7 minute read
Entrevista a l’esquiador Albert Ortega
ALBERT ORTEGA
Advertisement
L’esquiador català va fer història en el passat Campionat del Món d’Esquí alpí d’Itàlia, però ell no es conforma amb els resultats assolits i en aquesta entrevista demostra la seva ambició.
Celes Piedrabuena RFEDI
Per desgràcia, l’esquí alpí català i espanyol no acostumen a donar-nos moltes alegries en l’àmbit internacional, però en el passat Mundial un jove nascut a Cerdanyola del Vallès i que esquia des de els tres anys va provocar que més d’un aficionat s’aixequés del sofà. Albert Ortega (22 anys) va fer història en el Campionat del Món d’Itàlia en aconseguir signar una 22ª posició en el supergegant i un 12è a la combinada alpina, en el que era el millor resultat per a l’esquí alpí masculí des de la 14ª posició en un gegant de Campionat del Món per part de l’aragonès Jorge Pérez Villanueva a Lake Placid 1980. Assolida aquesta fita, l’esquiador del Club d’Esports La Molina accepta el repte de seguir millorant per consolidar-se com un dels referents a la Copa d’Europa, lluitar per passar a la segona màniga de les curses de la Copa del Món en les que participi i ser als Jocs Olímpics de Pequín 2022 amb condicions de ser protagonista. Creu que va pel bon camí, que disposa de l’estructura necessària per a seguir progressant, se sent amb el suport de la RFEDI i té el millor referent que es pugui tenir: Marcel Hirscher, guanyador de quatre edicions seguides de la general de la Copa del Món d’Esquí Alpí (20122019), cinc de l’SL i sis del GS, entre altres grans èxits esportius.
Quin balanç fas de la passada temporada?
Molt positiu, sobretot pel que fa als Campionats del Món i les últimes cites de la Copa d’Europa. Vaig tenir un bon rendiment i aquesta pretemporada hem tornat a treballar molt bé, amb bones estades a Suïssa i hem pogut entrenar bé el gegant amb l’equip d’Itàlia i això em dona una bona visió del que pot venir. També anar amb el meu skiman ajuda.
En què consisteix aquesta col.laboració amb l’equip italià?
El que fem és compartir les línies d’entrenament. És una bona idea. Ells posen el crono i nosaltres marquem el traçat, i això ens permet minimitzar el temps i les despeses, i a la vegada també em serveix per tenir unes bones referències. Ens interessa força.
Quin seria el teu objectiu aquesta temporada?
Arribar als Jocs Olímpics de Pequín i estar en bona forma, però vull prioritzar el rendiment a la Copa d’Europa. Vull consolidar-me a les curses de la Copa d’Europa i en la Copa del Món participar en el gegant i passar el tall de la primera màniga. Aquest és un gran objectiu, apropar-se al tall i entrar-hi, i també vull fer algun supergegant.
Ets conscient que els teus bons resultats en el passat Mundial van despertar forca il.lusió i esperança, oi?
Sí, sí. Venim de molts anys en què hi ha hagut una aturada generacional. Ara som pocs els que estem a la RFEDI i podem demostrar un bon nivell internacional. L’any passat vam despertar en aquest sentit i espero donar el màxim nivell. La preparació ha estat molt bona i ens estem involucrant molt en tots els aspectes, en els detalls, en la tècnica i la tàctica, i esperem que tota aquesta feina doni els seus fruits.
En quins aspectes has treballat més aquests darrers mesos, a banda de la tècnica el component mental també és força important.
I tant! En el tema mental, psicològic hem fet un pas endavant i ara estic treballant amb un preparador aquest aspecte. L’any passat vaig fer un pas endavant pel que fa aordre, de situacions que creen confort, per ajudar-me a sentir bé i creure que puc fer-ho. I quant a dades hem començat a treballar amb el GPS, de forma que al final de les sessions tenim informació molt vàlida que compartim amb els tècnics i els preparadors. Ells es dediquen a passar aquestes dades en un Excel i així podem analitzar i veure on realment estem patint i poder evolucionar.
Quan vas veure que a la preparació psicològica li havies de dedicar més esforços?
Va ser a principi de la temporada passada. Veia una mica que no ho tenia tot clar mentalment, teniu dubtes quan anava a competir, fins que
vaig començar a treballar amb un ‘coach’ que ja havia estat entrenador i gran tècnic –Javier Domínguez– i des d’aleshores he anat a més.
Quins dubtes tenies?
Quan comences en un circuit gran, internacional, et veus petit i costa treure el màxim nivell. Vaig estar cohibit i tenia dubtes de si realment podia optar a estar entre els millors. I fent un treball molt bàsic, essencial, aquest treball psicològic et fa veure les coses amb perspectiva i diàriament també va donant els seus fruits. I al febrer ja es va veure que vaig fer un salt exponencial amb el meu rendiment i que ja podia demostrar el meu nivell.
Gairebé toques tots els pals, però amb quina disciplina et trobes més còmode?
Realment, ara estic en les tres disciplines i he tingut un bon rendiment en totes elles. Em sento molt còmode en les disciplines de velocitat com el supergegant i en les tècniques com l’eslàlom. És una bona forma que pugui diversificar els entrenaments i estímuls i no especialitzar-me només en una disciplina. Ara mateix
tinc la sort que la RFEDI m’està recolzant molt en el projecte de seguir a les tres disciplines –SL, GS i SG– espero seguir en les tres, que per a mi és millor.
Creus que disposes de tot el necessari per donar el millor de tu mateix?
El que està clar és que nosaltres tenim una certa limitació pel que fa a pressupostos perquè l’esquí alpí no és un esport gran en l’àmbit estatal, però estem molt coberts en l’àmbit tècnic, de programes i ajudes que es treuen. I també s’ha de dir que al nostre nivell no tindríem les ajudes que tenim en un altre nivell, però a la vegada estem obrint un camí en solitari que ens hem de buscar més la vida. Jo estic molt content del canvi. M’han posat un skiman, un entrenador tècnic responsable de les disciplines que jo faig i després ens unim amb diferents grups.
Què vols dir quan parles de buscar-se la vida.
Em refereixo que a les curses finalment anem sols. Només tenim una plaça per a un esportista i estem sols i com que no tenim una referència real, treballar amb altres equips com Itàlia ens ajuda. Jo estic molt content amb la RFEDI, molt agraït pel que han fet amb mi tots aquests anys. M’han cuidat molt i els primers resultats ja han començat a sortir.
Quan vas començar a esquiar?
Sol, sol vaig començar quan tenia tres anys. La meva mare ja va competir de petita, els meus avis ja pujaven –és nascut a Cerdanyola del Vallès– a esquiar i tota la família junta també.
Per què l’esquí?
He practicat molts esports i als 12 o 13 anys va sortir l’oportunitat d’anar al Centre de Tecnificació de Sierra Nevada. Vaig fer les proves i vaig entrar. Hi vaig estar des de segon fins a quart d’ESO, tres anys. Després, vaig fer el batxillerat a l’Aran, mentre estava al Centre de Tecnificació de Vielha i en acabar la selectivitat ja vaig anar a l’equip nacional. I ja fa cinc temporades que estic amb la RFEDI.
Segueixes estudiant?
Ara estudio Psicologia per la UOC. Vaig començar en el seu dia INEF. M’agradava, però no ho tenia molt clar, però amb el treball mental que estic fent la psicologia és una sortida que pot ajudar molt, tant a la base com en l’àmbit professional.
I, finalment, quins han estat els teus referents esportius?
Marcel Hischer, inclús ara que ja està retirat, com a persona, i després per tot el que va demostrar com a esportista al llarg de tants anys. Per ser tan competitiu i guanyar tants anys com ell ho va fer has d’estar físicament i mentalment molt preparat. No s’ha vist en altres esportistes un lideratge com el que ell va tenir en les disciplines en què competia. Vaig tenir un parell de contactes amb ell per fer-me unes fotos i haig de dir que va ser una persona molt amable
