CLIMA I VEGETACIÓ DE CATALUNYA Alumnes de 5è B Curs 2015-2016 Escola Torreforta TARRAGONA
AUTORS: EQUIP 4: GISELA, ELOY i FERDAWS EQUIP 5: ANDREA, MOHAMED i BRIAN EQUIP 6: RAUL, ANA i HECTOR
1. EL RELLEU DE CATALUNYA EL RELLEU Si ens hi fixem en la imatge, veurem que la superfície de la terra no és tota plana, sinó que té formes diferents. Hi ha unes parts més elevades que altres. Aquesta varietat de formes que té la superfície de la terra s’anomena relleu.
PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU •
Serralada: Conjunt de muntanyes.
•
Depressió: Es una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
•
Turó: Elevació no gaire alta de terreny. També n’hi podem dir puig o pujol.
•
Massís: Conjunt de muntanyes no alineades, de formes pesades i una altitud moderada, sovint format per terrenys antics
•
Litoral: A Catalunya es caracteritza per la diversitat de tipus morfològic i de paisatge. La costa s’estén al llarg de 826,5 km, entre el cap Falcó i el riu de la Sénia
•
Altiplà: Elevació de terreny amb una superfície mes o menys plana.
•
Prelitoral: La Serralada Prelitoral és una unitat de relleu a Catalunya. Forma part de les Serralades Costaneres. Se situa en paral·lel a la costa, però a una distància d'aquesta d'entre 30 i 60 km, entre el límit amb el País Valencià i l'Aragó i la Serralada Transversal.
•
Plana: És una gran extensió de terreny sense elevacions
•
Conca: L'àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
•
Muntanya: Elevació natural del terreny.
•
Vall: Terreny pla situat entre muntanyes.
2
EL RELLEU DE CATALUNYA Catalunya és un país muntanyós. L'altitud mitjana és de 700 m sobre el nivell del mar. Les planes hi són escasses i estan esquitxades de turons i pujols. •
Els Pirineus: Es la unitat de relleu més important perquè es una serralada de grans proporcions. A la part central s’enregisten els cims mes alts que sobrepassen els 3.000m.
•
El Pirineu Axial: El Pirineu Axial es la zona central de la serralada i se situa al nord de Catulanya. S’hi troben les altituds mes importants que arriben a sobrepassar els 3.000m.
•
La depressió central: Es una unitat de relleu que s’esten entre Prepirineu i les Serralades Costaneres. Aquestes terres son gairebé planes, amb grans valls i turons.
3
2. LA COSTA CATALANA LA COSTA La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Les costes poden ser: •
Les costes altes que són serralades que estan en contacte amb el mar formant penya-segat.
•
Les costes baixes que són grans extensions de platges de sorra.
PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA •
ILLA: Tros de terra voltat d’aigua per tots costats.
•
PENÍNSULA: Tros de terra envoltat d’aigua per tots costats menys per un.
•
ISTME: Llengua de terra que uneix una península a un continent.
•
ARXIPÈLAG: Conjunt d’illes.
•
CAP: Part de terra que penetra en el mar.
•
GOLF: Porció gran de mar que s’interna entre dos caps.
•
PENYA - SEGAT: Rocalla de pendent basant fort, tallat n la línia de contacte.
•
DELTA: El Delta és una formació geològica en la desembocadura d'alguns rius.
•
PLATJA: Una platja és una forma de modelat o relleu que defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
4
LA COSTA CATALANA El litoral català s'estén al llarg de més de 550 Km. La Costa catalana no és massa retallada, el Cap de Creus i el Delta de l' Ebre en són els accidents més importants. •
CAPS: Cap de Creus, Cap de Salou i Cap de Tortosa.
•
GOLF: Golf de Roses, Golf de Sant Jordi
•
DELTES: Delta del Llobregat i Delta del’Ebre.
5
3. ELS RIUS DE CATALUNYA EL RIU I LES SEVES PARTS Un riu es: És un corrent natural d’aigua que flueix amb continuïtat. Posseïx un cabal determinat i desemboca al mar. Les seves parts són: •
Curs alt: El riu neix a les muntanyes, i en l’inici del seu recorregut l’aigua baixa a molta velocitat, degut al fort pendent de la muntanya.
•
Curs mig: A mesura que el riu avança cap el mar o cap un altre riu, el terreny perd pendent, les aigües ja no circulen a tanta velocitat com en el curs alt.
•
Curs baix: A prop de la desemboca dura el terreny és quasi pla, amb poc pendent, les aigües circule n molt lentament.
TERMES PRINCIPALS DELS RIUS •
Conca: Àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
•
Vessant: És un costat de la muntanya.
•
Vall: és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent Fluvià.
•
cabal: un cabal determinat i desemboca al mar, en un llac o en un altre riu
•
regim fluvial: el règim pluvial és el comportament del cabal d'aigua que duu un riu en terme mitjà
•
afluent: Un afluent és un riu o torrent que aboca les seves aigües en un altre de més important
•
riba: vora del mar, d’un riu.
6
•
desembocadura: és el punt més baix d'un riu, bé sigui abocant al mar, a un llac o a un altre corrent d'aigua
•
meandre: un revolt molt pronunciat en un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes
•
xarxa hidrogràfica: La xarxa hidrogràfica d'un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials
ELS RIUS DE CATALUNYA Els rius de Catalunya son: El Fluvià, el Llobregat, el Francolí, El Gaia, el Ebre, El Cardener, El Segre, La Noguera Ribagorçana, La Garona, La Noguera Pallaresa, El ter, La Muga, El Foix, Anoia, El Besòs, La Tordera Al vessant mediterrani de Catalunya trobem tres xarxes: •
X. Pirineu-Ebre: L’Ebre, El Segre i el Noguera Ribagorçana.
•
x. Pirineu-Mediterrani: El Ter , El Llobregat, La Muga
•
x. Mediterrani: El Francolí, El Besòs, La Tordera, El Gaia, El Foix.
7