Mina Camprodon Maria Porcel Anna Serra Classe de Sargantanes de 5è de primà ria
Hi havia una vegada, a l’any 4000, una extraterrestre que es deia Matilda que vivia a Saturn. La seva família li va dir que havia d’anar a la Lluna a buscar formatge. Va sortir cap allà amb la seva nau d’última generació, i va anar cap allà. A mig camí van començar a caure-li asteroides de carbó de sucre, la nau va començar a trencar-se, va caure i va aterrar a un món que es deia Terra. Va veure que hi ha havia naus semblants a les seves. La gent volava pel cel, tenien edificis molt alts i també va veure que la gent era diferent d’ella. Va decidir convertir-se en una de aquelles coses tan rares, les persones.
La Matilda va dir: -Àngels, angelets, que vosaltres sou tan boniquets, convertiu-me en aquestes coses i us donaré el que vulgueu. Els àngels, que a l’any 4000 habitaven la terra, li van respondre:
- D’acord, et convertirem en una persona, però tu, a canvi, ens has de donar una clau especial que té el monstre Míster Bubby. Ara anem a dir les paraules màgiques que et convertiran en una persona: -Sisplau, sisplauet, convertiu en aquest extraterrestre en una nena. I es va començar a tornar una nena innocent, era preciosa, tenia uns cabells de color or, brillants, uns ulls de color blau, cabells rinxolats, llargs fins la cintura, amb un llacet petit. I els àngels li van dir: - Has de cuidar bé el teu cos perquè si no el cuides bé el pots perdre. Ah!!! Per cert, hauràs d’anar a una escola. - A quina escola aniré??? - Aniràs, aniràs, a ... ja ho tinc! a l’escola Orlandai. - Que bé!! Quin nom més bonic! Espero fer amics i passar-ho bé - va dir l’extraterrestre. - Bé, espero que tot et vagi bé - digueren els àngels. L’ extraterrestre se’n va anar, però es va girar super ràpid i va preguntar: - I on viuré??? - Viuràs amb una família d’extraterrestres que van venir com tu a la Terra. Vés-hi ara mateix - van dir els àngels. I la Matilda se’n va anar cap a casa seva. Va arribar i la família la va acollir. Diu la Matilda que aquella família era extraordinària. Eren tres fills, un fill tenia 18 anys, un altre 10 i l’altre tenia 3 anys, eren un nen i dues nenes. La Matilda dormia amb les dues petites. El nen es deia Ramon, la nena gran es deia Carla i la nena més petita es deia Marta. La Carla era de l’edat de la Matilda i al cap de dues setmanes es van fer íntimes amigues.
El dilluns de la segona setmana la Matilda va dir als pares: - He vingut aquí perquè he tingut un accident a la meva nau. Puc recuperar la nau i anar-nos-en tots a Saturn. La Marta, molt il·lusionada, digué: -Sí, sí, t’ajudarem!!!!!!! La Matilda se’n va anar a la habitació a fer els deures, (però de veritat anava a fer un pla per aconseguir la clau màgica). Va començar a pensar el pla per saber on vivia el Míster Bubby
Va anar a l’ordinador i va buscar a Google, va posar “adreça Míster Bubby” i li va sortir una direcció, s’ho va apuntar a un paper i va dir a la seva família que havia de marxar de casa. Caminant per allà a prop es va trobar una senyora diferent: tenia un barret negre, cabells negres, bruts i llargs, un nas molt llarg amb una berruga, era prima i alta i tenia un gat a sobre de l’espatlla. La Matilda es va espantar quan la va veure, va caure de cul al terra. La senyora, que era una bruixa molt bona, li va dir: -Nena, no tinguis por de mi, sóc bona i simpàtica, encara que sigui molt lletja sóc molt bona. La nena va confiar molt en ella i li va explicar tot el que passava. La bruixa li va dir que l’ajudaria amb el que fos. Després se’n va anar a casa del Míster Bubby. Diu la Matilda que casa seva era molt bonica: tenia hamaques, una piscina amb dos tobogans gegantins, un jardí enorme i també tenia dos gossos grans. La Matilda començava a dubtar que ell fos bo. Mister Bubby va sortir de la casa i li va dir:
-Hola nena, com et dius? Jo em dic Mister Bubby. -Hola, jo em dic Matilda. M’han dit que tens una clau per a mi. Mister Bubby la va portar dins la casa. I tenia molta por perquè ell no ho havia dit a ningú. Va començar a pensar: “Jo, jo no li havia dit a ningú... es veritat, ho vaig dir als àngels”. -T’ho han dit els àngels? La Matilda va fer que si amb el cap i se’n va anar corrents. De camí es va trobar la bruixa i li va demanar ajuda. Que vingués la seva família! Van arribar les dues, la bruixa i la Matilda, a casa seva i els va explicar tot el que li havia passat. La bruixa va dir: -Tinc una idea, aviso a tots els ratpenats per fer una invasió a casa seva. Ah, és veritat que han marxat tots perquè em tenen por! La Carla va tenir una altre idea fantàstica, però la seva idea podia ser més bona i va dir: -Diuen els nens de la classe que Mister Bubby té por dels focs artificials i dels gossos, el que podríem fer es llençar focs artificials i invadir la casa de gossos. A la Matilda li agradà la idea de la Carla i, segura i convençuda, va dir : -M’agrada la segona idea: tu, bruixa, t’encarregues dels focs artificials; vosaltres, família, us encarregueu dels gossos, i jo de visualitzar la casa del Mister Bubby. El dilluns comencem el pla. Dilluns la Matilda ja havia preguntat si tothom ho tenia tot i tothom va respondre que sí. Se’n van anar a casa del Mister Bubby. Era ja de nit i la Matilda va dir, emocionada:
-Esteu tots preparats? Quan digui: “Ja!” deixeu anar els gossos i enceneu els focs artificials. La Matilda, preparada, va cridar: -Jaaaaaa!!!!!!!!!!!Tothom va fer el que la Matilda els havia demanat. Mister Bubby es va començar a espantar i es va desmaiar. Al desmaiar-se la Matilda va entrar a la casa, va agafar la clau, i va sortir corrent. Va avisar a tots que ja se’n podien anar a la seva nau, i així ho van fer.
Estaven tots a la nau i li van dir: - A reveure, bruixa!!! - però la bruixa els va dir: -Jo ja estic farta de la Terra! Vull anar amb vosaltres a Saturn. I se’n van anar a un món millor.....
FI
Matilda Una extreterrestre xoca contra la Terra. És diu Matilda, ha de trobar una clau per arreglar la seva nau. Míster Bubby ho voldrà impedir, mentre que una bruixa li donarà pistes per trobar la clau per tornar a Saturn, el seu planeta.
Mina Camprodon Tinc 11 anys i vaig néixer a Barcelona. Sóc alumna de 5è de primària a l’escola Orlandai. Les meves passions son el voleibol i jugar a l’iPad, però sobre tot el voleibol
Anna Serra Tinc 10 anys i vaig néixer a Barcelona. Sóc alumna de 5è de primària a l’escola Orlandai i el que més m’agrada fer és jugar a bàsquet i estar amb les meves amigues
Maria Porcel Tinc 11 anys i vaig néixer a Barcelona. Sóc alumna a l’escola Orlandai, de 5è de primària. M’agrada fer acrobàcies i el taekwondo.