Lluc Riera · Ángel Svoboda
Homenatge il·lustrat a l’evolució de les espècies
La girafa té el mateix nombre de dents que nosaltres: trenta-dues.
Dents
Les dents serveixen per a moltes coses: agafar, mastegar, estripar, trencar … Cadascuna d’aquestes funcions necessita un disseny especial, i la dentadura de cada espècie ha evolucionat per adaptar-se i sobreviure.
Potser no sabies que l’animal que té més dents és … un peix! Es diu peix gat. Hi ha més de 3.000 espècies de peix gat, i algunes d’elles tenen més de 9.000 dents.
La majoria de taurons tenen entre cinc i quinze files de dents en cadascuna de les seves mandíbules, les quals canvien constantment. Cauen amb gran facilitat, perquè no tenen arrel!
28
I poden tenir milers de dents afilades al llarg de la seva vida, per això la dentadura del tauró és una arma letal.
El gran cocodril del Nil (Crocodylus niloticus) té entre seixanta-quatre i seixanta-vuit dents especialment dissenyades per agafar la seva presa. Un cop clavada la mandíbula, gira sobre si mateix per estripar-la. Una curiositat: el cocodril té dentista propi, una au anomenada pluvià (Pluvianus aegyptius), que s’encarrega de la seva neteja dental.
A l’altre extrem trobem animals, com és el cas d’algunes balenes, que tenen barbes, unes tires flexibles que substitueixen les dents. Un exemple és el de la balena blava (Balaenoptera musculus), que filtra l’aigua a través de la seva enorme boca i les seves barbes per alimentar-se de petits crustacis.
Les dents, però, també serveixen per a altres coses importants. Una d’elles és donar més expressió a la cara a l’hora de comunicar-se: molts mamífers ensenyen les dents, però no precisament per somriure com les persones…
Quan parlem d’ullals amb adaptacions curioses, pensem en els elefants… i ens oblidem de les serps verinoses, els ullals de les quals són una eina de disseny gairebé perfecta: tenen forma corba cap endins, perquè un cop mossegada la presa no se’ls escapi, i disposen d’un conducte pel qual passa el verí.
… alguns predadors les ensenyen en senyal d’enuig o de violència, … els mandrils per demostrar la seva força, … els ximpanzés quan “somriuen” com nosaltres no és de felicitat, sinó per mostrar que tenen por.
29
Ulls
L’òrgan visual de la majoria d’animals és un sistema molt sofisticat: no només capta la llum, enfoca l’objectiu, conforma la imatge i la converteix en senyals elèctrics que rep el cervell (quina perfecció!), sinó que a més s’adapta a les necessitats de cada espècie.
Els pops i els calamars tenen uns ulls molt grossos en comparació amb la grandària del seu cos, i de forma són semblants als ulls dels vertebrats. No obstant això, enfoquen les imatges avançant o retraient el cristal·lí, igual que els peixos.
12
Hi ha d’altres animals que no tenen ulls! Els que viuen a les profunditats de l’oceà, com és el cas d’alguns peixos, o alguns animals microscòpics que viuen en coves totalment a les fosques, no en tenen perquè no els necessiten per a res … A casa seva sempre és fosc!
Els camaleons, entre moltes altres espècies, poden moure cadascun dels seus ulls amb certa independència l’un de l’altre.
Pel que fa als amfibis, com ara les granotes, el sentit més complex que tenen és el de la vista. Tenen tres parpelles: la superior, la inferior, que és mòbil i la membrana nictitant, que és transparent i recobreix l’ull quan l’animal se submergeix, però permet que hi segueixi veient, com passa amb altres animals. Tenen glàndules lacrimals per mantenir sempre l’ull humit i enfoquen les imatges igual que els peixos.
Un falciot, volant a 150 km/h, és capaç de caçar amb el seu bec tan fi un insecte microscòpic, que no el veu venir … Com deu ser la seva agudesa visual?
La gran majoria d’aranyes tenen vuit ulls simples (anomenats ocels) però, tot i això, solen tenir una visió deficient … excepte les aranyes saltadores (família Salticidae). Aquestes tenen quatre ulls frontals que, juntament amb els laterals, els permeten una visió de 360º sense moure’s. Són especialment àgils detectant moviment i calculant distàncies. La seva visió és prou bona, si parlem d’artròpodes.
Tots els animals veuen els colors com nosaltres? Doncs no, i encara que ens costi imaginar com hi veuen altres animals, mirarem d’explicar-vos-ho …
Per començar, hem de saber què hi ha dins els nostres ulls que fa que vegem més o menys colors: es tracta dels cons, que són les cèl·lules situades a la retina i les que s’encarreguen de percebre el color.
Els humans captem tres colors: el vermell, el verd i el blau, però moltes aus, amfibis, insectes, rèptils, aranyes…, en tenir quatre fotoreceptors capten a més l’ultraviolat, i els coloms capten fins a cinc colors!
Hi ha un gènere d’insectes anomenat Teleopsis que té dos ulls totalment separats, cadascun en l’extrem d’una mena d’antena. Són ulls independents. Una cosa semblant passa amb els cargols, per exemple.
Molts crustacis i insectes, com ara les mosques, tenen ulls compostos. Tenen dotzenes (de vegades centenars o milers) de plaques receptives, que són molt sensibles al moviment i a la llum, però que ofereixen una visió imperfecta.
I si anem una mica més enllà … T’imagines com poden veure-hi, per exemple, les gambes mantis (Stomatopoda), que tenen dotze fotoreceptors? D’entre tots els animals, són els que tenen els ulls més complexos!
Altres animals, sovint d’hàbits nocturns (l’òliba, per exemple) o que viuen en llocs amb poca llum, com a l’oceà, només distingeixen dos colors, el blanc i el negre. No els en calen més. Per contra, poden tenir més desenvolupats altres sentits, com ara l’oïda. També veuen en blanc i negre les foques, els dofins, les balenes, els hàmsters i alguns peixos.
Antenes Les antenes són apèndixs molt sofisticats i de dissenys molt variats, que generalment es troben sobre el cap de moltes espècies d’artròpodes i que serveixen per percebre dades sobre l’entorn (poden tocar, sentir, percebre moviment, olors …).
Com ja hem vist, per a molts insectes, les antenes són també òrgans olfactoris. Moltes papallones i arnes fan servir les antenes per ensumar la planta de la qual s’alimentaran.
En altres casos, com el d’algunes vespes, el sentit de l’olfacte serveix per detectar la proximitat de les seves preses. Els cerambícids són una gran família de coleòpters (anomenats comunament escarabats longicornis), que posseeixen unes antenes molt vistoses, sovint més llargues que el seu propi cos.
10
tes ts els insec Gairebé to lfacte, i per tenen en l’oantenes, tant en les n més el seu òrga Sense ell no important. en, a grans reconeixeri, els exemplars distàncies mateixa de la seva les femelles espècie ni ificultat per i tindrien d e. reproduir-s
Alguns mol·luscs gasteròpodes com el llimac tenen dos parells de tentacles, també anomenats antenes, al cap. Un parell els serveix per palpar i percebre diferents variacions del terreny, i a l’altre parell és on es troben els ulls, en els extrems, i a més percep les olors.
mbé nes tenen ta Moltes antecitat de percebre la capa s, a més de les altres coseple, la humitat, xem olors; per eelocitat de l’aire, el la la v iambiental, soroll medtemperatura …
Els crustacis tenen dos parells d’antenes: les primàries i les secundàries.
11
·30 ·
Per què una àliga pot volar en picat, a més de 100 Km/h, sense haver de tancar els ulls? Com pot ser que els pingüins no passin fred al pol? Es podria demostrar que les balenes abans de nedar corrien sobre el terra? Podríem dir que les papallones tenen escates, com els peixos? Aquestes i moltes preguntes més només tenen una resposta: l’evolució. Aquest llibre us parlarà de les diferents parts del cos de molts animals, us explicarà per què cadascuna és com és i com ha arribat a l’estat actual d’evolució. Tot i que l’explicació és ben senzilla: tots els animals han evolucionat per poder fer millor tot el que els resulta necessari per a subsistir: volar més alt, córrer més ràpid, amagar-se, veure-hi, sentir-hi, nedar, saltar, mossegar… Benvingut a l’homenatge il·lustrat a l’evolució de les espècies!
€ 19,90
@mosquitobooks mosquitobooksbarcelona.com ISBN 978-84-122479-1-6
Llibres infantils,
9
788412
247916
o no...