Roc Del Río Joaquim Balcells 5è, Sargantanes
L’any 1500 estàvem en guerra. La mare em tenia als braços mentre em deia que al cap de poc no ens veuríem més. Aleshores, vaig veure el meu pare que venia i em va dir: - Guiratzu, tu ens venjaràs ! Em va fer un petó i em va posar l’espasa reial a sobre. - A quin planeta l’enviem?- va preguntar la mare. - A la Terra. He estat buscant planetes i la Terra és el planeta més proper- va dir el pare. - D’acord, a la Terra.- va respondre la mare. Em van posar a la càpsula i em van dir adéu. La càpsula era triangular i bastant petita, hi havia un sofà de vellut. El camí cap a la Terra se’m va fer llarg i em vaig adormir. Al cap de 5 anys... - Tu la pares! - Un, dos, tres... - M’amagaré aquí, darrera d’aquest arbust - vaig dir. I en aquell moment vaig veure un cosa que no havia vist mai, no sabia què era. - Vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta! Conillet, que estàs ben amagadet? - Mama, vine - vaig demanar Quan va arribar la mare li vaig dir: - Mama, mira aquesta cosa rodona. Què és? - Un ou, Guiratzu, és un ou, però no sé de quin animal és!- va respondre la mare.
Era gran i rodó, era blau amb punts verds, més o menys gran com un ou d’estruç, però el més estrany era que tenia un raig de color groc elèctric i quan el tocaves t’electrocutaves. - Mama, què fem amb aquest ou? - Fes el que vulguis, mentre no en surti un animal perillós. Van anar passant els anys i l’ou es va trencar i en va sortir un drac que de seguida es va fer amic meu. A la mare no li feia gaire gràcia, però a mesura que anava passant el temps, tant jo com la mare ens fèiem més amics del drac, fins que al final es va convertir en el meu amic inseparable.
Quan vaig fer disset anys, tres anys després que se’m morís la mare, me’n vaig anar de casa. Després de volar i volar, el meu drac, en Llampec, ja estava cansat i volia beure aigua. Vam parar al primer llac que ens vam trobar. Mentre en Llampec bevia aigua, jo me’n vaig anar a caçar. Vaig tornar amb una gasela que portava una fletxa clavada a l’ull i aleshores vaig veure una cosa que em va estranyar molt. Vaig veure un noi de més o menys vint i quatre anys, uns set anys més gran que jo, que estava acariciant en Llampec. Aleshores li vaig dir: - Qui ets tu per acariciar en Llampec? I ell em va respondre: - Jo sóc en Jack i en tro és el meu drac de raça estrella. Un dia em va caure del planeta Dimon. - Planeta Dimon? Raça estrella? De què em parles? - Per començar el planeta Dimon és el planeta del qual vens tu. La raça
estrella és la raça que regnava al planeta Dimon, però sota terra va sorgir una raça de fantasmes anomenada lluna. El seu general es deia Co, poc a poc van anar eliminant la raça estrella del planeta Dimon i per que la raça estrella no morís sinó que ressuscités, van enviar els nens petits a altres planetes. Ah! Per cert, com et dius?-em va preguntar en Jack. - Em dic Guiratzu ...- vaig respondre-li. I, aleshores, vaig veure que tenia la mateixa estrella que jo en el mateix lloc que jo, al front, i vaig continuar parlant.- I tu per què tens una estrella al front igual que jo?- li vaig preguntar i, no sé per què, es va quedar astorat, i em va dir : - Guiratzu? Has dit Guiratzu? I tens una estrella al front? Ets el meu germà?-em va contestar. - Germà? Has dit germà? Tinc un germà?- li vaig preguntar amb veu nerviosa. - Si, sóc el teu germà gran. I tu ara ets el rei del planeta Dimon, perquè tens l’espasa del nostre pare.- em va respondre el meu germà. - Què? Haig de ser rei? Que difícil! I no ho pots ser tu? - No et preocupis, fins que no trobem tots els dimonis no podràs ser el rei.
Malauradament, mentre el meu germà i jo ens anàvem posant al dia, un fantasma estava escoltant tot allò que dèiem. De sobte, va sortir el fantasma i em va intentar agafar, però jo em vaig escapar de les seves mans. Però, desgraciadament, va atrapar al meu germà i se’l va emportar. Jo vaig pujar sobre el Llampec per poder salvar al meu germà de les mans del fantasma malvat, però aquest ens va llençar un raig de llum i li va tallar les ales al Llampec. Aleshores vaig dir al meu pobre drac que aterrés i es quedés reposant i que més tard solucionaria el problema de les ales.
Seguidament vaig emprendre el camí per anar a buscar el meu germà. Al mig del trajecte em vaig trobar un noi més gran i li vaig preguntar: - Has vist un fantasma? - Amb respecte nen, que no saps amb qui estàs parlant o què? Jo sóc un súper heroi!- em va contestar cridant. - Doncs... oh! gran súper heroi, has vist un fantasma?
- Molt millor. De quin fantasma estàs parlant? Del gran Co? - Sí, potser sí que és aquest! Has vist cap on ha anat? - Sí. Veus el camí de terra que hi ha entre aquelles dues muntanyes? Si vas per allà encara l’atraparàs, després torbaràs una casa bastant velleta. - Moltes gràcies! Doncs me n’hi vaig corrents per salvar el meu germà gran, que ha estat atrapat pel gran Co! - Vols que t’acompanyi?- em va preguntar el gran súper heroi. - D’acord! - Per cert, com et dius ? - li vaig preguntar. - Em dic Jan.- em va respondre. Vam passar per boscos frondosos, per rius i per cascades i, de sobte, per fi vam veure la casa que en Jan m’havia dit que veuria, enmig d’una vall cremada. Aleshores en Jan em va dir: - Aquesta és la casa d’en Co.
Seguidament ens vam apropar a la casa i vam decidir fer-hi una ullada. La casa estava molt bruta era bastant gran. Tenia uns dos pisos i totes les seves finestres estaven trencades. Vaig mirar per una finestra i no vaig veure ningú. Al final vam decidir entrar-hi, ens vam dirigir a la porta i hi vam entrar. Era esgarrifosa, les cortines estaven trencades. A dins vam veure unes escales que anaven cap a dalt i les vam pujar. El pis de dalt era horrible, el sostre era tot negre i les finestres estaven pintades de blanc. Era molt estrany perquè no hi havia mobles, els únics mobles que hi havia eren quadres; la paret era plena de quadres d'ell i de molts fantasmes. Suposo que era la seva família o els seus avantpassats. Aleshores vaig sentir que algú obria la porta de la primera planta i, en posar l’orella, vaig sentir el meu germà que deia: - D’aquí poc vindrà el meu germà a buscar-te i et farà miques! El fantasma es va posar a riure i li va contestar: -Ja, ja, ja! El teu germà? Fer-me miques? A mi? Sí home sí, i les vaques volen! En aquest moment jo li vaig dir a en Jan: - Baixem a salvar el meu germà ? - D’acord-em va respondre ell. - Val, Jan, el pla és: tu ataques el fantasma per sorpresa i el desafies a mort, lluiteu a fora i mentre jo salvo el meu germà. Quan el deslligui t’ajudem. Et sembla bé? - D’acord però no crec que aguanti molt temps lluitant amb el gran Co. Vam baixar les escales i vam fer el que havíem planejat. Ell va atacar en Co per sorpresa i el va desafiar a un combat a mort. El fantasma va dir: - Accepto, però anem a lluitar a fora. Mentre ells dos lluitaven jo vaig deslligar el meu germà. Em va donar les gràcies i vam anar a ajudar en Jan. La lluita va durar i durar. En Co tirava rajos, però al final el vam derrotar. Vam tornar cap on era el meu drac i ens vam acomiadar. El meu germà en tornar va dir que si volia ser el rei del planeta Dimon i li vaig dir que ja m’ho pensaria...
Guiratzu Hola, sóc en Guiratzu, un dimoni de raça estrella. Bé, de fet sóc el príncep dels dimonis de raça estrella, l’únic de la meva raça. Almenys això em pensava. La meva història s’inicia al planeta Dimon, un planeta remot del sistema solar...
ROC DEL RÍO Em dic Roc, tinc 10 anys, vaig néixer a Barcelona l’any 2004. Estic estudiant a l’escola Orlandai. La meva afició principal és el voleibol.
JOAQUIM BALCELLS Tinc 11 anys i vaig a 5è de primària. Estudio a l’escola Orlandai de Barcelona. Les meves assignatures preferides són: naturals, socials, plàstica i educació física. M’encanta el voleibol, l’snowboard i el surf.