LA LLAGOSTA passat present futur Estudi del creixement territorial del municipi de La Llagosta Treball de Final de Grau GArqEtsab (Pla 2014)
Marc Ruiz Llorente Àmbit | Urbanisme i Paisatge Tutor | Jordi Bellmunt President Tribunal | Francesc Peremiquel Convocatòria extraordinària II semestre Curs 2017-2018
LA LLAGOSTA passat present futur Tesis del TFG
ÍNDEX INTRODUCCIÓ DADES GENERALS PLANEJAMENT URBANÍSTIC I. Plan Comarcal de Ordenación de La Llagosta, Mollet, Sant Fost de Campcentelles y Santa Perpètua de Mogoda. 1961 II. Pla General Municipal d’Ordenació Urbana. 1986 III. Evolució del PGMOU CREIXEMENT URBÀ EL MUNICIPI EN L’ACTUALITAT I. Estructura morfológica II. Buit urbà III. Sistema d’equipaments i zones verdes IV. Teixit residencial NOVES MIRADES CONCLUSIVES I. Nous espais verds II. Cap a un nou polígon III. Eixos cívics IV. Tractament de límits BIBLIOGRAFÍA
Introducció
Als darrers anys, degut al context socioeconòmic, la concepció de l’urbanisme a les nostres ciutats ha canviat. Actualment, els grans creixements expansius del territori sembla quelcom llunyà i en molts casos s’aposta per un procés de transformació interna, accions concretes que esdevenen un canvi efectiu al conjunt.
aquells aspectes rellevants que permetin entendre quin ha sigut i de quina manera s’ha produït el creixement territorial per tal de definir un procés de transformació que converteixi les solucions unilaterals en parts d’un tot.
Aquesta situació genera discordances al funcionament de l’organisme, amb resultats com fractures territorials, inexistència de diàleg entre diferents teixits, alts nivells d’ocupació del sòl, absència de sistemes estructurals, etc.
Com ha de respondre l’urbanisme per afrontar els nous reptes del municipi? És possible incidir en un territori tan consolidat? Quines han de ser les estratègies que esdevinguin canvis reals al teixit urbà?
El terme municipal de La Llagosta compta amb una superfície de 3,03km2, del qual la major part del sòl urbà està consolidat, les possibilitats de creixement de manera expansiva són escasses.
Aquestes són només un exemple de la infinitat de preguntes que sorgeixen a l’hora d’encarar aquest treball.
Per a tal fi, caldrà submergir-se en les diferents figures de planejament que han regulat les característiques del sòl Per tal d’aconseguir un bon funcionament del territori, aquest durant aquest procés de transformació; escanejar les diverses s’ha d’entendre com un conjunt de capes que es superposen etapes d’expansió del teixit urbà; i finalment fer una radiografia i que tots els actors han de treballar per al conjunt. Podríem que ajudi a definir el teixit urbà actual del qual es composa el dir que les ciutats són com un organisme, el qual necessita municipi de La Llagosta. que tots els seus òrgans estiguin coordinats per el seu bon funcionament. La primera normativa urbanística com a tal a nivell municipal es tracta del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana i data En el cas de La Llagosta, el seu creixement al llarg del temps de l’any 1986, i actualment continua sent vigent. D’aquesta s’ha produït per addició, majoritàriament a les darreres normativa podríem dir que va arribar tard per regular, amb la dècades del segle XX, sense una aposta per una estratègia sensibilitat que mereixia, els primers gestos de creixement del de conjunt, sense un projecte territorial. Incrementada aquesta municipi, i segurament veurem com actualment s’ha quedat situació per la gran quantitat d’infraestructures de caràcter obsoleta per donar resposta a les noves necessitats que supramunicipal que creuen el territori. exigeix el municipi.
Per això, el municipi necessita d’un estudi que incideixi en
Passat, present i futur. Tres mirades necessàries del municipi de Llagosta: conèixer el passat, per entendre el present i encarar el futur.
PLANEJAMENT URBANÍSTIC
> Plànol de zonificació del Pla Comarca
Pla Comarcal d’Ordenació. 1961 La redacció del Pla Comarcal d’Ordenació de Mollet, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, La Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda responia a la necessitat de localitzar nous assentaments industrials a l’àrea d’influència de la ciutat de Barcelona, degut a la manca de sòl per a l’ampliació i nova creació d’indústries. Aquest és el primer document normatiu urbanístic com a tal, que regula urbanísticament el creixement del municipi de La Llagosta, i que va definir en gran mesura els usos del sòl que es mantenen avui en dia. Al terme municipal de la Llagosta es van establir bàsicament quatre tipus de zones dins del terme municipal de La Llagosta: Zona Eixample. El tipus d’ordenació correspon a illes tancades en edificació continua com eixample del casc antic, complint les normes urbanístiques antigues de la població. Zona urbana. Correspon a zones residencials, de nova creació, a les que es propugna un predomini de l’edificació en ordre obert, amb espais ajardinats entre els nuclis de vivendes. Zona agrícola permanent. Comprèn els terrenys declarats aptes per l’agricultura i que deuen quedar especialment protegits de la construcció. Només estan permeses les construccions complementàries a l’ús agrícola. Zona rural. Correspon a aquells terrenys que tot i no donar óptimes condicions per a ser edificats, es convenient protegirlos contra l’anarquia d’utilització, mantinguent sobre els mateixos una baixa densitat d’edificació. Zona industrial. Zona annexa a un casc urbà, considerada com a zona merament industrial i que respon a un tipus d’ordenació de illa integrada totalment per edificacions industrials.
Pla General Municipal d’Ordenació Urbana. 1986
El Pla General Municipal d’Ordenació Urbana va néixer de la necessitat d’un planejament que revisés el Pla Comarcal del 1961, s’adaptés a la Ley del Suelo de 1976. Des de l’aprovació del Pla Comarcal s’havia produït una desviació entre el model urbà i territorial proposat pel P.C. i la realitat urbana de la Llagosta. Altres aspectes que també van influenciar va ser la redacció del Pla General Metropolità i el Pla Comarcal de Sabadell que situaven La Llagosta en un context territorial amb importants transformacions. La redacció del nou pla s’enfrontava a una realitat que posava en risc el caràcter present i futur del municipi: Un emmarcament supramunicipal situant-se dins de la regió metropolitana amb una gran expansió industrial de la ciutat de Barcelona, en aquest cas, recolzant-se a la N152 que unia la ciutat de Barcelona amb Granollers. En aquesta situació, La Llagosta també feia de frontera entre el Vallès Oriental i l’Àrea Metropolitana i per tant feia de ròtula entre dos territoris que presentaven un creixement a diferents ritmes. L’afectació de les infraestructures que travessaven el municipi: dues lineas de ferrocarril, la construcció de l’autopista A-17 (actualment la C-33) i especialment la carretera N152 que dividia el casc urbà en dos parts generant un efecte barrera i els problemes derivats a la intensa circulació de vehicles. Un procés de creixement qualitativament inassumible. Fins a la redacció d’aquest Pla, el creixement s’havia produït densificant la trama existent. D’ençà el P.C. es va produir una greu infracció de les ordenances que van intensificar més el problema de la densificació en algunes illes.
> Portada del document de memòria d’ordenació del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana
Creació d’un programa d’equipaments i espais lliures que articulin el municipi donant servei a les seves necessitats. Crear nova oferta de sòl residencial diversificada i suficient per atendre a les necessitats previsibles, però mantenint l’equilibri del teixit urbà ressituant les expectatives del creixement i que s’integrin amb els espais lliures a l’estructura urbana actual i la requalificació de les zones immediates a la trama. Limitar el sol industrial al polígon industrial existent (excloent el sector de Can Peregil) i regular tant l’edificació nova i existent com els usos i mesures per tal de la conservació mediambiental. La integració urbana de la N152, gràcies a la construcció de la C17 que feia la funció de variant, que permetria recosir la gran fractura creada per aquesta via. Revisió de les àrees lliures, distingint entre aquelles que requerien d’una protecció pel seu interès ecològic, ambiental i econòmic, de les que demanaven una regulació i promoció per revitalitzar-les.
Articulació territorial El Pla General emfatitzava la idea de reforçar i millorar el conjunt de relacions que s’establien al territori, especialment mitjançant les infraestructures. Al sistema general viari arterial, constituït per la A-17 i la C-152, es complementava amb la variant de la C-152 i els seus accessos a la població. Al sistema ferroviari es concretaven importants operacions tals com l’enllaç Papiol-Mollet, la previsió de l’Estació Terminal de Mercaderies i l’estació de passatgers de La Llagosta.
Planificació El PG mantenia les previsions demogràfiques basades en el gran increment de població dels anys 70, i estimava que a l’any 2000 la població del municipi seria de 18126 habitants.
El dèficit existent d’equipaments i espais públics ja era una realitat, i per tant calia fer un esforç en quant a reserves per Objectius poder assumir les necessitats resultants d’aquesta variació Un nou model de creixement que trenqués amb el model demogràfica. Per tal d’equilibrar el dèficit dotacional, el PG caòtic que existia i que generés una estructura vertebradora preveia una estratègia de gestió basada en la creació en sòl que sigui dirigís, dimensioni i fes possible un creixement amb urbà de 13 Unitats d’Actuació i 2 Plans Especials de Reforma un sentit urbà global, tenint cura de la conservació d’alguns Interior (P.E.R.I.). casos, i la contenció o la rehabilitació en aquelles àrees més consolidades. El primer dels P.E.R.I. anometal “La Miralda” correspon als
terrenys ocupats per la industria Calibrados de Precisión SA, que es troba al costat d’uns dels punts cèntrics del municipi, i que per tant, és un punt d’oportunitat dins de la trama urbana ja consolidada. El segon de “Vecasa-Concordia” fa referència a l’àmbit dels polígons residencials de la Vecasa i la Concòrdia amb l’objectiu de reorganitzar els espais lliures no edificats i la rehabilitació dels edificis. En quant al sòl urbanitzable s’establien dos sectors a programar: Les Planes I i les Planes II que s’haurien de desenvolupar per mitjà de Plans Parcials d’Ordenació. Corresponen a l’expansió del municipi cap a l’àmbit del Besós fins a arribar a la barrera territorial que representa la línia de ferrocarril de França. Els dos sectors que tenen una superfície aproximada de 6,5Ha cadascun, tindrien bàsicament un caràcter residencial.
Un nou model urbà Diagnosticada la inexistència d’una estructura o idea global del municipi que donés un sentit al seu ràpid creixement, el Pla General pretenia corregir aquesta manca amb una proposta formal de la ciutat que imaginaven els redactors, essent aquesta estructura en la definició i ordenació dels sistemes viaris d’espais lliures i d’equipaments. Es proposa l’ordenació del desenvolupament residencial e industrial, mitjançant la conservació de l’escàs patrimoni històric-artístic i de les morfologies més antigues; la regulació de les operacions de substitució i l’ordenació del creixement residencial en sol urbà i urbanitzable. Els nous paràmetres d’edificació buscaven models d’assentaments residencials molt lligats al sistema viari, de densitats moderadament altes i que suposen un esforç important per donar resposta a l’important dèficit d’espais lliures i equipaments.
Qualificació del sòl El Pla General definia més tipus de qualificacions que el Pla Comarcal, que responien a una major cura en la definició de les casuístiques que es donaven, o es poguessin arribar a donar al municipi amb la finalitat de poder redactar una normativa molt més adaptada a les condiciones del lloc i que evités les generalitat o imprecisions que es produïen al Pla Comarcal. Sistema viari. Espais i instal·lacions reservades al traçat de la xarxa viària, exclusivament dedicades a l’ús de vialitat. Hi ha tres tipus: la xarxa arterial, la xarxa viària local bàsica i la xarxa viària local secundària. Sistema ferroviari. Sòl ocupat per les vies, l’estació projectada i totes les instal·lacions lligades al funcionament del ferrocarril.
> Plànol de qualificacions del PGM d’Ordenació Urbana
Sistema d’espais lliures. Sòls destinats a zones verdes i espais lliures, de domini públic i amb lliure accés peatonal. Es distingeix entre parc i jardí urbà (L1), rambla-passeig (L2), parc esportiu (L3), jardí local (L4), aparcament sota arbres (L5) i lliure privat d’interès especial (L6). Sistema d’equipaments. Defineixen els espais destinats a ús públic o col·lectiu al servei dels ciutadans, de tipus administratiu i socio-cultural (E1), educatiu (E2), sanitari-assistencial (E3), Deportiu (E4), religiós (E5) o d’abastiment (E6). Zona d’edificis a conservar i/o catalogar (1) . Compren els edificis de valor històric i artístic que s’han de conservar íntegrament o els seus elements bàsics, segons determini el catàleg municipal. Corresponen a la masia de Can Baqué, la masia de la Miralda i la masia de Can Pere Gil. Zona a mantenir-hi l’estructura edificada (2). Sectors ocupats per edificis que constitueixen una trama, els quals el grau d’integració faci necessari reconduir les noves edificacions a mantenir, adequar i construir seguint els paràmetres més essencials de la zona. Zona d’edificació en filera (3). Sectors que s’edifiquen en origen a partir de la divisió en parcel·les estretes al llarg d’antics camins i de carrers projectats per plans d’alineacions. El procés d’edificació d’altres parcel·les configura illes, de configuració allargada. Zona d’edificació en illa tancada (4). Sectors d’expansió de les àrees originaries del casc existent, constituïts per illes d’edificació, en les que tot el perímetre extern te igual valor com a façana de parcel·la i d’edificació. Hi ha dos subzones: amb pati interior (4.1) i illa compacta (4.2). Zona de cases aïllades (5). Zones a on s’ha desenvolupat l’edificació unifamiliar, generalment sense continuïtat de l’edificació al deixar espais intermedis, seguint pautes del model originari de ciutat-jardí. Zona de blocs aïllades (6). Àrees a les que s’han produït iniciatives d’edificacions amb un marcat caràcter unitari i de conjunt. Hi ha dos subcategories: edificacions de gran alçada (6.1) i de baixa alçada (6.2). Zona d’edificació industrial (7). Compren els terrenys que formen part de l’àmbit del polígon industrial. Zona de renovació urbana amb transformació d’ús (8). Sòls amb edificacions o usos inadequats, majoritàriament industrials, que són aptes per absorbir dèficits de dotacions públics en espais lliures, vialitat o equipaments.
> Plànol de qualificacions urbanístiques del planejament vigent
El 27 d’abril de 2006 es va aprovar la MPGO sobre la modificació de l’ordenació prevista a l’àmbit de la UA11 – Can Xiquet dintre del sòl urbà. La darrera modificació del Pla General d’Ordenació es va aprovar el 21 de setembre de 2017 sobre la implantació d’un nou centre d’assistència primària, enfront dels carrers Jaume Balmes, mercat i l’avinguda Onze de Setembre i la compensació de zones lliures a l’entorn de l’actual CAP.
Plans Especials El 4 de setembre de 1996 es va aprovar el Pla Especial de Reforma Interior (P.E.R.I.) del sector delimitat pels carrers Vic, Cadaqués, 11 de Setembre, Verdaguer i Caldes, i com a conseqüència la dissolució del P.E.R.I. “La Miralda” i de la UA3 ja que aquests àmbits queden recollits en el nou document. El 4 de juny de 1998 es va aprovar el Pla Especial de la UA4b per tal de redefinir els paràmetres d’ordenació augmentant el sistema d’espais lliures i adoptant una tipologia edificatoria d’alineació de vial. També el 4 de juny de 1998 es va aprovar el Pla Especial de millora urbana i reforma interior del sector industrial de La Llagosta per tal d’aconseguir una regulació més eficient de les diferents tipologies possibles de la implantació industrial, i d’altra banda, la necessitat d’actualitzar les regles de control de l’activitat industrial i els seus efectes a fi de garantir una relació correcta d’aquella amb l’entorn urbà.
Plans Directors Urbanístics La Generalitat de Catalunya és qui té les competències.
Evolució del PGMO
dels terrenys de cessió de la UA8, qualificats d’equipament esportiu, vialitat local bàsic i parc i jardí urbà.
modificació dels articles I.21, III.45, III.46, IV.10, V.2, V.37, del títol III capítol II, la modificació de la disposició transitòria 6a i de la disposició addicional i supressió de l’ús d’equipament El PGMO es va aprovar definitivament el 5 de novembre El 23 de maig de 1996 es va aprovar la MPGO sobre la dels edificis del carrer Santa Teresa 8,18, carrer Brutau 10 i de 1986 i va ser publicat al DOGC el 8 d’abril de 1987 i formulació del PERI del sector Nord-est i redefinició del PERI carrer Vic 25. posteriorment s’han anat tramitant un seguit de modificacions la Miralda, rectificació dels límits de la UA14, regulació dels solars del carrer Mercat, 10-14 i carrer Caldes, 3-5, i qualificació El 8 de gener de 2003 es va aprovar la MPGO sobre el puntuals. d’aparcament soterrani en sòl públic al carrer Mercat. canvi de qualificació de l’equipament sanitari-assistencial a administratiu de les antigues UA4b i UA5, el desdoblament El 7 de novembre de 1990 es va aprovar la MPGO sobre la requalificació com equipament sanitari assistencial del solar a El 26 de novembre de 1997 es va aprovar la MPGO sobre de les UA6 i UA10, formació de la UA15 Cine Montecarlo i la Unitat d’Actuació 12 i incorporació a la Unitat d’Actuació 11 l’ampliació del sistema d’infraestructures dels serveis urbans regulació dels usos provisionals de les UA7a, UA7b i UA7c. d’una segregació de solar qualificada com a sistema de jardí per a l’estació depuradora d’aigües residuals, l’establiment d’una reserva de sòl pel cementiri municipal, i qualificació com Totes aquestes modificacions queden recollides al “Text Refós local. a sistema d’espais lliures del camí de can Donadeu. de les normes urbanístiques del planejament general” aprovat definitivament el 20 d’octubre del 2005 i publicat al DOCG el El 13 d’octubre de 1993 es va aprovar la MPGO sobre la requalificació com aparcament soterrani en sòl públic de subsòl El 17 de juliol de 2002 es va aprovar la MPGO sobre la 27 de febrer de 2006.
El 12 de novembre de 2010 es va aprovar el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques (ARE) de l’àmbit del Vallès Oriental que incloïa el sector de Les Planes II al terme municipal de La Llagosta. Els AREs desenvolupaven nous sectors residencials amb la capacitat territorial adequada per polaritzar el creixement urbà i amb coherència amb les previsions del planejament territorial i urbanístic municipals, donant continuïtat als teixits urbans existents o previstos en els planejaments. El 15 de novembre de 2016 es va aprovar inicialment el Pla director urbanístic de l’eix riera de Caldes sud per a l’execució d’un centre d’activitat econòmica de caràcter supramunicipal aprofitant l’alta connectivitat territorial i la seva vinculació al Corredor del Mediterrani mitjançant la futura terminal logística intermodal del Vallès al terme municipal de La Llagosta.
CREIXEMENT URBÀ
> Plànol 1915
> Plànol 1956
> Plànol 1967
> Plànol 1981
Primeres traces
Ocupació lenta
Efectes del Pla Comarcal
Consolidació del teixit urbà
Al començament del segle XX, La Llagosta, que encara depenia del municipi de Sant Fost de Campsentelles, ja presentava uns primers eixos que donarien lloc a l’actual trama urbana:
A mitjans del segle XX La Llagosta ja s’havia independitzat de Sant Fost de Campsentelles (a l’any 196 provisionalment, i amb caràcter definitiu a l’any 1945), però el creixement es produïa d’una manera molt relaxada. Entre els anys 1950 i 1960 la població del municipi es va incrementar de 681 a 1.368 persones, és a dir, un increment de més del 100%.
A la dècada dels anys 60 es produeix un fort augment demogràfic que comporta un greu dèficit de serveis i comporta la construcció massiva d’habitatges en grans blocs de pisos com a conseqüència d’una manca de planificació urbanística coherent i d’especulació del sòl.
Als anys 80 la població de La Llagosta era superior a 12.500 persones, i això es veia reflectit en la consolidació del teixit urbà.
Les línies de ferrocarril de Barcelona a França i de Barcelona a Ripoll creuaven el territori que més tard seria el terme municipal de La Llagosta i generarien dos límits importants de la trama urbana futura. La carretera de Ribes (que més tard rebria el nom de N-152 i actualment correspon a l’avinguda 11 de setembre) va definir una de les orientacions clau en la trama urbana juntament amb la “carretera vella” o “camí antic de Barcelona a Granollers”, el traçat del qual coincideix amb l’antic camí real (actualment correspon a l’avinguda 1r de maig i carrer de Vic). Podíem trobar diverses edificacions disperses com el Mas Vaqué, l’Hostal La Llebre, Can Pallisseta, la caseta del Carril, Can Peregil. Però també trobàvem edificacions en filera com el Barri de Cases Blanques i el carrer del Capatàs, que van donar origen a una part important de l’actual trama urbana.
> d’esquerra a dreta: vol del 1956 (PNOA), vol de l’any 1965, vol de 1981
Al 1954 es van acabar les obres de la nova Parròquia de Sant Josep que definiria el nou centre del municipi al costat de la carretera de Ribes.
Per altra banda, la redacció del Pla Comarcal d’Ordenació de Mollet, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, La Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda a l’any 1961, que pretenia localitzar nous assentaments industrials a l’àrea d’influència de la ciutat de Barcelona, per donar resposta a la manca de sòl per a l’ampliació i creació de noves industries, dona lloc a un assentament industrial important entre el camí real i la línia de ferrocarril de Barcelona a França i suposa l’inici de l’expansió cap al riu Besós.
Tot i que no existia una figura de planejament com a tal que regulés el creixement urbà, sí que existia un primer plànol d’alineacions i rasants, en el qual es basa la trama actual, que recollia l’estructura rural primitiva i configurava algunes illes que generalment, es mantenen en l’actualitat.
En quant a traces rellevants, podem destacar l’obertura del carrer de l’Estació, com a resultat de la construcció d’un baixador a l’any 1968 a la línia de Barcelona a França, que fins a les hores no existia i que comportaria un nou punt d’accés al municipi de La Llagosta
En aquesta època el creixement del municipi es produeix en els terrenys delimitats per la riera Seca, la línia de ferrocarril de Barcelona a Ripoll i la carretera de Ribes, i es comença a creuar la carretera i mirar cap al riu Besós.
Durant els anys 70, la trama urbana havia sofert una complementació de les illes definides a partir de l’estructura rural primitiva. Aquest fet anava acompanyat amb la construcció d’edificacions plurifamiliars que generaven noves zones residencials com la Concordia i La Llagosta residencial que s’afegien a la Vecasa (dels anys 60) i continuaven amb el creixement del municipi capal riu Besós. La formalització de la carretera N-152 pel seu pas per La Llagosta, dona lloc a una fractura del municipi entre la part nord-est, que es correspon a les primeres traces, i la part nordoest, corresponent als nous creixements. També es pot veure com s’ha produït també una forta compactació en la trama del polígon industrial i l’aparició de l’Autopista A-II (actualment C-33) que fracturava els terrenys entre el ferrocarril i el riu Besós.
EL MUNICIPI EN L’ACTUALITAT
> Plànol d’estructura morfològica del municipi de La Llagosta
Estructura morfològica A l’estructura morfològica del municipi de La Llagosta es pot veure com el seu territori forma part d’una xarxa supramunicipal, la qual travessa el municipi definint uns eixos determinants i uns límits que esquerden el territori. Juntament amb aquestes infraestructures, també trobem altres infraestructures naturals que defineixen els límits locals: la riera Seca, la riera de Caldes i el riu Besós. La carretera de Ribes, actualment l’avinguda 11 de Setembre, el camí Reial, actualment l’avinguda 1r de Maig, i les dues línies de ferrocarrils esdevenen quatre eixos horitzontals que en major o menor mesura formen part a l’estructura principal del teixit urbà. La conversió de l’antiga N-150 en un passeigrambla, pacificant-la i integrant-la en el teixit urbà, ha permès la superació d’una greu ferida que han patit els veïns i veïnes de La Llagosta i generant l’eix més important del municipi. Generant una certa perpendicularitat amb aquests eixos horitzontals, es va entrelligant la trama urbana, d’una forma més obliqua a les traces més antigues a la part nord-oest i aconseguint una major ortogonalitat a les darreres actuacions de la zona nord-est cap al riu Besós. En aquest sentit vertical hi ha dos eixos primordials: la riera Seca (i els carrers de la riera Seca i Josep Montserrat que l’acompanyen) i el carrer de l’Estació. Estructura urbana vertical Estructura urbana horitzontal Equipaments i edificis de titularitat pública
Actualment, l’avinguda 11 de Setembre i el carrer de l’Estació esdevenen els dos eixos principals del municipi amb el seu punt de trobada a la plaça d’Antoni Baqué, on podem trobar la Parròquia de Sant Josep, la seu de l’Ajuntament i el mercat municipal. L’altre punt neuràlgic del municipi es troba al creuament del carrer de l’Estació amb l’avinguda 1r de Maig (antic camí Reial) tot i que actualment aquest seria un punt a millorar de cara al futur del municipi.
> Plànol dels buits urbans del municipi de La Llagosta
Buit urbà Tal i com es feia palès a la redacció del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana del 1986, La Llagosta havia patit un creixement en certa mida descontrolat degut a la poca precisió del Pla Comarcal d’Ordenació, que va tenir com a resultat una massificació a les antigues illes de l’estructura rural primitiva. La zona nord-oest del municipi, per sobre de l’avinguda 11 de setembre, presenta una malla de carrers relativament estrets i amb pocs espais oberts públics. Al 1977, gràcies a la mobilització dels veïns i veïnes del municipi, es va aconseguir reservar els terrenys situats entre el carrer de l’estació i el polígon industrial per a la creació d’un gran parc. Actualment, el Parc Popular és l’única zona verda amb una mida considerable que disposa el municipi. Amb un altre caràcter, també podríem considerar el passeig de l’avinguda 11 de Setembre com a zona verda vertebradora al teixit urbà. Al creixement urbà cap al riu Besós i la línia de ferrocarril de França, ja regulat amb el PGMOU del 1986, presenta un major nivell d’esponjament entre les edificacions.
Espais buits urbans
Finalment, La Llagosta té dos grans sectors lliures que es troben expectants de transformacions urbanístiques: l’ARE de Les Planes II i el sector de Can Xiquet. Ambdós requeriran d’una cura alhora de la seva implementació per tal de garantir una correcta relació entre buit i ple, per tal de dotar de noves zones verdes al municipi. Per altra banda, també s’ha de remarcar la gran densificació que presenta el polígon industrial, que a l’estar tan pròxim al teixit residencial, agrava la sensació de compactació de la trama urbana.
> Plànol de vegetació i equipaments de La Llagosta
Sistema d’equipaments i zones verdes La taca d’arbrat ajuda a percebre com són aquells buits urbans i a trobar aquells eixos cívics més importants del municipi. Tal i com era d’esperar, la part corresponent al teixit primigeni del municipi ofereix menys zones arbrades, degut a la seva alta ocupació del sòl i al calaix estret dels seus carrers. En canvi, les zones corresponents als darrers creixements, la vegetació es troba integrada a l’estructura urbana. També surten a relleu els tres passejos amb els que conta el municipi: a l’avinguda 11 de Setembre, al Passeig de Pintor Sert i el Passeig de Joan Miró. També es pot fer una lectura del carrer de l’Estació com a eix cívic important, que es recolza sobre el Parc Popular, tot i que podem observar com queda tallat amb el creuament amb l’avinguda 1r de Maig i no arriba a trobar-se amb l’avinguda 11 de setembre i ho fa d’una manera tímida amb l’estació de ferrocarril i el carrer Montseny. Finalment, el salpicat d’arbrat que trobem al polígon industrial serveix per reafirmar la idea d’un polígon antiquat, heterogeni i massificat. Arbrat Equipaments Teixit urbà
Si observem els equipaments, s’observa que no existeix una lògica que es relacioni amb l’estructura urbana del municipi. Sembla més aviat que s’han originat com a actuacions individuals i no per articular un sistema com a tal. Tot i això, sí que es pot apreciar un recolzament de certs equipaments sobre el carrer de l’Estació que recolza la idea d’aquest carrer com a eix cívic vertebrador de sistemes.
> Plànol de densitats del teixit residencial de La Llagosta
Edificis de I pis o més Edificis de V pisos o més Edificis de VII pisos o més Sòls privats no construïts
Densitat del teixit residencial A l’apartat anterior ja s’ha posat en relleu la gran densitat del sòl construït en sòl urbà. Però un altre aspecte a tenir en compte són les alçades de les edificacions, juntament amb el sistema d’espais buits de l’apartat anterior, per fer-nos una idea de com són les condicions dels carrers. A trets generals es pot afirmar, que la part més antiga, tot i tenir una major densitat en quant a sòl ocupat, les alçades no superen les quatre plantes d’alçada amb algunes excepcions en punts determinats i especialment a aquells edificis que es disposen sobre l’eix de l’avinguda 11 de Setembre. Per altra banda, els creixements posteriors al Pla General Municipal d’Ordenació Urbana del 1986 tenen una menor ocupació del sòl, però aquest factor ho contraresten amb edificacions de major alçada que arriben fins a les set plantes. Per sobre de les set plantes trobem la zona de la Vecasa amb blocs amb forma de barres de nou plantes i a La Pineda Fosca trobem tres torres d’habitatges plurifamiliars que també arriben a les nou plantes d’alçada. En contraposició, el sector de Les Planes I, que es troba al costat de la Vecasa, presenta unes edificacions de baixa densitat, amb edificis plurifamiliars de planta baixa més dues plantes, carrers amb prioritat invertida i jardins a les plantes baixes. Una altra zona de baixa densitat és la que es correspon als entorns de la Masia de Can Baqué, en el qual trobem d’habitatges unifamiliars adossades. En general no trobem grans alçades al teixit residencial, i les existents se situen en entorns amb poca ocupació del sòl. Per altra banda, al teixit primigeni amb una major ocupació del sòl, les alçades dels edificis són més baixes, generant així un cert equilibri.
NOVES MIRADES CONCLUSIVES
Conclusions
Com hem pogut veure, el municipi de La Llagosta no ha tingut durant molt de temps un projecte unitari de municipi, i ha anat creixent com a conseqüència d’accions individualitzades. En quant al teixit residencial podem trobar tres etapes de creixement, que es veuen reflectides a l’estructura del municipi i presenten diferents consideracions. La primera es correspon al creixement abans de les primeres figures de planejament, amb carrers estrets, illes massificades, amb pocs espais buits, amb edificis antics generalment d’alçades reduïdes. En aquest primer àmbit, les actuacions que es puguin realitzar consistiran en accions puntuals que esdevinguin una transformació del conjunt de l’ambit, especialment per a la creació de nous espais plaça que espongin la trama consolidada. La segona etapa corresponent al creixement posterior a la redacció del Pla Comarcal, el desenvolupament millora la qualitat en la proporció d’ocupació del sòl i en contraposició es produeix un creixement en vertical. Aquests àmbits corresponen a la consolidació del creixement municipal cap al riu Besós, i on cal actual és allà on es produeixen les relacions entre els diferents usos, com per exemple els edificis de la Becasa amb el polígon. A la tercera i última etapa de creixement, la qualitat urbana ha millorat considerablement, amb àmbits de baixa densitat, amb espais públics de qualitat i nous equipaments. En aquests casos, no seria necessari una transformació de calat, si no que el llenguatge utilitzat es pugui estendre a la resta del municipi. Els nous reptes que ha d’afrontar La Llagosta, consisteixen en generar aquestes actuacions de regeneració, que esdevinguin una estructura que englobi a tot el municipi, entenent les peculiaritats de cada trama, però que deixi de llegir-se com un creixement a cop d’oportunitat i s’entengui com un sistema unitari. El teixit residencial, el polígon, els espais verds, el tractament dels límits, i els eixos cívics han de convertir-se en les parts d’un organisme que treballa amb una lògica estructural, a on tots els actors dialoguin per tal de que aquest organisme funcioni.
Espais exclosos del teixit industrial Nou ús terciari. Façana de transició
Cap a un nou polígon
Teixit industrial En aquestes noves mirades, la transformació del polígon és un aspecte clau per a entendre el futur planejament de La Llagosta. Actualment, el teixit industrial del qual disposa el terme municipal de La Llagosta, consisteix en un polígon massificat, amb industries pesades i de forma generalitzada en un mal estat de conservació. Les naus no dialoguen amb els carrers, i no hi ha un llenguatge comú en la implantació dels edificis i es correspon amb un creixement per actuacions individuals. El polígon necessita una modernització generalitzada, tant en l’ocupació dels solars, com en el tipus d’activitats que es realitzan. La conversió d’algunes naus en nous equipaments, oficines, gimnasos, restaurants, showrooms, etc. formarian part de la transformació en els usos desitjada. De forma més concreta trobem unes altres aspectes a on caldria actuar d’una manera més decidida per part de l’administració local. Com seria la recuperació d’alguns espais els quals el teixit industrial ha ocupat, però amb la lògica estructural del municipi haurien de formar part del teixit urbà, en concret les naus que es troben a l’illa del Parc Popular i al solar de la CAPRESA (corresponent al P.E.R.I. La Miralda). Finalment, un altre punt decisiu en la transformació d’aquest polígon, es tracta d’aquelles naus que fan de transició entre el teixit industrial i el residencial. Que per mitjà del seu canvi d’ús
Tractament de límits Tot i que el polígon industrial està a tocar del teixit residencial, el tractament dels seus límits i les relacions que s’estableixen entre els dos teixits són temes sense resoldre al municipi de La Llagosta. Les diferents necessitats i moviments que generen els dos tipus de teixits, provoquen conflictes entre ells, convertint aquests punts de transició en una ferida per les dues bandes. Seguint una voluntat de transformar aquells aspectes que farien millorar la qualitat urbana i de la vida dels ciutadans i ciutadanes, i dintre d’un context de transformació general del polígon, es necessari incidir en aquests punts frontera entre els dos teixits. En aquestes façanes de contacte, s’hauria de potenciar aquells usos entesos com a terciaris, equipaments o de serveis, que
necessitant d’uns espais de gran mida, van lligats també a la vida diària del municipi, com per exemple restaurants, gimnasos, concessionaris, magatzems, supermercats, etc. Un exemple a on es produeix aquesta situació és al carrer de Girona, a tocar del Parc Popular. Tot i estar al costat d’un espai obert com ho és el parc, no existeix un diàleg entre els dos mons. Les naus industrials donen cabuda a activitats amb un caràcter dur, i és per això que al parc es van dissenyar uns monticles artificials per fer de pantalla per amagar el polígon a la població. Amb la potenciació de noves activitats al nou front, es podria arribar a aconseguir que el polígon formés part del dia a dia del poble, suprimint barreres i relligant els dos teixits. La creació d’aquesta nova façana del polígon, esdevindria en uns espais de transició amb urbanitzacions amb un caràcter més tou, esmenant el problema de límits existents.
Eixos cívics Com s’extreu dels anàlisis anteriors, el carrer de l’Estació te un gran potencial en quant a esdevenir un eix cívic molt important dins de l’estructura municipal.
estreta, amb una pavimentació dura i, a més, on la figura dels vehicles té un pes molt important, relegant al vianant a un segon ordre. Invertint l’ordre de prioritats, on el vianant sigui l’actor principal, i la plantació d’una línia d’arbrat que connecti els dos pulmons del municipi afavoriria a la lectura del carrer com un eix continu.
Tenint origen sobre l’avinguda 11 de Setembre a la plaça d’Antoni Baqué, punt on trobem la seu de l’Ajuntament i l’Església, el carrer de l’Estació es va obrint camí en direcció a Per altra banda, arribant a l’estació, veiem com el Parc Popular ha quedat escapçat per unes naus industrials que impedeixen l’estació de ferrocarrils. la seva arribada a l’estació de ferrocarrils. Això és un altre Durant el seu traçat, diversos equipaments es van recolzant exemple de l’absència d’una estratègia conjunta de municipi, i sobre aquest carrer, i també ho fa el Parc Popular, que es tracta el creixement per decisions oportunistes i unitàries. de l’espai verd més gran d’oci del qual disposa el municipi. El desplaçament d’aquestes naus es podria incloure en el Tot i així, avui en dia no podem entendre aquest carrer com replanteig necessari del polígon, per tal de permetre que el a un veritable eix cívic, ja que encara trobem trams que es Parc arribi a l’estació, afavorint el caràcter de centralitat del qual l’estació disposa, i a la vegada convertint el Parc Popular despengen d’aquesta lògica. en una peça decisiva a l’estructura del teixit urbà, com a part Fàcilment podem identificar dos punts crítics: el primer tram d’una estratègia de conjunt. entre l’edifici del mercat i el creuament amb l’avinguda 1r de El desenvolupament del sector de les Planes II, també permetria Maig, i el tram final abans d’arribar a l’estació. acabar de consolidar aquest eix cívic amb la construcció de El primer tram, ens trobem amb una secció relativament nous edificis que donarien una nova façana al nou parc .
BIBLIOGRAFIA
BARTALOT, J.; DAMIÁN, P.; LÓPEZ, J.L.; MEDIAVILLA, J.L.; RAMÓN, M.; SILVESTRE, B.; VALLDEORIOLA, T; Arrels de La Llagosta. Número 1. Ajuntament de La Llagosta. La Llagosta, 1997. BARTALOT, J.; DAMIÁN, P.; LÓPEZ, J.L.; MEDIAVILLA, J.L.; RAMÓN, M.; SILVESTRE, B.; VALLDEORIOLA, T; Arrels de La Llagosta. Número 2. Ajuntament de La Llagosta. La Llagosta, 1998. GARCIA-PEY, E. La Llagosta. Recull Onomàstic. Ajuntament de La Llagosta. La Llagosta, 1996. BARTALOT, J; GIMÉNEZ, A; Mirades. La Llagosta: passat, present i futur. Ajuntament de La Llagosta. La Llagosta, 2016 PLAN COMARCAL DE ORDENACIÓN de MOLLET, MARTORELLES, SAN FAUSTO DE CAMPCENTELLES, LA LLAGOSTA y SANTA PERPETUA DE MOGUDA. Barcelona, 1961. PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ URBANA, La Llagosta, 1985. TEXT REFÒS DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLANEJAMENT GENERAL, La Llagosta, 2006 TEXT REFÓS de la LLEI D’URBANISME de la Generalitat de Catalunya. Text consolidat amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012