12 minute read
Entrevista a Joaquim Salarich
JOAQUIM SALARICH:
Advertisement
JOAQUIM SALARICH:
Un dels grans noms del passat hivern va ser sense cap mena de dubte el de Joaquim Salarich. L’esquiador de Vic (28 anys) va assolir uns resultats històrics a la Copa del Món d’Esquí Alpí, que mai cap esquiador espanyol havia assolit, que el consoliden a l’elit internacional, li donen un estatus diferent dins del ‘negoci’ blanc i representa una injecció d’energia per a tots els joves esquiadors de clubs que somien a seguir la seva traça, i això darrer és el que més l’il·lusiona.
: Celes Piedrabuena : Megasport, RFEDI
Com ha anat l’estiu?
Després de la primera part de les vacances vam estar treballant a La Nucía (Alacant), a la seva ciutat esportiva, i tot seguit vam anar a Bèlgica a un indoor a entrenar. Seguidament, vam tornar a casa i vaig treballar els primers dies a casa meva la part física, per tornar a fer un parell de concentracions abans d’anar a Sierra Nevada. A l’agost vaig seguir treballant el físic a casa abans de viatjar a Argentina, on la idea era primer de tot seguir amb l’entrenament. El programa és preparar bé la primera cursa d’eslàlom de la Copa del Món l’11 de desembre a Val d’Isere (França).
Una temporada en què se’t demanarà més després dels bons resultats assolits el passat hivern.
Només puc dir que la passada temporada va ser molt bona, espectacular. Els resultats obtinguts em van motivar tant a mi com la resta dels integrants de l’equip espanyol d’esquí alpí. Els resultats assolits el passat hivern demostren que amb treball, que si treballes dur, els resultats poden arribar. Vaig acabar molt content perquè les coses van sortir. Arribar a aquest punt, tenir aquest rendiment, ha costat molt i darrere hi ha la feina de molts anys. L’objectiu és el mateix, donar-ho tot a cada cursa.
Uns bons resultats que no poden amagar el gran sacrifici que tant tu com la teva família heu hagut de fer i que no són producte de la casualitat.
Exacte. Al final, quan les coses van malament i els resultats no arriben et preguntes si val la pena, si tot l’esforç que estàs fent i el sacrifici valen la pena, ja que estàs sacrificant moltes coses que poden ser un hàndicap en el futur personal. Però, per més complicat que estigués, vaig seguir creient en mi, i ara s’ha de seguir construint a partir d’on som. Sí, ara tot és una mica més fàcil, però no hem de parar perquè les futures generacions puguin tenir més referents.
Quines són les claus del pas endavant que vas donar el passat hivern?
Al final, són petits detalls. Tot suma. Sabíem que el nivell tècnic el teníem, ja que l’havíem demostrat en els entrenaments, faltava ajustar algunes coses que a nivell de curses no era capaç de gestionar. Potser físicament estava més fort del que tocava i no estava tant àgil com ara, que a la que tenia un desajust en alguna baixada podia recuperar. També el canvi de mentalitat, són dos detonants que ens han permès assolir el rendiment que vam tenir. També l’estabilitat a casa ha estat molt bona
i això ajuda. Visc amb la meva parella i estic feliç, quan estic a casa puc centrar-me en la meva vida personal i estic feliç, i això és molt important.
Preparat per a tenir una major pressió?
(pausa) Encara ho veig lluny. Està clar que amb els resultats del passat hivern s’han generat unes esperances en mi que jo intentaré complir-les. Aquesta pressió pot ser-me també perjudicial, però jo seguiré treballant igual. Espero que aquesta pressió en comptes de frenar-me en transmeti més ganes de lluitar i fer-ho bé. Accepto el repte.
Què fer davant d’aquestes situacions?
Res, seguir treballant en la línia que estem portant els darrers anys, seguir creient en mi i cuidant tots els detalls que depenen d’un mateix, el que jo puc controlar, com ara l’alimentació, el treball físic, els entrenaments, donar el 100% a cada baixada, a cada corba. Seguir en la línia que portem, que ha funcionant, i no voler inventar coses noves.
Inventar sempre és un risc.
Has de saber sempre d’on vens, el que t’ha costat arribar on ets, el que t’han inculcat i tenir els peus a terra. Al final, soc jo, en Quim Salarich, sigui el millor o el pitjor esquiador del món. La persona és aquesta, la que veus, i no has de canviar per res del món. El que t’han educat i el que portes a dins és el que te’n portes i el que et defineix, esquiaràs d’una forma o un altra, però la persona ha de ser la mateixa.
Aquets resultats t’han permès donar un salt endavant en un altre nivell i és que ara ja formes part de l’equip oficial de Rossignol. Què representa ser a l’equip internacional?
Que per exemple et truquin i mirin de fer-te uns esquís especials per a tu. Tenir tot el que necessiti dins de les meves possibilitats, tenir el material necessari al llarg de tota la temporada. No hauré de pagar res i tindré remuneracions econòmiques. Ells tenen els meus drets d’imatge i els explotaran tota la temporada.
Al teu nivell, encara has de pagar pels esquís?
Va haver-hi uns anys en què no havia de pagar, quan estava dins de l’equip júnior de Rossignol, però és veritat i s’ha de dir que els darrers tres anys havia de pagar el material. També s’ha de dir que Megasport –la distribuïdora de la marca Rossignol a l’Estat– ens ajudava i ens pagava la meitat del cost dels esquís. Aquests confiança i aquest esforç s’agraeix.
A FAVOR DELS JOCS OLÍMPICS DELS PIRINEUS
Quan se li pregunta en Quim Salarich pels Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus, l’ esquiador de Vic no amaga que “totes aquestes coses tenen una part negativa i una positiva. Hi ha gent que no hi està d’acord perquè pensa que són diners que es poden arribar a perdre, però tot el que sigui fomentar l’esport és bo”. Té clar l’esquiador de la RFEDI que uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu serien una “llançadora brutal. Entenc que hi hagi gent que estigui en contra, però a nivell esportiu seria importantíssim i qui digui que no és que no entén d’esport. La visibilitat que et donen uns Jocs i l’impuls que donarien als esports d’hivern seria brutal. Hi hauria més llicències i millors instal·lacions i infraestructures.
A mi m’encantaria”.
Quan havies de pagar?
Al final, entre el que em subvencionaven pagava entre 2.000 i 3.000 euros temporada, però sinó assolis els objectius que em demanaven Megasport ens ajudava. Havies d’assolir uns objectius i si sortia una temporada correcta et podies pagar els esquís, sinó arribaves entre 5.000 i 10.000 euros.
I quantes botes i esquís fas servir en una temporada?
De botes, tres o quatre; i d’esquís, entre 10 i 15 parells.
Quines diferències trobaràs en el teu material aquesta temporada que ja estàs a l’elit?
Els meus esquís els fan a França i quan els tenen em demanen la meva opinió. Saben que soc un esquiador que peso molt i poden jugar amb la duresa dels esquís perquè jo els pugui aprofitar més. Mirarem de fer els millors esquís, de testar-los bé, per donar un gran espectacle aquesta temporada. En botes no soc de provar-ne moltes. En aquest aspecte són molt especial. Quan una bona em va bé ja em van bé els seus ajustaments. És veritat que vaig amb una bota més dura que l’any passat i és la que portaré aquest hivern. Quan m’acostumo al ‘fe-
eling’ duna bota no acostumo a canviar. El més important és que jo em senti còmode amb elles.
Tot plegat, arribat on ets ara i després de tot el que has invertit tu i la teva família, pots guanyar-te ja bé la vida amb l’esquí alpí?
Al final, per sort la federació durant molts anys ha intentat buscar alternatives a nivell econòmic perquè puguem tenir una ajuda econòmica, com poden ser les beques Pòdium de Telefònica pels més joves, pels menors de 21 anys, el que et permet cobrar cada més uns mil euros. Aquest ‘sou’ ajuda a creure en el que fas, sinó tens cap ajuda econòmica costa més de creure les coses. Després, es veritat que quan hi ha les beques del COI, que són uns 600 euros al mes, i el COE és qui fa la gestió d’aquestes beques.
I quan podries guanyar a l’any?
Si aquesta temporada torno a fer els resultats de la passada podré guanyar entre 20.000 i 30.000 euros. Jo, a nivell de curses, el passat hivern vaig guanyar uns 14.000 euros, que si hagués tingut el contracte que tindré aquest any de Rossignol haguessin estat uns 40.000 en total, i amb els premis de la RFEDI m’hagués anat als 50.000 o 60.000 euros. Els millors de la Copa del Món estan entre els cinc i els seus
PREMI A LA CONSTÀNCIA
(OPINIÓ) Celes Piedrabuena
Molts cops quan els esportistes assoleixen l’excel·lència i arriben els resultats que tant de temps han perseguit només ens quedem amb els bons resultats assolits, quan el cert és que els esportistes disparen més als cercles exteriors de la diana que no pas al blanc central de la mateixa. La passada temporada, el petit dels Salarich va disputar set curses de la Copa d’Europa, amb dos tercers i un segon, i deu curses de la Copa del Món, amb un cinquè, setè i vuitè llocs com a millors resultats. El flash de les fotos ens pot fer oblidar que les decepcions acostumen a ser més que les alegries i la passada temporada en Joaquim va saber aixecar-se després de caure vàries vegades, com en els Jocs Olímpics d’Hivern, quan hi havia moltes esperances posades en el seu rendiment. Aquest és sense cap mena de dubte el seu gran mèrit, el saber espolsar-se del damunt els mals resultats com si res per seguir treballant i lluitant a la recerca d’un futur millor.
La fortalesa mental és clau.
milions d’euros. Costa, es difícil, però amb l’esquí alpí et pots guanyar la vida. Això, sí, tot està supeditat als resultats. El problema és que per entrar al llindar dels diners has de ser dels millors del món, tenir un bon rànquing.
I els patrocinadors personals?
Algun que altre ha picat a la porta de casa meva, però de moment no tinc res. Estic a la recerca de patrocinadors. Si en pogués tenir seria una forma de començar bé la temporada i tenir una ajuda que m’aniria molt bé. Tot el que sigui sumar interessa, a més l’any vinent tenim la televisió garantida, a veure si hi més gent interessada!
Sí, perquè els bons resultats fan que tinguis un bon rànquing, el tens garantit?
A la primera cursa, per malament que vagin les coses sortiré amb el dorsal 21. Puc arribar a perdre els dorsal 21, però amb els punts que tinc del rànquing el número més alt de tota la temporada serà el 30 o el 35
ANDORRA TORNARÀ A CONVERTIR-SE DEL 13 AL 19 DE MARÇ EN L’EPICENTRE DEL MILLOR ESQUÍ ALPÍ DEL MÓN
L’Avet i el Tarter de Grandvalira repeteixen com a escenari de les Finals de la Copa del Món, amb la presència dels 25 millors esquiadors i esquiadores de cada disciplina
L’esdeveniment s’estendrà més enllà de l’esquí i promet experiències espectaculars tant per als esportistes com per a la població i públic assistent
: Redacció : Grandvalira
Tornen les Finals de la Copa del Món d’esquí alpí als Pirineus. Torna l’emoció, la il·lusió de tot un país, la disputa per la glòria dels 25 millors esquiadors i esquiadores de cada disciplina. Després de l’èxit de les Finals del 2019, la Federació Internacional d’Esquí (FIS) ha tornat a dipositar la seva confiança en el Principat d’Andorra.
Del 13 al 19 de març, les pistes Avet de Soldeu i Àliga d’El Tarter de Grandvalira repetiran com a epicentre de l’esquí alpí. Acolliran les curses per definir els millors esquiadors de la temporada en les disciplines de velocitat de Descens i Supergegant (que es disputaran a l’Àliga) i les tècniques, Eslàlom i Eslàlom Gegant (a l’Avet). A més, també tindrà lloc l’espectacular un paral·lel amb la prova mixta per equips. Les Finals del 2023 tenen un nou element emocionant, ja que es podria comptar per primera vegada amb la participació d’un andorrà. Joan Verdú, actual campió de la Copa d’Europa de Gegant. De fet, se l’ha escollit com la imatge de la campanya de les Finals, ‘The place to be a Champion’ (‘Una estació per ser Campions’).
Les Finals de la Copa del Món aniran més enllà de l’esquí i comptaran amb nombroses activitats i propostes paral·leles, en un ski festival que contribuirà a engrandir l’esdeveniment. Una cerimònia d’inauguració amb sorpreses audiovisuals donaran la benvinguda als esportistes i equips. Cada jornada tindrà un inigualable après-ski a L’Abarset, espai de referència al país i als Pirineus, amb un notori programa musical amb Djs de renom i un ambient que s’allarga fins ben entrada la nit. L’Abarset també acollirà l’acte del sorteig de dorsals, on els assistents podran veure de ben a prop les seves estrelles. Finalment, el 19 de març es posarà punt final a l’esdeveniment amb una gran festa de Cloenda.
Del 13 al 19 de març de nou el món de l’esquí es projectarà a Andorra i serà un excel·lent moment per tornar a demostrar la seva capacitat organitzativa i de generar espectacle, per avançar fermament cap a un nou objectiu: esdevenir seu d’uns Campionats del Món. La candidatura ja està en marxa i, si així ho decideix la FIS, serà una realitat el 2029
