EL RELLEU DE CATALUNYA Alumnes de 5è A - 1 Curs 2014-2015 Escola Torreforta TARRAGONA
1
EL RELLEU DE CATALUNYA EL RELLEU La superfície de la terra no és plana, te formes variades. Aquestes formes que podem veure a la superfície de la terra és el relleu. El relleu de la terra no sempre és igual. S’ha anat modificant amb el pas dels anys. El relleu geogràfic és la dimensió vertical de la superfície de la Terra. Quan està referit al fons del mar s'anomena batimetria. El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientació de les superfícies del terreny. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribució, i per tant l'agricultura i altres recursos naturals. En grans superfícies, el relleu també influeix en la meteorologia. Ambdós factors afavoreixen o dificulten la instal·lació de poblacions humanes en zones determinades.
UNITATS DE RELLEU •
SERRALADA: Conjunt de muntanyes.
•
DEPRESSIÓ: Porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.
•
TURÓ: Elevació no gaire alta de terreny. També n’hi podem dir puig o pujol.
•
•
•
•
MASSÍS: En geologia, un massís és una secció de l’escorça terrestre, que està demarcada per falles o fissures, àrees rocoses, o materials sòlids. ALTIPLÀ: Elevació de terreny amb una superfície més o menys plana. PLANA: És una àrea amb un relleu relativament pla. Les planes poden ser les restes de trets geogràfics molt més grans que han estat erosionats, com ara muntanyes o volcans. Segons l'extensió i els llenguatges locals, la plana és també anomenada pla o planell, tant en singular com en plural. CONCA: Zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten. 2
•
MUNTANYA: Elevació natural del terreny.
•
VALL: Terreny pla situat entre muntanyes.
UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA Catalunya és un país muntanyós. L’altitud mitjana és de 700 m sobre el nivell de mar. Les planes hi són escasses i estan esquitxades turons i pujols. Les principals unitats de relleu de Catalunya són: •
Serralades: Els Pirineus, Pirineu Axial, Prepirineus, Serralada litoral, Serralades de la costa, Serralada prelitoral.
•
Depressions: Depressió central, Depressió prelitoral.
•
Planes: Pla de Lleida, Pla de l’Empordà, Delta de l’Ebre.
3
LA COSTA CATALANA LA COSTA La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer, es solen dividir les costes en primàries i secundàries. • Les costes primàries són costes “joves” que es conserven en condicions similars des de l'estabilització del nivell de l'oceà des de l'última pujada. • Les costes secundàries són costes que han sigut modelades significativament per l'acció de les ones i altres processos marins després que el nivell del mar s'estabilitzara.
UNITATS DE LA COSTA •
GOLF: Porció gran de mar que s’interna entre dos caps.
•
CAP : Part de terra que penetra en el mar.
•
ILLA : Tros de terra voltant d’aigua per tots els costat
•
ISTME : Llengua de terra que uneix una península a un continent.
•
PENÍNSULA : Tros de terra envoltat d’aigua per tots els costats menys per un.
4
•
ARXIPÈLAG : Conjunt d’illes.
•
DELTA: formació geològica en la des embocadura d'alguns rius.
•
PENYA-SEGAT: Rocalla de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.
•
PLATJA: Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets.
PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA CATALANA La costa catalana té un total de 580 km de llargada banyats per la mar Mediterrània. La Costa catalana no és massa retallada, el Cap de Creus i el Delta de Ebre en són els accidents més importants. Podem distingir dos tipus de costa: • Les costes altes que són serralades que estan en contacte amb el mar format penya-segats. • Les costes baixes que són grans extensions de platges de sorra. Les principals unitats de la costa catalana són: • Els caps: Cap de creus, Cap de Salou, Cap de Tortosa. • Els golfs: Golf de roses, Golf Sant Jordi. • Els deltes: Delta del Llobregat, Delta de l’ Ebre.
5
ELS RIUS DE CATALUNYA EL RIU I LES SEVES PARTS L’aigua de la pluja flueix per la superfície terrestre. Els corrents d’aigua natural que forma són els RIUS. Els curs dels rius és el seu recorregut. Les aigües del riu actuen sobre el terreny, per on passen modificant i erosionant el dibuix de la muntanya per això diem que els rius dibuixen els paisatges, però no el dibuixen de la mateixa manera al llarg de tot el recorregut.
ELEMENTS D’UN RIU •
CABAL: Es la quantitat d’aigua que transporta un riu.
•
LLIT: Es l’espai per on s’escorren les aigües.
•
MARGE: Son les vores que queden als costats del llit del riu.
•
RÈGIM FLUVIAL: És el comportament del cabal d'aigua que duu un riu en terme mitjà cada mes al llarg de l'any. Depèn, doncs, del règim de precipitacions, però també de la temperatura de la conca (que determina la major o menor evaporació), del relleu, la geologia, la vegetació i l'acció humana.
•
VESSANT: Es un costat de la muntanya.
•
VALL: Es una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigua d’un corrent fluvial.
•
AFLUENT: Es un corrent d`’aigua que desguassa en un altre de més important.
•
RIBA: La vora del mar o d’un riu o llac. 6
•
CAPÇALERA: És on neix un riu.
•
DES EMBOCADURA: Es el lloc on un riu va a parar al mar, a un altre riu o a un llac.
•
•
•
MEANDRE: És un revolt molt pronunciat en un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera. CONCA: L’àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents. XARXA HIDROGRÀFICA: Es un territori que la formen el conjunt de les seves aigües superficials (rius, rieres, i llacs). Podem diferenciar diferents xarxes hidrogràfiques segons el seu naixement i segons on desemboquin.
PRINCIPALS CONQUES I RIUS DE CATALUNYA A Catalunya podem distribuir els rius en dos vessants: • El vessant atlàntic: és format pels territoris que recullen les aigües del riu que va a desembocar a l’oceà Atlàntic: La Garona. • El vessant mediterrani: el formen els territoris que recullen les aigües de la resta de rius catalans. Són els que van a desembocar a la mar Mediterrània: Fluvià, Ter, Tordera, Llobregat, Francolí i Ebre.
AUTORS EQUIP 1: ALBERTO, SARA, LAIBA, CAMILA EQUIP 2: MARINA, EDGAR, MARC EQUIP 3: FÀTIMA, MARTÍN, NOREDINE
7