Critica Curatorial L'arqueologia del cos ens permet visualitzar del cóm el poder i la cultura (les forces socials) s'inscriuen en els cossos. Possibilita aprendre a llegir les formes dels cossos, vivenciant el contacte des del més superficial al més profund. El projecte parteix de la lectura de Maria Mercè Marçal, la qual creà a través de la poesia una nova escriptura femenina que parla del cos, de les emocions i de les sensacions viscudes en contacte amb l'altre. Cixous-Marçal: Cos-desig Texts de Hélène Cixous-La llegada a la escritura-Amorrortu, 2007 •
Mirar a la vida sense morir-se de por i sobretot cal mirar-se a un mateix, com si fos a l'hora, l'altre.
•
Morir per tornar a néixer. vaig morir i vaig renéixer amb l'escriptura. la meva escriptura em mira amb els ulls tancats. Quan s'ha arribat a la Fi, només a l'hora pots veure el Principi.
•
Escriure es un gest d'amor. El Gest. Cadascú s' alimenta de l'altre i s'augmenta amb ell. Així com l'un no és sense l'altre, així Escriure i estimar son amants. Escriure: fer l'amor a l'Amor. Escriure a l'estimar, estimar al escriure.
•
Mundial és el meu inconscient, mundial és el meu cos. El que succeeix a l'exterior succeeix a l'interior. Jo mateixa soc terra, tot el que hi ha en ella succeeix, les vides que en ella em viuen sota les meves formes diferents, el viatge, el viatger, el cos del viatge i l'espiri't del viatge, i tot es tan elàsticament que entro i surto, entro i surto, estic en el meu cos, el meu cos està en mi, jo m'embolcallo i em continc em continc, es podria témer perdre's , però això no passa mai, una de les meves vides en retorna sempre, tinc l'amor infatigable d'una mare, estic a tot arreu, el meu ventre còsmic. La vida fa text a partir del meu cos. Soc ja text. He aquí perquè, cóm, qui, el què, jo escric: la llet. L' aliment fort. El don sense retorn. La escriptura també de llet. Jo alimento. I jo com totes aquelles que alimenten, soc alimentada.
Així cada text altre cos. Però en cada un la mateixa vibració: doncs el que de mi queda pales en els llibres, recorda que és la meva carn la que els firma, és un ritmo. Maria Mercè Marçal (Desig i alteritat) . La poesia de Maria-Mercè Marçal utilitza els referents corporals com un element bàsic.Sovint, les seves metàfores o imatges són construïdes a partir de la referencia a parts del cos, i això és una novetat respecte a la manera de fer d’altres poetes: «El jo líric de la poesia marçaliana mira la vida a través del sedàs de la corporalitat femenina». El cos serà agent i espai del desig . L'expressió del desig en escriptura poètica anirà més enllà del significat comú , Per tan caldrà llegir el desig com l'agent de la relació d'alteritat immanent a l'enunciació del jo líric : el desig es converteix en una de les grans construccions culturals , des d'on es problematitza i qüestiona la identitat del subjecte contemporani . La revelació del jo poètic es essencial: Desig i alteritat Un dels centres subversius de Marçal és la transgressió, el desdoblament de les fronteres corporals per mullar el desig en la sang "impura" del cos femení. Simbòlicament agafa: l'aigua, la suor, la sang, el vòmit (fluids corporals) Raó del cos Felicia Fuster i Joana Raspall fan més referència al temps i la memòria -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o L'exposició es divideix en 4 parts: Cos com a receptor d'emocions i vivències que et marquen i et transformen segons les sensacions experimentades. Cos Simbòlic està dividit en dies parts lo Simbòlic (Josep Maria Rio Poch, Nina Merino, Omaira Beltran) i la Memòria (Susa Torres Eulàlia Sariola, Clara Trucco ) representa la dinàmica estructural bioenergètica on el cos es transforma en energia vital
per representar les mancances, les vivències i representacions; es a dir, totes les coses que ens envolten en un tot simbòlic. Cos Vivenciat representa les formes que adopten els nostres cossos i que reflecteixen la nostra existència profunda, la nostra subjectivació; les nostres emocions, sentiments, accions i passions tenen un ritme, un temps i un espai corporal. En les obres tant de Maria Brex com de Silvia Sanchez són cossos vius on el procés bioenergètic està representat en el propi cos, i aquest cos en constant evolució és la obra de Mireia Torralba & Alejandro Cano on els cossos tractats amb olis i plasmats en el paper van evolucionant a traves del temps, per representar l'empoderament i sense marges corporals, el pas de lo simbòlic a lo vivenciat. En aquest viatge representem els diàlegs del cos a traves del seus rols i de les sensacions viscudes amb les autores que ens guien fent una cartografia del desig que s'inicia per donar obertura a un altre projecte titulat (Cartografies del Desig). -------------Cos Vivenciat Janet Stein, Marcela Jardon, Alejandro Cano & Mireia Torralba, Noa Sadka, Jonathan &Montse
Janet Stein L'Obra de Janet Stein ens mostra l'estètica sublim del cos i el procés de desig, de lliurament dels seus rols socials, culturals i els lligaments del desig, uns cossos simbòlics, vius, atrapats en els seus rols que marquen les fases de lo quotidià.
Marcela Jardon El cos forma part de l'entorn, s'adapta a les mancances i necessitats humanes dins i fora de la ciutat, creant una tercera pell; la pell urbana del conviure del dia a dia.
Noa Sadka
La sensualitat i la vitalitat d'aquesta obra ens transporta a qüestionar-nos els rols de lo masculí i femení creant un cos simbòlic plaer de tendresa que va penetrant lentament en el subconscient, transformant-se en un cos simbòlic....
Xavier Calvo
El recorregut del cos i el pas del temps, en un retrat viu i sensual acompanyat d' un haiku. on el temps i l'univers estan units en un tot.
Alba Rekluserdark
Moviment i textura on la vida dansa a traves de les llums i les ombres, la obra de l'Alba Rekluserdark ens mostra el contrast dels cossos de lo visible a lo aparent en un constant joc de desig. Marta Sales
En aquesta obra ens mostra un cos madur pler de vivències atrapat en els seus somnis i la por de trencar el silenci perpetu dels seus propis lĂmits recordant-se dels tresors aquelles memòries de d'infĂ ncia que mai es perden i es aquest petit altar on els representa.
Cos Simbòlic
Josep Maria Rio Poch
El recorregut del jo masculí un mart simbòlic am el pas ferm, les cames trepitgen una terra en construcció cosmològica com una imatge eterna de les pissarres de Rudolph Steiner en constant moviment, punt inicial on s'obre el simbolisme masculí en aquesta expo.
Omaira Beltran
Es el símbol de l'escriptura de llet (Hélène Cixous) el procés nutritiu i metòdic de la vida d'un/una escriptor/a on les sensacions i la calma entren en joc per endinsar-se en el subconscient per trobar l'idea i poder desenvolupar-la.
Nina Merino
El cos com a mercaderia on cada peça te el seu símbol i es transforma en un cos desitjant expectatiu a ser consumit on no hi ha temps ni de contemplar les altres parts perdudes en l' immediatesa un cos desitjant que ens mostra que som també consumidors del propi cos del propi desig.
Cos Vivenciat
Maria Brex
el procĂŠs cĂclic de la vida, on el cos perd per guanyar vida.
Alejandro Cano & Mireia Torralba
El cos plasmat en el paper ens parla de la pròpia expansió de la taca de greix com si tingues vida acompanyat de poemes on el cos poètic i el cos viu greixos s'expandeix a mesura que passa el temps. Silvia Sanchez
El cos com a estructura ferma, on el dolor i el plaer estan units en el tacte, per això aquesta obra esta feta per tocar, sentir les textures fermes de la fusta com una columna vertebral plena de sensacions.
Homenatge a Yona Wallach i el cos percebut, sent un joc de paraules on el nom i el sexe= Yoni (vagina) s'uneixen per donar vida al record perdut en el pas del temps.
El Cos i la Memoria
Susa Torres
El cos ferit, d'aspecte demacrat per el dolor, l'Extirpament d'un pit es transforma en un símbol de vida i mort, aquesta obra feta amb cafè amarg com el dolor, es manifesta com un crit de lluita per vèncer la malaltia del càncer de mama.
Eulàlia Sariola
La memòria de les imatges on ens trobem a nosaltres mateixos a traves dels anys i les nostres amistats, on cada historia es transmuta en un altre i així correlativament. Els records que ens acompanyen, com les amistats que fem a la nostre vida, i que queden en nosaltres, fan que es mantinguin de generació en generació.
Clara Trucco
Els records cosits a ma fent memòria, cosint les nostres arrels de tres generacions creant un tapis de la memòria.
el Cos Poètic
Silvia Sanchez
L'obra titulada Heura, és un homenatge a la filla de la Maria Mercè Marçal, en una època en la que es plantejava el donar a llum o no. La seva decisió va ser apostar per la vida.
Un homenatge a Neus Català. Aquest fou un poema escrit per Joana Raspall.
Ester Santamaria
Istar es Ester, representant els himnes d'invocació d ela deïtat femenina mesopotàmica, hittita, cananea, púnica i fins i tot Basca amb la deïtat Mari il·luminen el record de les deesses mare que sempre estan amagades en el nostre imaginari col·lectiu.
Toni Arriaza
Els seus poemes totalment sensorials i eròtics, fan referència a la memòria de certs olors i el gustos, que van deixar al poeta molt bons records. Els poemes es van acompanyar amb pintures fetes amb cafè i xocolata.
Elisabeth Belmonte
Cos que s'esvaeix em la memòria d'un vell record, es com l'escena final d'Un Chien Andalou, o una pel·lícula de Gaspar Noe on lo idíl·lic es transforma en real i qui mata es el temps.
Rinat Schnadower
La sèrie de Rinat Schnadower ens mostra la fantasia i el desig de tornar a ser nen/a i retrobar-se amb el pare(mare) nutritiu ,en un mon idealitzat recollit entre llibres i coneixement, ambdós son la fantasia de Maria Mercè Marçal i de Hélène Cixous, les seves relacions amb la cultura sempre varen ser a traves del pare, per això aquesta obra es la més representativa en l'exposició, on l'alteritat es fa palesa en el propi recolliment emocional, marcant l'essència nutritiva de ser acollit recolzat/da per l'altre, inclusiu que sigui un home, també està la fantasia de retornarà ser nen i gaudir del recolliment en l'úter simbòlic de l'habitació de la nostre infantessa.
Montse Cosidó & Jonathan Elbaz
En aquesta instal·lació Montse & Jonathan representen els quatre conceptes mes treballats per les autores Maria Mercè Marçal. Felicia Fuster, Joana Raspall i Hélène Cixous, junt amb texts i poemes de les autores, marcant cada concepte d'una forma sensorial i plàstica 1) El cos i l'escriptura=com una forma d'expressió. El cos amaga i mostra totes les emocions i sensacions que es queden gravades en la nostra pell.
2) L'Alteritat (Deluge) Trobar-nos a traves de l'altre, sentir que formem part d'un tot.
3) Desig. Estimar escrivint. Escrivint a traves del cos ens trobem i ens desitgem, no es només un desig sexual genitalment parlant, és un desig de viure cada moment gaudint-lo, sentir la sensorialitat del tacte, les olors, els fluïts, la vida vivenciada sense rols, possessions; només sensacions, sentin-se en un gran tot.
4) La mort cíclica. La mort cíclica representa el pas del temps tan marcat en l'obra de Joana Raspall & Felicia Fuster, el procés del temps que va marcant el cicle de la vida i la creació, morir i néixer constantment en un procés d'estima o entrega total a la vida, al sentir tant des de la creació com des de l'altre.
Jonathan Elbaz