ELS HOBART
Iker Benítez Pol Bou Sargantanes 5è de Primària
Hi havia una vegada dos nois moolt pobres que vivien sota un pont, a dins d’una cabana que havien fet ells. Es deien Homer (llegiu amb h aspirada) i Bart. Els seus pares els van deixar a un orfenat perquè no podien cuidar-los i se’n van anar. Els nens no volien estar allà i es van voler escapar. I, al cap d’un temps, els nois seguien estan al pont de sempre, però un dia es van quedar sense menjar i van decidir anar a collir fruites i fruits secs. Però al Homer no li semblava molt bé i va dir: - Escolta Bart, no et sembla que és una mica perillós això d’anar al bosc? -No, home, no! Segur que ens anirà tot bé. -D’acord, d’acord. -Demà al matí ens en anem al bosc, et va bé? -D’acord, d’acord. Va passar el dia i ja s’estaven preparant per l’excursió. Preparaven aigua potable d’una font, una cabana plegable que havien comprat al supermercat, el que els quedava de menjar i una motxilla per guardar totes les coses que havien agafat. -Homer! - va dir en Bart -Què vols? -T’has preparat l’equipatge?
- Sí, però... estàs segur que hi vols anar? -Si, no ens passarà res, no et preocupis! -D’acord, d’acord – va dir el Homer. I van començar la excursió a la recerca del fruits secs. Van passar hores i hores, a ells no se’ls donava molt bé això de collir fruits. I, de cop i volta, van veure un animalet caminant pels matolls, era molt baixet i tenia unes orelles molt llargues. I el Homer va dir: -Hola, animalet, com et dius?-No sóc un animalet, sóc un nan poca solta! – va respondre l’animalet amb mala cara: -Perdó, perdó! - va exclamar el Bart: -Què feu caminant per aquest bosc? El Homer va respondre:
-Estem anant a buscar fruits secs. -No, no podeu estar aquí, és molt perillós. I a més aquí no trobareu res per menjar. -Per què no trobarem res per menjar? El nan va respondre en veu baixa: -Mireu, aquí hi viu un ogre en una cova molt gran i té un anell màgic que li porta tot el menjar que ell vol, per això no trobareu res comestible per aquí. En Bart va dir, desesperat: -Oh, no, Homer, tenies raó, ara no sabem el camí i no podrem tornar a casa mai més. El nan va respondre:
-No us preocupeu, teniu aquest mapa, us guiarà a la cova de l’ogre. Diu la llegenda que l’anell també aconsegueix desitjos!
-Desitjos! podrem demanar on viure, una casa, una família...- van dir els dos nens. -Sí, però a canvi m’heu de fer un favor... -Quin favor? -Si aconseguiu l’anell vull que ens doneu a tots els animals d’aquest bosc menjar infinit. -D’acord, ho farem!!! I al cap d’uns dies els dos nens van agafar molta aigua perquè era l’únic que podien agafar, perquè menjar el tenia tot l’ogre i van començar a buscar la cova de l’ogre malvat. No tenien ni idea del que podia passar... -Homer, quan arribarem? -Ja quasi hi som El Bart va ensopegar amb una roca i va caure al terra. Quan va caure va veure una cova de roques i molsa. El Homer va dir seriós i pensarós: -La casa de l’ogre ha d’estar aquí I el Bart va dir amb ironia: -No em diguis Van sentir un soroll i els dos germans es van amagar a dalt d’un arbre Van veure al ogre sortir de la cova i el van sentir dir: -Aquí fa olor d’humans o m’ho sembla a mi?
L’ogre s’acostà el dos nens que estaven darrere dels matolls. En Bart va veure l’ogre i una cosa brillant, era l’anell. Quan van veure l’anell els nois es van escapar. I l’ogre se’n va anar . -Uf, casi ens descobreix!- va dir el Homer. -L’he vist, era vermell, amb un gema verda! - va exclamar en Bart. -Bart, hem d’entrar a la cova sigui com sigui. -Sí, però és impossible! Ens agafarà!!! -Tranquil, tinc un pla, entrarem de nit i li robarem l’anell. -Sí, sí, bona idea. I van esperar a que fos de nit. En Bart estava molt nerviós i va agafar una llanterna per veure-hi dins la cova. El Homer estava tota la estona pensant si l’ogre es despertaria per la nit. Van entrar a la cova de l’ogre molt nerviosos. I en Bart va dir en veu baixa: -Homer, l’anell, el veig! -No cridis tant! L’ogre es va aixecar, era sonàmbul. I va dir queixant-se: -Mama, cinc minuts mééés! En Bart va esclatar a riure però el Homer li va tapar la boca i va dir: -Calla, l’anell és al prestatge -Ostres, és veritat I van agafar l’anell i se’n van anar corrents. Van tenir molta sort, per miracle l’ogre no es va despertar. Van anar a buscar el nan i li van donar el menjar que volia i se’n van anar a casa seva.
FI
Els Hobbart
A dos nens pobres se’ls acaba el menjar i comencen una aventura màgica per trobar l’anell que concedeix desitjos i així demanar menjar pels animals del bosc i per a ells. Ho aconseguiran? Podran obtenir el menjar per sobreviure?
Iker Benitez És alumne de 5é de l’escola Orlandai. Va néixer el 21-6-2004 a Barcelona. Els seus esports preferits son el bàsquet i el voleibol i li agrada molt fer plàstica.
Pol Bou És alumne de 5é de l’escola Orlandai. Va néixer el 14-7-2004 a Barcelona. Els seus esports preferits son el bàsquet i el voleibol i li agrada molt fer plàstica, especialment construir titelles.