Treball final webquest by TERESA TORNÉ

ELS CLIMES D’ESPANYA Temps i clima El temps són les condicions de l’atmosfera a un lloc i a un temps determinat, i el clima són les característiques atmosfèriques que s’observen a una regió al llarg dels anys. Per exemple, si anessis de viatge a un país del nord d’Europa, segurament posaries roba d’abric a la maleta, perquè saps que allà el clima acostuma a ser més fresc i humit. Això no vol dir, que aquells dies no pugui fer sol i calor. El clima d’un indret està determinat per la seva situació a la Terra i per una sèrie de factors més locals que donen lloc a les seves variants. Per descriure el clima d’un lloc cal registrar-ne durant més de 30 anys els valors diaris d’algunsfactors meteorològics, com ara la temperatura i les precipitacions.

Factors que determinen el clima La Península Ibèrica està situada entre les latitud 36º i 43º nord que corresponen a un punt intermedi entre les latituds subtropicals i les de l'Europa temperada o oceànica. Els factors del clima són els que el modifiquen i aquests són de caràcter geogràfic: Latitud: Determina la zona climàtica en què es troba un indret. A la Terra es distingeixen les zones fredes, les zones temperades i la zona càlida. L’altitud.: Com més elevat és un indret, més fred hi fa i més possibilitats de precipitacions hi ha.

La distància al mar: L’aigua emmagatzema millor la calor que la terra. Els vents marítims suavitzen les temperatures dels llocs on arriba la seva influència. L’orientació: Determina que un indret estigui exposat a la radiació solar o no (solana o obaga). El relleu: La presència de serralades pot impedir la influència de vents humits i, a més, generar vents locals a l’altra muntanya, similars a les brises marines.

Els climes d’Espanya A Espanya, es donen els climes propis de les zones temperades, a més, en ser una zona amb grans muntanyes, al cim d’aquestes es dóna el clima fred de muntanya. D’altra banda, a les illes Canàries, que es troben més cap a l’Equador, es dóna un clima més càlid denominat Clima Canàries. El clima d’Espanya és molt variat. Aquesta complexitat és resultat de la gran extensió de la península Ibèrica, la seva situació geogràfica i el seu relleu. El territori peninsular es pot dividir de diverses maneres, quant als climes que es presenten:  en tres regions climàtiques: l’atlàntica, la mediterrània i la interior,  en tres zones, segons la humitat: humida, semiàrida i àrida,  en tres àrees per tipus de clima: marítim, oceànic, mediterrani, continental i de muntanya. Tot i la diversitat, el clima predominat és el mediterrani, caracteritzat pels hiverns temperats i els estius calorosos. A les regions muntanyenques les temperatures són mes extremes (a l’hivern), però les precipitacions sovint són abundants. A les illes Canàries, el clima és subtropical i majoritariament càlid tot l’any, tret de zones d’alta muntanya, on la temperatura, on la temperatura baixa a causa de l’altura, especialment els mesos d’hivern.

Els climogrames Els climogrames són gràfics de doble entrada en els quals es representen resumits els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada d’una zona al llarg d’un any. Es representen en valors mitjans de cada més de l’any tenint en compte els valors de precipitació atmosfèrica i la temperatura mitjana recollits al llarg de la darrera sèrie climatològica completa. En l'eix d'abscisses del climograma hi figuren els mesos de l'any i en l'eix d'ordenades de la dreta l'escala de les temperatures mentre que en l'altre eix d'ordenades, a l'esquerra, l'escala de les precipitacions. L'escala de precipitacions és sempre el doble que la de temperatures.

CLIMA I PAISATGE ATLÀNTIC Característiques generals: temperatura i precipitació El clima atlàntic es un tipus de clima de la Península Ibèrica i es localitza a la costa atlàntica, amb temperatures suau tot l’any. Els estius són frescos i els hiverns no gaire freds; la pluja és força abundant, sobretot a l’hivern, i la humitat sol ser bastant alta. Aquest clima es troba també a Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i Navarra. Els rius són molt curts i tenen un mínim al estiu i un màxim a l’hivern. Això fa que molts turistes pugin fer piragua, pescar... Alguns cops poden arribar a desbordar-se per culpa de les pluges catastròfiques a la tardor i a l’ hivern.

El paisatge: la vegetació El paisatge Atlàntic consta d’una vegetació rica i variada. En el bosc la majoria de arbres són: roures castanys, pins i eucaliptus. Desprès estan les falgueres, les molses, el falgueres, ginestes, bruc... que aquests se situen en el subsòl del bosc. En el paisatge Atlàntic no solament pot haver-hi boscos, també hi ha llocs com camps i prats naturals.

Els éssers vius: la fauna En aquest clima Es poden trobar diferents animals com : l’os bru, la guineu, el gall fer, l’àguila real, l’isard, el llop, la llúdriga, el gat salvatge, el ratolí, la llebre , l’eriço, el talp ratpenat orellut, la sargantana, el falcó pelegrí , escurçó, anguila, ocell de tempesta …

Recomanacions turístiques En el territori de Galícia, es molt celebre per els seus fantàstics paisatges, verds en els seus camps, i platejats en el mar com pes seus meravellosos edificis que van des de les pintoresques cases tradicionals fins les més importants joies monumentals. En Cantàbria sol haver-hi una temperatura normal, però en canvi en les terres més baixes tenen una temperatura molt més solejada on pots passejar tranquil·lament entre la natura. Santiago de Compostela té fantàstiques i meravelloses llegendes i històries que hem escoltat d’aquesta ciutat, la capital de Galícia, a la que arriba un dels més llargs i interessants camins de l’edat mitjana, el camí de Santiago, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Al país basc hi ha moltes sorpreses per gaudir com valls ocultes, milers de llegendes... Hi ha força muntanyes on pots fer escalada desde dalt de la muntanya i gaudir del paisatge. També hi ha rius i és treballa molt la ramaderia i la pesca. El lloc ideal per desconectar de la vida i relaxar-se.!

CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI LITORAL Característiques generals: temperatura i precipitació El clima Mediterrani es troba a tota la costa del Mediterrani peninsular, l’arxipèlag balear i les ciutats de Ceuta i Melilla. Es caracteritza per unes temperatures moderades, amb estius calorosos i hiverns suaus. Hi ha poques precipitacions i irregulars, sobretot a la primavera i a la tardor, però solen ser intenses perquè descarreguen molta aigua en poc temps. En canvi, l’hivern i l’estiu solen ser més secs, amb pluges aïllades i de poca intensitat.

El paisatge: la vegetació En la vegetació del clima Mediterrani litoral hi ha arbres de fulla perenne com els pins, l’alzina i l’alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca dels quals els més destacats són l’avellaner i el roure.

En el bosc abunden els pins en les zones més altes i castanys i roures en les zones més baixes. En el sotabosc creixen les carrasques i el bruc, junt a petits arbusts d’espècie aromàtiques, com la farigola i el romaní.

Els éssers vius: la fauna Els mamífers més representatius són: porc senglars, cabra salvatge, rabosa, teixó, ginesta, mostela, conill, eriçó comú, liró caretó, musaranya comuna i rat-penat. Entre els amfibis podem trobar: galibat o ofegabous, gripau d’esperons, gripau parter ibèric, gripau comú i granota.

En quant als rèptils podem trobar: sargantana cuallarga i colobres de ferradura, bastarda i l’escala. Les aus constitueixen el grup més interessant i abundant, destacarem: gaig, estornell, abellerol, oriola, oreneta daurada. Rapinyaires diümes: àguila reial, àguila perdiguera, àguila calçada, astor i falcó pelegrí. Rapinyaires nocturnes: gamarús, mussol real i mussol xic.

Recomanacions turístiques Costa daurada: Recomanem aquest clima perquè les temperatures són suaus tant a estiu com a l’hivern. Hi ha moltes platges i es pot gaudir molt a l’estiu. A l’hivern es pot anar a veure els romans a Tarragona. En aquest clima podem trobar moltes costes com la Costa Daurada que gaudeix d’un clima típicament Mediterrani, amb unes temperatures suaus a l’hivern i uns estius càlids amb escasses pluges. L’orografia fa que el clima sigui estable, ideal per gaudir tot l’any d’activitats a l’aire lliure, ja que les temperatures oscil·len entre els 14 graus mitjana a l’hivern, i a l’estiu entre 21 graus i 29. Cartagena: Cartagena és una ciutat i municipi espanyol situat junt al mar Mediterrani en la regió de Múrcia. Compta amb 214.165 habitants. Hi ha una predominança dels ombroclima càlids i semiàrid, amb una gran extensió del pis termomediterrani, una variada geologia i una diversificada geormofologia. El clima de la zona es defineix com subtropical mediterrani àrid o subàrid, d’abric topogràfic. Podeu anar a la platja a disfrutar, anar a les tendes, de tot i para tots: comptes amb tantes opcions d’oci que no sabràs de triar.

CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI CONTINENTAL Característiques generals: temperatura i precipitació El clima mediterrani o clima temperat amb estiu sec, el trobem a tot Espanya excepte en el nord i les Illes Canàries. Les temperatures són altes a l’estiu i suaus a l’hivern. Les precipitacions són escasses i desigualment repartides al llarg de l’any, entre 400 i 600 mm. Les pluges arriben a un màxim a la tardor i un mínim a l’estiu.

El paisatge: la vegetació La vegetació associada a aquestes zones es el roure de fulla petita i algunes coníferes com el pinsap en el sur. Les frondoses mediterranies més desarollades són l’alzina i l’alzina surera. L’alzina soporta millor la sequera i les temperatures extremes. L’alzina surera soporta millor unes condicions climátiques moderades, localitzant-se en unes zones pròximes a la costa. També es troben molt extenses algunes varietats de coníferes per la seva resistència a la calor.

Els éssers vius: la fauna La fauna mediterrani continental, es rica i variada i inclou tot tipus d’animals. Guineus, cabres salvatges, rapinyaries, esquirols rèptils poblen el bosc mediterrani i creen ecosistemes molt rics, encara que la mà de l’home fa que la vida d’algunes espècies estigui notablement amenaçada, com el linx i, en altres mesures, els rapinyaires i animals caçadors . L’ecosistema de bosc mediterrani és molt sensible a la desertització si es destrueix la seva coberta vegetal.

Recomanacions turístiques Per els turistes es interessant conèixer el bioclima del Bages perquè es veuen mes éssers vius i hi ha mes vegetació i quan han d’anar a veure- ho la gent agafa un autocar i passa per tot el camp i també es veuen els animals i quan veuen els animals els turistes poden baixar de l’autocar i fer-hi fotos o estar amb ells. A Extremadura també hi ha un camp que es molt més gran i bonic on també es pot anar amb autocar i estar amb els animals però aquest camp es diferent perquè es més gran i esta molt millor i amb els animals pots estar mes temps. Els parcs mes bonics d’Extremadura son:Cornavol i Montragúe. A Extremadura també hi ha una gran quantitat de museus i llocs culturals per visitar. A Madrid també hi ha museus molt bonics com per exemple: Museu Reina Sofia, Museu Soralla, Museu Nacional Del Prado... També hi ha parcs naturals com per exemple: Cumbre, Circ i llacunes de Peñadara.

CLIMA I PAISATGE D’ALTA MUNTANYA Característiques generals: temperatura i precipitació El clima de la muntanya és més fred i humit que el del pla, ja que la temperatura descendeix a un ritme aproximat de 5ºC cada 1 km d’altitud i les pluges van augmentant amb l’alçada, a causa de l’anomenat “efecte pantalla”. És freqüent trobar en les zones muntanyoses vessants més humids (exposades a vents humids), en front de les més seques, en les que aquests mateixos vents han perdut la humitat per elevació i tendeixen a absorbir l’existent a terra, fenomen conegut com ”efecte foehn”, fenomen que es produeix als Pirineus, on la seva vessant nord és més humida que la vessant del sud. Trobem clima d’alta muntanya al Principat d‘Astúries , Cantàbria, Catalunya, els Pirineus, i part de Aragó. Les muntanyes rocalloses reben una quantitat moderada de precipitacions en forma de pluja, sobretot els mesos d’hivern.

El paisatge: la vegetació La vegetació a la muntanya apareix de forma esglaonada o en pisos. En els pisos inferiors podem trobar vegetació similar a la del pla, a mesura que puja van apareixent espècies més resistents al fred les ultimes espècies arbòries apareix la prada alpina seguida dels roquissars i fins i tot la neu perpètua. Les praderies cobreixen el nivells inferiors i donen pas a grans boscos de coníferes. Per sobre de la zona arbrada s’estenen pastures i arbustos aïllats. Els cims dels pics tenen escassa vegetació i alguns estan coberts de neu i gel durant durant tot l’any.

Els éssers vius: la fauna A les muntanyes la fauna es força abundant. Als Pirineus hi viuen animals adaptats al fred i a la neu, com els isards, les llúdries i els gats salvatges. Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pigot negre. A les zones muntanyoses de menys altitud i cobertes de boscos hi ha senglars, guineus, conills, esquirols... Pel que fa a ocells, cal esmentar els falcons, els mussols i les òlibes.

Recomanacions turístiques Les zones d’alta muntanya es troben sobretot a Cantàbria i a Astúries, dos llocs preciosos per visitar durant tot l’any. També a la part central Pirenaica a Catalunya i part d’Aragó. Esquiar, les rutes caminant, els miradors...Tots són avantatges. Tot és qüestió del lloc on vulguis anar: Cantàbria: La serralada Cantàbrica és sens dubte un meravellós paradís natural que es troba en un molt bon estat de conservació. Les dependències estatals es preocupen per la protecció d’aquest ecosistema que alberga a centenars d’espècies diferents de fauna i flora. Si un es troba visitant les regions d’Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, definitivament no voldrà perdre’s de conèixer un lloc tan fascinant com aquest. Queda absolutament clar que aquesta és una destinació per tots aquells que gaudeixin de l'ecoturisme, però també per aquells que volen gaudir d’un moment en pau amb la naturalesa al seu estat més pur i bell.

Pirineus: Ja ha començat la nova temporada d’aventura del 2011 per als caps de setmana de març i abril. Per les teves vacances d’aventures als Pirineus us recomanem l’Alberg “refugi de muntanyes de Riglos “ o les cases rurals “Mallos de Aguero”. Rafting, hidrospeed, open kayak,c ursos de piragua, barraquisme o descens de barrancós o canyons, puenting, paint-Ball amb un camp de joc nou, senderisme, viàs ferratas, arborisme, i molt més!!! Es molt divertit només cal provar-ho per saber-ho,i es perfecte per anar ha esquiar. Aragó: Vall de Añisclo unes entrades naturals del Parc Nacional d’Ordesa i mont Perdut. Delit de pescadors i esportistes d’aventura a riu, a més podem contemplar gorges naturals com la de Escuaín. Des del Vall d’Añisclo és poden fer innombrables excursions tant dins del parc com pels voltants. El cañó d’Añisclo, propi per ruta de senderisme, es uns dels paratges més espectaculars d’Aragó. Una profunda gola que és producte de una intensa acció erosiva primer glaçera i més tard fluvial per part del riu Bellès. Nombroses i vertiginoses cascades, un frondós i ben conservat bosc i la sensació d’estar en un lloc únic, van ser raons més que suficients per a incluirlo al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut en els anys 80. Catalunya: A Catalunya hi ha una riquesa d’arquitectura gairebé incomparable, des de la ruta dels monestirs i esglèsies romàniques o els barris medievals de Girona, Vic o Besalú fins als pintorescs pobles blancs. A més dels magnífics monuments que permeten conèixer el llegat històric i cultural de Catalunya, el país és un paradís per als amants de la natura i els aficionats als esports i gastronomia.

Astúries: El perfil d’Astúries, agrest i muntanyós, els seus pics nevats, el seu relleu àsper... les mateixes característiques que van complicar la invasió en el pasat són avui un allicient de primer nivell per als visitants que venen, disposats a lliscar per les pistes de les nostres estacions d’hivern. Es la cara més blanca d’Astùries una comunitat que porta molts anys practicant esquí.I res millor que una casa rural per pasar les vacances a Astúries com per exemple: la Pumariega, la Costicia, la casa del Campo, solafuente, casa Jesusa, la Cuesta... Escollir un i estar-se bé sol o en companyia disfrutant d’aquest paradís natural!!

CLIMA I PAISATGE SUBTROPICAL ÀRID Característiques generals: temperatura i precipitació El Clima subtropical àrid es dóna en algunes zones de las Illes Canàries, principal-mente a la costa de les illes, en el sur de Gran Canaria yTenerife, per baix de la costa 400 m y en Lanzarote y Fuerte ventura. La temperatura a les Illes Canaries a l’estiu és molt alta, perfecta per banyar-se a la platja i gaudir. I a l’hivern és molt suau, i plou molt poc.

El paisatge: la vegetació Las illes Canarias per la seva situació latitudinal, condicions climàtiques y per el seu caráter volcànic, tenen un paisatge vegetal diferent al peninsular. El clima fa que hi hagi una zonació vertical, es a dir, que la vegetació es distribueixi en forma de cinturons al voltant de les illes. A ran de mar trobem les tabaibes o regons de vegetació halófila (principalment cactàcies). Les illes Canàries per la seva situació latitudinal, condicions climàtiques i pel seu caràcter volcànic, tenen un paisatge vegetal diferent al peninsular.

Els éssers vius: la fauna La fauna de les illes Canàries presenta una completa diversitat degut a dos factors determinants, insularidad y clima. Hi ha una gran varietats de camaleons, sargantanes, llangardaixos i iguanes i de peixos a les costes canàries,

com mínim hi són el peix vermell, la gambúsia, el blackblass el guppy i la carpa. Les aus són els que més especies endèmiques aporten e la fauna canària com els ocells mosquiters o el pinzón azul del Teide o la paloma turqué.

Recomanacions turístiques Tacoronte, es famós pels seus vins negres, és una vila àgricola pintoresca amb fèrtils, camps de vinyes i en contrasts amb impressiónants penya segats en les seves costes. Parc Nacional de la caldeléra de taburriente (La Palma ), Parc nacional de Garajonay (la Gomera), Us recomanem que vingueu a les illes Canàries. Us ho passareu molt bé a les platges, les piscines dels hotels, les habitacions dels hotels, el menjar, tot, tot. Veniu que us ho passareu super bé. I si teniu fills us regalem 4 entrades per al Lloro Parc i també hi ha una oferta que si entres una vegada al Lloro Parc us donen una altra entrada per a un altra parc, per al Siampark.

EL CANVI CLIMÀTIC Que es el canvi climàtic El canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics com la temperatura, les precipitacions i els núvols.

Causes del canvi climàtic Les causes del canvi climàtic són: ● Reducció de la capa d’ozó, que és una capa que ens protegeix dels efectes nocius d’algunes radiacions solars. ● L’efecte d’hivernacle que es l’escalfament de la Terra. Uns científics pronostiquen un escalfament progressiu, basant-se en l'augment de les temperatures, i l'efecte hivernacle provocat per l'augment del CO2 i la reducció de la capa d'ozó, que podria portar a la Terra a una situació atmosfèrica semblant a la de Venus.

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d' efecte hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simplista, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). En cremar carbó, gasolina, gas natural o en incendiar-se un bosc, es produeix un gas, el diòxid de carboni CO2. Aquest gas es mescla amb l'aire i forma una capa que deixa passar la radiació solar però no deixa sortir la radiació en forma de calor. En conseqüència, la Terra s'escalfa: és l'efecte hivernacle.

Efectes del canvi climàtic Si la Terra s'escalfa massa, els gels polars es poden desfer i pot augmentar el nivell d'aigua dels mars i oceans, amb la qual cosa moltes poblacions de són a ran de la costa podrien veure’s afectades i, fins i tot, desaparèixer. Un altre efecte es produeix sobre el desenvolupament normal de les estacions, que poden variar quant a les seves característiques habituals i, fins i tot, desplaçar-se en el temps. Això podria provocar la desertització d’algunes regions dels planeta Terra amb el conseqüent perjudici per als éssers vius que hi viuen.

Possibles solucions L'única solució per acabar amb l'efecte hivernacle, és principalment tractar d'acabar amb les emissions dels gasos de CO2. Com que alguns d'aquest gasos acumulats en l'atmosfera de la terra són generats per les activitats agrícoles, hi ha microorganismes que els absorveixen encara que tots no ho fan, el sòl llavors es converteix en un acumulador d'aquest gasos en l'atmosfera.

Doncs, crec que podríem plantar arbres que creixen d'una manera un poc accelerada i una vegada que han crescut els traurem i els llencem en un lloc apartat fent com una mena de "paperera" de deixalles. Perquè així mentres hi ha arbres que esten en creixement i van eliminant el CO2 els altres que estan com deixalles enterrats al terra fan el mateix ja que absorveixen els gasos que es van acumulant al sòl.

A part d'aquesta possible solució el primer que s'ha de fer es que els polítics i els cosumidors es posin d'acord per a reduir el consum d'aquest productes agrícoles i altres com aerosols, entre altres.

Autors: EQUIP 1: Javi, Eva, Ihssane, Amen (Els climes d’Espanya) EQUIP 2: Irene, Laia, Daniel, Anabel (Clima i paisatge atlàntic) EQUIP 3: Paula, Tatiana, Raül, Rubén (Clima i paisatge mediterrani litoral) EQUIP 4: Nekane, Steven, Lamyae, Nora (Clima i paisatge mediterrani continental) EQUIP 5: Samira, Blanca, Chaymae, Hassana (Clima i paisatge d’alta muntanya) EQUIP 6: Ismael, Andrea, Ariadna, Àlex (Clima i paisatge subtropical àrid) EQUIP 7: Oulaya, Judit, Sigfrid (El canvi climàtic)