Un conte poc il·lustrat
Dani Aguilar, Àlex de Jesús i Mark Brumwell Sargantanes, 5è
Hi havia una vegada tres amics que vivien junts i eren jugadors professionals de vídeo-jocs. Vivien en un prat, però com que eren tan famosos tenien electricitat. En canvi les altres cases no en tenien, per això ells van fer una central elèctrica i tothom tenia electricitat. Els nois es deien Àlex, Billy i Mark. El seu joc preferit era Minecraft i Clash of clans. Tenien unes espases especials. Un dia va venir un senyor estrany i els van robar les espases. Aleshores l’Àlex va dir: - Torna el que has robat! - No!!!!-va dir el senyor. –No us ho tornaré - Torna-ho!!! I com et dius??? – va preguntar en Billy - He dit que no!!! I em dic Herobrine- va contestar L’Herobrine va crear un portal estrany, va saltar dins i es va transportar a una altra dimensió. - On ha anat???- va preguntar el Mark. - Ha anat a una altra dimensió- va respondre l’Àlex. - A una altra dimensió?! I l’Àlex va dir: - Jo vaig a atrapar l´Herobrine. Algú ve amb mi? - Jo també vinc- va respondre el Billy. - Jo no - va dir en Mark. - Llavors ho haurem de fer per força- va dir l´Àlex. El van arrossegar fins el portal i ells també es van transportar. Quan van arribar a l’altra dimensió es van quedar bocabadats. Fins i tot el Mark es va quedar bocabadat. - On som?- preguntar l’Àlex - No ho sé, però jo vull tornar a casa. - No siguis tan negatiu, Mark. I on som, Billy?- va demanar l’Àlex - Crec que estem dins d’un videojoc- va contestar en Billy. - Però, a quin? - Al Mario Bros- va respodre en Mark. - Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, clar, home, pels bitxos marrons- va explicar en Billy a l’Àlex. - Llavors el nostre objectiu es matar el Bauser, però esta molt lluny- va dir el Mark. - Fem trampes- va proposar l´Àlex. - Com?! - Passant pel costat els dolents. No es pot, però nosaltres sí, perquè som persones reals i ells no. Ho enteneu?- els va preguntar l’Àlex. -Sí, ara ho entenem - van respondre en Mark i en Billy.
I llavors van fer trampes i van arribar on era el Bauser. Van entrar i es van trobar a l’Herobrine!!! Va dir: - Ha,ha,ha,ha,ha,ha,ha,ha, heu passat al meu joc, però ara heu de matar al temible Bauser. Per cert, no podeu fer trampes i el Bauser us destrossarà, i vosaltres no podreu matar-me, hahahahahahaha!!! - Això ho somies, et matarem sí o sí- van dir els tres nois - Ara ho veurem- va contestar el Bauser L’Herobrine se’n va anar, i els nois van començar a lluitar. Va ser una lluita èpica, fins que el Bauser es va rendir. Contents i satisfets van pujar damunt d’ell i van cridar: “Visca!!!” Però de cop i volta va sortir l´Herobrine i van dir: - Què fas aquí??? - Res, només us vinc a dir que he millorat el portal a un altre dimensió i si voleu les espases haureu de passar pel portal. Ha,ha,ha,ha,ha,ha!!! I l’Herobrine va fer aparèixer un altre portal i es va teletransportar a un altre dimensió seguit dels tres nois. Quan van arribar a l’altre dimensió els va caure un barril a sobre. Van mirar cap amunt i van veure un mico boig que volia bananes i també capturar-los a ells. Els nois van comprendre que estaven al joc de Donkey Kong. Van pujar per les escales fins a dalt de tot i el mico va caure per les escales, els nens el van intentar salvar però no van poder. Va caure a terra i no el van tornar a veure. - Caca, ara no podrem saber on és l’Herobrine!!!- va exclamar en Mark, enfadat. - No t´enfadis, Mark- va dir l’Àlex. - D’acord, d’acord... De sobte es va sentir un soroll que venia del Donkey Kong. Va començar a levitar i va explotar. Es va transformar en un portal i es van quedar mirant-lo. Van entrar al portal i es van trobar en una dimensió quadrada on hi havia un follet atrapat en una gàbia de ferro. El follet els va dir: - Sisplau, ajuda, estic atrapat, salveu-me! El trio de nens van estar parlant i van decidir que el salvaven. Però la gàbia era de ferro i no la podien obrir. El follet va explicar: - En aquell quadrat hi ha una pic per trencar els barrots de ferro. així jo podré sortir i us podré ajudar. - Val, ara et salvem- va dir l’Àlex. I així ho van fer, van salvar el follet. I ell els va dir: - Gràcies. Ara us ajudaré, en què voleu que us ajudi? - A tornar a casa- Va tallar en Mark
- No, Mark, no tornarem a casa fins que reduïm a zero al Herobrine i ens torni les espases- va dir el Billy. - Voleu matar l´Herobrine? Doncs jo també- va dir el follet. Com que m’enteneu, us donaré armadures de ferro i espases de diamant, però només tinc dues proteccions de pit i una de diamant. Qui es el líder del trio? - Jo- va dir l’Àlex - Molt bé, ara poseu-vos l’armadura i després anirem a cavall, que també tenen armadura, a l’amagatall de l´Herobrine i el reduirem – va dir el follet I així va ser, van agafar els cavalls i van anar fins el amagatall de l´Herobrine i quan van arribar van veure un munt de bruixots. L’Herobrine era dalt d`un turó girat d’esquena i rodejat de lava. L’Herobrine va dir: - Per fi m’heu trobat i heu salvat al traïdor del follet, us ha dit el seu nom? - No –va dir en Billy - Doncs es diu Pepa Pig. - Prrrrrr, qué nom mes ridícul – va contestar en Mark - Mark, pobre Pepa Pig, sé que té un nom ridícul, però pobre!- va dir l’Àlex - Aixó, pobre Pepa Pig- va repetir en Billy - Val, ja no me’n riuré més de la Pepa Pig. - Pareu de discutir, ja!!! Sóc conscient que tinc un nom ridícul, no cal que discutiu perquè el meu nom sigui ridícul. - Pareu! em voleu desintegrar? Doncs lluiteu, i primer contra els meus bruixots. I així ho van fer, van lluitar i els tres xavals van matar els bruixots i van acabar molt cansats, però Pepa Pig era màgic i va fer que els nois es refessin i no estiguin cansats. L’Herobrine va començar a riure i va dir: - Ah, els meus bruixots lluitaran per mi, jo no. Si sobreviviu haureu de lluitar contra mi però, ji,ji,ji,ji,ji, això mai passarà, ja,ja,ja,ja,ja,ja ja,ja! Va haver-hi un silenci absolut i l’ Herobrine va desaparèixer. Van començar a lluitar. Va ser una altra lluita èpica, fins que els xicots van llençar a la lava tots els bruixots i es van cremar Cansats, estaven esperant que sortís l’Herobrine i que acabés aquell malson. Al fi va aparèixer l’Herobrine i els tres xicots li van dir enfadats. - Saps què farem, oi, Herobrine? Ara et reduirem a zerooo! - Eh, no, no, no, no, no, això no passarà perquè ho faré jo abans! Va haver-hi encara una altra lluita èpica (mes èpica que la lluita dels bruixots) fins que l’Hereobrine estava molt dèbil i va dir, suplicant: - Pareu, pareu, em rendeixo. - Doncs torna’ns les espases. – va dir l’Àlex - Nooo!- va contestar l’Herobrine - Que ens les tornis!!! Van cridar els tres xicots, incluida la Pepa Pig -Noooooooooo!!!- I li va sortir unes ales màgiques. Ells van mirar bocabadats. Va començar a volar i la Pepa Pig va dir:
- Ja,ja,ja, típic de l’Herobrine, les vostres armadures també tenen ales màgiques, només heu de prémer un botó que hi ha a la vostra armadura - On és el boto? –van preguntar els tres nens - Està a els vostres samarretes- va contestar la Pepa Pig - D’acord. –va dir en Mark Van pitjar el botó i els van sortir unes ales màgiques i van començar a lluitar contra l’Herobrine (aquesta era la lluita de veritat, veritat) A l’Herobrine se li van trencar les ales i va caure a la lava i es va cremar. Va sortir un arc de Sant Martí gegant i també un portal de tornada a casa. - Per fi! –va dir el Mark - Però, i les espases?- va preguntar en Billy - Aquí les teniu- va contestar el follet- les he recuperat abans que es cremessin. - GRÀCIES, PEPA PIG!!! - De res, de res Els tres nois es van acomiadar del seva amiga i van tornar cap a casa. - Espereu! - va cridar la Pepa Pig -vull anar amb vosaltres. - Molt bé, vine amb nosaltres. - Guay . Tots quatre va passar per el portal fins arribar a casa . - Aquí viuràs tu, ara. - D’acord. Aquella nit ja no hi havia perill i podien descansar en pau, però potser d’aquí uns anys torna a haver-hi un nou perill... Ju,ju,ju,ju, això ningú ho sap.
Els saltadors de vídeojocs Hi havia una vegada tres nens que tenien espases màgiques. Eren els millors en videojocs. Un dia un senyor estrany els hi va robar les espases . Ara què faran? Com recuperaran les espases? Això ho descobrireu dins del conte...
Àlex de Jesús Va néixer a l’Hospital De Barcelona el 31 de maig del 2004. És estudiant de 5è a l’escola Orlandai. Té un gat. Les seves aficions són jugar a Minecraft i a bàsquet .
Dani Aguilar Vaig néixer a Barcelona el 4 de gener del 2004. Vaig a l’escola Orlandai. M’agrada molt jugar al Minecraft i a futbol amb normes. Tinc dos gossos; un es diu Sònic i l’altre Gordo.
Mark Brumwell Vaig néixer a Dubai al 12 de maig del 2004. Vaig a l’escola Orlandai. M’agrada molt jugar a Minecraft i al pilla pilla amb els amics. Tinc dues gosses i dues gallines.