CERTAMEN LITERARI Curs 2013-2014 Escola Torreforta TARRAGONA
CICLE MITJÀ LLENGUA CATALANA
2
PRIMER PREMI
Hi havia una vegada quinze ratolins que no tenien casa ni menjar. Sempre acabaven en restaurants per robar el menjar. Kebabs, pizzes, minientrepans... fins i tot anaven a la brossa a buscar-hi les restes o el menjar mig podrit. Els ratolins van anar morint per culpa de la mala olor dels contenidors de brossa. Finalment van quedar només tres; Pep, Ton i Joan. Una nit, en Pep va veure la lluna al costat de totes les estrelles del cel. Potser per culpa de la gana va creure que es tractava d’una gran bola de formatge. Va cridar als seus companys: -Ton, Joan .... veniu, veniu ...... - Què passa? Van contestar tots dos. -He trobat menjar, és gratuït i per tota la vida !!!! Visca, visca, visca ..... van cridar tots tres. Veient la lluna es van sentir feliços de poder menjar formatge.
SIGNAT: Monster High Soukayna Loulidi 4-B
3
SEGON PREMI
De nit les cases s’apaguen els fanals s’encenen No trobes a ningú I ningú et troba Com quan corres ràpidament moltes coses passen per la ment i ho veus clarament Qualsevol objecte canvia d’aspecte Per fi ets a casa el passat passa.
SIGNAT : El caza Illyas El Melouki 4-B
4
CICLE MITJÀ LLENGUA CASTELLANA
5
PRIMER PREMI
Mi tierra es la ciudad donde he nacido. Mi ciudad está en Catalunya. En una de sus ciudades más bonitas y no muy grande. Con playas, museos, teatros, un puerto y una Catedral, monumento de la parte alta de la ciudad, y uno de los más visitados. El tiempo es muy bueno, suave en verano y en invierno, no hace mucho frío, aunque sopla bastante el viento. El nombre de mi ciudad? Tarragona, considerada patrimonio de la humanidad. Os explicaré otra cosa: Cuando llega la primavera es típico comer calçots, que son unas cebollas asadas con una salsa buenísima. Vale la pena conocer mi ciudad durante las dos fiestas más conocidas: Sant Magí en el mes de agosto y Santa Tecla en el mes de septiembre. Durante las fiestas se hacen exhibiciones de castells, auténticas torres humanas. Por todas estas cosas mes gusta mi ciudad.
FIRMADO: Griezmann PAU ORTEGA 3-B
6
SEGON PREMI
La Tierra es una pelota Tiene de vecina a una estrella llamada sol que le da luz y calor Sol es una bola de fuego Otra vecina se llama luna Con forma de queso y de gran belleza Le acompa単an las estrellas miles de puntitos que cuando los unes forman personas y animales.
SIGNAT : MP 5 DIEGO MAYOR 4-B
7
CICLE SUPERIOR LLENGUA CATALANA
8
PRIMER PREMI
La nit un bon moment per imaginar. Jugar dins el cos i dins la ment, per a mi és una llaminadura que no puc deixar de llepar. M’agrada la nit, sempre silenciosa. Abans d’anar al fantàstic món dels somnis, he de fer una feina. Des de fa anys sempre em deixo uns deures pel final del dia. No són res de l’escola, ni feines de casa, són encara més importants. He de deixar al vol els meus pensaments, ja siguin bons o siguin dolents. Els bons pensaments fan que me’n vagi al llit, satisfet i fan que al despertar-me estigui alegre i content. Pel que fa als pensaments dolents tan sols vull que desapareguin dins la foscor de la nit i que quan em desperti a l’endemà, hagin marxat.
SIGNAT : Estrella Sara Navarro 6-A
9
SEGON PREMI
Em passo el dia desitjant que arribi la nit. Perquè quan és de nit agafo el telescopi del pare, el poso al balcó i miro els estels. Aquesta nit m’he adonat que un estel s’il·luminava més que els altres. Començo a rumiar... em faig preguntes i més preguntes........ cada vegada són més absurdes!!!! Finalment decideixo investigar, busco per Internet i a les enciclopèdies, estic molt intrigada per quin és aquell estel? Arriba l’hora d’anar al llit i continuo pensant .... giro i giro el coixí, no puc dormir! Les preguntes segueixen dins el meu cap: què voldrà dir? Què significarà? .... m’espera una nit de preguntes
SIGNAT: Joanna Alba Santiago 6-A
10
ACCÈSIT
S’estava fent fosc quan vam arribar a la casa rural que havíem llogat per passar-hi el cap de setmana. Era una masia senyorial de principis de segle, amb uns grans finestrals que donaven a un jardí ample. Tot tenia un aspecte misteriós. Vam baixar de l’autobús, vam agafar l’equipatge i ben de pressa vam entrar a la casa en el moment en què s’estava fent fosc. Quan érem dins encara era més tenebrosa que de fora. Hi havia un gran rebedor i unes escales que duien a les habitacions. Quan pujava a la meva habitació, vaig veure una antiga vitrina. Al seu interior hi havia una vaixella amb la seva coberteria. No sé per què, però un calfred em va recórrer l’esquena. Expliquen que al poble, una setmana abans de Nadal, per la nit s’escoltaven sorolls dins aquella vitrina, diuen que l’ànima errant d’un majordom torna per aquelles dates a netejar la vitrina. Jo no m’ho creia fins que vaig fixar-me en què aquella vitrina lluïa i estava molt més neta que la resta de la casa. Sort que és estiu, que és juliol i que podrem passar el cap de setmana sense que em molestin uns sorolls estranys, o no?
SIGNAT : Míriam Maria Pilar Pérez 6-B
11
CICLE SUPERIOR LLENGUA CASTELLANA
12
PRIMER PREMI
Cada uno de los continentes del Planeta Tierra contenían un montón de ejemplares de la especie “Homus consumus”. Es decir, toda esa gente que contaminaba en exceso. Un día, la tierra no pudo aguantar más y enfermó. Los árboles se marchitaban, las cosechas y las plantas también y los animales iban muriéndose. La muerte era lenta, hasta que un día toda la población intentó llegar a un acuerdo. Este acuerdo consistió en que las fábricas cerraron durante dos años, se recogió toda la basura de todas las playas, se plantaron muchos árboles, se utilizó el transporte público y la bicicleta i se recicló toda la basura. El acuerdo se fue cumpliendo hasta que la tierra revivió, Así fue de generación en generación. Finalmente se anunció que el calentamiento global ya no existía. Este cuento se acabó y el viento se lo llevó, y cuando lo vuelva a encontrar te lo volveré a contar.
FIRMADO: Rafael Naïm Chaou 6-B
13
SEGON PREMI
Hace unos mil años, la Tierra estaba destruida, partida por la mitad. Hubo una gran guerra llamada la guerra del champiñón. Se llamó así porque se utilizaron armas nucleares que cuando explotaban hacían una inmensa nube en forma de champiñón. Todo empezó por una primera bomba, la más gigantesca, nadie sabe de donde salió. La radiación se propagó por toda la tierra. Los seres humanos con tanta radioactividad mutaron. Unos se convirtieron en cacahuetes, otros en verduras, y otros en chucherías. Algunas cosa que no tenían vida, la tuvieron. Sólo sobrevivieron un niño humano y su perro mágico. Dicen que el niño se llamaba Joke, era rubio y tenía un brazo robot. Y su perro Rito y que se había vuelto mágico después de comer una verdura. Y pasaron los años y la tierra no cambió, nadie se acordó de ella.
SIGNAT : Masoqueta Carlos Martínez 6-B
14
15