No estĂ s sola
Hi havia una vegada una nena que es deia Mireia. La Mireia era una nena molt tĂmida i no tenia amics ni amigues, sempre estava sola. Li feia molta vergonya parlar amb la gent.
La Mireia sempre anava a la vora del riu a passejar i a enviar un munt de missatges dins d’ampolles, sempre esperant que algú li contestés... Però mai ningú va respondre a les seves preguntes.
Li agradava molt anar al bosc i seure allà enmig de tots els arbres i mirar les flors i els animalets que l’envoltaven. Es relaxava pensant i imaginat com seria tot si no tingués tanta vergonya... La Mireia estava cansada d’estar sempre sola.
Una nit, la Mireia va estar pensant per què tenia tanta vergonya de parlar amb la gent... Es va adonar que tampoc mai ho havia intentat de debò això de parlar amb algú!
Al dia següent, va llevar-se ben aviat del llit i va decidir que ja no estaria mai més sola! La Mireia, s’havia cansat de tenir vergonya i perdre’s moltes coses per fer amb amics i amigues...
Ella volia saber que era això de no sentir-se sense ningú!
Va agafar forces i va deixar la vergonya enrere. La Mireia va conèixer la Mariona, una noia que li passava gairebé el mateix que a ella, també era molt tímida! Van començar a parlar i el temps semblava que no passava per a elles.
Anaven passant els dies i la Mireia i la Mariona anaven coneixent altres amics i amigues, ja no tenien tanta vergonya a parlar amb els altres! Tots junts s’ho passaven molt bÊ.
Va arribar l’aniversari de la Mireia i tots els seus amics i amigues li van fer una gran festa! La Mireia estava molt contenta de tenir-los al seu costat.
La Mireia va adonar-se’n que amb la vergonya no se’n va a cap lloc i que gràcies a la força de voluntat i valentia que va tenir, va conèixer als seus amics i amigues. Ja no estava ni es sentia sola, era molt feliç!
La imatge digital en contextos educatius Conte per a treballar el valor de l’amistat, com tambÊ la vergonya i la timidesa amb els infants.
Autor: E. Macarena PĂŠrez Universitat de Girona 2014