Mia Cassany Esther Gili
Paraules de sirena
M ·O · S ·Q · U · I ·T · O
Hi havia una vegada un poble molt bonic, en el qual hi va passar una història increïble. Era un poble envoltat pel mar i habitat per gent enraonadora i un pèl despistada.
És una paraula que s’assembla a passadís, però és una cosa que es pot menjar! -deia la senyora Josefina al flaquer, que anava assenyalant desesperat les barres de pa i els llonguets.
Les sirenes li van explicar que se’n podia endur cap al poble totes les paraules que aconseguís de recordar. Va memoritzar una cançó amb aquells mots que va considerar més necessaris. -Serpentina i nectarina, mantell i martell, croqueta i bicicleta -repetia sense deixar de cantar, per tal que no se li oblidessin.
·5 ·
Algú sap on van a parar les paraules que oblidem? Perquè una cosa és ben clara: a la punta de la llengua no hi són. La Vilma viu en aquest llibre una increïble aventura i descobreix el secret.
@mosquitobooks www.mosquitobooksbarcelona.com
·M ·
Llibres infantils, o no...