Marta Pallarès Anna Grimal
Greta i l’orella despistada
M ·O · S ·Q · U · I ·T · O
La casa de la Greta era tan a prop de la platja d’Aiguasalada que de vegades les ones s’escolaven per sota de la porta d’entrada. A la Greta li encantava capbussar-se entre les ones fins que tocava el fons del mar amb la punta del nas.
A partir d’aquell moment, no va quedar un racó de poble sense escorcollar. Turistes, habitants i gent de pas regiraren els carrers de dalt a baix buscant l’orella desapareguda. Fins i tot, van buscar entre les xarxes dels pescadors. Però tot va ser inútil, perquè l’orella de la Greta no apareixia.
-Mar, on és la meva orella? -va preguntar la nena una tarda en veu alta. -No has sentit el que t’ha dit? -li va dir un pescador-. La teva orella només tornarà quan aprenguis a escoltar. -Ja en sé, d’escoltar! -va replicar la nena. -Doncs demostra-ho -i el pescador es concentrà de nou en la pesca.
·3 ·
Sabies que les orelles s’avorreixen i se’n van quan els teus pares et criden i tu fas com si sentissis ploure? Greta no ho sabia, fins que un matí..
@mosquitobooks www.mosquitobooksbarcelona.com
·M ·
Llibres infantils, o no...