Martí Oliveras Iorgos Assimeniris Classe Sargantanes 5è curs de Primària
Hi havia una vegada un nen que es deia Angus Yank, era d’Austràlia però el van portar a Anglaterra, on va conèixer al seu millor amic, en Mike Jagger. Com que eren pobres sempre estaven tocant música. L’Angus amb la guitarra i el Mike cantant. Era així com es guanyaven la vida.
Fins que un dia va venir un drac i se’ls va emportar a la seva cova, on el drac els donava menjar. Un dia el drac va veure que estaven tocant a la seva esquena, llavors es va enfadar i els dos nens se’n van haver d’anar perquè el drac estava llençant foc per tot arreu. Els dos nens no sabien què fer.
- Eh, per què no anem a un concert? - Però... per on anem? - No ho sé - Ens hem perdut - Crec que ara hem d’anar a la dreta - Per què a la dreta? - Perquè veig un poble I van començar a caminar fins que van trobar el poble. Van començar a tocar i a tocar. I la gent de tant en tant els donaven diners. - Ens farem rics!!! - va dir l‘Angus. No van parar de tocar fins que va venir un senyor i els va proposar d’anar-se’n amb ell. - ¿Què us semblaria venir a la meva escola de música? – els va dir. - Bé, senyor, no el coneixem, ni tampoc ens ha dit el seu nom. - Ai, és veritat, em presento: em dic Jack, tinc una escola de música, però... encara no tinc ningú que hi vingui. - Ens encantaria, Jack, però no tenim diners. - Cap problema, serà gratuït! És que teniu molt talent, així sereu encara més bons!
- Gràcies, Jack! - D’acord, els vostres pares us hauran d’acompanyar a firmar el contracte. - Però ... no tenim pares. - Ah bé, faré una excepció . Quin dia us anirà bé? - Qualsevol dia ens va bé. - Doncs va, veniu a casa meva, que us en ensenyaré. En Mike i l’ Anguss s’ho van passar molt bé, aquella tarda. Des d’aquell dia, els dimarts i dijous s’ho passaven encara millor, a l’escola de música. Fins que un dia: - Eh, nens, tinc una sorpresa! Podreu fer un concert al 29 de maig! Els dos nens es van impressionar molt. Cada dia que passava s’emocionaven més i més. Però el dia 21 de maig en Jack es va morir perquè patia un càncer de pulmó. El Mike es va posar molt trist i no parava de plorar i plorar. Fins que l’Angus va tenir una idea: - I perquè no fem una cançó en memòria d’ell? - Sí molt bona idea, a veure... vaig a fer acords de do, de fa i de si. - D’acord, aquesta cançó la tocarem sempre! El dia del concert també! - Serà la primera cançó que farem al concert!
-D’acord! Cada dia que passava estaven més nerviosos, cada dia assajaven més i més, fins que quedava un dia pel concert i estaven molt contents i amb moltes ganes de tocar.
- Dema serà el gran dia!!! -Va, hem d’assajar! que demà toquem nosaltres! -D’acord però?... on són els instruments? -No ho sé, abans estaven aquí, no? Aleshores va aparèixer un drac que va dir: -Aaaagggrrrr, sóc jo!!! el drac el que us alimentava us cuidava i vosaltres em vau deixar plantat. Em vaig quedar mesos a la foscor de la nit i ara em venjaré i us cremaré els instruments i no ho podreu impedir!
-Huuuuuuuaaaaaaa, huuuuuuuuaaaaaa, no vull que ens cremis els instruments! -Ho sento, em vau abandonar i jo em vaig quedar sol! -Vaig a buscar un mocador. L’Angus va anar a buscar un mocador per al seu amic, en Mike. Va anar a l’habitació on havia deixat els mocadors abans, però va veure que ja no quedaven tovallons, ni mocadors, ni papers, perquè el drac els havia cremat i els diners s’havien fos. L’únic que els quedava era la casa. Era com si tornessin a ser pobres però, això sí, amb una casa. I, és clar, no tenien diners per anar a comprar res. Llavors va anar al carrer a veure si algú li donava un mocador. Va mirar cap a l’esquerra i cap a la dreta, fins que va veure una velleta que era una mica rara i li va donar un mocador. Li va dir que el cuidés, que era un mocador màgic. El que es moca amb ell pot demanar un desig, però calia fer-lo servir sàviament, perquè només satisfaria un sol desig.
L’Angus finalment arribà a casa, per donar el mocador al Mike. L’Angus, només entrar a casa, li va explicar que el mocador era màgic: -Només tens un desig- li diu l’Angus, el Mike. I tots dos decideixen que volen recuperar els seus instruments per tocar. A la tarda diuen que tocaran l’endemà des de les 12:00 fins a les 3:00 de la nit.
Quan ja eren les 12:00 va venir molta gent el concert, i van tenir molt d’èxit. Es van fer famosos i com que només eren dos amics, els fans van ser els seus amics i van ser molt feliços.
fi
L’Agnus i en Mike La història de dos amics que tenien vocació de músics... i molt pocs diners
Em dic Iorgos Assimenidis, tinc 10 anys. Vaig néixer l’any 2004 a Catalunya, Barcelona. Sóc estudiant a l’escola Orlandai i estic cursant cinquè de Primària. M’agrada jugar a bàsquet.
Martí Oliveras Vaig néixer el 20 de juny del 2004 a Barcelona, a Sant Gervasi. De petit vaig anar a l’escola bressol Infant Jesús, i més tard a l’escola Orlandai. Els meus esports preferits són el badminton, el futbol i el bàsquet. M’agraden els gossos i molts animals més.