ANARQUISME PER UN BARRI MILLOR
ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA L’OCA DE GRÀCIA LAOCA@RISEUP.NET /ASSLLIBOCAGRACIA @OCAGRACIA
Què és l’anarquisme? Sovint la gent associa el concepte d’anarquia a una situació de “caos” o “desordre”. Res més lluny de la realitat. L’anarquia és la màxima expressió de l’ordre. Parteix de la idea que l’autoritat és nociva pel desenvolupament humà, i aposta per un model d’organització social en què no cal que cap individu o institució obligui els altres a fer res perquè les coses funcionin. L’anarquisme vol construir una societat lliure, equitativa i solidària en la qual tothom té lloc. Anarquista és aquella persona que no vol estar oprimida, però tampoc ser opressora.
Com es prenen les decisions? Creiem que, en lloc de votar un desconegut perquè ens governi durant quatre anys amb carta blanca per incomplir les seves promeses, ens hem de governar nosaltres mateixes. Això vol dir que som les mateixes persones afectades les que hem de prendre les decisions sobre els temes que ens impliquen. Pensem que, per exemple, personal mèdic, pacients i treballadores administratives i de serveis poden gestionar millor un hospital que un buròcrata escollit a dit pel ministre de torn. El mateix serveix per a un institut, una fàbrica... En resum, volem prescindir de la figura de l’amo, el “jefe” o el director i debatre de manera horitzontal, assembleària, el funcionament dels espais on desenvolupem la nostra vida quotidiana. Les decisions, doncs, s’han de prendre de baix cap a dalt, no de dalt cap a baix. Això també serveix en l’àmbit del territori. La Unió Europea no ha de decidir sobre Catalunya ni Barcelona sobre Gràcia, sinó a l’inrevés. Són les assemblees de barri les qui hauran de decidir si formen un òrgan a escala barcelonina, i, en aquest cas, quines han de ser les seves competències. I així successivament. L’organització anarquista es basa en els principis de la descentralització, l’autodeterminació i la lliure federació. 3
I com funciona l’economia? Els models llibertaris de producció i distribució de recursos no estan basats en el lucre, com passa avui en dia, sinó en les necessitats de la gent. La prioritat és que tothom tingui garantida l’alimentació, l’habitatge, el vestit, l’educació, la sanitat, l’accés a la cultura i a l’oci... D’acord amb aquesta lògica, es planteja què cal produir i quins serveis cal oferir, i es distribueixen les tasques. En una comunitat anarquista ha de treballar tothom qui pugui fer-ho, alhora que es procura que aquesta feina sigui el més variada i agraïda possible, i que no comporti més hores de les necessàries, perquè l’objectiu no és la sobreproducció, sinó el benestar de les persones. Les feines que ningú vol fer es reparteixen entre totes. Es calcula que una jornada universal de quatre hores seria més que suficient perquè totes tinguem tot el que ens faci falta. Així mateix, és imprescindible visibilitzar i repartir les feines reproductives i de cures, avui en dia desprestigiades i desenvolupades quasi en exclusiva per les dones, com a component essencial de l’economia d’una comunitat.
Totes serem iguals? Sí. iguals en la diversitat. El pensament anarquista s’oposa frontalment a totes les formes de discriminació per gènere, origen, color de pell, orientació sexual... I no ho fa només de paraula. Desmuntar els prejudicis i les estructures que els reprodueixen és una tasca constant, que duem a terme dia a dia en els àmbits personal i col·lectiu. Creiem que el masclisme, el racisme o l’homofòbia han de ser eradicats de les nostres vides. Així, l’anarquisme és feminista, internacionalista i lluita per l’empoderament dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
4
Com ens relacionem amb la terra i el medi ambient? Des dels seus inicis, l’anarquisme sempre ha defensat una convivència basada en el respecte a la natura. De fet, les arrels històriques de l’ecologisme es troben en pensadors anarquistes. Ens plantegem quina Terra heretaran les pròximes generacions. Encara que molta gent consideri l’anarquisme com una utopia, la veritable “utopia” és el capitalisme: la idea de creixement il·limitat i el ritme desenfrenat de consum de recursos i vides que comporta fa preveure un col·lapse ecològic. Per això, les lluites com la sobirania alimentària (consum de productes de proximitat, oposició als transgènics...) o per un ús responsable de l’aigua són vitals pel territori. Moltes anarquistes practiquen una dieta vegetariana o vegana, ja sigui per motius ètics, de salut o arran del greu impacte ecològic que suposa la indústria ramadera.
Quina educació volem? Apostem per una autogestionada, universal, gratuïta, laica i de qualitat, per a totes les edats i adaptada a les necessitats de cadascú. L’escola ha de ser un espai on cada criatura pugui desenvolupar les seves potencialitats, en un ambient de llibertat i estímul de la creativitat, la imaginació i l’esperit crític. Pel què fa a la universitat, defensem una gestió col·lectiva per part de tota la comunitat acadèmica, l’abolició de les proves d’accés i un model de creació i transmissió de coneixement lliure i obert, en contacte amb la resta de la comunitat i totalment desvinculat dels interessos mercantils.
5
Com gestionar l’habitatge? Per a nosaltres, garantir un sostre digne per a totes passa per davant de la propietat privada. Això no vol dir que vulguem fer fora a ningú de casa seva, sinó que creiem legítim que aquelles persones que no tenen casa expropiïn a través de l’okupació edificis buits i en desús. Ens oposem a què cap individu o grup pugui posseir més edificis dels que utilitza per viure, i a què els faci servir per especular o enriquir-se amb les rendes d’hipoteques, lloguers o pisos turístics, legals o no. Els subministraments (aigua, llum, gas, comunicacions), com a necessitats bàsiques, han de ser posats sota una gestió col·lectiva que en garanteixi l’accés universal. Parlem també dels espais comuns, l’habitatge col·lectiu on fem vida totes les veïnes. Les places i carrers han de ser un lloc de trobada, no un simple lloc de trànsit de la casa a la feina, ni un espai privatitzat pel negoci del bar de torn, ni un aparador per a turistes. Volem fer música, jugar a pilota, patinar, fer actes culturals i seure en bancs si el cos ens demana descansar. Volem més jardins i menys ciment. Els espais comuns no són de l’Ajuntament ni dels interessos que té darrere: són del veïnat.
I què passa amb la sanitat? De la mateixa manera que l’educació, la sanitat ha de ser gratuïta i universal, desvinculada del mercat i gestionada de manera horitzontal per professionals i usuàries. Veiem la salut no només com un aspecte fisiològic, sinó que també volem incidir en l’entorn i els hàbits que poden posar-nos malaltes, com l’explotació laboral, les pressions estètiques o la contaminació de l’aire, les aigües, els aliments... Ens oposem a les patents i a les pràctiques monopolístiques de les indústries farmacèutiques: la salut no és un negoci. 6
Com prevenim i resolem els conflictes? Avui en dia es recórre al judici i al càstig per tractar problemes que són derivats fonamentalment de les desigualtats socioeconòmiques, els sistemes de discriminació i la falta d’educació en vies de resolució pacífica dels conflictes. El sistema penitenciari s’enfoca contra les classes empobrides i crea un cercle viciós del qual és difícil sortir, fet que no ajuda a la “reinserció”, sinó tot el contrari. Pensem que, si afrontem l’arrel del problema enlloc de les seves conseqüències, la pràctica totalitat de conflictes i conductes agressores desapareixeran progressivament. Si tot i així ens trobem un conflicte, considerem que el diàleg, la mediació i la reparació són més ètiques i efectives que les solucions punitives. Respecte a les guerres, aquestes no tenen lloc en una societat anarquista, ja que per la seva mateixa conformació els interessos imperialistes hi són inexistents, i per tant també ho són els exèrcits.
Tot això sembla molt lluny... Sí, ho està. Però ja se sap que el camí es fa caminant. I l’anarquisme és, precisament, aquest camí, aquest procés d’aprenentatge personal i col·lectiu a través del qual anem canviant la realitat que ens envolta i, quan mirem enrere, podem veure el tros que hem avançat. Pensem que les idees anarquistes ens fa més conscients, més crítiques, però també més empàtiques, altruistes i solidàries. Ens ajuda a ser millors persones i ens ofereix una vida més plena. Ens permet ser cada dia més lliures, i recuperar les nostres vides de les mans d’aquells que les veuen com a objectes a esprémer per obtenir-ne poder i lucre. A la vegada, més que preguntar-nos perquè les coses haurien de funcionar així, potser seria més lògic preguntar-nos perquè no funcionen ja així. Potser el capitalisme salvatge i l’esclavisme diari al qual ens condemna, per no parlar de la destrucció del planeta que posa en risc la supervivència de la humanitat sencera, potser les lacres del masclisme, el racisme i el feixisme ofereixen una opció millor? O és que encara hi ha possibilitat que els polítics, corruptes o no, siguin la solució als nostres problemes? La solució només pot venir de tu, de vosaltres, de nosaltres. Ens veiem a les places. La vida no pot ser això! ANARQUISME PER UN BARRI MILLOR 7
ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA L’OCA DE GRACIA