Esports d'Hivern 03 // Temporada 2013-2014 by Media Pro Dynamic SL

8 414090 104050

00043

www.esportsdhivern.cat

PVP: 4 EUROS

www.laneualdia.cat

WT F r o i Jun 014 2 i x t So O O J J ps l A s l sa a s e v a Tr 015 2 4 01 2 s t a Novet PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESPORTS D’HIVERN

ANY XVI • TEMPORADA 13/14 • NÚM.3

edh03_sec_sumari.qxd:sec_sumari_02.qxd 07/03/14 13:38 Página 3

sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas cap de redacció

Celes Piedrabuena col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Toti Rossellò, Marcos Pérez de Rozas, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, Israel Planas disseny i maquetació

Pancho Pi-Suñer Osés publicitat

Marta Faya Tel.: 932 111 146 administració

María Jesús Torres correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

impressió

Impresia (PRINTED IN SPAIN) distribució

SGEL (Barcelona) Tel. 932 616 974 preu

4 Euros, IVA inclòs copyright

002 editorial 004 notícies 052 competició 068 qui és qui 070 clubs

Reportatges 016 escapada: vallter es reinventa 020 seguretat: els riscos de l’esquí 028 material: informe novetat material 2014-2015

Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta

036 competició: jocs olímpics sotxi 2014

revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els

044 competició: junior freeride world tour

editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

058 federació: els convenis de la federació 060 reportatge: travessa dels alps: chamonix - zermatt 064 aventura: últim grau al pol nord

Foto: Sotxi2014 ©Atomic

web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat

Seccions

ANY XVI TEMPORADA 13-14 / NÚM. 3

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911

Federació Catalana d'Esports d'Hivern President: Oscar Cruz Av Carrilet nº 3 edifici D 3ª planta 08902 L’Hospitaled de Llobregat Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat Revista membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

edita Media Pro Dynamic, S.L.

Sant Gervasi de Cassoles, 79 - 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

editorial Bona temporada amb objectius assolits Els JJOO ja son historia, estem orgullosos de l’esforç que han fet tots els esportistes, alhora convençuts que no estem tant lluny de les medalles i, com no, il.lusionats amb els propers resultats olímpics que ens deixaran aquests catalans i que estic segur que vindran més endavant, a poder ser a casa nostra. Acabats aquests Jocs, comencen a la mateixa ciutat de Sotxi, els Paralímpics d’Hivern, on esperem uns fantàstics resultats per part de l’esportista Gabriel Gorce, esquiador d’alpí català amb deficiència visual, que va ser un dels nostres convidats a l’acte de presentació de la temporada d’hivern el passat 18 de desembre. Igualment estarem pendents de la participació de la catalana Astrid Fina, qui també ha viatjat a la ciutat russa juntament amb la delegació espanyola per competir en Snowboard. A Sotxi tenim la nostra La Vice Presidenta d’Esport Paralímpic de la FCEH, Mariona Masdemont, que ens mantindrà al corrent de les participacions dels catalans. Aquesta temporada la neu ha estat puntual i el calendari esportiu s’està complint en la seva totalitat, però amb unes condicions immillorables per a la pràctica de les diferents disciplines de neu i gel. Com sempre, la feina durant les competicions, a peu de pista, i tot el que comporta la gestió d’esdeveniments esportius, surt endavant gràcies a la voluntat i l’avinentesa de tots els agents implicats que conformem el gran engranatge familiar dels esports d’hivern; estacions d’esquí, escoles, tècnics , Federacions, etc., i per suposat els Clubs d’esports d’Hivern, que són, sempre ho dic, la nostra raó de ser. Des que vam arrencar la temporada 2013-14 em complert un objectiu primordial que ens vam marcar des de la Junta Directiva de la FCEH; obrir més eixos de col·laboracions amb entitats i empreses que aportessin beneficis per esportistes i federats. Us convidem a fer-vos ressò del nombre de convenis que hem signat aquests darrers mesos i que trobareu en les pàgines d’aquesta revista. Parlant d’objectius assolits, volem remarcar la recent signatura d’un conveni d’integració molt transcendent en matèria d’esport per a persones amb discapacitat entre nosaltres i la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF), la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC) i la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Discapacitats Visuals (FCEC). Us parlava abans que les properes possibles medalles olímpiques catalanes fossin a casa nostra. La Candidatura Barcelona Pirineu 2026 ha aprofitat la cita olímpica per acompanyar als representants catalans i catapultar el projecte olímpic de Barcelona arreu el món. Per promocionar la Candidatura catalana van viatjar a la ciutat russa una delegació de l’Ajuntament de Barcelona encapçalada per Maite Fandos, quarta Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Ivan Tibau, Secretari General de l’Esport, acompanyats del cos tècnic de la Candidatura. Ha estat una molt bona feina, ens hem donat a conèixer, i hem demostrat un projecte madur i amb possibilitats fermes de complir el somni olímpic d’hivern.

Hi ha vida després dels Jocs Feia quatre anys que els esperàvem i ens ho hem tornat a passar força bé. Els Jocs Olímpics, com reconeixen els propis esportistes, són la gran fita esportiva que qualsevol esportista i, en el fons, qualsevol aficionat als esports en general, espera amb il.lusió. A Sotxi hem vist coses que han agradat i coses que no ens han agradat tant, com a tot arreu. Podríem fer una llista molt llarga d’aspectes positius i d’aspectes negatius, però, com diria el gran president, ara no toca. Però, permeteu-me que destaqui la participació dels esportistes catalans. Hem tingut representants en patinatge, en skeleton, en esquí de fons i en esquí alpí. Més enllà de la glòria olímpica, m’agradaria destacar com han treballat Adrià Díaz, Pol Carreras, Ferran Terra, Àlex Puente, Laura Orgué i Queralt Castellet per ser als Jocs de Sotxi. El seu és l’exemple que han de seguir tots els nostres joves esportistes d’hivern. En tenim un munt, en totes les disciplines, que lluny del coneixement general i dels mitjans de comunicació generalistes, treballen a diari gairebé en l’anonimat per fer el que més els agrada:esport, tot gaudint de la natura a l’hivern. Per aquesta mateixa raó m’agradaria recordar que després dels Jocs hi ha vida, que no tot passa per competir en una Olímpiada, que el veritable esport és el que es practica i s’entrena dia sí i dia també, cap de setmana rere cap de setmana. Només aquesta constància, aquesta dedicació, aquest esperit de superació, ens farà ser més forts i pensar que en la propera edició dels Jocs Olímpics d’Hivern podem tenir un nombre major d’esportistes i que les possibilitats de ser entre els millors siguin realment reals en el major nombre de casos possibles. Bé, aquesta és l’última editorial de la temporada. Així que fins el proper hivern. Espero i desitjo que tots supereu aquesta travessa del desert primaveral i estiuenc per arribar amb forces a una propera temporada que, de ben segur, ens despararà tantes o més alegries, tants o millors moments, que aquesta. Bon floc de neu.

Oscar Cruz i Dalmau President de la FCEH

Celes Piedrabuena Redactor en cap d’Esports d’Hivern 02

notícies Descobrir la Vall d’Aran amb excursions en trineus amb gossos i cavalls

01 Moltes són les formes de descobrir la Vall d’Aran

La temporada d’hivern convida a descobrir els boscos, les muntanyes i els meravellosos paisatges de la Vall d’Aran tot fent activitats de neu. El múixing (excursions en trineu amb gossos) o les excursions en trineu a cavall són úniques i inoblidables. La Vall d’Aran compta amb dues empreses dedicades a les activitats de neu que van més enllà de l’esquí: l’Escola d’Equitació de la Vall d’Aran –pionera a oferir el passeig en trineu a cavalls– i l’empresa Montgarri Outdoor, que ofereix des de l’experiència de practicar el múixing i aprendre a conduir un trineu, fins a donar un passeig sota la llum de la lluna o visitar el poble abandonat de Montgarri. Més informació: Promotourist (932 419 313 i valdaran@promotourist.com) (01)

Glop d’esports d’hivern amb el Glop!

02 Guanya un munt de productes de Llet Nostra

Llet Nostra i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern han iniciat un parell de concursos molt interessants a les xarxes socials. El primer respon al nom de ‘Catalunya Glop a Glop!’, amb el reclam d’El glop de l’energia oficial de la FCEH Juga i guanya una muntanya de productes de Llet Nostra. El segon és ‘Pistes, càmera i acció!, on hauràs d’enregistrar el vídeo de la teva baixada protagonitzat per tu i per Glop. Per a més informació heu d’anat a l’enllaç següent. És tant senzill com donar al m’agrada d’aquest enllaç: https://www.facebook.com/fceh.cat/ app_1392511277677239 i començar a jugar. Us esperen importants premis i una estona divertida. La promoció es vàlida del 31 de gener al 10 d’abril per a fans de www.facebook.com/lletnostraoficial residents a territori català. Limitada a 1 premi en tota la promoció per usuari/domicili guanyador. (02)

Gamma de segones capes de Söll

03 Multifuncionalitat i comoditat

Les segones capes en la pràctica de l’esquí i el surf de neu són molt importants per mantenir el calor corporal i al mateix temps permetre una gran llibertat de moviments. Les peces del fabricant de Sabadell Söll són productes de la màxima qualitat perquè ens oblidem del fred durant la jornada a la neu. Tres dels seus jerseis estrella de segona capa són el Vèrtic, el Sonic i l’Storm. Tots tres sobresurten per ser multifuncional molt confortables, amb una bona propietat aïllant per a qualsevol activitat d’hivern. Característiques comunes: Calent i confortable, cremallera al coll, costures planes a contrast, el teixit està lleugerament perxat per a un màxim confort, assecat ràpid, resistent i agradable a la pell, teixit 100% Polièster. www.soll.es (03) 4

Amb Garmin, màxim rendiment i diversió a la neu La companyia proposa tres dispositius que compten amb les prestacions que millor s’adapten a les diferents modalitats d’esports de neu. Amb la càmera d’acció VIRB™ els surfistes podran capturar vídeos d’alta qualitat de la manera més fàcil i còmoda. Per la seva banda, els aficionats a l’esquí alpí hauran amb el rellotge amb GPS tactix™, un fidel company que destaca pel seu innovador disseny i àmplies funcions, mentre que el rellotge esportiu amb GPS Forerunner ® 910XT compta amb totes les funcions i característiques. www.garmin.com/es

POC, guardonat a Ispo El casc d’esquí Skull Orbic Comp H.I. MIPS de POC ha rebut el primer premi ISPO Awards 2014. “El Skull Orbic Comp H.I. MIPS de POC ofereix un ventall complet de tecnologies de protecció intel·ligent, fent d’això un dels cascs més avançats del mercat “ afirma Wolfgang Greiner, editor de la revista alemanya ‘SkiPresse’. Al SIA Snow Show de Denver, Colorado, el casc Skull Orbic Comp HI MIPS va ser guardonat per ‘Outside Magazine’ en la categoria ‘Gear of the Show’. El casc Skull Orbic Comp presenta com a novetat el sensor HI que monitoritza els impactes i la deformació del nucli del casc. El sistema permet a l’usuari comprovar la integritat del casc prement un botó situat a la part posterior. La intensitat i l’historial dels impactes es calculen i s’emmagatzemen al dispositiu. Si un o una combinació dels impactes supera el nivell predefinit, es recomana no fer servir el casc i s’encén un llum vermell. El casc també està equipat amb MIPS (Sistema de protecció contra impactes multidireccional) per ajudar a reduir les forces de rotació cap al cervell en el cas d’un accident. www.pocsports.com

Les Apps del Canal GoPro arriben a Xbox 360 i Xbox One Les Apps proporcionaran la visualització del contingut dels vídeos de GoPro i, a més, per primera vegada es podran comprar les càmeres i accessoris de GoPro a través de Xbox One i Xbox 360. GoPro, la marca que ha facilitat la captura d’imatges en primera persona i l’atractiu de compartir contingut audiovisual i fotogràfic, va anunciar l’imminent llançament de les seves aplicacions per als videojocs i sistemes d’entreteniment de Microsoft: Xbox 360 i Xbox One ®. Les Apps del Canal GoPro podran transmetre el contingut dels vídeos de GoPro a tots els membres de Xbox Live Gold a nivell mundial. A més, permetrà comprar les càmeres i accessoris de GoPro a través de l’App, distribuïda per la botiga en línia de Microsoft. Distribueix: www.kpsport.com

The North Face llança la revolucionària Fuseform Aquesta tecnologia revoluciona la manera de produir la roba utilitzant unes tècniques de manufactura avançades, que fan possible teixir dos materials en un únic teixit. Aquesta tecnologia permet minimitzar el pes i millorar la durabilitat en zones altament abrasives en la nostra roba d’hivern, la qual cosa és un avantatge pels esportistes. La construcció FuseForm crea peces més lleugeres, menys voluminoses, més resistents i duradores i els dóna una estètica neta i moderna tant per fora com per dins. Aquesta tecnologia s’aplica en jaquetes com la Fuse un, adreçada als alpinistes, o a la jaqueta Fuse Brigantine pensada pel forapista. www.thenorthface.es

Cascos Mips d’Scott A Scott li encanta que tornis sa i estalvi a casa després d’un dia d’esquí. I bona prova d’això és la incorporació de la tecnologia MIPS als seus cascs Symbol, Chasei Jervis. A més com a novetat per a aquest any han incorporat aquesta tecnologia al casc de júnior Quiver, de manera que els més petits també seran els més ben protegits. El sistema MIPS ha revolucionat la indústria dels cascs. Incorporant aquest sistema, el casc dissipa l’energia transmesa al cervell fins a en un 40% i així minimitzar les lesions cranials. A més, és efectiu en impactes amb angles de fins a 45 º, els més habituals en esquí. PVP recomanat: Entre els 190 euros del Symbol i els 90 euros del Quiver. Distribueix, www.bmsportech.es

L’Speedride , una modalitat en auge a Vallnord L’escola d’speedride de Vallnord, única a la Península, obre per sisè any amb l’objectiu d’apropar aquesta disciplina a esquiadors de tots els nivells i edats. L’speedride , que combina l’esquí amb el vol en parapent, és una modalitat molt recent que en poc temps s’ha fet un lloc en el món dels esports de neu. L’escola de Vallnord, situada al sector d’Arcalís, ofereix l’entorn adequat tant per iniciar-se en la disciplina com per perfeccionar-ne la tècnica. Ofereix cursos d’iniciació o de perfeccionament, que s’adapten a les necessitats i temps disponible de l’alumne, i el tàndem-speedride , que permet viure les sensacions més extremes de l’speedride acompanyats d’un monitor. Les classes s’adrecen a alumnes de totes les edats. Des del més jove, amb 12 anys, al més veterà, de 68 anys, la gran majoria són bons esquiadors que amb l’speedride volen evolucionar en un esport que ja dominen. www.vallnord.com, www.speedride .cat (08)

08 L’speedride cada cop compta amb més adepetes

notícies El peatge del sol

Nou Multivan Outdoor Edition Volkswagen Vehicles Comercials llança una nova variant de Multivan que uneix versatilitat, confort, esportivitat, dinamisme i tot això amb el segell de qualitat Volkswagen. El seu equipament exclusiu inclou de sèrie, llandes de 17 polzades, sistema d’àudio i navegació amb connexió Mitjana In, paquet Light & Vision, assistent Park Pilot, llunes del darrere tintades, entre molts elements de sèrie. El llançament del nou Outdoor Edition ve acompanyat d’una nova i avantatjosa campanya de Volkswagen Financial Services. Volkswagen Vehicles Comercials imprimeix un nou impuls a la reeixida gamma T5 amb l’estrena d’una nova versió, un model dissenyat per als amants de l’esport, capaç d’oferir versatilitat i robustesa, i amb un equipament de sèrie excel·lent, mai abans ofert en la gamma T5, és el nou Multivan Outdoor Edition. Un vehicle ideal per a tots els qui ens agrada gaudir de la natura a l’hivern i a l’estiu. www.volkswagen-comerciales.es

Capa intermèdia Helly Hansen Per a alts entrenaments i sessions d’esquí en condicions de fred i temperatures intermèdies, Helly Hansen ha creat la HH Dry Charger Windblock ½ Zip, disponible tant en versió per a home com dona. Aquesta nova capa intermèdia està construïda amb panells de Lifa ® a l’esquena i frontal, capaços de bloquejar el vent. Sobresurt per incorporar la tecnologia HH ® Stay Dry en el seu interior, una construcció de mitja cremallera, 360 graus de reflectivitat i panell frontal per bloquejar les ràfegues d’aire més rebels. www.hellyhansen.com

Col·lecció GT d’Spyder L’herència de Spyder té les seves arrels en la tecnologia i la progressió. La nostra nova col·lecció de productes Spyder GT per home i dona combina la superioritat tecnològica Spyder amb un alt nivell estètic i d’acabats fets a mida per a un estil de vida actiu. Per a l’home, la jaqueta Highside Insulator barreja la categoria insulator amb la seva combinació de materials dissenyats per a missions actives, amb un disseny concebut a partir de referències atemporals o la jaqueta Venturi Down (i el seu equivalent en armilla), ideal per a aquells que es mouen des de la ciutat a la muntanya, amb detalls simples encara sofisticats que inclouen franel·la tècnica amb aspecte de llana, i una cremallera frontal amb dents gruixudes. Distribueix www.megasport.es

L’alçada on es practica el nostre esport no només ens fa estar més aprop del sol, sinó que el reflex de la neu potencia els efectes dels rajos UV. La crema solar, en aquestes condicions, és més que imprescindible, i les marques especifiques pels esportistes cada cop estan més pensades pels practicants. Island Tribe és originària dels surfers sudafricans però per les seves característiques específiques (aguanta la suor i l’aigua) és ideal pel final de la temporada d’esquí, que és quan el sol pica més, la neu mulla i la suor regalima per la nostra cara. Descobreix-la a www.islandtribe.com

05/06

Nou repte a Lapònia per Albert Bosch L’aventurer Albert Bosch ha iniciat el 15 de febrer, un nou repte sobre neu i gel: La Ice Ultra Beyond Ultimate. Una ultramarató extrema a Lapònia, de 230 km en 4 etapes, primera fase de preparació per al seu gran objectiu: el Pol Nord. Només seran 32 participants disposats a intentar superar aquesta prova radical, que es fa en autosuficiència i quatre etapes de 46, 50, 44 i 90 km respectivament. Les baixes temperatures que arribaran fins els -30ºC, el tipus de terreny que els obligarà a utilitzar alternativament grampons i raquetes de neu per córrer o les poques hores llum seran un repte. www.albertbosch.info

04 L’espera una aultramarató extrema

Novetats Northwave i Drake 14/15 De cara a la propera temporada, aquestes dues marques ens presenten la col·lecció més completa de planxes, botes i fixacions de la seva història: planxes de jibbing, freestyle, all mountain i freeride; uns productes tecnològicament avançats i de més confort. Dos exemples. La bota Decade: una de les botes més venudes de la història de Northwave, destaca per la seva estabilitat, confort i resposta en qualsevol terreny. Amb sola Double Crossbow absorbeix impactes, incorpora l’efectiu sistema de llaçada Super Lace i el premiat botí TF3 que s’adapta a l’anatomia del teu peu i reté fermament el taló amb el seu sistema d’agafada 540º. Disponible en quatre versions de color (blanc, negre, gris, verd fosc) i en talles 24 MP a 30,5 MP. La planxa Battle enamorarà a tot aquell que apreciï el bon forapista. En construcció amb fusta de bambú, Pow Camber i forma extremadament surf, perquè cap pala de neu verge se’t resisteixi. Tot això al costat d’un disseny hawaià que farà història. Disponible en talla única 163 cm. Distribueix: www.contorn.es (05 i 06)

notícies

3 minuts amb Eudald Casabella, Director General Viper S.A. “La nostra diferència és la contínua inversió en innovació” Leki és el primer fabricant de bastons al món. Com s’arriba a ser líder? El nom de LEKI ve de la unió de LE, les dues primeres paraules del cognom del fundador de la marca (Klaus Lenhart), i KI, les dues primeres del lloc on s’ubica l’empresa mare (Kirchheim/Teca-Alemanya). Des dels seus inicis en què Klaus Lenhart, un mecànic aeronàutic i molt bon esquiador, va creure que l’alumini faria que els bastons d’esquí milloressin els existents d’acer als anys 40, LEKI ha revolucionat constantment el mercat. Des de aquells inicis, el fet de ser una empresa familiar i que el seu propietari dediqués tots els seus esforços a innovar i fer productes cada vegada millors, l’ha convertit en el líder que és en el sector.

Què més fabriqueu? La marca LEKI, des dels seus orígens s’ha especialitzat en el desenvolupament de bastons per les diferents disciplines i esports al voltant de la muntanya, però també fa altres accessoris com guants o proteccions.

Amb 60 anys d’experiència, un dels pilars forts de la vostra feina és la innovació tecnològica. El que diferencia LEKI de moltes altres marques és la seva continua inversió en innovació. Una de les innovacions incorporades és el revolucionari Sistema Trigger. Aquest permet alliberar la mà del bastó d’una forma molt senzilla. Només fent un clic i la corretja s’allibera amb la mà, és a dir “Comoditat i prestacions a l’abast de la mà”. Altres innovacions que caracteritzen els bastons LEKI, són el Airfoil i el Alpine Thermo Grip. El Airfoil és una tecnologia que ve de l’aeronàutica, i permet reduir la resistència de l’aire, dóna una major estabilitat i millora el comportament en els canvis de moviment. El Alpine Thermo grip, es un nou material utilitzat en l’empunyadura, caracteritzat per una millor absorció dels cops

Quin és el compromís de la marca amb els esportistes de tecnificació de la FCEH? En què consisteix el patrocini? Seguint l’estratègia internacional de LEKI, com a distribuïdors de la marca a Espanya, Andorra i Portugal, el que pretenem amb aquest acord de col·laboració amb la FCEH, és seguir la implicació que té la marca internacionalment amb les diferents federacions i el món de la competició, acompanyant els millors esquiadors de tot el món. El conveni es basa en la cessió de manera gratuita de material als esportistes de l’equip ARC d’esquí alpí, com a sponsor oficial dels equips de tecnificació d’Alpí. 8

notícies

3 minuts amb Jordi Rodríguez, Product Manager d’Sport HG: “El nostre compromís és oferir un material que aporti un plus de rendiment als esportistes” Sport HG és un negoci familiar. Quina és la seva trajectòria? És una empresa tèxtil familiar fundada l’any 1965 i que ha evolucionat segons les necessitats del mercat. En els seus inicis produíem roba interior tradicional, després es va passar a la producció de mitjons de vestir i evolucionant al mitjó esportiu on vam produir per marques de primer nivell. Finalment es va apostar per unes màquines d’última generació per fer les robes sense costures seamlees, amb les quals actualment produïm per altres marques importants i com no, la nostra joia, Sport HG. En què és pionera la marca Sport HG? Som pioners en aportar material esportiu de primera capa amb la tecnologia seamlees, un fil propi anomenat Climatherm, sistemes de compressió diferenciada per activar el reg sanguini i la incorporació de la fibra de carboni. Per què Sport HG aposta pels esports d’hivern? Perquè creiem que tenim un material excepcional per a aquest esport i podem oferir al públic un material molt confortable i beneficiós.

A T S E U Q A R A Y N A U G E? S C L A F VO H T R O N E H T A T E U JAQ Envian’s fotos de les estaciones d’esquí d’espanya i les 3 millors guanyaràn una jaqueta com aquesta. envia les fotos al correu mpd@mpd.es amb l’asumpte “concurs atudem 2014” abans del 15 de març. l’1 d’abril contactarem amb els guanyadors. màxim 2 fotos per participant.

Quin és el compromís de la marca amb els esportistes de tecnificació de la FCEH? El nostre compromís és poder oferir als esportistes de tecnificació un material que els aporti un plus al seu rendiment a l’hora de competir i a l’hora de recuperar i evitar possibles lesions. El nostre patrocini consisteix en equipar samarretes i malles pirates a tot l’equip de tecnificació. Quins avantatges tindran els esportistes amb aquesta roba especial? En primer lloc s’oblidaran que porten una primera capa, ja que amb la nostra tecnologia sense costures, converteix aquest material amb una segona pell que forma part de tu. En segon lloc amb la termoregulació guanyem que l’esportista mantingui una temperatura constant, cosa que ho fa perfecte per no perdre temperatura a la musculatura. En tercer lloc la compressió diferenciada i la fibra de carboni el farà recuperar abans la musculatura després dels entrenaments o competicions i evitarà possibles lesions musculars. 10

notícies L’any del Polartec Alpha

Bota Samolon amb mecanisme de Hike & Ride Bota de gamma alta per a forapista que incorpora la tecnologia twinframe i combina un mecanisme únic de Hike & Ride per permetre l’accés als millors llocs de la muntanya. Fortes i lleugeres, les Quest Max BC combinen una carcassa més baixa Pebax i un botí Full Thermo per mantenir un pes baix sense sacrificar confort i el rendiment de baixada. La tecnologia Walk To Ride (WTR) està certificada per TÜV. Garantia oficial de compatibilitat d’ajust de la bota amb el Walk Sols de Salomon, tot fent que el senderisme a les muntanyes sigui més fàcil sense comprometre el rendiment o la seguretat costa avall. www.salomon.com

L’èxit assolit per aquest nou concepte de Polartec obre noves fronteres per a la vestimenta esportiva. El seu origen es troba als equipaments de les Forces Armades dels EEUU a la Guerra del Golf, doncs havien de protegir tant de la calor com del fred i a l’hora vestir-se amb productes lleugers i transpirables. Les proves fetes aquest any en algunes col.leccions han donat grans resultats, amb un producte de preu força assequible i una transpiració fins ara impensable. El Polartec Alpha deixa clara una cosa: de què serveix protegir-se de la pluja si ja estàs mullat per la suor?. L’Alpha té la gran capacitat técnica de protegir, deixant entrar un mínim d’aire i permetent transmetre a l’exterior tota la humitat de la suor però no la calor. S’han creat combinacions amb l’Alpha Plus Power Strecht per a tenir elasticitat als braços, o Neo Shell amb Alpha, etc. etc. La oferta que existeix és magnífica però cal buscar la combinació que escaigui millor per a l’activitat del practicant i l’Alpha de Polartec és qui possiblement té el ventall de possibilitats més gran.

Albert Sans, músic i esportista nòmada, elegit Grifone dels Pirineus Albert Sans serà el Grifone dels Pirineus. El barceloní de 36 anys estava molt nerviós i emocionat quan Mireia Miró, l’esportista nouvinguda al Grifone Team, ha anunciat que era el guanyador. El jove ha donat les gràcies a l’equip Grifone i s’ha presentat: “Hola a tots , ens veiem als Pirineus”. Albert Sans, després de viatjar dos anys i mig amb bicicleta per Sud-amèrica, ha afegit que vol “ transmetre les singularitats dels Pirineus i viure intensament aquesta aventura”. Eugeni Padrós, director general de Grifone, s’ha mostrat molt content de la bona acollida d’aquest projecte entre els esportistes i amants de la muntanya. Segons ell “superar els 1.000 candidats ha estat una cosa inesperada que ens mostra que hi ha gran quantitat d’aficionats al outdoor que tenen moltíssimes ganes de viure experiències úniques a la muntanya per la qual cosa estem ja planejant una segona edició”. Més informació: www.grifonepirineos.com

Tanca l’Elan Ski Tour a Masella Després de Baquiera Beret, Sierra Nevada, Formigal i Navacerrada, l’Elan Ski Tour baixa la paradeta el proper 12 d’abril a Masella. Es tracta d’una gran oportunitat de testar els millors esquís de la marca eslovena en un gran entorn com és l’estació de Masella. A més, podreu preguntar tots els dubtes que tingueu al personal desplaçat per la firma d’esquís, que ells us respondran les preguntes. Un test sempre és del tot recomanable, quan, si no, podeu esquiar tot un dia amb la majoria d’esquís d’una marca? Distribueix: www.gregal-sport.com

La nova càmera d’acció Midland XTC 400 complementa l’equipament d’esquí Gràcies a la nova tecnologia sense fil integrada, aquestes càmeres poden connectar immediatament als smartphones i les tauletes, i permet així la possibilitat de veure els vídeos retransmesos en directe i descarregar-los per compartir en temps real a través de Facebook, YouTube o altres xarxes social. La seva aplicació Action Connect permet accedir a una àmplia varietat de funcions i configuracions addicionals, des activar el zoom a la captura de fotos individuals o en seqüència amb una qualitat de fins a 12 megapíxels, i una de les qualitats que fa única a la nova Midland XTC400 és la increïble autonomia de la bateria que pot durar fins a cinc hores sense deixar de gravar. A més la lent rotativa de 270º i els tres sistemes de fixació lliscants augmenten la versatilitat mentre es filma, l’ergonomia i la qualitat d’enregistrament d’aquesta petita meravella tecnològica encara en les situacions més extremes. www.midland.es

Bota Hawx 2.0 120 Fa diverses temporades que la Hawx 120 és un referent en el segment de les botes all mountain, una posició de privilegi que reforçarà encara més en el pròxim hivern. La nova Hawx2.0 d’Atomices es presenta del tot renovada, tant en cosmètica com en les prestacions tècniques. Així, es beneficiarà la temporada del sistema de personalització més ràpid i efectiu del sector: el Memory Fit, el qual en menys de 15 minuts permet la millor personalització de les botes al peu de l’esquiador. A més, incorpora la tecnologia Thinsulate, una fibra sintètica en els botins perquè l’esquiador gaudeixi d’una òptima temperatura en els peus al llarg de tota la jornada d’esquí. I, per si això no fos suficient, els esquiadors també poden variar l’angulació i flexió de la bota, personalitzant encara més aquesta al peu i a l’estil de l’esquiador. www.atomic.com

notícies Protest presenta la seva jaqueta-quimono de surf de neu

Ladival triat de nou el protector solar dels demostradors de l’EEE Per tercer any consecutiu, Ladival ®, protecció solar en profunditat, ha estat elegit per protegir del sol als professionals de la neu més exigents, els demostradors de l’Escola Espanyola d’Esquí (EEE), els responsables de formar tots els monitors d’esquí a Espanya, són professionals que cada dia passen moltes hores exposats al sol i al fred de l’alta muntanya, un dels entorns més extrems i desafiadors per a la salut dermatològica. Després de dos anys d’ús, els demostradors de la EEE han confiat de nou en Ladival ®, el primer protector solar a incorporar una protecció completa davant la radiació ultraviolada -A (UV-A), ultraviolada - B (UV-B i infraroig - A (IR- A), amb una formulació sense parabens, sense perfums, sense conservants i sense colorants. Ladival és una marca d’Stada. www.stada.es

Megasport, nou distribuïdor de Giro Snow Giro, la prestigiosa marca de cascs i màscares, ha arribat a un acord amb l’empresa Megasport SA per formar una nova aliança que potenciarà la comercialització dels productes d’hivern de la marca. Megasport, empresa distribuïdora d’importants marques com Rossignol, Dynastar, Spyder, Haglöfs i Peak Performance, entre d’altres, ha estat l’escollida per distribuir la línia d’hivern de Giro a Espanya i Andorra. “Després d’analitzar el mercat espanyol, vam veure clarament que Megasport era la millor opció per a nosaltres ja que compta amb una sèrie de factors clau: saber fer, àmplia xarxa de clients i una important penetració en el mercat, deia Mattia Berardi, mànager de Giro, marca que actualment és líder de vendes en nuclis d’esquí a EUA, Canadà, Suïssa i Àustria, entre d’altres importants mercats. www.megasport.es

Amb motiu de la celebració del tema Artesania Asiàtica, Protest ha col·laborat amb el dissenyador de quimonos de renom internacional Tomi Tomi (Nobuaki Tomita) per crear una preciosa jaqueta de surf de neu. En col·laboració amb ell, el dissenyadors de Protest han van creat aquesta esplèndida jaqueta de surf de neu. Conté adaptacions d’influències asiàtiques autèntiques, com l’estampat floral, la cremallera frontal asimètrica, en la cintura l ‘Obi ‘ i el folre i rivet en colors contrastats. No seria una jaqueta de surf de neu Protest si no la acabessin amb els millors i més còmodes detalls. Com segell d’autenticitat, cada jaqueta ve amb una cinta per penjar especialment dissenyada, formada pel propi mestre. www.protest.eu

Jaqueta Cascadia tot terreny Scott disposa d’una col·lecció de jaquetes i pantalons que no deixen indiferents. Colors llisos però amb estil i amb un disseny que delata les seves intencions. Entre elles destaquen la jaqueta Cascadia i els pantalons Mercurial. Pensats per al rider exigent que no vol decidir-se per la pista, el backcountry o el parc. Aquesta jaqueta i pantalons són veritables tot terrenys, gràcies al seu tall i a la seva membrana GoreTex Active Shell. La membrana Gore Tex Active Shell combina diferents tipus de membranes per a cada zona de la jaqueta. Així s’aconsegueix economitzar-ne el pes i millorar les seves prestacions. Per fer-la més confortable Scott ha incorporat el STR (StratergicThermalRegulation) que distribueix reixeta a les zones càlides i hotpads a les zones fredes. A més: caputxa regulable, cremalleres Aqua-zip, faldó llevaneus desmuntable, butxaques i ventilacions a les aixelles tallades a làser, articulacions preformades... www.scott-sports.com

Carrera fitxa Tina Maze

Head, amb GrandValira i el circuit RedBull Homerun Cinc estacions d’esquí de tot Espanya seran els llocs en què es disputi aquest amè circuit on competeixen de forma peculiar corredors tant d’esquí com de surf de neu. Head col·labora enguany amb RedBull Homerun oferint premis als guanyadors, tal com es va veure a Grandvalira, on van prendre part 243 participants. Head és l’encarregat de premiar els tres guanyadors: al de categoria esquí, al de categoria de surf i també al millor disfressat. El millor en categoria esquí rebran uns Caddy de la col·lecció Head esquí, el model que fa servir actualment ni més ni menys que Simon Dumont i que porta l’emblema dels toros Redbull incorporat en el seu disseny. El guanyador en categoria surf de neu rebrà una planxa Tribute i el millor disfressat una bossa Head calefactable per a botes. www.head.com 14

L’eslovena, actual guanyadora de la Copa del Món d’esquí, competirà amb el nou casc Carrera Fireball, construït en fibra de carboni i que el seu interior està fet amb una exclusiva escuma de doble densitat Conehead que redueix el volum del nucli i el fa més lleuger. Accentuant l’aerodinàmica i incrementant la resistència als impactes. Maze també anirà equipada amb la màscara Kimerik Reload, que destaca pel seu gran camp de visió i el revolucionari sistema d’ajust al nas MPS Evolution, permetent un ajustament perfecte de la màscara verticalment i horitzontalment. L’eslovena, quan no competeixi també farà servir les reconegudes ulleres de sol Carrera. Distribueix: www.jorcani.com

Flocs

(1924 - 2014)

Redacció Fischer

90 Fischer compleix ANYS De fabricar carros de fusta a ser una de les marques referents del sector de la neu. Aquest és el camí que ha recorregut Fischer del 1924 fins aquest any, en què se celebra el 90è anniversari de la marca. Sobre la història de Fischer Sports, el seu propietari Josef ‘Pepi’ Fischer afirma: “Per tal d’entendre el present i preparar el futur, primer has de mirar tot el que has fet en el passat. I particularment això és el que fem en aquesta empresa. La tradició i l’estructura que hem creat són les bases del present i del futur que construirem”. I sap exactament el que diu, sent el fill del fundador i que va agafar el testimoni d’aquesta empresa familiar que celebra el seu 90 aniversari. La història de Fischer és remarcable: de construir carros de fusta a ser la marca més reeixida d’esquí a nivell global i líder en el sector dels esports nòrdics després de 90 anys. I tot això malgrat -o potser gràcies- a què Fischer Sports és

l’últim fabricant d’esquís a Àustria que encara la família és propietària al 100 %. Fundada el 1924 per Josef Fischer sènior en un graner de fusta situat a la localitat austríaca de Ried im Innkreis, l’empresa Fischer Sports és actualment l’única marca d’esquí que manté com a propietaris a la família. L’empresa va començar fabricant carros, trineus i esporàdicament esquís, onze anys més tard estaria produint esquís en sèrie. Després de la mort de Josef Fischer sènior l’any 1959 va començar una nova era: el seu fill, Josef ‘Pepi’ Fischer i la seva germana Selma Sturmberger van passar a ser General Managers de l’empresa. Amb la victòria d’Egon Zimmermann en els Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964, Fischer es va establir al món com una marca Racing La primera col·lecció de Fischer en esquí de fons es va presentar a la fira ISPO de Munic l’any 1971. Des de llavors, Fischer ha anat fent els passos adequats per ser la marca líder en el segment de l’esquí nòrdic. Les botes d’esquí de fons es van afegir a la col.lecció de Fischer l’any 1994 i en esquí alpí van arribar les primeres botes Fischer l’any 2003 amb la reeixida tecnologia Soma -Tec. 15

Sempre pensant en el desenvolupament, oberts a noves tecnologies i sent pioners en moltes facetes productives; aquesta filosofia segueix sent clau en els valors de Fischer. El resultat, multitud d’innovacions que s’han presentat en la història de l’empresa. CROWN FINISH, AIR CORE, NORDIC CRUISING, SOMA-TEC i VACUUM en esquís i botes són algunes de les tecnologies que han marcat una època en la indústria de l’esquí durant anys. Les més recents són la tecnologia VACUUM FIT (2011), SPEEDMAX (2013), VARIO CROWN i la primera bota de muntanya totalment adaptable (ambdós el 2014). Actualment, prop de 460 persones treballen en l’empresa de Ried. Fischer abasta tota la gamma de productes de material dur per a la pràctica de l’esquí alpí i esquí nòrdic. D’altra banda, l’empresa ven esquís de salts, pals d’hoquei i accessoris per tot el món. La competició forma part de l’estratègia de l’empresa i és una plataforma per al màrqueting i el desenvolupament de productes d’alta gamma que després, si es considera oportú, serà adaptada per a les col.leccions destinades a altres públics.

Escapada Viatge

VALLTER

es reinventa!

Celes Piedrabuena Oriol Molas & Vallter

L’estació del Ripollès ha sorprès a tothom aquest hivern amb un canvi de rumb en la seva política. Sense deixar de banda el seu caràcter alpí, Vallter aspira, a partir d’aquest hivern, a convertir-se en un referent per a l’esquí de muntanya.

Seguir apostant per l’esquí alpí, però obrint-se a la vegada a les activitats de muntanya. Aquesta ha estat l’aposta de Vallter 2000 per aquesta temporada i ho serà a partir d’ara, tal como va anunciar a l’inici de temporada Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), grup que agrupa les estacions de La Molina, Espot Esquí, Port Ainé, Vall de Núria i Vallter 2000. El que es pretén amb aquest canvi és una millor gestió, una gestió més eficaç del domini esquiable. Les activitats de muntanya, sempre han estat presents a l’estació propera a Setcases, però ara des del mateix centre hivernal es potenciaran encara més.

Les raons del canvi Tres són les raons d’aquest canvi de manera de fer. D’una banda l’optimització del domini esquiable, amb la potenciació de la zona de pistes de Puig dels Lladres i Barquins. Aquestes dues es beneficien dels vint-i-tres canons de neu que hi havia a la pista Xalet, que es treuen d’allà per instal.lar-los en aquestes dues. El segon punt seria el de desenvolupament del concepte d’estació de muntanya per a tot l’any, tot adequant la zona del Xalet per a la pràctica dels esports de muntanya, i potenciar a la vegada les activitats d’oci, amb el parc lúdic. El que es busca amb aquest canvi de rumb és donar un nou impuls a Vallter, una estació que no sempre ha estat beneïda per la neu i que a vegades és víctima de l’excés de vent. Des de Ferrocarrils es vol garantir la continuïtat d’aquesta estació amb gairebé trenta-cinc anys d’història al seu darrere, i per això enguany han invertit mig milió d’euros i han variat el seu model d’explotació, sense deixar de banda, lògicament, l’esquí alpí. Es busca que Vallter 2000 es converteixi en un destí de muntanya, tant a l’hivern com a l’estiu, on tinguin cabuda totes les activitats esportives que s’hi poden dur a terme, i és aquí on entren les activitats de muntanya. D’ençà un temps, aquestes modalitats cada cop compten amb més practicants, i alguns d’ells triaven aquest vessant del Pirineu oriental per fer esquí de travessa o raquetes i, de fet, era i és habitual veure en un mateix espai esquiadors alpins i de muntanya, però el que es vol és que el nombre de practicants de muntanya vagi a més, i que els amants de l’outdoor associïn Vallter amb l’alta muntanya. 17

Vallter Viatge es reinventa! Puja i baixa Al seu favor hi juga la seva ubicació i el marc natural que l’envolta. Vallter 2000 es troba en un circ d’origen glacial, i està envoltada de cims, alguns dels quals, com ara el mític Bastiments, sobrepassen els 2.800 metres; en concret en té 2.874. La base de l’estació es troba als 2.000 metres d’altitud sobre la vall del riu Ter, i aquesta descripció la converteix en un escenari idíl.lic per fruir de la neu. Cal fer esment que els dies clars, es té una excepcional vista del golf de Roses. Com dèiem, aquestes modalitats sempre s’han practicat a Vallter, però enguany es potencien. Com? Oferint sortides guiades i cursets i amb un seguit d’itineraris, senyalitzats, balitzats i totalments diferenciats de les pistes alpines, aptes per a tots els nivells. En total, hi ha senyalitzades un total de set itineraris d’ascens fins la Cafeteria Les Marmotes, just sota el pic de Bastiments,un total de 10.000 hectàrees. Aquests set recorreguts es poden fer de manera lliure, o bé a través de l’empresa Guies Nord Sud de la mateixa estació. Les activitats més novedoses són el bateig d’esquí o les sortides guiades a la carta. Tot enfocat a una única finalitat: aconseguir que tothom que vulgui gaudir de la muntanya a l’hivern a l’entorn de Vallter ho pugui fer.

Com fer esquí de muntanya A Vallter podràs gaudir de l’esquí de muntanya de dues maneres, o bé per lliure o bé com a activitat organitzada. En aquest segon concepte hi ha el bateig d’esquí i la sortida guiada a la carta: Bateig d’esquí: sortida de dues o tres hores amb esquí de muntanya, pells de foca i material de seguretat pels entorns nevats fora de les pistes d’esquí. Durant el recorregut es fan tallers de coneixement de la neu i la muntanya hivernal. Sortida guiada a la carta: sortida de mig dia o un dia amb esquí de muntanya, pells de foca i material de seguretat pels cims, valls, etc. fora dels dominis esquiables. Durant el recorregut es es fan tallers de coneixement de la neu i la muntanya hivernal. El preu inclou: guia de muntanya, material tècnic i logístic dels tallers, assegurança de RC i accidents.

FGC Mountain Series 6.0 Per tal de contribuir al major coneixement de l’estació i de l’esquí de muntanya aquest hivern s’ha donat el tret de sortida a una nova competició d’esquí de muntanya: la Copa Mountain Series 6.0 Copa FGC de Curses Verticals de la FEEC. Quatre curses, amb cabuda per a tothom, que es desenvolupen a les quatre estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: La Molina, Vallter, Espot Esquí/Port Ainé i Vall de Núria, i que volen reflectir el nou gir que es vol donar tant a Vallter, en major profunditat, com a la resta d’estacions que pertanyen a FGC. Així, Lluís Breitfuss, responsable d’esdeveniments i competicions de FGC, diu que aquest calendari permet “integrar l’esquí de muntanya a les nostres estacions, donant-li un sentit. Es tracta d’un altre model d’explotació, i amb aquest calendari volem demostrar que poden conviure plegats l’esquí de muntanya i l’esquí alpí”.

Més info a www.vallter2000.com

X RACE LAB

XRACE LAB 5LENSES ALLWEATHER

X MAX 130

FW14.XRACE_ESPORTSHIVERN_215X280.indd 1

X RACE SLAB HELMET

10/03/14 12:31

Seguretat Viatge

Schumacher adverteix dels

RISCOS DE L’ESQUÍ Celes Piedrabuena Atomic, FGC, Masella, Grandvalira

Els darrers accidents mediàtics, com el de Michael Schumacher o el de Sarka Pancochova, ha posat de relleu la necessitat de l’ús del casc, i a la vegada ens ha recordat la necessitat d’esquiar equipats i amb prudència.

“Sense el casc no hagués sobreviscut”. Són les paraules dels metges que atenien Michael Schumacher a l’Hospital de Grenoble i que posen de manifest la necessitat d’esquiar amb els elements de protecció adients, especialment amb el casc. Cada cop són més els esquiadors i surfistes que el fan servir –es calcula que entre el 50 i el 75% dels usuaris de les estacions el duen–, i cada cop són més les topades que es donen a pistes, per la qual cosa el seu ús és del tot aconsellable. En el moment d’escriure aquestes línies el set vegades campió del món d’F1 encara estava en coma induït, debatent-se entre la vida i la mort. ‘Schumi’ era un bon esquiador, però una sèrie d’infortunis li van provocar una fatal caiguda a l’estació de Meribel, a conseqüència del qual va partir un traumatisme cranioencefàlic, que reproduïa les pautes i models de molts esquiadors a les nostres muntanyes. Tant en el casc de Schumacher com en el de la surfista Pancochova el casc va quedar fet un nyap, i sort en van tenir de dur-lo. El casc, no salva vides, però no dur-lo si que la pot treure a qui tinguin una topada de mala sort i se’n dugui un cop seriós a l’extremitat superior. De fet, està demostrat que els traumatismes representen la primera causa de mort i incapacitat a la població menor de 40 anys. El 70% dels casos, el traumatisme cranioencefàlic és la causa de mort. Unes dades que no ens haurien de fer dubtar a l’hora de protegir el cap amb un casc. La majoria dels nens i joves esquiadors ja el duen –les marques han aconseguit fer del casc un element ‘cool’, indispensable en el seu equip–, el problema el tenim en els esquiadors veterans. En els esquiadors que porten moltes hores d’esquís a les cames, que van aprendre a esquiar i perfeccionar la seva tècnica sense dur-lo i que ara no veuen el per què se l’han de posar.

L’exemple del ciclisme Què fer aleshores amb els indecisos? A l’espera 21

d’una llei que obligui al seu ús, cal recordar el que va passar quan va entrar en vigor el 2003 la llei que obligava a dur el casc en la pràctica del ciclisme en vies interurbanes. A dia d’avui, jo, que sóc practicant de la bicicleta de muntanya i que sempre haig d’acabar fent algun tram d’asfalt, costa molt topar-se amb un ciclista que no dugui el casc. Els ciclistes estan conscienciats de la necessitat de protegir-se el cap, i aquesta és la sensació que s’ha de transmetre als esquiadors. Que els que no el duen perquè no estan acostumats, els incomoda o no els agrada acabin necessitant posar-se’l, perquè troben que els falta alguna cosa de l’equip. Un cop es doni aquest pas, ja estarà el tema solucionat. Però, dur casc no eximeix de caure ni de patir lesions. L’esquí és un esport de risc, en què intervenen diferents variables que el poden fer més o menys perillós. L’estat d’ànim i físic d’un mateix, l’estat de la neu, el nombre d’esquiadors que ens puguem trobar en una pista, les prestacions que ofereixen els esquís a dia d’avui i les pròpies condicions meteorològiques poden tenir alguna cosa a veure en una caiguda i en les possibles conseqüències que se’n puguin derivar.

Per què ens lesionem? Ja anem equipats amb una cuirassa de cap a peus, estem esquiant en una pista trepitjada de forma excel.lent, som els únics esquiadors i les condicions de visibilitat són les òptimes, però el percentatge de risc sempre hi és. Un percentatge que es veu accentuat per una sèrie de circumstàncies –mireu quadre adjunt. Es calcula que de cada 300 esquiadors, un es lesiona de major o menor gravetat. Tots els qui hem esquiat amb més o menys assiduïtat ens hem caigut algun cop i hem vist o patit algunes lesions. A nivell personal sempre recordaré una caiguda en un salt de cap que em podria haver ocasionat alguna lesió seriosa de columna, la que sí

Viatge Reportatge seguretat

Esquí vs surf de neu

“

L’ús del casc

no salva vides,

però segur que no les hi treu

Un dels homes que sempre consultem quan fem aquest tipus de reportatges és Enric Subirats. Director del centre mèdic de Masella i director assistencial de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, aquest amant de l’esquí ens ha facilitat un estudi en el qual es veuen les diferents lesions que pateixen esquiadors i surfistes.

“

que va estar a punt a punt de patir un amic que va caure en cantell superior d’una paret d’un migtub als Alps o el trencament dels lligaments d’un veterà esquiador quan va caure estant aturat al meu costat. No hi ha una llei escrita sobre la raó d’algunes lesions. Acostuma a passar que la topada més espectacular queda en un no res i la més beneita acaba sent la més greu. De fet, quan anem a poc a poc ens acostumem a lesionar els genolls i quan anem a més velocitat les extremitats superiors donada la velocitat a la que anem.

es va veure entre els afectats, és que entre els practicants de surf accidentats hi havia un major nombre de principiants (49,5% vs 41,5), l’ús del casc era menor (37,8% vs 44,9), tenien menys ferides incises i contuses (5,8% vs 8,5), menys lesions de les extremitats inferiors (21,2% vs 47,4%), menys lesions del dit polze (3,2% vs 7,8%) i menys esquinç de genoll (2,8% vs 14,7). D’altra banda, sí que presentaven un major percentatge de fractures òssies (18,6% vs 6,7), de lesions de les extremitats superiors (57% vs 29,2), de lesions de canell en general (16,8% vs 2,5%), de fractures distals de radi (12,3% vs 1,6), de luxacions d’espatlla (2,9% vs 1,6%, de fractures de clavícula (2,4% vs 1,4), i de lesions de tronc, 2,9% vs 2%. Concloïa l’estudi d’Enric Subirats dient que aquests resultats demostren que els patrons de lesions de surf de neu i d’esquí alpí són diferents. El mateix Enric proposava unes mesures d’actuació que es poden extrapolar perfectament més enllà del marc d’aquest estudi: revisió de la metodologia d’aprenentatge i entrenament, de l’ús rutinari del casc i l’avaluació dels protectors d’esquena per adaptar-los als esports de neu.

Després d’analitzar les fitxes d’assistència mèdica dels accidentats –9.147 víctimes, 6.101 esquiadors i 2.789 surfistes– atesos a Masella en el decurs de cinc temporades, de 2003 a 2008. El que 22

Les 5 causes de les lesions A veure, de lesions n’hi ha hagut sempre i sempre n’hi haurà, però d’un temps ençà hi ha uns quants elements que afavoreixen el risc de lesió. Aquests nouvinguts els podem resumir en:

El casc redueix el risc de traumatisme cranioencefàlic L’ús del casc, cada cop més estès, esmorteeix els impactes que ens puguem donar al cap, tot i que hi ha casos, ja sigui per la violència de l’impacte o de la mala sort, que de poc serveix. Per aquesta raó, és bàsic fer servir un casc homologat, de la nostra talla i que estigui col.locat de forma correcta, no que el duguem descordat i de qualsevol manera. El crani té un gruix d’entre 4 i 7 mil.límetre i els impactes violents l’afecten de sobre manera. Es calcula que a una velocitat de 15 km/h el casc disminueix l’energia aplicada sobre el cap en un 90%, i està demostrat que el seu ús redueix l’índex de severitat de la lesió de 18 a 3,8. En general, el casc redueix el risc de traumatisme cranioencefàlic en un 35% en adults i en un 60% en els nens.

- Els nous esquís faciliten l’aprenentatge i la velocitat. L’esquiador que està aprenent o que no té encara un bon nivell, es refia i aquest excés de confiança el fa cometre errades que després es paguen

- L’estat de les pistes. Les pistes d’avui dia no tenen res que veure amb les de fa uns anys. Al marge de la millora en la senyalització i en la seguretat, també s’ha millorat en l’acondicionament. La neu acostuma a estar molt ben trepitjada i aquesta catifa blanca afavoreix la confiança i les altes velocitats

- Millors remuntadors. És veritat que per sort ja no hi ha tants teleesquís i telearrossegadors, i que la modernitat dels telecadires et porten sense necessitat de saber esquiar molt, dalt de tot de l’estació i després s’ha de baixar. A més, la capacitat de les cadires ha augmentat i la velocitat d’ascens també. El resultat més esquiadors en les pistes i més esquiadors no gaire entrenats en pistes d’excessiva dificultat per a ells

Dainese i el seu D-air Ski El prototip va ser presentat fa dues temporades i ara ja és una realitat. En el marc de la cursa de la Copa del Món de Kitzbuehel (Àustria), Dainese i la Federació Internacional d’Esquí (FIS) presentaven el D-air Ski, un sistema de protecció d’airbag destinat a l’esquí alpí de competició. Aquest sistema s’infla tant sols en 100 milisegons des de l’inici de l’accident i ha estat desenvolupat en col.laboració amb diferents esquiadors, com Werner Heel o Manuel Osborne Paradis. El D-air Ski cobreix el pit, l’espatlla, el coll i les vèrtebres cervicals, tenint una capacitat d’absorció del 61% de les forces de l’impacte. Aquest gran enginy en matèria de seguretat, sobretot pensant en les fortes caigudes que poden patir els esquiadors alpins en les curses de velocitat, ha vist el llum després de 238 descensos i 700 minuts de recopilació de dades. www.dainese.com 23

- Massificació. Ens vanagloriem que per sort el nombre d’esquiadors és alt a les nostres estacions, però això vol dir que comparteixen el mateix espai esquiadors bons, regulars i dolents. Esquiadors que preparats de forma física i tècnica encertades i altres que no, esdevé un terreny abonat a les topades

- Desconeixement dels senyals i falta de forma física i tècnica. Com a la carretera, a les pistes d’esquís hi ha un seguit de senyals que s’ha de saber interpretar i respectar; i no tots els usuaris de les estacions ho fan. I molts dels esquiadors i surfistes no gaudeixen d’una forma física i tècnica que els permeti lliscar les soles les hores que ho fan ni amb l’empenta adequada. Una bona forma física ens donarà més força i una bona tècnica més facilitat a l’hora d’esquiar, menys esforç i més recursos per cercar una reacció salvadora quan ens calgui.

Multirisc Redacció

47€ TARGENEU *TN FAMILIAR 141€ (min 4p)

COBERTURA

SENSE FRANQUICIA

i FORA PISTA Assegurança feta per experts,

esportistes i de la neu Tramíta-la a la nostra web o al teu club!

Assegurança Multirisc DURANT TOT L’ANY I A TOT EL MÓN La Federació Catalana d’Esports d’Hivern presenta per tercer any consecutiu un producte demandat pel sector degut a l’increment de la pràctica esportiva outdoor, tant en els mesos d’hivern com d’estiu. És la Multirisc, l’assegurança d’accident i de lleure multiesportiva que cobreix les despeses dels sinistres que es puguin ocasionar practicant esports de muntanya com l’excursionisme, el senderisme, marxes, bicicleta de muntanya, campaments, descens de barrancs, escalada, espeleologia, alpinisme, raids de muntanya, esquí de muntanya, esquí alpí, surf de neu, telemarc, raquetes de neu, trineu amb gossos, canicross, alta muntanya i campaments d’iglú, practicats a una alçada inferior de 4.000 metres. A diferència de la TargeNeu, la Multirisc és un assegurança d’accident mundial, que estalvia mal de caps i facilita la tornada a casa en el cas de patir un accident. Ofereix seguiment de la lesió, i cobertura mèdica il.limitada en centres concertats.

Preus Multirisc individual, 105 € Inicia la validesa de la cobertura 24 hores després de realitzar el pagament. 24

105€

MULTIRISC per l’esquí i la muntanya Per tramitar qualsevol de les dues assegurances es pot fer: Mitjançat la web de la FCEH www.fceh.cat, apartat FEDERA’T A les seus dels 80 clubs afiliats a la FCEH. Trucant al 93 415 55 44 (FCEH). Enviant un correu electrònic a info@fceh.cat A les oficines de la FCEH. A les agències de viatges, botigues i altres establiments relacionats amb el món de la neu acreditats per la FCEH.

Avantatges i descomptes La FCEH ha arribat a acords amb altres empreses amb l’objectiu d’oferir avantatges i descomptes a tots els federats amb possessió de llicència de competició, TargeNeu o Multirisc. Entre d’altres, la FCEH ha signat un acord amb l’Agència Catalana de la Joventut, entitat que gestiona la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat), per tal que els seus associats i entitats federades puguin utilitzar les instal.lacions dels albergs en unes condicions avantatjoses. Els federats es beneficien d’un descompte del 10% en les reserves que realitzin individualment en els més de 20 albergs de la Xanascat, tant per a l’allotjament com per als àpats. A més, s’ha dut a terme la signatura d’un important conveni entre la FCEH i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel qual els federats gaudiran d’un descompte del 10% en els forfets de dia i varis dies de les estacions d’esquí del grup com són La Molina, Vall de Núria, Espot, Port Ainè i Vallter 2000. Es poden consultar totes les avantatges i descomptes a la web de la FCEH (www.fceh.cat). 25

COBERTURA

MUNDIAL

i MULTIESPORT T T T T T T T T T T

Excursionisme Esquí de Muntanya Senderisme Esquí Alpí Marxes Esquí de Fons Bicicleta de Muntanya Surf de neu Campaments Telemarc

T T T T T T T T T T

Descens de Barrancs Raquetes de Neu Escalada Trineu amb Gossos Espeleologia Canicross Alpinisme Alta Muntanya Raids de Muntanya Campaments d’iglú

Psicologia Grandvalirade l’esport Redacció Grandvalira

TOTAL FIGHT

La màxima expressió del freestyle

La versió de surf de neu i d’esquí del Total Fight Masters of Freestyle és de nou una clara demostració de Grandvalira per les tendències més joves de l’esquí. La tradició per l’estil lliure de Grandvalira no és nova. De fet, GV és una refeència en aquest camp arreu d’Europa. Esquiadors de tot arreu saben que en aquest gran domini esquiable disposen de tres àrees per a practicar l’esport que més els agrada a la natura: l’Snowpark el Tarter, l’Snowpark Xavi i el Sunset Park Peretol, aquests dos darrers a Grau Roig. Tots tres han rebut petites o grans millores aquest hivern per satisfer les exigències dels esquiadors, molts dels quals somien algun dia an poder ser un dels protagonistes d’un dels esdeveniments d’estil lliure més important: el Total Fight.

Snowbard i Freeski Aquesta màxima expressió de l’estil lliure es presenta primer en surf de neu i després en esquí, en els darrers compassos de la temporada, en què sense cap mena de dubte és la cirereta del pastís a una nova magnífica campanya de neu. El Total Fight Masters of Freestyle reuneix els millors riders de la modalitat d’estil lliure en surf i esquí, que es donen cita a l’estació andorrana

per alçar-se amb el títol en el 10è aniversari d’aquesta competició. El parc de surf el Tarter será l’escenari de dos camps de semana plens de salts i trucs de vertigen. Aquest esdeveniment compta des de l’any passat amb la distinció cinc estrelles –de sis possibles– al World Snowboard Tour i des d’aquesta temporada també pot presumir de la categoría d’or del circuit de l’AFP (circuit de freestyle profesional), convertint-se en una de les cites de referencia del calendari mundial a la disciplina d’slopstyle. Aquesta gran cita de freestyle demostra de nou la voluntat de Grandvalira de ser un referent a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius de màxim nivell en les diferents disciplines blanques. I, proba d’aquesta voluntat, són les cinc màximes esportistes que tenien marcades en l’agenda esportiva d’aquesta temporada: el Red Bull Home Run, el GrandRide Grandvalira, la Copa del Món de Quiòmetre Llançat, les Finals de la Copa d’Europa d’Esquí Alpí masculí i femení i la que ens ocupa en aquesta página: el Total Fight Masters of Freestyle.

Masters of Freestyle (surf de neu) Snowpark el Tarter, del 27 al 29 de març

Total Fight Masters of Freestyle (esquí) Snowpark el Tarter, del 03 al 05 d’abril

NOVETATS 2014-2015

Celes Piedrabuena Redacci贸 & ISPO

La passada edició d’Ispo ja va ser la tendència dominant, la qual s’ha manifestat aquest hivern a les nostres muntanyes i enguany aquesta evidència ha estat més que palpable. El sector de l’esquí mira cap a la muntanya en tota la seva extensió, obrint els braços a l’all mountain més genèric.

Esquiar en tot tipus de neu en totes les condicions possibles, amb la màxima seguretat i prestacions. Aquesta és la màxima que sembla estar escrita a l’entrada de tots els fabricants d’esquí. D’ençà uns hiverns que l’esquí all mountain, el que entendríem per tot terreny, per esquiar tant per les pistes trepitjades com més enllà, és la major demanda del sector. Encara hi ha un nucli important d’esquiadors que vol passar-se el dia a les pistes, però a la vegada hi ha un públic creixent d’esquiadors que ja no només volen aventurar-se per la neu verge, sinó que a més volen gaudir-la d’una manera diferent. Sentir-la propera, disfrutar-la, treballar-la, que el seu esforç per assolir l’esquiada perfecta sigui recompensat amb unes baixades de vertigen espectaculars. Enrere queden ja aquells pocs esquiadors que ens trobàvem pujant foquejant pel marge de la pista mentre nosaltres baixàvem esquiant. A dia d’avui han deixat de ser una excepció per convertir-se en una moda, però una moda diferent. Sí que és cert que l’esquí de muntanya ha crescut, però em refereixo més a la vessant de muntanya del forapista, tant per concepte i definició com per material. És el que molts anomenen com a back country o amb termes novedosos, com Hike & Ride, adaptant la tècnica de les botes que ens permetia passar de la posició d’esquiar a la de caminar. Mirant de satisfer les exigències d’aquest mercat creixent, les marques comercials presenten bones i moltes novetats en aquest camp, sense descuidar l’esquí de pista, l’esquí tot terreny sense tanta amplitud de mires, l’esquí de dones i l’esquí de nens. I si aquesta és la tendència dominant en els esquís, en botes hi ha una clara declaració d’intencions, mirar d’aconseguir que l’esquiador calci unes botes que siguin gairebé com uns mitjons. No pel que fa a la seva lleugeresa, sinó per la sensibilitat que dóna als peus. Es busca i s’aconsegueix, que l’interior de les botes estigui perfectament adaptat a la morfologia dels peus, perquè l’esquiador es trobi molt còmode i pugui transmetre les ordres als esquís amb la màxima efectivitat, guanyant a la vegada en sensibilitat. Aquestes tendències, a grans trets, van ser les conclusions que vàrem extreure de la nostra visita a Ispo, una fira que no deixa de créixer. Va haver-hi una participació rècord de 2.565 expositors, amb 80.000 visitants professionals de 110 països. Nosaltres vam mirar de recórrer els 104.720 metres quadrats d’exposició de dalt a baix, mirant d’amarar-nos de tot el que veiem per mirar de transmetre el nostre sentiment general. I, per fer més veritable aquesta impressió, van demanar als caps visibles de les principals marques presents al nostre mercat que ens contestessin a tres preguntes. Les seves respostes ja us donaran una idea de per on van els trets, i conduir la compra de la propera temporada en una o altra direcció.

Esquiar a tota

LA MUNTANYA

de dalt a baix i de dreta a esquerra 29

NOVETATS 2014-2015

Dynastar - Lange

Atomic Un cop més, la col.lecció d’Atomic, tant d’esquís com de botes, sobresurt per satisfer les necessitats de qualsevol esquiador, sigui quina sigui la seva modalitat preferida: race, all mountain, freeski o touring. En botes, es segueix apostant pel procés Memory Fit, amb el que adapten el botí i la carcassa al peu de l’esquiador, i l’amplien a més models; i neix la nova generació de les Hawx 2.0. L’exitosa bota d’horma mitja es renova amb la incorporació del Forward Lean Angle, el qual permet regular la inclinació i la flexió. En materia d’esquís: una àmplia renovació. En la línea Race de pista Redster, nova construcció en els models Doubledeck 3.0, més amples de patí per a una major estabilitat i amb la nova placa amb tecnología Ramp Tech que centra millor la posició de l’esquiador. Incorporen la tecnología ARC als all mountain de dona Cloud 11 i 9. En freeski, el model estrella, Automatic 117, té un nou germà petit amb patí de 102, i en touring, conjuntament amb Kilian Jornet, es desenvolupa el nou Ultimate 78: 78 de patí, 950 grams, l’esquí pels que cerquen lleugeresa i altes prestacions. Finalment, destacar l’arribada de la roba Atomic, amb una clara mirada a l’all mountain/backcountry.

Blizzard - Tecnica Per a Tecnica i Blizzard el missatge és clar: altes prestacions, màxim rendiment, sensacions fortes. Tornen amb el referent de la bota taronja de sempre, incorporant a la Mach 1 130 el sistema de botí CAS que, a partir d’una carcassa ja adaptada a l’anatomia del peu, permet que el botí s’adapti a la forma del peu mitjançant l’aplicació de calor. La sensació final és que l’esquiador manté el taló sempre agafat. Per la seva banda, Blizzard segueix apostant pel procés artesanal sense renunciar als avanços tecnològics. Així, el sistema d’esmorteïment Full Suspension amb pistó d’oli redueix les vibracions, el sistema IQ de fixació integrada en el nucli de l’esquí permet que la transmissió de sensacions sigui directa. Tant la bota Tecnica Mach 1 130 com l’esquí Blizzard R-Power són els dos màxims valedors de les tecnologies que han desenvolupat. El que es busca és que l’esquiador s’enamori de les sensacions que rebi. Blizzard i Tecnica van orientades a l’esquiador més purista, al veritable apassionat.

La col.lecció per a la temporada 14/15 consolida els segments que més èxit d’aquest hivern i incorpora dues noves línies molt interessants en l’all mountain. Dynastar té una línia totalment renovada d’esquís all mountain: Power Track. Esquís amb patins que van dels 79 als 89 mm, que destaquen per un excel.lent comportament en tot tipus de neu i condicions. Es tracta d’un producte extremadament polivalent i apte per a la majoria d’esquiadors, que combina elements de la tecnologia aplicada a la línia Cham de forapista, així com dels esquís més pisters. En destacaríem el model Power Track 84. Respecte a les novetats de Lange, nova línia anomenada CX, que ofereix màxima comoditat i confort (102 mm de fit!). Un producte que garanteix excel.lents prestacions per a una activitat all mountain. La línia XC hereta part de la tecnologia de les reconegudes Lange XT: el patentat sistema Power V-Lock que permet desbloquejar la canya de la bota i garanteix una marxa més confortable, les soles amb ultra Grip per a una màxima adherència en tot tipus de superfícies, els botins termoconformables amb diferents opcions de densitat... La Lange, la XC 100 representa probablement l’equilibri perfecte entre una bota còmoda i fàcil

Elan La principal novetat tècnica per aquesta temporada la tenen en la família dels júniors, concretament en els esquiadors més petits. Elan ha desenvolupat un simple sistema tipus ‘Waveflex’ per a què els esquís dels més petits guanyin un 25% en flexibilitat i, d’aquesta manera, ajudar als nens a l’hora de flectir els esquís amb més facilitat en les seves primeres experiències a la neu. Aquests esquís vénen amb el primer model de la bota Elan, per a combinar amb aquests esquís júnior. La principal característica d’aquestes botes és que són molt toves i flexibles, per maximitzar la progressió els primers dies i per a què puguin jugar a la neu amb les botes posades. La segona gran virtut d’aquestes botes és que amb només un número de carcassa es cobreix fins a tres números de bota. L’altra gran novetat és el canvi d’imatge dels dos models d’Elan més preuats que tenim: l’Amphibio 14 i l’Amphibio Insomnia. En els dos casos s’ha passat del blanc al negre, combinant amb colors neons que fa que els esquís tinguin una imatge molt més esportiva.

Fischer En botes, la personalització arriba a tots els models, inclòs el nivell iniciació amb la nova tecnologia Thermoshape d’adaptació dels botins que se suma a la tecnologia Vacuum Fit i Vacuum Comfort Fit. Com a novetat, la tecnologia Vacuum també permet adaptar la personalització en dues zones separades de la bota: taló i puntes dels dits, aconseguint un nivell de personalització únic. També com s’estrena el model de bota per a l’esquí de travessa: Transalp Vacuum, totalment personalitzable. En esquís, els models Race estrenen una nova placa Race Booster, que permet una transmissió directa de la potència en el centre de l’esquí; el resultat, major precisió i velocitat a cada corba. En esquís de travessa, Transalp, tecnologia Aeroshape que millora la forma aerodinàmica de l’esquí i es redueix el pes, i optimitza també el control i la torsió. I, en esquís de forapista polivalents, els models Ranger ideal tant per pujar com per baixar. No és un esquí de travessa, però es comporta quasi com a tal; és un esquí d’espàtula ampla i tecnologia Rocker Freestyle ideal per baixar per a qualsevol pala.

Head Head va presentar a Ispo un dels seus secrets millors guardats, com és la incorporació del grafè als esquís de dona. El grafè està considerat com el material del futur, gràcies a les seves múltiples aplicacions a la indústria. Consisteix en una làmina de carboni, d’un àtom de gruix, que en aquesta configuració plana presenta unes propietats extraordinàries en el món de la física quàntica. Entre aquestes característiques sobresurten la seva extrema finor i la seva resistència, 200 cops més que l’acer, ser conductor de la velocitat, com el coure; i, a més, com a conductor de calor supera a qualsevol altre material conegut. Head va incorporar primer el grafè al món del tennis i ara el trasllada al dels esquís, permetent que la col.lecció de dona redistribueixi el pes de forma millor. Pel que fa a les botes destacaria la nova gamma de models Adapt Edge i l’ampliació de la col.lecció de roba, tant per a dona com a home.

NOVETATS 2014-2015

Nordica

Movement K2 Dins la nova col.lecció trobem una oferta molt variada, amb productes que s’adapten molt bé a les característiques dels diferents tipus d’esquiadors. Els Rictor 82 Xti són un dels esquís amb millor valoració del mercat, gràcies al seu ample de patí i a la tecnologia Rocker. Això fa del Rictor l’esquí perfecte per gaudir de tota la muntanya. Per la seva banda les Spyne 130 han obert el mercat de les botes a K2 amb un disseny innovador i revolucionari. La principal característica del Rictor 82 Xti és la tecnologia All Terrain ROX, que el fa insuperable en rendiment, control i estabilitat. Les Spyne 130 utilitzen el sistema Energy Interlock que absorbeix l’energia externa i transfereix poder als moviments de l’esquí.

Destaca el model Rise Pro X Serie: un esquí fabricat pensat pels corredors esquí touring més exigents. És, amb els seus 670 grams, un dels esquís més lleugers del mercat, fabricat amb un nucli de fusta i reforçat amb la tecnologia North TPT, utilitzada en la Fórmula 1 i en el món aeroespacial. Aquesta combinació de nucli de fusta lleugera, amb reforços d’alta densitat a les parets laterals, ofereix una major transmissió de recolzament, juntament amb les fibres de vidre i de carboni –les North TPT–, que aporten a l’esquí un gran nivell de tècnica i fiabilitat. És per aquesta raó que són enormement eficaços en tot tipus de neu. Una empenta que mostra el caràcter de Movement, una empresa jove que pensa en els apassionats de la pràctica de l’esquí més tècnic i radical, que necessiten de la més alta tecnologia per lliscar damunt tot tipus de neu.

Estem davant una col.lecció molt àmplia, que cobreix totes les necessitats dels esquiadors més exigents i que satisfà les necessitats de tots els públics, tant a nivell de prestacions com de confort. A destacar els esquís i botes Nrgy. Són models totalment nous de la col.lecció all mountain. Els esquis Nrgy són esquís amb construcció de fusta molt lleugera, amb una làmina de Titanal, per donar-li més rigidesa de torsió. Porten rocker a l’espàtula per a tenir més flotabilitat i manejabilitat. Hi ha tres models amb patins de 100 mm, 90 mm, 80 mm, però la construcció és la mateixa. La col.lecció de botes Nrgy és una col.lecció molt àmplia de models, amb forma 100 mm, i dureses que oscil.len entre 130-100, en funció dels models. La carcassa és totalment nova. Està fabricada amb plàstic Triax, que permet tenir una bota més lleugera. El botí està fabricat totalment a mà, i las parets laterals estan folrades amb suro d’alta qualitat, per adaptar-lo millor al peu i aïllar-lo més del fred. Això permet un major confort per a l’esquiador. A més, els models de noia duen el botí recobert de Primaloft, que encara donen més escalfor als peus.

Salomon Rossignol Renoven la gamma Race amb la nova col.lecció Hero en esquís i botes, i amplien la gamma amb la tecnologia AIR TIP, tan popular aquest any amb la sèrie 7, en especial amb el model Soul 7. La col. lecció all mountain Experience també tindrà l’Air Tip a tota la seva gamma. Destacaríem també el fet de tenir una col.lecció tan completa i uns dissenys tant bons en totes les línies de preus i gammes de producte. En esquís Pursuit pisters esportius, Experience all mountain molt divertits per a qualsevol terreny, 7 Series forapista en estat pur, Unique l’esquí de dona ideal de pista, Temptation l’all mountain perfecte per a la dona. I en botes: Hero, All Track, Alias, Pursuit, Singery… totes elles molt ben equilibrades en formes i dureses, per poder arribar a tots els peus i estils. Finalment, remarcar que la gamma Race ADN ha millorat la seva tecnologia i imatge. I, si a això hi sumem els resultats que va aconseguint la firma a la Copa del Món, el nom Hero li queda com anell al dit.

A la nova col.lecció de Salomon hi ha una influència molt marcada de back country, amb una clara tendència al forapista. Volen equipar a l’esquiador all mountain amb les millors tecnologies, que els permetin accedir allà on vulguin, sense límits, trobar les millor condicions de neu, i gaudir amb el màxim de garanties la baixada. També, segueixen mantenint el seu compromís amb la resta de la col.lecció, que, gràcies a la presència a la Copa del Món d’una manera molt notable, els permet equipar aquests productes amb les últimes tecnologies. Al nou públic emergent l’anomenen Hike & Ride. El que fan és aportar solucions a les seves necessitats, amb un producte que ens permet gaudir de la pista en qualsevol de les seves condicions i que a la vegada permet accedir fora de pista i gaudir del descens amb plenes garanties. Sense cap mena de dubte, aquest és el grup –l’esquiador convencional que cerca explorar més enllà de les pistes– que està a l’alça i a Salomon troba resposta a les seves preguntes. Dos models d’exemple: l’esquí Q105 i la bota Quest Pro 130.

Scott Els seus esquís es caracteritzen per la seva personalitat, cerquen que tinguin un comportament i rendiment excel.lent. Unes paraules que reflecteixe la col.lecció de botes all mountain d’alt rendiment; botes de travessa altament esquiables i la millor resposta als usuaris avançats del telemarc. L’alumne avantatjat, la bota G1 Powerfit WTR, reservada pels forapisters més seriosos. En esquís, sobresurt el Black Majic. Ha estat desenvolupat conjuntament amb la llegenda viva de l’esquí Bobbie Burnms, que també va ser el que va crear The Ski, però amb una personalitat diferent. Black Majic té una clara vocació pistera. Estem davant un nucli de fusta sandvitx amb forma el.líptica i amb doble capa de Titanal. És ràpid, precís, manejable i molt additiu. Finalment, dir que també es sumen a la moda de les motxilles Airbag, amb el seu sistema Alpride.

NOVETATS 2014-2015

Rexxam Arriba una nova marca de botes al nostre mercat, i no una marca qualsevol. Estem davant una referència del Japó, que al seu país és tot un número 1 i que que porta al mercat europeu uns vuit anys. Ara, aquells que volgueu ja us podreu calçar les seves botes. Centren la seva producció en dos mercats: el de la competició i les de les botes all mountain d’alta gamma. Són unes botes que destaquen per la qualitat dels seus materials, per la duresa del plàstic i per la comoditat dels botins. Una comoditat que està acompanyada d’unes altes prestacions. Són boques maques, però també funcionals, gràcies, entre d’altres, a la incorporació de detalls tècnics com la tecnologia que permet que els dits dels peus estiguin en una posició més oberta respecte al taló. Amb això s’aconsegueix una flexió molt més natural de les cames, una posició molt més còmode, més efectiva en el rendiment de l’esquí i a la vegada molt més natural, evitant possibles lesions dels genolls. En el seu catàleg no trobarem un munt de models, un munt de referències, prefereixen focalitzar els seus esforços en uns models en concret. Dues de les seves unitats estrella, que més guerra donaran el proper hivern, són la Power Rex 110 i la Power Rex 100. La primera, una bota de competi pura i dura, i la segona una bota race, però no tant de competi. Totes les botes del seu catàleg són unisex, van del 22 al 28,5 i es caracteritzen pel seu exostisme.

Stöckli En destaca la línia Stormrider (forapista) i lògicament els esquís de gegant de la Tina Maze. Cal recordar que tot i que les línies més conegudes de Stockli són la línia Làser i la línia Spirit (polivalents d’altíssima gamma), hi ha moltes altres línies com: Stormrider, Y, Rotor, Travessia, o la júnior. Els esquís de la campiona eslovena són els esquís que l’han dut a l’èxit, i la línia Stormrider, tot i que ja és històrica dins Stöckli, aquest any ha fet un salt impressionant. Look, varietat de models, incorporació d’un forapista exclusiu per a dones… Dos models a destacar: l’esquí de gegant –pur de competició, tot i que té la variant de pista que el converteix en un esquí de curses adaptat al radi adient per a la gent de bon nivell– i l’Stormrider 95; un autèntic forapista amb 95 de patí, que per pista pot arribar a ser un esquí molt bo.

Völkl - Dalbello La nova col.lecció d’esquí i botes es caracteritza pels objectius següents: qualitat ‘Made in Germany’ pel que fa als esquís Völkl, i qualitat ‘Made in Italy’ pel que fa a les botes Dalbello. Això es tradueix en prestacions, lleugeresa, perfect set up –coordinació perfecta de totes les tecnologies per aconseguir un rendiment perfecte– i incorporació de l’Uvo en la majoria dels models de pista. MBT és la novetat absoluta dins de la línia ‘Big Mountain Touring’, tendència amb major creixement del mercat. Construcció de carboni (lleugeresa i prestacions), amb amplades entre 94 mm i 122 mm. Esquí tipus ‘cònic’, que destaca per la seva polivalència i rendiment en qualsevol terreny. Dins de la línia de les botes destacaria les noves línies Blaze i Aspect, amb els seus corresponents models de noia: Indigo i Luna.

Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi

16 dies per

Celes Piedrabuena Atomic, Head, RFEDI, FEDH i Sotxi

NO OBLIDAR

Anna Feninger

Van començar envoltats de controvèrsies, es parlava més de mesures de seguretat, de possibles atacs terroristes, de mesures repressives, de drets humans que no es respecten massa a Rússia i dels típics problemes de darrera hora propis de tota cita esportiva de primer nivell. Però, a mesura que els Jocs avançaven, l’esport va anar agafant protagonisme, de manera que en els setze dies que han durat aquests Jocs pràcticament només s’ha parlat d’esport, i només al final algun maleït cas de dopatge ha alterat una mica l’agenda del dia.

3.000 atletes de 88 Comitès Olímpics Nacionals El diumenge 23 de febrer acabava una cita olímpica plena de moments de glòria, plena d’emocions, d’alegries, de decepcions, d’èxits esportius assolits… tots els atletes havien estat quatre anys preparant-se per mirar de ser el més competitiu possible dins de les seves opcions. Per alguns països i per alguns esportistes només valia ser el podi o penjarse una medalla, mentre que per a altres el fet de ser a Sotxi, de prendre part en una competició, ja valia la pena. No tots els esportistes poden dir que han competit en uns Jocs Olímpics. Només uns afortunats tenen aquesta sort. A Sotxi ho van fer 3.0000 atletes de 88 Comitès Olímpics Nacionals, entre els quals es trobaven els nostres representants. La FCEH va enviar 7 esportistes als JJOO dins de la delegació espanyola que va estar integrada per 20 representants, essent la més nombrosa de la història, amb uns resultats que en alguns casos van ser molt positius, que en altres van ser a l’alçada del que s’esperava i que en altres van estar una mica per sota del desitjable. Però, l’esport és l’esport i la glòria olímpica només està a l’abast dels escollits.

Experiència i joventut Sempre es diu que una cosa és la Copa del Món, una altra un Campionat del Món i una de molt diferent uns Jocs Olímpics, que de res serveix arribar a una cita olímpica sent el millor del teu esport, ja que sempre intervenen diferents aspectes que fan trencar la banca. I aquesta premissa s’ha complert a Sotxi. Es deia que serien els grans Jocs de Bode Miller –que tornava–, de Marcel Hirscher o d’Aksel Lund Svindal en esquí alpí, però a l’hora de la veritat ells no acapararan les principals portades. Altres companys seus ho han fet millor i es mereixen aquest honor. L’eslàlom era la prova de l’esquí alpí que posava el punt i final a aquesta disciplina, i va ser una mostra de les paraules que us deia unes línies més amunt. El podi masculí de l’SL de Sotxi mostrava dalt de tot a l’austríac Mario Matt, seguit de Marcel Hirscher i del noruec Henrik Kristoffersen. Era un podi de contrastos. ‘Súper Mario’ es convertia en el campió olímpic més veterà d’esquí alpí, i va superar el rècord de Kjetil Andre Aamodt, que es va endur el supergegant de Torí de 2006 amb 34 anys i 169 dies. Matt tenia els mateixos anys, 34, però 319 dies. El seu no va ser un triomf inesperat, ja que des de finals de la passada temporada i aquesta Mario estava tornant a ser l’esquiador que li va permetre proclamar-se doble campió del món d’eslàlom; però sí que tothom apostava per un cara a cara entre Hirscher i Felix Neureuther, però l’alemany es va sortir –el traçat era realment complicat– i l’austríac prou feines va tenir per fer-se amb la plata. I dèiem de contrastos perquè si Matt era el més veterà, Kristoffersen era el més jove. Henrik –que el passat 19 de gener aconseguia la seva primera victòria en una cursa de la Copa del Món, i no ho feia en un estadi qualsevol, sinó en el d’Schladming, Àustria– superava als seus 19 anys i 235 dies el registre de precocitat que tenia fins aleshores l’austríac Alfred Matt. Realment, la competició alpina d’homes va ser del tot repartida i en certa manera inesperada, ja que tant sols Ted Ligety va complir amb els pronòstics al penjar-se l’or en la disciplina que més domina, el gegant; però en la resta va haver-hi sorpreses. Matthias Mayer es va endur el descens, el suïs Sandro Viletta la combinada i el noruec Kjetil Jansrud el supergegant. Cap esquiador va repetir l’or, el que sí que es va donar en la categoria femenina. I l’encarregada de penjar-se dos ors va ser Tina Maze. L’eslovena es

La XXII edició dels Jocs Olímpics d’Hivern, celebrats a Sotxi (Rússia) entre el 7 i el 23 de febrer, va concloure amb una emotiva cerimònia que va ser el magnífic punt i final a un gran esdeveniment esportiu, que va tenir els seus noms propis i on els nostres esportistes van complir el somni de participar en una cita esportiva d’aquestes característiques.

Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi plantava a Sotxi després de dur una temporada una mica per sota del que d’ella es podria esperar, després sobretot de ser la gran dominadora de la passada temporada. Potser per això va decidir canviar d’entrenador i es va posar a les ordres de Mauro Pini. Aquest bon amic nostre, l’ha ajudada a aconseguir l’or en les disciplines del gegant i del supergegant, deixant l’or de la supercombinada per Maria Hoefl-Riesch i el de l’eslàlom per a una noia que cada dia que passa ens enamora més: Mikaela Shiffrin. ‘Mika’ centrava totes les mirades dels nord-americans després de la no presència a última hora de Lindsey Vonn per lesió i va ser, com ja ha demostrat més d’un cop, suportar la pressió i penjar-se l’or. El proper 13 de març farà 19 anyets i ja disposa a casa seva de l’or en uns Jocs Olímpics i de l’or en uns Mundials; tots dos en eslàlom. El podi femení d’aquesta disciplina reflectia també la dualitat del masculí, en el sentit de l’experiència de Matt davant la joventut de Kristoffersen. I és que Shiffrin va quedar per davant de la reina de l’eslàlom: Marlies Schild. A la dona de Benjamin Raich li queien les llàgrimes després de saber que assolia la seva quarta medalla olímpica, després de les de Whistler 2010 i les dues de Sestriere 2006 i la tercera en eslàlom. Li queien les llàgrimes de satisfacció, sí, però qui sap si també hi havia una mica de llàstima en una esquiadora enorme, que mereixia passarà la història amb un or olímpic, però que ho farà amb tres plates. Marlies sabia que als seus 33 anys aquests eren els seus darrers Jocs, mentre que Mikaela era coneixedora que encara estava escrivint els primers capítols de la seva vida esportiva. A dia d’avui domina amb una gran elegància l’eslàlom, però el seu gran objectiu és guanyar en prestacions en altres disciplines, com ara el gegant, i talent no li falta.

Ole Einar Bjoerndalen He triat aquest nom per començar a fer un repàs als grans noms o als fets més destacables dels Jocs, a banda dels ja esmentats. Ole Einar Bjoerndalen arribava a Sotxi amb 11 medalles en les seves participacions olímpiques i a Rússia es feia amb dos ors més. Es va apuntar a sis proves i sortia de Sotxi amb 13 medalles i vuit ors després de participar en sis Jocs Olímpics. El biatleta noruec es convertia en el primer esportista a aconseguir aquesta gesta en uns Jocs Olímpics. Una compatriota seva, també passarà a la història. Marit Bjoergen guanyava els ors de les curses de 30 km d’esquí de fons, d’esquiatló i de relleu esprint i d’aquesta manera repetia els tres ors de quatre anys enrere a Canadà. Tres també van ser les medalles d’or de Darya Domracheva, en els 10 km persecució, els 12,5 km i els 15 km; i a punt també va estar Martin Fourcade de tornar cap a casa amb tres ors. Aquest esportista de biatló de parla catalana va conquistar dos ors i una plata –va perdre l’or a l’esprint– i a punt va estar d’igualar al mític esquiador francès Jean-

Ferran Terra

Marcel Hirscher

Ander Mirambell

Claude Killy amb tres ors en uns Jocs. Dos ors també es va penjar el saltador Kamil Stoch en els dos trampolins, i tot superant alguns dels noms que tots donaven com a guanyadors. El cert és que destacar alguns esportistes es força difícil, donada la magnitud de l’esdeveniment, amb tants atletes competint en esports tant dispars. Recordar els noms dels millors és impossible, però sí que m’agradaria acabar aquest article referint-me a alguns més. Per exemple, l surfista Vic Wild. Va néixer als Estats Units, però es va casar per amor amb la també surfista Alena Zavarzina. El ‘salvatge’ va posar l’estadi en peus i Rússia als seus peus després d’assolir els ors en eslàlom paral.lel i eslàlom gegant. O per exemple Shaun White, sense cap mena de dubte la gran decepció dels Jocs. Aspirava a ser el primer surfista a guanyar tres ors en tres Jocs i no va tenir una actuació gens lluïda. De fet, a White ja se li complicaven les coses després d’una caiguda a l’slopestyle, fins al punt que va decidir no competir en aquest disciplina i centrar-se al migtub, però l’aposta no li va sortir bé. Ell volia dominar, però per domini el de l’hoquei gel canadenc. L’equip masculí i femení van tornar cap a

Ted Ligety

“

Als Jocs de Sotxi es van

invertir més de 50.000 mi-

“

lions de dòlars, la cita olím-

pica més cara de la història

Maria Hoffel-Riesch

Campionat d’Espanya Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi caseta amb dos ors, sense perdre ni un sol partit en tota la competició; sense oblidar-nos del patinatge holandès. Holanda va sumar a Sotxi 24 medalles i 23 les va aconseguir en el curses de patinatge de velocitat. Tota una exhibició.

De l’exhibició a l’oficialitat

Hikaela Shiffrin

“

Adéu Sotxi 2014 i hola Pyeongchang

2018, seu coreana

“

Parlant d’exhibició, a Sotxi vam poder veure les primeres medalles de la història en alguns esports, en unes esports que després de ser d’exhibició assolien a Rússia l’oficialitat; com en el seu dia van aconseguir modalitats com l’esquicròs. A Sotxi, hem vist el primer or en esquí de salts femení –que va ser per Carina Vogt– o els primers ors en slopestyle, tant en esquí com en surf de neu. Amb la planxa van triomfar Sage Kotsenburg i Jannie Anderson a l’slopestyle; mentre en l’esquí d’aquesta modalitat, els que van pujar el més amunt del podi van ser Joss Christensen i Dara Howell, i l’or en el migtub de l’esquí va ser per David Wise i Maddie Bowman. La incorporació d’aquests esports, així com de l’esquicròs en el seu dia o del paral.lel eslàlom i gegant en surf de neu, demostra que el Comitè Olímpic Internacional està despert i que no es queda en l’immobilisme. Molts d’aquests esports tenen el seu origen en els X-Games i ells el que han fet és donar-li una nova sortida. Una agilitat que després no es tradueix en flexibilitat. Lletja i absurda va ser la negativa del Comitè Olímpic Internacional de prohibir a noies participants al migtub de Sotxi de lluir l’adhesiu en record de Sarah Burke. La canadenca i pionera de l’estil lliure femení que ens deixava el gener de 2012 i moltes o gairebé totes són les esquiadores que deuen l’adhesiu al casc en totes les competicions, però a Sotxi els hi van fer treure. D’acord que la Carta Olímpica prohibeix actuacions com aquesta, però una mica de cintura en situacions com aquesta mai estaria de més. Esperem que a Pyeongchang 2018 la demostrin.

dels propers JJOO

Herman Mayer

Barcelona explica la seva candidatura per als Jocs de 2026 Guardat en el calaix el projecte de Barcelona Pirineu 2022, una delegació de la capital catalana es va desplaçar fins a Sotxi per explicar la ferma aposta de Barcelona per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 i per donar suport als nostres esportistes. La delegació estava encapçalada per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos i l’objectiu principal del viatge era el de veure en primera persona el funcionament i l’organització d’uns Jocs Olímpics d’Hivern, així com visitar la majoria d’instal.lacions olímpiques. Recordem que la candidatura o el projecte de Barcelona pels Jocs 2026 –que va ser convidada per haver estat ciutat olímpica– guarda moltes similituds amb el de Sotxi. Una ciutat propera al mar, amb totes les instal.lacions molt properes entre si. La Tinenta d’Alcalde va estar acompanyada en aquest viatge pel gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Constantí Serrallonga, i pel director de l’Oficina Tècnica de la Candidatura Barcelona-Pirineu, Òscar Grau.

Top-10 de Laura Orgué, 12è lloc d’Adrià Díaz i Sara Hurtado i 11a Queralt Castellet La representació espanyola era la més nombrosa de la història i en la prèvia de Sotxi tothom feia travesses per veure quines eren les opcions reals de medalla, però al final, no se’n va assolir cap. Com no podia ser d’una altra manera, els nostres esportistes s’hi van deixar la pell i van mirar de fer-ho el millor possible, dins de les seves capacitats. Dels diferents esportistes, per currículum i per trajectòria, d’uns s’esperava més que d’altres i, com sempre passa en uns Jocs, després apareixen les sorpreses. Una d’aquestes gran alegries ens la va donar la parella de dansa formada per la madrilenya Sara Hurtado i el català Adrià Díaz. Era el primer cop que Espanya tenia una parella en dansa i ens van deixar a tots bocabadats després de veure com acabaven dotzens en el programa curt i en tretzena posició en dansa lliure. Sense cap mena de dubte van estar per sobre de les seves possibilitats. La seva alegria va servir per pal.liar una mica la decepció del patinador madrileny Javi Fernández. Del doble campió d’Europa s’esperava que pugés al podi, però una errada de càlcul el va deixar en la plaça que cap esportista vol: la quarta, a les portes del podi. L’altre esports que també ens va donar alegries va ser el surf de neu, amb dos noms propis: Lucas Eguibar i Queralt Castellet. El basc, campió del món júnior de de cros, es va fer amb un diploma, després d’acabar setè. Per la seva banda, Queralt Castellet va aconseguir la 12a plaça al migtub. S’esperava més d’ella, ja que de nou va passar a la final amb una gran nota, amb la segona millor puntuació de totes les participants, però a l’hora de la veritat no va estar tant encertada. Qui sí va estar encertada va ser l’esquiadora de fons Laura Orgué. L’esquiadora de la Seu d’Urgell va obtenir una meritòria desena posició a la prova dels 30 quilòmetres, en el seu millor resultat en un gran esdeveniment esportiu. Tots aquests esportistes lluiten per aconseguir una tercera medalla per Espanya en uns Jocs Olímpics d’Hivern. La primera, l’or de Paco Fernández Ochoa a l’eslàlom dels Jocs de Sapporo (Japó), i la segona i última el bronze, de la seva germana Blanca. Va ser en l’eslàlom d’Albertville (França), 1992. La tercera medalla no pot trigar molt més.

Adrià Díaz & Sara Hurtado

Valoracions del President de la FCEH sobre els Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014 “El balanç d’aquests dies acabada la cita olímpica és més que positiu, tant per l’oportunitat esportiva que han tingut el nostres representats en les diferents disciplines d’esports d’hivern, com pels resultats obtinguts, un més brillants que d’altres, però no per això menys valuosos. Han demostrat que el nivell és molt gran però que hem de seguir treballant en aquests esports tant durs” “Vull donar les meves felicitacions a tots ells, per l’esforç que han hagut de fer i la forta preparació que han assolit per arribar en les millors condicions possibles. Pel que fa a la Queralt Castellet destacar els seus salts de medalla que ens van tenir enganxats a la televisió desitjant veure-la pujar al podi, però calma, tot arribarà, el nivell hi és”. “De la Laura Orgué enhorabona perquè el seu resultat ha estat admirable, ha fet els seus Jocs. L’hi han sortit rodons. Ha anat de menys a més i ens ha sorprès a tots la seva evolució. La seva 10a plaça als 30 quilòmetres, l’hi ha convertit en la 2ona millor marca de la història dels Jocs Olímpics d’Hivern que ha aconseguit un esportista de la FCEH.” “El esquí alpí es meravellós però dur i molts cops injust, els nostres esquiadors han sofert la duresa de les pistes russes i del traçats que s’han trobat. Els nostres ànims al Pol Carreras, l’Alex Puente i Ferran Terra que estan treballant molt sòlid per aconseguir els seus objectius” “Pel que fa a les disciplines de gel, molt emocionant i admirable l’èxit d’Adrià Diaz i Sara Hurtado en patinatge sobre gel que van puntuar com mai amb el seu emocionant Programa Llarg. Pel que fa a l’Ander Mirambell, valorar la feina perquè estar sol en aquest esport no ha de ser gens fàcil”.

MEDALLER SOTXI 2014 Posició

País

1 2 3 4

Rússia 13 USA 9 Noruega 11 Canadà 10

Plata

Bronze

Total

11 7 5 10

9 12 10 5

33 28 26 25

Pel que fa a les marques, destacar que Fischer va assolir un total de 108 medalles, sent especialmente destacable la seva collita en esports nòrdics, amb 103 medalles aconseguides pels esquiadors i esquiadores de la marca austríaca. Per la seva banda, Head va ser la marca que més medalles va assolir en esquí alpí, amb un total d’onze. Cinc van ser d’Or, rècord a la història dels Jocs 41

Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi

VALORACIÓ

dels nostre

Israel Planes, entrenador equip nacional snowboardcross, “Els nostres han fet una bona feina i ho han donat tot”

- Queralt Castellet, snowboard (11a half pipe) ”Estic contenta, malgrat que les coses no sortissin com volia. Aquests Jocs m’han donat una cosa que no esperava: la motivació de seguir lluitant i de treurem el mal gust de boca que m’ha quedat. En veritat, vaig aconseguir el meu objectiu, que era arribar a Sotxi amb la ronda que pogués donar-me el primer lloc”

Què és el que més et va cridar l’atenció de Soxti? Un traçat d’snowboardcross molt ràpid i tècnic, el menjador obert 24h i amb menjars de tot el món i les mesures de seguretat: als americans els van tenir que separar i no els deixaven tenir banderes penjades per por a un possible atemptat terrorista.

- Ferran Terra, esquí alpí (34è descens, 34è súper combinada, desqualificat súper gegant) “Ara arribaré a casa i estaré uns dies pensant i parlant amb els meus pares, queda el Campionat d’Espanya i les finals de la Copa d’Europa i a veure què fem. El tema és complicat. És molt difícil seguir i ens costa molt. Cada cop som menys i és una llàstima perquè és un esport mot maco. Hauríem de lluitar tots per a anar a una i ser molts. S’ha de treballar”

Com valores l’actuació dels teus? Han fet una bona feina i ho han donat tot. El treball el valoro amb la feina del dia a dia, que sempre es doni el 100%. Les curses també les veig com a entrenaments, pero allà estava tot fet, i, amb sort o sense, hauria de ser el reflex del que s’ha treballat. Quan temps portes treballant amb aquests xavals i com consideres la feina feta? Aquesta és la tercera temporada que portem junts i hem evolucionat moltíssim tots plegats. La base ha estat el respecte i l’actitud per la feina ben feta, però, el més important ha estat confiar els uns en els altres, ent una pinya i creant un equip, tot madurant i creixent sense pors.

- Àlex Puente, esquí alpí (desqualificat súper gegant, 32è en eslàlom) “Va ser una llàstima no poder acabar el GS, ja que és on estic esquiant millor. Al SL amb el dorsal 80 no em va quedar una altre opció que lluitar les dues mànigues, a la segona vaig caure però vaig poder acabar. Ha sigut una experiencia molt positiva que espero aprofitar en el futur per seguir millorant”

Creus que els esportistes van gestionar bé el tema dels nervis que sempre es tenen en una competició com uns Jocs Olímpics? Hem treballat perquè els nervis no afectessin, però en algun cas no s’ha gestionat bé. Uns Jocs Olímpics són un esdeveniment excepcional en tots els aspectos, i aixó comporta moltes distraccions, que t’aparten de la teva feina i concentració com la que fem per a la Copa del Món. En aquestes situacions, a què dones més importància? El més important és no donar massa importància a on ens trobem, gaudir i divertir-nos en tot moment del que està passant, entre nosaltres i l’entorn on ens trobem. No donar més importància a aquesta cursa respecte a les altres, a totes les curses ho donem tot!!!

- Pol Carreras, esquí alpí (desqualificat súper gegant i eslàlom) “Anar als Jocs Olímpics de Sochi 2014 ha sigut una experiència inoblidable com a esportista i persona. M’hagués agradat arribar amb mes de temps per poder adaptarme millor a la rutina dins la vil.la olímpica i a l’horari ja que vam arribar molt justos i estressats a la primera prova. Me’n vaig amb un sabor amarg per no haver pogut acabar cap mànega ja que aquesta setmana he estat esquiant a gran nivell i hi havien possibilitats de treure un bon resultat”

Sotxi és Sotxi, però la temporada segueix, quins serien la resta d’objectius? Encara ens queden dues curses de la Copa del Món (a Veysonnaz i La Molina) i el Campionat del Món Júnior a Valmalenco, on només aniré amb el Lucas. Els objectius que tinc per aquest equip són els de seguir treballant amb la mateixa línia que hem estat treballant fins ara: física, tècnica i psicològicament. Encara ens queda molta feina per fer i per entendre, ja que el nostre és un equip molt jove. 42

tres esportistes - Laura Orgué, esquí de fons (25a skiatló, 28a als 10 quilòmetres, 10a als 30 km estil lliure sortida en massa) “Em vaig trobar molt bé físicament i vaig poder comprovar que arribava als Joc en un bon moment de forma. Fer el 10è lloc als 3O quilòmetres és per a mi un resultat increïble, estic més que satisfeta. És de valorar la diferència amb la primera classificada, que és un valor de referència que agafem per avaluar com han anat les curses. Perdre un minut i mig en una cursa de 30 quilòmetres és la diferència més petita que he perdut en totes les curses de la meva vida”

- Ander Mirambell, skeleton (26è skeleton) “Les sensacions són positives, encara que no haguem aconseguit el objectiu d’estar al top20. El resultat global no es bo, però hi ha detalls molt positius. Hem de ser més regulars per tenir millors resultats, aquest ha de ser l’objectiu dels pròxims quatre anys. Tot i així l’experiència ens ajudarà a créixer com a esportista i sobre tot em motiva per millorar de cara al futur, perquè tenim potencial per estar més amunt i hem de lluitar per això” - Adrià Díaz, patinatge (12è fent parella amb Sara Hurtado al programa curt; al programa llarg, 13è) Després del programa curt, “estem molt contents amb els 58 punts, després del treball tècnic que hem fet al Canadà. Portem una setmana i mitja d’entrenaments molt durs. Són sessions molt curtes, amb els jutges i els especialistes”. Després del programa llarg, “en aquest Jocs Olímpics estem fent història i molt contents de no haver tingut deduccions. Patrice Lauzon, el meu entrenador, ens havia dit que no intentéssim repetir el del programa curt, però al final hi ha hagut la mateixa connexió. Estàvem ella –Sara Hurtado, la seva parella de competició– i jo sols al gel, en la nostra bombolla”

Kim Carreras, tècnic assignat per la FCEH als Jocs de Sotxi, “L’Àlex i el Pol són esportistes valents i ho van probar” Va ser la mà dreta dels esquiadors alpins Pol Carreras i Àlex Puente. Valora de forma acceptable la seva estrena olímpica i creu que se’ls ha de seguir recolzant perquè puguin arribar a uns propers Jocs amb millors condicions. Una dada: la mitjana d’edat dels podis alpins de Sotxi va ser de 29 anys. Quina va ser la teva tasca a Sotxi? Vaig anar en qualitat de tècnic dels dos esportistes catalans –Pol Carreras i Àlex Puente– seleccionats pel COE per participar als Jocs i que no disposaven d’una figura responsable com a tècnic de confiança. Tant el Pol com l’Àlex no tenen una relació determinada amb els entrenadors de l’equip espanyol, la responsabilitat dels quals eren la Carolina Ruiz, el Ferran Terra i el Paul de la Cuesta. A partir d’aquí, hi ha la figura del entrenador, del tècnic, de la persona que facilita als esportistes la informació tècnica adient, que forma part de l’equip, que està amb ells als entrenaments i a la competició, que s’encarrega de la revisió del material. Com els vas veure als entrenaments? Val a dir que els entrenaments van presentar bastantes dificultats per la pista i per les condicions climàtiques. Per millorar les condicions vam haver de tirar sal per tractar la neu i endurir-la, tot i així sen’s va posar a nevar i els entrenaments van quedar limitats pel que fa a la qualitat. Però, l’entrenament previ a la competició va ser molt positiu. Le sensacions eren acceptables. Què et va cridar més l’atenció de Sotxi? L’organització, pel que fa al muntatge, a les condicions de les instal.lacions, que tenien un nivel molt important, inclús desmesurat, amb remuntadors d’última generació, un canó de neu cada deu metres… a aquest nivell em va impressionar bastant. Per altra banda, l’alçada i la proximitat al Mar Negre van fer que la neu fos molt humida i aquesta va condicionar molt el rendiment dels esportistes. Com valores l’actuació de l’Àlex i el Pol? La valora totalment acceptable. El esportistes van haver de fer front a pistes difícils, marcatges complicats i unes condicions de qualitat de neu molt defectuoses per poder exigir un rendiment a aquests esportistes. Són esportistes valents, amb moltes possibilitats, però el dorsal amb el que participaven i les condicions esmentades, van minvar les seves opcions. Són valents i ho van probar. I, finalment, quina lliçó treus pel futur? La lectura positiva és que tant l’Àlex com el Pol han participat a uns primers Jocs Olímpics, i que tenen una trajectòria per participar a una i dues edicions més per consolidar uns resultats. Evidentment, ho haurien de fer amb uns mitjans o una classificació que els permetès tenir un bon dorsal i cal valorar clarament que l’edat mitjana dels podis d’esquí a Sotxi va ser de 29 anys. Crec que s’ha de recolzar a aquests esportistes durant un projecte olímpic a quatre i vuit anys per poder optar a un resultat. Un resultat no pot venir per casualitat com estem acostumats en aquest país, sinó pel treball que hi ha al darrere. En Pol Carreras no va poder ni acabar l’eslàlom ni el gegant, i l’Alex Puente va caure al gegant, i a l’eslàlom va ser el 32è. 43

Júnior Viatge Freeride Tour Celes Piedrabuena FWT

Els ‘freeriders’

DEL FUTUR

Tres són les cites a Nord-amèrica i tres són les cites a Europa. En el moment d’escriure aquestes línies ja s’han disputat les primeres convocatòries, a l’espera de la cita final. Així, els millors Júniors freeriders nord-americans ja han celebrat la cita de Crested Butted Mountain i Squaw Valley Mountain, els queda la prova de març de Telluride; mentre que el calendari europeu contemplava les curses de ChamonixMont-Blanc al gener, la de Fieberbrunn-Kitzbüheler a Àustria i la final de Verbier, Suïssa, a finals de març. Uns i altres competeixen per la seva banda, i els millors freeriders americans i europeus disputen el Campionat del Món Júnior de l’especialitat, que es celebra del 4 al 7 d’abril a Big Sky, als Estats Units.

Representació catalana

Si els grans tenen el seu Tour, els joves no podien ser menys i també disposen d’un calendari de forapista. L’organització del Freeride World Tour ha tornat a idear un complet calendari per als joves esquiadors i surfistes americans i europeus més atrevits. El calendari del Júnior Freeride Tour (FWT) compta amb dues agendes paral·leles, una a Europa i una altra a Amèrica, amb l’atractiu que els millors joves tinguin una cita al mundial de l’especialitat. 45

I entre aquests joves més agosarats trobem la catalana Núria Castan, que ja ha aconseguit pujar al podi d’una cursa –vegeu el quadre adjunt– i que ja sap en què consisteix el Júnior Freeride Tour. Aquest calendari segueix la metodologia del seu homònim adult, i els jutges puntúen les mateixes accions que els esquiadors adults, en unes competicions en què els jutges demanen als més joves que triïn la millor línia i que aquesta sigui el més creativa i eficient possible. D’aquest planter han de sortir els grans noms del forapista internacional del futur. Com s’ha pogut apreciar en totes i cadascuna de les competicions disputades fins ara, el forapista té el futur garantit. No pas perquè hi hagi empreses que organitzin diferents calendaris arreu, que sempre va bé, sinó perquè l’esquí i el surf de neu forapista enganxa els joves. Lluny del corsé de les pistes, el forapista aporta una sensació de llibertat i creativitat úniques, dues de les qualitats que més valoren els joves inconformistes d’avui dia i de tots els temps.

Júnior Viatge Freeride Tour

Freeride Manager, una nova manera de viure el Freeride World Tour Hi ha moltes maneres de viure l’espectacle del Freeride World Tour (FWT) i una d’elles és gràcies a aquest joc que ens proposa The North Face. Mitjançant aquest joc interactiu podràs crear un equip pel #FWT14, seguir l’acció dels esportistes i lluitar per la victòria. L’aplicació mòbil Freeride Manager –com ja passa en altres esports com el fútbol, el bàsquet o la F1– és una manera creativa de viure en aquest cas el Freeride World Tour. Una eina digital que permet als usuaris descobrir diferents aspectes de cada cursa i apropar-se a l’èlit del freeride. Així, si hi participes veuràs que, després d’estudiar el perfils dels atletes, podràs construir el teu equip, entendre millor aquest campionat i gaudir del freeride. Entra a www.freeridemanager.com#FreerideManagerApp i comença a jugar

Núria Castan, ja ha trepitjat el podi Dins dels joves que segueixen el Júnior Freeride Tour en trobem dos que ens són propers i els dos en surf de neu. En categoria masculina, Dylan Sjollema i en categoria femenina Núria Castan. La que ens és més propera és la Núria. Aquesta rider de Reus (Tarragona), local de Vallnord, ha estat a les dues curses disputades fins ara a la pomada; i ha estat cinquena a Chamonix i tercera a Fieberbrunn (Àustria). La rider del Team Völkl Snowboards va aconseguir una brillant tercera plaça a la classificatòria del Freeride World Tour Júnior. Una posició de privilegi que li permetia sumar 350 punts més a la classificació i situar-se tercera a la classificació general, per darrere de l’anglesa Ayla Thidling i de la francesa Maurane Stritmatter, segona i tercera respectivament. Com en ella és habitual, a Fieberbrunn va triar una línia de descens molt directa i agressiva amb un fort pendent. Al contrari que a Chamonix, en el tram superior va tenir una penalització que la va perjudicar en la puntuació final. Fins al darrer moment va estar lluitant pel triomf, en una clara línia ascendent respecte a la cota prèvia de Chamonix. Ara li queda les curses de Verbier, de finals de març, i la gran cita que es disputa a casa nostra, El Dorado Freeride Vallnord del primer dia de març. Dues convocatòries on la Núria encara podria sumar força més punts. El forapista més agosarat català passa en certa manera per les cames i el cap de la Núria. 47

Grups ARC (Alt Rendiment Català)

Toni Puig Pallàs 14 de Septembre, 1996, Barcelona QUÈ ESTUDIES?: 2on Batxillerat QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?:

Ricard Ortega Fornesa 05/12/1996 Hospital General (Sant Cugat)

Esquí Alpí (Eslàlom, Gegant, SG i Descens) QUÈ ESTUDIES?: 2on de Batxillerat QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

Qui és qui? Aqui trobareu l’última entrega del “Qui és qui” d’alguns dels nostres esportistes del Grup ARC (Alt Rendiment Català) Qui són? D’on venen? Què els hi agrada més?...

És la meva vida.

QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

Esquí Alpí (Eslàlom, Gegant, SG i Descens) ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA: La Molina QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU? UNA QUALITAT?: Serietat a l’hora de treballar

Awesome

UN DEFECTE?: Poca paciència

ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA: La Molina

UN HEROI?: Hulk

UNA QUALITAT?: Agilitat

UN LLOC PER VIURE?: Aiguafreda

UN DEFECTE?: M’enfado ràpid

UNA MANIA: Menjar xiclet

UN HEROI?: Els meus pares

UNA OLOR: A fresc després de ploure

UN LLOC PER VIURE?: Sant Cugat del Vallès

CANÇÒ FAVORITA:

UNA MANIA: El tomàquet

Where is the love – Black Eyed Peas UNA OLOR: Lavanda MEJAR FAVORIT: Ales de pollastre CANÇÒ FAVORITA: The scientist PEL.LICULA FAVORITA

Un ciudadano ejemplar

MEJAR FAVORIT: Escamarlans

QUÈ ET FA POR?: Les lesions.

PEL.LICULA FAVORITA: En busca de la Felicidad

DE QUÈ RIUS?

QUÈ ET FA POR?: Els sorolls imprevisibles

De tot lo que tingui una mica de gràcia DE QUÈ RIUS?: De tot en general UN LEMA PER VIURE

Tirar sempre endevant

UN LEMA PER VIURE: No es guanya un segon

lloc, si no que es perd el primer UN SOMNI

Guanyar la general de WC.

UN SOMNI: Guanyar la Copa del Món

Esquí Alpí

surfcompetición Snowboard 49

Joan Pascual Vallès 27-12-95 a Barcelona

Helena Garcia Serra

QUÈ ESTUDIES?: 2n de batxillerat biosanitari QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

Nil Sellas 30-04-1997 a Sant Cugat del Vallés

Sonowboard (Boardercross) QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

QUÈ ESTUDIES?: 1er de Batxilerat

La meva vida i el meu estil de vida.

QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA:

Esquí Alpí (Eslàlom, Gegant, SG i Descens)

Font Romeu

QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

UNA QUALITAT?:

10 d’Abril de 1995 QUÈ ESTUDIES?:

Negoci i Màrqueting Internacional a ESCI-UPF QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

Boardercross QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

Sensacions que et fan veure el món d’una altre manera

Lluitar al màxim per tot allò que m’agrada i que m’apassiona , i intentar que la gent que esta al meu voltant estigui a gust i feliç.

ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA:

UN DEFECTE? Una mica ganudul

UNA QUALITAT?: Conscient

UN HEROI? Nicolas Müller

UN DEFECTE?: Desordenada

UN LLOC PER VIURE?: EEUU (Colorado, o algún lloc d’aquests on hi hagi molta neu)

UN HEROI?: Nick Vujicic

UN HEROI?: Alexis Pinturault UN LLOC PER VIURE? Madagascar

UNA MANIA:

Tot, és la meva vida ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA

Totes però La Molina és especial per a mi, és on va començar tot

Masella UNA QUALITAT?: Simpàtic UN DEFECTE?: Impacient

UN LLOC PER VIURE?: Estats Units

Posar-me la bota dreta abans que l’esquerra. UNA MANIA: Mossegar-me les ungles

UNA MANIA:

M’enfado si m’agafen el menjar del plat UNA OLOR: La de la muntanya

UNA OLOR: A gasolina.

UNA OLOR: Natura CANÇÒ FAVORITA:

CANÇÒ FAVORITA

“Let her go” o “The XX – intro” (és de motivació)

City of Ommz

CANÇÒ FAVORITA:

Keep your head up – Ben Howard MEJAR FAVORIT: Rissoto

MEJAR FAVORIT: Pasta

MEJAR FAVORIT: La Pasta PEL.LICULA FAVORITA: Never not

PEL.LICULA FAVORITA: 2012

PEL.LICULA FAVORITA: QUÈ ET FA POR?: La solitut

Cap en concret, m’agraden moltes

DE QUÈ RIUS?:

QUÈ ET FA POR?: No superar els meus reptes

QUÈ ET FA POR?

Les pel.licules de por.

Hem ric amb el meu amic Aleix DE QUÈ RIUS?

De tot el que puc.

DE QUÈ RIUS?:

De tots els moments feliços

UN LEMA PER VIURE:

Qui té la voluntat, té la força UN LEMA PER VIURE

UN LEMA PER VIURE:

Mica en mica s’omple la pica

UN SOMNI:

Creure en tu mateix

UN SOMNI

Seguir disfrutant de l’snowboard molts anys i arribar al màxim que pugui. (Entre ells uns quants objectius i reptes que tinc al cap)

UN SOMNI:

Guanyar una olimpiada

Aconseguir les meves metes

Esquí de Fons Psicologia de l’esport

Bernat Galceran Visa 07-04-95 QUÈ ESTUDIES?:

Grau d’Engenieria Informàtica QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

Ainhoa Armendariz Gayraud Lydia Iglesias 14-04-97 a Vielha

17-12-1996 La Seu d’Urgell

Esquí de fons QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

Un estat de relaxació, patiment a vegades, felicitat i sobretot plenitud.

QUÈ ESTUDIES?:

2on de Batxillerat QUÈ ESTUDIES?:

1er de Batxillerat

ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA: QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

La Quillane, a França

Esquí de fons UNA QUALITAT?: Ajudar als altres.

QUINA DISCIPLINA PRACTIQUES?

Esquí de fons

QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

La meva vida

UN DEFECTE?: Arribar tard a tot arreu, sempre.

ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA:

UN HEROI?: Davon Kershaw

QUÈ SIGNIFICA AQUEST ESPORT PER A TU?

Motivació i superar-me a mi mateixa dia a dia.

Sant Joan de l’Erm ESTACIÓ D’ESQUÍ FAVORITA:

UN LLOC PER VIURE?:

Passo Lavazé a Itàlia

UNA QUALITAT?: Perseverància

UNA QUALITAT?: Disciplina

UN DEFECTE?: Ser molt perfeccionista

UN DEFECTE?: Voler fer-ho tot abans d’hora

UN HEROI?: Therese Johaug

UN HEROI?: Jessie Diggins i Emelie Fosberg

UN LLOC PER VIURE?:

En clima mediterrani, i sobretot, on hi hagi menjar mediterrani també. UNA MANIA:

Que el color de la Klister sigui uniforme a la zona d’enceratge.

Qualsevol lloc, això si, vora la neu!!

UNA OLOR:

UNA MANIA:

L’olor de casa al tornar-hi al cap de molt de temps

UN LLOC PER VIURE?: Canadà UNA MANIA: Escoltar musica al aixecar-me

Mossegar-me les ungles.

UNA OLOR: La vainilla

UNA OLOR: Pa acabat de fer

Bleeding Out d’Imagine Dragons

CANÇÒ FAVORITA: Welcome to my life

CANÇÒ FAVORITA: Hey there delilah

MEJAR FAVORIT: Fideuà

MEJAR FAVORIT: Arròs amb tomàquet

MEJAR FAVORIT: Arròs amb tinta negra i sèpia

PEL.LICULA FAVORITA: Scary Movie

PEL.LICULA FAVORITA: Mamma Mia!

PEL.LICULA FAVORITA: Grease

QUÈ ET FA POR? Les pelis de terror

QUÈ ET FA POR? Les serps i les aranyes.

QUÈ ET FA POR? Les aranyes

DE QUÈ RIUS?

De tota cosa que pugui fer gràcia i riuré en qualsevol moment.

De qualsevol cosa, sobretot de mi mateixa

De tot, però sols quan toca.

UN LEMA PER VIURE

No deixis per demà el que pots fer avui.

Keep calm and ski

UN SOMNI: Participar en uns jocs olímpics

UN SOMNI: Participar en unes olimpíades

CANÇÒ FAVORITA:

UN LEMA PER VIURE

Si ho vols aconseguir, simplement fes-ho. UN SOMNI: Poder dedicar-me professionalment

al esquí de fons

Flocs

Redacció Oriol Molas

Del 31 de maig al 5 de juny es reuniran a la ciutat els diferents comitès i subcomitès de la FIS per prendre les màximes decisions en quan el futur dels esports de neu. La FCEH ha rebut la visita d’un grup d’inspectors de la FIS per revisar instal·lacions de la ciutat. D’acord amb la voluntat de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), la ciutat de Barcelona acollirà del 31 de maig al 5 de juny de 2014 la celebració del seu 49è Congrés, un esdeveniment internacional on es reuniran els diferents comitès i subcomitès de la FIS per prendre les màximes decisions en quan el futur dels esports de neu. Tres dels objectius previstos en aquest congrés seran

Barcelona, seu del 49è CONGRÉS DE LA FIS l’elecció de les seus dels Campionats del Món del 2019, la renovació dels membres del Consell de l’entitat i, en aquesta edició, també l’elecció del president de la FIS. En aquest sentit, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH), juntament amb la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI) estan col.laborant en una part de l’organització d’aquest congrés. La FCEH varebre la visita d’un grup d’inspectors encarregats de revisar diferents instal.lacions de la ciutat comtal, entre d’altres, el Palau de Congressos. Dins de l’agenda de temes que van tractar els inspectors de la FIS, estan l’elecció de les visites a la ciutat que

s’organitzaran pels congressistes i els horaris. La FCEH rep amb molt d’orgull aquest congrés ja que la seva celebració suposa un merescut reconeixement internacional als esports d’hivern. Significa molt per a la FCEH ser la federació esportiva amfitriona d’una cita tant clau i rellevant en el panorama internacional dels esports de neu. La FIS va decidir el 2010 a Oberhofen (Suïssa), concedir a Barcelona l’organització del seu 49è congrés en un moment en el qual el nombre de ciutats que aspiraven a organitzar-lo era àmplia: Vancouver (Canadà), Aviemore (Gran Bretanya), Nova Delhi (Índia), Marràqueix (Marroc), Portoroz (Eslovènia) i Cancún (Mèxic).

competició

La final de la Copa del Món de SBX IPCAS Després d’aquests emocionants dies de competició, l’estació del Grup FGC es posava en marxa per a tenir-ho tot a punt de cara a la final de la Copa del Món d’Snowboard Cross (SBX) IPCAS per a persones amb discapacitat física, cursa que es duia a terme al circuit dels Alabaus, on l’estació de la Molina hi té instal.lat un fantàstic parc de neu

La Molina,

exemple d’estació adaptada

A l’estació ceretana s’han celebrat tres curses de la Copa Internacional IPCAS i la Copa d’Europa IPCAS per a persones amb discapacitat física o visual amb un gran èxit d’organització i participació.

L’estació del Grup FGC ha acollit diferents proves d’esquí alpí per a persones amb discapacitat física i visual, unes curses a nivell internacional corresponents a la Copa Internacional IPCAS i la Copa d’Europa IPCAS. Les tres primeres jornades en què es van disputar dues curses de gegant i una d’eslàlom, es van dur a terme amb un èxit organitzatiu i de participació. Van ser més de 70 els esquiadors de tot el món que es van desplaçar fins a la Molina a participar o bé a les proves de la Copa Internacional o bé a la Copa d’Europa o fins i tot a totes dues competicions. Tots aquests esportistes eren provinents d’alguns dels 18 països que van inscriure als seus corredors: Argentina, Àustria, Andorra, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, Holanda, Noruega, Polònia, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa i Ucraïna. 52

La Molina, una estació unida amb l’accessibilitat Des de ja fa molts anys, l’estació de la Molina del Grup FGC aposta de forma contundent per a donar un espai a aquelles persones que tenen dificultats de mobilitat o discapacitat visual per a fer esport. La seva mostra més clara és la gran quantitat de curses internacionals que ha acollit i que va culminar al 2013 amb la competició més important per darrere d’uns Jocs Olímpics, els Campionats del Món. Toni Sanmartí, director de l’estació, afirma que “cada any es continuen organitzant aquestes competicions a la Molina perquè creiem en la funció social i esportiva que tenen, perquè les curses sempre surten bé i els diferents estaments internacionals coneixen la vocació pública del Grup FGC i ens demanen que continuem fent aquestes proves que ajuden a donar a conèixer els esports d’hivern entre els practicants de mobilitat reduïda o afectacions en la visió”. Però aquest suport a l’esport per a persones amb discapacitat física o visual no és només a nivell competitiu sinó i sobretot per a aquells esquiadors habituals de l’estació que volen gaudir de l’esport i la neu. Toni Sanmartí explica que “des de ja fa molts anys estem treballant per tenir una estació adaptada fet que significa nombroses obres anuals per a garantir l’accessibilitat. Gràcies a l’acord amb la Fundació Johan Cruyff tenim el Centre d’Esport Adaptat de l’estació. Des del punt de vista de la gestió, l’empresa Play and Train es dedica a promoure l’esport tant d’hivern com d’estiu per a les persones amb discapacitat visual o mobilitat reduïda i especialment entre la mainada”. Amb tot això i amb els seus anys d’experiència, la Molina s’ha convertit en un referent mundial i una mostra n’és el premi que atorga l’Associació Internacional per a Instal.lacions Esportives i Recreatives (IAKS) i que l’any 2009 va distingir a l’estació del Grup FGC. A aquest aspecte tant rellevant per a l’estació de la Molina també hi ha volgut fer èmfasi el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, que no s’ha volgut perdre aquestes curses que s’hi han disputat “Catalunya és líder a l’estat espanyol pel que a Instal.lacions per a persones amb mobilitat reduïda. La Molina és un dels més clars exemples de les 23 destinacions catalanes amb més de 2.000 ofertes turístiques que tenim, es tracta d’una aposta absoluta de fer arribar el turisme a tothom”, destaca.

www.fceh.cat

3 minuts amb Pol Rocamora, guanyador SL Memorial Albert Pardo, “Ara, el Campionat d’Espanya és un objectiu” Satisfet de la victòria en eslàlom i del segon lloc en gegant en el 4t Memorial Albert Pardo de la Molina? Va anar bé. Vaig anar a competir per ajudar els esquiadors espanyols perquè poguessin millorar el rànquing La veritat és que en l’eslàlom vaig poder fer una bona mànega ja que sortia amb el dorsal 1, i la segona va ser una baixada intel.ligent, ja que li treia 1,10s al segon i no volia arriscar. Sabia que a la pista Roc Blanc, el més mínim error pot passar molta factura.

Esquí Alpí Nou èxit del Memorial Albert Pardo El primer cap de setmana de febrer es va disputar a la Molina la 4a edició del Memorial Albert Pardo. Jordi Serra i Núria Pau es van endur el gegant, mentre que Pol Rocamora va guanyar l’eslàlom. El diari esportiu Mundo Deportivo i la FCEH han sumat esforços una temporada més per organitzar la 4a edició del Memorial Albert Pardo, prova que recorda el desaparegut periodista del Mundo Deportivo mort el gener de 2010. Després d’uns canvis de data a causa de l’encaix en el calendari, el cap de setmana de l’1 i 2 de febrer, els qui han de ser protagonistes del nostre esquí en els propers anys s’han disputat la victòria en la pista Roc Blanc de la Molina. Es van disputar un

gegant i un eslàlom a dues mànegues que tenien categoria FIS i puntuaven per la Lliga Catalana. En la prova de gegant homes, guanyava Jordi Serra (2:20.48), seguit en segon lloc de Pol Rocamora (2:21:11) i en tercer lloc de Miquel Mateu (2:21.23). De les noies, Núria Pau (2:22.62) es va endur la primera posició, seguida de Marta Jiménez (1:11.43) i Ona Rocamora (1:12.44). Pel que fa a la prova d’eslàlom, Pol Rocamora (1:33.40) es va proclamar campió, seguit de Jordi Serra (1:34.72) i Toni Puig (1:36.24). Finalment, el títol de guanyadora en aquesta prova d’eslàlom va ser per l’aragonesa Inda Garin (1:40.34), seguida de Núria Tornero (1:40.61) i Ana Taberna (1:41.93).

A aquestes alçades de la temporada, quin balanç fas? És negatiu, ja que de moment no estem aconseguint els resultats de la temporada passada. No estic massa satisfet de com van les coses, ja que els entrenaments de pretemporada no han estat bons. Sempre hem entrenat amb les noies, sobre neu tova, i això no ajuda en una bona preparació. Quins serien els teus objectius? Baixar 20 punts FIS en gegant i menys de 25 en eslàlom. Crec que he de millorar a l’hora d’afrontar les curses i fer-ho com ho faig en les curses, ja que aquest mes de gener he trobat unes sensacions diferents a la resta de temporada. Ara mateix, estic en un moment òptim en els entrenaments, només falta trobar les curses idònies per rematar la feina i dir que estic satisfet Probablement, una de les teves màximes sigui ara el Campionat d’Espanya, no? Per a mi, el Campionat d’Espanya és un objectiu, i més encara després que en els Jocs Olímpics s’enviés a esquiadors que tenien més punts que jo, amb un rànquing més alt que el meu. Crec que serà un bon moment per demostrar que s’han equivocat. Realment, l’elecció de la RFEDI per als Jocs em va sorprendre bastant; tot i que sóc conscient que em van enviar uns requisits que calia complir en la disciplina tècnica i no em mereixo anar-hi perquè no els complia.

competició Cúrling Curs d’iniciació La FCEH organitza el 16 de març un curs d’iniciació al cúrling amb la col. laboració de l’ajuntament de Puigcerdà, el CP Puigcerdà, l’Sporting l’Olla de Lliçà d’Amunt, el Barcelona Cúrling Club, el CEVA Cúrling, el Cúrling Puigcerdà Pànxing i el Cúrling Club Berga, al Poliesportiu de Puigcerdà. Consta d’una breu introducció teòrica dels aspectes de l’esport i d’una àmplia introducció pràctica per aprendre la tècnica del llançament, de l’escombrada i d’un partit. Impartit per monitors titulats per la World Curling Federation i jugadors dels clubs catalans. Horari: de 9:30 a 17:00h. Preu: 15 euros (monitors, material i dinar inclòs). Inscripcions: info@fceh.cat 93 415 55 44.

Federació Obertes les candidatures per al premi Pitu Figueras Ja estan obertes les candidatures per al premi “Col.laborador i Esport Dr. Pitu Figueres”, una iniciativa de la Junta Directiva de la FCEH que té com a objectiu fer visible el imprescindible paper dels col.laboradors i voluntaris en els esports d’hivern. El Premi Pitu Figueras vol reconèixer la tasca d’aquelles persones que intervenen en una organització d’una manera voluntària i altruista, aquells que demanen vacances per col.laborar en una competició, que inverteixen el seu temps en esportistes que quasi no coneixen, que sempre tenen un somriure, que estan disposats a donar un cop de mà en qualsevol de les àrees d’una organització, que arrosseguen a molts altres a formar part d’aquest equip motivat. Presentació de candidatures La presentació dels candidats no serà pública, i només es donarà a conèixer el nom del premiat que el jurat hagi decidit, entre els aspirants que s’hagin presentat. S’hauran de fer a la FCEH Av. del Carrilet núm. 3, edifici D, 3a planta – 08902 - L’Hospitalet de Llobregat o a través del correu electrònic info@fceh.cat amb l’aportació dels següents documents: nom i cognom, adreça postal, telèfon de contacte i correu electrònic del candidat/a o entitat; una breu biografia personal, i aspectes rellevants relacionats amb la seva col.laboració. No seran objecte d’aquest premi aquelles persones que han col.laborat amb els esports d’hivern d’una manera professional. Els candidats podran ser, tant persones individuals com grups o entitats esportives. Termini de presentació Acabarà el dia 15 d’abril de 2014 i la resolució per part del Jurat es durà a terme en un màxim de 30 dies desprès, el dia 15 de maig.

Esquí de fons 1.300 participants en la 35a Marxa Beret El Pla de Beret va acollir la 35a Marxa Beret, cita clàssica dels esports d’hivern del nostre país, que va comptar amb 1.300 inscripcions. Corredors d’elit de l’equip nacional espanyol i estrangers: alemanys, finlandesos, noruecs, russos, italians, francesos, no es van voler perdre la cita, atrets per ser una marxa popular inclosa al calendari FIS (Federació Internacional d’Esquí) de llargues distàncies i al calendari Euroloppet (Circuit Europeu) de marxes populars. En categoria femenina en 42 km, la guanyadora era Anne Jahren, de l’equip d’Oslo Koll amb un temps de 02:33:30, seguida de Magda Genuin, del SC Valdobbiadene, segona i de Berta Vigo, que ha acabat tercera. En la resta de categories, el guanyador de 21 km, en categoria masculina, ha estat Jesusu LBanda, del Club Pirineista Mayencos, Manuel Oliveros, de l’Equipo de Biatholn y Fondo de la Guardia Civil finalitzava segon, i l’aranès Oriol Llarden, del ANEC, tercer. La guanyadora de 21 km era Elisa Hernández, del Rivas Esquí de Fondo, seguida d’Uxue Loizu, de l’Uharte Eski i de Maitane Baque, del Club Pirineos del Roncal/Erronkariko Pirinioak, que era tercera. En la distància de 10 km, el guanyador era Andrés Sánchez, seguit de l’aranés Pol Vidal i el català Jorge Saura, que acabaven segon i tercer respectivament. En categoria femenina de 10 km, la guanyadora era la jove aranesa Lydia Iglesias, de l’ANEC, també guanyadora de la passada edició, per davant de Cristina Ara, del Club Pirineista Mayencos, i tercera, Carola Vila, del CEFUC. Luís Carlos Medina, Vicesíndic d’Aran i Director de la Marxa Beret es mostrava força content davant de l’alta participació d’enguany, amb quasi 1.300 participants. Medina assenyalava que “la Marxa Beret ja s’ha consolidat com un esdeveniment de màxima importància per esportistes d’elit, tant nacionals com europeus, i per famílies que volen venir a gaudir. Això ens dóna forces de cara als Campionats d’Europa del 2016 que hem d’organitzar”.

Freestyle 70 snowboarders i freeskiers al Campionat de Catalunya Big Air i 1a Isard Minifreestyler A la Molina es disputava el Campionat de Catalunya Big Air que corresponia al Pyrenean Freestyle Tour i el Isard Minifreestyler, una competició per als més petits de fins a 14 anys, ambdues per snowboard i freeski. El Big Air constava de dues rampes de 12 i 6 metres de pla respectivament. Va reunir a una part molt important dels millors snowboarders i freeskiers en competició de Catalunya, Andorra, de la resta de la península i també alguns que competeixen habitualment a nivell internacional. El títol de campió de Catalunya en categoria absoluta va ser per Jan Pujol i Maria Hidalgo en snowboard i Gerard Garcia en freeski. En el mateix mòdul, construït especialment per a l’ocasió, es va disputar la prova corresponen del Pyrenean Freestyle Tour que també era vàlida com a Campionat de Catalunya de Big Air i com a Campionat de Catalunya Universitari. Els guanyadors van ser Jan Pujol en snowboard i Carlos Aguareles en freeski. Isard Minifreestylers En relació a la prova Isard Minifreestylers, nens i nenes catalans i andorrans tant de surf com d’esquí, van prendre part en aquesta prova amb un clar vessant de promoció i on l’objectiu principal és ser una festa del Freestyle per als més petits. Per aquest motiu, se’ls hi va construir un circuit d’slopestyle especialment preparat per a ells, amb salts i calaixos on van poder fer els seus millors trucs. L’estil llire sedueix als més menuts, com ho demostra el fet que dies més tard a Masella un total de 35 minifreestylers, freeskier i snowboarders d’entre 3 i 14 anys, prenguessin part a la Marmota. De fet, la foto gran d’aquesta notícia correspon a un instant de la Marmota, mentre que la foto inferior correspon al podi de la competició dels Minifreestylers.

Esquí alpí Andrea Jardí i Xavier Salarich Campions del 18è TOP CAEI Els Campionats d’Espanya d’Esquí Alpí Ciutadans es van disputar a l’estació de Baqueria Beret amb prop de 150 inscrits. Durant els dies 15 i 16 de febrer, el CAEI organitzava una nova edició del Top CAEI-FIS a Baqueira Beret. La cursa, disputada a l’Estadi de Beret, estava dirigida als corredors Juvenils i Sènior tant en categoria masculina com femenina. La prova, que puntuava per la Lliga Catalana absoluta, Juvenil i ciutadans de la disciplina, va donar el tret de sortida dissabte 15 amb la disputa d’un gegant a la pista Stadium Beret, per continuar diumenge amb la disputa d’un eslàlom. En aquesta competició, ja consolidada dins del circuit internacional d’esquí alpí, es van proclamar campions de les dues proves la corredora Andrea Jardí del CAEI, i Xavier Salarich del LMCE. En gegant masculí, Toni Puig del LMCE va quedar 2n, i Jordi Serra del GRAN va fer 3r tant en gegant com en eslàlom. Pel que fa a les noies, Julia Casanovas va acabar 3a en les dues proves.

Freeride França domina el podi de l’Andorra El Dorado Freeride a Vallnord Arcalís Vallnord Arcalís acollia les finals del Andorra El Dorado Freeride (FWQ4*). 22 riders van lluitar el podi al pic del Baser Negre (2.670 m) davant d’un públic expectant que es va congregar a la coma del Forat d’Arcalís. El podi, en esquí, va ser pels francesos Jordan Bricheux, en categoria masculina, i Chlöe Roux, en femenina. En la modalitat de surf de neu, l’americà Colin Boyd va pujar al més alt del calaix i destacava, no només per la seva línia, sinó per utilitzar un splitboard (planxa de surf de neu de travessa). En dones, Elodie Mouthon compartia podi amb la seva germana, Anouck. “M’ha encantat guanyar aquí, és la primera vegada que vinc. L’any passat va guanyar la meva germana i avui jo, és perfecte” explicava Elodie. Per la seva banda, Chlöe Roux, qui va dedicar el seu primer lloc al rider local Dani Fornell, destacava les possibilitats de la muntanya i ha assegurat que “el secret ha estat escollir una bona línia, fer bons salts, no perdre el control i esquiar ràpid”. Aquesta edició d’El Dorado Freeride era especialment important pel fet que Vallnord ha sol.licitat passar a formar part del Freeride World Tour el proper any. Per aquest motiu, Lolo Besse i Berti Denervaud, dos dels màxims responsables del FWT van ser a Arcalís. www.vallnord.com, www.eldoradofreeride.com

competició

Esquí alpí Proclamats els podis del XVI Memorial Montse Corominas El XVI Memorial Montse Corominas es va córrer a Baqueira Beret, competició pertanyent al circuit Audi quattro Cup – Copa Espanya d’Infantils I. Disputada aquesta 2a fase, Samantha Mcclellan i Adrian Tortajada van ser líders del circuit. Prop de 200 corredors de categoria infantils I van disputar el XVI Memorial Montse Corominas a Baqueira Beret. Els dos supergegants, el gegant i l’eslàlom eren proves puntuables per al circuit d’esquí alpí Audi quattro Cup - Copa Espanya, que organitza la RFEDI amb el suport d’Audi Espanya. Al llarg dels tres dies, les òptimes condicions de la neu, l’exigència dels traçats i el bon estat de forma dels corredors van propiciar que es veiés un gran nivell d’esquí a la pista Stadium de Beret. Samantha Mcclellan i Adrian Tortajada lideren la Copa Espanya Després de les curses disputades a Candanchú i Baqueira Beret, en dones va liderar el circuit Samantha Mcclellan (CAT), seguida de Pat Miquel (CAT) amb 622 i Ruth Sellas (CAT) amb 585. En homes, Adrian Tortajada (CAT) apuntalava el seu lideratge en aquesta segona fase i ostenta 820 punts.

Esquí velocitat Velocitats de vertigen a la segona jornada de la Copa del Món de KL a Grandvalira La segona prova de la Copa del Món de Km Llançat de Grandvalira oferia velocitats rècord sobre la nova pista Riberal de Grau Roig. Fins a 13 esquiadors superaven els 180 km/h. L’austríac superava als germans italians Ivan i Simone Origone en la categoria reina amb una velocitat màxima de 185,19 km/h. Segon era el guanyador de la primera jornada, Ivan, amb 184,29 km/h, i tercer acabava Simone, amb 182,93 km/h. L’espanyol Ricardo Adarraga era novè, 181,57 km/h. En Speed Downhill, el britànic arrelat a Madrid Jan Farrell era el més ràpid gràcies als 166,74 km/h. Pel que fa a SDH júnior, gran victòria per l’andorrà Kevin Courrieu amb 163,94 km/h. En dones, nou triomf de la italiana Valentina Greggio. En Speed Downhill, la francesa Audrey Passet guanyava amb una velocitat de 158,47 km/h i Tiphaine Beaumont en SDH Júnior. El Director tècnic de la FIS de KL, Christer Weiss, afirmava que “Grandvalira ha fet una feina magnífica. És la millor cursa que s’ha fet aquí de totes les edicions de la Copa del Món”. La propera gran cita internacional de Km Llançat que acollirà Grandvalira seran els Campionats del Món que es disputaran en aquest mateix escenari el 2015.

Esquí de fons Ja tenim els campions de Catalunya de fons La Quillana acollia el Campionat de Catalunya individuals d’esquí de fons sota la modalitat de tècnica lliure i en les categories Benjamina, Infantil 1, Infantil 2, Cadet, Júnior 1, Júnior 2, Sènior i Màster. En la categoria Benjamina en la distància de 2,5 quilòmetres, es proclamaven Campions de Catalunya dos corredors del Bellver, Roc Vilaró en nois i Eva de la Hera en noies. Miquel Visa del PEC i Jana Selles del Bellver van guanyar el títol de campions en categoria Infantil 1. Els Infantils 2 i les noies de categoria Cadet van competir a la distància de 5 quilòmetres proclamant-se guanyadors Maria Selles de l’ANEC i Cesc Collel del CEFUC, en Infantil 2, i Mònica Doria, també del CEFUC, en Cadet. Pel que fa als nois en aquesta categoria, van fer els 7,5 quilòmetres, proclamant-se campió Roger Espinet del CAEI. En júnior 1 a la distància de 10 quilòmetres, els campions van ser els esportistes de l’ANEC, Lydia Iglesias i Jan Segalàs, mentre que en Júnior 2 es va endur el primer lloc Marta Cester, del mateix club. La categoria Sènior dones també va córrer els 10 quilòmetres proclamant-se Campiona de Catalunya Laia Aubert del CENA. Finalment, les categories masculines més altes; Màster, Júnior 2 i Sènior, van competir a la distància de 15 quilòmetres. Els Campions eren Jaume Forcada del PEC en màster, Mario Parodi en júnior 2 i Sadurní Betriu en sènior. 56

Esquí Alpí La delegació espanyola triomfa al Trofeu Borrufa de Vallnord La 22a edició del Trofeu Borrufa, adreçada a esquiadors d’entre 13 i 16 anys, comptava amb la participació de 215 corredors, 36 més que l’any passat, i 30 equips internacionals. La prova supergegant tancava quatre dies de competició. En la darrera prova, l’argentí Juan Cruz Begino va pujar al més alt del podi de la categoria U14, seguit de l’espanyol Mikel Linacisoro i del finlandès Niko Kukkonen, mentre que el podi femení va ser encapçalat per l’espanyola Samantha McLellan, seguida de la belga Julie de Leeuw i de l’andorrana Calendaria Moreno. En categoria U16, el danès Marcus Vorre aconseguia el seu primer triomf del trofeu, seguit del britànic Iain Innes i de l’espanyol Enric Parellada. Pel que fa a les noies, la russa Anastasia Gorostaeva va proclamar-se campiona, seguida de la britànica Megan Jenkins i l’espanyola Carla Vilalta. Espanya, Andorra i Argentina, líders Espanya, Rússia i Andorra, habitualment capdavanteres a les classificacions, complien els pronòstics ocupant les tres primeres posicions del rànquing general per equips. La delegació Argentina ha brillat amb un Juan Cruz Begino. França, en canvi, no ha mantingut el nivell de les darreres edicions. Quant als resultats andorrans, els favorits han estat Robert Martí, amb dues victòries, i Candelaria Moreno, que ha aconseguit guanyar una medalla en totes les competicions del Trofeu. Pel que fa a Espanya, que hi ha participat amb 20 corredors i dos equips, els corredors més destacats han estat Mikel Linacisoro, amb una medalla d’or al gegant i dues segones posicions, i Samantha Mc Lellan, amb dues medalles d’or a les proves supercombinada i supergegant. El Director del Comitè Organitzador del Trofeu Borrufa, Jaume Rifà, valorava així aquesta edició: “Hem pogut complir amb el programa malgrat i em comptat amb més corredors que l’any passat i amb equips que mai havien vingut, com Montenegro” Més informació a: www.borrufa.ad i www.vallnord.com

Convenis FCEH

La FCEH

TREBALLA PER A TU La Federació Catalana d’Esports d’Hivern busca els millors convenis de

col.laboració pels seus federats, per mirar de garantir que el seu esport el Redacció

puguin desenvolupar de la millor forma possible. Tot seguit us acostem cinc d’aquests acords.

Conveni de col.laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) La Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) ha signat un acord de col.laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per tal que les persones que acreditin la seva condició de federat i exhibeixin la targeta federativa de l’any en curs, puguin beneficiar-se d’un 10% de descompte en l’adquisició de forfets de dia i diversos dies de les estacions d’esquí del grup: La Molina, Vall de Núria, Espot Esquí, Port Ainè i Vallter 2000. Per la signatura d’aquest conveni, FGC adquireix la condició de col.laborador i patrocinador de la FCEH i es compromet a dispensar forfets de temporada 6.0 per a la temporada 2013-14 a un preu que està ben aprop de la gratuitat pels atletes del grup d’elit (Equip Nacional i Alt Rendiment Català) i a un preu simbólic pels atletes i membres integrants dels Centres de Tecnificació de la FCEH. El conveni també acorda que l’empresa FGC dispensi forfets de dia per a les curses organitzades directament per a la FCEH durant la temporada 2013-14 gairebé gratuits pel personal tècnic organitzatiu i participants internacionals. Segons. Enric Ticó, President de FGC, “L’acord amb la FCEH ratifica la feina feta i la voluntat que tenen les estacions catalanes d’estar al servei dels esports d’hivern”. Tant la FCEH com FGC aporten sinergies mútues i estan interessades a treballar conjuntament fent difusió recíproca de les activitats que ambdues entitats desenvolupen. Aquest nou acord suposa un pas més en el desig de la FCEH per augmentar els beneficis als seus federats en el camp de la pràctica esportiva. Òscar Cruz, president de la FCEH, ha explicat que “és un plaer poder seguir fent els màxims esforços en benefici dels esports d’hivern”.

Conveni de col.laboració per a la integració de l’esport d’hivern paralímpic La FCEH, la FCEDF, la FECPC i la FCEC, encapçalades pels respectius presidents, es van reunir a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per la signatura d’un conveni d’integració dels esports d’hivern per a discapacitats que determinarà quins seran els criteris de col.laboració entre les diverses federacions per aconseguir integrar l’esport adaptat en el calendari esportiu de la FCEH. La signatura d’aquest conveni simbolitza l’oficialització de l’estreta col.laboració existent entre les entitats. Òscar Cruz, president de la FCEH, ha manifestat el seu agraïment als respectius presidents als quals ha fet arribar la seva convicció que “estem anant on creiem que s’ha d’anar i tot el camí recorregut fins avui és un exemple per altres federacions espanyoles”. Segons l’acord, es preveu la constitució d’una Comissió d’esports d’hivern per a la Integració de l’Esport (CIE), que fixi el full de ruta a seguir per aconseguir incorporar els esportistes amb discapacitat en les competicions que organitzi la FCEH. “Tenim unes estructures que poden aprofitar els esportistes de les diferents federacions paralímpiques”, ha manifestat Cruz. La CIE tindrà assignada un seguit de funcions com ara l’organització de les competicions, la confecció del calendari, la planificació de la formació d’esportistes i tècnics i l’elaboració d’un Pla d’actuació per difondre i promocionar els esports d’hivern, entre d’altres. La Vicepresidenta d’Esport Paralímpic de la FCEH i directora general de l’Associació Play and Train, Mariona Masdemont, una de les artífexs que es signés aquest conveni, va acompanyar Òscar Cruz i va declarar que “ha estat un procés llarg fins a arribar a aquesta signatura, des de l’inici hi ha hagut molt bona predisposició per part de les federacions i dels seus gerents per tirar endavant aquest acord. Per a mi, aquest conveni és el tret de sortida d’una feina que s’ha de continuar, és una feina en moviment i en constant creixement”. 58

surfcompetición Més informació: www.fech.cat

Acord de col.laboració amb Podoactiva La FCEH ha signat un acord de col.laboració amb l’empresa Podoactiva, companyia especialitzada en els estudis biomecànics i en el disseny i fabricació de tractaments personalitzats. Segons les clàusules de l’acord, Podoactiva serà l’empresa encarregada de dur a terme els estudis biomecànics als esportistes que integren els equips A i B d’esquí alpí de la FCEH. A més, fabricarà unes plantilles personalitzades per a aquests esportistes que seran a càrrec de la FCEH per al primer equip (A) i amb un descompte per al segon (B). L’acord també es fa ressò dels equips de categories inferiors, que podran beneficiar-se d’un 50% per cent en els estudis biomecànics de Podoactiva i d’un 15 % de descompte en el disseny de plantilles exclusives. Per la signatura d’aquest conveni, Podoactiva adquireix la condició de col.laborador de la FCEH i es compromet a oferir a tots els federats un 50% de descompte en els estudis biomecànics. Segons José Víctor Alfaro, director general de Podoactiva, “és important per a tot el món i per als esportistes és fonamental fer un estudi biomecànic degut a la intensitat de la seva activitat. Un bon estudi com el que es fa a Podoactiva sumat a la prescripció i fabricació de les plantilles personalitzades portaran al pacient a millorar la seva qualitat de vida perquè trepitjarà correctament i ajudarà a la prevenció de lesions”. En el cas les plantilles Podoactiva SKI, concebudes exclusivament per a la pràctica d’aquest esport, utilitza la teoria de la triangulació de forces als peus, “la percepció del relleu augmenta i els temps de gir s’escurcen notablement”, afegeix Alfaro. Aquest nou acord suposa un pas més en el desig de la FCEH per augmentar els beneficis als seus federats i esportistes.

Acord amb l’empresa Sport HG La FCEH ha signat un conveni de col.laboració amb l’empresa de material esportiu Sport HG pel qual aquesta cedirà de manera gratuïta samarretes i pantalons tèrmics primera capa amb un disseny exclusiu a cadascun dels esportistes i entrenadors dels equips de tecnificació de la FCEH. Per la signatura d’aquest conveni, l’empresa adquireix la denominació de Marca Oficial de primeres capes de la FCEH i es compromet a dissenyar un model exclusiu de samarreta i pantalons tèrmics als esportistes i entrenadors membres dels equips de tecnificació de la FCEH. Tant la FCEH com Sport HG aporten sinergies mútues i estan interessades a treballar conjuntament per aconseguir el màxim nombre d’èxits esportius. Aquesta signatura suposa un pas més en el desig de la FCEH per augmentar els patrocinis als esportistes tecnificats per la FCEH. Segons Jordi Rodríguez, gerent de la marca Sport HG, “pretenem amb aquest acord de col.laboració, continuar amb la nostra filosofia d’empresa implicada amb les federacions esportives, i en aquest cas poder donar suport als esports d’hivern. A més, creiem que pot ser un gran impuls per la nostra marca, així com per la FCEH, iniciar aquest camí junts, acompanyant els esportistes i ajudant-los, dins la mesura que sigui possible, a seguir creixent”.

Conveni amb Leki La Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) ha signat un conveni de col.laboració amb l’empresa Manufactures Deportivas Viper pel qual l’empresa cedirà de manera gratuïta material esportiu de la marca Leki als esportistes que formen part de l’equip d’Alt Rendiment d’Esquí Alpí. Per la signatura d’aquest conveni, l’empresa adquireix la denominació de patrocinador oficial dels equips de tecnificació d’esquí alpí de la FCEH. Tant la FCEH com Viper aporten sinergies mútues i estan interessades a treballar conjuntament per aconseguir el màxim nombre d’èxits esportius. Aquesta signatura suposa un pas més en el desig de la FCEH per augmentar els patrocinis als esportistes d’alt nivell. Com comenta Eudald Casabella, director general de MD Viper, SA, “el que pretenem amb aquest acord de col.laboració amb la FCEH, és seguir la implicació que té la marca LEKI internacionalment amb les federacions i el món de la competició, tot acompanyant els millors esquiadors de tot el món”. 59

Reportatge

La mítica ruta

CHAMONIX -

Eva Dallo

És una ruta mítica de l’esquí de muntanya, 180 quilòmetres que discorren entre massissos que superen els 4.000 metres i nombroses glaceres, que comença en Chamonix, bressol de l’alpinisme mundial, i acaba en Zermatt, als peus del Cervino, un dels cims més singulars dels Alps. Així és la Haute Route Chamonix-Zermatt, explicada per un grup de catalans que la van fer la Setmana Santa de 2013. 60

Si existís un exàmen de selectivitat per a l’esquí de muntanya, probablement seria la Haute Route Chamonix-Zermatt: reuneix molts dels desafiaments als quals s’ha d’enfrontar un esquiador de travessia, llargues ascensions amb pells de foca i descensos amb tot tipus de neu, escalada, ràpels, o el trànsit per glaceres, però en dosis i dificultat assequibles per a un aficionat de nivell mitjà. A més, les diferents versions de la ruta existents avui dia permeten triar la més adequada en funció de la destresa de cada grup i de la meteorologia. Requisit indispensable és un bon estat de forma física atès que totes duren entre cinc i set jornades de 6 a 10 hores cadascuna, amb passatges de més de 3.000 metres, i pernoctant en refugis per sobre de la cota dels 2.500. Tot i això, no és pas la forma física sinó la canviant climatologia de l’alta muntanya la que decideix en última instància si arribarem, o no, fins al final. L’esforç es veu recompensat amb escreix amb les impressionants panoràmiques de la ruta que va escometre per primera vegada un grup d’anglesos en 1911, envoltat de mítics cims alpins per sobre dels 4.000 metres, de refugis construïts en els llocs més insòlits, i d’un ambient únic on conèixer a amants de l’esquí de muntanya de tot el món. Així, almenys, ho vam viure el grup de catalans que la vam emprendre l’hivern passat, en companyia de Enrique Marinkovic, guia de muntanya de Ascensiones Guiadas.

surfcompetición

- ZERMATT Després de passar la nit en la gitte la Tàpia, Chamonix, comença l’aventura. Matinem per conduir fins al parking del telecabina Grands Montets (3.295 metres), que agafem per pujar al cim. Unes escales metàl.liques que baixem amb els esquís a l’espatlla ens dipositen en el punt de partida de la Chamonix-Zermatt: la glacera d’Argentière. Durant la reunió tècnica el dia anterior, el nostre guia Kike Marinkovic ha posat l’accent en diversos temes, un dels quals ens repeteix ara que estem a punt de començar: mantenir la distància de seguretat de deu metres sempre que estiguem pujant o baixant per una glacera, fins i tot quan ens parem, com a mesura de seguretat contra les esquerdes, un dels principals perills d’aquesta ruta. Només quan ell cridi ‘reunió’ ens podrem ajuntar. En prendre el primer gir, amb l’arnès, l’ARVA, i el casc, els 17 quilos de la motxilla fan que ens inclinem perillosament. Mai abans havíem portat equip per 7 dies, però després d’uns quants girs més, li hem agafat el truc. Deixem enrere els blocs de gel verdós de la glacera, amb un somriure en la cara, per afrontar la primera canal de la travessia, el Col du Passon. Després d’una aproximació amb esquís d’unes dues hores, escometem amb grampons uns 45 minuts de pujada, sense complicacions gràcies a la molta neu caiguda. Ens espera la gla-

“

La Chamonix-Zermatt, també coneguda com la Haute Route, és una clàssica que tot amant de l’esquí de travessa hauria de fer una vegada a la seva vida. Combina pujades amb pells de foca i escalada amb baixades impressionants, però amb un nivell de dificultat assequible per l’esquiador intermig. I tot això amb els cims més espectaculars dels Alps com rerefons

“

Dia 1: Argentière – Cabanne du Trient

cera de Tour, que baixarem en la boira, la qual cosa ens impedeix gaudir dels magnífics cims de més de 4.000 metres que ens envolten. Assolit el Col de Tour (3.288 metres), ens espera el Plateau du Trient, una impressionant i llarga planícia que trigarem unes dues hores a creuar, i que ens portarà a la nostra destinació: la Cabanya de Trient, a 3.170 metres d’altitud. Han estat, en total, unes nou hores de travessia amb l’ajuda de gels i barretas. Com nosaltres diversos grups acaben d’arribar i s’apresten a penjar botins i mitjons a l’habitació calenta al costat de l’entrada, per posar-se després els esclops en plàstic de rigor; la sensació d’arribar és fantàstica. Deixem les nostres motxilles en el dormitori que compartirem amb altres vint persones, i a sopar. La sopa calenta, l’amanida i la pasta amb carn estan molt bones però no basten per recuperar-se de la pallissa. A més, el mal d’altura passa factura, i el ritme cardíac està accelerat. Cal dormir tant com sigui possible.

Dia 2: Cabanne du Trient – Cabanne du Montfort 4:30 del matí. En despertar-nos i mirar per la finestra, ens quedem bocabadats: llueix el sol sobre un mar de neu verge, el Plateau du Trient, amb les Aiguilles Dorées al fons, que reflecteixen la llum daurada de l’alba. L’esmorzar consisteix

Reportatge en cafè i te, formatge i embotits, cereals, i pa amb melmelada. Omplim d’aigua totes les cantimplores, ja que el risc de deshidratació durant jornades tan llargues és alt, encara que la d’avui serà més aviat de transició i descens. Al sortir del refugi descendim per la dreta de la glacera i, amb enormes blocs de gel com a teló, agafem la diagonal que ens porta cap al Col des Ecandies (2.793 metres), que pugem amb grampons i piolet, però sense necessitat de cordes. Una vegada a dalt un fantàstic descens amb neu verge sota el cel assolellat ens porta cap a la Vall d’Arpette. Més a baix trobarem restes d’allaus i neu transformada, que complicarà trams en teoria senzills. Des de l’estació de Champex agafem un taxi fins a Verbier; només portem dos dies fora de la civilització, però se’ns fa estrany veure de nou cotxes i ciment, encara que sigui tan bonic com el suís. En mitja hora arribem a la famosa estació d’esquí, que ens allotjarà aquesta nit, més concretament la Cabanne du Monfort (2.457 metres). És un dels pocs refugis amb dutxa -funciona amb fitxes de pagament- que trobarem en el recorregut. Aprofitem per relaxar-nos i llegir en la nostra habitació de quatre persones, ¡tot un luxe!.

Dia 3: Cabanne du Monfort – Cabanne de Dix Sortim aviat, perquè ens espera, probablement, l’etapa més dura de la Haute Route. Verbier encara dorm, i està preciós banyat en la llum rosa de l’alba. Unes dues hores ens pren l’ascens al Col de Chaux (2.940 metres), bastant estret en la seva part més alta, i que posa a prova la nostra volta maría, tècnica fonamental per poder realitzar la travessia amb garanties. D’aquí baixem una fantàstica pala de neu verge, per ascendir seguidament al Col de Sovereu (3.109 metres); el següent descens és més complicat, amb neu transformada i restes d’allaus. Comencem a vorejar el llac de Dix, tram molt llarg que ens portarà unes tres hores, i el bon temps que ens ha acompanyat canvia radicalment quan comencem l’ascens al Pas du Chat: necessitem un glop d’aigua però Kike prefereix esperar a passar la zona de major pendent, doncs el perill d’allaus segueix rondant el 3/5. La pujada es fa dura, portem aproximadament unes 8 hores en marxa; ens trobem en una zona plana i tenim la Cabanne de Dix (2.928 metres) davant però no la veiem; la visibilitat amb prou feines arriba als 5 metres. Arribem enmig de la nevada, molt cansats, però contents per haver completat la tercera etapa. Ens rep l’olor de sopa de verdures. Aquest és un dels refugis més entranyables de tot el viatge: ho porta una família i són pura amabilitat. Després del sopar, pugem al dormitori, intentant fer el menor soroll possible doncs aquí, de nou, convivim amb tota la gran família de la Haute Route: compartim l’habitació amb trenta persones aproximadament. 62

Dia 4: Cabanne de Dix – Cabanne de Vignettes En aixecar-nos, comprovem que la Cabanne de Dix ha decidit compensar-nos per la dura jornada del dia anterior: el sol lluiex i davant veiem, majestuós, el Montblanc de Cheilon. Esmorzem a les 5 i, quan encara no ha clarejat del tot, sortim, baixant el petit pendent als peus del refugi amb una neu fantàstica. Comencem a creuar la glacera de Tsena Réfien, deixant a la dreta una cascada d’impressionants seracs formats en la cara est del Montblanc de Cheilon. Encarem el primer mur del dia, i comencem a sentir les allaus en cims llunyans: primer l’esclat que es produeix quan es fractura la placa, i després el rumor del devessall. Kike ens apresta a continuar sense parar-nos, el més ràpid possible. És un dels moments més delicats de la travessia, però sabem que si ha decidit sortir, és perquè hi ha garanties. Arribem a una petita esplanada des de la qual, si fes bon temps, podríem veure el Cervino, llàstima! Davant tenim el mur del pas de la Serpentine. Observem detingudament la formació que ja està pujant amb els esquís a l’esquena, piolets i grampons, perquè la previsió meteorològica d’avui anuncia un vent que podria deixar a la vista el gel que complica aquesta pujada. El grup immediatament davant nostra fa mitja volta, però nosaltres decidim continuar. Finalment l’ascensió és bastant més senzilla del que pensàvem. Després de una pujadeta suau amb esquís assolim el Col de Vignettes (3.190 metres), i sentim a Kike mentre apunta amb el bastó: “Veieu el refugi?”. Amb prou feines distingim al costat de la glacera de Mont Collon, encimbellat a l’alt d’una paret vertical, la teulada de pissarra de l’espectacular Cabanne de Vignettes, a la que s’accedeix per una cresta. Ens han dit que el refugi de Bertol, al que arribarem demà, és encara més radical. No podem esperar a veure-ho.

Dia 5: Cabanne de Vignettes – Arolla Hem dormit una mica millor que en nits anteriors, però fresquets gràcies a algun ‘il·luminat’ que ha deixat una escletxa de la finestra oberta a 3.160 metres d’altura. Durant l’esmorzar Kike ens adverteix que avui hem de sortir molt ràpid, abans que s’espatlli el temps. Un cop afora, creuem la cresta i ens trobem amb un grup d’americans que també anaven cap a Bertol i han fet mitja volta. El perill d’allaus és massa alt. Apesarats, però conscients de la situació, decidim avortar el plan i baixar cap a Arolla, donant per conclosa nostra Haute Route 2013. Acabem un dia abans del previst, però havent-hi cobert el 90% del recorregut, i amb un bon regal de consolació: el descens fins a Arolla, d’aproximadament una hora, amb fantàstica neu verge, i les pistes de l’estació d’esquí, que encara no ha obert, només per a

surfcompetición

nosaltres. Des del poble de Arolla un autobús de línia ens portarà de tornada a recuperar el cotxe on va començar tot, el parking del telecabina de Grands Montets, en Chamonix. D’haver continuat, avui hauriem atacat la Glacera du Mont Collon, el Col de L’Évêque (3.382 metres), i Plans de Bertol (2.664 metres), fins al refugi del mateix nom, a 3.311 metres. La 6na i última jornada hauria continuat per la Tête Blanche (3.710 metres), i la glacera Stockjigletscher, fins a Zermatt. L’any que ve rematarem la feina.

att: Material Chamonix-Zerm INDIVIDUAL: Esquí de travessia, pells de foca i ganivetes. Botes d’esquí de travessia. Bastons d’esquí regulables. Motxilla d’uns 35 litres aproximadament amb possibilitat de fixar-hi els esquís. Grampons adaptats a les botes d’esquí. Arnés. Material bàsic rescat glacera. Arva, pala i sonda. Menjar per a travessies entre refugis (barres energètiques, fruita seca, gels, etc). Jaqueta tipus Gore-Tex. Jaqueta tipus Primaloft. Pantalons talla-vent tipus Schoeler. Jaqueta polar transpirable. 2 samarretes tèrmiques. Malla tèrmica. 2 parells de mitjons. Guants fins i gruixos. Casquet. Buff. Gorra amb visera. Ulleres de sol d’alta qualitat (filtres UV). Màscara. Casc (opcional). Cantimplora d’1,5 L o dues de 2 L. Crema solar. Navalla de butxaca. Petita farmaciola. Tovallola d’assecat ràpid. Petit necesser. Mocadors de paper. Frontal. Piles de recanvi. DNI. Carnet Federatiu. Càmera de fotos.

Informació, detalls tècnics i recomanacions (per Kike Marinkovic, guia de muntanya de www. ascensionesguiadas.com): El període més usual per realitzar la Haute Route és entre el 15 de març i el 15 de maig, en funció de l’obertura i tancament dels refugis. No s’ha de començar la travessia sense tenir les reserves en tots els refugis confirmades, ja que en cas contrari ens arrisquem a quedar-nos sense lloc i haver de baixar al poble més proper per pernoctar. Dura sis dies aproximadament (depenent de la ruta), i la meteorologia és el factor determinant

COL.LECTIU: Mapes de l’itinerari. Gps (molt recomanable). Mòbil. Corda 8mm/30 o 40 mts (depenent del grup). 2 cargols de gel. 63

per concloure-la amb èxit. Ens haurem d’adaptar als sobtats canvis d’itinerari i horaris que pot provocar un temps canviant com el de l’alta muntanya. Existeixen previsions a 6 mesos que són orientatius, però amb una fiabilitat de només el 40%. Els fiables al 85% són a 3 dies vista. La forma física i el nivell tècnic són els altres condicionants de la Haute Route: cal estar entrenat i tenir experiència en tot tipus de neus (crosta, pols, pesada, dura). La primera vegada es recomana fer-ho amb un guia de muntanya que conegui el terreny i les dificultats que es poden presentar, ja que es tracta d’una ruta d’alta muntanya, amb els riscos que això implica.

Aventura Últim grau al Pol Nord

Últim grau al

POL NORD

& Jordi Canals Soler Més informació: www.jordicanal.com

D’ençà que al 1909 Rober Peary va arribar (teòricament) al Pol Nord molts han seguit la seva geste. Aquí viurem de la mà d’uns aventurers de casa nostre com avui es pot fer aquesta expedició minimitzant riscos.

surfcompetición

Història El 1845, els dos vaixells comandats per sir John Franklin, l’Erebus i el Terror, van desaparèixer mentre buscaven el pas del Nord-oest. Va acabar morint tota la tripulació en una de les illes inhabitades del Nord canadenc, però les expedicions de rescat impulsades per l’esposa del comandant, Lady Jane Franklin, van encetar l’era de la cursa cap al Pol Nord. Des d’aleshores, desenes d’exploradors van posar-se com a objectiu arribar el primer a l’eix del món. Després de molts intents fallits i moltes expedicions fracassades, el primer home en arribar al Pol Nord va ser Robert Peary el 1909. Després s’ha sabut que per errades de càlcul es va quedar a uns quilòmetres de l’objectiu, però se’l considera el descobridor del Pol Nord.

Arribar al Pol en l’actualitat Tot i haver estat assolit moltes vegades, el Pol Nord continua sent un punt d’atracció per als aventurers i cada any prop d’un centenar de persones hi arriben en diferents mitjans. La travessa clàssica és la que surt des de qualsevol punt de la costa de l’oceà Àrtic, ja sigui des del Canadà, Groenlàndia o Rússia. Per a una travessa d’aquestes característiques, però, es necessita prop de dos mesos de recorregut, molta experiència i, sobretot, molts diners per a sufragar els costos de l’expedició. Per a aquelles persones sense tant temps o tants recursos però que volen sentir personalment l’emoció de recórrer la banquisa de gel i arribar al Pol Nord en esquís com ho van fer els primers exploradors, és possible des de fa uns anys realitzar el tram de l’Últim Grau fins al Pol Nord, una travessa de 111 quilòmetres (del grau 89 al 90) que acaba a l’eix terrestre. La Guerra Freda va deixar als russos l’experiència en muntar bases militars a la deriva i aquesta facilitat es fa servir cada any per a construir la base científica de Barneo enmig del mar glaçat a menys d’un centenar de quilòmetres del Pol Nord. La base queda a la deriva durant el mes d’abril, i es desmunta al maig, quan el gel s’aprima amb la pujada de les temperatures.

Últim grau al Pol Nord

L’expedició Un avió procedent d’Svalbard ens hi va portar a mi, a dos companys i al nostre guia, Ramón Larramendi. Dúiem provisions per a dotze dies, dos fogonets, tenda per a quatre persones, estores per al terra, sacs de dormir i molta roba d’abric. Estaríem completament sols durant deu dies, recorrent un terreny perillós de crestes de pressió i esquerdes sobre el mar glaçat, de manera que calia anar preparats per a qualsevol eventualitat, fins i tot per a la possible presència d’óssos blancs a la zona. Un helicòpter ens va dur des de la base fins a un punt del paral.lel 89ºN on vam descarregar tot el nostre material. Havíem entaforat tot dins les pulkas, els trineus que estiraríem amb les cordes que dúiem lligades a la cintura. Ens vam calçar els esquís a les bótes àrtiques i vam començar a esquiar.

La banquisa El gel de l’àrtic prové de l’aigua salada que es glaça, i el vent i les corrents marines mouen les plaques de gel de manera que acaben obrint-se o col.lisionant, formant esquerdes o crestes que dificulten l’avenç. Lluny de ser un paratge monòton o senzill, la banquisa és un món variat amb trams plans com miralls de glaç que faciliten la marxa però amb altres trams de blocs amuntegats i crestes elevades que compliquen el pas. És aleshores quan un s’ha de situar bé amb els esquís folrats de pell de foca, agafar les cordes de la pulka i estirar amb totes les forces movent d’una banda a l’altra la part davantera del trineu per a que superi els obstacles. El més complicat és no suar, perquè amb una temperatura exterior de fins a quaranta graus sota zero aquesta suor es converteix en gel fins i tot sota la jaqueta de Gore-tex.

surfcompetición

Campament

Perills

Quan després de la marxa diària hem pogut recórrer una dotzena de quilòmetres i ens sentim satisfets, muntem la tenda prop d’algun lloc on la neu de les tempestes s’hi hagi acumulat i en puguem recollir per a fondre-la. Muntar la tenda sense guants i amb tant de fred és una tortura que només es supera pensant en els dos fogonets que cremaran a l’interior per a preparar les sopes calentes i la pasta del sopar. En aquesta latitud el sol no es pon a l’horitzó durant l’abril, i cal estar atent al rellotge per a saber quan és hora d’anar a dormir. Aleshores apaguem els fogonets, distribuïm els sacs dins la tenda i ens ensardinem a descansar. Dins la tenda, la temperatura es manté en quinze graus sota zero, només suportables amb dos sacs per persona.

El cinquè dia, però, l’esquerda vira i l’hem de creuar. El nostre guia reconeix un gel prim al centre de l’esquerda. D’uns dos o tres centímetres de gruix, però prou estable per a passar-hi. En fila índia i amb molt de compte ens hi fiquem. El gel ondula sota els nostres esquís. Tenim por: en qualsevol moment podria trencar-se i cauríem tots en un oceà de quatre mil metres de profunditat sense que ningú ens pogués salvar d’una mort congelada. Apressem la marxa i quan arribem a l’altra riba de l’esquerda, bufem alleugerits. La propera esquerda la rodejarem sencera si cal abans d’arriscar-nos així.

Una jornada Cada matí el ritual és el mateix: esmorzar, preparar els termos per a anar bevent líquid calent durant el dia, aprofitar per a anar a fer les necessitats a fora (molt ràpid) i desmuntar la tenda. És aleshores quan prosseguim la marxa, sempre cap al Nord, disminuint cada dia la distància que ens en separa. El tercer dia tenim la sort de trobar una esquerda amb els marges ja començant a congelar-se i que té direcció cap al Nord. La seguim durant dos dies, aprofitant el gel fi que ens permet avançar grans distàncies a cada jornada.

El Pol Nord El vuitè dia de marxa ens despertem a només 21,5 quilòmetres del Pol. Fa vent i molt de fred, però la deriva del gel és al nostre favor i ens porta cap al Nord. Ho aprofitem per a intentar l’atac al Pol. Accelerem el ritme per a escalfar el cos en un ambient de tempesta imminent, i en un terreny suau i sense complicacions, a mitja tarda som gairebé a tocar del nostre objectiu. Aquí el vent ha obert força esquerdes i canals i veiem l’aigua fosca de l’oceà aparèixer entre el blanc del gel. Ens traiem els esquís i caminem amb el GPS a la mà, buscant el Pol. En una banquisa en moviment, trobar el punt exacte on la Terra té el seu eix septentrional és molt complicat. 89,995ºN, 67

veiem a la pantalla. Ja gairebé hi som! Unes quantes passes més enllà, per un instant, veiem a la pantalla els 89,9999ºN que marquen el Pol Nord. Hi hem arribat! Ho hem aconseguit! Per una breu fracció de segon, hem estat al bell mig del Pol Nord, l’eix del món. Ens abracem amb els companys i, en una dansa improvisada, ballem feliços on gira el planeta.

Equip i vestimenta Per a aguantar les baixes temperatures de l’expedició cal anar amb la roba adequada i l’equip necessari. Per a una jornada a quaranta graus sota zero cal: -doble mitjó amb membrana de plàstic entremig -bótes àrtiques Sorel (pensades per a -70ºC) -malles de fibra polar -pantalons de fibra polartec 200 -sobrepantalons de Goretex -samarreta tèrmica de màniga llarga -dos jerseis de polartec 100 -softshell polartec 300 o jaqueta Gore-tex -buff de fibra polar + buff windstopper -màscara de neoprè per a la cara -gorra de folre polar -gorra windstopper + caputxa de la jaqueta -guants fins + 3 capes de guants de folre polar Els esquís són de travessa nòrdica, una mica més amples que uns d’esquí de fons, amb subjecció de les bótes per corretges i amb pell de foca.

Psicologia de l’esport Clubs

Coneix-los

La Molina Club d’Esports (LMCE)

Club d’Esquí Llívia (LLÍVIA)

NOM DEL PRESIDENT:

Guillem Salmerón Hernández.

NOM DEL PRESIDENT: José Antonio García Ábia

NOMBRE DE SOCIS: 300

NOMBRE DE SOCIS: 258

ANYS DE TRAJECTORIA: 30

ANYS DE TRAJECTORIA: 15

QUINES DISCIPLINES PRACTIQUEU:

QUINES DISCIPLINES PRACTIQUEU: Esquí alpí,

Esquí Alpí, Esquí de Muntanya.

freestyle, surf de neu i raquetes de neu

NOMBRE D’EQUIPS DE COMPETICIÓ:

NOMBRE D’EQUIPS DE COMPETICIÓ: 5

Alevins, Infantils I, Infantils II, Juvenils i Sèniors, Màsters (5).

NOMBRE D’ENTRENADORS: 13

NOMBRE D’ENTRENADORS: 17 NOMBRE DE CURSES SOCIALS QUE ORGANITZEU: 1 PARTICULARITAT DE LA CURSA SOCIAL:

La celebrem tard, quan els equips de competició ja no tenen compromisos.

NOMBRE DE CURSES SOCIALS QUE ORGANITZEU: Una PARTICULARITAT DE LA CURSA SOCIAL:

Cursa social en format de paral.lel a la tarda amb fi de festa amb baixada de torxes i focs artificials. COMPETICIONS MÉS DESTACADES

COMPETICIONS MÉS DESTACADES

Esquí Alpí: La Derby Ciutadans, la Pista Pista!, la Pepeta Planas, i la Copa d’España Infantil. Esquí de Muntanya: Crononiu, Marxa Popular d’Any Nou

GP Cerdanya Infantils I, Trofeu Vila de Llívia d’Interclubs, Open Paral.lel per Setmana Santa a Masella Alevins i Infantils

Patrocinador principal: SBI (Solucions Bioenergètiques Integrals). Col.laboradors: Head, Merit School, Maier Office.

SOCI LEGENDARI I PER QUÈ: Albert Solé i Marcel Cardenya fundadors del Club i persones absolutament implicades professionalment al mon der la neu. Malauradament l’Albert Solé ens va deixar al novembre de 2011 però el seu record i esperit sempre perduraran entre nosaltres.

A QUINA ESTACIÓ O ESTACIONS ESQUIEU

ELS VOSTRES SPONSORS:

La Molina i Masella (Domini Alp 2500).

Ajuntament de Llívia, Land Rover DONNAY, Engel&Völkers Cerdanya, HEAD, Diputació de Girona, Hotel L’Esquirol, LG i grup Carrera

ELS VOSTRES SPONSORS:

UNA TRADICIÓ DEL CLUB:

Intentar tenir sempre un lloc al podi A QUINA ESTACIÓ O ESTACIONS ESQUIEU LA CANÇÓ DEL CLUB: Qualsevol que serveixi als

nostres esportistes per a relaxar-se o motivarse per entrenar, per quan viatgem... EL COLOR DEL CLUB: El nostre color és el blau de l’escut, tot i que se’ns reconeix pel color groc dels uniformes de l’equip de competició. EL LEMA DEL CLUB: Volem que el propi nom del

Porté Puymorens, Font-Romeu / Pyrénées 2000, La Quillane, Les Angles, Formiguères, Espace Cambre d’Aze i Masella UNA TRADICIÓ DEL CLUB: Festa d’inici de tempo-

rada, arribada dels patges reials, carnestoltes, cursa social i dinar i lliurament de premis de fi de temporada, excursió anual al llac de Font Viva i organització del WELCOME WINTER LLÍVIA

club sigui el nostre lema. EL COLOR DEL CLUB: Blau i vermell EL SOMNI DEL CLUB: Complementar la formació

i educació de tots els nostres corredors en cadascuna de les etapes esportives. 68

EL LEMA DEL CLUB: Formem persones i esquia-

dors, gaudeix de la neu

surfcompetición

Esqui Club CIM (CIM) NOM DEL PRESIDENT:

Albert Santacana i Gelabert NOMBRE DE SOCIS: 450 ANYS DE TRAJECTORIA: 10 QUINES DISCIPLINES PRACTIQUEU

Esquí alpí i freestyle

May Luengo Esquí Club (MLEC)

NOMBRE D’EQUIPS DE COMPETICIÓ: 11 NOM DEL PRESIDENT

Club Esquí Vall Cardós (CEVC) NOM DEL PRESIDENT: Josep Queró

NOMBRE D’ENTRENADORS: 15

Marc Gascó i Ramon

NOMBRE DE CURSES SOCIALS QUE ORGANITZEU: Dues.

NOMBRE DE SOCIS: 45

La benèfica és la Cursa Prevencontrol per la Marató de TV3 La competitiva és Gegant del CIM XDrive Motormunich

ANYS DE TRAJECTORIA: Fundat el 1999

PARTICULARITAT DE LA CURSA SOCIAL:

NOMBRE D’EQUIPS DE COMPETICIÓ: 5

QUINES DISCIPLINES PRACTIQUEU

Esqui alpi, BTT, alpinisme i patinatge

Gegant a la FIS, amb pares, fills i formadors NOMBRE DE SOCIS: 200

NOMBRE D’ENTRENADORS: 5 COMPETICIONS MÉS DESTACADES

ANYS DE TRAJECTORIA: 31

Lliga Catalana i Interclubs

NOMBRE DE CURSES SOCIALS QUE ORGANITZEU: Una, la Cursa Social May

QUINES DISCIPLINES PRACTIQUEU:

SOCI LEGENDARI I PER QUÈ:

Luengo

Esquí Alpí no competitiu

Ernest López Puigvert (1997), Campió Cadet Campionat d’Espanya i de Catalunya d’Esquí de Muntanya Guillermo Fernandez-Huerta (1974), Manel Leiva López (1966), Juanito Martinez Melus (1961)

NOMBRE DE CURSES SOCIALS QUE ORGANITZEU: Una PARTICULARITAT DE LA CURSA SOCIAL:

Oberta a socis cursetistes i socis general SOCI LEGENDARI I PER QUÈ: Antics presidents i fundadors

ELS VOSTRES SPONSORS: Motor Munich BMW i Mini, Prevencontrol, PAC94

PARTICULARITAT DE LA CURSA SOCIAL

El millor temps d’infinites mànigues. COMPETICIONS MÉS DESTACADES

Èxits en totes les competicions i en totes les categories. SOCI LEGENDARI I PER QUÈ

May Luengo, per tot el que és. A QUINA ESTACIÓ O ESTACIONS ESQUIEU

ELS VOSTRES SPONSORS:

GrandValira

Aventura Verda, Escola Esquí Base Estació Espot, Estació Esqui Tavascan-Plata del Prat, Hotel Puitavaca i Pensió Samarra

UNA TRADICIÓ DEL CLUB: L’últim dia de l’any

ELS VOSTRES SPONSORS:

Salice i Hotel Roc Blanc

Espot Esquí , Portainé i Tavascan

els Patges Reials venen esquiant per recollir les cartes per als Reis Mags. A mitjans d’abril, cada noi d’interclubs dedica un dia a acompanyar als mini-alevins per tota l’estació.

UNA TRADICIÓ DEL CLUB: -----

LA CANÇO DEL CLUB: M’encata “Lleguir”, del Club

A QUINA ESTACIÓ O ESTACIONS ESQUIEU

Masella UNA TRADICIÓ DEL CLUB

Entrenar, entrenar i entrenar durant tot l’any. Super 3, per què parla del CIM més alt del planeta...

LA CANÇO DEL CLUB: El ball del Chu Chu Ua

EL COLOR DEL CLUB: Blau, negre i blanc

EL COLOR DEL CLUB: Blanc i Vermell

EL LEMA DEL CLUB: T’agrada Esquiar?

EL LEMA DEL CLUB: Treball, esforç i disciplina

EL SOMNI DEL CLUB: Que l’alumne passi a

EL SOMNI DEL CLUB

ajudant i després a formador.

Promocionar fort l’esqui de lleure.

LA CANÇO DEL CLUB: ----EL COLOR DEL CLUB: ----EL LEMA DEL CLUB: ----EL SOMNI DEL CLUB: -----

neu professionals

DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PELS ESPORTS D’HIVERN!!!

BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCARIA FEDERAT TARGENEU (47€)

TARGENEU FAMILIAR(141€)

MULTIRISC (105€)

Cognom 1.............................................. Cognom 2................................................. Nom ..................................................... DNI........................................................... Adreça.................................................................................................................... Codi Postal ........................................... Població .................................................. Teléfon ................................................. Data de naixament ................................... E-mail..................................................................................................................... Nº targeneu temporada anterior ............................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI Codi entitat ............ Oficina........... DC......... Nº compte........................................... Nom del titular del compte...................................................................................... DNI.................................................... Signatura Més info a www.fceh.cat o info@fceh.cat Federació Catalana d’Esports d’Hivern - Avda. del Carrilet 3, edif. D, 3a planta 08902 Hospitalet de Llobregat - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26