Pisters, els àngels de la guarda

PISTERS,

L’ÀNGEL DE LA GUARDA A LES MUNTANYES

Helly Hansen treballa conjuntament amb Hannah Baybutt per fer de les muntanyes un lloc segur. Per a la pister de Sun Valley, als Estats Units, “tenir dubtes i ser capaç de contrarestar-los em fa millor en el que faig”

Hannah Baybutt i el seu gos patrulla, Jake, afronten diàriament el repte de mantenir i promoure la seguretat a l’esquí i a les muntanyes. Per a aquesta pister resident a Sun Valley, Idaho (Estats Units), cada dia és diferent, si bé la seva meta és sempre la mateixa: mantenir la gent fora de perill. El seu treball comporta salvar obstacles, oferir primers auxilis a persones ferides i donar resposta a situacions que presenten condicions adverses i desafiadores. Treballa conjuntament amb Helly Hansen a la campanya global ‘We belong in the Mountains’, per posar en relleu la importància de la confiança i el treball en equip. La muntanya és el lloc de Hannah Baybutt, i per a ella formar part de l’equip d’experts l’ajuda a confiar en les pròpies aptituds i a mantenir-se ferma quan més ho necessita. Per Hannah, viure i treballar a les muntanyes significa formar part d’una cosa més gran: sentir connectada amb la gent que l’envolta, saber-se recolzada pel seu equip i pertànyer a una comunitat que comparteix les mateixes passions.

Pionera en un sector dominat per homes

Helly Hansen treballa conjuntament amb la pister Hannah Baybutt per garantir que la feina que realitza a Sun Valley faci de les muntanyes un lloc segur per a tothom. Hannah comparteix la responsabilitat que sent com a pister i els obstacles que ha sortejat en un sector tradicionalment dominat pels homes.

Reconeix les pisters que la inspiren i empoderen, i com el treball en equip li permet confiar en si mateixa i tenir un sentit de pertinença, a la seva carrera i a les muntanyes. “Quan estem davant d’una situació greu que podria canviar la vida d’una persona, recorrem a la dita: No et poses a l’alçada de les circumstàncies, sinó que recorres a la teva formació. Doncs, no importa el que passi fora, has de confiar en tu mateixa, a la teva formació i al teu equip, per donar a la persona la millor atenció que necessita”, explica Baybutt.

Tot i la pressió i els diferents escenaris a què s’enfronta Hannah diàriament, confiar en el seu equip, en els seus coneixements i en què l’envolten resulta vital per a qualsevol rescat i feina que faci. És aquesta confiança, la seva connexió amb la natura, els seus mentors i la comunitat de pisters, el que li permet pertànyer a les muntanyes i garantir que altres se sentin segurs i puguin també formar-ne part.

Ara ja fa força temps que hi treballa en la seva passió, en el que la fa aixecar-se força desperta pels matins, però encara recorda amb nerviosisme els seus primers dies com a pister:

“Els primers dies i setmanes com a pister són coneguts com la revisió dels 45 dies, i és com beure d’una mànega. Hi ha molta informació, fins i tot vaig sentir que tenia una mica d’avantatge per haver crescut a la zona i estar familiaritzada amb la muntanya. A la meva classe de principiants érem cinc, però només una altra persona era nova com jo. Així que, durant el primer i el segon any, va ser genial trobar el ritme junts. Tenir un company de feina amb què compartir aventures t’ajuda a dir: ‘Sí, ho puc fer o ho tinc’. I, sobretot durant el primer any, ajudar algú i que s’hi acosti, et fa sentir orgullós i adonar-te que li estàs agafant el tranquil. Trobar el teu nínxol, trobar la teva gent allà dalt i trobar aquests petits moments d’alegria entre el gran caos és genial”, reconeix Baybutt.

Les claus per a ser una bona pister

Per sort, i com a mostra d’un món cada cop més igualitari, la presències de pisters a la muntanya ha deixat de ser notícia per la seva novetat a convertir-se en un fet habitual. Hannah Baybutt té a l’esquiadora pam Street, la va ensenyar a fer telemark quan era nena, com a referent; però quan a dia d’avui s’ha li pregunta a qui té com a referents ells no s’ho pensa i contesta que “les dones amb qui treballo a Sun Valley -Kjirsten, Sarah, Emily i Angie- i totes aquestes dones increïblement fortes amb les quals em relaciono com a pisters. Kjirsten controla la medicina i posa cèl·lules d’entrenament i ens empeny. Sarah ha estat una gran mentora pel que fa al suport amb el nostre gos patrulla, Jake, i a afrontar el repte que ell i jo treballem junts”.

El que més destaca Hannad d’aquestes companyes que anomena és que “totes aquestes dones són realment fortes: fortes en les creences, fortes mentalment, fortes físicament. I et porten a la cleda. Volen que et superis, que tinguis èxit. Crec que en un paper on és fàcil dubtar d’un mateix, aquestes dones t’ajuden a veure com n’hi ha de de bo. Treuen el millor de

mi. I quan les coses es torcen, crec que també hi recorro perquè estan molt preparades i saben exactament el que cal fer, quan i com. Busco en elles l’estabilitat i la força”.

Una estabilitat i força bàsiques en la feina que les pisters han de desenvolupar a les muntanya, escenari que no sempre és tan idíl·lic com es dibuixa, fins el punt que la protagonista d’aquesta història reconeix que “sempre dubto de les meves capacitats. Em pregunto: Soc prou forta? Soc prou bona? M’estic representant bé? I crec que moltes vegades, tenir aquests dubtes i ser capaç de contrarestar-los amb un ‘sí ho ets, ho pots fer’, em fa millor en el que faig. Crec que quan vas a un naufragi a la muntanya has de tenir aquesta petita por, perquè et fa un avantatge. No obstant això, aquest dubte pot vèncer i esdevenir una cosa negativa; i, és llavors quan recorro a les persones que vull i en les que confio perquè m’ajudin a tornar a un punt central d’equilibri entre el dubte i la confiança”, assegura