LLAĂœT bolletĂ informatiu de la 33a Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre n2 dimarts 2 de juliol de 2013 1
llaut 13_2
REVISTA DE PREMSA ARA DIARI. 28/06/2013
ELS EXPERTS DEMANEN QUE EL CANVI A MAGISTERI SIGUI AMBICIÓS Advoquen per fomentar el lideratge i la recerca en els futurs mestres S.S. Barcelona
"Benvingudes siguin les dobles titulacions perquè donaran més polivalència al perfil de mestre, però si només es tracta de sumar el que ja es fa a infantil i a primària, serà una oportunitat perduda". Així de contundent és el professor de ciències de l'educació de la UAB Màrius Martínez, que considera que els canvis en els estudis de magisteri haurien d'enfocar-se cap al foment de "les competències que ha de tenir un mestre del segle XXI". També la professora a la Fordham University Graduate School of Education i exassessora del departament d'Ensenyament de Nova York, Roser Salavert, critica que "Catalunya no té unes competències professionals per a mestres" que orientin les universitats en els plans d'estudi d'educació, una posada al dia que sí que han fet estats com Nova York. Entre aquestes competències, els experts destaquen la capacitat de lideratge i treball col·laboratiu. "El treball en xarxa, en equips interprofessionals amb educadors socials, psicòlegs, amb les famílies i els agents del territori, és una competència molt important que cal traslladar a la formació inicial" dels mestres, diu Martínez. Ell és un dels coordinadors de la part catalana del grup de recerca Entorns d'Aprenentatge Innovadors (en anglès, ILE) de l'OCDE, com també l'ex director general d'Innovació Educativa de la Generalitat Joan Badia. La investigació, en què col·labora la Fundació Bofill, ha constatat que el mestre "ha de liderar l'aprenentatge procurant que tot el grup avanci i que cada alumne aprengui a la seva manera", explica Badia. També destaca la necessitat de millorar les competències comunicatives dels futurs mestres, sobretot orals, i creu que fins i tot seria bo que "haguessin fet teatre". La capacitat de "resoldre conflictes" i la "curiositat" constant també són aptituds necessàries del mestre, que, tot i ser aspectes vocacionals, "es poden aprendre i s'han de sistematitzar en la carrera", apunta. Tot i així, Badia no veu malament que l'accés a la carrera de magisteri incorpori alguna prova específica d'accés, un punt en què no tothom està d'acord. Martínez, per exemple, rebutja que aquestes proves d'accés avaluïn "aspectes de personalitat i coses que no depenen de l'alumne" perquè es poden desenvolupar en la carrera. "No millorarem només amb la selecció, la qualitat té més a veure amb els processos. Aquesta obsessió és com la revàlida del ministre Wert, només afavoreix qui té mitjans per entrenar-se", afirma. En canvi, Salavert sí que creu que "cal tenir una nota de tall més alta a selectivitat" per anar en la línia de sistemes com Finlàndia, on només el 10% dels que volen accedir a la carrera de mestre hi entren. L'assessor de polítiques educatives de la Unesco Francesc Pedró creu, però, que, més enllà de la selecció, el que cal és que la carrera docent "generi incentius per atraure els joves més preparats acadèmicament i més motivats". "Cal atraure talent on el talent no va actualment" a través de "la qualitat de l'oferta, amb professorat format a l'estranger, intercanvis internacionals amb centres de prestigi i mètodes innovadors", assenyala. Pel que fa al reclam de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per augmentar el pes de la ciència en els currículums de magisteri, tant Pedró com Badia remarquen que "hi ha altres maneres de fomentar l'esperit científico-tècnic", com formar "mestres curiosos" avesats a la recerca. "Cal convertir la professió docent en una professió basada en la racionalitat científica -remarca Pedró-, basada en la recerca".
2
llaut 13_2
POEMA Albert Guiu Bagés FI DE CURS 2012 / 2013 Tot s'atura, silenci a l'aula, juny gira la clau i tanca la porta, definitivament, és estiu. Hora de comptar ones des d'un espadat privilegiat, o des d'un far on somiar un viatge que tradueixi el que han vist les babes blanques que arriben de l'inabastable, diuen que elles són les millors poetes del món expliquen el blau infinit amb un blanc meravellosament finit. Hora de comptar albes blaves i grogues, llunes més taronges que les taronges, cançons de revetlla tan antigues com el calfred d'escoltar-les pensant un cor estimat. Hora de vacances per als indígenes de les aules que resten buides temporalment, tot tornarà a ser simfonia verda de pissarra però abans la melodia de l'estació dels fruits us regalarà un bodegó amb el sabor de totes les fruites exquisides que habiten la mirada d'un vianant estiuenc.
3
llaut 13_2
Resposta dels Mestres de Catalunya, en paraules de Marta Mata ….......”La carta que avui hem llegit és un minuciós, però desplegat laberint, i fet itinerari d’aquesta llibertat. Per nosaltres, els mestres, que pasturem la llibertat dels nens, i que tants anys hem somiat la bona escola per a tots ells, en el repòs i l’ordre d’una petita pàtria, el somni comparteix amb ells l’esperançat amor a aquesta pàtria. Salvador Espriu ens diu en la seva carta, sense cap concessió, i triant les paraules més senzilles encara, tot allò que hem de ser i que hem de bandejar de la nostra persona. Com ens ho havia dit ja, bandejant la pedagogia d’Efrem, amb versos d’un noble antic color de plata i unes clares paraules de cançó. Les paraules, la llengua, a la carta, són la primera i darrera recomanació del poeta que ja ens havia dit també: diverses són les parles i diversos els homes i convindran molts noms a un sol amor...amor que ara ens fa extensiu a totes les modalitats, i a les paraules blanques dels aranesos cims i de la Vall antiga i estimada. I hem d’acabar. Aquest any 1981, fita en la història de la nostra escola, quinze anys després del nostre primer encontre amb Salvador Espriu, quinze anys de lluita, cançó contra foscor, els mestres de les Escoles d’Estiu de Catalunya seguim alçant a poc a poc el temple de l’escola amb el nodtre treball, l’escola que com el pi arrela en la sequedat, en l’assedegat clam de pluja, però ara en el somni-realitat del mar, qui ho sap, i la claror d’innombrables Sineres, sí, això sí, a la nostra pàtria. Gràcies als poetes com Salvador Espriu, gràcies als homes que han estimat la llavor del poble que hi ha en els nois, que hi ha en els mots, els mestres ens sentim més com som: poetes d’infants, poetes del poble. I hem de dir: Gràcies i moltes, moltes gràcies. “ (*) Marta Mata, 6 de juliol 1981
(*) VEURE L'ESCRIT SENCER AL DIARI1 DE L'ESCOLA D'ESTIU ROSA SENSAT: http://www2.rosasensat.org/post/imatge-i-pdf-diari1
4
llaut 13_2
IMATGES DE LA 33a ESCOLA D'ESTIU DE LES TERRES DE L'EBRE
Silenci, parlem!
Juguem amb les matemàtiques
professor Enric Queral Catà
professora Montserrat Torra Bitlloc
SECRETARIA DE L'ESCOLA D'ESTIU A L'ESCOLA EL TEMPLE TORTOSA
5
llaut 13_2
EDITORIAL eLEl Mes de les rres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica El segon dia de l'Escola d'Estiu us volem confirmar l'èxit de participació a l'edició 2013, la 33a. Les previsions de matrícula dels tres cursos amb dret a certificat es van veure superades, obligant al tancament avançat del període d'inscripció. Avui, confirmades les persones inscrites us podem informar que són prop d'un centenar les que assistixen. Ho volem agrair a tothom. Enguany repetirem el sistema de valoració final mitjançant formulari web a Google. Us avisarem per mail quan estigui activat. Utilitzeu aquesta eina de particació molt important en la previsió de futures edicions,cursos i activitats. Com heu vist al primer número del Llaüt, ens hem afegit a la celebració de l'Any Espriu. Hem reproduït uns paràgrafs de la carta que Salvador Espriu va dedicar al Mestres de Catalunya.I avui reproduïm, només, la part final de la resposta, que tot i que ell va dir que no volia resposta, la benvolguda Marta Mata ho va fer a l'Escola d'Estiu Rosa Sensat de 1981, en nom de tots/totes. Per motius de limitació d'espai, no s'han encabit els escrits íntegrament, si voleu llegir-los només cal seguir els enllaços.
6
llaut 13_2