Recapte n 24 by Moviment de Mestres de les Terres de l'Ebre

RECAPTE

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE RECAPTE REVISTA NÚM. 24 Redacció: Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre Camí de Betània, 5 43500 TORTOSA Tel. 628445802 www.usuaris.tinet.org/mrpte mrp.terresebre@gmail.com Director: Àngel Ismael i Hierro Coordinador: Tomàs Camacho Molina Consell de redacció: Joaquim Bonfill Lapeira Lluís Cabello Barcelona Anna Pilar Izuel Nadal José Carlos Pobes Consol Sagrera Vilaplana Joaquim Vallespí Col·laboracions: Mari Carme Boqué Torremorell Carla Boyer Gómez Josep Joaquim Buj Alfara Ramon Casals Montse Castellà Espuny Josep Maria Eguren Querol Tere Izquierdo Salom Llibres ebrencs Javi Rodríguez Gallego Joan-Josep Rovira Climent Jesús M. Tibau Àgueda Verge Sancho Assessorament lingüístic: Tere Izquierdo Salom Edita: MRP TERRES DE L’EBRE Disseny gràfic coberta: J. Francesc Ferré Disseny basat en el logo del programa del Departament d’Educació i Universitats Maquetació i disseny capçaleres:J.F.F.F. Contraportada: Núria Prades Impressió: Impremta Costa i Borràs D.L.: 125-89 ISSN: 1138-6207 RECAPTE no fa necessàriament seues les opinions o els criteris exposats en les diferents col·laboracions. Distribució gratuïta a les persones associades. PVP: 5 Euros

SUMARI Editorial Josep Panisello Chavarria, la seua llavor queda, Junta MRP DOSSIER: MEDIACIÓ ESCOLAR Mediació Escolar. Jornada MRP, 26.2.2005, M. C. Boqué Torremorell Un cas de mediació en el món dels adolescents: Els bons criteris i els bons models sempre donen fruit, Josep M. Eguren Querol La meua experiència en la mediació escolar, Àgueda Verge Sancho

3 4 5 5

Experiències La història i l’art més a prop, Pilar Vidal Del Baix Ebre al Baix Cinca, de l’Ametlla de Mar a la Mequinensa de Moncada, Tere Izquierdo Salom

9 9

El CEIP Jaume I de la Sénia realitza un taller de reciclatge de paper durant tot el curs escolar, J. Joaquim Buj Alfara Actes Jornada pedagògica de l’MRP Terres de l’Ebre dedicada a Jesús Moncada: El seu record, els seus llibres, Tomàs Camacho Molina Llibres a la lleixa CASALS CIENFUEGOS-JOVELLANOS, Ramon, Ser pares: l’aventura diària, Ed. Cossetània, col. Prisma, 14, Valls, 2006 TIBAU, Jesús M, Postres de músic, Ed. Empúries, Barcelona, 2005 Llibres rebuts JOAN ARINYÓ, MP, una vida de llegenda, Ed. Alfaguara-Voramar, Madrid, 2005 ORIOL CARAZO, Carme, El patrimoni oral a les comarques de Tarragona. Relats tradicionals, Ed. Diputació de Tarragona, Tarragona, 2005 TIBAU, Jesús M, Tens un racó dalt del món, Ed. Montflorit, Barcelona, 2001 ROVIRA CLIMENT, Joan-Josep, L’estrella del Che, Ed. Cinctorres Club, Tortosa, 2006 Taula de remissions El portal llibres ebrencs.org

7 8

16 17

18 18

Aquesta publicació compta amb el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya-Departament d’Educació i Universitats PODEU AFILIAR-VOS A LA NOSTRA ASSOCIACIÓ DES DE LA PÀGINA WEB.

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE EDITORIAL El Recapte del curs 2005-2006, surt amb la xifra 24 a la portada, la qual cosa vol dir que aviat, l’any 2007, assolirem la xifra de vint-i-cinc exemplars editats en format paper. És una fita per fer els preparatius com cal, a l’igual que fa un any les efemèrides de les 25 escoles d’estiu al nostre territori, a part de fer totes les commemoracions possibles, produïren un canvi en l’organització de l’Escola d’Estiu. El curs actual l’hem de qualificar d’històric. No utilitzem amb massa freqüència aquesta paraula, però només cal repassar els esdeveniments succeïts per adonar-se’n que no es repetiran en moltes dècades. Tenim un nou Estatut a Catalunya, que comportarà una Llei d’Educació catalana. A l’estat espanyol tenim una nova Llei Orgànica d’Educació i a Catalunya s’ha assolit un Pacte Nacional per l’Educació, recolzat per moltes entitats, entre les quals es troba la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Els models escolars, estan canviant, a l’igual que la societat. Ara cal un treball més col·lectiu que mai i respondre als reptes amb il·lusió i ganes. No poden caure en la rutina d’esquemes del segle passat. L’autèntica renovació pedagògica del segle XXI, va per aquest camí, més que mai la nostra reflexió ha d’anar cercant el punt, on tothom estiga convençut de que el que es fa portarà a la millora de l’educació al nostre país. El final de curs ens ha sorprès amb la trista notícia de la mort de Marta Mata, fundadora de Rosa Sensat i ànima de tot el Moviment de Renovació Pedagògica que s’ha produït a Catalunya. Des d’aquí deixem constància del nostre homenatge i admiració. Un altre fet de traspàs, en aquest cas, molt més proper, ha estat la mort de Josep Panisello, mestre de molts mestres i soci actiu fins els darrers moments de l’MRP. Hem mostrat el còndol públicament als mitjans de comunicació. No oblidarem mai a les persones que han treballant d’una manera exemplar dins del món educatiu, la seua llavor quedarà per sempre. I com tenim costum, el Recapte ve associat a la celebració de l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre, enguany la 26a edició, es pot dir que ha assolit uns objectius i una participació, com feia molt de temps que no teníem. El model adoptat des de l’edició dels 25 anys, creiem que ha donat el fruit que esperàvem. Enguany, molt abans del termini d’inscripció, s’ha tancat la matrícula a 4 dels 8 cursos impartits. Les més de 200 persones inscrites han sobrepassat les places previstes. Una vegada més us donem les gràcies i us animem a continuar amb el vostre treball per la renovació. Àngel Ismael director

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE

P E O S L EL IA JO S R I R A N V A A P CH

LA SEUA LLAVOR QUEDA La Junta de l’MRP Josep Panisello Chavarria va nàixer el 1928 a Tortosa i ens ha deixat aquest maig del 2006. El seu aspecte era el d’una persona dinàmica i activa i res ens feia pensar en aquest prematur desenllaç. Des de l’MRP Terres de l’Ebre volem transmetre el condol de la nostra entitat a la família– de la qual va ser un soci molt actiu– i expressar a l’opinió pública el nostre reconeixement a la seua faena pedagògica i en favor de la llengua i la cultura catalanes a les Terres de l’Ebre.

Des de l’any 1981 fins al 1990 va ser membre de la Junta Permanent de Català d’adults. Va fer més de dos centenars de conferències sobre Llengua, Pedagogia i Cultura Catalana. El juliol de 1990 va rebre la medalla del president Macià, segons declarava a l’entrevista que va aparèixer a la revista Recapte, número 5, segurament amb ella es volia premiar el Magisteri de Tarragona i per aquest motiu van triar una persona amb experiència a diferents camps de l’educació: escola, reciclatge, classes de d’adults i junta permanent del català. A la mateixa entrevista recordava els mestres que l’havien marcat en la seua trajectòria professional, recordant Emilio Sanz deia: Donde no hay amor, pon amor

Va fer el Batxillerat Universitari i Magisteri i després va exercir cinc anys a escoles públiques de diferents pobles. Un cop va aprovar les oposicions es va diplomar en Ciències l’any 1968 i en Català el 1975 i va exercir aquestes especialitats a diferents centres de Tortosa. Durant la dècada dels 80, contractat per la Universitat de Barcelona, va fer classes de Didàctica i de Llengua en els cursos del reciclatge de català per a mestres.

RECAPTE L A R E V I S TA

y sacarás amor. A continuació confessava: Ciència jo us en podia donar poca i ho dic de tot cor, i amb humilitat, perquè és així.. L’adquiria el dia abans, però jo hi posava el cor, això sí. Una de les fites més destacades de la seua vida professional és la gramàtica de la llengua catalana, en dos volums: Aïnes i Cruïlla, que va escriure amb J. Beltran. Aquesta gramàtica, editada per Alambor, de Benicarló, pensem que no està suficientment utilitzada als centres de les nostres comarques, per això podem acabar aquesta nota, de la mateixa manera que acabava aquella –amb una lleugera modificació– entrevista: La teua llavor queda... i l’afecte i admiració que et tenim, també.

RECAPTE DOSSIER: MEDIACIÓ ESCOLAR MEDIACIÓ ESCOLAR - Jornada MRP. 26/ 02/ 2005 M. Carme Boqué i Torremorell

La inquietud creixent pel deteriorament de la convivència en els centres educatius no deixa ningú indiferent. Docents, alumnat, famílies i autoritats educatives constaten que els objectius d’ensenyament i aprenentatge no poden limitar-se als continguts merament acadèmics. Educar consisteix, bàsicament, a formar persones capaces de viure i conviure en les nostres societats plurals enriquint-se mútuament. La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives.

Què cal saber sobre la mediació escolar? • La mediació escolar té per objectiu educar la convivència. • Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic. • Accepta les diferències, no intenta canviar les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens. • Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de “jo” o “tu”, sinó de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”. • Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat, famílies i personal de serveis i d’administració. • Tothom que s’hagi format pot fer de mediador/a. • La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica o legal. • Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana. • Quan en un conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha “solucionat” el conflicte. • La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra. Què aporta la mediació als alumnes? • La mediació contribueix a la formació integral dels alumnes. • Ajuda a crear grup i caliu humà en un context d’aula on tothom és acceptat.

RECAPTE L A R E V I S TA

• Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció. • S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament i críticament), a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional), a defensar els drets de les persones (justícia social)... • Les nenes i els nens desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva vida. Com s’implementa la mediació a l’escola? • Hi ha tres tipus d’actuacions possibles: activitats de tutoria, servei de mediació i projecte col·lectiu. • Les activitats de tutoria són tasques molt senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves situacions. El/la mestre/a accepta totes les opinions i evita donar solucions. • El servei de mediació és una instància de regulació de conflictes que no substitueix les normes de convivència de l’escola. Actua educativament i preventivament ja que es fonamenta en la responsabilització i reparació, més que no en la sanció. • El servei de mediació pot oferir-se a tots els membres de la comunitat o tan sols a l’alumnat. En el darrer dels casos, són el mateixos alumnes els que fan de mediadors/es. • El projecte col·lectiu és un treball cooperatiu que realitzen els/les alumnes d’un grup de cara a millorar algun aspecte del seu entorn immediat.

RECAPTE Quin és el rol del mediador/a? • En els centres on existeix un servei de mediació les persones que es troben en una situació conflictiva poden optar per demanar la intervenció del mediador. • El mediador reuneix les persones en conflicte i els explica que treballaran per canviar la situació. La participació és sempre voluntària i allò que es diu és confidencial. • El mediador no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions: no té poder. • Hi ha tres normes: parlar sense interrompre, evitar les desqualificacions i cooperar en la recerca d’una via de sortida.

• Els protagonistes del conflicte decideixen per ells mateixos allò que més els satisfà, el poder de decisió és a les seves mans. • Un cop comença la trobada, el mediador escolta cada persona per separat i mira de posar-se en el seu lloc per tal d’entendre com veu la situació, com la fa sentir i què li suposa. • A continuació treballa per elaborar una definició conjunta del conflicte que reculli les preocupacions de cada part. • Després convida a formular el màxim d’idees creatives i suggeriments per canviar la situació. Els protagonistes del con-

flicte n’escolliran les dues o tres més interessants i les exploraran, cooperant a la recerca d’una via satisfactòria per als dos. • Finalment, es pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual depèn que, durant la trobada, s’hagin transformat les actituds negatives d’una persona envers l’altra en reconeixement i revaloració mútues. • És usual i recomanable el treball en comediació (2 mediadors), això permet que quan el conflicte és entre dos alumnes els mediadors siguin, també, alumnes; en canvi, entre docent i alumne els mediadors serien un/a docent i un/a alumne.

PROGRAMA DE

MEDIACIÓ ESCOLAR 1r, 2n i 3r cicle

Presentació

COMPRENSIÓ DEL CONFLICTE

Coneixement

COMUNICACIÓ OBERTA

Comunicació

PARTICIPACIÓ ACTIVA

SERVEI DE MEDIACIÓ

RECAPTE L A R E V I S TA

M. FORMACIÓ DE

M5 EXTENSIÓ

M3 APROFUNDIMENT

1r i 2n cicle

PROJECTE COL·LECTIU

* Els mòduls corresponents a l’educació infantil (m3: DESCOBERTA; m4: OBSERVACIÓ; m5: EXPLORACIÓ) es presenten a l’obra: BOQUÉ, MC.; COROMINAS, Y.; ESCOLL, M. i ESPERT, M. (2003). Fem les paus. Mediació 3-6 anys. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes. Paneta_CEAC (en premsa).

E.S.O.

E. PRIMÀRIA

M2 CAPACITACIÓ

BOQUÉ, M. C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats. Educació primària i secundària obligatòria. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

RECAPTE UN CAS DE MEDIACIÓ EN EL MÓN DELS ADOLESCENTS:

ELS BONS CRITERIS I ELS BONS MODELS SEMPRE DONEN FRUIT

Josep Maria Eguren Querol (Assistim a una conversa entre adolescents) Amics Si tu vols pertànyer al nostre grup, t’has de fumar aquest “porro”. Si no ho fas, no seràs dels nostres i et quedaràs sol. Adolescent Ja m’ho pensaré. (I se’n va de la reunió) (L’adolescent li explica a la seva tutora el seu problema, i aquesta l’escolta amb atenció i, alhora, li fa pensar) Tutora Quin tipus de pares tenen els teus amics? Què diuen quan parlen d’ells? Adolescent El Joan només té mare, el pare de la Sílvia pega a la seva mare, i els pares del Marc el van deixar a un centre d’acollida des de molt petit. Tutora I, ara, explica’m, com són els teus pares? Adolescent Són bons i es porten molt bé entre ells i amb mi. M’han ensenyat sempre bons criteris i m’ajuden amb tot allò que poden. Tutora Doncs, adona’t que molts cops la droga és només una “sortida” a problemes de desestructuració familiar. T’ho dic perquè en lloc de caure tu també en un forat molt negre, potser que l’única sortida per a ells (a banda de la droga) siguis tu i la teva conducta. Pensa-t’ho bé!. (L’adolescent una altra vegada davant dels seus amics, però en aquesta ocasió la iniciativa la pren primer) Adolescent Mireu: he pensat molt bé la vostra proposta de l’altre dia. Jo tinc els meus criteris i aquests són els de dirigir bé la meva prò-

pia vida, i, vosaltres, podeu fer el mateix. Si voleu, ens podem ajudar els uns als altres per aconseguir-ho. Hem de fer front als problemes amb totes les nostres forces i no donar-nos mai per vençuts. Amics Aquesta vegada qui ens ho pensarem som nosaltres... Aquest és un cas més, encara que de vegades tenim altres realitats. Trobem famílies que han intentat educar els seus fills en valors, però que es troben amb el mateix problema. Com a pares tenim el deure i la responsabilitat de transmetre als nostres fills la idea que SER DIFERENT ÉS UNA VIRTUT QUE CAL MANTENIR I POTENCIAR. Cal saber dir que NO. Que se n’adoni que NO SEGUIR CERTS TIPUS DE COMPANYS, SER CRÍTIC ÉS EL MILLOR CAMÍ A ESCOLLIR. Alguns exemples pràctics de pautes per a educar adolescents... • Recordem que hem de ser ferms en poques coses, només en les importants. En la resta hem de negociar per a triomfar. • Estiguem sempre disponibles com a pares. Davant de qualsevol problema donem al nostre fill sempre el nostre suport incondicional. Això l’ajudarà, sens dubte, a solucionar-lo. Fem-li una proposta adequada als seus problemes per a poder-lo ajudar. • Exposem-li amb claredat què pensem sobre les drogues, l’alcohol, les relacions sexuals... Que siguem una referència clara per a ell.

RECAPTE L A R E V I S TA

• Dialoguem amb ell i busquem-li nous i bons plans, que li resultin positius. Per exemple, fer una convivència amb ell amb tendes de campanya ens oferirà una magnífica oportunitat per al retrobament personal i familiar. • Respectem la seva habitació i la seva intimitat. Que l’ordeni ell, però que respecti l’ordre de la resta de la casa. • Si sempre està estirat al sofà veient la tele, canviem el sofà a la nostra habitació i situem davant la tele unes cadires de fusta. • Fomentem la lectura i els esports a l’aire lliure. També amb el nostre exemple. • Pactem amb l’adolescent: NO a la música a les hores d’estudi, de dormir o de menjar, però SÍ a la música la resta del temps, sempre que no molesti per al diàleg familiar, i amb baix volum o cascos per a no molestar ningú. • Quant al telèfon, que posi part de la seva “paga” o un limitador. I el mòbil que sigui de “targeta” pagada per ell. • Fer-lo responsable d’algunes tasques de casa. • Explicar-los que dient paraules malsonants tenen menys personalitat. I donem exemple de bon lèxic. • Coneguem les seves aficions, els seus gustos, els seus interessos, encara que no els compartim. Pensem que es tracta d’una altra persona. • Que aprengui a administrar la seva “paga”, sense “extres”. Eduquem en l’austeritat. • Acostumem-lo a l’esforç: vacances a l’aire lliure amb sacs de dormir, calor de 40º i menjar el just enmig de la muntanya. • Donem-li suficient activitat (competicions, esports...) durant el dia, per a que no hagi de recórrer a esplaiar-se sempre a les nits. • Davant de problemes greus amb l’alcohol o les drogues, no dubtem a acudir a un especialista.

RECAPTE LA MEUA EXPERIÈNCIA EN LA MEDIACIÓ ESCOLAR Àgueda Verge Sancho, alumna de 3r d’ESO de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar

Per a mi fer un curset de Mediació Escolar ha significat una formació com a persona molt important. M’ha ensenyat a ser una mica més persona a nivell de sentiments i d’actituds. Ara, quan veig dos persones o més barallant-se, no passo de tot com ans, sinó que ara els intento separar o intento que reflexionen sobre el que estan fent. M’he adonat de com pateix la gent que és assetjada, i pel que fa a mi, ara intento posar-me a la seua pell i intento que els assetjadors reflexionen i que senten empatia envers l’assetjat. Fent algunes mediacions al meu centre m’he pogut adonar que PARLANT LA GENT S’ENTÉN i per això, ara, ans de ba-

rallar-me amb algú intento pensar en les repercussions que això pot comportar. Quan a algú de la meua colla d’amics se li retrau algun defecte i jo veig que se sent incòmode en aquella situació, intento fer el defecte menys important, això és un dels exemples en què aplico alguns dels coneixements que m’ha aportat el curset de Mediació. Pel que fa a les trobades també m’han ajudat, però d’una manera diferent. Jo he anat a una trobada de Mediació que van fer a Tarragona i allí vaig poder compartir vivències i anècdotes amb altres companys mediadors. Una de les coses que vam fer va ser formar grups i exposar les nostres particulars mediacions sense des-

RECAPTE L A R E V I S TA

vetlar cap secret (perquè la mediació és confidencial) i allí vaig poder corregir algunes de les coses que feia malament com a mediadora, per això cal dir que va ser molt positiva. El curset va ser molt didàctic perquè a part de fer teoria també fèiem pràctica, fèiem coses com, per exemple, fer grups de quatre persones, dos eren les parts en conflicte i dos eren els mediadors, també fèiem activitats per a saber com se sentien les parts en conflicte. A l’hora d’aplicar la mediació a un cas, jo, com a alumna, tenia un professor que també havia fet el curset, i que m’ajudava. Penso que per al meu centre és molt positiu que hi haja un servei de mediació perquè així s’eviten molts d’informes. Haver fet aquest curset no només m’ha influït en les relacions de fora de casa sinó també amb la família o en altres situacions de la vida. Jo crec que aquest curset de Mediació l’haurien de fer totes les persones, no només per a saber fer de mediadors sinó per a aprendre a relacionar-nos, en definitiva, a ser millors persones. Potser així evitaríem molts de conflictes, tot i que si no hi ha la col·laboració per part de les persones, la Mediació no ho pot fer per art de màgia.

RECAPTE EXPERIÈNCIES LA HISTÒRIA I L’ART MÉS A PROP Pilar Vidal, professora d’Història. IES Sòl-de-Riu d’Alcanar Aristòtil ja va dir que el principal objectiu que té el mestre és incitar la curiositat de l’alumnat, una frase tan senzilla i tan difícil d’aconseguir en el nostre món contemporani, on la informació ho inunda tot, tot és present i immediat. Dins d’aquest supòsit, el professorat podem intentar que els continguts de l’aula no es queden només en temes que estan al llibre sinó que de vegades ho podem traslladar al seu entorn més immediat. Aquesta ha estat la pretensió que han guiat les diverses experiències didàctiques que he pogut fer al llarg d’aquest curs. Cal dir que açò ha estat possible gràcies a diverses circumstàncies com són: la col·laboració desinteressada d’una Llicenciada en Geografia i Història d’Alcanar, Helena Fibla, que em va assessorar sobre el patrimoni local; d’un pare que va vindre a explicarnos el carlisme a Alcanar, i d’una àvia que va voler ser a l’aula per parlar de la guerra civil. L’altre element important que vull reconèixer ha estat l’alumnat, no tots els alumnes i les alumnes tenen la mateixa predisposició, molts cops els professionals volem però no podem dur a terme diverses experiències perquè els receptors ni estan madurs ni tenen cap interès a participar. La valoració que jo faig és positiva, i molt enriquidora, i espero poder continuar amb aquest tipus d’experiències. Explicaré breument en què han consistit aquestes experiències didàctiques, parlaré de la sortida a Alcanar –la localitat on imparteixo classes– per gaudir del patrimoni local, de la presentació del llibre sobre el carlisme, del col·loqui sobre la guerra civil, de la ruta que vàrem fer pel Baix Empordà i del viatge fi d’estudis a Itàlia.

L’alumnat de quart d’ESO va realitzar una sortida per la localitat d’Alcanar, des de l’àrea de Socials, el mes de desembre. L’objectiu era conèixer el patrimoni local. Cal dir que també es va fer aquesta visita cada trimestre amb l’alumnat del crèdit variable de Socials. El recorregut va començar per l’església de Sant Miquel, nucli inicial de la població, on es va parlar de l’estil de l’edifici, de la seua ampliació i dels fets de 1835. En segon lloc, l’atenció es va centrar en la Torre del Carrer Nou, la muralla que existia i els carrers d’extramurs per continuar fins al Mirador on es divisa tot el pla. D’allí es va baixar a admirar la casa O’Connor i la Cisterna. Al mateix temps, van poder observar el pla urbà, on es veu clarament la diferència entre el nucli més antic i els carrers nous. Tots i totes coneixien els indrets, però aquella vesprada van descobrir moltes curiositats i detalls del patrimoni local, i és una bona manera de començar a estimar-lo. Aquest disseny del recorregut i la informació que es va treballar va ser possible gràcies a la col·laboració desinteressada d’Helena Fibla Reverter, una Llicenciada en Geografia i Història d’Alcanar que estava realitzant les pràctiques del Curs d’Adaptació Pedagògica a l’Institut.

Al mateix temps, aquest any l’alumnat de quart van proposar de realitzar un viatge fi d’estudis a Itàlia i van tenir la sort que el professorat va estar predisposat a acompanyar-los, fet que cada dia és més difícil per les dificultats i responsabilitats que comporta. M’agrada dir que l’art del Renaixement i del Barroc italià juntament amb l’art romà no serà oblidat pels participants. En total van participar 36 alumnes i 3 professores acompanyants, en aquest cas jo vaig participar com a tutora d’un grup. Es va realitzar entre l’última setmana de gener i la primera de febrer, aprofitant la Setmana de la Neu. La seua mirada va passejar per les ciutats de Pisa, Florència, Roma, Siena, Venècia i Verona. De segur que un dels llocs que més els va impactar va ser la ciutat veneciana, a més la vam gaudir en un dia solejat molt agradable d’hivern. Un viatge d’aquesta mena representa per a ells una experiència en molts aspectes: l’aprenentatge de continguts fora de l’aula, la convivència

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE entre ells, el respecte, el fet de compartir, la superació de les dificultats, descobrir diferents maneres de veure les coses... De fet, les valoracions que s’han realitzat a les classes per part de l’alumnat han estat força positives.

Pel que respecta al Batxillerat, l’alumnat de l’Humanístic i Social va organitzar una sortida pedagògica des de l’àrea de Clàssiques i d’Història de l’Art, amb l’objectiu d’apropar els continguts treballats a l’aula. Els divuit alumnes van poder gaudir de la visita al Museu d’Història de la ciutat romana de Barcelona, la colònia Barcino, i de l’itinerari de les obres d’art català avaluables per a Selectivitat, ruta que van fer al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Van pernoctar a l’alberg de l’Escala d’Empúries, on van passar les dos nits. Al dia següent, l’alumnat va poder descobrir les restes arqueològiques d’Empúries, i cal dir que les més de tres hores que van dedicar-hi es van fer curtes. Van estudiar la ciutat grega i romana. A la tarda el torn va ser per als pobles medievals de Peratallada i Pals. L’últim dia van començar amb l’art contemporani, la visita al món surrealista de Dalí, al seu Museu a Figueres i, per finalitzar, van passejar per l’encantador paratge del Monestir de Sant Pere de Rodes, exemple d’art romànic català.

Evidentment, segon de Batxillerat és un curs molt adreçat a les proves de Selectivitat, per tant permet poques innovacions a l’aula, hi ha un temari a fer, el curs acaba més aviat, i normalment anem amb el temps molt just. No obstant això, van poder conèixer de més a prop el tema del carlisme, gràcies a la presentació del llibre L’atac carlista a Alcanar que va fer un dels seus autors, Joan B. Beltran Reverter, i de la guerra civil al poble gràcies a la participació de l’àvia d’una alumna. No parlaré d’aquest segon tema per respecte a la persona que va vindre i que vol romandre en l’anonimat. Només dir que va ser molt difícil organitzar aquesta activitat ja que molta gent que va viure el conflicte bèl·lic ja no hi és, en segon lloc, continua tenint pes el silenci i en tercer lloc, és un tema que els afecta, per això vull agrair des d’aquestes línies l’estona que ens va fer passar aquesta persona, àvia d’una alumna de la classe. Joan B. Beltran al llarg de l’hora de classe es va centrar a explicar com havia estat l’atac carlista l’any 1835, com es van desenvolupar els fets del 18 d’octubre de 1835, quin paper va desenvolupar l’església del poble... Un altre dels punts que va comentar van ser les raons per les quals el carlisme estava tan arrelat a aquesta zona, i com no, de Ramon Cabrera també es va parlar a l’aula. No cal dir l’alumnat va poder plantejar qüestions sobre aquests fets. Es dóna el cas que aquest autor és el pare d’una alumna de segon de Batxillerat i aprofitant aquesta oportunitat com a professora d’Història el vaig invitar a acudir un dia a classe per apropar la Història Local als alumnes. Prèviament, a classe es va treballar el tema dins del programa del curs, amb la qual cosa l’alumnat partia d’una certa base sobre el tema. Aquestes activitats permeten apropar la Història als estudiants mitjançant els esdeveniments locals i més propers a ells. Des d’aquest petit espai volem agrair la presència desinteressada de Joan B. Beltran que ens va fer passar una hora molt agradable.

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE DEL BAIX EBRE AL BAIX CINCA, DE L’AMETLLA DE MAR A LA MEQUINENSA DE MONCADA 1

Tere Izquierdo Salom

contes d’El Cafè de la Granota han enganxat l’alumnat des del primer moment. Vaig poder confirmar-ho en finalitzar els exercicis de comprensió lectora del primer conte d’aquest recull, Un barril de sabó

mestre del pinzell i la ploma mequinensà (manllevant, amb aquesta expressió, el títol de la seua obra pictòrica). La programació del crèdit ha partit del dossier La Mequinensa de Jesús Moncada, del seminari El gust per la lectura 2000-2001, de Joan Chavarria, Jordi Dolç i Màrius Pont. Com a professora del crèdit, ha sigut un plaer comprovar que la lectura dels

moll. Va ser gratificant veure com, a la següent classe, el primer que em demanava l’alumne Javi Rodríguez era poder dibuixar a la pissarra un mapa de Mequinensa a partir del nom dels carrers, els bars i les botigues que havíem llegit en el conte: el molló del Pedret, la botiga de l’Adelaida, la fonda del Trinquet, la mina Teresa, la barberia de la Clenxa...

Foto: Montse Castellà Espuny

Durant el segon quadrimestre d’aquest curs 2005-2006, vuit alumnes de 4t d’ESO de l’IES Mare de Déu de la Candelera han cursat un crèdit variable de comentari de textos a partir de la lectura de contes del

Treballar Moncada ha permès que la seua memòria, germana xicoteta de l’oblit, no siga estremida, ans al contrari, el millor homenatge per a un escriptor és llegir-lo i donar-lo a conèixer. I més quan ens podem aproximar als seus escrits, tal com feia el mateix Jesús Moncada, amb “una nostàlgia amb humor” —així ho va destacar a El País Estanislau Vidal-Folch (reproduïm de Retrats, 7, Jesús Moncada, de Xavier Moret). Humor en tractar el tema de la mort, com li fa dir a l’oncle Orestes dins del conte Preludi de traspàs: “Mira, Teresa, em sembla que sóc a les acaballes; així que, mentre prepares el sopar, aprofitaré per a morir-me.” Tot just ara, el 13 de juny, s’ha complit el primer aniversari de la defunció, el traspàs, el decés, el trànsit, l’òbit (sinònims que apareixen al conte Mel, de Calàveres atònites) de Jesús Moncada. Tot just el 7 de juny l’alumnat d’aquest crèdit variable es va examinar a partir de la lectura del conte Aniversari, d’Històries de la mà esquerra. La mort, en aquest cas la de l’oncle Dalmau, també hi és present: “- Potser li va tocar una mort entremaliada —va insinuar Gustau, cautelosament—. Una mort joveneta, que encara no tenia el seny complit.” Entremaliada i joveneta, com la de l’autor que va escriure aquestes lletres.

Foto: Montse Castellà Espuny

Els següents textos pertanyen a una alumna i a un alumne del crèdit variable que han llegit, a més, en aquest últim trimestre, obres de Moncada per a la matèria comuna de Llengua catalana i literatura. On l’Ebre i el Segre s’encreuaven i formaven dos pàgines d’un llibre Som al tram final d’aquest curs, i, tot i que sóc un alumne de 4t d’ESO, podria dir que m’acabo d’adonar que es poden escriure

RECAPTE L A R E V I S TA

1 Des d’aquí, voldria agrair al Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica l’organització de la Jornada Pedagògica Jesús Moncada. El seu record, els seus llibres, celebrada a Tortosa l’11 de març d’enguany.

RECAPTE paraules usuals en el meu poble com hòmens o parèixer. Qui en té la culpa? Jo diria que els editors de llibres de text, ja que els publiquen amb un ventall de paraules del català estàndard (entesa aquesta expressió com la vehiculació de les formes orientals de la varietat estàndard), i el vocabulari més concret o les variacions, les obliden. És aquí on Jesús Moncada estableix un joc de paraules. Crec que Moncada n’ha deixat testimoni a partir de la poderosa manera d’escriure i relatar les seues històries. Aquest domini que, moltes vegades, ens fa pensar que allò que llegim ens ho diu un veterà, per no dir un ancià que ens parla amb el seu vocabulari rural i de caràcter local. Gràcies a les variades lectures que hem fet a les classes dels seus textos i els comentaris de la professora, hem enriquit un vocabulari que fins ara el teníem classificat com a paraules que no es poden escriure. D’altra banda, m’agradaria ressaltar en els textos de Moncada alguns trets de les històries que explica: històries quotidianes que ens transmeten entorns rurals que, almenys per a mi, han fet que tingui una mica de pena per la desaparició del poble antic de Mequinensa, ensurts de gent noble al bell mig de les places majors i un seguit de narracions que, amb el seu just punt d’humor, ho descriu tot. Mai he llegit un llibre pel meu compte, llevat dels que em manen a l’IES, però Moncada ha fet —no sé com— que llegeixi voluntàriament les seues històries i, a més, passo una bona estona rient. Javi Rodríguez Gallego

Foto: Montse Castellà Espuny

macèutic, és un home molt amable i servicial amb la gent. Això sí, també he de dir que és una mica faldiller perquè li agraden molt les noies. En el seu temps lliure li agrada molt anar al Cafè de la Granota a explicar històries que han passat al poble mentre fa la partida de botifarra i es pren el seu cigaló. He pogut conèixer més l’Honorat ja que vaig llegir Camí de sirga i gràcies a aquest llibre l’he apreciat més. Al variable que he fet hem llegit molts contes de Moncada on surt l’Honorat com Preludi de traspàs i Amor fatal en decúbit supí. A mi personalment el que m’agrada més de l’Honorat és que és una persona espavilada perquè està en tot, com en el cas de Camí de sirga, on va passar el següent: “De bon començament, l’Honorat del Rom, un dels dos apotecaris de la vila, que va sobreviure prou anys als fets per abastar l’aparició de la crònica, aclaria en uns comentaris irònics sobre el document que el rellotge municipal, instal·lat en el campanar de l’església, no s’havia espatllat l’11 d’abril del 1970. L’andròmina, més vella que els camins i força cascada, es desballestava sovint i no resultava xocant veure’n les agulles immòbils a les quatre esferes; però aquell dia funcionava i, posats a filar prim, només se li podia retreure un avançament de set o vuit minuts respecte de l’hora oficial. Això, segons l’Honorat, invalida de mig a mig la suposada premonició dels esdeveniments de l’endemà atribuïda al rellotge i permetia arraconar qualsevol altra especulació sobre el tema.” Carla Boyer Gómez

L’Honorat del Rom

Foto: Montse Castellà Espuny

L’Honorat del Rom és un personatge que va crear l’escriptor Jesús Moncada, és molt estimat pels lectors ja que intervé en diverses obres seues. He conegut l’Honorat gràcies a un crèdit variable que he cursat en aquest quadrimestre. La veritat és que he après moltes coses i m’ho he passat molt bé. L’Honorat és l’apotecari de la vila, és a dir, el far-

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE EL CEIP JAUME I DE LA SÉNIA REALITZA UN TALLER DE RECICLATGE DE PAPER DURANT TOT EL CURS ESCOLAR L’EXPERIÈNCIA ES DU A TERME AMB LA COL·LABORACIÓ DEL GRUP ECOLOGISTA GEPEC ELS MÉS DE 500 ALUMNES DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE LA SÉNIA I LES SEUES FAMÍLIES PARTICIPEN EN UN TALLER DE RECICLATGE DE PAPER INICIAT ESTE CURS 2005-06

El taller de reciclatge titulat Salvem els arbres pretén conscienciar fills i pares de la necessitat de reciclar perquè 50 quilograms de paper recollit equivalen a haver salvat un arbre. Per això cada aula del col·legi disposa d’un contenidor on es deposita el paper que es genera a la classe, a més dels que els alumnes porten de casa seua, principalment diaris, revistes o fulls de propaganda. Setmanalment cada grup classe pesa el paper del contenidor i apunta la quantitat obtinguda en una graella setmanal total situada al passadís central d’accés a les aules. Després el paper es deixa en uns carrets de compra i una gàbia metàl·lica situada al mateix lloc. Durant tot l’horari escolar, el mestre tutor de cada classe, amb els alumnes que crega convenient, realitza esta operació el dia assignat. Dilluns és el dia destinat als més menuts de l’escola, l’alumnat d’educació infantil, dimarts és el torn de cicle inicial, dimecres, el de cicle mitjà i dijous està destinat per als més grans de l’escola, els de cicle superior. Els mestres encarregats de la vigilància de pati, amb l’ajut de set alumnes d’últim curs, ho transporten al contenidor blau de paper col·locat a l’entrada del centre escolar. El coordinador del projecte, José Manuel Andreu, amb els alumnes de cicle superior, fa el recompte total de paper, anoten els quilos totals, enganxen els arbres salvats (un per cada cinquanta quilos) en un mural penjat a la paret i fan altres activitats pedagògiques. A final de curs s’han reciclat més de cinc mil quilos de paper i s’han “plantat” un centenar d’arbres.

J. Joaquim Buj i Alfara Mestre del CEIP Jaume I de la Sénia El Grup Ecologista per a la Protecció dels Ecosistemes del Camp (Gepec), amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona, organitzen el taller, proporcionant ajut material i personal a les escoles que el realitzen. Gepec proporciona una exposició itinerant anomenada Arbres de paper, on, a través d’uns plafons informatius, s’explica tot el procés de reciclatge del paper i els seus efectes positius per al medi ambient. L’experiència va merèixer uns minuts en un reportatge conjunt amb l’escola d’Ulldecona al programa El Medi Ambient de la Televisió de Catalunya, TV3. Escoles Verdes El col·legi Jaume I de la Sénia forma part del projecte d’Escoles Verdes, el qual compta amb una xarxa de 233 centres adherits arreu de Catalunya. El projecte Escoles Verdes és una iniciativa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya coordinada per la Societat Catalana d’Educació Ambiental. La participació en el projecte Escoles Verdes és el compromís de la comunitat escolar de respecte pel medi ambient. El primer pas que fa el centre és redactar el seu Pla de cohesió ambiental (o Agenda 21 de centre), on es defineixen els trets i els objectius ambientals del centre. Estos objectius es duran a terme, al llarg de diferents cursos escolars, mitjançant els programes d’Acció, els quals recullen les actuacions concretes de millora ambiental que el centre es compromet a rea-

litzar durant un període de dos cursos escolars. Però, considerant que els centres no han de ser una realitat aïllada i diferent del seu entorn, este programa vol, també, promoure la participació del centre en projectes locals de millora ambiental. Per tant, estos centres poden esdevenir un dels motors del programa de sostenibilitat a escala local. Per aconseguirho, es promou que s’incloguen actuacions de millora ambiental municipal en els seus programes d’Acció. LES 14 ESCOLES VERDES DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ AMPOSTA: CEIP Mestre Agustí Barberà CEIP Miquel Granell CEIP Soriano Montagut ECA Escola de Capacitació Agrària EEI La Gruneta IES Montsià IES Ramon Berenguer IV LA SÉNIA CEIP Jaume I Mas de Barberans CEIP Teresa Subirats i Mestre ZER Montsià Sant Carles de la Ràpita CEIP Horta Vella IES Els Alfacs Santa Bàrbara IES Les Planes Ulldecona CEIP Ramón y Cajal IES Manuel Sales i Ferré Totes estes escoles van fer una reunió per coordinar esforços i iniciatives el mes de juny al col·legi de la Sénia.

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE ACTES

JORNADA PEDAGÒGICA DE L’MRP TERRES DE L’EBRE DEDICADA A JESÚS MONCADA, EL SEU RECORD ELS SEUS LLIBRES Tomàs Camacho Molina, de la Junta de l’MRP Terres de l’Ebre

No és la primera vegada que l’obra de Jesús Moncada apareix en alguna activitat de l’MRP de les Terres de l’Ebre. El número 17-18 de la revista Recapte compta amb el següent article de Xavier Garcia: “Quatre visions del món –i un esperit comú– a l’Ebre català” i al mateix exemplar trobem un resum bibliogràfic de Jordi Martí, “Narrativa a les comarques centrals dels PPCC”, que destaca l’obra de Jesús Moncada. No és producte de la casualitat sinó de l’interès que té l’obra literària de Jesús Moncada i de l’estimació que ha de tindre a les nostres comarques una obra com la seua. L’11 de març de 2006, a la Fundació Cinca-Piqué, seu del Campus de les Terres de l’Ebre de la URV, va tindre lloc la Jornada Pedagògica d’homenatge a Jesús Moncada organitzada pel Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica. Aquesta Jornada ha comptat amb la col·laboració de nombroses organitzacions, entitats i organismes. La presentació de la Jornada va anar a càrrec dels directors territorials de les Terres de l’Ebre de Cultura i Educació, Josep Sabaté i Xavier Vega, la representant del Campus Terres de l’Ebre de la URV i el president de l’MRP Terres de l’Ebre, Àngel Ismael. Aquesta presentació va incidir en alguns aspectes dignes de destacar: la confluència del món de l’educació, la cultura i l’universitari al voltant de la significativa obra de Jesús Moncada. Significativa per al territori, però també important per la seua projecció internacional, constatada en les nombroses traduccions de la seua obra.

La producció literària de Jesús Moncada forma part de la gran literatura i situa les terres ebrenques en el context de les obres literàries construïdes amb l’eix vertebrador de la vida articulada al voltant d’un riu. En aquest sentit es va esmentar dos autors que fan que l’Ebre siga un riu retratat amb gran dignitat: Artur Bladé i Sebastià Juan Arbó. La literatura de Jesús Moncada no és una literatura fàcil, és una literatura a la qual s’ha d’arribar amb una mica d’esforç per part del lector que sovint ha de consultar el diccionari i, de vegades, rellegir, però la recompensa és l’accés a un món

RECAPTE L A R E V I S TA

que ens gratificarà amb les seues sensacions i visions. L’humor i la ironia són uns dels aspectes que més agraeix el lector que, sovint, arriba a la hilaritat amb el distanciament irònic respecte als personatges. No és un humor cruel, és delicat i humà, la majoria de les vegades. Antoni Gavaldà Torrents, professor de la URV de Tarragona, a la seua ponència va situar l’obra de Moncada en els temps reculats de l’origen del Moviment Obrer als Països Catalans, les successives variacions, lluites i adaptacions, el període republicà, la guerra i la postguerra. Va

RECAPTE

il·lustrar la seua intervenció amb la lectura d’alguns fragments de l’obra de Moncada, bàsicament de dos llibres: Històries de la mà esquerra i Camí de sirga, que van provocar la hilaritat del públic. Es tractava de dos llibres esllomats com uns esclaus –com diria Gerard Vergés– de tan treballats com estaven. Xavier Moret i Hèctor Moret van comentar aspectes de la vida i l’obra de Jesús Moncada. El primer, periodista i escriptor, va escriure un llibre sobre la vida i l’obra de Jesús Moncada que es pot llegir, sencer, a aquesta adreça electrònica: http://www.escriptors.com/autors/moncadaj/ 14Retrat7.pdf.. El llibre va ser el resultat d’una sèrie d’entrevistes i d’investigació periodística que l’autor va fer per encàrrec de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana amb el patrocini de CEDRO i la Institució de les Lletres Catalanes. És un perfil biobibliogràfic excel·lent que ens pot donar una idea molt clara i ràpida dels eixos vertebradors de la vida i l’obra de Moncada. A destacar en el context de la nostra Jornada el fet que Jesús fos mestre i que sempre va tindre una molt bona disposició a visitar escoles i a tindre contacte amb els lectors i lectores més jóvens. Dins de la campanya del Gust per la Lectura organitzada pel SEDEC, de l’any 2000, podem trobar en aquesta pàgina: http://xtec.net/ sedec/GUST/gustdossiers.html un interessantíssim material dedicat a l’orientació del treball als centres d’educació de l’obra de Moncada.

Hèctor Moret va completar els aspectes biobibliogràfics i va incidir en l’especial relació d’afecte entre Mequinensa i Moncada. És una gran sort per a una població i per a un territori tindre un retratista –amb paraules– de la seua vida. És una sort per a la memòria i perquè les futures generacions tinguen un record de com era la vida, perquè el coneixement del nostre passat ens pot ajudar a no cometre errors pareguts en el futur. Un dels treballs més interessants de Jesús Moncada és la incorporació al cabal de la llengua comú d’un lèxic propi i genuí. I això es pot comprovar en l’èxit que han tingut algunes de les paraules utilitzades per Moncada. Poques persones sabríem què era la sirga si Jesús Moncada no l’hagués incorporat a la seua obra. Li devem la recopilació de gran part del lèxic que s’utilitza per a descriure la navegació fluvial. Més enllà del que és anecdòtic, de si tal persona és tal personatge (de vegades els personatges eren la combinació de diferents persones) hi ha l’empeny de construir una obra literàriament sòlida. No hi ha un propòsit historicista a l’obra de Moncada, tot i que hi ha Història i coneixement i domini dels fets que envolten la narració. El propòsit de Moncada és narratiu, és la reconstrucció global d’un món com ho va ser la novel·la, tan admirada per ell, de Il Gattopardo, de Lampedusa. Vam poder comptar amb un interessant material audiovisual, que aplegava

RECAPTE L A R E V I S TA

imatges aparegudes a diversos programes de TV3 i Canal 33, elaborat pel Servei de Documentació de TV de Catalunya, gràcies a les diligents gestions del membre del Consell Assessor, Joan Esteller. L’acte va acabar amb les paraules del nebot de Jesús Moncada, una molt bona connexió ja que la pretensió dels organitzadors de l’acte és que l’obra de Moncada tinga una més forta presència als centres educatius, tenint en compte que les lectures més adequades per l’edat de l’alumnat són els reculls de contes. Entre les persones assistents es va repartir un opuscle editat, amb motiu del lliurament del Premi de les Lletres Aragoneses de 2004, pel Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Govern d’Aragó. Vam comptar amb la presència de la Llibreria el Temple i d’una paradeta de l’Associació Cultural del Matarranya, que va exposar les seues col·leccions, un exemple d’edició admirable que demostra que una vida cultural rica és, avui en dia, possible fins i tot lluny de la metròpoli. Agraïm aquesta presència ja que sabem de l’esforç que significa participar en una activitat com la que havíem programat. Hèctor Moret va comentar l’existència de la idea de fer una casa Museu dedicada a Jesús Moncada a la seua Mequinensa natal. Idea, que no projecte. Aquest article es donaria per molt satisfet si contribueix a impulsar que la idea esdevinga projecte. Els materials són clars: les diferents edicions, les fotografies i pintures de Jesús Moncada... Hèctor Moret va assenyalar que la família deixarà accedir, a les persones estudioses de l’obra de Jesús Moncada, a la darrera novel·la en la qual l’autor de Mequinensa estava treballant. Afortunadament són moltes les persones, entitats i institucions capacitades per a tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. Només falta la voluntat i els diners. Mantindre viva una obra com la de Jesús Moncada serà saludable per a les comarques que l’han gestada. Tot i que el riu de les seues paraules és tan viu que sabrà resistir els temps de sequera.

RECAPTE LLIBRES A LA LLEIXA

CASALS CIENFUEGOS-JOVELLANOS, Ramon, Ser pares: l’aventura diària, Ed. Cossetània, col. Prisma, 14, Valls, 2006 El Consell de Redacció de la revista Recapte ha considerat positiu fer-se ressò d’aquest llibre que de fet, ja és conseqüència d’una labor divulgativa a la secció “Parlem dels fills” al programa El Suplement, de Catalunya Ràdio. La contraportada del llibre diu que el llibre ens aporta un punt de vista actual, dinàmic, útil per a tothom, del que comporta ser mares i pares avui en dia. Sempre en positiu, amb optimisme; veient el got mig ple. Ens fa pensar. Ens planteja alternatives. Ens ajuda a trobar el nostre camí, la manera com nosaltres volem educar els fills. Ens hem posat en contacte amb el seu autor i ens ha autoritzat a reproduir un article del llibre: “La Feina dels mestres”: Que bonica que és, la feina dels mestres! Perdó: que gran que és! Quina alegria poder llevar-se al matí i pensar que aniràs a veure 30 nens i nenes delerosos per trencar–se el cap aprenent les taules de multiplicar, fent equacions, practicant els pronoms febles o repassant el nom dels ossos del cap! Quina satisfacció de veure que aquell full d’exercicis que hem preparat amb cura i interès el Manel l’acaba en 5 minuts i et ve corrents a demanar “què faig ara?”, mentre l’Artur encara no ha posat el nom al full! I tot mentre en Jordi ens diu que no ho entén, la Paula plora perquè la Marta li ha trencat el llapis. El Néstor vol anar al lavabo però no es pot descordar els pantalons i la Maria diu que li fa molt mal

el cap! Llavors és quan ve el conserge i ens diu que avui el professor de música està malalt, i no podré rebre els pares de la Núria que havien de venir a les 10 mentre els nens feien música. Els hauré de trucar o dir-ho a la directora a veure si algú em pot atendre la classe mentre parlo amb ells, tant que m’ha costat quedar amb ells que vinguessin un dia! I el mestre, o la professora, no pot deixar de pensar com estaria de bé treballant en un despatx, ocupant-se dels seus papers, de la seva feina i no de 50 coses a la vegada! I, ara, bromes a part, sí que n’és, de bonica, la feina de mestres i professors! Pot ser-ho molt! Tenim la sort de treballar amb l’element més ple de vida: els nens i nenes! Pots sentir la satisfacció quan veus que els nens aprenen, quan sents que els has ajudat a créixer com a persones, quan veus la il·lusió a la seva mirada. I precisament això és el que fa que la nostra feina sigui tan cansada. Has d’estar sempre al 100%! No pots badar ni un moment, perquè els nens tenen una vitalitat, una energia, que no et deixen parar. És important, és bàsic que confiem amb els mestres i professors dels nostres fills. També és important que els fem costat, que ens posem en el seu lloc! Molta gent ho fa, certament, sobretot quan arriba l’estiu i el mestre, vagi on vagi, sent allò de: “Mira que bé! Quantes vacances!” Però pocs es posen en el nostre lloc quan arriba el dilluns, després d’un cap de setmana plujós en què els nens han estat a casa tancats, i arriben a escola amb unes ganes de córrer que no hi ha qui els pari. Hi ha qui diu que per fer de mestre s’ha de tenir vocació. I més d’una vegada he sentit algú criticant un mestre: “No sé per què fa de mestre! Si no val, que no s’hi posi!” Veritablement no sé ben bé què vol dir això de “tenir vocació”. Potser vol dir que t’agradi molt estar amb nens o adolescents, fer-los treballar, aconseguir moti-

RECAPTE L A R E V I S TA

var-los i que acceptin el que els dius, ajudar a fer-los ser millors persones i ciutadans... Però el cas és que a Catalunya calen gairebé cent mil mestres i professors. I si no hi ha cent mil persones que sentin que el seu objectiu a la vida és estar amb nens i joves? O bé se’n senten cansats o desmotivats quan ja fa vint anys que són a peu d’aula? Als mestres cal demanar-los el mateix que es demana a tothom quan fa una feina: que la faci bé! Que sigui un ben professional! Passa, però, que hi ha gent que quan el seu fill o filla va bé a l’escola i treu bones notes diu: “És que el meu fill és molt llest i molt treballador!”, però quan va malament pensen: “És que aquesta mestra no el sap motivar!” Jo diria que la feina de mestre té moments meravellosos i té també moments molt difícils. I em direu: com totes les feines! Jo crec que no, que fins i tot més que en altres feines. Hi ha moments molt durs: és cansat, esgotador estar un grapat d’hores al dia treballant, educant, fent estudiar i intentant que aprenguin uns nens o adolescents, alguns dels quals estan acostumats que els ho donin tot sense esforç, a treballar poc, en uns temps en què, a més, la feina dels mestres és poc reconeguda, i sovint es demana als mestres que eduquin tot allò que la societat deseduca. Jo us demanaria, pares i mares que ens escolteu, un bon grau de comprensió per la feina dels mestres, i sobretot no desautoritzar-los mai davant dels vostres fills. Si alguna cosa no us agrada prou o no la veieu clara, aneu a parlar amb el tutor o tutora, però eviteu de totes totes de treure autoritat al mestre davant dels vostres fills. D’altra banda, la feina dels mestres i professors té també grans moments: quan veus com els teus alumnes progressen en el seu estudi, o en el seu creixement com a persones. I tenim la gran sort de

RECAPTE fer una feina d’un enorme contingut humà, de gran força vital, pel fet d’estar permanentment amb la joventut. Fa pocs dies vam rebre a l’institut la carta d’una exalumna, que entre altres coses ens deia: Ara que s’han acabat els meus anys de l’institut sento alhora carinyo i pena. Carinyo perquè m’ha quedat un bon record, i pena perquè s’ha acabat. El que us volia transmetre és que estic molt agraïda per tot el que m’heu ensenyat i m’heu transmès al llarg d’aquests anys. Ser professor d’institut deu ser molt dur, i sé que jo a vegades no he sigut una alumna a qui vingui de gust fer classe, per això vull que sapigueu que valoro molt la feina que heu fet amb mi, jo estic molt contenta dels resultats i estic segura que una gran part és responsabilitat vostra. Llegir això ens dóna ànim i ens dóna força per continuar la nostra tasca, i creieu-me si us dic que a vegades ho necessitem. Gràcies!

TIBAU, Jesús M, Postres de músic, Ed. Empúries, Barcelona 2005 Postres de músic, d’editorial Empúries (2005), és el segon recull contes del cornudellenc resident a Tortosa, Jesús M. Tibau, amb el qual va resultar guanyador del XXXIX Premi Marià Vayreda. El jurat del premi va destacar-ne la qualitat i la intel·ligència de l’escriptura, la fina ironia i els jocs amb el llenguatge, així com l’originalitat de la seva construcció. Després de la seva aparició el passat mes de setembre, el llibre va aconseguir situar-se entre els llibres més valorats pels especialistes del FNAC, amb el següent comentari:

Aquest fresc recull de petites històries és una dolça manera d’endinsar-se en una lectura divertida i suggeridora. Els temes, tot i que en un principi poden semblar dispars, gràcies a una estructura especialment encertada, aconsegueixen un fantàstic resultat final: rodó, podríem dir. És pràcticament impossible no devorar aquest

llibre en un temps rècord, rellegir-lo i descobrir el que pot fer un ús intel·ligent del llenguatge. Unes històries encisadores, i especials.” L’articulista Emigdi Subirats ha afirmat que és “un dels millors reculls de contes escrits per un autor de casa nostra, sinó el millor”.

LLIBRES REBUTS

JOAN ARINYÓ, Manel, MP, una vida de llegenda, Ed. Alfaguara/Voramar, Madrid 2005 L’MRP Terres de l’Ebre pot estar orgullós d’haver posat una petita part en la gestació d’aquesta divertida història ja que va ser a la Jornada sobre literatura oral quan l’autor va gestar la idea d’enllaçar en una narració un centenar de llegendes urbanes. La solvència narrativa de Manel Joan Arinyó (Cullera, 1956) està fora de qualsevol dubte i a més a més té la virtut de ser un enorme comunicador oral, això fa més que aconsellable recomanar la lectura d’alguna de les seues obres i concertar la seua visita al centre ja que el contacte amb l’alumnat acabarà de complementar l’experiència de la lectura. Els afortunats i les afortunades que hem tingut la fortuna d’assistir a alguna de les seues xarrades-conferència hem sortit ben pagats amb una estona de diversió memorable. Per aquest motiu us recomanem l’ús dels seus llibres a l’aula i que fomenteu la visita al vostre centre mitjançant el programa “Al vostre gust” de la Institució de les Lletres Catalanes.

RECAPTE L A R E V I S TA

ORIOL CARAZO, Carme, El patrimoni oral a les comarques de Tarragona. Relats tradicionals, Ed. Diputació de Tarragona, Tarragona 2005 Lluny en el temps va quedant la memorable jornada sobre literatura oral que l’MRP va organitzar a Tortosa. Les persones que van participar-hi continuen donant fruits culturals com el de l’exquisit llibre que ha publicat la Diputació de Tarragona. Fa un recorregut pel patrimoni oral de les comarques tarragonines. L’índex ens fa saber de què es tracta en les següents seccions: Contarelles; Tradicions explicatives; Etimologies populars; Llegendes; Llegendes sacres; Llegendes piadoses; Llegendes de Marededéus (i de santes) trobades; Llegendes fundacionals. El llibre es complementa amb l’índex de pobles, els informants, les referències a l’Arxiu de Folklore de la URV i la bibliografia. Podeu trobar en referència a les nostres terres: Les defensores de Tortosa, a la pàgina 18; Santa Susanna, d’Amposta, a la pàgina 41; tres fan referència a Arnes; 2 a Ascó; 1 a Flix; 1 a Gandesa; 1 a Horta de Sant Joan; la llegenda de la

RECAPTE Mare de Déu de la Cinta, a la pàgina 44; Prat de Comte; Lo salt del flare, de Rasquera; La roca de la bruixeta, de la Torre de l’Espanyol i la Mare de Déu de la Pietat, d’Ulldecona. Narracions que podem d’una o altra manera utilitzar a l’aula. Llibre que ens pot orientar a recollir aquelles peculiaritats orals de l’entorn educatiu per a retornar-les. Us invitem a enviar el fruit d’aquestes collites a l’Arxiu de Folklore de la URV.

sentat pels cingles de Siurana, i el seu destí, mitjançant una magnífica posta de sol a Tortosa. Més informació a www.escriptors.cat/ autors/tibaujm

ROVIRA CLIMENT, JoanJosep, L’estrella del Che, Ed. Cinctorres Club, Tortosa, 2006

TIBAU, Jesús M., Tens un racó dalt del món, Ed. Montflorit, Barcelona 2001 Téns un racó dalt del món, d’editorial Montflorit (2001) és el primer dels llibres en solitari de Jesús M. Tibau, autor natural de Cornudella de Montsant (Priorat) i resident a Tortosa. Posteriorment va col·laborar en El brogit de l’Ebre, de Cossetània Edicions (2003), i ha publicat Postres de músic, d’editorial Empúries (2005), obra amb què va guanyar el 39è Premi Marià Vayreda. L’obra és un recull de 35 relats breus on l’autor viatja per un món de sentiments, acompanyat sovint de bones dosis d’ironia i humor. En aquest viatge, Tibau juga a sorprendre’ns a cada cantonada, des d’un bon començament, ja que el títol és un anagrama del nom del seu poble: Cornudella de Montsant. Els personatges, sovint perdedors, són tractats amb tendresa i, alguns cops, arriben al màxim de l’anonimat en prendre la forma d’objectes inanimats als quals Tibau dóna vida i ens fa propers. En tractar-se del seu primer llibre, l’autor va voler compartir el protagonisme de la portada entre el seu lloc d’origen, repre-

L’Estrella del Che és una novel·la ideològica, si li hem de donar un qualificatiu central. En realitat, és una al·legoria de la revolució, entesa com l’únic estat anímic apte per intentar viure una ètica allunyada de la “farsa” del sistema. Té dos personatges capitals: la Roser i Joan. Ella és una burgesa madura, educada en un col·legi de monges, que viu avorrida en una petita ciutat, mentre el seu marit es dedica a voltar pel món, tot venent embotits de la seua fàbrica. Joan arriba a “la reduïda ciutat” com a professor d’Ètica en uns Estudis Universitaris. La Roser, aconsellada per una amiga, s’apunta als cursos del professor revolucionari. El fil conductor és l’evolució psicològica del professor, que és redimit de l’orgullosa solitud intel·lectual pel tracte real amb una burgesa de carn i ossos; i, d’altra banda l’evolució de la Roser, que descobrirà un altre món més enllà de les fronteres d’aquella moral querada que l’havia empresonada tota la vida.

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE TAULA DE REMISSIONS

EL PORTAL LLIBRES EBRENCS.ORG

És voluntat de l’MRP Terres de l’Ebre contribuir a l’impuls d’entitats, actes, organitzacions que contribuïsquen al desenvolupament cultural i educatiu del nostre territori. La taula de remissions vol enviar a llocs on han aparegut ressenyes de llibres que per motiu d’espai no hem pogut incorporar a la nostra revista. El portal d’Internet www.llibresebrencs.org dóna puntual notícia de presentacions de llibres d’autors i autores de l’Ebre. Considerem que s’ha convertit en un lloc de referència i que seria bo contribuir a la seua divulgació i ús. Els centres educatius del nostre entorn haurien de fer tot el possible per incorporar a la faena de les aules els textos produïts al nostre territori. La nòmina d’autors i autores ebrencs i ebrenques comença a ser prou extensa i diversa com per a tindre en consideració aquesta oferta cultural i de llengua per a l’aplicació de textos propers a la realitat de l’alumnat. A aquesta pàgina web, trobareu informació, entre d’altres, dels següents llibres:

1. El massís del Port: de font en font · Vicent Pellicer 2. Postres de músic · Jesús M. Tibau 3. Els nostres pobles · Josep Messeguer 4. NUC 2005. Per una nova cultura de l’aigua · Diversos autors 5. L’atac carlista a Alcanar · Joan B. Beltran i Vicent Meseguer 6. Planeta Franja · Josep Espluga 7. L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860 · Emeteri Fabregat 8. Memòries d’un altre segle · Susana Antolí 9. L’Ebre, lo riu és vida · Diversos autors 10. Planys de figuera blanca · Josep Gironès 11. La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945) · Josep Recasens 12. Sabó moll · Francesca Aliern 13. L’ull entorn · Andreu Subirats 14. La guerra secreta del Mediterrani · Josep M. Castellví i Josep Guarro 15. Retrats de butxaca · Josep Igual 16. A peu per les comarques de Tarragona (vol. III) · Rafael López-Monné 17. La batalla de l’Ebre: un riu de sang · Pere Clua i Josep Sánchez Cervelló 18. La Palma d’Ebre: imatges per al record · Ass. Cult. L’Espona 19. Ascó a l’envelat · Biel Pubill i Josep M. Raduà 20. Set anys de guerra civil (Ribera d’Ebre, 1833-1840) · Joan Ramon Vinaixa 21. Lo compromís de l’opinió · Joaquim Vilagrassa 22. Lo llibre de música · Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

RECAPTE L A R E V I S TA

RECAPTE

RECAPTE L A R E V I S TA