Miquel García Cónsol
Tomàs Oller Blajot Sargantanes 5è
Hi havia una vegada una tortuga que vivia a la Mar Mediterrània. Aquesta tortuga sempre tenia molta mala sort. Anava nedant i de cop va passar un tauró i li va fer un cop d’aleta, es perdia... ufff! quantes coses li passaven!!!
Un dia, com sempre, el falcó fantasma, un falcó que sempre tenia molta gana, estava volant per sobre el mar i la tortuga va pujar a veure el paisatge. Però, de cop, el falcó fantasma va agafar la tortuga. Com sempre, el famós súper heroi, el peix globus, va sortir de l’aigua i va agafar la tortuga. El falcó es va enfadar un altra vegada i va dir: -Tornaré, tortuga, tornaré!!!. La tortuga li va agrair molt i li va dir si volia anar a casa seva a sopar, i el peix globus, molt amable, li va dir que si. I dit i fet, van anar a sopar. Van fer un sopar molt romàntic però el peix globus estava molt cansat del que havia fet aquell dia, per exemple, va entrar a una boca de tauró i va rescatar uns peixets pallasso mooolt petits, va rescatar un peix que s’havia quedat atrapat en una roca... va fer moltes coses. L’endemà el falcó estava pensant un pla per atrapar la tortuga, era agafar una corda i una xarxa i lligar-ho. Quan passés la tortuga per sota, pammm!, l’atraparia i se la podria menjar. El falcó va anar a les deixalles de la ciutat i va agafar una xarxa i una corda que eren per allà. Ho va lligar tot i es va esperar que vingués la tortuga. Va esperar i va esperar i va esperar, fins que va passar i, patapam, la va atrapar. Per sort, com sempre, el peix globus , amb les seves punxes va tallar la xarxa!!!! La tortuga va sortir ràpidament, i el falcó es va posar negre. Va anar ràpidament al seu cau i va començar a plorar i va dir: -Per què no puc atrapar aquesta tortuga tan bona? per quèèèè?
El falcó estava rumiant un altre cop a veure si trobava un altre pla magnífic dels seus. Mentre pensava, la tortuga i al peix globus estaven parlant i deien: -Gràcies, peix globus, per salvar-me aquest cop més de cent cops que m’has salvat -De res, no ha sigut res- va dir el peix globus, avergonyit Es veia molt que el peix globus i la tortuga s’enamoraven BASTANT. El peix globus aquell dia anava amb una capa vermella i li quedava molt bé. Es van separar perquè era de nit i ja havien parlat massa. El falcó seguia pensant fins que... pam!!! se li havia acudit una idea. Hem de tenir en compte que ell era un fantasma, podia fer moltes coses, com ser invisible i anar per sota l’aigua... la idea era precisament fer se invisible, anar per sota l’aigua i moure la terra de l’aigua. - La tortuga s’espantarà i es quedarà quieta. Aleshores l’enxamparé i me la menjaré amb pa, oli i pernil. Estarà boníssim!!! I un altre cop dit i fet, es va fer invisible i va anar per sota l’aigua i... patapam, va agafar la tortuga!!! - Ajuda!!! - va dir la tortuga - helppp!!! No venia ningú, però es varen sentir uns crits.
- Ja vinc tortugueta , ja vinc!!! Qui era? Homeee, el peix globus, cent un cops!!! Mentre el falcó fantasma agafava a la tortuga amb els seus fastigosos dits. el peix globus anava nedant a 400 per hora (casi com un Bugatti Veyron Sport, el cotxe que corre més del món) -Ja vinc, tortuga, ja vinc!!!- deia el peix globus, i llavors, de cop i volta, va agafar impuls i amb les seves pues va punxar per tot arreu al falcó fantasma -Auuuuu, quin mal !!! - va dir el falcó. Llavors el falcó va deixar a la tortuga i se’n va anar volant i plorant i va dir:
- Per què? Per què no puc menjar una tortuga amb oli, sal, pernil dolç, pernil salat i formatge? Aquest peix l’atraparé!!!. Ah! tinc un idea, primer li pararé una trampa al peix globus i després, com que el peix globus ja no hi serà, podré menjar-me la tortuga, ja,ja,ja,ja,ja!!!. I dit i fet, un altre cop va fer una trampa de les seves.
- A veure què puc fer - va dir el peix globus. Ah, sí!!! la trampa que faré és... agafaré una súper corda, súper mega resistent i ja veureu la trampa que muntaré, ja, ja, ja, ja!!! - Va dir el peix globus totalment decidit. I va començar a fer la súper trampa. L’endemà al mati, com sempre, el peix globus anava nedant per al mar i va passar per sobre la trampa i li va enganxar l’aleta de darrera!!! Ara era el peix globus el qui cridava: -Ajuda, ajuda! La tortuga va sentir uns crits, estava espantada, li semblaven els crits del seu súper heroi. La tortuga va començar a nedar a 30 per hora, com un cotxe que fa un miler d‘anys que està en un traster. Va veure el peix globus lligat amb una corda i al costat d‘un corall va veure un llibre. La tortuga es va apropar al llibre, el va obrir i el llibre deia: ”si vols deslligar al teu amic hauràs de passar per la cova més llarga de la mar Mediterrània i m’hauràs de portar una pedra”. -Peix globus, he de passar per la cova més llarga de la mar Mediterrània, quan torni et salvaré. El llibre m’ha dit que quan passi per la cova i arribi a l’altre punta trobaré una pedra de colors, hauré de portar aquesta pedra i et podré alliberar. -Sisplau, tortuga, vigila molt, et pots trobar taurons, molts obstacles que et poden fer molt de mal- va dir el peix globus tot preocupat. -Ho sento, me’n vaig , només tinc dos dies, adéu!!! La tortuga va començar a bussejar ràpidament. Es va trobar amb un tauró blanc amb la boca oberta, semblava que tenia gana. El va esquivar ràpidament i va continuar nedant. Després es va trobar una pila de crancs i una pila d’eriçons de mar. Es va ficar dins la closca i va poder passar. Aleshores va veure una llum. Va nedar a tota velocitat i va trobar la pedra de colors. Se la va posar sobre la closca i va tornar a passar tots els obstacles. Va arribar a fora i va llegir el llibre i deia “1182211822 aaaaa” . La tortuga ho va dir i el peix globus es va poder deslligar. Se’n van anar a casa.
Van passar uns anys i es van casar i van tenir dos peixos globus i una tortugueta petita. I quan van passar els anys a la mar Mediterrània ja hi havia dos Súper herois i una Súper heroïna.
El peix globus i la tortuga Hi havia una tortuga molt poruga a qui sempre li passaven desgràcies, però per sort el peix globus li salvava sempre la vida, pero un dia...
Miquel García Soc alumne de l’escola Orlandai. Vaig néixer el 22 de març a Barcelona El meu esport preferit és el voleibol. M’agraden i molt els animals.
Tomàs Oller Tinc deu anys, vaig a l’escola Orlandai, a la classe de les Sargantanes, 5è de primària. Vaig néixer al 28-12-2004 i m’agraden el bàsquet, els cavalls i els videojocs.