Material per estudiar 2º ESO by Mª Montserrat Batlle

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Introducció

n iniciar l'etapa de l'ensenyament secundari, cal aprofundir en les capacitats de percepció de l'alumnat

Observar les formes és veure primer els seus aspectes externs, les delimitacions i les característiques de les superfícies i volums. Analitzar les formes és descobrir, a partir dels aspectes externs, com estan organitzades i a quines altres formes més globals o genèriques pertanyen. Però, també inclou l'observació del detall més particular, mitjançant l'observació directa i la descripció de formes i imatges, tot fent ús del llenguatge visual-plàstic. A partir d'aquest mòdul es pretén, en primer lloc, que l'alumnat sigui capaç d'observar atentament l'entorn i abstreure'n la màxima informació possible, cosa que li haurà de permetre operar amb els elements del llenguatge visualplàstic, tot utilitzant-los tenint en compte el tipus de resultat que és pretén aconseguir. Convindrà que els nois i les noies aprenguin a descriure la realitat (estructurar, amidar, comparar, cercar punts de vista, enquadraments, abstreure els elements que més sobresurten , encaixar...), i representar-la amb imatges fins i tot arribant a la mimesi. També aprendran a utilitzar les eines imformàtiques que ens dona la Xarxa de Interet, al mateix temps que fer-ne un us responsable. L'alumnat empra el llenguatge visual com a instrument de la seva expressió amb imatges, derivades de determinades realitats. Altres imatges, però, fruit de la imaginació, de sensacions, o d'estats anímics, també ha de saber-les estimar, expressar-les i extreure'n la riquesa comunicativa.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Continguts Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1.

Percepció visual 1.1. La llum. Llum i ombra. Valors. 1.1.1. Sensacions a través dels sentits. La recollida d'informació a través de la vista, l'oïda i el tacte. Estímuls visuals. Percepció i observació. 1.1.2. Interacció llum-forma-entorn. Efectes sobre els cossos. Concepte de valor. El clarobscur, ombres pròpies i ombres projectades, reflexos. 1.1.3. Variacions lumíniques. Direcció, contrallum i silueta. Claredat, difusivitat i contrast. Modificacions de l'aparença de les formes. Expressivitat. 1.2. Organització del camp visual. Dinàmica perceptual. 1.2.1. Percepció de formes: imatges retinianes i experiència del món visual. Imatges de la memòria. La persistència de la visió. 1.2.2. Selecció, comparació i categorització. Figura-fons. L'ambigüitat perceptiva. 1.2.3. Percepció de la profunditat. Recursos representatius. 1.2.4. Punt de vista: l'angle de visió i la distància. La imatge de les formes. 1.2.5. Expressivitat de les direccions bàsiques. Estabilitat i inestabilitat. 1.2.6. Espai i dimensions. 1.3.

Organització del marc graficoplàstic: les imatges. Aspectes formals. 1.3.2. Enquadrament. Escala de plans. 1.3.3. Significant i significat de les imatges. El significant o components formals. La configuració i l'estructuració. 1.3.4. Imatges graficoplàstiques. Classificacions. Segons la dimensió: bidimensionals i tridimensionals. Segons el grau d'iconocitat: representacionals, esquemàtiques i abstractes: realistes, simbòliques i fantàstiques. 1.3.5. L'organització en el marc graficoplàstic. Centres d'atenció.  Respecte als eixos.  Respecte a les diagonals.  Respecte a les zones: pel que fa a la llum, color, dimensió, profunditat i aïllament.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Llenguatge visual i plàstic. 2.1.

Elements: visuals, conceptuals i de relació.

2.1.1. Els elements visuals: forma, color, textura i mesura. a) La forma.  Classificació de les formes: simples, compostes, regulars, irregulars, naturals, artificials, figuratives, abstractes i geomètriques.  La forma com a línia, com a pla, com a volum b) El color.  Fenomen visual i físic. Visió del color. Llum i color.  Teoria del color. Color llum. Síntesi additiva.  Color pigment. Síntesi substractiva.  Càlids i freds. Complementaris.  La textura.  Textures visuals i tàctils.  Textures naturals i artificials. Trames. c) La mesura.  Proporcionalitat. 2.1.2. Elements conceptuals: punt, línia, pla i volum. 2.1.2.1. Ens geomètrics. Formes geomètriques bàsiques bi i tridimensionals. 2.1.3. Elements de relació: direcció, sentit, equilibri, posició, espai, i proporcionalitat. 2.1.3.1. Direcció i sentit dins del camp graficoplàstic. Referència a la verticalitat-horitzontalitat. 2.1.3.2. Pes i equilibri.: tensió i distensió. Simetria: geomètrica i aparent. 2.1.3.4. Igualtat i semblança. Proporcionalitat. Comparació de formes o de les seves parts. Unitat de mesura. Mòdul. Cànon. Escales: numèriques i gràfiques. 3. Expressió gràfico-plàstica 3.1.

Obres de creació. expressivitat i creativitat.. 3.1.1. Motivació, recerca i creativitat. 3.1.2. El paisatge. Introducció a la descripció de la figura humana. Els objectes. 3.1.3. Creació d'imatges objectives i subjectives bi i tridimensionals. 3

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

3.1.3.1. Mimesi. Representació bidimensional de formes i espais. El clarobscur. La perspectiva . Representació tridimensional de formes. 3.1.3.2. Narració i expressió: realisme i imaginació. La subjectivació: associacions, distorsions, fragmentacions, transformacions... 3.2.

La imatge. 3.2.1. Tècniques tradicionals per a la producció d'imatges. Els materials per el dibuix, la pintura i l'escultura: procediments, estris, suports i matèries.

Procediments 1. Obtenció de la informació visual 1.1.

Observació directa de formes sota condicions diferents, pel que fa a variants lumíniques i de posició. 1.1.1. Exploració visual d'una determinada realitat (objecte, element, conjunt, espai...), amb la intenció de copsar-ne les característiques principals: elements visuals que els determinen, els valors estructurals que el defineixen i la incidència de les variants lumíniques a què estan exposades. 1.1.2. Estudi i preparació de formes i espais a fi de crear conjunts interessants per ser representats (sota condicions diferents: llums, ombra pròpia i projectada, posicions diverses...) 1.1.3. Estudi dels diferents efectes de clarobscur que fonts de llum natural i/o artificial produeixen sobre els cossos i els espais, i disposar la il·luminació per tal d'aconseguir un determinat efecte expressiu. 1.1.4. Selecció del punt de vista i enquadrament més adient a uns determinats propòsits. 1.1.5. Observació directa d'obres d'art i de disseny.

1.2.

Observació indirecta a partir d'imatges manuals i tecnològiques. 1.2.1. Apreciació global del contingut d'una imatge. 1.2.2. Establiment de diferències entre una realitat determinada i la seva imatge. 1.2.3. Visualització de reproduccions d'obres per apropar-se a l'art i al disseny. 1.2.4. Comparació i relació de solucions gràfiques, plàstiques o de disseny anàlogues en determinats aspectes.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

1.3.

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Retentiva visual respecte a formes i imatges.

1.3.1. Observació atenta de formes i el seu entorn. 1.3.2. Reconeixement i retenció dels elements bàsics que defineixen una forma o conjunt d'aquestes. 1.3.3. Captació dels detalls que particularitzen la forma/formes o conjunt d'aquestes. 1.3.4. Construcció mental d'imatges retingudes tot emprant tècniques memorístiques. 1.3.5. Realització gràfico-plàstica, a partir del record del conjunt observat anteriorment. 1.3.6. Realització gràfico-plàstica, a partir d'imatges mentals. 1.4.

Descripció de formes i imatges

1.4.1. Estudi dels elements i dels trets més característics d'una forma i/o imatge o un conjunt, abstraient-ne els punts singulars que hi destaquen. 1.4.2. Establiment de proporcions entre la forma observada i la superfície a treballar. 1.4.3. Realització d'apunts, esbossos i croquis. a partir del natural, tot definint la posició, situació i ritme de les formes i les imatges observades. 1.4.4. Estudi d'un determinat conjunt cromàtic (contrast, harmonies...) mitjançant notes de color. 1.4.6. Explicitació de l'esquema que defineix l'estructura interna de formes i imatges. 1.4.7. Ús de la terminologia pròpia de l'àrea. 1.4.8. Plasmació gràfico-plàstica dels trets i de detalls que particularitzen les formes o les imatges amb què es treballa 2.

Ús del llenguatge visual i plàstic. 2.1.

Definició dels elements que estructuren formes i imatges. 2.1.1. Abstracció dels elements conceptuals (punt, línia, pla, volum) presents en formes, espais i imatges. 2.1.2. Reconeixement dels elements visuals (forma, color, mesura, textura) que configuren una determinada forma o imatge. 2.1.3. Identificació dels elements de relació que apareixen en una forma, en una imatge o en un conjunt, sigui per si mateixes o bé en relació amb el seu entorn (direcció, equilibri, posició...). 2.1.4. Recerca d'imatges exemplificadores d'interaccions concretes dels elements del llenguatge visual i plàstic.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

2.2.

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Representació, objectiva i subjectiva, de formes. 2.2.1. Representació objectiva 2.2.1.1. Realització de l'esquema que defineix l'estructura interna de formes i d'imatges. 2.2.2. Transcripció gràfica o plàstica detallada dels diversos trets que defineixen el conjunt a representar (clarobscur, color, perspectiva, qualitat de superfície...) 2.2.2. Representació subjectiva. 2.2.4. Estilització, deformació, distorsió,... de formes per adequar-les a diferents intencions expressives.

2.3.

Realització de composicions bi i tridimensionals i en el temps. 2.3.1. Recerca de tota mena d'informació, tant abans d'iniciar un procés de representació com al llarg del procés. 2.3.2. Manipulació amb els elements i sintaxi del llenguatge visualplàstic tot explorant el conjunt a treballar i relacionant forma i espai. 2.3.3. Realització de proves utilitzant el color, i diferents textures, materials, tècniques i estris. 2.3.5. Utilització d'estratègies compositives adients amb el contingut del missatge i els valors expressius a aconseguir tot tractant:  Element de posició i direcció.  El color i la textura, possibilitats expressives.  Ritme, harmonia, contrast, equilibri, proporció...

Tècniques d'expressió gràfico-plàstica. 3.1.

Anàlisi i interpretació de textos visuals i plàstics. 3.1.1. Aproximació al contingut d'un missatge visual, tant als aspectes formals com de significat, i tant a nivell de denotació com de connotació. 3.1.2. Observació de les interrelacions generades entre elements conceptuals, visuals i de relació en una determinada obra. 3.1.3. Observació de tècniques, procediments i materials emprats en obres bi i tridimensionals. 3.1.4. Apreciació entorn de nivells de lectura: realista, simbòlic, abstracte... 3.1.5. Definició de tipus de missatges i de la seva funcionalitat. 3.1.6. Interpretació de les produccions pròpies i de les dels companys i les companyes tant durant l'elaboració com en els resultats. 3.1.7. Consulta de material bibliogràfic i videogràfic.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

3.2.

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Transformació d'imatges. 3.2.1. Estudi de possibles modificacions d'estructura, configuració, tècnica, per alterar la significació d'imatges.

3.3.

Experimentació, mitjançant els elements visuals del llenguatge visual i plàstic de propietats i possibilitats expressives de tècniques, materials i suports. 3.4.1. Experimentació de tècniques i tecnologies: gràfiques, pictòriques, escultòriques. 3.4.2. Experimentació amb diferents tècniques materials, suports i estris:  Llapis, pinzells, retoladors, tintes, collage, pintures.  Fang, cartolina…

Actituds, valors i normes 1.

Sensibilització envers els fenòmens estètics. 1.1.

Actitud oberta i receptiva tant respecte al medi natural com a l'artificial. 1.1.1. Atenció en l'observació de formes i espais a partir dels quals es treballa. 1.1.2. Atenció a l'exemplificació visual (obres artístiques i de disseny) oferta a classe.

1.2.

Sensibilització per la bellesa i l'harmonia. 1.2.1. Predisposició per gaudir de la riquesa de formes, colors i canvis de la natura. 1.2.2. Predisposició per valorar i entendre les creacions de l'ésser humà, especialment les de caire artístic.

1.3.

Hàbit d'observació. 1.3.1. Conscienciació que el medi natural és una inexhaurible font d'informació i d'inspiració. 1.3.2. Predisposició per convertir els elements-objectes quotidians en temes d'interès. 1.3.3. Valoració del rigor, l'exhaustivitat i la sistemàtica en les observacions. 1.3.4. Atenció vers l'observació de formes i espais tot considerant els trets que més el caracteritzen.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

1.4.

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Respecte envers el patrimoni artístic i cultural tant en l'àmbit més immediat com en el més general. 1.4.1. Respecte i cura de l'entorn cultural i artístic proper. 1.4.2. Predisposició per valorar positivament manifestacions artístiques d'altres pobles, especialment de cultures primitives.

Interès per la realització de les activitats graficoplàstiques. 2.1.

Interès per la recerca d'informació. 2.1.1. Tendència a la recerca d'informació en obres d'art i de disseny.

2.2.

Constància en el treball. 2.2.1. Respecte dels terminis fixats per a l'elaboració dels exercicis. 2.2.2. Consciència de la necessitat de treballar de forma constant.

2.3.

Organització del pla de treball. 2.3.1. Obligació de disposar d'estris i materials necessaris durant les pràctiques establertes. 2.3.2. Cura de llibres, eines i material mitjançant una correcta utilització i manteniment. 2.3.3. Mètode en el treball d'acord amb les característiques de la proposta.

2.4.

Interès per la recerca de noves solucions. 2.4.2. Refús de solucions estereotipades i propòsits d'originalitat. 2.4.3. Valoració positiva de la fase de maduració de les idees en tot procés de creació.

2.5.

Autoexigència en la superació de les pròpies creacions. 2.5.1. Cura dels acabats i de la presentació, en relació amb el tipus de treball. 2.5.2. Esforç personal per realitzar les propostes de treball.

2.7.

Responsabilitat en el desenvolupament de l'obra o activitat. 2.7.1. Contribució a crear un bon ambient de treball a classe. 2.7.2. Realització responsable de totes les pràctiques demanades. 2.7.3. Compliment de les tasques distribuïdes en projectes realitzats en grup. 2.7.4. Cura en la correcció terminològica de l'expressió oral i escrita. 2.7.5. Atenció a les orientacions i observacions del professor o la professora i també dels companys o de les companyes. 8

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

2.8.

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Reconeixement de la utilitat del llenguatge graficoplàstic i de les seves possibilitats informatives. 2.8.1. Referència al llenguatge visual en les activitats de l'àrea

Desenvolupament de la capacitat crítica 3.1. Acceptació i respecte envers les obres dels altres. 3.1.1. Predisposició a encoratjar els companys i les companyes en el treball. 3.2.

Actitud de crítica raonada sobre qualsevol missatge, comunicació, obra (gràfico-plàstica). 3.2.2. Contribució conscient en els debats de classe.

3.3.

Valoració de les pròpies obres i de les dels altres. 3.3.1. Respecte tant a les obres com als parers dels altres.

3.4.

Autocrítica de la pròpia actuació. 3.4.2. Reflexió pel que fa a la causa d'errors freqüents.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Objectius de la materia  

 

        

Desenvolupar la percepció i l'observació directa i indirecta tant del món dels objectes com del món natural. Captar les característiques principals d'una determinada realitat (objecte, conjunt, espai...), i saber expressar-les a través dels elements plàstics: punt, línia, color, textura i volum. Saber fer un correspondència adequada entre el natural i la forma representada, considerant proporcions i situació en l’espai. Mostrar en les representacions de caire objectiu, fidelitat en la transcripció de formes i de detalls, tant des de l'observació directa del natural com indirecta, a partir d'imatges. Esforçar-se en la recerca de produccions pensades, sentides i intencionades, tenint en compte les pròpies limitacions. Mostrar interès per a la recerca d'informació i per l'experimentació. Tenir predisposició a l'observació i presa d'apunts, esbossos, croquis, etc... Ser responsable i autoexigent en la realització d'un treball o procés. Aconseguir agilitat i domini del traç. Saber ordenar adequadament un conjunt o composició en base a l'interès estètic. Mostrar interès plàstic en els treballs pel que fa a la combinació de formes, colors, textures i materials. Aplicar adequadament el clarobscur aconseguint la sensació de tercera dimensió. Conèixer i aplicar adequadament els principis treballats de la teoria del color.

Objectius terminals relacionats amb els continguts d'aquest mòdul. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Mostrar sensibilitat per la bellesa i l'harmonia del medi natural. Observar formes i imatges, o conjunts d'unes i altres, i abstreure'n els elements propis del llenguatge visual i plàstic. Estudiar i preparar formes, tot seleccionant-ne punt de vista i enquadraments, a fi de crear conjunt interessants per ésser representats. Realitzar composicions bi i tridimensionals de formes. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançant imatges fixes o mòbils. Esforçar-se per superar creativament les pròpies realitzacions plàstiques. Ser conscient de la importància i el protagonisme dels missatges visuals als mitjans de comunicació i a l'entorn cultural. Interessar-se per l'experimentació de materials, instrumentació i tècniques, a fi de facilitar la pròpia expressivitat plàstica. Seleccionar d'entre els diferents recursos del llenguatge visual i plàstic i les diferents tècniques, els més adequats a una determinada proposta o a l'expressió personal. 10

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

10. Aplicar tècniques en la producció d'imatges, amb domini i acabats suficients que permetin interpretar-les amb correcció. 11. Comprometre's de manera activa i responsable en projectes i empreses que es duguin a terme individualment o en grup. 12. Respectar fets i ambients culturals i quotidians i apreciar-ne les qualitats estètiques. 13. Aplicar els procediments o les tècniques graficoplàstiques, especialment aquells que estan més relacionats amb la seva capacitat expressiva.

Activitats Les activitats sobre paper es realitzaran en paper bàsic (de dibuix) DIN A-4 brut, sense marges. 1. Determinar, de diferents objectes:  la línia que els delimita (contorn)  les línies internes (estructura – esquelet)  les formes geomètriques que conté (encaix) 2. Dibuixos al natural d’un objecte (valors de llum, punts, línies, colors). 3. A partir d’una fotografia:  reproduir-la, simplificada amb línies (esbós)  continuar la composició amb punts, línies i/o taca. Tema suggerit: la naturalesa, animals o plantes (retoladors i/o llapis de colors) 4. Escala de 7 valors de llum. Llapis. De blanc a negre, passant pels grisos corresponents. 5. Observació i dibuix d’una natura morta, traduint els colors als valors de llums més adequats, fent servir l’escala de grisos. 6. Fer un objecte tridimensional (fang, plastilina o altres materials). 7. Exercicis de color proposats en el dossier:  Cercle cromàtic. Primaris i secundaris.  Colors complementaris.  Escales o gammes cromàtiques.  Realització d’una pintura a partir dels 3 primers i el blanc (témpora i pinzells). 8. Retrat del company amb ceres (prèviament estudiar la proporció del rostre humà). 9. Treball de siluetes: forma-fons. Amb cartolina i tisores fer formes simètriques, figuratives i abstractes, en positiu – negatiu. Colors complementaris. 10. Esbossos al natural de figura humana, observant els companys. 11. Per parelles, dibuixar-se un a l’altre de cos sencer.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

12. Dibuix d’observació directa d’un paisatge(llapis de colors). 13. Fer dos dibuixos en un mateix paper, un de memòria i l’altre d’observació directa o indirecta. Comparar i treure conclusions (per exemple, una bicicleta). 14. Fer tots els exercicis proposats en el tema de dibuix geomètric:  Mediatrius i bisectrius. Llapis.  Paral·leles i perpendiculars. Llapis.  Polígons inscrits. Llapis.  Composició geomètrica lliure. Retoladors.  Composicions rítmiques amb mòduls. Retoladors.

Activitats de temps lliure 1. 2. 3. 4.

Dibuix lliure, quant a tema i a tècnica. Dibuix d’observació directa de la pròpia mà en diferents posicions. Fer un ritme compositiu. Dibuixos del natural (pinya, petxina, cargol, fulla…) o d’observació directa (copa, gerro, etc.).

Bibliografia 

ALEGRE, Antonio, i altres autors. Dibujo de 1º de BUP. Editorial TEIDE, 1977.



AMO, Juan. El color i la forma. 6º de E.G.B., 7º de E.G.B, 8º de E.G.B. Madrid, Editorial ANAYA, 1989.



BALADA, Marta. Com analitzar una obra plàstica. Barcelona, Edicions 62, 1984.



BRUNET, Antonio i altres autors. Forma y color. 1º de BUP. Barcelona, Edicions Vicens-Vives, 1986.



MARTÍNEZ, Arturo y otros autores. Diseño artístico / 2. Madrid, edicions S.M., 1982.



MASCARÓ, Jaime y otros autores. Dibujo técnico; segunda etapa E.G.B. Madrid, Editorial Santillana, 1990.



MÉNDEZ, Manuel S. El collage Infantil. Barcelona, Editorial SOCIETAT NESTLÉ, A.E.P.A.,1983.



RAMÍREZ, Pablo. Dibujo. Madrid, Editorial Santillana, 1985.



Barcelona,

SANJUAN, Emilio. Plástica; Expresión artística. 6º de E.G.B., 7º de E.G.B., 8º de E.G.B., 1º de BUP. Madrid, Editorial S.M., 1984.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

EL PUNT, LA LÍNIA I LA TEXTURA

El punt Definició

El punt és l'element més simple de la representació plàstica. És la forma d'expressió més senzilla que es pot situar en l'espai. Si el comparessin amb un so, seria el d'un cop de percussió. El punt resulta del xoc de l'instrument amb la superfície o suport.

Forma

El resultat visual, idealment és rodó, però segons el tipus d'instrument utilitzats, el suport, el material o la tècnica, el seu cantó serà més o menys regular.

Classes

Infinites segons forma i mesura. A partir de determinada grandària esdevé una àrea cromàtica o un cercle.

El punt aïllat difícilment té valor expressiu, però si considerem la expressiu facultat de jugar amb una successió de punts aviat descobrirem les grans possibilitats que té. i funció

Valor

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Diferents composicions amb punts.

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Efecte visual de proximitat i llunyania

Per aglomeració, ordenació, repetició dispersió, etc... es poden aconseguir molts i atractius efectes, textures, ornamentacions i configuració de formes (puntillisme).

Tigre resolt amb tècnica puntillista, que com indica el seu nom, es basa en l'associació de punts de color, de determinats tons i intensitats, per tal d'obtenir un dibuix.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

La trama d'una fotografia està composta per punts que a l'ampliar-se, es descomponen.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

SEURAT El circ Tècnica Puntillista

El punt en moviment engendra la línia

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

La línia Definició

Conjunt de punts amb longitud i moviment determinats. Successió de punts tant junts un de l'altre que no deixen lloc a espai. Després del punt, és l'element plàstic més elemental per construir formes.

Classes

Simples i complexes. Línies simples: 1. Línia recta:

2. Línia corba 3. Línia angular:

a - horitzontal b - vertical c - inclinada a - angle recte b - angle agut c - angle obtús

90° - 90° +90°

Línies complexes: 4. Línia ondulada 5. Línia quebrada 6. Línia mixta

- suma de corbes - suma d'angulars - suma de les anteriors.

Les línies ens comuniquen sensacions expressiu Línies simples 1. La recta

Valor

1.1. Horitzontal: estabilitat, estatisme, repòs, equilibri.

Posta de sol al mar

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

1.2. Vertical: elevació, creixement, menys estable.

1.3. Inclinada o diagonal: moviment, inestabilitat.

2. La corba: dinamisme accentuat, canvi continu.

ETPC 2nd'ESO

SABER VEURE

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

ETPC 2nd'ESO

3. L’Angular: dinàmica, brusca

. Línies complexes: 4. Ondulada: dolça, de moviment suau i continu.

5. Quebrada: més brusca, d'inseguretat, desequilibri.

Possibles variants en la composició

agressiva,

rígida,

sensació

Suport    

forma grandària textura color

Línia        

nombre tipus de línia (recta, corba, angular…) posició i espai entre línies (juntes, separades…) color gruix longitud textura tipus de rastre (seguit, intermitent, irregular, etc...).

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

Funció

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Les possibilitats de combinació de línies son infinites si tenim en compte l'expressivitat de les línies i les possibles variants compositives, podrem aconseguir diferents efectes, ritmes, ornamentacions, formes concretes i textures.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Escales de grisos fetes amb diferents línies

Dibuix amb línies verticals, com més juntes les línies, més foscor, com més separades, més llum (sensació de volum).

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Pentinats fets amb línies

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

La textura Definició

La textura és el valor tàctil i/o visual d'una superfície. A vegades la distingim a través de dos sentits: la vista i el tacte, es veu i es toca, i altres predomina un o altre sentit.

Classes

Naturals Són totes aquelles que trobem a la natura, per exemple la pell dels fruits, de les persones, dels animals, l'escorça dels arbres, etc... Artificials Són les que no trobem a la natura, la superfície dels metalls, papers, teixits, vidres, parets i objectes.

Qualitats Tàctils: llisa, aspre, suau, etc... Visuals: brillant, opaca, transparent, etc.

Amb línies i punts pots crear textures visuals molt variades a mode de trames o teixits, inspirades en textures naturals o artificials i utilitzar-les en les teves composicions o dibuixos

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

EL DIBUIX DEL NATURAL

El dibuix del natural o d'observació directa és aquell que es realitza mirant directament de la realitat allò que es vol dibuixar. És realment la millor manera d'aprendre a dibuixar. L'observació directa i contínua ens permet arribar a un coneixement ampli d'allò que observem: el seu volum, formes, colors, detalls llums, ombres, etc... Evidentment no es tracta de fer un dibuix completament igual a allò que estem mirant, cosa impossible, sinó de fer una interpretació realista, però personal. Sempre ens ajudarà buscar quines formes geomètriques veiem en allò que observem i quin tipus de línies dominem.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Qualsevol tema és vàlid. Pots començar per models senzills: un pot, una fulla, una fruita,... a més difícils, com una planta, fins arribar a temes més complexes com són el món dels animals, la figura humana; el paisatge natural i urbà: un parc, una parada del mercat del barri,... S'aprèn molt sortint a dibuixar a l'aire lliure, però no sempre és possible. No tot allò que ens interessa dibuixar ho tenim a l'abast, per això pots utilitzar fotografies com a models. (Observació indirecta). Seria bo que recollissis fotografies que t'agradin de diferents temes i confeccionis un petit diccionari d'imatges, que et poden donar una informació bastant completa a l'hora de dibuixar.

Dibuixos d'observació directa d'una fulla i d'unes fruites.

SABER VEURE

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

ETPC 2nd'ESO

Passes a seguir quan dibuixem 1. Posició del paper Situar el paper vertical o horitzontal segons la imatge a dibuixar. Exemple:

 un tren – paper horitzontal  una torre – paper vertical 2. Encaix i situació en l’espai-paper Amb línies simples, situar en el paper les formes com si fossin figures geomètriques planes, relacionant la grandària del dibuix amb la grandària del paper, establint un equilibri entre forma i fons.

3. Proporcionar Relacionar les diferents parts entre sí, quant a mides: alçades i amplades (més alt que, més estret, més ample que…)

4. Dibuixar els contorns de forma acurada 5. Fer els detalls 6. Ombrejar, fer les llums i les ombres (sensació de volum)

2-3

5-6

Quan volem fer un dibuix del natural ens hem de plantejar la manera de traslladar al paper les figures que observem. En aquestes il·lustracions pots observar els passos a fer: primer es dibuixen les figures com si fossin formes geomètriques simples, relacionant les mides, i després s’acaba amb les línies de contorn i de detall de la composició.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Per encaixar bé, hem de prendre algunes mesures i relacionar-les. Així sabrem si un objecte és més alt que ample, i quants cops és més alt que ample. En aquest cas l’amplada és quasi la meitat de l’alçada.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Diferents dibuixos d'observació directa de les mans. Els punts de moviment ens ajuden en la seva representació.

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Dibuix d'observació directa d'un paisatge.

Dibuix d'observació indirecta (a partir d'una fotografia).

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

LLUM I OMBRA EL CLAROBSCUR VALORS DE LLUM La llum incideix sobre els objectes, produint zones de llum i d'ombra. El clarobscur estudia els efectes produïts per la llum sobre un objecte qualsevol.

Per a fer dibuixos de clarobscur, cal treballar amb models del natural i observar-los atentament, per tal de plasmar en el paper, a través de llums i ombres, la sensació de tercera dimensió, de volum. Podem fer servir de model coses molt senzilles: fulles, fruites, gerros, un pot de llapis, pedres, etc...

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Com a exercici previ, és convenient realitzar escales de grisos. Amb el mateix llapis passar del negre al blanc, per degradació o per escales, fent tons de grisos. aquests grisos es poden comparar amb els dels models, la qual cosa ajudarà a la pràctica d'exercicis.

Els objectes cobren relleu a través de les ombres, produïdes per la llum. Hi ha dos tipus d'ombres: la pròpia i la projectada.

Exercici de clarobscur, on s'observen clarament: llum, ombres pròpies i ombres projectades. Assenyala-les totes. En els treballs de color també podem aconseguir la sensació de volum mitjançant el clarobscur.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

DE LA LLUM AL COLOR

Sovint, en el llenguatge de la vida diem "el verd que té la poma" o "el blau del mar", com si aquests colors fossin "coses" o "propietats" de les coses. El color, però no és una "cosa", ni una "propietat" de les coses, sinó una sensació, provocada per la llum que capten els nostres ulls. Sense la llum no seria possible captar les formes i els colors. La llum produeix la sensació de color, la qual es captada per la retina i més tard pel cervell. A la retina hi tenim unes cèl·lules especials, anomenades cons, que són capaces de rebre i transmetre ones de tres longitud. Aquestes longituds són les que corresponen a les sensacions de verd, vermell i blau, respectivament. Els cons de l'ull no transmeten aquests colors, sinó un senyal que el cervell interpreta com a verd, vermell o blau. La seva barreja origina tres colors més: el blau cià, el magenta i el groc.

Classes de barreges. Síntesi additiva i síntesi subtractiva. D'aquest procediment d'obtenir colors amb la llum em diem SÍNTESI ADDITIVA, perquè els colors s'obtenen per addició. La suma de tots ells dóna la llum blanca. De les barreges fetes amb pintures, en diem SÍNTESI SUBTRACTIVA. Quan barregem tots els colors-pigment es forma un gris fosc. A l'escola el que utilitzarem són pintures i per tant ens interessen més les barreges subtractives.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

El cercle cromàtic de barreges subtractives. El cercle cromàtic, situa en forma circular els tres colors primaris: groc, magenta i blau cià; intercalant entre ells els tres colors secundaris: taronja, verd i violeta. La barreja de tots ells dóna el negre. Construeix a continuació un cercle cromàtic de 6 colors.

Els colors primaris o fonamentals. Es diuen colors primaris o fonamentals als que no es poden aconseguir amb cap barreja. Aquests són: el groc, el vermell magenta i el blau cià. Els colors secundaris. Són aquells que s'obtenen amb la barreja de dos primaris; i són el taronja, el verd i el violeta. Amb la barreja del groc i el vermell magenta, hem aconseguit el taronja.

Amb la barreja del groc i el blau cià, hem aconseguit el verd

Amb la barreja del vermell magenta i el blau cià, hem aconseguit el violeta.

Colors complementaris. Es diuen colors complementaris als que estan diametralment oposats en el cercle cromàtic, i són el que menys s'assemblen entre si.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Característiques dels colors complementaris Posats els uns al costat dels altres, s'intensifiquen mútuament. Barrejats s'anul·len, donant per resultat un gris neutre o marró.

vermell-verd

groc-violeta

blau cian-taronja.

Colors càlids Anomenem colors càlids als grocs, taronges, vermells i marrons. Aquests colors els relacionem amb el sol, el llum, el foc, etc.

Colors freds Colors freds són els verds, els blaus i els violetes. Molt sovint es relacionen amb les boires, el fred, les ombres, les valls, les penombres, etc.

El blanc i el negre no són pròpiament colors. El blanc és la màxima lluminositat i el negre és l'absència de llum. Per aclarir un color el barregem amb blanc, per enfosquir-lo el barregem amb una petita quantitat del seu complementari o bé amb negre, però molt poc, ja que massa pot embrutar el color o ennegrir-lo, en lloc d’enfosquir-lo.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Gammes cromàtiques Qualsevol color, tot i sent el mateix, ens pot aparèixer com molt intens o, pel contrari, molt atenuat. Un color pur, que està ben il·luminat, és el més saturat i, per tant, el que més intensitat presenta. Als diferents tons o intensitats d'un color se'ls pot anomenar gammes; és com si fos una escala cromàtica.

Fes algunes gammes cromàtiques, amb tres colors diferents.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

LA FORMA BIDIMENSIONAL I TRIDIMENSIONAL

Definició Es considera forma a l'aparença externa d'una cosa. Classes

Les formes poden ser tridimensionals, quan tenen tres dimensions: alçada, amplada i profunditat; o bidimensionals, quan tenen dues dimensions, l'amplada i l'alçada.

Formes bidimensionals Quan dibuixem, fem formes bidimensionals. Si no les ombregem, aquestes formes s’anomenen FORMES PLANES. Una forma plana es pot definir pel seu contorn o per la seva silueta. 

Contorn: és la línia que tanca la superfície d'una figura.



Silueta: és la superfície tancada dins d'una línia de contorn.

1. Contorn d'una forma plana.

2. Silueta d'una forma plana.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

— Retallant paper o cartolina podem fer diferents siluetes. Diferents treballs fets amb la tècnica de retallar i fer siluetes Observa com l'espai buit també dibuixa formes i com es creen en alguns casos simetries (dos costats iguals respecte a un eix). Seguint aquesta idea pots fer altres composicions.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Formes tridimensionals o volums Quan les formes tenen tres dimensions, estem parlant de volums.

Definició El volum és l'espai real ocupat per un cos i el podem percebre a través de la vista, però és sobretot a través del sentit del tacte com podem apreciar tots els relleus que presenten les diferents cares d'un volum.

 Bust de fang. Tamany natural

La forma Tipus

La Forma ja sigui bidimensional o tridimensional pot ser: 1. geomètrica - quan segueix unes lleis matemàtiques. 2. orgànica - natural, quan no respon a unes lleis matemàtiques. 3. figurativa - quan representa d'una manera més o menys fidel la realitat, de manera que l'espectador la identifica, li pot posar nom. 4. abstracte - quan no es representativa del món exterior. 5. simètrica - quan es dóna una igualtat de forma, grandària, i posició dels elements d'un conjunt respecte a un punt o eix. (exemple 1-2-3-4-). 6. Asimètrica - quan entre els elements del conjunt no hi ha simetria.

Busca un o més exemples de cada.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

LA COMPOSICIÓ I LA PROPORCIÓ

La composició Definició La composició consisteix en ordenar unes formes damunt una superfície o pla (suport on realitzem l'obra gràfica), de manera que cada una d'elles ocupi en l'espai el lloc que li correspon. La composició es posar cada cosa al seu lloc.

També diem que una cosa està ben composada quan els elements que la formen no cauen, guarden equilibri i tenen estabilitat. No existeix un únic model compositiu, ben al contrari, d'un mateix tema es poden fer composicions molt diferents, infinites.

La proporció La proporció és uns dels aspectes bàsics de la composició.

Definició És la relació de mesures harmòniques entre les parts que componen un tot.

Una figura és proporcionada quan existeixen entre les seves parts i el seu conjunt, una adequada relació de mides.

SABER VEURE

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

ETPC 2nd'ESO

PROPORCIÓ DEL CAP El cap es divideix en dos eixos. Un eix major, l’eix vertical, que divideix la cara en dues parts iguals, i un eix horitzontal, que divideix la cara per l’alçada dels ulls en dues meitats: de l’ull a la barbeta, i de l’ull a la part superior del crani (A = B). EIX VERTICAL

EIX HORITZONTAL (NIVELL DELS ULLS)

B A

De l’ull a la barbeta i de l’ull a la part superior del crani hi ha la mateixa distància — A = B.

 L’EIX MAJOR, l’eix vertical, cal dividir-lo en 4 parts iguals.  L’EIX MENOR, l’eix horitzontal, es divideix en 5 parts iguals i és l’eix major.

3 de 4

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Per fer el retrat del teu company pots seguir aquestes mides de la proporció i situació de les parts d’una cara:

 Eix major = 20 cm, dividit en 4 parts de 5 cm.  Eix menor = 15 cm, dividit en 5 parts de 3 cm. Per situar les orelles es treu 1 cm de cada extrem.

 Oval de la cara = 13 cm d’ample.

EIX MAJOR

EIX MENOR

Proporció de la figura humana

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

PROPORCIÓ DE LA FIGURA HUMANA Una manera de proporcionar la figura humana

Cànon dels 8 caps  Unitat de mesura: el cap.  Tronc: 3 caps (del coll fins al baix ventre).  Espatlles: 2 caps horitzontals.  Braços i mans: 3,5 caps.  Caderes: 1,5 caps.  Cames: 4 caps.  Peu: 1 cap horitzontal.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Diferents apunts de figura humana realitzats per alumnes d’ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

DIBUIX GEOMÈTRIC I LINEAL

Definició Dibuix geomètric és el que representa la figura geomètrica. Figures geomètriques n'hi ha de dues classes, planes, que tenen dues dimensions, i de l'espai, que en tenen tres. El dibuix geomètric és també la base del dibuix tècnic. El dibuix tècnic és el llenguatge de la tècnica. La seva utilitat està ben demostrada pel seu únic medi d'expressió gràfica que serveix per representar amb exactitud, tot l'ideat i construït per l'home.

Instruments

Els instruments elementals són: el llapis, l'escaire i el cartabò, el compàs. 

El llapis ha de ser de mina dura, es distingeix perquè porta darrera del nombre la lletra H. El 2H és el més indicat. Els portamines són més còmodes i eviten l'haver de treure punta.



El compàs és l'instrument amb el qual es tracen circumferències o arcs d'elles. També serveix per transportar mides.



El cartabò és un triangle isòsceles rectangle. Té un angle de 90° i dos de 45°.



L'escaire: és un triangle escalè rectangle. Té un angle de 90°, un de 60° i un de 30°.

El joc de l'escaire i el cartabò és bàsic per fer paral·leles i perpendiculars. Sempre es manté una de les eines fixes, (subjectant-la amb una mà) mentre es desplaça l'altra.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Mediatriu d'un segment

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

1. Es traça el segment AB. 2. Fent centre en el punt B i amb una obertura al compàs més gran que la meitat de la longitud del segment, es tracen dos arcs. 3. Fent centre en el punt A i amb la mateixa obertura del compàs, es tracen uns altres arcs, que al tallar els anteriors, donen els punts C i D. 4. S'uneixen els punts C i D amb una recta. Aquesta recta és la mediatriu del segment AB. Recorda que la mediatriu d'un segment és la recta perpendicular al segment pel seu punt mig. Traça les mediatrius d'aquests segments.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Els angles Definició Angle és l'obertura formada per dos rectes contingudes en un pla i que parteixen d'un mateix punt v, anomenat vèrtex.

Els angles es dibuixen amb un arc de circumferència el centre de la mateixa, és el vèrtex v, i el radi el que nosaltres vulguem.

Es diuen angles rectes els que tenen 90° (noranta graus); obtusos els de més de 90° aguts els de menys de 90°. L'instrument que fa possible prendre mides amb exactitud i comoditat de tota classe d'angles i també de dibuixar-los és el semicercle graduat que també es diu transportador d'angles.

Observant atentament la figura, veiem quina és la manera d'aplicar-lo sobre un angle i, per tant, mesurar-lo. Dibuixar un angle igual a un altre Amb el mateix radi d'arc que tingui l'angle A, es traça un altre des d'un punt qualsevol O de la recta R. I des del punt 1 prenem l'obertura del primer, obtenint el 2, que en ajuntarlos amb O ens dóna l'angle igual demanat.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

Bisectriu d'un angle A - amb un compàs B- sense compàs

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

1. Es traça l'angle AOB. 2. Amb centre en el vèrtex O, es traça un arc que talli als costats de l'angle. Així s'obtenen els punts P i Q. 3. Amb centre P, es traça un arc; amb la mateixa obertura del compàs i amb centre en Q es traça un altre arc que talli l'anterior. Així s'obté el punt T. Des de O es marquen a igual distància els punts a, a', i b, b', que units en diagonals es tallen a c. Unint O amb C tindrem la bisectriu. Busca la bisectriu d'un angle de 90° i 60° amb compàs i d'un angle de 45° i 30° sense compàs.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

La circumferència Definició La circumferència, geomètricament considerada, és una corba tancada plana, els punts de la qual equidisten d'un punt fix situat en el mateix pla, anomenat centre.

"Jugant" amb el compàs, obtindrem composicions lliures molt diverses.

Cercle: és la superfície limitada per una circumferència. Esfera: quan una circumferència gira al voltant d'un diàmetre, engendra una esfera.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

El triangle El triangle és el polígon que menys costats té. Polígon és la part del pla limitada per línies rectes (segments). El triangle equilàter és un polígon regular de tres costats. Per dibuixar-lo es traça un segment que és el costat, i des dels seus extrems A i B es descriuen dos arcs de radi igual al costat, que al tallar-se en el punt 1 ens proporcionen el vèrtex oposat. "Entrellaçant" circumferències, obtindràs aquesta trama gràfica.

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

El quadrat

Als polígons de quatre costats se'ls anomena quadrilàters. El quadrilàter regular és el quadrat que té els quatre costats iguals i els quatre angles rectes.

Per dibuixar-lo, aixequem dues perpendiculars en A i B, que són els extrems del costat. Amb centre en aquests mateixos punts, descrivint dos arcs de radi igual al costat, que el tallar a les perpendiculars, ens donen els punts 1 i 2; unintlos, tenim dibuixat el quadrat.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

El quadrat és doncs un polígon regular de quatre costats. Hi ha altres quadrilàters a més del quadrat; és el cas dels rectangles, rombes, etc. 

Realitza els polígons inscrits que s'expliquen a continuació.



Prova de fer les estrelles i la creu.



Finalment, un cop estiguis ben entrenat fes una composició geomètrica lliure a partir de tot el que has après (retoladors)

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Hexàgon inscrit

1. Es traça una circumferència i es marca amunt d'ella un punt qualsevol (el punt 1). Amb el mateix radi de la circumferència i fent centre en el punt 1, es marca el punt 2. 2. Es fa centre en el punt 2 i es marca el punt 3, i així successivament fins marcar el punt 6. 3. Per últim, s'uneixen amb segments els punts consecutius.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Triangle equilàter inscrit

Per traçar un triangle equilàter inscrit en una circumferència es divideix la circumferència en sis parts iguals, tal i com s'ha explicat a l'hexàgon, i s'uneixen amb segments els punts alterns (1 i 3, 5 i 2, 4 i 6).

4. Si també uneixes els punts parells faràs un polígon estrellat.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Quadrat inscrit

Es tracen una circumferència i un diàmetre. D'aquesta manera s'obtenen els punts 1 i 2.

Es traça la mediatriu del diàmetre i es marquen els punts de tall d'aquesta mediatriu amb la circumferència (punts 3 i 4).

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Creu

Es dibuixa la circumferència i un quadrat inscrit en ella. Després, es tracen les dues diagonals del quadrat.

2 i 3 Fent centre successivament en els vèrtex del quadrat, es tracen quatre arcs que passen pel centre del quadrat.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Octàgon inscrit

1 i 2. Igual que per traçar el quadrat. 3. Es tracen les bisectrius dels quatre angles rectes (és suficient amb traçar les bisectrius de dos angles seguits i prolongats). Així s'obtenen els punts 5, 6, 7 i 8.

1. S'uneixen amb segments tots els punts . 2. Estrella Cada 3 punts fem un segment.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Ritme La successió d'una o varies formes alternades, d'acord a unes pautes, produeix un efecte rítmic, una sensació de moviment i continuïtat.

Efectes rítmics aconseguits a partir de lletres de l'abecedari, com a mòduls base, col·locades en diferents posicions. Amb paper quadriculat i seguint aquesta idea, jugant amb diferents colors, posicions i espais pots crear combinacions interessants. Prova-ho.

SABER VEURE

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

ETPC 2nd'ESO

MATERIALS BÀSICS Llapis: En general, els dibuixos a llapis es realitzen amb mina tova (B), excepte els dibuixos tècnics que es fan amb llapis de mina dura (H)

Durs

Tous

El paper de dibuix no ha de ser setinat, i preferiblement cal que tingui gra. El llapis haurà d'esmolar-se d'acord amb el tipus de treball que desitgem realitzar. Observeu en la pràctica els diferents traços que s'aconsegueixen segons i com es recolzi el llapis. Els escaires, regles i compassos són utensilis de precisió. La seva aplicació és específica del dibuix lineal i tècnic, encara que solen utilitzar-se amb freqüència en altres activitats artístiques en les quals es requereixen mides exactes i precisió en el traçat de les línies. Aquarel·les. Utilitzant-les amb pinzell suau i aigua s'obtenen unes aiguades molt delicades i agradables. Dóna molta lluminositat. No admet rectificacions pel que requereix un traç segur. Prèviament el paper estarà humit si volem que el color sigui uniforme. Combina amb la plumilla , llapis de color, grafit, témpores, etc. Tempera escolar. Semblant a l'aquarel·la però més espessa i opaca. Cobreix molt bé i el color queda pla. Admet rectificacions. Combina bé amb llapis de color i grafit. Llapis de colors. Degut a la seva facilitat d'ús i a no haver d’esperar a que s’assequin, com en les aquarel·les i temperes, admeten molt diversos tractaments i combinacions de colors. Utilitzant papers de trama gruixuda s'aconsegueixen textures molt interessants. És de ressaltar que admeten tot tipus de combinacions entre ells i els altres materials; ceres, pastel, plumilla, temperes, etc.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

El retolador ha arribat a ocupar un important paper en les arts plàstiques i gràfiques. Unes vegades actua com a substitut del llapis en els traçats, dissenys i apunts previs; altres, per perfilar o ressaltar certs detalls, i unes altres, per ser l'únic protagonista de l'obra.

Pinzells. Existeixen pinzells adaptats a totes les necessitats, tant per la seva forma (punteguts, rodons, sense punta, plans, etc.), com per la seva grandària. La seva qualitat ve determinada per la finor del seu pèl. Una vegada usat, renta'ls amb aiguarràs si has pintat amb oli, o amb aigua i sabó si els has utilitzat per a tintes, aquarel·les o témpores. Les ceres són barres compostes per aquesta substància i per colorants diversos. La barreja de colors s'obté per superposició o per proximitat dels traços o punts.

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO

Educació Visual i Plàstica Matèria Comuna

SABER VEURE

ETPC 2nd'ESO