Asun Milia i Martina Dot Sargantanes 5è
Hi havia una vegada un cavall que es deia Spirit, i vivia a la muntanya al costat d’un prat amb la seva família. Quan comença la història era un cavall petit, tenia quatre anys, era molt bonic, molt alegre i tot el dia estava saltant. Un dia de primavera del 2015, quan ja era gran,a la nit, va sentir un soroll dins una cova i es va atrevir a entrar. Aleshores va veure una velleta rebregada i corbada amb un bastó a la mà, que era molt arrugada. La velleta va dir amb veu aguda: - Qui ets tu? I el cavall va dir: - Sóc el cavall Spirit. I tu com et dius? - Em dic Abuelita Yoyo. Què fas aquí? - va preguntar l’àvia arrugada. El cavall va contestar: - Necessito un ajudant per emprendre una missió. L’àvia va dir, entusiasmada. - Jo et podria ajudar! Feia molt temps que l’àvia estava tancada dins la cova i no podia sortir perquè mai trobava la sortida. Acompanyada del cavall va poder sortir. Es van posar en marxa i van començar la missió tots dos junts. Van començar a caminar per un bosc espès i humit, quan es feia de nit van parar a descansar i menjar, aleshores van muntar una tenda de campanya i es van posar a dormir. Al dia següent van seguir caminant pel bosc i van sentir un soroll d’ arbres que queien. Van veure una ombra molt gran i era ...
Un ogre arrugat i corbat de color verd!!! Només menjava cavalls i velles arrugades. Tenia una berruga al nas i com que sabien aquestes característiques de l’ogre es van amagar dins la tenda de camuflatge que tenia l’ Abuelita Yoyo i l’ogre no els va veure. L’ogre es va dirigir cap a una muntanya on hi havia un anell màgic. L’àvia va dir: - El meu anell! Està a la cova de l’ogre! El cavall va dir: - Doncs anem-hi! L’ Abuelita Yoyo i l’Spirit van començar a caminar muntanya amunt. Quan van arribar a dalt de la muntanya van veure que l’ogre estava dormint al seu mini llit. Abraçava al seu ós de peluix que portava l’anell al braç. El cavall es va dirigir cap a l’ogre i va intentar agafar l’ós de peluix, però l’ogre es va despertar i va començar a perseguir al cavall Spirit. L’Abuelita Yoyo va agafar l’anell màgic i va marxar per un altre camí i va trobar el cavall. L’ogre els va començar a perseguir i l’àvia va pujar a l’Spirit. L’ogre es va rendir, i va tornar a casa a descansar. L’Abuelita Yoyo i el cavall Spirit van anar a la seva tenda de campanya i van posar-se a dormir. L’endemà un soroll espantós els va despertar, van sortir de la tenda de campanya i es van trobar a l’ogre de cara. Era enorme i volia l’anell, van començar a córrer muntanya avall i l’ogre va caure rodolant, però com que era tan gros anava a cent metres per hora i no els va aixafar. Quan van arribar al peu de la muntanya es van posar a un costat, es van prendre un té i quan se’l van acabar va passar l’ogre i es va parar. L’ogre es va treure l’ anell de les mans i no el van tornar a veure. La bruixa estava desesperada perquè feia dues setmanes que no havia vist el seu preciós anell. Per l’altra banda el cavall no volia l’anell sinó que volia lliurar l’ogre a la presó i que li donessin la recompensa. Van sentir a l’ogre fent sorolls estranys. Es van guiar pels sorolls, es van amagar i van veure l’ogre plorant. No sabien perquè plorava, es van apropar i van preguntar tots dos alhora: - Què et passa?
L’ogre va exclamar: - Em fa mal la mà! - L’Abuelita Yoyo sap molts trucs per curar - va dir el cavall Spirit. L’ogre va preguntar: - Que em podeu curar? L’Abuelita Yoyo va contestar: - Sí! i un caram que et curaré sense que em donis alguna cosa a canvi, m’has de donar alguna cosa! L’ogre va preguntar: - Què vols a canvi? L’Abuelita Yoyo va dir: - Vull l’anell màgic. L’ogre va dir, amb cara de despistat: - Mm... l’he perdut. L’àvia es va posar dels nervis, però en canvi l’ogre estava molt i molt trist, perquè havia perdut el seu ós, que tenia l’anell al braç. El cavall els va intentar calmar. Aleshores el cavall Spirit va dir: - Ens posem en marxa i així quan trobem l’ós trobarem l’anell màgic i ningú estarà enfadat ni trist. L’ogre i la Abuelita Yoyo van dir, insegurs i desanimats: - D’acord, anirem a buscar l’ós i de passada l’anell que té al braç. Quan portaven ja molt de temps caminant, van veure moltes ombres al bosc i es van espantar molt, es va fer de nit. Quan es van despertar l’ogre no hi era, el van estar buscant durant molta estona i no el van trobar. El van anar a cercar a la cova i tampoc hi era. L’Abuelita Yoyo i l’Spirit es van perdre, l’ogre els va buscar per el llac, el riu,
i la platja, i quan va arribar a la platja no sabia tornar al campament. La platja era daurada i bonica. Va entrar per un altre camí que hi havia a la platja, va veure ombres i també va sentir un soroll que sonava catacrac, catacrac, i es va trobar amb l’Abuelita Yoyo i el cavall Spirit, i l’anell amb l’ós. Aleshores el cavall Spirit va exclamar: - L’hem trobat! L’ós estava a un arbre. Segur que et va caure. I l’ogre va agafar l’ós que tenia l’anell i se’n va anar. A la seva habitació l’ogre va agafar l’anell i va dir: - Seré horrorós i també espantós, em transformaré en un ogre enorme. I així ho va fer. Era horrorós i espantós, era enorme! Va malgastar la màgia de l’anell. La Abuelita Yoyo i l’Spirit van arribar, però era masa tard. La Abuelita Yoyo va dir: - Què has fet!? Per què t’has transformat? Has gastat tota la màgia de l’anell! Així mai més no el podrem fer sevir, l’anell. El cavall va exclamar: - L’anell! Què has fet?! No saps el què has fet? Totes les germanes imaginàries i màgiques de l’Abuelita Yoyo desapareixeran i mai més podrem fer màgia, sinó no reviuran.
L’única forma de carregar-lo era posant l’aigua de la platja d’or. Els tres es van posar a córrer, van agafar el camí ràpid i quan van arribar van veure que estava ple de petxines que punxaven. L’ogre va dir: -Aquestes cosetes a la meva pell dura no li fan mal. Pugeu sobre meu.
El cavall Spirit i l’Abuelita Yoyo van pujar a sobre d’ell i es van posar a caminar. L’ogre no es feia mal i van arribar a la vora de l’aigua i en van agafar una mica. L’ogre va agafar l’anell i li van posar aigua per sobre. L’anell va fer una llum molt groguenca i van veure una claror al fons d’on hi havia l’aigua, però en comptes d’haver-hi aigua hi havia un camí al final del qual hi havia un anell. Van tornar a casa i l’ogre va disculpar-se. Ells van acceptar les disculpes. Aleshores l’ogre va dir: - Podem celebrar-ho fent una festa. I el cavall i l‘Abuelita Yoyo van dir: - Val, farem la festa a casa teva tots junts. Aleshores tots plegats van fer una festa per celebrar tot el que havia pasat. A la festa es van divertir molt i al final de tot van petar la pinyata. L’ogre va dir: - I si us quedeu a dormir? Els dos alhora van dir: - Val.
El misteri del cavall Mustang Hi havia una vegada un cavall i una bruixa que buscaven un anell. Només uns grans aventurers podien trobar-lo. La bruixa i el cavall es van posar en marxa i van anar a buscar l’anell.
Asun Milia Tinc 10 anys i vaig néixer a Lleida. Sóc alumna de l’escola Orlandai. Estic cursant cinquè de Primària. M’agrada jugar a “l’aro” (rutlla), també jugar a futbol. M’agrada fer pastissos i quan els acabo menjar-me’n un tros.
Martina Dot Tinc 10 anys, i vaig néixer a Barcelona l’any 2004. Sóc alumna de l’escola Orlandai i estic fent cinquè de Primària. Les meves aficions són jugar a voleibol i a futbol, també m’agrada ballar, i fer acrobàcies.