El conte de la tortuga (schneider)

El conte de la tortuga (Schneider, 1990) Fa molt de temps hi havia una tortuga preciosa que es deia XXXX i que tenia X anys. A la tortuga XXX no li agradava massa anar a l’escola.

Preferia estar a casa amb el seu germà petit i amb la seva mare. No li agradava aprendre coses a l’escola, i prefería correr i jugar. Era massa pesat fer els deures i copiar de la pissarra. No li agradava escoltar al profesor, ni fer cas als monitors, era més divertit fer sorolls de cotxes i mai recordava el que havia de fer. A XXX li agradava enredar amb els seus companys, ficar-se en embolics i fer bromes als seus amics.

Cada dia, quan anava a l’escola, es deia que intentaría no ficar-se en embolics, perquè en realitat patia molt. Però després, un cop a l’escola, era fàcil que algú fes que perdés el control i al final sempre s’enfadava, es barallava i la tutora la renyava o la castigava.

“Sempre estic ficat en embolics” pensava la tortuga XXX “Com això no canvïi, acabaré odiant l’escola i a tothom”. La tortuga ho passava realment malament; un dia, que es sentia molt trista i enfadada amb tots i amb tothom, va veure al vell senyor Tortuga, el més savi.

Quan el senyor Tortuga va veure a XXX li va preguntar per què estava tan trist. El XXXX li va explicar el què li passava, que sempre acabava ficat en problemes i que es sentia malament sense saber per què. El senyor Tortuga va somriure i li va dir que comprenia perfectament el que li passava, perquè ell, quan era jove, tenia el mateix problema. El XXX es va soprendre molt i li va dir que com havia aprés a portar-se bé.

El senyor Tortuga el va mirar i li va dir: “Veus aquesta closca d’aquí? És la meva protecció natural.”

“Tu també pots amagar-te en la teva closca sempre que tinguis ràbia, quan tinguis ganes de cridar, de pegar, de trencar coses. Quan estiguis a la teva closca, pots descansar fins que et sentís millor i ja no estiguis tan enfadat. Així que la próxima vegada que t’enfadis… fica’t a la teva closca!

El senyor Tortuga li va explicar a XXX que havia aprés a dominar-se en les situacions difícils ficant-se en la seva closca, respirant profundament i relaxant-se (relaxant els músculs, deixant que caiguessin mans i peus i no fent res de força amb la panxa, respirant lentament i profundament). A més, mentres estava dins de la closca, intentaba pensar en coses boniques i agradables mentres estava relaxant-se.

Després plantejava quatre o cinc idees per a solucionar la situació i pensava què passaria si posava en pràctica cadascuna d’aquestes coses. Finalment, seleccionava la millor.

Així és com va arribar a ser savi. El XXXX es va posar tan i tan content amb la idea, que va començar a anar content a l’escola, a disfrutar i gaudir amb els seus amics i amigues. Els seus pares cada cop estaven més contents, així com els professors i els monitors, que no paraven de felicitar-lo.

El XXX va seguir practicant per ocm solucionar les coses; tu també ho pots fer! Quan estiguis molt enfadat, i vegis que et fiques en embolics, pots ficar-te a la teva closca, relaxar-te i decidir què és el que vols fer.