CLIMA I VEGETACIÓ DE CATALUNYA Alumnes de 5è B Curs 2015-2016 Escola Torreforta TARRAGONA
AUTORS: EQUIP 1: FRAN, LAURA, HATIM i SIMON EQUIP 2: ALEX, PATRIK i SARA EQUIP 3: PAU, OMAR, YASMINA i FATIMA
1. EL RELLEU DE CATALUNYA EL RELLEU La superfície de la Terra no és plana, té formes variades. A mes es el conjunt de formes del terreny. Aquestes formes que podem veure a la superfície de la Terra és el relleu. El relleu de la Terra no sempre és igual, s’ha anant modificant amb el pas del anys.
PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU •
Muntanya: Elevació natural de terreny.
•
Serralada: Conjunt de muntanyes.
•
Vall: Terreny pla situat entre muntanyes.
•
Altiplà: Elevació de terreny amb una superfície més o menys plana.
•
Turó: Elevació no gaire alta de terreny.També n’hi podem dir puig o pujol.
•
Massís: En geologia, un massís és una secció de l'escorça terrestre, que està demarcada per falles o fissures, en àrees rocoses, o en materials sòlids.
•
Litoral: El litoral constitueix l'àrea de transició entre els sistemes terrestres i els marí.
2
EL RELLEU DE CATALUNYA Catalunya és un país muntanyós les planes hi són escasses i estan esquitxades de turons i pujols l'altitud mitjana és de 700 m sobre el nivell del mar. •
Pirineus: Es la unitat de relleu mes important perquè es una serralada de grans proporcions
•
Deprecio central: La deprecio central es una unitat de relleu que sesten entre els Pirineus
•
Serralades costaneres: Les serralades Costaneres son una unitat de relleu que sesten del NE al SO
3
2. LA COSTA CATALANA LA COSTA La costa és el lloc on la terra s’uneix amb el mar. Poden ser: •
Les costes altes: estan amb contacte amb el mar formant penya-segats.
•
Les costes baixes: son grans extensions de platges de sorra.
PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA •
Illa: Tros de terra voltat d’aigua per tots costats.
•
Península: Tros de terra envoltat d’aigua per tots costats menys per un.
•
Istme: Llengua de terra que uneix una península a un continent.
•
Cap: De terra que penetra en el mar.
•
Golf: Porció gran de mar que s’interessa entre dos caps.
•
Penya-segat: Rocalla de pendent bastant fort, tallat en lla línia de contacte entre terra i mar.
•
Platja: Es una forma de modelat o relleu que la geomorfologia.
•
Delta: Es un accident geogràfic format en la desembocadura d’un riu.
4
LA COSTA CATALANA La Costa catalana té un total de 558 km de llargada banyats per la mar Mediterrània. •
Golf: el golf de Roses, golf de Sant Jordi
•
Cap: Creus, Salou
•
Delta: Delta de l’Ebre, Delta de Llobregat
5
3. ELS RIUS DE CATALUNYA EL RIU I LES SEVES PARTS Els rius: L’aigua de la pluja flueix per la superfície terrestre. Els corrents d’aigua natural que forma són els rius. Les seves parts són: Afluent, vessant, desembocadura, conca, cabal, règim fluvial, riba, capçalera, meandre, xarxa hidrogràfica.
TERMES PRINCIPALS DELS RIUS •
L’afluent: És un corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important.
•
Desembocadura: És el lloc on un riu va a parar al mar, a un altre riu o a un llac.
•
Conca: L’àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluent.
•
Cabal: És una expressió que pot definir com l’aigua mínima.
•
Règim fluvial: És el comportament del cabal d'aigua en mitjana que porta un riu en cada mes al llarg de l'any.
•
Riba: Vora de la mar, d'un riu, d'un llac.
•
Capçalera: Sector més elevat d'una conca o vall fluvial o d'una glacera.
•
Meandre: El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera.
•
Xarxa hidrogràfica: La xarxa hidrogràfica d'un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials (rius, rieres i llacs).
6
ELS RIUS DE CATALUNYA Catalunya te dos vessants: El vessant mediterrani i el vessant atlàntic. •
Vessant mediterrani: Al vessant mediterrani de Catalunya trobem tres xarxes hidrogràfiques.
•
Vessant atlàntic: Només hi ha un riu que neix a Catalunya i desemboca a l'oceà Atlàntic: la Garona.
Les tres xarxes del vessant mediterrani són: •
Pirineu-Ebre: La formen els rius que neixen als Pirineus i aboquen les seves aigües al riu Ebre. Els seus rius són: La Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Segre i el Ebre.
•
Pirineu-Mediterránia: La formen els rius que neixen als Pirineus i aboquen les seves aigües a la Mar Mediterrània. Els seus rius són: El Fluvià, la Muga, el Ter, el Llobregat, l’Anoia i el Cardener.
•
Mediterrània: La formen els rius que neixen a la Serralada Prelitoral i desemboquen a la Mar Mediterrània. Els seus rius són: El Francolí, el Besós, el Foix, el Gaià i la Tordera.
7