes comissions i tant jo com les altres tenim moltísimes ganes que arribe el dia de la nostra exaltació i, a partir d’ahí, amb totes les nostres forces seguir endavant amb els actes que ens queden i sobretot, quan arribe la setmana fallera més esperada per al món faller, poder gaudir al màxim de tots aquells moments, que com diuen tots “minut que passa, minut que no torna”. Quin acte és el que més espereu amb il·lusió? - Jo ara mateix el que espere és el dia de a nostra exaltació, perquè a partir d’aquest moment ens esperen un fum d’actes en els quals vaig a intentar gaudir al màxim. I una vegada passat aquest, no tinc cap altre especial, tots els espere amb moltísimes ganes i sobretot l’ofrena a la Mare de Déu i l’entrega de premis ja que mai he tingut l’experiècia de viure-ho dins de l’ajuntament.

Quin acte és el que més espereu amb il·lusió? - Per a mi, tots els actes són especials, però sense dubte, tinc moltíssimes ganes que arribe la presentació. Em fa molta il·lusió, ja que ho considere com un acte molt bonic i emotiu, ple de sorpreses, llàgrimes i somriures. A part de la presentació, un altre acte que espere amb impaciència és la recorreguda. Sóc una xiqueta a la qual li agrada la festa i eixir al carrer vestida de huertana, veure tots els monuments fallers, ballar i cantar amb les meues amigues, és una cosa que m’ompli d’alegria. Espere gaudir cada moment dels dies fallers, junt amb Olivia, Laura, Marta i Carol.

X L

Hola José Luis, aquest any formes part de l’executiva de Junta Local Fallera, com va ser el moment en què vas decidir entrar a formar part d’ella? Enguany han canviat moltes coses, una d’elles la presidència de la Junta Local Fallera; després que Jesús Gonzàlez fóra escollit pel col·lectiu faller em va fer una telefonada proposant formar part de la seua executiva. Al principi em va costar prendre la decisió, però després que m’aconsellaren tant Luci com Rafa vaig tenir clar que seria un any diferent... i per què no? duc una maleta plena de idees i projectes que segur son positius per a tot el col·lectiu. Quins objectius tingueu aquest any per a les falles 2016? Principalment que tots els canvis que realitzem siguen bons per a tot el col·lectiu faller. A més, formem un gran equip de treball amb gent jove que té ganes i il·lusió per la nostra festa i segur que ho portem tot endavant.

Com plantegeu un any on les falles són candidates a ser Patrimoni Cultural Immaterial per l’UNESCO? Com que aquest any hem aconseguit ser BIC (Bé d’Interés Cultural), el nostre pròxim objectiu és ser reconeguts per l’ UNESCO. Per a tots nosaltres allò més important és que aprofitem un any tan important per fer pinya i l’oportunitat per difondre tots els elements propis de la festa fallera.

Què esperes d’aquest any? Espere que siga un bon any per a tots i que puguem gaudir d’aquesta festa el màxim possible.

José Luis Mollà

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Lucía Mompó i Rafa Mompó són membres de la nostra comissió i aquest any tornen a ser fallers actius dins de la mateixa després de passar uns anys en l’executiva de la Junta Local Fallera. Hem volgut fer-lis algunes preguntes per a que ens conten anècdotes i vivències dins de JLF

Lucía Mompó

Rafa Mompó

Què vos va llançar per a formar part de la Junta Local Fallera? Lucía - El que em va llançar a formar part de la junta executiva de Junta Local Fallera va ser una cridà telefònica del anterior president Javier García Paños. L’any que vaig acabar de dama al 2011 ja m’ho va proposar i li vaig dir que volia gaudir de la meua comissió i el segon any ja no li vaig dir que no. Rafa - Una cridà de Javier García Paños l’anterior president de la JLF que em va intentar liar. Què valoració feu d’aquests últims anys dins de la Junta Local Fallera? Lucia - Aquests últims anys han sigut molt bons. Molt bons, perquè hem tingut la sort de conèixer a gent i viatjar a altres poblacions a conèixer noves formes d’entendre les falles. Rafa - Molt positiva perquè coneixes a molta gent del món de les falles, visites llocs nous i fas amistats. Es veuen diferents les falles de la Nostra ciutat des de l’altre punt? Rafa - Sí, molt diferent quan formes part de la junta. Les falles es veuen des d’un altre punt de vista diferent al d’una altra comissió. És més treball i responsabilitat que diversió. Lucía - Sí, molt diferent perquè les falles dins de la junta no soles són diversió com molta gent es pensa. En la junta es passa son, es discuteix, es sacrifica, es treballa i molt. I qui pense el contrari, sols el convide a que entre uns anyests a que ho prove per a que sàpiga que en veritat es treballa i no poc.

Quin acte és el que més treball dóna o que és el més complicat d’organitzar? Lucía - Per a mi la veritat que tots porten la seua feina però l’acte més complicat és la presentació perquè passes molt nervis per què tot eixca perfecte. Rafa - Per a mi la presentació. Ha d’eixir tot molt bé. Molta gent està pendent d’eixe acte.

Quin missatge donaries a la nova Junta Local fallera en un any tan importat per al món faller ja que optem a ser Patrimoni Inmaterial de la Humanidad per l’UNESCO? Rafa - Que treballen al màxim per què és una cosa molt positiva per al món faller. Lucía - Que treballen perquè és molt important per al col·lectiu faller. Quin missatge donaries al nou president Jesús Gonzàlez? Lucía - Doncs la veritat que no li puc dir molt perquè ell sap molt de falles i ha sabut elegir a la seua junta. Que seguisca com fins ara que ho esta fent molt bé. Rafa - Només li puc dir que seguisca com ell és. No puc donar-li cap consell perquè crec que sap molt de falles i li agrada molt aquesta festa.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

RECOMPENSES JUNTA CENTRAL FALLERA

SOCARRATS SOCARRADETS INFANTILS

BUNYOLS INFANTILS

•SOCARRADETS D’ARGENT CELIA BORDERA TORREGROSA

•BUNYOLS DE ARGENT

•SOCARRADETS D’OR LUIS BOLINCHES TUDELA PAULA BOLUDA BONORA CARLA BOLUDA BONORA ÁLVARO CUCARELLA VIDAL ÁLVARO GIRONÉS SORIANO DANIEL HERRERIAS BENEITO ANA SALA MARQUÉS

•BUNYOLS D OR

ERNESTO FASANAR SELLES

•BUNYOLS DE ARGENT

•SOCARRATS D’OR INMACULADA BORDERA TORREGROSA MARLÉN BRU MURILLO ASUNCIÓN MARQUÉS VERA

ALEJANDRA MOMPÓ MATEU

BUNYOLS MAJORS.

SOCARRATS MAJORS •SOCARRATS D’ARGENT

MARC JUANES GIL CARLOS SERRANO RAMÍREZ

VANESSA BENAVENTE BATALLER ANDREA GIRONÉS BALLESTER MARIA TORMO GARRIGÓS ANDREA DÍAZ LÓPEZ •BUNYOLS D’OR

GEMA GARCÍA LLOPIS JAVIER MALLOL MORAL XIMO TORMO MARTÍ •BUNYOLS D’OR AMB FULLES DE LLORER

JOSÉ AGUSTÍ MARTÍNEZ LOURDES BORDERA CAMARASA Mª JOSÉ VENTURA MORAL •BUNYOLS D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANS RAFAEL MOMPÓ VÁZQUEZ

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

SETMANA FALLERA 2016 DISSABTE 6 DE DESEMBRE A les 21:30h NOMENAMENT de les nostres Falleres Majors 2016 ANDREA GIRONÉS I BALLESTER – ALEJANDRA MOMPÓ MATEU.

DIUMENGE 10 DE GENER A les 18:30h PROCLAMACIÓ de les nostres Falleres Majors 2016 ANDREA GIRONÉS I BALLESTER – ALEJANDRA MOMPÓ MATEU en el Gran Teatre de Xàtiva.

DIUMENGE 31 DE GENER A les 17:30h PROCLAMACIÓ de les Falleres Majors de Xàtiva 2015 i la seua cort d’honor. DIUMENGE 7 DE FEBRER 11:00h, RAL·LI HUMORÍSTIC FALLER, eixida des de l’albereda . DIUMENGE 14 DE FEBRER 11:00 h, Al Gran Teatre, III MOSTRA DE PLAY BACK INFANTIL. DISSABTE 27 DE FEBRER 19:00h CRIDA de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de L’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. En finalitzar es dispararà un “Castell de Focs D’artifici”. 20:00 h Lectura acta premis exposició ninot i XXIV concurs maquetes a les portes de l’ajuntament de la ciutat. 20:30h. INAGURACIÓ EXPOSICIÓ DEL NINOT. 22:00h. Sopar de la CRIDA, després del sopar es farà el tradicional intercamvi d’insignies. DIUMENGE 28 DE FEBRER 10:30h ESMORZAR AL CASAL coques del carrer blanc. 11:00h RAL·LI FALLER INFANTIL, A LA PLAÇA DEL MERCAT. DIUMENGE 06 DE MARÇ 12:00h Dinar Popular de Germanor.

DIMARTS 15 DE MARÇ A les 18:00h al nostre casal oferim la tradicional “ XOCOLATADA DE DISFRESSES” per als xiquets de la comissió infantil . Entrega de buyolets i socarradets. A les 21:00h, SOPAR DE LA PLANTA, tradicional TORRÀ al costat dels monuments, cal anar amb roba de treball, guants caçadores,bufandes,ect….ja que tot seguit tindrà lloc la PLANTA DE LES NOSTRES FALLES. DIMECRES 16 DE MARÇ A les 11:00h PRIMER ESMORZAR DE FALLES. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETADA des del Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL i festa fins l’hora dels premis. A les 19:00h LLIURAMENT DE PREMIS, des de la saló d’actes de l’Ajuntament. A les 22:00h SOPAR AL CASAL i després continuarem la festa amb la discomòbil .

DIJOUS 17 DE MARÇ A les 11:00h ESMORZAR AL CASAL, oferit per la Junta Gestora. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETADA des del Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL A les 17:30h VISITA OFICIAL A LES FALLES. Eixida des de l’ajuntament. A les 22:00h SOPAR AL CASAL i després continuarem la festa amb la discomòbil . DIVENDRES 18 DE MARÇ A les 11:00h ESMORZAR AL CASAL. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETADA des del Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL A les 18:00h OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU (patrona de Xàtiva). A les 22:00h SOPAR D’HOMENATGE A LA FALLERA MAJOR:ANDREA GIRONES I BALLESTER,en el Sala Paradís ( llosa de ranes), posteriorment continuarem la festa al nostre casal amb la discomòbil DISSABTE 19 DE MARÇ A les 8:00h DESPERTADA. A les 12:00h MISSA I ROMERIA DE SANT JOSEP, amb eixida del casal al voltant de les 11:00h. A les 21:00h CREMÀ DE LA FALLETA INFANTIL. A les 22:00h SOPAR AL CASAL. A les 00:00h CREMÀ DE LA FALLA GRAN, aquesta hora pot variar segons la ruta dels bombers.

DISSABTE 12 DE MARÇ 18:00h Berenar infantil oferit per la nostra Fallera Major infantil ALEJANDRA MOMPÓ MATEU.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

A peu de monument el dia de lâ&#x20AC;&#x2122;entrega de premis

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

L’any passat aconseguirem un grapat de “palets” entre ells el premi a millor monument de la secció primera i un esperat premi a la millor portada de llibret faller.

Segon premi secció primera “Un dia de platja del artista Xavier Herrero”

Premi a millor coberta de llibret 2015 Disseny: José Luis Mollà “La portada ja forma part del museu faller”

Primer premi secció primera “Hamelí un conte xativí del artista Xavier Herrero”

2 Segon premi “millor comparsa cavalcada del ninot”. Segon premi “millor comparsa cavalcada del ninot infantil”.

Segon premi “millor ninot secció primera”. Segon premi “ millor carrossa confecció pròpia”.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

La visi贸 de la gastronomia en la festa des del punt de vista dels restaurants.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

“ “

JO SÓC EL PRIMER AL QUE LI AGRADEN LES FESTES, FAIG SANT FERMIN, OKTOBERFEST, FIRA... “A XÀTIVA LI FALTA MOLTA GUERRA” Eres faller? I, per exemple, en el tema de les falles com que tens un negoci...com l’enfoques cara aquests festes? Fas alguna cosa més especial? No, no sóc faller. Per a mi a Xàtiva li falta molta guerra ja que haurien de ser unes falles que incitaren a que la gent vulga veure-les i com que la gastronomia està basada en el turista, si el turista no ve a Xàtiva a veure falles perquè no té res en el carrer que siga atractiu per a poder vindre, si no té festa fora del casal... el turista no vindrà. Però bé, faig una programació en comú com en fira, faig un menú per a cada dia que es basa en els meus clients però per a falles no tinc res en especial que siga faller, així i tot, intente fer algun plat que simule un masclet com a entrant o una nit de colors com a postres però no hi ha un plat que siga característic d’eixos dies. Per a mi a les falles els falta un poc de “xispa”. Com he dit, en falles aquest any hem fet un altre plantejament per a donar-li alguna cosa a la gent i que hi haja alguna cosa més en aquesta festa però ara no m’aporten res encara que jo de xicotet era faller de la falla Tetuán. Per tant, els dies de falles el que notes ací són turistes? Si que hi venen però realment el que intente és que hi haja un reclam de turistes a Xàtiva, no sols per nosaltres sinó també per les falles i que oferireu als casals algun atractiu per que hi puguen vindre més turistes, com per exemple, tindre algun xiringuito fora de cada falla o que la gent puga entrar als casals sense problema per a poder estar en l’ambient. En quant al menjar, allò dels menjars tradicionals d’ací com l’arròs al forn, la paella, l’arnadí, la moixavena, etc. ho sols gastar prou o fas un altre tipus de cuina? Sí i no. Jo faig un altre tipus de cuina...arnadí i paella no en faig i l’arròs al forn el faig per comanda. És a dir, que si no és per alguna cosa molt especial... no ho fas? No, no ho faig. El dia a dia no ho faig. Solc fer alguna cosa que també puga servir per a dos persones, una paella, per exemple, no es pot fer per a dos persones. Bàsicament t’adaptes al dia a dia, no? Sí, jo sóc el primer al que li agraden les festes, faig Sant fermin, oktoberfest, fira... sóc molt temàtic però les falles mai m’han aportat res i per a mi a les falles de Xàtiva els falta molta espenta. Per tant, tu penses que deurien de començar les nostres falles a tindre més espenta? Si, haurien de començar a canviar. Està clar que el monument és important però l’essència, la festa, l’afecte i que la gent se senta a gust és molt més important. Vull que qualsevol persona vinga a Xàtiva i s’ho passe bé.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

un perfecte escenari per a les falles JOSÉ: “FALLES HI HAURÀ SEMPRE I MONCHO ESPERE QUE TAMBÉ” Com s’adapta el negoci a la setmana de falles? En aquest negoci és important adaptar-se, fer dinars fallers, com per exemple, la típica cassola d’arròs al forn, la paella, el que la gent vinga i se faja la “picaeta”... El que intente és vincular el Moncho no sols amb la setmana fallera sinó amb altres festes, ja siga fira o setmana santa però, com que he sigut faller sent una forta tirada per aquesta festa. Gràcies a la localització d’aquest local, tinc la sort de fer un perfecte escenari per a la gent que ve a gaudir de les mascletades. Açò m’ajuda a tindre que tractar directament amb les ràdios, un medi de comunicació fortament vinculat a les falles, ja que ve al Moncho a fer els programes, retransmetre les notícies i gravar els sorolls dels petards mentre la gent de tota la vida, els fallers i els forasters gaudeixen de la gastronomia. Tot açò fa veure la necessitat de tots els components per a la vinculació i transmissió de la tradició. A més, al Moncho es celebren els jocs de saló. En un principi, es feien al Mercantil però el lloc no s’adaptava a les necessitats i una vegada vaig agafar el Moncho van vindre, de seguida, a preguntar si podien celebrar-los ací. El local es presentava perfecte, principalment, perquè en estiu la terrassa no molesta a ningú i, desprès, perquè en cas de ploure o algun altre problema, el local disposa de dos plantes per poder traslladar-se. A banda d’açò, el primer dia dels jocs es fa un xicotet vi d’honor de begudes i dolços del qual m’encarregue jo i amb el qual aconseguisc involucrar-me amb aquesta festa i, de pas, donar-vos la nostra gastronomia tradicional com puga ser la sidra, la mistela i el cava, a banda, de la típica moixavena i la coca en llanda. Una vegada comença la setmana de falles, açò és un no parar perquè una vegada ve la gent a veure la mascletada, ja es queda a dinar. Les falles i el negoci es compaginen molt bé però està clar que l’àmbit hostaler és el més castigat per a les festes, de fet, jo recorde no dormir en tres dies. Per sort, tinc al meu fill que encara que siga faller i li agrade la festa, fa el seu torn com un treballador més perquè toca complir. I el que està clar és que allò que més diners meneja en falles és la música, la beguda, els casals i el menjar. Hi ha molta gent treballant al voltant d’aquesta festa ja siguen grans empreses, comercials, tendes locals i negocis familiars, tot vinculat a la festa fallera. Aleshores, quan vas agafar el Moncho eres faller? Jo era faller en Alzira que és d’on vinc però, quant vaig vindre ací perquè hem vaig casar, no era faller ja que coneixia a molt poca gent. Tot va començar quan vaig estar al Club de Camp de Bixquert, on vaig conèixer a vàries persones de la Falla Murta i hem vaig apuntar. El primer any hem vaig encarregar del casal, de la beguda i del menjar que és el que més toque i clar, al casal no faltava ni la cervesa, ni els cacaus, ni els tramussos ni la samorra! Recorde que aleshores, on s’anava a menjar era al bar de la família Herrero el qual es trobava a la Plaça la Bassa. La dona de la família era la que feia les cassoles i les paelles i quan entraves allí i et veies a la pobra tota acalorada fent 8 o 10 paelles grandíssimes a la vegada era un espectacle. Les paelles les feia en una caseta al camí Sant Antoni i estaven boníssimes!. La família Pérez Micó va començar la tradició de demanar-li les paelles per encàrrec i la Falla Benlloch

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

“

també, farà 25 anys. Al final la cuina i la festa es queda en casa i són, en gran part, les famílies, les que continuen amb les tradicions aconseguint fer grans vincles en llocs concrets o tradicions particulars. De quina manera promociones el teu negoci en les festes? Sempre ho he fet a nivell comercial. Al igual que la gent coneix el Moncho per vindre a fer-se la cervesa i ens dóna feina a nosaltres, jo el que faig és donar feina també. És tot com una bola, els clients ens donen feina, nosaltres paguem publicitat a les ràdios i les ràdios fan que aplegue la nostra promoció a la gent. Al igual que a la publicitat que posem als llibrets de les falles i amb les quals intentem estar cooperatius ja que, normalment, totes les falles busquen la publicitat. Però, sobretot, amb el tema de les mascletades jo el que faig és ajudar, en la mesura de les meues possibilitats, a la festa i a l’organització d’aquesta ja que el gros de la promoció del negoci ja està fet perquè són anys de tradició vindre al Moncho en falles, encara que continue estant al dia. Cal dir que, per exemple, amb l’entrada de la nova Junta Local Fallera, la meua feina és posar el meu negoci a disposició per a allò que puguen necessitar i que sàpiguen que puc adaptar-me al que em demanen i, com no, l’acceptació és molt bona. Continue dient que, tot açò, és una roda, jo estic vinculat a les falles però tot és un procés. Pense que has d’estar sempre preparat ja que les falles, per a mi, són un gros en Xàtiva i hi ha que estar present. Tot i això, vull que el meu fill s’ho ensenye, perquè el dia de demà pot ser ell s’encarregue del Moncho i, per tant, que no es perga és l’important. Em gratifica molt veure a la joventut parlar del Moncho, ja no de mi, sinó d’aquest lloc al qual li dedique el meu temps perquè jo me’n aniré i aquest lloc continuarà. Porta més de 100 anys obert i s’ha de parlar d’ell com una tradició. Ja que has viscut les falles als dos pobles...com has vist les diferències de la tradició a Alzira i a Xàtiva? Alzira també té molta tradició fallera, és la tercera potència de les falles després de València i Gandia, encara que com a antiguitat la Falla del Cid Trinitat és de les més antigues de tota València i això li dóna una important rellevància. Alzira té coses diferents, va créixer molt a nivell de negoci i s quasi el doble d’habitants, per tant, el doble de falles que ací. La quantitat de les comissions repercuteix en els actes i, per això, és impossible fer una recorreguda a Alzira, les falles estan agermanades per zones. No obstant, Xàtiva és la que més tradició fallera té. En quant al menjar en els dos llocs es fa el mateix però, tal vegada, en Alzira hi ha més tradició de menjar coca en llanda com a dolç mentre que a Xàtiva la moixavena és fonamental. Què ens diries pel que fa al turisme? Es nota prou l’afluència de turisme, note cares noves i dels poblets del voltant. Venen a dinar per que són fallers o perquè volen veure els monuments. Potser, abans, la gent no tenia tan en compte els diners a l’hora de menjar però, hui en dia, el menú s’adapta a tot i és, pressupost, respectable. A dia de hui ja tinc encomanades taules per a falles de gent de Xàtiva que per circumstàncies es troba fora però que tornarà per a les falles acompanyada de gent d’altres províncies i açò ens dóna l’oportunitat de donar-se a conèixer i de mostrar la nostra cultura. I respecte al futur? Hi ha que continuar amb la tradició. Falles hi haurà sempre i Moncho espere que també. Poder continuar fent el que estem fent és una bona forma de continuar la tradició. Les ganes de falles mai s’acaben i les ganes de la cervesa a la terrassa de segur que tampoc. La ciutat ens proporciona unes condicions magnífiques encara que, de vegades ,no tant per a poder gaudir de la festa però, faça molta calor o faça “frescoreta”, al cap i a la fi, les falles són quatre dies i qui és faller ho aprofita al màxim. El que compta és que una taula, uns cacaus, un botellí i la companyia fan la feina forta.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

“

EL MÓN DE LES FALLES HI HA QUE ENTENDRE’L PER A SABER VIURE’L UN ESPAI ON FER ELS ESDEVENIMENTS

Què creus que aporta la gastronomia local a la festa de les falles? La gastronomia aporta a qualsevol cosa, per a mi no hi ha res que sense la gastronomia estiga ben acabat i, òbviament, la festa més encara. A més de la gent local, la gent que ve a veure falles ha de menjar, ha de beure i ha de gaudir de l’ambient. Els fallers dins del casal tenen allò que volen, però, el nostre deure com a hostalers és proporcionar a la festa el que puguem. Imaginat tots els bars tancats un dia de falles!, els bars i les terrasses, sempre i quan faça bon temps, és el tot i, per a mi, una de les coses més importants. Com s’adapta el teu negoci a les festes durant tot l’any? Doncs jo faig de tot, la meua aportació és fer esdeveniments. No dispose d’un restaurant sinó d’un espai on fer els esdeveniments el qual està per a qui el necessite. Ara que venen temps de falles estem a disposició d’elles o en certs moments durant tot l’any, per exemple, per a acollir els sopars de les presentacions ja que la necessitat de la falla és disposar d’un lloc més espaiós que el casal el qual sol posar bastants limitacions. En quant a la gastronomia local, intente donar-li el major ús possible ja que ací venen a dinar més coneguts que desconeguts. Per això, l’arròs al forn, les paelles, l’arnadí, la moixavena o “l’esgarraet” és de continu. Cal dir que a cada circumstància es demana un tipus de gastronomia i jo he de emmotllar-me. No és el mateix celebrar una boda o un bateig que impliquen menjars un poc més triats que altres esdeveniments que es fan més per a ajuntar-se i que amb un arròs a banda o una paella el dinar està fet. Allò clàssic guanya en aquest sentit. Si a mi em demanaren un “putxero” el faria al igual com un menú de menjar búlgar perquè me l’han demanat i perquè un dels meus cuiners té eixa nacionalitat i m’ajuda. En eixe sentit i com que la gastronomia és molt àmplia, un s’ha d’emmotllar. Es nota l’afluència de turisme en la setmana de falles? Ací com que és un saló de banquets no es nota tanta afluència de turisme com pot ser als bars que es troben al centre de la ciutat o a l’albereda i més, si són falles. La localització ajuda al negoci i cada vegada que és fa alguna cosa per la ciutat com l’aulet o activitats per als xiquets, els bars s’omplen sols i ja ni et dic quan fa bon temps que la feina està feta. Si la placeta té gent, el bar té gent i, per conseqüent, l’hostaleria sempre té feina. El simple fet que siguen falles i que a la gent li vinga de gust eixir a fer-se el tallat o el xocolate amb bunyols o xurros és una tradició, per tant, la gent si que ix a veure els actes de falles i les terrasses són el principal lloc d’encontre. Com t’has compaginat les falles i la feina sabent que has sigut faller? Jo he sigut faller quaranta-dos anys i, a estones, quan podia, m’escapava a la falla per suposat. Però, jo ho he gaudit de diferent manera, ho gaudia més durant tot l’any que en la setmana de falles perquè per a mi era obligat anar tots els divendres a sopar al casal a jugar la partideta a domino en els amics. Després, si no podia eixir algun dia de falles doncs no eixia o si podia vestir-me per a la baixà de Sant Josep doncs em costava poc posar-me el trage. No ho agafava com una prioritat perquè la meua feina no m’ho permet però jo ho gaudia tot l’any. Ser faller m’ha brindat l’oportunitat d’acurtar els llaços del meu negoci amb aquest món. Està clar que a mi tampoc m’ha regalat ningú res, la persistència del teu negoci has de guanyar-te-la perquè les falles vinguen i, en eixe sentit, sempre he sigut una persona que he rebut i donat per tal de vincular-me a aquest món i, contínuament, has de fer coses per a estar ahí. He pagat mascletades, he deixat fer presentacions quant tenia El Palasiet, he pagat paelles, etc. Has d’entendre-ho amb filosofia o no traus trellat. El que més m’ha beneficiat com a faller és conèixer el que les falles demanen i abans d’enviar a un faller a fer punyetes t’ho penses dos vegades perquè aquest món hi ha que viure’l per a entendre’l. Aleshores jo ho tenia en aquest sentit més fàcil perquè entenc totes les situacions que se’m poden plantejar com el tema dels horaris perquè si jo tanque a les tres i mitja puc deixar, perfectament, mitja hora més de festa al saló o, també, si sols necessiten un xicotet vi d’honor en canvi d’un gran sopar. He d’obrir d’igual manera el meu negoci. Al cap i a la fi són xicotetes coses que tu permets perquè ho comprens i ells ho agraeixen, potser una altra persona que no és fallera seria més estricte.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Focs germans Chema Gomez i Marta Gomez Tots a la taula Juan Esteve Mariscadeta fallera Ximo Roca Quina història més dolça Adela Ruiz Ser faller... amb dos bunyols! José Luis Lagardera

Camafeo realitzat per la comissió.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

FOCS GERMANS Chema Gomez i Torregrosa Pintor i Fester 2015 “Festes de Sant Antoni a Canals” Marta Gomez i Sancho Cort d’Honor 2015 “Festes de Sant Antoni a Canals” ¿Com començar a parlar de dos localitats tan properes i tan paregudes? Canals – Xàtiva / Xàtiva – Canals, pobles veïns que son mes que això. Ens uneixen tantes coses en tan poca distància, que seria impossible anar dient d’una a una, però hi haurà que començar per algun lloc. Que millor que unir-les per tot allò que més ens agrada i ens fa gaudir. Les festes, tradicions, costums, i res millor que parlar d’eixos llaços familiars que pareixen vindre des del principi de la nostra historia. Clarament hi ha present un element fonamental en aquestes festes, i és el FOC, com no podia ser d’un altra manera. Falles i Foguera, tot comença i acaba igual, amb una llama incansable que representa al cap i a la fi una bona festa, com a bons valencians. Però una bona festa mai seria festa ni seria bona, sense gaudir-la amb amics i veïns. Per açò sempre trobem xativins a les festes de Sant Antoni i canalins en les Falles de Sant Josep, gaudint de festes diferents i a la vegada tan paregudes. Fallers i festers acompanyant-nos i donant-nos suport. No podríem parlar de festa sense parlar de menjar, perquè la gastronomia és part fonamental d’aquestes dates. I sense dubte la gastronomia d’aquestes localitats és tant diferent com igual. M’explique: La tradició familiar pesa més que altra cosa, i la terreta ho marca tot. Per molts programes a la televisió d’alta cuina o d’innovació gastronòmica, he de dir que la cuina tradicional valenciana és la que ens dóna la festa, és part d’ella i no podia faltar. L’arròs, típic valencià, aquesta present en totes les festes d’aquestes localitats. La cassola d’ arròs al forn als parells de Sant Antoni i la tradicional paella per a les falles, sempre un bon plat d’arròs a la panxa per a suportar nits i dies intensos. A cada casa hi ha una forma de fer l’arròs i tantes formes com cases. Ja sigui a Canals com a Xàtiva, les iaies sempre ens deien que no eixires de casa sense tindre la panxa plena i menys un dia de festa. Elles ens han deixat una gran herència, trasmitida de generació en generació, de pares a fills, tot per a fer de les festes uns dies inoblidables. De segur que les tradicions no canvien i el plat d’arròs en festes estarà a totes les cases. En el tema dels postres o dolços, també partim de la mateixa base, aportats dels nostres avantpassats, han sigut modificats a cada casa, però que en essència són els mateixos de fa tants anys. Dolços que ens identifiquen com a poble i que fan fortes les nostres arrels. Vages a la casa que vages, te l’oferiran de la mateixa bona manera, amb eixa alegria que les festes comporten. Tenim un gran nombre de dolços que uneixen a les dos localitats i que es fan a totes les cases i forns, tant a Xàtiva com a Canals: l’almoixàvena, l’arnadí, els pastissets de moniato, els rotllets d’anís, els sospirs… Qualsevol persona que passa per Xàtiva o per Canals ha menjat algun d’aquests dolços tan típics en eixes dates. Si és que, de tanta cosa bona vaig a parar, que si continue dient ens angoixarem massa. Però açò no acaba ací, vull deixar constància del vincle que uneix a aquestes dos localitats, tan properes i tan paregudes. S’han unit moltes famílies, s’han trobat molts amics, em fet quadrilla,em fet festa, però sobretot em gaudit de la companyia veïna. I ho dic per pròpia experiència. Per a finalitzar dir que, com a posseïdor de la doble nacionalitat (nascut en Xàtiva i resident a Canals des de fa 25 anys), puc assegurar que són pocs kilòmetres els que separen Canals de Xàtiva, al recte no hi han més de cinc i si contem redones allarguem a uns dotze, però estic segur que siguen pocs o molts, són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens podrien separar.

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

TOTS A LA TAULA. Juan Esteve i Domínguez Faller de l’Espanyoleto i membre de JLF Seu plantejat alguna vegada, el important que és la nostra gastronomia al món de les falles, ¿cregueu que aquestes serien igual sense els nostres típics menjars? ¿Penseu que podríem gaudir sense aquests menjars? Tots sabem la resposta, la gastronomia fallera es basa fonamentalment en la tradició que des de fa molts anys es ve mantinguent sempre intentant no perdre la seua essència, olors i sabors. Ningú és pot imaginar unes falles sense els típics esmorzara comentant les mil i una coses ocorregudes la nit anterior, inclús pensant com serà el dia que comença, o els dinars tots al voltant de la taula agafant forces pel que puga vindre a la vesprada, i els sopars on les cares de cansament comencen a predominar després d’ un dia tan intens. Doncs bé agafen ganivet i forqueta que el menjar està quasi a punt, que aprofite. Per obrir boca començarem en els típics esmorzars fallers, però abans d’açò la tradició mana i abans de omplir l’estómac cal fer la desperta, on els fallers més valents que s’acaben d’ alçar o alguns que no s’han gitat, comencen a llançar masclets per tot el veïnat, anuncien que un Nou dia faller comença am aquesta olor de pólvora tan característica de les falles, i que millor per agarrar forces que un bon esmorzar. L’ esmorzar faller es caracteritza pel típic entrepà de fiambre amb els seus cacaus, olives i papes. En moltes comissions de la nostra ciutat l’hora d’ esmorçar és la mesa important del dia, tant es així, que En la comissió de La Plaça Espanyoleto tots els 18 de Març organitza una mariscada a les portes del seu Casal, on tots els fallers de la comissió que vulguen poden participar, inclús fallers forasters es donen el plaer d’acostar-se Per a tastar aquest esmorzar tan característic i diferent. També en la falla Ferroviaria tots els setze de Març el pare del president infantil i les falleres majors comparteixen amb la falla un pernil Per esmorzar. La comissió Murta Maravall és la més completa a l’hora d’esmorzar, ja que aquests dies gaudeixen d’un concurs de truites fetes pels propis membres de la comissió, així com també carn en salsa i embotit amb coques de sal. A la falla Sant Jordi el que més crida l’ atenció és que esmorzen tots els dies a vira monument amb el típic pa del forn del Carrer Blanc. Passades unes horas de l’ esmorçar, la música i el so comença a sonar, es l’ hora dels passacarrers que imbaeixen tota la ciutat, on molts fallers passejant Per els seus respectius barris cantant i ballant. Quan finalitza el passacarrer, es hora de la mascleta on la gran majoria aprofita Per a fer-se el denominat “Bermúdet” mentres sent els masclets i trons. Una vegada finalitza la mascleta tots els fallers acudeixen als seus respectius cassals, Per tornar a omplir els seus estómags. Puguem diré que hi han dos dinars típics en falles, com son la paella i l’ arros al forn. Encara que tambe en moltes comissions gaudeixen dels gaspatxos o inclus de la denominada macarronada com es en la falla Molina Claret on la Mare de la fallers mejor infantil de enguany fa macarrons Per a tota la comissio infantil, encara que de tant en tant algún majaret tambe els tasta. Passades unes hores de l’esmorzar, la música i el so comença a sonar, és l’hora de les cercaviles que invadeixen tota la ciutat, on molts fallers passejant Pels seus respectius barris cantant i ballant. Quan finalitza la cercavila, és hora de la mascleta on la gran majoria aprofita Per a fer-se el denominat “Bermúdet” mentre sent els masclets i trons. Una vegada finalitza la mascleta tots els fallers

acudeixen als seus respectius cassals, Per tornar a omplir els seus estómacs. Puguem dir que hi ha dos dinars típics en falles, com són la paella i l’ arròs al forn. Encara que també en moltes comissions gaudeixen dels gaspatxos o inclús de la denominada “macarronada” com és en la falla Molina Claret on la Mare de la fallera major infantil d’enguany fa macarrons Per a tota la comissió infantil, encara que de tant en tant algun majoret també els tasta. Una vegada dinats l’activitat fallera comença, en funció del dia que siga amb l’entrega de premis, la recorreguda de les falles o com no la nostra benvolguda ofrena de flors a la Mare de Déu. Transcorreguts aquests actes la fam torna a cridar al nostre estómac i ja ben bé és hora de sopar. En cada comissió el sopar és diferent, ja que podem trobar des de el típic entrepà baix del braç que el mateix faller es du de casa, fins a les torrades de la comissió de Abu Masaifa el dia de la planta dels monuments, a a l’igual en la falla de l Espanyoleto, o tots els sopars de la comissió Ferroviaria on la varietat d’entrepans és la que predomina cada nit. També podem destacar que la falla més jove de la nostra benvolguda Xàtiva, com és la comissió de Corts Valencianes, en ella el dia de la planta s’ha instaurat una típica torra, el dia setze gaudeixen del pisto amb carn i el dia 17 dels típics entrepans Per tota la comissió. Les falles i el menjar mai es deuen separar, ja que la tradició s’ha de respectar, les falles no serien igual sense aquests. Donar l’ enhorabona a la comissió Pel quaranta aniversari, espere que gaudiu molt. Bon Profit

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

MARISCADETA FALLERA Ximo Roca i Banyuls Fundador de la nostra comissió Cal que anem cap els inicis de la nostra Falla, i més concretament a la primera dècada. Lloc: BAR LA NIT, però no l’actual, sinó el que hi havia tres o quatre metres més cap a la dreta, essent propietària Mª Àngeles Vergara (“Angelines”), mare del afamat i guardonat cuiner –i ex faller de MC- Vicent Patiño Vergara. Quasi tots els dies de la setmana, cap al mig dia, al voltant de set o huit fallers baixàvem els quatre escalons del bar i ocupàvem la meitat de la “barra” i el racó que hi havia baix la finestra rodona que dóna al carrer. Angelines no preguntava el què volíem perquè ho tenia claríssim: UNA MARISCADETA FALLERA. Llangostins?, nooo. Rojos?, noooo. Sepieta?, Nooo. Polpet? Nooo. La Mariscadeta Fallera eren quatre racions de cacauets fregits, quatre racions de papes i quatre cerveses dún terç (a poder ser Mahou 5 *) amb vuit gots, ja que cada terç equivalia a dos quintos i com la vida estava molt cara –lo de la crisis no és cosa nova- tot això ho repartíem entre les huit persones que estàvem allí. De quant en quant Angelines es queixava i ens deia: “ya podríais estiraros un poco más, que como esto continue así tendré que cerrar el negocio”. I Quini i El Reverendo (el jaio dÀndrea Gironés) li contestaven allò de “ ANGELINES, MOS VE EL DESASTRE”. Eixes vuit persones eren “los Hombres sabios de la Tribu”, és a dir, els que tallaven l’abadejo dins la falla Molina – Claret, com els ja desapareguts Pepe Gironés (El Reverendo), Rafa Garcia (El Caballet – El Barato Setabense), o Vicent Soler Oliver –el nostre primer President. A ells cal afegir-los el ja anomenat Quini, Vicent Oltra, Toni Cuenca (El Pallero), Vicent Guerrero i jo mateix, tot i que de quant en quant s’afegia algú més. Durant la primera dècada de la nostra comissió fallera era en eixe racó del Bar La Nit o es prenien les principals decisions de la Falla, ja que la meitat dels anomenats (per aquest ordre: Vicent Soler, Quini, Joan Sala i Ximo Roca) foren els Presidents, i la resta eren Vice-Presidents, Secretaris o Tresorers. Entre Mariscada i Mariscada es prengueren decisions – hui ja oblidades per tots- com la de fer durant dos anys seguits una Cavalcada de Reis amb repartiment de joguines per les finestres i balconades del barri. Per a això comptàvem amb una escala de Bombers de les antigues, déixes que es feien pujar amb una roda de manubri i que no tenia cap tipus de protecció. Per ahí pujaven els reis amb tota la parafernàlia de la seua vestimenta, agafant-se com podien amb una ma a léscala i portant amb láltra les joguines. Com sol dir-se, no va ocórrer cap desgràcia perquè Deu no va voler. També es va decidir crear la Penya de la Falla Molina-Claret, una penya formada per unes 30 persones que actuava de manera independent a la pròpia comissió fallera, però que tenia com a finalitat aportar 200.000 pesetes (unes fortuna fa trenta-cinq anys) pertal de poder competir amb la Falla Rca. Argentina en la lluita pel primer premi de totes les categories. Gràcies a això aconseguirem guanyar amb dos falles del ja retirat Manlo Blanco (pare), amb les famoses falles del Xino i la Col. Son nombrosíssimes les coses que es decidiren en aquella en el raconet de la barra del antic Bar la Nit. Inclús durant tres anys seguits la Dació de Cómpters i les candidatures consensuades per a la Presidència es prepararen allí; però per parlar de tot allò necessitaríem un llibre com aquest que ara tens a les mans. Tot això -i molt més- es preparava mentres ens fèiem una MARISCADETA FALLERA

Molina-Claret 1983

Ximo Roca, Falles 2016

Molina-Claret 1982

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

QUINA HISTÒRIA MÉS DOLÇA! Adela Ruiz i Sancho Escriptora i membre de la comissió Corona Mossen-Sorell de Valencia Els xiquets i les xiquetes semblaven oronetes, anant i tornant a la porta del casalet. —Ja hi ve! Ja està ací la iaieta historieta! —cridava, tota emocionada, una de les xiquetes. La xicalla s’alçà, i, tots, com a abelletes al voltant d’un roser en flor, envoltaren la dona, que arribava amb un cabasset. —Jo també m’alegre de veure-vos. Va, vinga, anem cap al foguer i el forn elèctric eixe que hem rescatat de l’antiquari i prepararem un berenaret per a xuclar-nos els dits. Voleu? —digué la dona. —Sí, sí, és clar que sí —corejaven els xiquets i les xiquetes. Li deien la iaieta historieta perquè sempre tenia alguna història que contar. Els xiquets de la falla l’adoraven. Era una dona entranyable, que, malgrat els noranta-vuit anys que tenia, es mantenia prou bé, amb la vitalitat suficient com per a entretindre la colla d’infantils que cada divendres de vesprada l’esperaven, juganers al casalet. —A vore, xiquets, fa molts anys, tants que... Ja veus! Quasi ni me’n recorde! Quan vaig arribar a Xàtiva, vaig provar la monxàvena i m’encisà. La mare d’una alumna que jo tenia al Ribera i a qui estime molt, em va ensenyar, així, elaborant-la, com fareu ara vosaltres... Primer, posem el forn a uns dos-cents graus i que vaja escalfant-se. Mentre, preparem la safata amb paper vegetal... Xavi, dóna’m el rotll de paper que trobaràs al cabàs... —Ací el tens, iaieta. —Gràcies, rei. —Jo què faig? —preguntà Lara. —Mira, reina, trau tot el que hi ha al cabàs i escampa-ho al taulell, que ho poguem veure bé. Sabeu? Fa cinquanta anys, el 2016, va ser un any molt bo per a la falla... I el llibret va ser tan especial com saborós, ja que era un recorregut gastronòmic... —Tu hi participares, iaieta? —preguntà Josep Lluís. La dona mirà el xiquet, amb ulls tendres i somrigué. —Josep Lluís, per favor, agafa el got de vidre i plena’l d’aigua. Després l’aboques al cassó que jo col·locaré al foguer. Albert, reiet, tu, ara, fes el mateix però amb mig got d’oli d’oliva. Mireia, reineta, mentre jo remene l’aigua i l’oli, tu vés barrejant sucre i canyella en pols al recipient eixe de la tapadoreta de plàstic, així no se n’eixirà encara que ho sacses. Lara, amor, al mateix got que havien utilitzat Josep Lluís i Albert, posa farina fins a dalt del tot i l’aboques ací, a poquet a poquet, al cassó, mentre jo continue remenant-ho fins que quede com a puré. Ara, com un equip que som, cadascun de vosaltres cinc, que agafe un ou i que el vaja partint ací, al casset, que, com veieu, ja l’he tret fa una estoneta del foguer, per tal de remenar la barreja. És important que, fins que no estiga ben barrejat un ou a l’interior de la farina amb oli i aigua, no en tireu un altre... D’acord? —D’acord iaieta! —corejaren els xiquets. —Comence jo! —exclamà Lara. Els xiquets anaven partint l’ou i observant bocabadats com anava desapareixent la clara i el rovell entre la massa blanquinosa, amb l’ajuda de la cullera de fusta a la mà de la iaieta. Quan tots els ous van desaparéixer per complet, la iaieta va estendre la massa damunt del paper col·locat a la safata metàl·lica del forn. Va demanar a Mireia el recipient amb sucre i canyella i va empolvorar-ho per damunt. A continuació anà posant pegotets de mantega i va introduir la safata al forn. Xavi va demanar-li una contalla de les seues, a la qual cosa, i, davant els precs dels amiguets, ella va accedir, amb la condició que ells anaren participant amb la configuració dels personatges... Ells haurien de donar vida als personatges que anaren apareixent en la història... Entre paraules, rialles i gestos, passaren els vint minuts necessaris per a treure la monxàvena del forn. —Què xuli! Semblen ones del mar! —exclamà Xavi. —Sí, però una mar dolça i amb aroma de canyella —afegí la iaieta. Els xiquets acabaren amb la monxàvena, xuclant-se els dits. La iaieta els mirava amb satisfacció. —Xiquets, què us sembla si enviem aquesta historieta al passat, al llibret de la falla de 2016?

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Ser faller... amb dos bunyols ! José Luis Lagardera i Ventura Periodista, faller de la comissió Selgas i membre de JLF Les falles són molt apetitoses. En tots els sentits. I no sols per als fallers, sinó per a tot el món que les viu directa o indirectament. Perquè una festa i la seua gastronomia sempre tenen coses en comú, i la nostra és un clar reflex de la societat en la que vivim. Tenim un exemple definitori per justificar açò del que estem parlant. Que us ve a la ment quan parlem de bunyol?? Evidentment, als habitants d’aquesta localitat de la Foia de Bunyol els evoca un sentiment de pertinença, degut a que formen part d’un municipi mundialment conegut per la Tomatina. Però anem a obviar aquest significat del terme. Ens volem referir a un altra festa internacional, que aquest any, per cert, aspira a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Al món faller, bunyol té dos significats. Per als més amants d’aquesta festivitat, el Bunyol és la recompensa que atorga la Junta Central Fallera als fallers i les falleres, per tal de reconèixer els mèrits i el treball acumulat de manera continuada en el transcurs dels anys. De fet, per a la seua concessió, es computen els anys en que s’ha estat inscrit al Cens Faller Oficial de la JCFV, o en el seu cas, s’ha de justificar amb el llibret de la comissió fallera. Un maldecap que provoca no tindre-ho tot informatitzat (malgrat que hi ha falles que ja han començat a passar el cens al digital), i sinó que li ho pregunten a tots eixos fallers que posen potes amunt la prestatgeria de la comissió, cercant eixe llibret que justifica que cert faller ho és des d’aquell any concret. En aquest aspecte, cal reconèixer de forma especial als fallers que porten penjats a la solapa de la camisa el bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer. A eixos se’ls mira amb admiració i recel, a parts iguals. Però el que ningú pot negar és que són els emblemes de cada comissió. També s’estableix un “Bunyol col·lectiu”, que rep el màxim distintiu una vegada transcorreguts 45 exercicis. Per a uns, aquest distintiu és tan sols això, però per als fallers de cor, per als que treballen de veritat per la seua comissió, significa més que un simple tros de metall. No obstant, “bunyol” té també un altre significat, que cobra especial sentit per als més golosos. I sinó que els ho pregunten a les veteranes de la falla, eixes que cada vesprada de falles (si no totes, de segur que en alguna en concret) preparen litres i litres de xocolata per a poder mullar-los. Els bunyols de carabassa –els nostres-, necessiten carabassa torrada, farina, llevat fresc de forner, un dit d’aigua (per desfer el llevat), oli de gira-sol per a fregir i sucre, molt de sucre per a poder sucar, perquè aquesta és una delícia molt dolça. No obstant, però, també existeixen altres tipus de bunyols, com els de bacallà, ceba o cigrons, especialment degustats a Catalunya i les Illes Balears. Fora de les nostres fronteres, com a Mèxic, Colòmbia i Perú, també mengen una mena de bunyols dolços com a postres durant el dia de Nadal. A l’Índia, en canvi, hi ha diversos tipus com els bhaji, els vada i els pakora, mentre que a Itàlia també en fan de salats. A França els bunyols es venen, especialment, a les parades de les fires itinerants i en vendes ambulants a la platja. Als Països Baixos es mengen bunyols dolços la nit de Cap d’Any i a Turquia es mengen tradicionalment el dia de la Pasqua Jueva. Però com els valencians cap!! I sinó que els ho pregunten a tots eixos turistes que omplen els carrers de València durant la setmana fallera, a la caça d’aquest menjar tan nostre. Mai ser “carabassa” havia sabut tan bé! I d’on ve el terme “bunyol”? Segons diuen, la paraula ve de “bony”, ja que aquest menjar sol tenir una forma irregular. És per això que el mot ha acabat tenint un altra accepció: “cosa mal feta”. Expressions com quin bunyol o m’ha sorgit un bunyol s’empren quan alguna cosa ix malament. A València, que estem fets d’altra pasta (mai millor dit), diem la frase no volia bunyol més que la mel calenta quan s’aconsegueix més èxit del que s’esperava. Aquest és sols un dels menjars ‘typical fallerian’. Durant la nostra setmana gran tampoc falta mai la paella (l’autèntica, la que defensa Eugeni Alemany al #PaellaEmoji i no l’arròs amb coses que es pot trobar arreu del món), la torrada o l’arròs al forn. Un arròs al forn pel que podem traure pit a la nostra comarca i més concretament a Xàtiva. La nostra gastronomia i la nostra festa van íntegrament lligades. Es necessiten mútuament per construir la nostra identitat. I per això és important que sapiguem controlar el nostre apetit faller. Bon profit !

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

Escena del aproposit “ Hi si ha flames, que siguen flames de festa”. Al Gran Teatre de Xàtiva en l’exaltació d’Andrea i Alejandra (Sandra interpretant a Marieta)

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016

La falla Molina Claret no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors. Cap d’aquesta publicació no pot ser reproduïda com a emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris, llibrets o web si s’esmenta la procedència. La falla Molina Claret vol agrair la col·laboració de les firmes comercials que han col·laborat en aquest llibret.

També, hem d’agrair a la model, Rafaela Vázquez, qui ha sigut la imatge de la nostra portada, una idea boja d’uns joves de la comissió.

Per últim, et convidem que segueixes tota l’actualitat que envolta la nostra comissió a través de les nostres xarxes socials: Facebook.com/fallaMolinaClaret Twitter.com/@MolinaClaret Instagram: falla_molina_claret

LES RECEPTES DE LA IAIA MOLINA CLARET 2016