El perquè d'un MUSEU TÈXTIL a Sabadell by Montserrat Pineda Bombin

Un recull de la història de la indústria tèxtil llanera de Sabadell des de la revolució industrial fins ara

Aquesta exposició és un dels projectes escollits en el procés participatiu Construint Ciutat, endegat per l’Ajuntament per al pressupost del 2017. Amb l’objectiu de promoure el coneixement de la indústria tèxtil llanera a la ciutat, l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil de Sabadell ha realitzat aquesta mostra, que fa un repàs històric de l’activitat econòmica principal de Sabadell durant més de 150 anys, gràcies a la qual la ciutat ha esdevingut un dels municipis més importants del país. La incidència que aquesta indústria ha tingut en tots els aspectes de la vida de Sabadell i la idiosincràsia dels seus habitants justifiquen amb escreix l’existència sense dilacions del Museu Tèxtil a Sabadell.

Un recull de la història de la indústria tèxtil llanera de Sabadell des de la revolució industrial fins ara

Idea i projecte Associació de Professionals i Amics del Tèxtil de Sabadell. TEXTIL´S Comissari Sebastià Serra Rof Equip de treball Lluís Marquès Villacampa (†) Pere Nogué Llimós Jordi Poch Estruch Ricard Sáenz Altayó Col·laboradors Josep Armesto Beneyto Manel Borrell Palazón Josep Cusidó Muñoz Frederic Gutés Pujades Josep Llobet Pol Antonio Nortes García Albert Puigdellívol Aguadé Orsini Sotorra Sanmartí Antoni Vázquez Barrera

Fotografies Arxiu Històric de Sabadell, Arxiu Gremi de Fabricants, Arxiu Renom Llonch, Arxiu UES, Joaquim Camps Iborra, Carles Cascón Ramoneda, Josep M. Castellà Julià, Alfons i Jaume Garcia Ricart, Ramon Magnet Bernaus, Andreu Masagué Claraco, Miquel Ribé Piqué, Joan Serra Biosca, Sebastià Serra Rof, Isidre Soler Clarena Disseny gràfic i de muntatge Piart scp

Exposició al Museu d’Història Coordinació Roser Enrich Gregori Muntatge Carlos Rivera Romero Laura Pascual Pascuas Assessorament lingüístic Assessoria Lingüística de l’Ajuntament de Sabadell

Agraïments Josep M. Benaul Berenguer Esteve Deu Baigual

Teler Constructor, Agustí Bellver Sanmartí (Sabadell, 1925-2014)

Correcció lingüística CNL de Sabadell Imma Moles Moya

Agraïments Ramon Magnet Bernaus Jordi Marminyà Valls Benet Porta Garcia Industrial Neotex SA Assumpció i Eva Bellver

Organitzen

Hi col·labora

Amb el suport de

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Índex Introducció

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

1. Per què un MUSEU?

2. Per què al VAPOR PISSIT?

3. Els MOSTRARIS del museu d’història

......................................................................................................................................................................................................

4. El període PREINDUSTRIAL. Segles XIV-XVII 5. La INDUSTRIALITZACIÓ

11 13 17

..........................................................................................................................................................................

6. L’era del VAPOR i l’hegemonia del SECTOR LLANER. 1838-1917

7. El procés d’ELECTRIFICACIÓ. 1913-1935 8. La GUERRA CIVIL. 1936-1939

....................................................................................................................................................................................

9. El període de l’AUTARQUIA. 1939-1959 Els ANYS de l’AUTARQUIA Inicis de CANVI ECONÒMIC

............................................................................................................................................................................................

10. La LIBERALITZACIÓ econòmica. 1960-1974

..................................................................................................................................................................

Època d’IMPORTANT CREIXEMENT (1960-1975) 11. De ciutat industrial a CIUTAT DE SERVEIS

36 36 38 43

...............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................

CRISI i RECONVERSIÓ. 1975-1985 Crisi industrial i TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT

............................................................................................................................................

47 47 5

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Pla de RECONVERSIÓ. 1981-1986 De l’entrada a la CEE a la GLOBALITZACIÓ. 1986-2015 Evolució de l’OCUPACIÓ i de la PRODUCCIÓ del 1991 al 2007 SITUACIÓ ACTUAL

...................................................................................................................

.........................................................................................

12. Treball de les DONES i dels MENORS a l’entorn tèxtil

................................................................................................................................

El treball de DONES, NENS i NENES al segle XIX Les NOVES LEGISLACIONS LABORALS del primer quart del segle XX

....................................................................................................................................................

..........................................................

La PROHIBICIÓ del TREBALL NOCTURN dels menors i de les dones Les CONDICIONS de VIDA. Els SALARIS i la JORNADA DE TREBALL ESTRUCTURA del TREBALL TÈXTIL el primer quart del segle XX Augment significatiu de l’ESCOLARITZACIÓ DELS NENS al primer quart del s. XX La FEMINITZACIÓ DEL TREBALL TÈXTIL a la primera meitat del segle XX El TREBALL FEMENÍ durant la SEGONA REPÚBLICA El TREBALL FEMENÍ els ANYS DEL FRANQUISME El TREBALL FEMENÍ de 1939-1960 a SA Marcet La CULTURA vers la dona

..............................................................................

.......

......................................

..................................................................................................................................

..........................................................................................................................................

................................................................................................................................................

Els CONFLICTES SOCIOLABORALS El període de la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA Final de la GUERRA CIVIL Canvis en la dècada dels 60. La NEGOCIACIÓ DELS CONVENIS Augments de la CONFLICTIVITAT i la MOBILITZACIÓ (1970-1976) NOVES REESTRUCTURACIONS NOU CONVENI en temps de crisi Des del pou de la crisi cap a la CEE De ciutat industrial a CIUTAT DE SERVEIS

.............................................................................................................................................................................

67 69 70 70 71 71 72 73 73

.......................................................................................................................................

...................................................................................

......................................................................

14. MÓN EMPRESARIAL

54 55

............................................................

ANTECEDENTS NOUS TEMPS

55 55 56 57 57 58 58 59 59

...............................................................

13. MOVIMENT OBRER

49 49 50 51

79 80

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

La GUERRA CIVIL i el nou Estat Adaptació als NOUS TEMPS Els NOUS DOCKS

15. El procés tèxtil de la LLANA 16. APÈNDIX

L’ESCOLA DE DISSENY TÈXTIL DE BARCELONA MAQUINÀRIA SERRACANT (1890-2003). Una empresa innovadora

....................................................................................................................................................

17. CRONOLOGIA tecnològica ANNEXOS

...................................................................

93 94 94 96

100

103

Evolució de l’ocupació a Sabadell per sectors Evolució de l’ocupació a Sabadell del sector tèxtil, 1991-2007 Evolució de la producció tèxtil llanera espanyola, 1992-2007 Evolució de la població de Sabadell % Variació interanual de la població de Sabadell

........................................................................................................................................

103 104 104 105 105

106

................................................................................................................................................

........................................................................

.............................................................................

..............................................................................................................................................................................................

GLOSSARI

84 84 85

BIBLIOGRAFIA

108

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Introducció Aquesta publicació que us presentem és un recull de la història de la indústria tèxtil llanera de Sabadell des de la revolució industrial fins ara, extreta de treballs publicats per diferents historiadors i que ha servit de base per redactar els plafons de l’exposició “El perquè d’un museu tèxtil a Sabadell” (que es podrà veure al Museu d’Història de la nostra ciutat, entre el 31 d’agost del 2017 i el 18 de febrer del 2018). Amb aquesta exposició volem contribuir a fer, finalment, del Museu Pissit una realitat. Com a Associació de Professionals i Amics del Tèxtil de Sabadell creiem que és molt important donar a conèixer aquesta història a tots els sabadellencs per posar de manifest la importància d’aquesta activitat en la nostra ciutat, on durant gairebé 150 anys la indústria tèxtil ha tingut un paper protagonista. La publicació està dividida en 16 apartats. En els dos primers parlem de per què vo· lem un museu, i per què el volem precisament al Vapor Pissit. Més endavant, al tercer apartat, recordem el treball fet inicialment pel Grup de Teòrics Tèxtils de Sabadell, més tard ampliat a tota la gent que ha treballat o ha col·laborat amb el tèxtil, els quals amb el seu treball i temps lliure han anat elaborant una mostrateca (arxiu de més de 3 milions de mostres tèxtils) i un diccionari tèxtil llaner. En alguns apartats d’aquesta publicació fem un recull cronològic de fets històrics, i ens aturem en temes concrets, com el treball de les dones i dels menors, i els fets significatius del moviment obrer i del món empresarial de la ciutat. Hem incorporat una cronologia tecnològica dels principals invents del ram, un limi· tat annex estadístic, i una bibliografia perquè els interessats en aquests temes puguin trobar els llibres d’història d’on hem obtingut la informació. A més d’això, en l’apèndix hem publicat dos treballs: un que dona la visió personal de l’Escola de Disseny de Barcelona d’un teòric que hi va estudiar; i l’altre, també en la mateixa línia, la trajectòria d’una empresa sabadellenca innovadora dedicada a la construcció de maquinària de tintura i acabats. No s’ha d’oblidar que, paral·lelament des dels inicis de la industrialització del tèxtil a Sabadell, es desenvolupa una indústria metal·lúrgica de construccions mecàniques que comença amb la reparació de màquines tèxtils procedents de l’estranger i que després es dedicarà a la construcció de maqui· nària, en la qual predominen els constructors de telers. Tothom que hagi tingut relació amb el tèxtil, recorda els noms de Duran Canyameras, Gregori, Desveus, Casals Duran i d’altres , relacionats amb la construcció de telers; els noms de Castellà, Rof, Torrents, 9

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Teixidor, Baciana, Serracant, Fontanet, Torres pel que fa a maquinària per a la filatura i tints i acabats; també un nombre important de tallers de recanvis i peces auxiliars, com Fermí Abad i molts d’altres; i , per sobre de tots, dues persones innovadores amb relleu mundial com Ferran Casablancas i Jaume Picañol. Ens hauria agradat poder ampliar el ventall de col·laboracions, però el temps no ha donat per més. És una cosa que queda pendent. Finalment, i d’acord amb l’objectiu que ens hem fixat, l’exposició s’ha dissenyat per· què sigui itinerant, i que passi pels diferents centres cívics de la ciutat, i també per les entitats i centres d’ensenyament que hi estiguin interessats, ja que volem que arribi a un públic, com més ampli millor, de la nostra ciutat.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

1. Per què un MUSEU? A partir del segle X, gràcies a la construcció de la sèquia Monar, Sabadell aprofita l’aigua del riu Ripoll per moure els molins on es molen els cereals. Ben aviat aquests molins fariners comencen a alternar la seva activitat amb tasques per a l’acabat dels draps. A les vores del riu també s’hi cull lli i cànem, plantes que un cop convertides en fibres es fan servir per a la manufactura de sacs i roba per vestir i per a la llar. Durant l’edat mitjana, i fins a començament del segle XIX, Sabadell s’especialitza en la manufactura de teixits, especialment de llana, amb un gran nombre de petits tallers artesans. El 1559, de forma primerenca, es crea el Gremi de Paraires amb la intenció d’establir les normes i les regles de l’ofici. Durant aquest període, a Sabadell també es fan altres activitats destacades com l’agrí· cola, la terrissera i la paperera, però és a partir de començament del segle XIX, quan la ciutat, que ja disposa d’una gran tradició en la fabricació de teixits, s’especialitza, qua· si exclusivament, en la indústria tèxtil llanera. Els antics tallers d’artesans incorporen ràpidament tots els enginys i les noves tècniques per a la manufactura de la llana que arriben d’altres països, especialment d’Anglaterra, i ja es comencen a fer teixits de novetat, a diferència d’altres centres que només treballen el drap llis. A mitjan segle s’inicia la construcció de grans vapors, i Sabadell es converteix en la ciutat llanera més gran d’Espanya. Aquesta nova indústria requereix molta mà d’obra, i Sabadell creix de 8.055 habitants l’any 1842 a 14.240 l’any 1860, i així progressi· vament fins als 160.000 de 1970. Aquests vapors, amb les seves xemeneies (part de les quals avui en dia encara hi són), han deixat com a herència un marcat caràcter industrial a la ciutat. Amb l’augment de població sorgeixen necessitats a les quals la societat respon: Saba· dell es dota dels serveis d’aigua, llum i gas; també es creen la Caixa d’Estalvis de Sa· badell, el Banc de Sabadell, la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i l’Escola Industrial, a més d’un gran nombre d’entitats culturals i recreatives. El Sabadell d’avui és el que és gràcies a la indústria tèxtil, que el configura, sobretot, a partir de la revolució industrial. A la ciutat encara resten gran quantitat d’elements d’aquella època que cal conservar. Creiem que la ciutat té el deute i l’obligació de preservar el record d’una activitat i una manera de viure tan importants en la nostra història. 11

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Dona treballant davant d‘un teler de calaixos a la fàbrica Artèxtil. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell.

Despatx de vendes de la fàbrica de Juli Puncernau. Sabadell, entre 1909 i 1936. Autor: Francesc Ca· sañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 12

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

2. Per què al VAPOR PISSIT? El vapor de can Pissit, era lluny, molt lluny; el que hi havia de treballar, a l’estiu prenia un bany de sol i una capa de pols i a l’hivern, tot saltant els reguerols d’aigües brutes dels tints, glassades [sic] del matí al vespre, arribava endarrerit a casa seva per bona manta que portés.1

Vapor Pissit des del carrer d’Alemanya. Autor: Sebastià Serra Rof. 2017.

La societat Josep Duran i Companyia, l’any 1843, fa construir un vapor, el primer de grans dimensions de Sabadell, el Pissit, al que llavors eren els afores. Aquest vapor es posa en marxa l’any 1845. L’estructura d’aquest vapor és la clàssica dels vapors de l’època: l’edifici central en el qual se situa la màquina de vapor o “burra”, amb les carboneres al soterrani; l’energia és transportada per embarrats que la distribueixen a les dues naus laterals on s’instal· la la maquinària. El vapor de Cal Pissit, juntament amb altres que ja no existeixen, és un protagonista clau de les reivindicacions i dels moviments socials de la segona meitat del segle XIX. L’any 1909 pateix un gran incendi, es reconstrueix completament i es posa en marxa, de nou, l’any 1911; la seva estructura s’ha conservat intacta fins a l’actualitat. En l’úl· tima etapa, es lloguen les naus a diverses empreses. En l’actualitat, a la planta baixa hi resta una instal·lació completa de filatura de llana cardada (assortiment) de finals dels anys cinquanta del segle passat, formada per tres

BURGUÈS, Marià (1929), p. 20. 13

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

cardes i dues selfactines tipus platt. Té com a particularitat destacable que tota la ma· quinària està construïda a Sabadell i és moguda per un sol motor mitjançant l’embar· rat. És l’última instal·lació completa d’aquestes característiques que queda a Sabadell. I seria una gran irresponsabilitat no preservar-la per a les futures generacions. La proposta de la creació d’un museu tèxtil a la ciutat ja es recull en el Pla de museus aprovat per l’Ajuntament l’any 1994, i en el ple del 25 de febrer del 1998 s’acorda la ubicació d’aquest museu en el vapor Duran, actualment vapor Pissit, per encabir-hi el fons històric, tant de mostraris (molt important), com de bibliografia, fotografies, pel·lícules i la resta documentació que, actualment, es troba dispersa en diferents llocs de la ciutat. Aquest edifici, situat al centre de la ciutat, fou restaurat parcialment l’any 2010 a càrrec del Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL). Per la seva història i la seva ubicació, té les característiques idònies per ser la seu del museu tèxtil llaner.

Incendi del vapor Pissit l’any 1910. Col·lecció Fermí Abad. Arxiu UES. 14

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Selfactina de l’empresa Serracant del vapor Pissit. Foto: Isidre Soler Clarena. 2016. 15

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Josep Duran. Ceràmica després de l’incendi de l’any 1910. Foto: Isidre Soler Clarena. 2016.

Josep Duran i Sors. (1793-1871) S.d. Autor: desconegut. Fons Ri· card Simó Bach/Arxiu Històric de Sabadell.

Modest Duran Folguera (18631932), va ser un dels fundadors de Diari de Sabadell. President del Gremi de Fabricants (19091910) i un dels propietaris de Hijos de J. Duran SC. Arxiu J.M. Duran Crusafont.

Florentí Duran Benito (18921959), fill de Modest Duran. Últim Duran que va formar part de la propietat de Tejidos Duran SA al Vapor Pissit. Arxiu J.M. Duran Crusafont.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

3. Els MOSTRARIS del museu d’història Des de l’any 2004, fruit de la col·laboració entre un grup de teòrics tèxtils i el Museu d’Història de Sabadell, s’han catalogat més de 4.000 documents de tipologia diversa procedents de més de 30 empreses sabadellenques. Constitueixen el fons de mostra· ris del Museu d’Història, que s’ha anat formant des de finals de la dècada del 1980. El conjunt més antic és de l’any 1857 i el més recent, del 2000. Aquest fons continua creixent amb noves aportacions. La feina feta durant una dècada pel grup de teòrics tèxtils, que darrerament es va ampliar amb gent procedent d’altres especialitats tèxtils com la filatura o la tintura, ha suposat una dedicació estimada de 32.000 hores de treball voluntari que han permès catalogar tota la documentació existent. Fruit d’aquest treball, fet a partir d’una selec· ció de mostres representatives dels diferents tipus de teixits procedents dels fons del Museu, es va crear el Diccionari tèxtil llaner, que consta de dos volums, un dedicat a la llaneria i l’altre a la draperia. Arran de la creació del grup de teòrics va néixer l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil de Sabadell que, actualment, en col·laboració amb el Museu, vol fer un pas més: crear una base de dades de les fitxes de fabricació disponibles perquè es puguin consultar en línia. Aquest fons abraça 150 anys de la indústria tèxtil llanera de Sabadell i, amb més de 3 milions de mostres, és probablement una de les col·leccions més importants d’Euro· pa. Cal que es guardi, a la mostrateca del Museu Pissit, en condicions adequades per a la seva conservació i per facilitar-ne la consulta als interessats a estudiar-la.

Espiga. Fotos. Roser Enrich Gregori. Selecció. Josep Llobet Pol. 2015. Arxiu: MHS. 17

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Quadre gal·lès. Fotos. Roser Enrich Gregori. Selecció. Josep Llobet Pol. 2015. Arxiu: MHS.

Ull de bou. Fotos. Roser Enrich Gregori. Selecció. Josep Llobet Pol. 2015. Arxiu: MHS.

Gasa de volta. Fotos. Roser Enrich Gregori. Selecció. Josep Llobet Pol. 2015. Arxiu: MHS.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

4. El període PREINDUSTRIAL. Segles XIV-XVII Una carta dels diputats de la Generalitat de Catalunya, del 15 de novembre del 1390, dona compte de l’arrendament de ploms i segells de cera posats als draps de llana que es faran a Sabadell i a d’altres viles de la vegueria de Barcelona.2 Entre el 1400 i el 1417 trobem documentats tres molins drapers a Sabadell, un d’ells el Deganet, actualment molí Xic.3 L’any 1501 es dona permís per fer un molí draper, situat dins del que ara és el molí de l’Amat.4 El mes de febrer del 1554, el Consell de la Vila determina la construcció d’un tint públic, per a tenyir llana per a l’ús i aprofitament de tota la població.5 Les primeres ordinacions escrites de l’ofici o Confraria de Paraires de Sabadell,6 ori· gen del Gremi, són del 2 de novembre de 1559. El 1565, la Confraria de Paraires crea els estricadors, els quals es mantindran durant se· gles.7 L’any 1558 hi ha constància escrita del tint Duran, situat davant del portal de Manre· sa, i el mes de febrer, possiblement dins el mateix de l’Horta Novella, el tint de Jaume Amat, que després seria de Jaume Folch.8 El 1586 es constitueix la Confraria de Teixidors.9 L’any 1593 es concedeix el dret d’ús d’aigua a Miquel Lletget, per a un tint que vol fer en una casa que té a mig construir al raval, i es dona permís a Duran per prendre

BENAUL, Josep M.; TORRA, Lídia (2009), p. 37-38.

ARGEMÍ, Mercè; DEU, Esteve (1999), p. 26.

Ibíd., p. 26.

Ibíd., p. 53-54.

BENAUL, Josep M.; TORRA, Lídia (2009), p. 45.

Ibíd., p.46.

ARGEMÍ, Mercè; DEU, Esteve (1999), p. 54.

BENAUL, Josep M.; TORRA, Lídia (2009), p. 47. 19

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

les escorrialles de l’aigua de la font del Pedregar, per a un tint de llana que es troba en les seves cases del carrer del Pedregar.10 A finals del segle XVII es documenten com a molins drapers els de Torrella i d’en Font.11 La primera regulació sobre les aigües brutes que surten dels tints és del 1603.12 L’any 1606, el Consell de la Vila dona permís a Pere Llobet per utilitzar els escorri· ments de les aigües de la font de la placeta de la casa de la vila per al seu tint.13 L’any 1615, la vídua i els hereus de Folch edifiquen un tint nou al terreny que la vila els dona al costat del portal de la Palanca.14

ARGEMÍ, Mercè; DEU, Esteve (1999), p. 54-55.

Ibíd., p. 26.

Ibíd., p. 65.

Ibíd., p. 62.

Ibíd., p. 65.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Batà de maces. Catàleg de màquines de l’empresa “Sucesor de F. Bas”. Sabadell, 1892. Autor: descone· gut/Arxiu Històric de Sabadell.

Home treballant en un dels últims telers manuals que va funcionar a Sabadell a l’actual carrer del Dr. Creuheras. Sabadell, entre 1909 i 1936. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 21

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Molí Mornau. Estudi del Riu Ripoll, setembre 1984. Foto: Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell/Arxiu Històric de Sabadell.

Molí d’en Torrella. Panorama Fotográfico-làmina V. Sabadell, 1881. Autor: Joan Martí Centellas/ Arxiu Històric de Sabadell. 22

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

5. La INDUSTRIALITZACIÓ L’any 1794 a Sabadell hi ha 72 telers amb una producció anual de 1.610 peces.15 L’any 1804, el molí d’en Fontanet és arrendat per Manuel Torrella y Compañía per muntar-hi una filatura mecànica de cotó.16 A partir del 1814, acabada la Guerra del Francès, la industrialització de Sabadell basada en l’energia animal s’accelera, i des del 1820 s’intensifica l’ús de l’energia hi· dràulica del riu Ripoll. Es lloguen els molins i es transformen en fàbriques de riu.17 L’any 1820, a la nostra ciutat hi ha 30 màquines de filar del tipus jenny.18 La dècada del 1820 és de creixement. Es millora la qualitat dels teixits. L’any 1828, a Sabadell, només 5 fabricants elaboren draps de primera (de 3.200 o més fils d’ordit).19 En aquest moment a la ciutat es fabriquen 3.800 peces. A finals de la dècada del 1830 i a començament de la de 1840, amb la mecanització de la filatura amb màquines mule-jennies i dels acabats, els molins es transformen en fàbriques.20 L’any 1835, d’un total de 28 molins del riu Ripoll, 16 dediquen la seva activitat prin· cipal a la indústria llanera.21 A partir de 1837 Sabadell s’inicia en la fabricació de gèneres de novetat. L’empresa José Duran y Compañía és capdavantera en aquest aspecte.22 La potència estimada que es pot obtenir dels 31 molins que hi ha al riu Ripoll l’any 1849 (l’activitat principal de 20 dels quals està dedicada al tèxtil), oscil·la entre 267 i 357 cavalls de vapor (CV), encara que segons l’època de l’any podia ser molt inferior.23

BENAUL, Josep M.; TORRA, Lídia (2009), p. 54.

ARGEMÍ, Mercè; DEU, Esteve (1999), p. 77.

BENAUL, Josep M. (2009), p. 79.

Ibíd., p. 78.

Ibíd., p. 79.

Ibíd., p. 80.

Ibíd., p. 81.

Ibíd., p. 80. 23

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Disseny de la màquina de filar jenny de Hargreaves, 1764. Autor: Monistrol, 1972. AGFS.

Roda del molí del Rieral. Castellar del Vallès, ca 1925. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 24

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

6. L’era del VAPOR i l’hegemonia del SECTOR LLANER. 1838-1917 Segons J. M. Benaul, a Sabadell, la primera màquina de vapor, de 2 CV, la instal·la Josep Crespi a la seva casa fàbrica del carrer de Sant Pau el 1837; aquest mateix any l’empresa fa fallida i és adquirida per Josep Sol i Farriols i socis, tot i que Crespi hi continua treballant. A inicis del 1838 explota la caldera i moren dos homes, un d’ells, el calderer Joan B. Tuloch. 24 La segona màquina és la que s’instal·la, també l’any 1838, a la casa fàbrica Magí Planas del carrer de Sant Quirze núm. 5, amb una potència de 3 CV.25 La tercera (tot i que un autor de la fi del segle XIX escriu que és la primera) és la de cal Formosa, que dona nom al carrer Vapor.26 A la fi de la dècada del 1840, la potència total de les màquines de vapor és de 70 CV. L’any 1843 es construeix el vapor Pissit, al carrer d’Alemanya. Va ser el primer vapor de grans dimensions a Sabadell. Durant la dècada del 1850, Sabadell entra de ple en l’energia generada per vapor amb la construcció de nou grans vapors:27 el Sabadellès, el d’en Rovira o Casanovas, el Gran Vapor del Cotó, el de la Daniela, el del Nogués, el d’en Palà o Brutau, el d’en Buxeda Vell, el d’en Borrell i el d’en Sec o Corominas, amb una potència instal·lada total de 550 CV. L’any 1852, la societat Prats Benessat y Compañía construeix la fàbrica de gas d’hulla de Sabadell, i el dia 9 de maig s’inaugura l’enllumenat públic local per gas.28 L’any 1855 s’inaugura el tren que comunica Sabadell amb Barcelona. Els germans Pere i Joaquim Folguera, l’any 1864 introdueixen els primers telers me· cànics a Sabadell.29 A partir d’aquest moment els telers mecànics substitueixen de manera progressiva els telers manuals, la substitució és significativa a partir del 1871.

BENAUL, Josep M. Treball pendent de publicació.

25 BENAUL, Josep M. (1981), p. 62. 26 BENAUL, Josep M. (1994), p. 26. 27

BENAUL, Josep M. (2009), p. 81.

ALSINA, Joan (1984), p. 5.

BENAUL, Josep M. (2009), p. 85-86. 25

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

A partir del 1897 a Sabadell pràcticament ja no hi ha telers manuals. A Sabadell, l’any 1866 hi ha 52.000 fusos mecànics de carda. Les mule-jennies des· placen totalment les jennies i es comencen a introduir les primeres selfactines.30 El nombre total de telers manuals és de 1.100, enfront dels 230 que hi ha el 1842. El vapor Pissit s’amplia el 1872. Aquest mateix any, Josep Badia Juncà, juntament amb Teodor Jenny, tècnic alsacià, instal·la la primera filatura d’estam a Sabadell.31 El 1875, és adquirida per Cuadras, Feliu y Cia, origen de la SA Sucesora de Cuadras y Prim. Al vapor Buxeda Vell, l’any 1876 ja s’utilitza l’electricitat per a l’enllumenat.32 Aquest mateix any l’empresa Francesc Duran Cañameras és la primera que construeix te· lers mecànics a Sabadell.33 A partir d’aquest moment la mecanització s’estén a altres activitats, com leviatans per al rentatge de la llana, centrífugues hidroextractores, assecadors, màquines per a les operacions d’acabat i de preparació de la filatura, i també nous procediments de tintura amb l’aplicació dels colorants artificials, que van substituint gradualment als colorants naturals. L’any 1887, el nombre de cavalls de vapor efectius instal·lats a la indústria tèxtil arriba als 2.220.34 Sabadell té 19.643 habitants.35 La filatura d’estam Pedro Turull y Compañía s’instal·la al vapor de la Daniela, l’any 1888, amb dos socis francesos, un d’ells Teodor Jenny.36 A causa de l’aranzel proteccionista del 1891, l’any 1893 s’instal·len a Sabadell dues empreses franceses: la filatura Harmel Frères i l’empresa de filats i teixits Seydoux et Cie.37 L’any 1894, Joan Brujas i Pellisser instal·la a Sabadell, a la seva fàbrica (en l’actual plaça del Gas), la primera central de generació elèctrica de subministrament públic, dedicada a l’enllumenat.38

Ibíd., p. 83.

Ibíd., p. 90.

ALAYO, Joan Carles (2000), p. 28.

BENAUL, Josep M. (2009), p. 88.

Ibíd., p. 92.

BENAUL, Josep M. (2009), p. 92.

Ibíd., p. 91.

ALAYO, Joan Carles (2000), p. 33.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

A partir del mes de maig del 1895, a Sabadell funciona l’enllumenat públic amb elec· tricitat.39 L’enllumenat amb gas coexisteix amb l’elèctric fins a l’any 1958.40 Entre el 1899 i el 1909, a Sabadell hi ha instal·lats 15 motors a gas amb una potència total de 629 CV.41 L’any 1910 s’incendia el vapor Pissit. L’any 1911 la força energètica de la indústria tèxtil és de 6.090 CV, 4.840 dels quals corresponen a màquines de vapor i 1.250, a motors de gas.42

Teler mecànic de 4 calaixos. Catàleg de màquines de l’empresa “Sucesor de F. Bas”. Sabadell. 1892. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell. 39

Ibíd., p. 41.

Ibíd., p. 52.

BENAUL, Josep M. (1994), p. 39.

BENAUL, Josep M. (2009), p. 92. 27

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Màquina de vapor d’una fàbrica sense identificar, entre 1909 i 1936. Autor: Francesc Casañas Riera/ Arxiu Històric de Sabadell.

Màquina de vapor Wolf al vapor Buxeda vell. Autor: E. Giravent, 1994. 28

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

7. El procés d’ELECTRIFICACIÓ. 1913-1935 L’any 1913 arriba a Sabadell l’electricitat d’origen hidroelèctric, molt més econòmica que la d’origen tèrmic, subministrada per Energia Elèctrica de Catalunya i la Ca· nadenca.43 S’inicia l’electrificació de les fàbriques, i a final d’any els motors elèctrics instal·lats equivalen a una potència total de 2.148,5 CV,44 aproximadament un 40% de la potència total necessària.45 A Sabadell hi ha 1.530 telers mecànics, 64.651 fusos de llana de carda i 62.151 fusos d’estam.46 El 30 de setembre de 1913, Ferran Casablancas presenta el nou sistema de grans estiratges a l’Escola Industrial de Sabadell.47 El 28 de juliol del 1914 comença la Primera Guerra Mundial. Com que Espanya és un país neutral, un dels primers efectes de la Guerra és una comanda, el mes de setembre, de 100.000 mantes de llana per a l’exèrcit francès. El 1915, també s’exporta a Rússia i a Itàlia. Més de la meitat de les exportacions corresponen a mantes. La qualitat dels teixits exportats és inferior a la usual. La dis· ponibilitat de fibra de llana de qualitat és problemàtica. Els teixits incloïen borres i altres materials de recuperació. El màxim volum d’exportació correspon a l’any 1915, amb poc més de 12.000 tones.48 El 1917 hi ha un important creixement de les exportacions a Amèrica del Sud, so· bretot a l’Argentina.49 L’any 1918 el Gremi inaugura l’edifici del Condicionament i Docks, al costat del local que des del 1908 complia aquestes funcions. El 1921 s’amplia.50 El final de la Gran Guerra suposa la pèrdua quasi total dels mercats exteriors l’any 1920, i coincideix amb l’escassa capacitat de reacció del mercat interior, la qual cosa

DEU, Esteve (1995), p. 9.

BENAUL, Josep M. (1994), p. 44.

DEU, Esteve (1990), p. 50.

CASALS, Muriel (1981), p. 530.

BLANQUER, Joan (1974), p. 17.

CASALS, Muriel (1981), p. 530-574.

DEU, Esteve (1990), p. 82.

DEU, Esteve (2009), p. 278. 29

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

provoca una crisi puntual de la indústria llanera, amb una ràpida recuperació el segon semestre del 1921, gràcies a la reducció de preus del producte final, a l’abaratiment de les llanes i del carbó, i a l’augment de la capacitat adquisitiva de la població.51 El 1923 la potència total de motors elèctrics instal·lats a Sabadell és de 14.031,2 CV.52 L’any 1935, Sabadell arriba als 47.939 habitants. Aquest creixement s’explica per la immigració procedent de la Catalunya interior, de l’Aragó, del País Valencià, de Múrcia i d’algunes províncies de l’Andalusia Oriental,53 atreta pel desenvolupament de la indústria tèxtil local. Sabadell es consolida com un districte industrial especia· litzat, amb una posició de domini en el sector llaner.

Fàbrica Brujas. Sabadell. Autor: desconegut. Aportació: Agustí Farrés, ca 1915.

DEU, Esteve (1994), p. 85.

BENAUL, Josep M. (1994), p.44.

DEU, Esteve (1990), p. 23.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Horts i façana del Condicionament i Docks. Sabadell, 1912. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell.

Nau de selfactines de Salvador Ribé, al vapor de l’Esmolet, Sabadell 1918. Autor: desconegut. Arxiu Miquel Ribé Piqué. 31

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Anunci del sistema Casablancas, publicat a la revis· ta “Indústria Tèxtil”, núm. 7, 1931.

Estació transformadora de la “Compañia Barcelonesa de Electrici· dad.” A la carretera de Molins de Rei ( 1926). Autor: desconegut. Publicada al llibre “Cent anys de vida Sabadellenca” d’Antoni Grau i López (1995). 32

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

8. La GUERRA CIVIL. 1936-1939 El 1936, el nombre total de treballadors de la indústria tèxtil de Sabadell representa el 76,09% de la població activa.54 Al començament de la guerra civil, 77 empreses tèxtils són col·lectivitzades,55 i 5, confiscades, com Baygual i Llonch Sucesor, la segona per part de la Subsecretaría de Aviación. En les empreses no col·lectivitzades, més petites, l’empresari conserva les seves funcions directives i forma part, si es crea, del Comitè Obrer de Control. Segons les dades que es coneixen de 6 empreses, la producció de filatura de carda, entre el segon semestre del 1936 i el 1937, augmenta una mitjana del 30% a causa de les comandes militars, en canvi la filatura d’estam baixa significativament. Segons les dades de les mateixes empreses, en el segon semestre del 1938, la producció baixa, en general, de manera important. L’any 1939, en acabar la guerra civil, només un total d’onze empreses són destruïdes de forma total o parcial, la resta es manté intacta, per la qual cosa la indústria es pot posar en funcionament de manera gairebé immediata.

Albareda i Serra SA. Selfactines. Autor: desconegut. Arxiu Joan Serra Biosca. Anys 30. 54

Memòria de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, 1937.

DEU, Esteve (2009), p. 287-289. 33

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Dona treballant en una cadena de muntatge d’avions Polikarpov model I-15 (xatos). Aeròdrom de Sa· badell, entre 1936-1939. Autor: David Seymour/Arxiu Històric de Sabadell.

Visita del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a Sabadell. 16 de març de 1937. Personatges: el regidor municipal Salvador Sarrà Serravinyals, l’alcalde Josep Moix. Autor: Josep Maria Sagarra i Plana. Arxiu Agustí Serra. Fons Andreu Castells/Arxiu Històric de Sabadell. 34

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Interior dels hangars del camp d’aviació, a redós de la masia de Can Torras del Pla. Hi ha un grup d’avi· ons Polikarpov I-15 Xatos muntats al fons i un altre grup en fase de construcció. “Parque Eventual de Cataluña”. Sabadell, 1940. Arxiu Renom Llonch.

Dos operaris treballant en una cadena de muntatge d’avions Polikarpov model I-15 (xatos). Aeròdrom de Sabadell (factoria SAF-15), entre 1936-1939. Autor: David Seymour/Arxiu Històric de Sabadell. 35

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

9. El període de l’AUTARQUIA. 1939-1959 Els ANYS de l’AUTARQUIA Acabada la guerra civil, el fet que la indústria llanera de Béjar, que havia estat el prin· cipal centre llaner a la zona controlada per l’exèrcit franquista, no pugui satisfer la demanda de teixit ajuda que la refeta de la indústria sigui immediata. En la primera etapa, la política econòmica del nou règim es basa en la militarització de l’economia, és a dir, en l’autarquia i en la intervenció econòmica, a imitació dels règims feixista italià i nacionalsocialista alemany. Abans del 1936, les llanes es poden importar lliurement, amb l’única limitació que imposa el contingent de divises fixat anualment pel govern. Després de la guerra, tot el cicle llaner queda intervingut, i no és fins a l’estiu del 1944 que es permeten importacions de llana, encara que de forma esporàdica i aleatòria.56. El 26 de juliol es taxa el preu de venda de la llana i dels teixits, cosa que fa que els preus siguin un 50% dels oficials que hi havia durant la guerra, i això provoca l’aparició del mercat negre. Es promulga la Ley de Beneficios Especiales, que imposa el pagament dels beneficis que excedeixin als del trienni anterior a la guerra, cosa que origina les dobles comp· tabilitats, pràctica que es manté durant tot el franquisme. Malgrat això, la indústria treballa febrilment, a causa de la gran demanda acumulada.57 58 L’any 1941, el nou règim crea el Sindicato Nacional Textil.59 El canvi de rumb en la Segona Guerra Mundial, el 1943, suposa una important re· ducció de la demanda de teixits. A la tardor del 1944 s’inicien les restriccions elèctriques, que es mantenen fins al 1951, i després de manera intermitent fins al 1958. Això obliga les empreses a instal· lar temporalment grups electrògens, i també a posar en marxa les velles màquines de vapor que s’havien conservat.60 El preu de les llanes es liberalitza, cosa que fa que ràpidament s’encareixin, se’n comencen a importar d’estrangeres i s’acaba amb la

CALVET, Jordi (1992), p. 107.

Ibíd., p. 68-71.

CALVET, Jordi (2009), p. 310-314.

CALVET, Jordi (1992), p. 74-75.

CALVET, Jordi (2009), p. 314.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

clandestinitat d’aquest comerç. Mentrestant els preus dels teixits continuen taxats61 i aquesta situació dona lloc a la seva venda il·legal. En acabar-se la guerra, el 1945, es produeix una situació d’estancament econòmic. S’entra en una fase d’economia especulativa en molts sectors: l’immobiliari, la borsa, els “cupos” de llanes, les guies de transport, els permisos d’importació, etc. Això fa que les inversions no es dediquin al sanejament i a la modernització de les indústries. La situació fa que el gener del 1946, el Gremi de Fabricants i altres agrupacions em· presarials, excepte les ramaderes, demanin la llibertat econòmica. La resposta del go· vern, el mes de setembre, és la intervenció dels teixits amb un preu superior a 107,85 pessetes el metre, fet que causa un gran col·lapse comercial i industrial.62 L’entrevista, el mes d’octubre, a Madrid, entre el govern i una comissió integrada per industrials de Sabadell, Terrassa, Béjar i la Rioja resulta infructuosa.63 Al final del 1946, les agrupacions patronals de Sabadell, Terrassa, Béjar, Alcoi i Bar· celona, creen AGILESA (Agrupación General de la Industria Lanera Española SA) amb la finalitat de fomentar l’exportació, actuar conjuntament davant dels ramaders i posar ordre en les relacions entre industrials i comerciants de llanes. L’any 1950, quan el fracàs de les exportacions és un fet, l’Institut Industrial de Terrassa i el Gremi de Fabricants de Sabadell es venen part de les seves accions.64 L’any 1947, malgrat les gestions fetes per moltes entitats econòmiques i el Sindica· to Nacional Textil, es tornen a intervenir les llanes, cosa que les fa desaparèixer del mercat legal, ja que el preu taxat és de 58 ptes./quilo i al mercat lliure es venen a 100 ptes./quilo.65 Tot plegat fa que, una vegada superats els tràmits, la llana no arribi a la indústria fins a l’estiu de l’any següent, per la qual cosa s’incrementa la demanda d’importació; malgrat això, aquesta matèria primera arriba en poca quantitat. Durant l’any 1948, hi ha una forta crisi a la indústria llanera, que continua l’any se· güent i que fa aturar moltes fàbriques. Les causes que porten a la saturació del mercat interior tenen el seu origen en la capacitat adquisitiva, molt petita, de la població, la qual, juntament amb la manca d’exportacions, genera una demanda reduïda. Tot plegat enmig d’una intervenció molt acusada, que agreuja la situació.

Ibíd., p. 312.

CALVET, Jordi (2009), p. 319.

Ibíd., p. 320.

CALVET, Jordi (2009), p. 317.

CALVET, Jordi (1992), p. 81-83. 37

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

L’any 1949, industrials de Sabadell, Terrassa i Barcelona creen la Agrupación de Compras y Distribución de Lanas, i obren una oficina a Madrid amb la finalitat d’aconseguir millors preus a l’hora de negociar amb els ramaders, però aquesta inici· ativa fracassa i la llana s’acaba pagant al preu fixat pels ramaders. L’any 1950 hi ha un assaig de llibertat econòmica a tot el sector llaner. Entre 1946 i 1950 el règim pateix un fort aïllament internacional, que acaba quan comença la guerra freda. L’any 1951 es manté el règim de llibertat en el sector llaner, però l’augment impor· tant del preu de les llanes encareix el preu dels teixits, i per això el mes de febrer s’anuncia, novament, la intervenció del sector tèxtil, que es produeix a finals de maig i que provoca una important disminució de les vendes, juntament amb una progres· siva desaparició de les llanes del mercat. Aquesta situació fa que l’alcalde Marcet, saltant-se la normativa vigent, porti llanes a Sabadell.66 El 21 de maig del 1952 es restableix, de nou, ara ja de forma definitiva, la llibertat de preus de tot el cicle llaner.67 Tota aquesta època es caracteritza per problemes greus d’energia, especialment per les dificultats de subministrament de petroli i derivats, i per les restriccions d’electricitat.68 A Sabadell, entre el 1934 i el 1952, el nombre total de treballadors del tèxtil passa d’11.818 a 19.610, i del 76,1% al 69,6% de la població activa.69 Any

Total treballadors Treballadors tèxtils

% sobre el total

Empreses tèxtils

1934

15.610

11.818

76,1

s/d

1952

28.170

19.610

69,6

475

Inicis de CANVI ECONÒMIC L’any 1953, se signen els acords entre Espanya i els EUA. Com que el mercat interior no pot absorbir la capacitat productiva del sector (bàsica· ment pel poc poder adquisitiu de la població), aquest mateix any hi ha una crisi a la indústria llanera. Per pal·liar-la s’intenta recórrer a l’exportació, que és gairebé nul·la,

Ibíd., p. 87.

CALVET, Jordi (2009), p. 322.

POCH, Jordi. Treball de Màster d’Història Econòmica, p. 7.

Memòries del COCIS.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

però la situació tant política com econòmica de l’Estat, i els mecanismes previstos per dur-la a terme, fan inviable aquesta solució. A Sabadell la situació afecta, especi· alment, la filatura de carda.70 A Madrid, l’any 1954, s’organitza la Asamblea Económica de la Industria Textil que té per objectiu establir una nova política econòmica que posi d’acord tots els sectors, i que compta amb una important participació d’industrials llaners sabadellencs. A l’assemblea s’aproven conclusions encaminades a superar la falta de matèries prime· res i les restriccions elèctriques, i també es fan peticions de no expansionar més la indústria llanera per la saturació del mercat i pels canvis en la política laboral. L’any 1955, es crea el Servicio Comercial de la Industria Textil Lanera, amb una junta integrada per industrials de Sabadell i Terrassa, l’organisme té com a finalitat abastir la indústria de llanes i abaratir els teixits.71 Entre el 1956 i el 1958 es fan les importacions de llana més importants de la dècada. Els increments salarials d’aquest any, conseqüència de les vagues dels rams del metall i del tèxtil a la província de Barcelona i altres indrets, creen la demanda que fa possi· ble mantenir el ritme de producció llanera.72 La Reforma de 1957 desenvolupa el sistema d’avaluació global, que determina les ba· ses dels impostos que graven la renda dels professionals, els beneficis de les empreses individuals i els de les societats. De manera semblant, per als impostos indirectes de despesa, luxe i timbre s’estableix el règim de convenis amb agrupació de contribu· ents.73 La idea de fons és que l’Administració fixa una quantitat global i la reparteix entre un grup de contribuents d’un sector d’activitat segons uns criteris que es consi· deren objectius, com el nombre de treballadors i la potència instal·lada. Des del punt de vista de la producció, per a la indústria llanera sabadellenca és un bon any, però a partir d’aquest moment es produeix una davallada sensible. El mes de juliol de l’any 1959 s’aprova el Plan de estabilización, que té un conjunt d’objec· tius: d’una banda, liberalitzadors, com la llibertat d’importació de diferents matèries tèxtils (és el cas de la llana, dels productes químics i de la maquinària); i, de l’altra, d’austeritat, com l’augment dels tipus d’interès, la limitació de la concessió de crèdits i la congelació de salaris per intentar reduir la inflació.

CALVET, Jordi (1992), p. 151-154.

Ibíd., p. 153.

Ibíd., p. 156-157.

FUENTES, Enrique; ALBIÑANA, César (1967), p. 105-107. 39

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Taula74 Any

Total treballadors

Treballadors tèxtils

Empreses tèxtils

1953

28.294

19.685

69,6

485

1959

43.346

26.912

61,2

635

Afinant el mecanisme de dibuix. VICENTE CASCON SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda.

74 40

Memòries COCIS, 1954, 1960.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Grups generadors diesel. Dècada 1940. ARTFIL SA. Autor: desconegut. Arxiu Alfons i Jaume Garcia Ricart.

Vista aèria de la fàbrica Artèxtil, dècada del 1950. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell. 41

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Vista del dipòsit de l’España Industrial des de la Tintoreria Sebastián Cu· bells SL (carrer de Leonor de Moncada 49). Anys 40. Autor: Pau Serra Caldés. Arxiu Sebastià Serra Rof.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

10. La LIBERALITZACIÓ econòmica. 1960-1974 Època d’IMPORTANT CREIXEMENT (1960-1975) L’any 1961, el consum de fibres sintètiques per barrejar amb llana, principalment poliamida i polièster, és de 900 tones i augmenta de forma notable durant aquest període; el 1974 ja és de 27.665. Alhora disminueix el consum de fibres regenerades, que passa de 2.677 a 916 tones.75 L’any 1962, Sabadell té 112.416 habitants, i el 69,4% de la població activa treballa a la indústria tèxtil. L’1 de gener es liberalitza la importació de llanes i pentinats, cosa que permet a la indústria abastir-se de llanes de millor qualitat. La nit del 25 al 26 de setembre s’esdevé la riuada del Vallès, que provoca importants pèrdues humanes i també materials. S’estima que el nombre de morts és del voltant de mil, dels quals 39 són de Sabadell. Les indústries tèxtils de la ciutat, situades a la vora del riu, sobretot les de tints i acabats, que suposen el 40% de la capacitat estatal del sector, queden fora d’ús,76 i en ser plena temporada de feina, tenen els magatzems plens de peces per acabar que queden per llençar, cosa que afecta el conjunt de la indústria local. Les pèrdues econòmiques a Sabadell, per al sector tèxtil es comptabi· litzen en 431 milions de pessetes, i 25 milions per al sector no tèxtil.77 Pel que fa a la indústria, la col·laboració activa dels treballadors del ram i dels empresaris fa possible que al cap d’un any s’hagi refet tot i que ja es treballi a ple rendiment. La qualificació de catàstrofe permet que el Banc d’Espanya, el dia 1 d’octubre, concedeixi un crèdit de mil milions de pessetes als industrials representats pel Gremi de Fabricants de Sabadell i l’Institut Industrial de Terrassa, i 500 milions addicionals a altres empreses no tèxtils. Tot plegat ajuda a la modernització de l’utillatge tèxtil i a la diversificació de l’activitat industrial. També es fa una promoció d’habitatges socials que pal·lia, en part, una situació habitacional molt deficitària que s’arrossega des de fa anys.78

CALVET, Jordi (2009), p. 329.

L LONCH, Montserrat. Gestión y reutilización del patrimonio histórico industrial desde la iniciativa local: el parque fluvial del Ripoll de Sabadell. IX Coloquio Internacional de Geocrítica. Porto Alegre, 28 de maig - 1 de juny de 2007. [en línia} <http://www.ub.edu/geocrit/9porto/montsel.htm> [Consulta: 2 gener 2017].

CALVET, Jordi (2009), p. 330.

Vegeu el catàleg de l’exposició: Fa 35 anys: les riuades. Sabadell. Museu d’Història. 1997. 43

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

El setembre del 1963 s’aprova el Plan general de ordenación y desarrollo de la in· dustria textil lanera, que té tres objectius: la renovació de l’utillatge, la millora de les instal·lacions i l’augment de la dimensió mitjana de les empreses, i que alhora facilita la desaparició dels establiments menys rendibles.79 Els crèdits provinents de la riuada i del Plan de reestructuración fan possible una important renovació de la maquinària que incrementa, de manera molt important, la producció de filats i teixits de llana. El conjunt de la indústria llanera passa de 10.152 tones el 1961 a 37.757 tones el 1974.80 L’any 1966 es crea a Barcelona, impulsada per Josep Llorens, l’Escola de Disseny Tèxtil. Es produeix un important augment de les exportacions tèxtils llaneres que en un període de 5 anys es tripliquen i superen els 1.200 milions de pessetes.81 El mes d’octubre del 1970 se signa un acord preferencial de comerç amb la UE, que comporta un progressiu desarmament aranzelari per als productes tèxtils estrangers.82 El 1973 és l’any de la crisi del petroli, això suposa, a partir del mes d’octubre, un fort augment del preu del barril de cru; les causes d’aquesta crisi són, d’una banda, la de· valuació del dòlar i, de l’altra, la guerra del Yom Kippur. Aquest mateix any s’aprova el primer acord multifibres per intentar obrir el mercat dels vells països industrials a les manufactures dels nous productors: es fixa, però, un sistema de quotes per a les diferents categories de mercaderies amb l’objectiu d’evitar distorsions en els mercats dels països compradors.83 S’esdevé una important recessió en el sector llaner, es produeix un augment de les empreses comercials i un increment dels telers de drapaire, que passen de 763 l’any 1963 a 2.107 l’any 1974, gairebé els mateixos que els de fàbrica, que són 2.205.84 El mes d’abril del 1975 entra en vigor el Plan de reestructuración y ordenación de la industria textil lanera, que planteja la modificació de l’estructura del sector i la seva mo· dernització, i que té com a objectius eliminar les empreses marginals, conservar les inno· vadores i competitives, limitar el creixement de la capacitat de producció i permetre una sortida, amb indemnització, subsidi o recol·locació laboral als treballadors sobrants.85 La indústria llanera, l’any 1975, compta amb 72.590 fusos de carda i 170.704 d’estam.

CALVET, Jordi (1992), p. 161-164.

CALVET, Jordi (2009), p. 332.

Ibid., p. 337.

CALVET, Jordi (2009), p. 333-334.

CASALS, Muriel (1994), p. 134.

Ibíd., p. 135.

CALVET, Jordi (2009), p. 333-334.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Nau de selfactines Hilaturas Salvador Ribé SA. Sabadell 1970. Autor: desconegut. Arxiu Miquel Ribé Piqué.

ARTFIL SA. Preparació. Dècada 1960. 45

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Sala amb telers i un càntir. Artextil S.A. teixits de llana i estam, carrer de Quevedo 1, Sabadell, ca 19681970. Autor: Rafael Molins Alaix/Arxiu Històric de Sabadell.

Efectes de la riuada del 1962 a Grau SA. Foto publicada al llibre del centenari de GRAU SA. 46

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

11. De ciutat industrial a CIUTAT DE SERVEIS CRISI i RECONVERSIÓ. 1975-1985 L’any 1973 és un any molt bo pel que fa a la producció, però a partir del 1975 el tèxtil comença a perdre força relativa a la ciutat.86 Fusos

Fusos

Telers

Total

Filats carda

Filats estam

Metres teixits

Any

carda

estam

fàbrica

auxiliars

telers

milions

1973

75.755

180.714

2.262

2.078

4.340

13.150

24.440

32,1

1981

54.103

107.422

965

1.919

2.884

10.280

16.800

24,1

En aquest període el nombre de telers es redueix un 33,5%, mentre que la producció de teixits en metres ho fa un 24,9%; la producció de fil d’estam cau un 31,2%, la de fusos d’estam un 40,5%, la producció de fil de carda es redueix un 21,8% i la de fusos de carda minva un 28,5%. La producció es redueix en una proporció menor que la de la maquinària, cosa que fa pensar que en aquest període, tot i la recessió, la maquinària es modernitza. El 1980, un 37% dels telers en funcionament són màquines de teixir modernes87 en· front del 17% del conjunt espanyol. Sabadell aposta per la producció de teixits d’alta qualitat i s’especialitza en el sector de la draperia.

Crisi industrial i TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT La crisi industrial del 1973 al 1984 afecta els dos sectors industrials més importants de Sabadell, el tèxtil i el metal·lúrgic de construccions mecàniques, i altres sectors com la construcció i el comerç, de manera que els serveis tenen cada vegada més importància. Les empreses que en aquest període es mantenen opten per dues vies diferents: la primera consisteix en la modernització de la maquinària i en l’aplicació de noves

CASALS, Muriel (1994), p. 135-136.

Ibíd., p. 138. 47

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

tecnologies que permeten la millora de la productivitat, la reducció de plantilles i la disminució dels costos de producció;88 la segona també té com a objectiu disminuir els costos, en aquest cas convertint les empreses en establiments comercials amb l’ex· ternalització de la producció, la qual cosa és possible gràcies a una important xarxa de drapaires i filadors a mà. A mitjan dècada dels 90, el sector terciari a Sabadell ja ocupa un percentatge supe· rior a la població enquadrada en el sector industrial. El 1991 el comerç i els serveis representen el 52,76% de la població ocupada, mentre que la indústria representa el 40,36%.89 Aquest procés de canvi és difícil i té com a conseqüència un important augment de l’atur. Així, l’agost del 1979 el nombre d’aturats arriba a un màxim de 29.915; el 1980 es redueix, però al tercer trimestre del 1981 torna a superar els 20.000.90 El percen· tatge més alt correspon al tèxtil, sobretot per les empreses que tanquen i les que en modernitzar-se necessiten menys mà d’obra. Una part d’aquest atur troba una sortida en l’economia submergida. El treball a domicili en el sector tèxtil ha estat una cosa habitual en tots els temps i durant aquest període augmenta (es considera que arriba a un 25% de l’activitat productiva). Vegeu annexos pàgina xx. Gràfica Ocupació 1973 El 1976, el Gremi de Fabricants s’incorpora com a membre associat, amb veu però sense vot, a Interlaine,91 entitat que agrupa les indústries llaneres d’Europa. El 25 d’octubre del 1977 se signen els Pactos de la Moncloa. Tenen com a objectiu controlar la inflació i els preus; a més de devaluar fortament la pesseta, dissenyen una estratègia de control i reducció de la despesa pública. Igualment, acorden un progra· ma que busca racionalitzar el consum d’energia, una política de rendes que tendeixi a la moderació salarial, la reducció de les quotes de la Seguretat Social percebudes de les nòmines dels treballadors, la moderació dels costos financers i, finalment, la liberalització dels mercats. De la mateixa manera, s’estableix un conjunt de reformes estructurals, fiscals, laborals i l’elaboració d’un veritable estat del benestar. Així, la reforma tributària introdueix l’impost sobre el patrimoni i modifica sensiblement l’impost sobre la renda de les per· sones físiques (IRPF). A més, la reforma de la Seguretat Social i l’increment de la des·

DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 412-413.

DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 403-425.

Ibíd., p. 408-409.

Ibíd., p. 417.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

pesa pública, destinada al seu finançament, permet l’extensió de l’assegurança d’atur, de l’assistència sanitària i de les pensions de jubilació. És a dir, amb un retard consi· derable respecte del seu entorn europeu, Espanya introdueix una estructura tributària progressiva i assenta les bases per a la provisió d’un veritable estat del benestar.92

Pla de RECONVERSIÓ. 1981-1986 Durant aquest període s’aplica el Plan de reconversión textil. Aquest pla dona subvenci· ons i facilita crèdits per a inversions en tecnologia, disseny, millora de la qualitat, foment de l’exportació i altres, i els seus efectes són valorats positivament perquè impulsen la modernització de la indústria i comporten una reducció mitjana d’un 9% de la plantilla de les empreses que s’hi acullen (molt inferior al de les empreses que no ho fan).93 Sabadell rep el 35% del total (9.000 milions de pessetes) dels ajuts destinats al sector llaner. Aquest pla finalitza amb l’entrada a la CEE. De les 68 empreses llaneres de l’Estat que s’acullen al pla, 51 són catalanes (de Saba· dell i Terrassa), i en el cas de les del ram de l’aigua, de les 46 empreses acollides, 34 són catalanes.94 Més de la meitat de la inversió de maquinària és per a la compra de màquines a l’estranger, cosa que reporta una millora de la productivitat. El Plan de promoción de diseño y moda, vigent entre el 1985 i el 1988, té per ob· jectiu donar ajuts destinats a invertir en actius intangibles per completar el procés de reconversió.

De l’entrada a la CEE a la GLOBALITZACIÓ. 1986-2015 L’any 1986 entra en vigor el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE, signat el 12 de juny de l’any anterior. Això permet guanyar quotes de mercat exterior a les empreses que opten per la innovació. L’entrada d’Espanya a la CEE inicialment té un impacte positiu per al sector llaner, però al final del 1987 comença un fort increment de les importacions, cosa que pro· voca una difícil situació per aquest sector.95 L’entrada a la CEE representa un canvi molt important per al sector tèxtil. El mercat

ORENO CULLELL, Vicente. “La Transició: la crisi econòmica i els Pactes de la Moncloa”. 14/01/2013. [en M línia} <http://http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/pactes-de-la-moncloa/> [Consulta: 21 juny 2017].

DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 414-415.

CASALS, Muriel (1994), p. 145.

DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 419. 49

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

espanyol deixa de ser un mercat protegit, de manera que, a mesura que es va perdent la protecció del mercat espanyol, creixen les importacions i comencen a entrar pro· ductes provinents de països asiàtics. El 1996, el 60,4% de les importacions tèxtils i el 70% de les exportacions són de la UE, 96 enfront del 17,1% i del 2,2%, respectivament, de països asiàtics. L’any 1989, sota l’impuls del Gremi de Fabricants es crea la Fundació del Disseny Tèxtil (FUNDIT) amb l’objectiu d’impulsar la cultura del disseny i de promocionar els mitjans pedagògics i de recerca necessaris per dur-ho a terme. El mateix any, la Fundació crea l’Escola Superior de Disseny (ESDi), que inicia la seva activitat docent amb l’especialitat de disseny tèxtil. Entre el 1990 i el 1993 hi ha una nova crisi del sector, provocada per l’augment de la competència de productes procedents de països més desenvolupats o de països emergents. Resten un grup d’empreses que han optat pels productes de qualitat i de disseny, i amb un major valor afegit.

Evolució de l’OCUPACIÓ i de la PRODUCCIÓ del 1991 al 2007 L’any 1991, el sector serveis, amb 24.659 ocupats d’un total de 47.001, representa el 52,5% del total, mentre que el sector industrial, amb 16.349 ocupats, representa un 34,8%.97 L’any 2007, dels 58.873 ocupats a Sabadell, només 8.636 treballadors ho estan al sector industrial.98 Dins del sector industrial, l’any 1991, el tèxtil amb 7.222 ocupats, és el majoritari amb el 44,2% del sector i un 15,3% del total. Si bé amb una disminució del nombre d’ocupats, aquesta hegemonia es manté fins l’any 2000, en què, amb 5.557 ocupats, encara és el primer amb un 42% del sector. La disminució de l’ocupació del sector tèxtil en aquest període és del 23,1%. En el període que va del 2001 al 2012, el decreixement de l’ocupació en el sector tèxtil a Catalunya s’accelera amb una taxa anual de -7,7%.99 A Sabadell, el 2007, el nombre total d’ocupats al tèxtil és de 2.360, i representa un 27,3% del sector indus· trial, amb una pèrdua del 57,5% de població ocupada; el metall també té una pèrdua

DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 423.

Ibíd., p. 425.

OLIVER, Josep (2014), p. 82-83.

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

important de llocs de treball, però amb un total de 3.938 ocupats passa a ser el sector industrial predominant, i hi representa un 45,6% (8.636 treballadors, davant 44.079 del sector serveis que representa un 74,9% del total).100 Des del 1991 al 2007, el sector de serveis experimenta un creixement del 179,4%, mentre que el sector industrial minva de 16.349 a 8.636 ocupats amb una pèrdua del 47,1%, i passa de ser el 34,8% del total de població activa al 14,7%.

SITUACIÓ ACTUAL La pèrdua d’ocupació industrial a Catalunya entre el 2007 i el 2012 és, en total, d’un 30,5%, mentre que la mitjana de les 30 regions europees de base industrial és d’un 9,5%.101 L’any 2015, a l’àrea de Sabadell hi ha 242 empreses del sector tèxtil-confecció,102 aproximadament un 10% del total d’aquest sector a Catalunya, que donen feina a 3.244 treballadors (un 11% del total al país). L’ocupació total d’aquest sector al Prin· cipat és de 30.886 treballadors, el 71,5% del total a Espanya.

Artèxtil SA: Secció d’acabats. 1968-1970. Autor: Rafael Molins Alaix. Arxiu Històric de Sabadell. 100 Ajuntament de Sabadell. Anuari. 101 OLIVER, Josep (2014), p. 165-172. 102 Memòria del Gremi de Fabricants de Sabadell, 2015. 51

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Vista aèria de l’Eix Macià, perspectiva nord. Sabadell, 1992. Autor: desconegut. Foto: Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell/Arxiu Històric de Sabadell. 52

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Control de qualitat en una empresa d’acabats de Sabadell. Autor: Andreu Masagué Claraco. Publicada el 1994 en el llibre Sabadell al tombant del segle. Editorial 24x36.

Sabadell. Telers. Autor: Andreu Masagué Claraco. Publicada el 1994 en el llibre Sabadell al tombant del segle. Editorial 24x36. 53

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

12. Treball de les DONES i dels MENORS a l’entorn tèxtil El treball de DONES, NENS i NENES al segle XIX L’estructura social de la segona meitat del segle XIX a Catalunya, que inclou un im· portant sector industrial, es caracteritza per una alta natalitat (que comença a minvar cap a finals de segle). La tecnologia és escassa i els salaris són baixos, això força el treball de les dones (mentre la maternitat no els ho impedeixi) i de nens i nenes. Els censos obrers de mitjan segle XIX (1858-1863) informen de la incorporació de nens i nenes a la fàbrica als deu anys. Felipe Monlau i Joaquim Salarich103 assenyalen que a les comarques interiors de Catalunya, l’inici del treball infantil és als sis anys. En el cas de Barcelona Ildefons Cerdà parla, l’any 1856, dels vuit anys. A Sabadell, l’escolarització és d’un any i mig, i comença entre els cinc i sis anys. Dels sis als deu anys els infants generalment ajuden a la família, o treballen en empreses a càrrec d’una persona responsable, sense figurar com a treballadors.104 Els homes treballen dels 10 als 60 anys, i les dones dels 10 als 30. Segons el cens obrer de 1850-1858, el treball infantil representa el 21%, però en realitat arriba al 25%.105 D’una banda, tenir fills d’entrada dona més feina i ocasiona més despeses a la família, però, de l’altra, durant uns anys fa créixer uns ingressos que les llars necessiten. Tam· bé cal considerar que el treball tèxtil del segle XIX requereix poca formació escolar, i amb un aprenentatge manual n’hi ha prou. Quant als ingressos, els de les dones són molt més baixos que els dels homes, i els joves de sexe masculí en poc temps guanyen més, i normalment reben augments de sou. En aquestes estructures familiars pràcticament cap membre de la família pot que· dar-se sense treballar, ja que això suposa una davallada d’ingressos que no es pot assumir.

103 MONLAU, Felipe; SALARICH, Joaquim (1960) a CAMPS, Enriqueta (2002), p. 266-267. 104 CAMPS, Enriqueta (2002), p. 267. 105 Ibíd., p. 267-268. 54

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Les NOVES LEGISLACIONS LABORALS del primer quart del segle XX El 13 de març de 1900 es publica la llei de treball de dones i nens, i es redueix la jornada a onze hores diàries. Pel que fa als infants, els menors de 10 anys no poden treballar. Entre els 10 i 14 anys els infants ho poden fer un màxim de 6 hores en es· tabliments industrials, i 8 en els de comerç, amb descansos d’una hora. Però els nens que ja saben llegir i escriure poden ser admesos als 9 anys. Es prohibeix el treball noc· turn als menors de 14 anys, i en determinades indústries als menors de 18. El treball nocturn no pot excedir les 48 hores setmanals. Pel que fa a les dones, la llei estableix noves regulacions en les situacions de part i lactància. Però aquestes lleis són objecte de bastants incompliments, especialment en temps de crisi.

La PROHIBICIÓ del TREBALL NOCTURN dels menors i de les dones Es desenvolupa una normativa que afecta els infants i els joves, i que limita activi· tats que es consideren inadequades per a la seva edat. Pel que fa a les dones, l’11 de juliol de 1912 es prohibeix, per llei, el treball nocturn en tallers i fàbriques. Al tèxtil, a partir del 14 de gener de 1914, no es permet treballar de nit les dones casades i les vídues amb fills. Les solteres i vídues sense fills poden treballar en horari nocturn de forma restringida, però a partir del 14 de gener de 1920 es prohibeix totalment el treball nocturn femení; encara que en aquest aspecte hi ha molta permissivitat amb els incompliments; i després de les negociacions, el decret llei que desenvolupa el descans nocturn femení no es promulga fins al 15 d’agost de 1927. La posició de moltes dones és d’oberta oposició a aquesta prohibició, ja que limita les seves opcions laborals. A més a més, en el treball de nit els sous són més elevats i aquesta modalitat els permet atendre millor les seves obligacions domèstiques.106

Les CONDICIONS de VIDA. Els SALARIS i la JORNADA DE TREBALL D’una banda els salaris nominals creixen poc des de principis del segle XX fins a l’any 1907, però des d’aquest any fins al 1919 augmenten progressivament, i l’any 1920 l’augment esdevé notable.107 Però la forta pujada del cost de la vida durant la I Guerra Mundial dona lloc a uns salaris reals molt baixos, que es recuperen de forma sensible a partir de 1919. Un estudi108 comparatiu dels nivells salarials d’una família obrera del ram tèxtil amb tres fills permet veure els canvis que es produeixen durant aquests anys: l’any 1904

106 NASH, Mary (2010). 107 LUQUE, Rafael (1999), p. 64. 108 Ibíd., p. 64-65. 55

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

per poder subsistir és necessari que treballi tota la família, de 1913 a 1919, només dos fills, i l’any 1925 n’hi ha prou que treballi el fill gran. Un estudi de l’historiador sabadellenc Esteve Deu mostra el total d’hores setmanals treballades al tèxtil sabadellenc. L’any 1896, 65, l’any 1911 (juliol) 62, l’any 1913 (setembre) 60, l’any 1919 (gener) 54 i, finalment, l’agost del mateix any (ja aprovada la jornada de 8 hores), 48. Durant aquests anys, els salaris de les dones són entre el 25% i el 50% del que cobren els homes, per la qual cosa els millors defensors del seu treball són els empresaris. A les dones se les considera mà d’obra complementària, però en realitat el seu treball és bàsic, i no només pel cost (força més barat), sinó també perquè en general eren més productives i menys conflictives.

ESTRUCTURA del TREBALL TÈXTIL el primer quart del segle XX En el període de 1913 a 1918, les dones constitueixen el 47% de mitjana de població ocupada a la indústria de la llana, el 76% a la indústria cotonera i un 12% al ram de l’aigua. Els menors representen un 14%, encara que aquestes xifres generalment es· tan per sota de la realitat. Les dones predominen als filats i teixits, i els homes a les llanes regenerades i al ram de l’aigua. El següent quadre, que fa referència a Sabadell, mostra la participació en el treball d’homes, dones i infants en percentatge (no inclou el treball a domicili).109 Llana

Cotó

Ram aigua

Total

Homes

37%

15%

71%

35%

Dones

47%

76%

12%

51%

Nens i nenes

16%

17%

14%

Totals

100%

El grau de qualificació varia, hi ha feines que es poden desenvolupar sense formació i altres que necessiten un aprenentatge que pot durar entre dos mesos i dos anys. Alguns treballs es poden fer a domicili, especialment els de les cosidores. Hi ha un conjunt de feines considerades exclusivament femenines, com és el cas de canoneres, cosidores, esborradores, escutiadores, metxeres, nuadores i ordidores.

109 LUQUE, Rafael (1999), p. 52-53. 56

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Augment significatiu de l’ESCOLARITZACIÓ DELS NENS al primer quart del s. XX L’any 1925 disminueix la fecunditat, i la mitjana de fills per família no arriba a dos. D’altra banda, les noves tecnologies requereixen una millor formació escolar i en l’aspecte econòmic el salari real augmenta des de 1919. Tot plegat fa que les taxes d’escolarització dels menors ja arribin al 70%.110 En l’àmbit tècnic som en la segona revolució industrial, encara que l’historiador sabadellenc Esteve Deu assenyala que la indústria llanera es modernitza poc. És l’època de l’electricitat, el gas i la metal·lúrgia, i les noves tecnologies exigeixen més educació formal. Les noves necessitats industrials incorporen més dones a la feina, encara que les retri· bucions que reben continuen sent bastant més baixes que les masculines. Les famílies escolaritzen llurs fills perquè tenen més possibilitats econòmiques, en· cara que també cal considerar com a factor d’escolarització les necessitats d’educació formal, que progressivament demanen les noves tecnologies. Però encara es triga més de quaranta cinc anys a establir l’ensenyament obligatori dels 6 als 14 anys, amb la Ley 14/1970, General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa (LGE), del ministre Villar Palasí.

La FEMINITZACIÓ DEL TREBALL TÈXTIL a la primera meitat del segle XX En un primer moment de la societat industrial, el treball de les dones bàsicament es limita a les que són joves i solteres. Des de principis del segle XX, dos factors influ· eixen de forma progressiva en l’estructura productiva de la població catalana: d’una banda, la disminució progressiva dels nivells de fecunditat i, de l’altra, la millora de les condicions laborals. En el cens de l’any 1930, una de cada quatre dones està activa laboralment i trenta anys més tard, ja en els 60, és una de cada tres.111 El treball de la dona catalana està molt vinculat al tèxtil, que és l’única indústria amb clar predomini del treball femení. De 1900 a 1960, en el sector tèxtil català, l’ocupació femenina creix més que la mas· culina, però en els anys seixanta la tendència s’inverteix. De 1910 a 1940 el nombre d’homes es manté estancat al voltant dels 50.000, mentre que el de les dones quasi es triplica: passa de 40.000 l’any 1910, a 110.000 l’any 1940. Però, a partir de la dè· cada dels vuitanta el procés torna a invertir-se i els homes superen numèricament les

110 CAMPS, Enriqueta (2002), p. 272. 111 LLONCH, Montserrat (1999), p. 36. 57

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

dones.112 També es va incrementant el nombre de treballadores casades. Els factors que determinen si la dona casada treballa són el nombre de fills, el tipus de treball i la remuneració que rep el marit. La segona revolució industrial (que es desenvolupa al voltant de l’acer, la química i de l’electricitat) és un factor molt important en la feminització del treball tèxtil. Permet crear nous llocs de treball per als homes i, com a conseqüència, la necessitat de més mà d’obra femenina (part de la qual prové de la immigració) per al ram tèxtil.

El TREBALL FEMENÍ durant la SEGONA REPÚBLICA Fins a la guerra civil les relacions laborals s’estableixen en l’àmbit local. El 2 de març de 1934 s’aprova el pacte col·lectiu que regula el treball en la indústria tèxtil llanera de Sabadell. El pacte manté diferències salarials significatives per a una mateixa feina entre homes i dones: per exemple, els teixidors cobren 65 pessetes. setmanals i les teixidores 41 (el 63%). El motiu que les feines les facin homes o dones depèn de raons salarials, de l’esforç físic necessari, de les dimensions de l’empresa o del costum. Els sindicats, fins i tot en l’època de la República, no canvien gaire les actituds socials de discriminació vers la dona i la igualtat salarial entre gèneres. D’altra banda, el pacte quasi no preveu el tre· ball domiciliari, que afecta bàsicament les dones, en les feines de cosidores i escutiadores.

El TREBALL FEMENÍ els ANYS DEL FRANQUISME Malgrat la problemàtica situació del període de l’autarquia, amb uns sous sota mí· nims i una cultura tradicionalista respecte a la dona, alguns sectors plantegen avançar cap a la igualtat per la mateixa feina entre homes i dones (es considera que les dones no poden fer els mateixos treballs que els homes, perquè poden tenir problemes per transportar productes pesants, o per realitzar activitats que, segons el criteri cultural de l’època, es consideren impròpies de la dona), i això serveix per justificar que se les ha de retribuir amb un màxim del 80% del sou dels homes. L’evolució dels sous, en el cas de les teixidores respecte als teixidors, passa d’una diferència del 63% en el pacte col·lectiu de la indústria llanera de 1934, al 71% en la reglamentació de l’any 1943, i en el conveni de 1962 puja al 74%.113 A grans trets, es pot considerar que aquests percentatges es podrien generalitzar, encara que en el cas de teixidors i teixidores, es considera que els homes han de fer-se càrrec dels telers més grans o complexos.

112 Ibíd., p. 37-38. 113 CALVET, Jordi (1999), p. 83. 58

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

El motiu bàsic que rebaixa les diferències de sou entre les dones i els homes, és l’oferiment de noves ocupacions als homes en altres sectors industrials de la ciutat, especialment a la metal·lúrgia on van trobar millors sous, i les dones, incloses les immigrants, s’ocupen en el tèxtil. L’ampliació del mercat de treball del sector tèxtil s’esdevé bàsicament en treball femení, per raons salarials i de mentalitat social. Tal com ja hem dit, el tèxtil és la indústria amb major predomini femení.

El TREBALL FEMENÍ de 1939-1960 a SA Marcet El reglament de règim interior de l’empresa114 estableix un sostre a la qualificació professional i a la remuneració de les dones. D’altra banda, en oficis en els quals les dones fan la mateixa feina que els homes, cobren menys. Generalment, quant a la categoria, les dones no passen d’oficiales. Les dones i els treballadors menors de 18 anys tenen prohibit el treball nocturn, i els homes tenen prioritat per fer hores extres. Homes i dones treballen, amb algunes excepcions, el mateix horari oficial. Les dones entren a l’empresa entre els 14 i 20 anys. S’incorporen més dones joves que no pas ho· mes, però en edats avançades hi ha més homes. Les dones tenen una vida laboral més curta. Els homes són menys, però treballen més temps. L’estada mitjana de les dones a la fàbrica és de 8 anys, i entre els 22 i 28 anys moltes dones abandonen la fàbrica, encara que en alguns casos no de forma definitiva. Predominen les casades per sobre de les solteres, i més per sota, les vídues o separades. La majoria de dones i homes que entren a la fàbrica són joves, saben llegir i escriure, i han fet un aprenentatge en altres fàbriques tèxtils. En l’àmbit organitzatiu, per a les dones la mobilitat interna és horitzontal (canvis de secció). Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, SA Marcet creix, amb una modernit· zació tecnològica limitada i una utilització intensiva del treball (bàsicament femení).

La CULTURA vers la dona Fins als anys seixanta, socialment, el rol fonamental assignat a les dones és la dedica· ció a la família. El seu treball remunerat es considera circumstancial (per a una etapa de la vida) i complementari (el seu sou “ajuda”).115 Aquesta mentalitat va bé als treballadors masculins, que generalment gaudeixen de ser els caps de família; als empresaris, ja que les dones cobren menys, i també a moltes dones que consideren que si poden, el millor és quedar-se a casa cuidant la família.

114 OLIVER, Elisabeth (1999), p. 91-111. 115 CALVET, Jordi (1999), p. 84. 59

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

A començaments del segle XX hi ha una elit de dones, que lluita pels seus drets, i en aquesta època ja apunta un feminisme incipient. Destaquen les escriptores Do· lors Monserdà i Carme Karr (aquesta darrera, entre 1907 i 1917 dirigeix la revista feminista Feminal), així com Francesca Bonnemaison, feminista i reformista d’arrels catòliques, que desenvolupa la seva tasca en el camp de l’ensenyament. També des· punten les pedagogues Maria Baldo, Rosa Sensat i Leonor Serrano (que també és advocada). En l’àmbit sindical, Teresa Claramunt, la seva neboda Emília Claramunt i Balbina Pi (les tres de tendència anarcosindicalista),116 així com Encarnació Dulcet, militant de les “Tres Classes de Vapor”, les quatre vinculades a Sabadell. Cal destacar també la sabadellenca Fidela Renom, feminista, activista social i primera dona elegi· da regidora de l’Ajuntament de Sabadell l’any 1934. No és fins als anys seixanta que les dones milloren la seva formació a causa dels canvis culturals, d’una relació més gran amb altres països europeus i del progrés social, tot això comporta un canvi de mentalitat, i que considerin la vida professional tant o més important que la familiar.

Visita de la doctora Maria Lluïsa Quadras Bordes a l’Escola Industrial acompanyada de la Junta de l’Associació de la Premsa. Personatges: Lluís Mas Gomis; Francesc Casañas Riera. Sabadell, ca 1928. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 116 DOMÍNGUEZ, Virgínia (1999), p. 28-29. 60

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Secció de Cosidores de peces de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. 1930. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell.

Passadores a l’aula de telers de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, ca 1930. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 61

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Alumnes de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, 1932. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell.

Alumnes en una classe de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, ca 1932. Autor: Francesc Ca· sañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 62

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Dones treballant a la sala d’estufes del Condicionament i Docks. Sabadell. 1920. Autor: Francesc Ca· sañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell.

Dones ordint la llana. Interior d’una nau tèxtil sense identificar. Sabadell, entre 1909 i 1936. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 63

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Cosidores de peces. Vicente Cascon SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda. Any 1990.

Preparant el teler. Vicente Cascon SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda. Any 1990. 64

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Nuadora. Vicente Cascon SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda. Any 1990.

Ordidora. Vicente Cascon SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda. Any 1990. 65

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Preparant la fileta de l’ordidor. Vicente Cascon SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda. Any 1990.

L’hora de plegar. Vicente Cascon SA. Autor: Carles Cascón Ramoneda. Any 1990. 66

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

13. MOVIMENT OBRER Els CONFLICTES SOCIOLABORALS A la dècada de 1840 apareixen les primeres associacions obreres, lligades al sector co· toner, com l’Associació de Teixidors de Sabadell i la cooperativa de producció Com· pañía Fabril.117 L’any 1846 hi ha la primera vaga general a Sabadell, dita de les “paperetes”, motivada per l’empadronament obligatori dels obrers, registrat en unes paperetes, sense les quals no es pot aconseguir una nova feina. En aquests fulls hi consten el nom, les observacions sobre la conducta i, en el cas de ser acomiadat, les causes que motiven l’acomiadament. En la pràctica marquen els treballadors més reivindicatius. La vaga comença el 13 de març en algunes fàbriques cotoneres, el 19 de març ja és general a tot el tèxtil i, finalment, el 23 de març l’autoritat renuncia a aquest sistema de con· trol.118 Uns anys més tard, el 1864, es produeix la primera vaga dels teixidors mecànics a la fàbrica dels germans Folguera, per reivindicar la jornada laboral de 10 hores i millores salarials.119 L’any 1870, es constitueix la Sociedad Cooperativa la Obrera Sabadellense120 i l’any següent es crea el Centro de Sociedades Obreras de Sabadell, que agrupa diferents sindicats d’ofici.121 L’any 1872, Sabadell té dues seccions adherides a la Primera Internacional, la dels teixidors mecànics de llana i la d’oficis diversos.122 L’any 1878, la Cooperativa La Obrera Sabadellense edifica com a seu dels sindicats, al carrer de l’Estrella, un local que rep el nom popular de l’Obrera.123

117 B ENAUL, Josep M. “Industrialització i moviment obrer a Sabadell (1840-1868)”. [en línia].<http://dugidoc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5513/52318.pdf>, p. 191. [Consulta: 15 juny 2017]. 118 Ibíd., p. 192. 119 BENAUL, Josep M. (2009), p. 135. 120 Ibíd., p. 160. 121 Ibíd., p. 160. 122 Ibíd., p. 161. 123 Ibíd., p. 160. 67

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

L’any 1883 té lloc la Vaga de les Set Setmanes, amb la participació activa de Teresa Claramunt,124 en la qual, novament, es reclamen una jornada laboral de 10 hores i millores salarials, i que acaba amb una derrota obrera, però que enceta una nova etapa de conflictivitat laboral.125 Després de la Vaga de les Set Setmanes, els anarquistes més radicals creen l’Ateneu Obrer i el Centro Libre Obrero, conegut com La Torradora.126 L’any 1888, a Barcelona, es funda la Unión General de Trabajadores (UGT). L’any 1898 es constitueix la Federació Obrera de Sabadell, situada en les posicions del sindicalisme revolucionari. El seu òrgan és el diari El Trabajo.127 El 21 d’agost del 1899, en disconformitat amb el sistema de remuneració a preu fet, es declara una vaga a la secció de teixits de l’empresa Seydoux i Companyia, i el 28 de novembre en solidaritat amb els vaguistes de Seydoux128 esclata una vaga general local de dos dies. L’any 1903, la Federació Obrera de Sabadell passa a denominar-se Federació Local de Sabadell i crea la Federació Sabadellenca d’Obrers de l’Art Fabril, que agrupa totes les seccions de la indústria tèxtil.129 El 6 d’agost del 1910 es declara una nova vaga a l’empresa Seydoux, el detonant és l’acomiadament de tres obrers sindicats, la disconformitat amb el sistema de remune· ració no resolt en l’anterior vaga és una de les reivindicacions. L’aturada acaba el 16 de desembre del 1910.130 En solidaritat amb els treballadors de Seydoux, a Sabadell es convoca, del 26 al 30 d’octubre, una vaga general. El 30 d’octubre es funda, a Barcelona, la CNT, sindicat predominant en el sector tèxtil en el període d’entreguerres. El 4 d’agost del 1913 es declara una vaga general en demanda de la reducció de la jornada laboral i d’una millora dels sous. S’acaba el 12 d’agost.131 El 24 es promulga un reial decret que estableix una jornada laboral de 60 hores setmanals.132

124 CASTELLS, Andreu (1975-1983), p. 10.46. 125 BENAUL, Josep M. (2009), p. 156. 126 Ibíd., p. 161. 127 Ibíd., p. 161. 128 CASTELLS, Andreu (1975-1983), p. 12.57. 129 BENAUL, Josep M. (2009), p. 161. 130 CASTELLS, Andreu (1975-1983), p. 14.42. 131 Ibíd., p. 14.60. 132 DEU, Esteve (2009), p. 257. 68

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

El 12 d’agost del 1917 comença una vaga general revolucionària d’àmbit estatal, que a Sabadell és fortament reprimida per l’exèrcit i que se salda amb 13 morts, una tren· tena de ferits, i la destrucció parcial de l’edifici de l’Obrera.133 El període del 1918 al 1922 és molt conflictiu a causa de la pèrdua del poder adqui· sitiu dels salaris. El 10 d’octubre del 1918, els treballadors del ram de l’aigua es declaren en vaga per reclamar la jornada de 9 hores diàries i millores salarials.134 El conflicte s’estén a tota la indústria tèxtil de Sabadell.135 El locaut (tancament patronal) que imposa la Unió Industrial provoca discrepàncies entre els empresaris i produeix una forta crisi interna que acaba amb la dissolució de l’entitat, la primavera del 1919.136 L’any 1919, uns mesos abans de la promulgació del Reial Decret de l’1 de maig (aquesta norma és el resultat de la vaga de la Canadenca), Sabadell s’avança en la implantació de la jornada de 48 hores.137 Entre els anys 1920 i 1922, es viu una situació de forta crisi, a causa d’uns percentat· ges d’atur molt elevats (en alguns sectors superiors al 50%) que originen una situació de conflictivitat.138 A partir del febrer del 1922 l’activitat productiva torna als nivells del 1913. L’any 1923, amb l’establiment del directori militar del general Primo de Rivera, el man· teniment del salari real i amb els sindicats silenciats, hi ha una calma social que es manté fins al final de la dècada.

El període de la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA El 1931, amb l’adveniment de la Segona República, s’aconsegueixen, per primera ve· gada, les vacances pagades d’una setmana, però, amb una sèrie de vagues de caràcter polític, la conflictivitat rebrota. El 3 de setembre del 1931 es declara una vaga general en favor de l’alliberament dels presos polítics.

133 Ibíd., p. 259-260. 134 Ibíd., p. 260. 135 Ibíd., p. 260-261. 136 Ibíd., p. 261. 137 Ibíd., p. 261. 138 Ibíd., p. 262-263. 69

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

El 15 de febrer del 1932 té lloc una vaga general per protestar contra les deportacions de dirigents sindicals. En aquesta època la Federació Local de Sindicats (FLS) se separa de la CNT. Entre el 24 d’agost del 1933 i l’1 de marc del 1934, va tenir lloc a Sabadell una vaga d’una hora diària per forçar els empresaris a unes noves bases de treball. L’objectiu del sindicat Unió de l’Art Fabril i Tèxtil de la FLS és crear una borsa de treball, de manera que el patró no pugui contractar obrers lliurement, sinó que ho hagi de fer a través del sindicat. A més, hi ha altres reivindicacions com l’augment de salari de cosidores, esborradores i escutiadores, i la supressió de les hores extraordinàries. El dia 1 de març es presenta un projecte de pacte col·lectiu amb acords, però que continua denegant la borsa de treball. Com a resposta, 10.000 obrers del sector llaner es declaren en vaga. En aquesta situació, la Generalitat intervé de forma ràpida: declara obligatori que tant els patrons com els obrers de Sabadell s’apuntin a l’oficina local de col·locació, fet que posa fi a la vaga.139 En el context dels Fets d’Octubre de 1934 es declara una vaga general que, a Sabadell, per iniciativa de l’Aliança Obrera local, s’avança un dia, i la primera acció de la qual és la presa de l’Ajuntament i, posteriorment, la detenció d’empresaris. La situació dura fins al diumenge 7 d’octubre i, posteriorment, provoca una important repressió.140 L’esclat de la guerra civil, el juliol del 1936, suposa un canvi molt important en el funcionament de les indústries, marcat per les confiscacions, el control obrer i les col·lectivitzacions.

Final de la GUERRA CIVIL Acabada la guerra civil, l’abril del 1939, el nou Estat, el gener del 1940, crea el Sindi· cato Vertical, com a única organització sindical legal durant el franquisme.141 El 1947 es creen, per decret, els jurats d’empresa que no comencen a funcionar fins al 1956.

Canvis en la dècada dels 60. La NEGOCIACIÓ DELS CONVENIS L’any 1958 es promulga la llei de negociació col·lectiva, i el 1962 el decret sobre conflictes col·lectius, que obre noves possibilitats d’utilització del sindicat vertical per part del moviment obrer d’oposició.142

139 BENGOECHEA, Soledad (2015), p. 92-103. 140 DEU, Esteve (2009), p. 264-265. 141 Viquipèdia: [en línia] <https://ca.wikipedia.org/wiki/Sindicat_Vertical> [Consulta: 4 març 2007]. 142 MOTA, José F. (2010), p. 4. 70

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

El 20 de novembre del 1964, a la parròquia de Sant Medir de Sants, es funden les Comissions Obreres (CCOO).143 L’any 1966, l’aplicació de l’ordenança laboral tèxtil, publicada el 1965, suposa un increment del 20% del cost de la mà d’obra.144 El 16 de març del 1967 el Tribunal Suprem il·legalitza CCOO. A finals del 1969, per la demanda de millores salarials, hi ha tot un seguit de conflic· tes al tèxtil que afecten empreses sabadellenques com Soler Torrella i Estruch Tèxtil, SA.

Augments de la CONFLICTIVITAT i la MOBILITZACIÓ (1970-1976)145 El mes de febrer del 1971, amb motiu de l’acomiadament de dos enllaços sindicals de l’empresa Estruch Tèxtil SA, hi ha una vaga de solidaritat en empreses del ram de l’aigua de Sabadell, que arriba a afectar gairebé la totalitat del sector.146 I el 13 de desembre es convoca una aturada general de 24 hores pel rebuig a la nova ordenança laboral del sector;147 segueix la convocatòria pràcticament tot el ram de l’aigua de Sabadell. El mes de març del 1972, per disconformitat amb el conveni, hi ha noves aturades que afecten empreses tèxtils del ram de l’aigua de Sabadell i d’altres localitats.148 Aquest any, el sector llaner aconsegueix l’objectiu d’una jornada laboral de 44 hores setmanals. L’any 1974 hi ha, novament, aturades al ram de l’aigua, motivades per la negociació del nou conveni col·lectiu, que el dia 11 de març a Sabadell segueixen pràcticament la meitat dels treballadors del sector.

NOVES REESTRUCTURACIONS149 Els nous plans de reestructuració, que es posen en marxa entre 1975 i 1979, suposen la pèrdua de 10.000 llocs de treball en el sector llaner.

143 Ibíd., p. 10. 144 CALVET, Jordi (2009), p. 340. 145 MOTA, José F. (2010), p. 18. 146 CALVET, Jordi (2009), p. 387. 147 MOTA, José F. (2010), p. 21. 148 Ibíd., p. 21-22. 149 Ibíd., p. 28. 71

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

El juny de 1975, el sindicat vertical convoca per darrera vegada eleccions sindicals, que tenen una alta participació dels treballadors. Les candidatures unitàries obreres i democràtiques impulsades per CCOO i USO obtenen bons resultats en el sector llaner i guanyen clarament a les empreses del ram de l’aigua. El 1976, amb motiu dels nous convenis i també a causa del moment polític, és un any conflictiu a tot el sector. A Sabadell, el 18 de febrer, enmig d’una situació con· flictiva a tota la ciutat, hi ha una aturada general del sector llaner150 per pressionar la negociació d’un conveni que afecta uns 18.000 treballadors. Enmig d’una situació ciutadana conflictiva que fa dies que dura, i que s’agreuja a partir del 19 de febrer a causa de l’actuació policial, els treballadors del tèxtil se sumen a la vaga general de caràcter polític que comença el dilluns 23 de febrer, i que arriba al seu zenit el dijous 26 de febrer amb la paralització de tota la ciutat.151,152 Les vagues es van estenent. El dia 8 de març, en una assemblea d’enllaços a Terrassa, es convoca vaga en el sector llaner a Terrassa i Sabadell per als dies 9, 10 i 11 de març. El 12 hi ha vaga al ram de l’aigua, per al conveni, fins que finalment s’arriba a un acord el 22 de març.153 L’any 1977 la crisi del sector tèxtil s’aguditza. L’atur passa a ser la principal preocu· pació dels sindicats. El mes de novembre es presenta l’avantprojecte de plataforma per a un conveni unificat de tot el sector tèxtil. El 13 de novembre es constitueix la Federació Tèxtil de CCOO de Catalunya.154 El 12 d’abril del 1978 es convoca, amb èxit, un dia de vaga a tot el tèxtil. Es reclama un conveni únic per a tot el sector i per a tot l’Estat. El mes de juliol s’arriba a un acord que accepta el conveni únic.155

NOU CONVENI en temps de crisi Les eleccions sindicals del 1978 donen la majoria, amb més d’un 40% dels delegats, a CCOO, seguides per UGT amb més del 20% i USO amb un 5%. Després d’unes nego· ciacions difícils se signa el conveni el 16 de març del 1979 amb una vigència d’un any.156

150 Ibíd., p. 29. 151 VINADER, Xavier (2012), p. 75-95. 152 DOMÈNECH, Xavier (2002), p. 269-299. 153 MOTA, José F. (2010), p. 30. 154 Ibíd., p. 32. 155 Ibíd., p. 34. 156 Ibíd., p. 36. 72

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

El gener del 1980, els sindicats UGT i USO, i la patronal CEOE signen l’Acord Marc Interprofessional (AMI) que fixa les bases del III Conveni unificat. El 27 i 28 d’abril CCOO, que no ha signat l’AMI, convoca una vaga en contra del conveni que té poc seguiment.157

Des del pou de la crisi cap a la CEE L’any 1981, davant la situació de crisi i el tancament d’empreses en el marc del Plan de reconversión, els sindicats redacten els seus propis plans que posen èmfasi en la defensa dels llocs de treball, en la jornada de 40 hores, la supressió de les hores extres estructurals, els plans de reindustrialització i d’altres reivindicacions.158 El darrer tri· mestre, el nombre d’aturats a Sabadell supera els 20.000. La crisi afecta sobretot al tèxtil i al metall. Pel que fa als acomiadaments, la crisi del sector és tan evident que en les negociacions entre la patronal i els sindicats es dona preferència a mesures no traumàtiques.159 L’any 1982, la situació del tèxtil fa que la conflictivitat del sector baixi molt i que els treballadors no segueixin les convocatòries de vaga amb motiu del conveni 19821983.160 La crisi té com a conseqüència un augment de la precarietat i de l’economia submer· gida, sobretot en el sector de la confecció.

De ciutat industrial a CIUTAT DE SERVEIS L’any 1996 el sector serveis supera per primera vegada al sector industrial. El final de la dècada dels 90 es caracteritza socialment pel pactisme. A partir de l’any 2000 Sabadell deixa de ser una de les principals ciutats industrials de l’Estat.

157 Ibíd., p. 37. 158 Ibíd., p. 39. 159 Ibíd., p. 40. 160 Ibíd., p. 41. 73

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Obrers sabadellencs detinguts el dia 1 d’abril del 1891. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell.

La Creu Roja passant pel carrer de Sant Quirze, traslladant una víctima dels aldarulls del Sindicat Obrer del carrer de l’Estrella, 20 de juliol de 1917. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 74

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Retrat de Teresa Claramunt. (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931). Autor: desconegut. Fons Ricard Simó Bach/Arxiu Històric de Sabadell.

Retrat de Josep Moix i Regàs. Autor: Rafael Molins. Fons Ricard Simó Bach/Arxiu Històric de Sabadell.

Retrat de Fidela Renom i Soler. S.d. Autor: desconegut. Fons Ricard Simó Bach/Arxiu Històric de Sabadell. 75

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Membres del BOC (Bloc Obrer Camperol) davant de la façana de la seva seu a Sabadell. 1934. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell.

Manifestació a Sabadell durant la vaga general del 1976 passant pel carrer de Lacy, davant de la fàbrica textil Anónima Torras Font. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell. 76

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Concentració a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer de Sabadell, durant la vaga general del 26 de febrer de 1976. Autor: desconegut. Foto: PSUC. Delegació de Sabadell/Arxiu Històric de Sabadell.

Capçalera de la manifestació contra l’atur amb una pancarta “asamblea de parados por su puesto de trabajo”. Sabadell. 26 de novembre de 1977. Autor: Pere Farran/Arxiu Històric de Sabadell. 77

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Vaga del tèxtil. Manifestació davant del Gremi de Fabricants per pressionar en la negociació del conveni tèxtil, 6 de març de 1979. Autor: Pere Farran. AGFS.

Efectes causats per un artefacte explosiu llançat a la façana del Gremi de Fabricants, 21 de gener de1979. Autor: Pere Farran. Arxiu Històric de Sabadell. 78

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

14. MÓN EMPRESARIAL ANTECEDENTS L’any 1559 es constitueix la Confraria de Paraires de Sabadell, precursora del Gremi de Fabricants.161 Les primeres ordinacions escrites de la confraria daten del 2 de novembre del 1559, i regulen tres qüestions relacionades amb els draps fabricats a Sabadell: la pertinença a la confraria, el compromís dels paraires amb els teixidors de Sabadell i l’obligació d’identificar els draps amb un senyal (plom). Posteriorment es concreta més a fons la regulació referida als teixidors. L’any 1565, el Gremi de Paraires crea els estricadors, equipament productiu del gremi durant segles,162 que es van poder utilitzar a partir de mitjan gener del 1566. El Gre· mi cobra per cada drap estricat (inicialment un sou per drap). L’any 1586 es funda la Confraria de Teixidors.163 Des de llavors la manufactura dra· pera local va quedar estructurada en dos gremis. La nova confraria, des del 1594, estableix les primeres ordinacions, on es fixen els preus del tissatge, molt per sobre dels que han establert els paraires tres dècades abans. Aquests preus es van renovant successivament fins al 1770. El Gremi de Paraires, des del 1648 fins al 1732, estableix tota una sèrie d’orde· nacions. L’aprenentatge és un aspecte bàsic del sistema gremial. El 1721 el gremi intenta impedir la fabricació a tots els no agremiats, cosa que provoca un plet amb l’Ajuntament. Les ordenances de 1732 del Gremi de Paraires, aprovades per la Reial Audiència, regulen tot el procés d’aprenentatge per assolir la mestria, fet que queda registrat en els llibres de la Confraria.164 L’any 1751, el Gremi promulga unes noves ordenances tècniques, molt detallades, amb l’objectiu de garantir la qualitat de la producció drapera.165 El 1753 s’estableix l’obligació de la visura per garantir el compliment de les ordenances, i a les peces hi ha de figurar els noms de Sabadell i del fabricant.

161 BENAUL, Josep M.; TORRA, Lídia (2009), p. 45-46. 162 Ibíd., p. 46. 163 Ibíd., p. 47. 164 Ibíd., p. 48-58. 165 Ibíd., p. 60. 79

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

La dècada del 1760 queda marcada pel conflicte entre els gremis de paraires i de teixidors a causa de la voluntat dels paraires de donar feina a teixidors d’altres viles. El 1766 els teixidors pretenen obligar els paraires a teixir només a Sabadell. La Junta de Comerç prohibeix posar la marca de Sabadell a les peces teixides a altres viles. Arran de les ordenances del 1769, els paraires s’oposen a qui, sense ser mestre de cap ofici tèxtil, fabriqui, i també obstaculitzen que els mestres teixidors esdevinguin fabricants.166 El 1785 els teixidors sostenen, en conflicte amb els paraires, que ells són els fabricants i d’acord amb això, si el fabricant és el teixidor, en la peça hi ha de constar el nom del lloc on ha estat teixida, amb això es vol impedir que els paraires recorrin a teixidors forasters. La Junta de Comerç falla a favor dels paraires sabadellencs, els reconeix com a fabricants en detriment dels teixidors. Els paraires acumulen cada vegada més funcions empresarials, i s’accentua la dependència i proletarització dels teixidors.167 A finals de la dècada, amb l’eliminació de la visura, els teixidors no poden controlar si els paraires utilitzen teixidors no agremiats. Els paraires sabadellencs no estan dis· posats a acceptar les restriccions gremials.168 El terme paraire cada vegada més es va substituint pel de fabricant.

NOUS TEMPS Entre el 1843 i el 1852 es creen les primeres societats per proveir d’aigua i gas.169 L’any 1859, a iniciativa de Pere Turull i amb el suport de catorze fundadors, nou dels quals eren fabricants llaners, es crea la Caixa d’Estalvis de Sabadell.170 El crèdit de l’entitat a la indústria esdevé significatiu a partir de la dècada del 1870, encara que amb caràcter complementari. La Caixa contribueix al finançament d’equipaments per a la ciutat i ajuda al desenvolupament d’algunes empreses de serveis públics com la del subministrament de l’aigua. La primera obra social de gran abast que promou és el nou edifici de l’Escola Industrial. Entre el 1863 i el 1870 hi ha una sèrie de canvis en l’organització empresarial, ja que els antics gremis van quedant obsolets, les regulacions gremials de l’antic règim s’abo· leixen el 1834, i un primer intent d’adaptació als nous temps és, sense dissoldre l’antic

166 Ibíd., p. 61-63. 167 Ibíd., p. 63-64. 168 Ibíd., p. 65-66. 169 BENAUL, Josep M. (2009), p. 200. 170 Ibíd., p. 201. 80

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

gremi de paraires, constituir el Instituto Industrial de Sabadell, primera organització corporativa moderna dels fabricants sabadellencs. L’activitat principal del Instituto està centrada en l’ensenyament tècnic, l’accés al disseny de teixits estrangers i la política aranzelària. La seva activitat docent dura fins al 1868, i el 1870 es dissol.171 L’any 1873, antics dirigents del Instituto industrial creen el Centro Industrial, amb un caràcter interclassista. Una activitat remarcable de l’entitat és l’ensenyament, que es feia en horari nocturn, de càlcul mercantil i tenidoria de llibres, i probablement també de teoria de teixits. D’aquí en va sortir l’escola de Cal Taché. El 1875 intervé en el debat aranzelari: demana un augment de l’aranzel per als teixits de llana estrangers.172 El 10 de març del 1879 s’aprova un nou reglament que posa les bases d’una nova organització corporativa moderna, els nous estatuts posen de manifest la continuïtat amb l’antic Gremi de Paraires, que passa a ser el Gremi de Fabricants. Les lleis aran· zelàries són objecte de l’atenció continuada de la nova entitat.173 Una de les activitats del nou gremi, l’any 1881, és la secció d’informes comercials i de defensa de fallides. Amb el nom de Unión Lanera Española, tenia una doble funció: informació comercial per prevenir impagats i acció solidària per fer front a fallides.174 La creació del Banc de Sabadell és fruit d’una iniciativa col·lectiva dels fabricants llaners. Un dels seus objectius és respondre al problema de subministrament de llanes estrangeres. Prop dels dos terços dels seus fundadors estan vinculats a la indústria llanera. L’any 1883, el Gremi inaugura la seva nova seu del carrer de Sant Quirze,175 finança· da pel Banc de Sabadell (fins al 1954 també serà la seu d’aquesta entitat financera).176 Inicialment els afiliats eren els fabricants de teixits, i a partir del 1891 els industrials filadors. L’any 1886, des del Gremi es constitueix la Cambra de Comerç de Sabadell. Fins l’any 1901, els associats d’ambdues entitats són els mateixos, i fins al 1912 van jun· tes.177 Durant tot aquest període la Cambra és una secció més del Gremi.

171 Ibíd., p. 130-137. 172 Ibíd., p. 138-144. 173 Ibíd., p. 171-180. 174 Ibíd., p. 189. 175 Ibíd., p. 144-146. 176 Ibíd., p. 202. 177 Ibíd., p. 147-148. 81

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

L’any 1899 es crea la Unió Industrial, la secció del Gremi encarregada, com a únic interlocutor de la indústria llanera, de les relacions laborals, intervenció en els con· flictes i negociacions.178 L’any 1918, el locaut que imposa la Unió Industrial arran de la vaga del ram de l’aigua provoca discrepàncies entre els empresaris i provoca una forta crisi interna que acaba amb el tancament de l’entitat la primavera del 1919.179 L’any 1902 el Gremi, juntament amb l’Acadèmia de Belles Arts, endega l’Escola In· dustrial d’Arts i Oficis, institució dedicada a l’ensenyament professional.180 Després de desenvolupar la seva tasca en l’actual edifici del Museu d’Història, el 1910 aquesta institució s’ubica a l’edifici modernista de la plaça del Mercat, construït per la Caixa de Sabadell i que el cedeix en règim d’arrendament al patronat de l’Escola.181 En uns magatzems, construïts pel Banc el 1883, l’any 1908 el Gremi hi instal·la el Condicionament Públic Municipal. L’any 1915 compra aquest espai.182 L’any 1917 es constitueix la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball, per a l’atenció dels treballadors en cas d’accidents o malaltia professional, i per a la gestió del sistema de subsidis establert. Les seves primeres instal·lacions s’inauguren, l’any 1919, al carrer de Gràcia i l’any 1928 es traslladen al carrer de la Creueta. L’empre· sariat llaner també participa en el consell impulsor del Consultori de Puericultura i Maternologia, amb la construcció de l’edifici conegut com la Maternitat.183 L’any 1918, el Gremi inaugura un nou edifici per al Condicionament i els Docks (grans magatzems per al dipòsit de les partides de llana i matèries primeres tèxtils) al costat del que ja compleix aquestes funcions el 1908, i que el 1920 es decideix ampliar.184 A mitjan 1919, el Gremi de Fabricants contribueix a la reorganització del sometent per reforçar les organitzacions repressives de l’exèrcit i la Guàrdia Civil. En la me· mòria de l’entitat s’expressa una doble preocupació pel començament de la pèrdua de mercats exteriors, l’augment de les importacions de teixits estrangers i el conflicte social permanent amb els sindicats.

178 Ibíd., p. 165-166. 179 DEU, Esteve (2009), p. 261. 180 BENAUL, Josep. M. (2009), p. 188. 181 H istòria de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis [en línia] <http://www.xtec.cat/~fpomes/cursd98/m5ex1/ historia.htm>. [Consulta: 6 març 2017]. 182 BENAUL, Josep M. (2009), p. 202-203. 183 DEU, Esteve (2009), p. 280. 184 Ibíd., p. 278. 82

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

L’any 1920, l’Associació de Fabricants de Teixits de Llana aprova unes bases de treball que consoliden acords anteriors i que suposen millores en les condicions de treball. La persistència dels conflictes durant aquest any porta, el 24 de maig, a la constitució de la Federació Patronal de Sabadell (integrada també per altres patronals no tèx· tils), que reprèn els objectius de la Unió Industrial. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) fa poc necessària l’existència d’un ens autònom per resoldre conflictes, moltes empreses es donen de baixa i el Gremi assumeix les funcions d’arbitratge en cas de conflicte.185 L’any 1921 hi ha una forta crisi en la major part de les activitats llaneres locals del sector, en algunes amb percentatges d’atur superiors al 50%.186 L’any 1922 es torna als nivells de producció del 1913 gràcies, en part, al nou aranzel proteccionista que limita les importacions, i es recupera el mercat interior parcial· ment abandonat. Amb l’aportació d’un milió de pessetes per part de 57 empresaris llaners, el setembre del 1924 es crea UTESA (Unión Textil Exportadora SA). El seu objectiu és exportar teixits elaborats pels socis de l’entitat. El resultat és molt pobre i l’entitat es liquida el maig del 1928 (les vendes globals en tot aquest període són inferiors a les 600.000 pessetes).187 L’any 1931, les associacions empresarials s’agrupen en la Federació Tèxtil de Sabadell i, en l’àmbit estatal, en la Federació d’Associacions de la Indústria Llanera. La major cohesió de l’empresariat local es tradueix en l’oposició radical a diverses iniciatives governamentals, com la llei de control obrer sobre les indústries del 1931, la nova llei sobre accidents de treball del 1932, el nou reglament sobre inspeccions sanitàries de les indústries del 1933, la contractació de nous treballadors des de l’oficina de col· locació obrera del 1934 i, en un moment de màxima conflictivitat, durant els Fets d’Octubre del 1934, l’empresariat dona suport a les autoritats militars.188 Des de la fi del 1934 fins al gener del 1936, la calma fou relativa, però el cop d’estat militar del juliol del 1936 suposa un nou canvi de relacions entre l’empresariat i les organitzacions obreres.189

185 Ibíd., p. 255-257. 186 Ibíd., p. 263. 187 Ibíd., p. 272-273. 188 Ibíd., p. 265. 189 Ibíd., p. 268. 83

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

La GUERRA CIVIL i el nou Estat Durant la guerra civil, les funcions del Gremi de Fabricants inicialment són assumi· des per la Comissió de Representants d’Entitats de la Indústria Tèxtil, creada per les noves autoritats del municipi, i integrada per cinc empresaris.190 L’any 1939, en acabar la guerra, la primera decisió que ha de prendre el Gremi és la seva pròpia continuïtat. Tot i l’opinió en contra d’alguns sectors falangistes, les noves autoritats permeten la continuïtat del Gremi com a entitat col·laboradora del Sindi· cato Nacional Textil (SNT), amb la mateixa junta que abans de la guerra.191 El març del 1941, el Gremi crea la societat Exportaciones y Contratos, SA, central de compres de les matèries primeres i dels productes que necessita la indústria llanera. El 1946, aquesta societat es dissol i és substituïda per la CAITS, que subscriu la part sabadellenca d’AGILESA.192 L’any 1948, el Gremi dona suport a la creació de la Compañía de Aguas de Sabadell, SA (CASSA).193 Durant la dècada del 1960 el Gremi es fixa com a objectiu la modernització del sector llaner, la quals cosa només és possible amb plans d’intervenció, com el Plan general de ordenación y desarrollo de la industria textil lanera española del 1964 i el Plan de reestructuración y ordenación de la industria textil lanera del 1975.194 El 1966, el Gremi crea el Servei d’estudis amb l’objectiu d’influir, a través dels mit· jans de comunicació o amb informes i publicacions, en la política industrial i comer· cial del govern.

Adaptació als NOUS TEMPS El 1977, amb la democràcia, el Gremi recupera el seu funcionament normal com a organització empresarial, cosa que suposa una nova etapa de confrontació i pacte en les relacions laborals.195

190 Ibíd., p. 289. 191 CALVET, Jordi (2009), p. 311. 192 Ibíd., p. 318. 193 Ibíd., p. 324. 194 CALVET, Jordi (2009), p. 330-333. 195 DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 440. 84

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Els NOUS DOCKS Entre 1960 i 1977, en diferents fases, el Gremi edifica uns nous magatzems del Con· dicionament i Docks prop de l’estació de Renfe Sabadell Sud.196 El 1979 crea Alma· cenes Generales del Vallés (ALGEVASA), empresa d’emmagatzematge i logística de productes no tèxtils, per compensar la disminució progressiva d’emmagatzematge de matèries tèxtils.197 El 1982 es cala foc en els nous Docks, l’incendi crema les matèries emmagatzemades i també destrueix l’edifici. La resposta del Gremi és molt ràpida i al cap de dos anys s’inaugura un nou local.198 L’any 1981, el Gremi participa activament en la negociació del Plan de reconversión textil, vigent fins al 1986, que facilita ajuts en forma de subvencions i crèdits per a inversions en tecnologia, disseny, foment de l’exportació i altres acords en l’àmbit laboral.199 El 1985, davant la manca d’aprenents i de la transformació soferta pel sistema edu· catiu, el Gremi inaugura l’Escola Tèxtil d’Arts i Oficis, i el 1989 l’Escola Superior de Disseny Tèxtil, ambdues a l’edifici dels Docks vells a la Gran Via.200 L’any 1997, la Federació d’Acabadors trasllada la seva seu als locals del Gremi. El 2000 neix la Fundació del Gremi de Fabricants. Davant de la nova realitat del tèxtil, amb l’objectiu de mantenir i desenvolupar el patrimoni acumulat per l’entitat al llarg dels anys, el Gremi promou el projecte Casa Comuna del Tèxtil. Un primer pas en aquest sentit és, l’any 2001, l’acord de col· laboració amb la Federació Tèxtil Sedera de Barcelona.201 El Gremi inicia la promoció de la internacionalització del tèxtil llaner a partir de missions comercials a l’estranger en la dècada dels 90, i intensifica aquesta activitat a partir del 2000. La globalització tèxtil s’accelera al començament del segle XXI, amb l’adopció per part de les grans cadenes de distribució de polítiques de subministrament globals, així com amb la liberalització dels intercanvis tèxtils internacionals, que l’any 2005

196 CALVET, Jordi (2009), p. 342-343. 197 DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor (2009), p. 433. 198 Ibíd., p. 433. 199 Ibíd., p. 414. 200 Ibíd., p. 432. 201 Ibíd., p. 433-436. 85

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

culminen, pel que fa a les importacions, amb la desaparició de les quotes i, finalment, amb la política aperturista de la UE en el sector tèxtil.202

Retrat de Pere Turull i Sallent. (Sabadell, 1796-1869) S.d. Autor: desconegut. Fons Ricard Simó Bach/Arxiu Històric de Sabadell.

Retrat de Ferran Casablancas Planell. Autor: desconegut /Arxiu Històric de Sabadell.

Salvador Ribé Garcia. Fundador de Filatures Ribé. Alcalde de Sabadell (1931-1934). Autor: desconegut. Arxiu Miquel Ribé Piqué.

Retrat de Josep Duran i Sors. S.d. Autor: desconegut. Fons Ricard Simó Bach/Arxiu Històric de Sabadell.

202 Ibíd., p. 434-435. 86

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Fundadors del Instituto Industrial de Sabadell. Any 1864. AGFS.

Façana de l’edifici de l’antiga Escola Industrial. Sabadell, 1902. Edició postal. Autor: desconegut/Arxiu Històric de Sabadell. 87

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Façana del Gremi de Fabricants i del Banc de Sabadell al carrer de Sant Quirze. Entre 1920-1936. Autor: Francesc Casañas Riera/Arxiu Històric de Sabadell. 88

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Incendi de l’edifici dels Docks. Sabadell 14 de juny de 1982. Autor: Pere Farran/Arxiu Històric de Sabadell.

Pràctiques de l’Escola Tèxtil d’Arts i Oficis amb un teler automàtic Gregori, fi de la dècada de 1990. Autor: desconegut/AGFS. 89

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Contínues de filar de Hilaturas Ribé SL. Anys 90. Arxiu Miquel Ribé Piqué.

Homenatge a Antoni Miró, 20 de gener de 2005. Autor: Pere Farran/AGFS. 90

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Junta del Gremi, 18 d’octubre de 1984. Autor: Pere Farran. AGFS.

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Escola Superior de Disseny als antics Docks, 2017. Foto: Sebastià Serra. 92

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

15. El procés tèxtil de la LLANA. ESQUILAR (tisores o pelades) SORTEIG (finura, llargada i color, bàsicament) RENTAT (leviatan) ASSECAT I OBERTURA FILATURA DE CARDA (fibra curta)

FILATURA D’ESTAM (fibra llarga) UNTAR I BARREJAR

TENYIR UNTAR I BARREJAR

CARDAR

GILSAR Primer passatge Segon passatge Tercer passatge

Carda emborradora Carda repassadora Carda metxera FILAR (selfactina o contínua)

PENTINAR TENYIR ALLISAR GILSAR PREPARACIÓ

REPENTINAR

FILAR (contínua)

VAPORAR DOBLAR

TENYIR

TRAMA

DOBLAR ORDIR

TENYIR

TEIXIR

TRAMA

AMIDAR I REPASSAR (cosidores)

CARBONITZAR

RENTAR

PERXAR

DESGREIXAR

BATANAR

ESTRICAR

TINTAR

TONDOSAR REPASSAR FIXAR PREMSAR AMIDAR I REPASSAR EMPAQUETAR I DESPATXAR

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

16. APÈNDIX L’ESCOLA DE DISSENY TÈXTIL DE BARCELONA Dins del conjunt de la història de la nostra indústria tèxtil, no podem pas deixar d’esmentar la creació, en els primers anys 60 del segle passat, de l’Escola de Disseny Tèxtil de Barcelona, per l’empenta, la visió i, també, cal dir-ho, per la positiva i tenaç tossuderia d’un sabadellenc: en Ramon Folch i Roca. I per cert, amb molts dubtes i reticències per part d’alguns, però també amb el suport decidit i franc d’altres; entre ells, l’industrial teixidor i pintor, Josep Llorens, i l’industrial tintorer, Pere Raventós i Buira. Així es va gestar una veritable escola de disseny tèxtil d’alta volada, i amb res· sonàncies de l’anglesa Arts of Crafts, l’alemanya de la República de Weimar, Bauhaus, i la barcelonina GATCPAC d’en Josep Lluís Sert i d’altres. Una escola on la tècnica anés de la mà de l’estètica, influïda aquesta per tots els molts i variats condicionaments del passat i del present, amb albiraments de futur: socials, culturals, polítics, econòmics, científics, tècnics. Era una nova manera, més àmplia i oberta i culta, d’ensenyar el disseny tèxtil als novells i als veterans “teòrics”. Un ensenyament multidisciplinar; perquè res és aïllat i, com deia el director i pro· fessor de l’escola, Ramon Folch, tot està interrelacionat i, certament, cal aprendre a interrelacionar fets i fenòmens de tota mena, i tenir “les antenes de la ment ben obertes i desplegades”; ja que el renaixement no és el neoclassicisme, ni aquest no és el romanticisme, ni l’art déco; i que han aparegut noves matèries, i que les circumstàn· cies socials, polítiques i econòmiques han evolucionat i conformat nous valors, on el sentit estètic i moral en la percepció del propi cos és un altre; i és precisament aquest cos el que cal vestir. Com deia J. Ortega y Gasset, “el hombre es él y su circunstancia”. Ben cert, a l’és· ser humà res li és aliè: tot influeix i tot flueix. D’unes èpoques rígides i fortament jerarquitzades, es passa a èpoques i societats més obertes i tolerants, o fins i tot més “líquides”, com ha dit actualment el pensador polonès, Zygmunt Bauman. I de tot això, precisament, és del que va voler tractar, mentalitzar i ensenyar, juntament amb les persones més adients, l’Escola de Disseny Tèxtil de Barcelona. Amb la direcció i el mestratge de Ramon Folch, apassionat, competent, amable i amicalment exigent, clara alma mater de l’escola. Volia que amb la tècnica, el saber i la millor praxi per a portar-ho a terme, fóssim capaços de percebre el “sentit del temps”, les “condicions objectives” del moment, per crear teixits, emprant les matèries i els colors més adients. 94

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

En aquest breu recordatori, no es pot pas deixar d’esmentar els qui al costat del director van fer possible posar en pràctica i vectoritzar aquesta obertura mental i intel·lectual a una nova manera de mirar i actuar, objectivant així, un nou mètode de pensar i dissenyar teixits. La teoria i tècnica precises del director, Galcerán; la bonhomia i les exhaustives dis· sertacions d’història de l’art de Josep Maria Garrut; la intel·lectual “teoria del gust” en el transcurs del temps a través de la memòria clarivident de Francesc Vicenç; l’oratòria gairebé ciceroniana, una mica distant i irònica d’Alexandre Cirici Pellicer, en la seva panoràmica d’art i estètica; el dibuix, el traç precís i el perquè de les formes amb la fermesa i convicció del pintor tapisser, Grau-Garriga; sense oblidar les sempre interessants i esperades classes monogràfiques o magistrals de Josep Ferrater Mora, Xavier Rubert de Ventós, Josep Maria Subirachs, Antonio Garrigues Walker i alguns altres no pas menys importants que em sap greu no recordar. Així mateix, caldria citar la desinteressada i oberta col·laboració de la fàbrica de ta· pisseria Samaranch de Molins de Rei, per poder elaborar el tradicional christmas de l’escola, dissenyat i escollit pels alumnes. I no cal dir-ho, la cloenda de curs amb un gran amic de l’escola: el professor i filòsof, José Luís López Aranguren. Finalment, el puntal indispensable: l’esposa i gran col·laboradora de Ramon Folch, la Leslie, de gran qualitat humana, inspiradora i creadora d’una història del vestir o de la moda en el transcurs del temps. Per a mi, i crec que per a la majoria d’alumnes, fou un honor i una sort de poder anar a l’Escola de Disseny Tèxtil de Barcelona, ja que va ser un lloc seriosament innovador, obert i dialogant, on tot es podia discutir i confrontar planerament, fins i tot, el molt gran idealisme de Ramon Folch. Albert Planas i Blanes Sabadell, 9 de maig de 2017

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

MAQUINÀRIA SERRACANT (1890-2003). Una empresa innovadora La contribució de la família Serracant en la fabricació de maquinària tèxtil a la ciutat de Sabadell, entre els anys 1890 i 2003, fou liderada, en les seves respectives genera· cions, per Maties S. Dulcet, Pau S. Riba, Josep S. Selvas i, finalment, pels germans Josep-Maria i Joan S. Clermont. L’activitat primerenca de la família, fins als anys posteriors al 1939 (generacions d’en Maties i en Pau), se centra en la construcció de maquinària a base de fusta. Aquell taller de fusteria (situat a l’àrea de la plaça de Sant Jaume, de Sabadell) s’inicia, però, amb les tasques de reparació i manteniment de les màquines de fusta de l’època, que els clients tintorers i acabadors (ram d’aigua) de Sabadell tenien en ús a les seves instal·lacions (batans, desgreixadores, barques de tint de floca, pentinat, madeixes i de peces...). “Quan queia l’encàrrec d’una màquina nova, era festa major!”, ens deia l’avi Pau. El canvi transcendental del taller familiar el realitza el Josep, el nostre pare, un cop acomplertes les seves obligacions militars. És ell qui complementa i redirigeix l’equi· pament de fabricació vers la manyeria i la planxisteria encarant-la al treball de l’acer inoxidable, material que anirà substituint la fusta com a matèria primera de les mà· quines del ram d’aigua. Així, a les darreries de la dècada dels 40, ja es comença a aplicar aquesta important millora; primer a les màquines de tint i més tard a les de desgreixament i als batans. El progrés a les màquines de tint de matèries empaquetades, les que es basen a fer travessar el tint per dins del tèxtil disposat en forma de paquet (cas de la floca, les bobines de pentinat, les de fil en bobina creuada i, més tard, la peça enrotllada a l’ample), aquest progrés queda fortament lligat a la millora d’un punt important: assegurar en tot moment del procés que la circulació del líquid quedi garantida. El problema apareix quan la temperatura del tractament s’acosta a la d’ebullició de l’ai· gua, i l’eficiència de la bomba de circulació en aspirar el vapor d’aigua que s’hi forma cau dramàticament. Convindria que el recipient treballés tancat i fos dissenyat per a suportar una sobrepressió (un autoclau) que evités l’ebullició del líquid de tint i asse· gurés la circulació eficient en un moment clau del procés de tint. A les darreries dels 40 aquesta situació inquieta tintorers i constructors. L’estreta col· laboració entre tècnics tintorers (el Sr. Àlvar Vila amb el suport del seu patró, el Sr. Josep Maria Garcia-Planas d’Artextil S.A.) i el nostre pare, porta a contactar amb la tintoreria Groeninghe Ververij de Kortrijk (Bèlgica), on l’equip format pel Balde· wijn Steverlynck i el tècnic tintorer Louis Drijvers havien desenvolupat i aplicat un dispositiu de sobrepressió amb aire comprimit en màquines en forma d’autoclau. La 96

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

relació s’estableix, i Serracant passa a ser un dels primers constructors mundials de màquines basades en aquest principi gràcies a l’acord de llicència de fabricació per a Espanya. Durant els 50, moltes tintoreries sabadellenques i d’altres localitats catala· nes, principalment, incorporen amb èxit aquestes noves màquines. Amb el temps, i com a resposta al sistema Steverlynck, també de procedència belga (Callebaut-de-Blicquy), apareixen tècniques alternatives en les quals la sobrepressió l’efectua un circuit secundari amb bomba i dipòsit extern. Per a la circulació del líquid de tint a través de la matèria empaquetada s’utilitza· ven bombes centrífugues. Quan era recomanable que aquesta circulació s’efectués en ambdós sentits de l’empaquetat, el circuit disposava de vàlvules per a la inversió del sentit de circulació del líquid a partir del qual la bomba impulsava i aspirava. La con· tribució de Serracant, durant els inicis dels anys 60, és l’adopció de les bombes tipus turbo, de funcionament reversible, dissenyades pel nostre director tècnic en aquells anys, el Dr. enginyer Lluís Virto, i que també representaren una contribució que ja circulà en sentit contrari: de Sabadell a Bèlgica. Serracant no deixà de furgar en el moll de l’os d’aquestes màquines: les bombes. A les darreries dels 60, al laboratori de proves del taller de Can Feu hi havia instal·lat un autoclau que disposava d’una bomba de pistó; una bomba “segura”. Una bomba amb un accionament tal que assegurava contínuament, durant tot el procés, un ma· teix cabal, que és la variable que garanteix la qualitat de tot tenyit d’empaquetats, la igualació del color. L’any 1970, després d’efectuar proves industrials de tint amb matèria de clients, s’acorda la instal·lació d’un autoclau de 200 Kg. (el tipus JM) en una tintoreria de Tourcoing (França). Una maquinària tècnicament avançada i sofis· ticada i que fou apreciada per tintorers amb necessitats tècniques específiques i molt especialitzades. El programa de fabricació de Serracant es desplegà als inicis dels anys 60 en un camp que començava a despuntar a França, i que era el del tint a la contínua de pentinat de llana, basat en el sistema d’impregnació i vaporitzat a pressió i que podia tenir in· terès sabadellenc. En el cas específic d’aquest tipus de maquinària hi havia l’interès de tintorers que tinguessin lots importants d’un mateix color. Aquí també es va treballar amb un tintorer local, que experimentà industrialment amb una primera màquina construïda, bàsicament, seguint la tecnologia de Mr. Guy Segard de La Textile des Francs a Tourcoing que és qui l’havia desenvolupat amb el nom de Tunnel. La intervenció sabadellenca en aquesta bona idea va fer revertir completament la situació, car es va comprar la totalitat de patents mundials i el desenvolupament es completà, durant més de dues dècades, a Sabadell. S’eixamplà el camp d’aplicació de la màquina al tint a la contínua de cable de fibra sintètica. Es van construir més de 97

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

100 unitats, i aquella maquineta inicial que sols tenyia, que necessitava el comple· ment d’una llissosa per al rentat després de tenyir, per a l’acabat i per a l’assecatge, i que, com a molt, produïa 100 kg/hora, va arribar a ser una línia contínua (el compac· te), a produir fins els 600 kg/hora, i a incloure el procés sencer: tint-rentat-acabatassecatge i plegat final. Serracant va estar actiu en els 70 en un camp de maquinària que es posà de moda per al tint de peça en corda a alta temperatura: els jets. Aquestes màquines es caracte· ritzaven perquè tota o part de la tracció per a fer voltar la peça en corda era produïda per l’efecte Venturi del propi líquid de tenyit. Aquesta era la substitució de la tracció mecànica dels torniquets de les barques tradicionals. Ultra les màquines jet amb el recipient que feia de barca en forma d’autoclau, hi hagueren les de forma tubular. En tots dos tipus de recipient el teixit estava parcialment submergit en el bany de tenyit. El desenvolupament realitzat al laboratori de recerca de Serracant s’adreçà a un tipus de màquina tubular (el bijet) on el teixit estigués submergit sempre dins del líquid de tint, i la tracció fos efectuada exclusivament per l’efecte Venturi. Amb tot això con· juntat es reduïen al mínim les friccions i les tensions sobre el teixit, cosa que feia que el resultat fos avantatjós per a teixits delicats i de punt. La relació de bany/matèria que s’aconseguia era de 10 a 12/1. Amb el pas del temps, i com a resultat de la crisi energètica de mitjan dels 80, Ser· racant fa la recerca en una màquina jet amb un consum energètic més baix a base reduir la relació de bany al mínim possible. Diversos constructors europeus presen· taren solucions més o menys sofisticades, alguna amb efecte Venturi amb aire; les realitzacions portaven la relació bany/matèria a valors al voltant de 5/1. La proposta Serracant (el Carrousel) fou una solució completament oposada al bijet: tenir el tei· xit fora del bany de tint i suportat per una cistella giratòria perforada durant la fase d’emmagatzematge. La tracció totalment mecànica amb torniquet assegurava la sin· cronització perfecta de moviment amb la cistella. La interacció amb el bany de tenyit es feia després del torniquet, un líquid que era impulsat per una bomba que aspirava el bany de sota la cistella giratòria. D’ambdues màquines de tint se’n construïren més de 200 unitats, directament a Sa· badell i a Quaregna (Biella-Itàlia) als tallers de Flainox Srl, empresa que adquirí la llicència de fabricació per a Itàlia. Cal parar una atenció especial a la maquinària combinada per al batanat i el desgrei· xament de teixits de llana. Aquí les noves generacions Serracant recullen l’herència de la maquinària de fusta tradicional. Als anys 60 es fa el primer pas en aquesta tèc· nica de màquina combinada que resol els casos en què l’acció de batanat és lleugera, el dels articles de llana que requerien un enfeltrament i una cobertura dèbil. La mà· quina es bateja com a Desgreixadora-Batan DB. La raó per la qual es poden realitzar 98

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

les dues operacions en una mateixa màquina està relacionada amb el tipus de corrons de goma sintètica, la seva forma acanalada obtinguda a base de discos, i al sistema de ballestes extractores que eviten el pinçament del teixit quan es batana. En la meitat dels anys 80 es produeix un desenvolupament posterior basat en un nou dispositiu de caixa retenidora per al batanat que amplia el grau d’enfeltrament assolible i fa que la nova realització ja sigui d’ús universal: el Batan-Desgreixadora BD. Sumant les dues generacions de màquines combinades es van construir més de 500 màquines. Per a la primera, la DB, es concedí la llicència de fabricació per tot el món, menys a Espanya, als Ateliers Raxhon de Theux (Bèlgica). Pel que fa a la BD es donà la llicència de fabricació per Itàlia a Cimi Srl de Cerreto Castello (Biella-Itàlia). Durant els 113 anys d’història industrial, Serracant gaudí de la col·laboració d’excel· lents professionals, i de tècnics d’alta preparació i disposició per al treball. Les màqui· nes Serracant han estat lliurades a 53 països del món, i han estat protegides per una cinquantena de patents espanyoles, europees, als Estats Units d’Amèrica i al Japó. Josep-Maria i Joan Serracant i Clermont Sabadell, gener de 2017

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

17. CRONOLOGIA tecnològica 1737. Llançadora volant de John Kay. 1748. Lewis Paul i Daniel Bourne inventen la primera carda a Birminghan. 1763. Thomas Higgs inventa la spinning-jenny, màquina de filar que funciona manu· alment i que és perfeccionada per Thomas Hargreaves. Per proveir fil per a un teler elaborat amb la filosa i el torn, calien 25 filadores manuals. 1769. Richard Arkwright crea la màquina de filar water frame automàtica moguda per energia hidràulica. 1769. James Watt patenta la màquina de vapor d’efecte simple. 1779. Samuel Crompton inventa la mule-jenny. 1782. Entre 1782 i 1787 James Watt inventa la màquina de vapor de doble efecte. 1783. L’escocès Thomas Bell construeix la màquina d’estampació de cilindre que s’utilitza industrialment per primera vegada el 1785. 1785. Primera aplicació del vapor a una fàbrica tèxtil de Pappdewick segons el dis· seny de Boulton i Watt. 1787. Primer teler mecànic d’Edmund Cartwright. 1790. Implantació del vapor a la indústria cotonera. 1790. Ramon Farguell perfecciona la spinning-jenny i crea una màquina de filar, cone· guda com a bergadana, que funciona manualment i que pot arribar a tenir 130 fusos. 1804. Joseph Jacquard, a Lió, presenta el teler Jacquard, la màquina per confeccionar teixits que substitueix els lliços per un sistema d’agulles que permet fer teixits amb diferents dibuixos. 1822. Richard Roberts patenta un teler mecanitzat, totalment de ferro i del qual, el 1823, se’n fabriquen uns 4.000 exemplars. 1824. Richard Roberts inventa la màquina coneguda com a selfactina a partir de la mule-jenny, que la perfecciona i que fa que funcioni de manera totalment automàtica. 1832. Jenks de Pawtucket (Rhode Island, EUA) inventa la màquina de filar contínua d’anells. 100

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

1834. Louis J. Perrot inventa una màquina d’estampar, coneguda com la perrotina que automatitza l’estampació de teixits amb motlles de fusta i que permet estampar fins a 4 colors diferents. 1843. A partir d’aquest any Anglaterra permet la lliure exportació de maquinària. 1856. William Perkin descobreix la mauveïna i neixen els primers colorants artificials derivats de l’anilina. 1857. Jacint Barrau inventa el teler que porta el seu nom per fabricar teixits de doble peça de vellut amb seda. 1861. Es sintetitza el primer colorant azoic. 1863. Jacques Stanislas Vigoureux de Reims inventa una màquina per estampar cin· tes de pentinat de llana, coneguda pel nom del seu creador, “Vigoureux”. 1865. Hatterseley i Smith inventen el mecanisme de caixons, que va permetre utilit· zar diferents colors de trama. 1868. Graebe i Lieberman estableixen l’estructura de l’alitzarina i la seva síntesi al laboratori. 1869. BASF a Alemanya i Perkin a Anglaterra inicien la fabricació a gran escala de l’alitzarina a partir d’una nova síntesi. 1870. Adolf von Baeyer proposa l’estructura de l’indi i deu anys més tard el sintetitza. El procediment resulta molt car i no s’aplica. 1873. Descobriment del primer colorant sulfurós. 1876. Se sintetitza el primer colorant azoic a partir de dos components diferents. 1885. James Northrop, als Estats Units, inventa el teler amb canvi automàtic de canilla. 1889. Hilaire de Chardonnet, presenta, a l’Exposició Universal de París, la primera fibra tèxtil artificial, sintetitzada a partir de nitrocel·lulosa, coneguda com a seda artificial o raió. 1890. Es patenta el mètode per obtenir la seda al coure o raió cupromaoniacal. 1892. Charles F. Cross i Edward J. Bevan, patenten el procediment a la viscosa que dona lloc al raió viscosa. 1894. Primera patent per a la fabricació de fibres a base d’acetat de cel·lulosa. 1897. La BASF, després d’anys d’investigació, troba una síntesi que li permet fabricar l’indi a gran escala i a un preu competitiu. 101

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

1901. René Bohn, químic de la BASF, obté el primer colorant tina antraquinònic. 1913. Ferran Casablancas presenta el seu sistema de grans estiratges aplicat a les màquines de filar contínues. 1919. La BASF i la Geigy comercialitzen els colorants premetal·litzats 1:1. 1925. Kiichiro Toyoda inventa el primer teler totalment automàtic. 1927. Diesbach i Van der Weid obtenen la ftalocianina de coure, base per la fabrica· ció de colorants turquesa. 1935. Carothers W. obté la primera fibra sintètica a base de poliamida, que Dupont comercialitza l’any 1938 amb el nom de niló. Jaume Picañol patenta el teler Omnium, amb canvi automàtic de llançadora. 1941. J.R. Whinfield i J.T. Dickinson patenten el Terylene. 1945-1950. Autoclaus de tintura per a empaquetat amb circuit de circulació del bany amb bomba centrífuga, aïllat de l’exterior amb aire a pressió (sistema Steverlink) o amb bomba de pressió. 1950. Es comencen a comercialitzar les fibres acríliques. 1950. Nou sistema d’estiratges en filatura Balmes (Ramon Balmes). 1950`s. Teler sense llançadora IWER. 1951. Geigy llança al mercat els colorants premetal·litzats 2:1. 1955. Autoclaus de tintura amb bomba de circulació de turbo hèlice. 1956. Rattee i Stephen químics de la ICI presenten els primers colorants reactius d’elevada reactivitat i baixa afinitat. 1974.Teler de pinça 1984. Picañol NV teler d’aire comprimit.

102

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

ANNEXOS Evolució de l’ocupació a Sabadell per sectors203 TÈXTIL

METALL

1973. POBLACIÓ: 174.042

ALTRES

CONSTRUCCIÓ

SERVEIS

TOTAL OCUPATS A SABADELL: 65.753 7% 22%

43%

8% 20%

1991. POBLACIÓ: 189.404

TOTAL OCUPATS A SABADELL: 47.001 15% 52%

11% 9% 13%

2007. POBLACIÓ: 201.732

TOTAL OCUPATS A SABADELL: 58.873 4% 7% 4% 10% 75%

203 Font: Ajuntament de Sabadell, Anuari de Sabadell. 103

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

Evolució de l’ocupació a Sabadell del sector tèxtil, 1991-2007204 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1991

1995

2000

2007

Evolució de la producció tèxtil llanera espanyola, 1992-2007205 25.000 20.000

TEIXITS (T)

15.000 10.000 5.000 0

92 993 994 995 996 997 998 999 000 001 002 003 004 005 006 007 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2

204 Ajuntament de Sabadell, Anuari de Sabadell. 205 AGFS, Memòries del Gremi de Fabricants, 1992-2007. 104

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Evolució de la població de Sabadell206 Nombre habitants 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000

2017

2013

2009

2005

2001

1997

1993

1989

1985

1981

1977

1973

1969

1965

1961

1957

1953

1940

1900

1840

% Variació interanual de la població de Sabadell 18,00 16,00 14,00 12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 -4,00

1840 1897 1920 1950 1953 1956 1959 1962 1965 1969 1971 1974 1977 1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998 2001 2004 2007 2010 2013 2016

-2,00

206 Font: dades procedents de Benaul J.M. i de l’INE. 105

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

GLOSSARI Batan1: Dispositiu del teler amb un moviment oscil·latori en un punt, que suporta la pua i les taules sobre les quals corre la llançadora. Canonera1: Persona que enrotlla el fil de trama per teixir als canons amb la màquina de fer canons o bitlles. Cavall de Vapor (CV): Unitat de potència del sistema mètric equivalent a 75 kilo· gràmetres per segon o, aproximadament, a 735,5 watts. Draperia: Fabricació o comerç de draps. Drap: Roba o teixit, especialment teixit de llana, amb lligat de plana, perxat, enfeltrat i tondosat talment que no es veuen els fils que el componen. Efecte Venturi1: Disminució de la pressió que es produeix en les zones relativament més estretes d’un conducte horitzontal pel qual circula un fluid. Embarrat: Arbre de transmissió proveït de politges i de corretges, per a l’acciona· ment de diverses màquines per un sol motor central. Enfeltrar: Obtenir l’efecte d’encongiment permanent (de fibres, fils i teixits de lla· na). Enfeltre: Atapeïment que es produeix en una porció de llana en floca o en un teixit de llana mullant-los en presència de detergents a una temperatura, un temps i una agitació mecànica adequats. Esborradora: Eina emprada per a esborrar els teixits [per extensió, persona que fa aquesta feina]. Escutiador/a: Persona que escutia. Escutiar: Treure (el borró), netejar, repassar (les peces de teixit) valent-se d’unes pinces i d’unes tisores de puntes corbades. Estam: Fil de llana pentinada. Estiratge1: Operació que consisteix a aprimar les cintes i les metxes, allargant-les Estricador: Bastiment de fusta amb claus on es posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s’estrenyi. Floca: Matèria tèxtil en forma de fibra abans d’entrar en manufactura. Leviatan: m. Màquina emprada en el rentat de la llana en floca. 106

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

Lliç: Conjunt de bagues muntades en un marc obert o tancat, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens o les deixes existents en cada passada del lligat que hom executa. Locaut: Tancament temporal d’una empresa, per decisió de la direcció, en una situ· ació de conflicte laboral. Metxera: Màquina emprada en el procés de filatura per aprimar la cinta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics. Paraire: Persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat. Ram de l’aigua1: Fàbrica o secció d’una fàbrica especialment dedicada als tints, aprests i acabats de peces tèxtils teixides. Selfactina: Antiga màquina de filar intermitent que conserva, mecanitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa.

Definicions extretes de la versió en línia del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans <http://dlc.iec.cat>.

1 Aquesta definició correspon al Termcat <http://www.termcat.cat>, centre de terminologia de la llengua catalana. 107

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

BIBLIOGRAFIA ALAYO, Joan Carles. La introducció del gas i l’electricitat a Sabadell, 1852-1930. Sa· badell: Fundació Bosch i Cardellach, 2000. ALSINA, Joan. Els inicis del gas a Sabadell. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 1984. ARGEMÍ, Mercè; DEU, Esteve. 900 anys d’història de l’aigua a Sabadell. Sabadell: Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), 1999. BENAUL, Josep M. (dir.) El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització Empresarial i Ciutat Industrial. Sabadell: Fundació Gremi Fabricants de Sabadell, 2009. BENAUL, Josep M. “Formació de la ciutat industrial i organització de l’empre· sariat. 1814-1913”. BENAUL Josep M. (dir.) El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització Empresarial i Ciutat Industrial. Sabadell: Fundació Gremi Fabricants de Sabadell, 2009. BENAUL, Josep M.; TORRA, Lídia. “El gremi de paraires i la vila pagesa i ar· tesana”. BENAUL Josep M. (dir.) El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització Empresarial i Ciutat Industrial. Sabadell: Fundació Gremi Fabricants de Sabadell, 2009. BENAUL, Josep M. “Notes sobre la industrialització de Sabadell 1780-1898”. Arra· ona: revista d’història, 1981, núm. 12. [2a època]. BENAUL, Josep M. El vapor a Sabadell. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell, 1994. BENAUL Josep M.; CALVET Jordi; DEU Esteve (editors). Indústria i Ciutat, Sabadell, 1800-1980. Barcelona: Fundació Bosch i Cardellach: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. BENGOECHEA, Soledad. República i indústria a Sabadell. Organització patronal i conflictivitat social (1931-1936). Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015. BLANQUER, Joan. Notes per a una biografia de Ferran Casablancas, inventor. Saba· dell: Fundació Bosch i Cardellach, 1974. 108

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

BURGUÈS, Marià. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Sabadell: Joan Sallent, impressor, 1929. CALVET, Jordi. La indústria tèxtil llanera a Espanya, 1939-1959. Sabadell: Col·legi de Doctors i Llicenciats, Delegació de Sabadell, 1992. CALVET, Jordi. “Els salaris de les dones a la indústria tèxtil llanera. Sabadell 19301960”. DOMÍNGUEZ, Virgínia (coord.). Dona i treball tèxtil. Sabadell 1900-1960. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell, 1999. CALVET, Jordi. “El zenit de la indústria i de la ciutat fàbrica”. Sabadell, Gremi de Fabricants”. BENAUL Josep M. (dir.) El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització Empresarial i Ciutat Industrial. Sabadell: Fundació Gremi Fabricants de Sabadell, 2009. CAMPS, Enriqueta. “Trabajo infantil y estrategias familiares durante los primeros estadios de la industrialización catalana (1850-1925). Esbozos a partir del estudio de un caso”. Barcelona. Cuadernos de Historia Contemporánea, 2002, vol. 24, p. 263-279. CASALS, Muriel. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències un moment clau del procés d’industrialització de Catalunya: el cas de la indústria llanera de Sa· badell (tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. CASALS, Muriel. “La diversificació de la base econòmica: crisi i reconversió tèxtil”. BENAUL Josep M.; CALVET Jordi; DEU Esteve (editors). Indústria i Ciutat, Sa· badell, 1800-1980. Barcelona: Fundació Bosch i Cardellach: Publicacions de l’Aba· dia de Montserrat, 1994. CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Sabadell: Ed. Riutort, 19751983. 6 volums. DEU, Esteve. La indústria tèxtil llanera de Sabadell, 1896-1925. Sabadell: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya: Gremi de Fabricants de Sabadell, 1990. DEU, Esteve. “Consolidació i lideratge de la indústria tèxtil llanera”. BENAUL Jo· sep M.; CALVET Jordi; DEU Esteve (editors). Indústria i Ciutat, Sabadell, 18001980. Barcelona: Fundació Bosch i Cardellach: Publicacions de l’Abadia de Mont· serrat, 1994. DEU, Esteve. Del vapor a l’electricitat. Estalvi de costos energètics en la indústria llanera sabadellenca 1910-1924. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 1995 (Quaderns d’arxiu). 109

Associació de Professionals i Amics del Tèxtil

DEU, Esteve. “Creixement industrial en temps convulsos”. BENAUL, Josep M. (dir.) El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització Empresarial i Ciutat Industrial. Sabadell: Fundació Gremi Fabricants de Sabadell, 2009. DEU, Esteve; CASALS, Muriel; FABREGAT, Víctor. “Canvi industrial i pas a la ciutat de serveis en temps de democràcia i autogovern”. BENAUL, Josep M. (dir.) El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009. Organització Empresarial i Ciutat Industrial. Sabadell: Fundació Gremi Fabricants de Sabadell, 2009. DOMÈNECH, Xavier. Quan el carrer va deixar de ser seu. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. DOMÍNGUEZ, Virgínia (coord.). Dona i treball tèxtil. Sabadell 1900-1960. Saba· dell: Museu d’Història de Sabadell, 1999. FUENTES, Enrique; ALBIÑANA, César. Sistema fiscal español y comparado. Ma· drid. Burotel, 1967. LUQUE, Rafael. “Les condicions de vida i de treball de les dones sabadellenques del primer quart del segle XX”. DOMÍNGUEZ, Virgínia (coord.). Dona i treball tèxtil. Sabadell 1900-1960. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell, 1999. LLONCH, Montserrat. “La feminització del treball tèxtil a Catalunya. Alguns ele· ments d’anàlisi”. DOMÍNGUEZ, Virgínia (coord.). Dona i treball tèxtil. Sabadell 1900-1960. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell, 1999. MONLAU, Felipe; SALARICH, Joaquim. “Higiene Pública”. LOPEZ PIÑEI· ROS, José M. El testimonio de los médicos españoles del siglo XIX acerca de la sociedad de su tiempo. El proletariado industrial. Madrid, 1960. MOTA José F. De les empreses d’avantguarda a la unificació del conveni. El moviment obrer al tèxtil català durant el franquisme i la transició (1960-1981). 2a ed. Ediciones MoRaTaLaz, Soc. Coop. (llibres electrònics), 2010. NASH, Mary. Treballadores: un segle de treball a Catalunya. 1900-2000. Barcelona: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya, 2010. OLIVER, Elisabeth. “El treball femení a la indústria tèxtil llanera a Sabadell 19391960: la SA Marcet”. DOMÍNGUEZ, Virgínia (coord.). Dona i treball tèxtil. Sabadell 1900-1960. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell, 1999. OLIVER Josep. La pèrdua de posicions de la indústria catalana en el context europeu: transformacions estructurals de l’expansió 1995-2007 i efectes de la crisi 2007-2013. Sa· badell: Fundació per a la Indústria Sabadell-1559, 2014 (Col·lecció conèixer la in· dústria; 1). 110

El perquè d’un MUSEU TÈXTIL a Sabadell

VINADER Xavier. Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer del 1976. Lleida: Pagès editors, 2012.

111