EL RELLEU DE CATALUNYA Alumnes de 5è B Curs 2014-2015 Escola Torreforta TARRAGONA
EL RELLEU DE CATALUNYA EL RELLEU Les muntanyes i altres accidents geogràfics són el relleu de la Terra. Un accident geogràfic és qualsevol canvi de la superfície de la Terra: un riu, una muntanya, un cap, un golf... El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientació de les superfícies del terreny. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribució, i per tant l'agricultura i altres recursos naturals. En grans superfícies, el relleu també influeix en la meteorologia. Ambdós factors afavoreixen o dificulten la instal·lació de poblacions humanes en zones determinades.
UNITATS DE RELLEU •
SERRALADA : Conjunt de muntanyes.
•
DEPRESSIÓ: Porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.
•
TURÓ: Elevació no gaire alta de terreny.
•
MASSÍS: És una secció de l’escorça terrestre, que està demarcada per falles o fissures, àrees rocoses, o materials sòlids.
•
ALTIPLÀ: Elevació de un terreny amb una superfície més o menys plana.
2
•
PLANA: Terreny molt equilibrat. És una àrea amb un relleu relativa ment pla.
•
CONCA: La conca és l’àrea d’un terreny per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa.
•
MUNTANYA: Elevació natural del terreny.
UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA Catalunya és un país muntanyós. L'altitud mitjana és de 700 m sobre el nivell del mar. Les planes hi són escasses i estan esquitxades de turons Les unitats de relleu més importants són: •
• •
• •
Els Pirineus que a la vegada es divideixen en dues unitats: o El Pirineu Axial o i el Prepirineu. La Depressió Central. Les Serralades Costaneres o Litorals formades per dues serralades paral·leles a la costa, o la Serralada Prelitoral i o la Serralada Litoral; Entremig de les dues queda la Depressió Prelitoral Vora la costa hi ha la Plana Litoral.
3
LA COSTA CATALANA LA COSTA La costa es el lloc on la terra s’uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments en altres casos pot disminuir pels processos d’erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.
UNITATS DE LA COSTA • GOLF Porció gran de mar que s’interna entre dos caps.
CAP Part de terra que penetra en el mar. •
• ILLA Tros de terra voltat d’ aigua per tots costats.
ISTME Llengua de terra que uneix una península a un continent •
PENÍNSULA Tros de terra envoltat d’aigua per tots costats menj per un. •
• ARXIPÈLAG Conjunt de illes.
DELTA Formació geològica en la desembocadura d’alguns rius. •
PENYA-SEGAT Rocalla de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar. •
4
• PLATJA Una platja és una acumulació sobre la vora de la mar
de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones). El materials poden ser d'origen orgànic (restes d'esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgànic (procedent de la me teorització de roques). Les platges són estructures canviants que constant ment pateixen aportacions i pèrdues de materials.
PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA CATALANA La costa Catalana té un total de 580 km de llargada banyats en el mar Mediterrània . Podem distingir de dos tipus de costa. • Les costes altes que són serralades que estan en contacte amb el mar formant penya-segats. • Les costes baixes que són grans extensions de platges de sorra. Les principals unitats de la Costa Catalana són: •
Caps: Caps de creus, Cap de Salou, Cap de Tortosa.
•
Golfs: Golf de Roses, Golf de Sant Jordi.
•
Deltes: delta del Llobregat, delta de l’Ebre.
5
RIUS DE CATALUNYA EL RIU I LES SEVES PARTS L’aigua flueix per la superfície terrestre. Els corrents d’aigua natural que forma son els Rius. El curs del riu es el seu recorregut el recorregut del riu el podem dividir en tres parts curs alt, curs mig, curs baix.
•
Curs alt: el riu neix a les muntanyes, i en l’inici del seu recorregut l’aigua baixa a molta velocitat degut al fort pendent de la muntanya.
•
Curs mig: A mesura que el riu avança cap el mar o cap un altre riu, el terreny perd pendent, les aigües ja no circulen a tanta velocitat com en el curs alt.
•
Curs baix: a prop de la desembocadura el terreny és casi pla, amb poc pendent, les aigües circulen molt lentament.
6
ELEMENTS D’UN RIU •
•
CABAL: Es la quantitat d’aigua que porta un riu RÈGIM FLUVIAL: Es un corrent d’aigua que desguassa en un altre de mes important.
•
AFLUENT: És un corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important.
•
RIBA: Terra a la vora del mar o d’un riu.
•
CAPÇALERA: Es el lloc des del qual l’aigua origina un riu.
•
DESEMBOCADURA: És el lloc on un riu va a parar al mar, a un altre riu o a un llac.
•
MEANDRE: Es un revolt molt pronunciat en un curs d’aigua.
•
•
CONCA: És l`àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents. XARXA HIDROGRÀFICA: La xarxa hidrogràfica d’un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials rius, rieres i llacs.
7
PRINCIPALS CONQUES I RIUS DE CATALUNYA A Catalunya hi ha dues vessants: •
•
El vessant Mediterrani de Catalunya trobem tres xarxes hidrogràfiques: o
La xarxa Pirineu-Ebre: Ebre
o
Pirineu Mideterrània: Fluvià, Ter, Tordera, Llobregat
o
la Mediterrània: Francolí
El vessant Atlàntic nomes hi ha un riu que neix a Catalunya i desemboca a l’oceà Atlàntic: la Garona.
AUTORS EQUIP 1: NICOLE, SANA, KHALID, DIEGO, ZAKARIA EQUIP 2: LAURA, IMAD, MUSTAPHA, YOUSRA, ANAÏS EQUIP 3: MOHAMED, SOUKAYNA, PEDRO, ALBA, ADGI
8