abans i ara Mònica Figueras Domènech
Versió original catalana. Production de Risc, Impressió Digital, Barcelona. Disseny de coberta de Mònica Figueras Domènech. Disseny del catàleg i maquetació de Mònica Figueras Domènech. Búsqueda de fotografies de Mònica Figueras Domènech. Fotografia de Mònica Figueras Domènech. Text de Mònica Figueras Domènech. Imprès i encuadernat a Barcelona / Risc, Impressió digital.
abans i ara Mònica Figueras Domènech
•Index• •6•Introducció •8•Els inicis •16•Neville Brody •24•Fuse •36•Experimentació tipogràfica en disseny gràfic •38• Grandpeople •40• Sagmeister inc. •46• Evan Roth •48•Experimentació tipogràfica en disseny d’interiors, industrial i arquitectura •50• Lisa Rienerman •52• kin-Wan Tsang •58• Luis Alicandú •60• Set 26 •64•Experimentació tipogràfica especial •64• Eric Olivares i Vincent Revers •70• Martina Carpelan •74• Agraïments •75• Bibliografia
Aquest catàleg ens ensenya què és l’esperimentació tipogràfica, quan va sorgir i ens mostra alguns exemples actuals. Es divideix en dues seccions: La part dels inicis, Neville Brody i Fuse (els iniciadors) i la segona part que ens ensenya alguns dels molts dissenyadors que actualment experimenten amb tipografia. La recerca constant de noves formes suposa que els dissenyadors experimentin amb els límits del reconeixament i llegibilitat tipogràfica. Les lletres individuals poden semblar al principi formes purament abstractes. Tot i això, quan es monten amb altres caràcters, començen a emergir formes familiars. La tipografia experimental retarda la lectura perquè requereix una participació conscient. Comparem-ho amb la lectura convencional, un procés tant esperat que el lector no és conscient del que passa. Ni com, ni perquè. La tipografia experimental no pot ser convencional i, per tant, sempre exigirà més al lector. S’espera un element sorpresa.
Un “xoc cultural” podría ser la descripció adecuada per a la reacció emocional del lector quan és incapaç d’entendre d’inmediat les intencions d’un autor o tipògraf. Aquest estat mental és el resultat desitjat de la tipografia experimental. El terme xoc cultural s’utilitza més freqüentment per a descriure la sensació d’ansietat d’un visitant en un país estranger provocat per entorns desconeguts i nous procediments o respostes socials. Això es considera una reacció psicològica natual, part del procés rutinari d’adaptació davant del xoc de les coses desconegudes i, fins a un cert grau, posiblilita la manifestació d’un desitg d’un entorn més comprensible i a la vegada menys exigent i experimental. Des de que la tecnologia digital va democratitzar la tipografia, el llenguatge s’ha ampliat i s’ha fet menys conservador i precis. La mateixa tecnología ha proporcionat al tipògraf els mitjans necessaris per experimentar. Cada generació afirma que les normes de la tipografia estàn a punt de la desintegració. Però, d’alguna manera, fins al moment, la civilització les ha mantingut intactes, i l’existència de la tipografia experimental seguirà donant prova d’això.
tipografia experimental
1 •8•
i
Els inicis L’aparició de l’ordinador, el gran canvi
•9•
tipografia experimental
•10•
els inicis
Primeres portades i treballs d’emigre
“En la última dècada el disseny gràfic ha experimentat un canvi decisiu. Els pixels s’han convertit en un pràctic substitut de la impressió i el software ha disminuït la dependència del sector d’utensilis tradicionals com el llapis i el paper.”
•11•
tipografia experimental
En el segle XX, van aparèixer els ordinadors, màquines en un principi destinades a un grup reduït de tècnics i especialites, però que poc a poc van anar guanyant popularitat i que amb l’aparició de l’ordinador personal es van extendre a tots els àmbits i grups socials. Abans la gent no en tenía ni idea de què feia realment un dissenyador. Avui en dia, en canvi, la tipografia ha passat a ser una cosa habitualment practicat en milions de cases i oficines.
Amb l’aparició de l’ordinador personal de Apple Macintosh, el 1984, es va obrir un camí per el desenvolupament de sistemes més simpàtics per a l’usuari.
Aquest canvi tant radical no hagués sigut possible sense l’arribada dels ordinadors personals. L’ordinador personal (PC) es va crear per IBM als anys 80 i va ser àmpliament clonat per altres empreses, que fabricaben productes més barats i que podien funcionar amb el mateix software. Fer servir un ordinador ja no requería cap qualificació especial en informàtica i l’usuari ara podia permetre’s comprar els instruments necessaris per afegir funcions al seu ordinador.
Els dissenyadors van començar a ser capaços de crear les seves pròpies composicions tipogràfiques. Els programes d’autoedició com el PageMake i el QuarkXPress permetíen la generació de material imprès de qualitat professional mitjantçant senzills ordinadors personals.
A més a més de la tranferència de fonts tipogràfiques al mitjà digital, i el creixent nombre de venedors de fonts en aquest medi, el fet de que la elecció de la tipografia en pantalla estigués a A finals dels anys setanta, R/Greenberg Associa- disposició de qualsevol persona que tingués un tes van ser els primers en utilitzar ordinadors per ordinador corrent, va ajudar a crear una nova aconseguir efectes gràfics en seqüències de crè- percepció del tema tipogràfic. El popular “Mac” dits de films d’espectacularitat, com les de Alien i venía equipat amb una varietat de fonts; entre Superman. Aquestes experiències, més endevant elles hi había la helvètica, versions de Courier i Times, i també noves fonts de pantalla que opeseríen d’ús corrent, gràcies a les possibilitats de raben a baixa resolució (72 punts per pulzada). manipulació que tindrien els ordinadors.
•12•
els inicis
Es van desarrollar els escàners de baix cost i enllaços més senzills entre programes, amb tot això s’obria el camí per a integrar l’ordinador al conjunt dels altres medis d’informació; impresa, fotogràfica i filmada, que poguessin necessitar els dissenyadors per a crear o perfeccionar els seus treballs gràfics. Tot això es va produir molt ràpid. Al 1990 als Estats Units, una enquesta demostraba que el 68% dels dissenyadors gràfics utilitzaven ordinador en el seu treball, i un 26% estaba considerant la possibilitat de comprar-ne un, tot això davant un índex gairebé nul dels que el tenien a començaments dels anys vuitanta.
Un dels dissenyadors de revistes dels anys vuitanta va ser Terry Jones, qui va llençar la revista i-D. En ella, la llegibilitat apareixia seriament questionada, d’una forma bastant similar a com ho va estar en les revistes dels últims anys setanta. El text apareixia invertit sobre fons a quatre colors, es jugaba amb les distorsions produides per la màquina fotocopiadora, i molts altres experiments gràfics més. Naturalment tot aquest soroll formaba part del missatge, i l’estil es basaba més en la visualitat que en la qualitat tipogràfica o la llegibilitat. Les revistes d’estil, com i-D, The Face i Bitz o altres semblants com Actuel o Wiener, podriem dir que estaben més pensades per a portar posades que per a ser llegides.
Matthew Carter
(londres, 1937) Va ser un dels dissenyadors que va viure aquest gran canvi. Es va introduïr en el món de la tipografia de la mà del seu pare, Harry Carter, que era tipògraf i historiador. Després d’haver estudiat a Holanda i treballat a Londres, va emigrar a Nova York per a treballar a Mergenthaler Linotype. Després d’una nova etapa com a freelance a Londres, el 1981 Carter va fundar Bitstream, la primera companyia especialitzada en tipografia digital. Des de principis dels noranta és director de Carter & Cone, on ha realitzat treballs per a Microsoft (les fonts Verdana i Georgia), Apple, Time, The Washington Post o The New York Times. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos esments com la medalla del l’AIGA o el premi de la SOTA. A més a més de la Verdana i la Georgia, també ha dissenyat, entre altres, la Tahoma, la Bell Centennial o la Miller.
Matthew Carter
•13•
tipografia experimental
La revista dels Estats Units, Emigre, va tenir una gran impotància gràcies a les seves idees vanguardistes, però també com a punt de partida per el devat sobre qüestions relacionades amb la tipografia i el disseny. Emigre:
Revista de disseny gràfic i tipografia apareguda a California el 1984 i tancada el 2005. Va ser creada per Rudy VanderLans (dissenyador d’origen holandès), en conjunt amb la seva esposa Susana Licko. En els seus inicis volia ser una revista d’actualitat, però posteriorment va canviar a temes de disseny, i més endevant únicament a tipografia. En total es van publicar 69 números amb una periocitat variable. Emigre es va convertir en el òrgan de difusió de les corrents postmodernes del disseny gràfic i va tenir una influència molt destacada en la pràctia professional i en la ensenyança.
•14•
els inicis
Zuzana Licko
(Bratislava, República Eslovaca,1961) Va començar a utilitzar ordinadors per a composicions molt aviat, quan la memòria dels ordinadors es medía amb kilobytes i les tipografies es creaben mitjançant punts. Zuzana es va traslladar als Estats Units als set anys. El seu pare, un biomatemàtic, li dóna accés a les computadores i la oportunitat de dissenyar la seva pròpia tipografia, un alfabet grec, per a el seu ús personal.
(esquerra) Coberta, Emigre fonts Catalog, 1990. Dissenyat per: Zuzanna Licko. Tipografies: Matrix i Oakland. (dreta) Coberta, The Emigre Catalog, 1992. Tipografies: Keendy (Jeffery Keendy).
Va entrar a la Universitat de California a Berkley, al 1981 com a estudiant. Originalment había planejat estudiar arquitectura, però va canviar als estudis de disseny i representació visual. Sent esquerrana, odiaba la classe de caligrafia, on la van forçar a escriure amb la mà dreta. Es va casar amb el dissenyador gràfic i editor Rudy VanderLans, d’origen holandès, al 1983. El 1984 funden Emigre, des d’on publiquen una revista homònima i dissenyen tipografies. VanderLans va ser editor de la revista, mentre Licko s’encarregaba de la tipografia, la qual va arribar a ser molt aclamada. A mitjans de la dècada de 1990, Licko va treballar en dos dissenys notables: Mrs Eaves, basat en Baskerville i Filosofia, basada en Bodoni. Les dos eren interpretacions personals dels models anteriors. Van jugar amb les extraordinàries limitacions dels ordinadors, lliberant un gran poder creatiu. La revista Emigre es va convertir en la biblia del disseny digital.
•15•
tipografia experimental
2N
•16•
Neville Brody creador de l’experimentació tipogràfica
•17•
tipografia experimental
•18•
Neville Brody
F Cyber Static, Regular i Bold. Poster de Neville Brody. Publicat el 1995 per fontshop internacional.
Neville Brody (Argentina, 1957) Un dels més prestigiosos dissenyadors de la actualitat. D’un estil sòlid i innovador que aplica especialment en àrees del disseny editorial i de la tipografia.
•19•
•20•
“ Al 1988 va publicar un llibre sobre la seva obra,
Fins el 1988 va fer de l’ordinador personal la principal eina de treball i va començar a dissenyar noves fonts tipogràfiques. Han estat distribuides per Linotype. Al 1988 es va publicar un llibre sobre la seva obra, The graphic language of Neville Brody, al mateix temps que es celebrava una exposició en el Victotoria and Albert Museum que va tenir una gran influència a tot Europa. L’ús de l’ordinador ha provocat una evolució important en el seu estil. Fins i tot el disseny de les seves noves fonts tipogràfiques per a Fontshop, algunes en col.laboració amb el tipògraf Erik Spikermann, tenen un estil més desenfadat. El seu èxit li ha permès accedir a un altre tipus de projectes, inhabituals en un grafista, com la identitat corporativa de la televisió austriaca (ORF) i el canal alemany codificat Première. El 1994 es va publicar el segon llibre, The graphic language of Neville Brody II, que conté el seu treball desde 1988. El 1990, juntament amb Erik Spikermann, va fundar FontShop International, empresa de desarrollament de tipografies, Va desarrollar els alfabets Arcadia, Autotrace, Blur Dirty, Harlem, Industria i Insignia, entre altres
The graphic language of Neville Brody”
En la dècada de 1980 va ser director d’art de la revista anglesa The Face, on va trencar amb la tradició del disseny editorial respectuosa amb l’estructura reticular i els principis de funcionalitat. Brody va començar a alterar les tipografies utilitzades per a la jerarquització de la infromació.
“ tipografies experimentals i cartells que desafien els limits entra la tipografia i el disseny gràfic”
tipografia experimental
•21•
R Ritual 1-4. Cartell dissenyat per Neville Brody i publicat per fontshop internacional el 1995.
tipografia experimental
•22•
•23•
tipografia experimental
3 •24•
F
Fu se
la revista de l’experi mentació
lletres per a llegir i no llegir
•25•
tipografia experimental
“La revista no respecta el format habitual, es presenta en un embelatge de cartró tancat sobre si mateix que conté el disquet d’ordinador Mac col·locat en una de les solapes i a dins quatre cartells doblegats i una fulla d’editorial, tot en tamany Din A2.”
•26•
•27•
tipografia experimental
•28•
Fuse
El 1991 es va publicar el pirmer número de Fuse a mans de l’editor Jon Wozencroft. Fuse és un nou producte de disseny tipogràfic, especialitzat en tipografies experimentals per a Macintosh. No hi ha portada, no hi ha grapa, no hi ha pagines centrals, la revista no es pot llegir sense la infrestuctura informàtica. Llegir Fuse és treballar la pantalla d’un ordinador per intervenir sobre unes tipografies que ens proposen, que podem manipular i utilitzar i tornar a enviar a la revsta per a que ho publiquin com a exemple d’us. A principis dela anys 90 la revista Fuse va editar una serie d’alfabets dissenyats per dissenyadors de l’època (Erik Spikermann, Neville Brody, David Carson, etc.) que no es podien llegir. Cada número tenia una col.lecció de cartells i un disquet amb aquests alfabets per a ser utilitzats en el Macintosh. Es tractaba de dissenys amb formes que dificilment semblaven lletres a les que estem acostumats o fins i tot que ni ho semblaven. Així, per exemple, un alfabet dissenyat per Phil Baines era la tipografia Clarendon amb una serie de mutilacions que la feien ilegible i que tenía el nom de “Can you read me”. L’alfabet “Religion” de Neville Brody totes les lletres eren ges minúscues. Els textes que acompanyaben a aquests treballs (composats en lletres que si que es podien llegir) participaben del debat sobre la llegibilitat, deconstrucció i altres consideracions.
“Es tractaba de dissenys amb formes que dificilment semblaven lletres a les que estem acostumats.” Fontshop va ser fundada per Erick Spikerman i Joan Spikerman el 1989, actualment están recolzats per dissenyadors internacionals com; David Berlow, ERik van Blokland, Lo Breier, Neville Brody, Gerard Unger, Just van Rossum. Cada tres mesos l’editorial Fuse (Neville Brody, John Gritchley, Jon Wozencrof) inviten a cuatre dissenyadors reconeguts internacionalment per a crear una tipografia experimental d’acord amb el tema.
•29•
Fuse
“ el propòsit de Fuse és tractar de desmitificar la tecnologia digital. La gent està utilitzant els ordinadors d’una forma rígida pseudo-religiosa, i nosaltres estem intentant dir que la tecnologia és un instrument de la comunicació. El teclat mateix és com la paleta del pintor o com un instrument musical, i creiem que en el futur els ordinadors seràn tractats més enllà que com a mitjà artístic, com una forma de retrmar fins la expressió i la emoció. Estem intentant utilitzar l’ordinador per a trencar prejudicis sobre el que la tipografia hauria de ser. Un altre aspecte és que les tipografies tarden al voltant de dos anys en ser editades per les grans companyies. Buscabem una publicació en suport digital que pogués canviar en cada edició. El tema és la tipografia i en cada número es poden aconseguir quatre nous alfabets” Poster dissenyat per Ian Swift al 1991
Neville Brody.
•31•
F What you See Letterror. Poster dissenyat per Erik van Blokland i Just Van Rossum.
tipografia experimental
•32•
•33•
“ Un experiment rere l’a tat sobre la marxa, expe cis de pràctica manual i menjars, de cordills, de perats apareixen sobre l Prova, error, fracàs, trio tat que donarà tot això. tat de sorpresa. Tampoc ria, la encuadernació, e sombres, flors , reixes, i control. Objectiu: Apren control. Temes: cap, tot
altre. Un curs inveneriment també. Exercii digital, tipografies de metall, materials inesles taules. Inesperat. omf. Ningú sap el resul. Finalment un resulc es sabia bé què passael color. Més materials?: il·lustració naïf, desndre a controlar el dests, varis. No importa.”
tipografia experimental
4
g •36•
Experimentació tipogràfica en
gràfic •37•
tipografia experimental
•38•
Disseny gràfic
“ cada llauna xafada o troços de fusta es tracta com una delicada flor per a reflexar el títol.”
Grandpeople
flowers-Spring
Collection
“Collecting Flowers”, programa primavera 2006 de la Asociació d’Arquitectes d’Olso, van ser una serie de lectures amb el subtítul “Una antología de la Arquitectura i l’Art”. La solució tipogràfica realitzada per Grandpeople té referències als dos espectes d’aquest subtítol. Van construir una varietat de lletres amb diferents materials com paper, pintura acrílica, teixits i fusta, fent referència al món de l’art i, per aconseguir un feeling subtil amb l’arquitectura, retallant formes geomètriques, quadres i arcs en les textures orgàniques de les lletres fotografiades. Un delicat toc d’ordre, gravetat i geometría s’agrega a l’expresivitat i a les coses orgàniques.
•39•
tipografia experimental
•40•
Disseny gràfic
“ la tipografia té tant una qüalitat natural com una d’artificial creada per a l’home”
Sagmeister inc. Trying to Look Good Limits my Life
El títo l d’aquest treball i el seu contingut, reflexa, segons Stefan Sagmeister, una de les poques coses que ha après al llarg de la seva vida. Dividida en 5 parts (Trying/to Look/Good/ Limits/my Life) (Intentar tenir bon especte em limita la vida) va ser exposada com una seqüència de cartells tipogràfics a París, on aquestes paraules i frases apareixien com tarjetes de felicitació sentimental aban donades en el parc. Cada una de les paraules es va crear amb tipografies diferents guardant una relació estètica amb l’entorn on estaben ubicades. Com a resultat, la tipografia té tant una qüalitat natural com una d’artificial creada per l’home.
•41•
”un dels seus col·laboradors va anar tallant-li tota la tipografia sobre la seva pell”.
Aiga Poster
tipografia experimental
Aquest cartell de conferències per a Aiga Detroid, vol visualtizar el dolor que sembla acompanyar la major part dels seus projectes de disseny. Segons el propi Stefan Sagmeister, un dels seus col.laboradors va anar tallant-li tota la tipografia sobre la seva pell. Explica que realment va ser molt dolorós.
•42•
disseny gràfic
•43•
tipografia experimental
•44•
Disseny gràfic
Des de l’agència Sagmeister, Inc., es va dissenyar el poster promocional de l’album de Lou Reed, Set the Twilinght Reeling. Les lletres d’aquest album eren molt personals i l’objectiu dels dissenyadors va ser reflexar precisament, el concepte d’intimitat, escribint retalls de les lletres de les cançons directament sobre la cara del cantant. La caligrafía s’adapta a les formes del rostre marcant encara més els conceptes d’intimitat i personalitat de l’album.
”escribint retalls de les lletres de les cançons directament sobre la cara del cantant”.
Lou Reed Poster
•45•
tipografia experimental
Evan Roth Typographic
“una animació que va del res al tot, on la imatge, el text i la música s’utilitzen conjuntament per a transmetre el missatge global.”
Illustration
Typographic illustration (il.lustració tipogràfica), és una tècnica de dibuix creada per Evan Roth, que utilitza el text per a generar imatges. Aquesta tècnica consisteix en dibuixar a mà alçada sobre una imatge presa com a plantilla, amb un instrument de dibuix per ordinador, creat per el propi Evan, que permet a l’usuari dibuixar amb lletres en contes de tinta. Les lletres s’escalen segons la velocitat amb la que l’il.lustrador va dibuixant i el resultat final es visualitza com una animació que va del res al tot, on la imatge, el text i la música s’utilitzen conjunament per a transmetre el missatge global.
•46•
Disseny gràfic
•47•
tipografia experimental
5 •48•
d r
Experimentació tipogràfica en
disseny d’inte riors, indus trial i arqui tectura •49•
tipografia experimental
Lisa Rienerman Type the sky ”va alçar la vista i va veure edificis, el cel , els núvols i... una lletra “Q””
•50•
disseny d’interiors, industrial i arquitectura
La Lisa va alçar la vista i va veure edificis, el cel, els núvols i... una lletra “Q”! Des d’un pati de Barcelona. L’espai negatiu que es formava entre els edificis creaven les lletres. En aquest mateix moment, la Lisa es va enamorar de la idea:
”el cel com a paraules”.
En les pròximes setmanes va recórrer tota la ciutat mirant el cel per a trobar totes les lletres de l’abecedari i crear la seva pròpia tipografia.
•51•
tipografia experimental
“Les parets d’habitacions, sales, menjadors, banys, botigues i fins i tot cotxes, s’empapen de tipografia.”
Kin-Wan Tsang
Pattern Installation Series
El decent llenguatge sempre ha estat ignorat i condenat a ser utilitzat per a insultar a la gent que, obviament, és un dels seus objectius, però per aquest artista aquest llenguatge pot considerar-se com una manera de violar i desafiar les regles i normes socials que, com la llengua, també s’imposen als membres de la societat i l’obliguen a comportar-se d’una manera concreta des de ben petits. La imatge i la modificació en els textos es fan primer per ordinador i després es realtiza una copia impresa que llavors l’artista utilitza per a crear una base de patró.
Aquesta base s’utilitza per a pintar a mà les imatges sobre una lona
que després s’enganxa a l’espai per a crear la intstal·lació final. La tipografia usada per l’artista és, quasi en tots els seus treballs, la Arial Black, ja que per a ell, aquesta tipogafia encaixa molt bé amb el tipus de llenguatge que utilitza i el tipus d’emocions que expressa.
•52•
disseny d’interiors, industrial i arquitectura
•53•
“Les parets d’habitacions, sales, menjadors, banys, botigues i fins i tot cotxes,
tipografia experimental
•54•
•55•
s’empapen de tipografia.”
tipografia experimental
”L’autor defineix el seu treball com
un regal de crits a l’espai” •56•
El model floral i el retòc del text en forma de flors i plantes que corrren per tot l’espai, ajuda a conectar la seva força orgànica, que tant darrera la natura com darrera l’home, crea la diferència en la interpretació, en la qual la imatge és l’adornament, la superfície, mentre el text i les emocions conectades és el fundamental.
tipografia experimental
Luis Alicandú Mk Louffiti Mirror Mirant d’integrar la bellesa d’una cosa que molts consideren lletxa o vandàlica, com el graffiti, Luís Alicandú, dissenyador industrial veneçolà i ex graffiti writer, desenvolupa aquesta linea d’objectes que, amb una barreja de caos i armonía, dónen vida a productes amb un aire barroc-contemporani.
•58•
disseny d’interiors, industrial i arquitectura
Grafitti Chair
¡iros a pintar a vuestra puta casa niñatos!” I en Luis s’ho va agafar al peu ”
de la lletra.
Grafitti Table
•59•
tipografia experimental
SetSet26 26
“està compost per les 26 lletres de l’abecedari i ha estat dissenyat per a cobrir necessitats, tant funcionals com estètiques.” Aquest set de mobiliari està compost per les 26 lletres de l’abecedari i ha estat dissenyat per a cobrir necessitats, tant funcionals com estètiques. La superfície de la lletra permèt que cada caràcter sigui un objecte per a guardar coses. Té diferents usos, depèn de la forma de cada lletra i, gràcies a les seves proporcions, són fàcilment adaptables a qualsevol entorn. Les paraules que es creen a partir de comvinacons de lletres d’aquest set, poden ser metafòriques o evidents al mateix temps, segons l’entorn on s’obiqui.
•60•
disseny d’interiors, industrial i arquitectura
•63•
tipografia experimental
6e
•64•
espe cial Experi mentació tipogràfica
•65•
“ aquest projecte és la transmutació de la matèria inorgànica de la veu humana en l’esperit de Gutenberg”
Joan Costa
Especial
”és una aplicació d’entorn immersiu on cada usuari pot crear, a partir de la seva veu, tipografia en temps real, controlar-la mitjançant al·legorismes generatius de vida artificial.”.
Eric Olivares Vincent Rebers Vockl Garden Els paràmetres assignats a la veu de cada usuari, com la freqüència, tessitura, volum i temps, condicionen la creació de tipografia i el registre del seu comportament. Vokl Garden és una forma de representació i registre d’aquest desenvolupament tipogràfic, basat en una estructura original creada per mantenir l’expressiviat i la llegibilitat de la lletra represntada. Aquest desenvolupament interactiu pot ser utlitzat per més d’un usuari i aplicar-se tant en espais interiors com en espais públics, arquitectures efímeres, així com a internet.
l’estructura tipogràfica:
No existeix una lletra predissenyada. El que es va dissenyar és l’estructura basada en paràmetres de comportament de la veu humana. Casa usuari té característiques úniques per la seva veu, per tant cada lletra és única. Es van crear dues estructures: una amb el valor”0” i una altra amb el valor “1”. Per un gruix ultralight i l’estructura de valor “1” seria la heavy. Els gruixos intermitjos no estan establerts, són indefinits i varien segons la veu de l’usuari. Les lletres es formen mitjançant diferents variables, com l’altura, la intensitat, el to i el timbre. Totes aquestes variables ens permetran crear una eina tipogràfica on quedarà refectit gràficament el comportament de la lletra, creant així una estructura de tres dimensions.
•67•
tipografia experimental
Aquesta estructura generarà com una espècie de planta o alga; aquesta estructura és completament variable. Si intervenen més d’una persona parlant a la vegada, de l’estructura principal de la planta van sortint diferents ramificacions per a cada tò de veu que detecta, reant així un jardí o bosc tipogràfic. Aplicacions:
Vokl Garden té diferents sortides d’aplicació per a l’ensenyament, pedagogia, processos terapèutics i entreteniment. El seu desenvolupament podria ajudar a persones sord-mudes a aprendre a parlar a partir de la memòria, basat-se amb la relació del so que emet i la seva representació gràfica, així aprenen a controlar la modulació i el to. El que és interessant d’aquest tipus de projectes és que el resultat mai és el mateix és únic i irrepetible.
Desenvolupament tecnològic:
Aquest projecte està programat en Jogj/Open Gl en Java a través d’Elipse. El reconeixament de so es duu a terme utilitzant la biblioteca Open Source Sphinx-4 amb la qual és possible reconèixer la veu humana a temps real.
La instal·lació interactiva:
El projecte en un principi està pnsat per a ser projecat en un cilindre inflable de 10m d’alt per 15 de diàmetre, lleugerament obert per un costat. Aquesta estructura s’infla i es desinfla llugerament controlat pels usuaris igual que les projeccions.
•68•
•69•
tipografia experimental
•70•
Especial
Martina Carpelan Rise and Sigh
”reflexa a través de les paraules brodades en coixins, llençols i adredons el que pot haver passat durant una nit”.
La idea per a crear aquesta col.lecció de llençols va sorgir a partir d’un llarg temps en el què Martina Carpelan va estar pensant sobre què passaba en els hotels i sobretot, en les habitacions. Es va concentrar en l’element del llit perquè li interessava molt poder treballar amb les coses més íntimes i personals, com son les diferents posicions que fem al dormir i les diferents marques que es queden a la pell degut al freg amb els llençols. La Martina reflexa a través de les paraules brodades en coixins, llençols i adredons el que pot haver passat durant una nit, en el llit d’un solter o en la de dos enamorats. La Martina ha utilitzat les tipografies Lucida Sans Unicode, Childrens Block i Bookman-Dak per a reflexar l’aburriment i la rutina del solter, els imprevists d’una nit no planejada i el romanticisme dels amants enamorats, respectivament.
•71•
Continuarà••• Aquest és un catàleg d’inspiració per a mostrar una petita part de la feina que els dissenyadors de diferents parts del món han realitzat a partir de l’ús i la experimentació amb la tipografia. Molts d’aquests projectes s’han creat desafiant les barreres del disseny tipogràfic, per a sugerir solucions alternatives, diferents i originals. I d’una forma més o menys evident, per interactuar amb l’espectador i provocar en ell, reaccions, sensacions, i fins i tot, sentiments. L’ús de la tipografia no té lí-
mits, actualment s’arrisca i s’experimenta fugint de les coses convencionals, gracies a això, han nascut noves maneres d’entendre i treballar amb tipografia descontextualitzantles del paper i de la pantalla de l’ordinador. La tipografia és utilitzada per a experimentar amb la seva forma i les seves proporcions, moltes vegades, jugant amb el significat que està vestint i altres, siguent la verdadera font d’inspiració per a crear alguna cosa que acaba convertirnt-se en art.
•Agraïments• Al professor de tipografia Marc Salinas, pels seus consells professionals i per a fer que m’agradi encara més la tipografia. Al Sergi de la biblioteca, per ajudar-me en la recerca de la informació. A la Violeta Nogueras, per a passar-me una petita part de la informació. A l’Oriol Pascual, per aconsellar-me un lloc on anar a encuadernar. La gent de la classe, per aguantar el “tostón” d’ensenyar el procés del catàleg. Al papa i la mama, que m’han pagat la impressió. Al meu petit mac, que és el que m’ha aguantat durant més hores. •Bibliografia• •Diseños tipograficos / Roger Fawcett-Tang i David Jury •Typo, fuente de inspiración / Fabiola Reyes •Graphic Design Now / Charlotte i Peter Fiell •Tipografía del siglo XX / Lewis Blackwell •Revista Fuse