Etna Joan Zöe Puente Albert Picas Classe Sargantanes,5è
En Maiky, el mariner, viu a una illa deserta. Té 64 anys i li encanta pescar (és el seu ofici) amb la seva barca. Té un animal de companyia a qui diuen Jas Jon que té tres anyets. Per cert, en Jas Jon és un mico.
Viuen molt bé a la seva caseta de fusta i al costat la seva barca, amb la que fan tots els viatges. Aquest dissabte van a visitar el seu germà. - Va, Jas Jon ja hem acabat l’equipatge, pugem a la barca - diu en Maiky - Hi i i iiiiii (so d’un mico) – fa en Jas Jon Els dos pugen al vaixell i s’embarquen cap a Barcelona, perquè aviat serà Sant Jordi. Es fa de nit, comença una tempesta, i al cap de poc un tsunami. – Jas Jon, vigila, un tsunami a popa!!!diu el mariner Maiky - Uaaaaaa Hiiiiiiiiiaiiiiiiiii – s’esvalota en Jas Jon El Jas Jon agafa pel braç en Maiky i se l’emporta dins el vaixell . LI HA SALVAT LA VIDA!!!!!!! Els dos es posen molt contents, però tenen un altre problema: s’han oblidat completament del regal de Sant Jordi pel seu germà.
- Hiii u conte- intenta dir en Jas Jon
- Clar, un conte, gran idea, Jas Jon!!! però... de què podria anar?- diu finalment el Maiky. Els dos pensen. - Nostra història- li diu el Jas Jon -A veure, mmm, com podria començar ... (mentrestant, en un altre planeta,,,) En un altre planeta, en el planeta Bruix, molt lluny del planeta Terra, vivia una bruixa amb un animal de companyia que era un corb i es deia Rampalstinski. Era molt esgarrifosa, robava animals de companyia, però ara ja no ho fa. Ara es dedica a trobar tresors, el tresor que li agrada més és el que porta “L’ANELL MÀGIC”, que fa que tingui poders com ara fer-se jove, perquè quan se’l treu es torna velleta. Per això és tan poderosa. Ara ha arribat l’hora d’explicar-vos com és l’anell. El va crear l’Albert, un científic molt important a la seva època.
El va dissenyar perquè era un científic boig i li venia de gust. La rebesàvia de la bruixa de qui parla aquest conte li va robar i ha anat passant de generació en generació, i ara li havia tocat a ella. Tenia una bola de vidre que veia el futur o el present o el passat, però per fer-la funcionar havia de dir el següent:
...Bola, boleta, ben rodoneta i ben brillanteta, tu que saps el futur i el present d’aquesta personeta, digues-me’l ja, o si no et converteixo en menjanitis Rampelstinski... Vola, vola, camisola, tu que ets tan trola, i pilla el noi que es creu que mola... Però vigila, has d’anar pel camí de la Milka, sobretot vigila amb la vaca petita de color lila... Tornem capa planeta Terra, havíem deixat en Maiky i en Jas Jon pensant la història pel seu germà... que havien quedat que seria la aventura que estaven vivint ara mateix! -No ens deixarem res –diu el Maiky
- Hiiii, síííí, hiiii- fa el capità Jas Jon - A veure, ja podem començar: quan sortim de casa fins arribar a casa seva, val? - pregunta el Maiky - Lal lal !!!- respon en Jas Jon - D’acord - diu en Maiky- Hi havia una vegada un mariner que tenia un germà que es deia Jordi... i conte contat, conte acabat! -Lo, lo, me llar, me llar– protesta el Jas Jon. -D’acord...- concedeix en Maiky. Comencen a caminar pel vaixell per pensar una mica la història... i, de sobte, van caure per un forat llaaaaaaaaaarguíssim i van anar a parar a... al planeta Bruix!!! Van anar parar a la casa de les bruixes, un lloc esgarrifós . Van veure boles de vidre i pots de vidre amb ulls de granota, cua de rata i banyes de cérvol! Van començar a caminar per la casa, els dos estaven cagats de por, no podien estar molta estona més sense veure a la bruixa... Ja està, ja havien trobat la bruixa! - Tu no seràs la bruixa, oi?- pregunta en Maiky - Que tinc cara de bruixa?- diu la bruixa, amb veu malèfica - Com et dius?- Fa en Maiky, tremolant - Jo em dic MALÈFICA!!!- crida la bruixa - Clorre, clorre, que en xaparà- diu en Jas Jon Aleshores comencen a córrer, però és inútil. - No us moureu d’aquí, poca vergonyes!- brama la Malèfica sortint de l’habitació. A la llunyania veuen una escala i decideixen pujar. - Corre, Jas Jon, correeeeeeee- diu en Maiky, cridant
Però, de sobte, dalt de l’escala apareix el follet tortuga. Ell sí que té poders! Però tenia un problema, que era una mica anglès i algunes coses no les sabia dir bé. - No pugeu per aquí, és molt dangerous – avisa el follet tortuga - Heu d’anar per la mountain - I on és aquesta mountain?- pregunten els dos - Al costat de les roques Mastarius, allà trobareu la mountain - respon el follet - Aquest nom, “Mastarius”, és anglès?- demana en Maiky - No, és italià – contesta el follet tortuga - Aaah, hiiiii- diuen els dos - Però, com ho trobarem?- pregunta en Maiky - Doncs anant pel camí yellou – respon el follet tortuga - Vaa, va, va, va, va, go away, o si no perdreu el bus i la bruixa Malèfica us farà coses malèfiques –diu, espantat, el follet tortuga, i segueix explicant mig plorant- Perquè fa molt i molt de temps jo tenia una dona, però la van segrestar i em van dir que s’havia tornat dolenta i s’havia posat aquest nom. No puc suportar que pugui ser ella! - Qui Les qui Les???- demana en Jas Jon - Sí, digues, va, per favor !!!- pregunta en Maiky - Doncs és, és ella ... La MALÈFICA!!!- respon el follet tortuga - NO!!- diu en Maiky - Síí!!- diu el follet - Ni!!!- diu el Jas Jon - Síí!!!!!- exclama desesperat - Lale i com lortim de li?- pregunta el Jas Jon - Ah, clar, sortireu per... sortireu pel camí yellow - respon confiat el tortuga - Però, com el trobarem?- pregunta cansat en Maiky - Aaaah, haver-ho dit abans, home! Per anar al camí yellow, heu de passar per l’orange, desprès pel blue, i ja estareu allà!!!- diu el follet tortuga -D’acord, anem!- diuen, amb to militar.
Així que van fer el camí orange i després el blue fins que van arribar al camí yellow. Quan el van acabar es van trobar les roques Mastarius. - Ja!!!, les hem trobat, les roques Mastarius, i, ... allà!!! Allà veig la mountain que deia el follet- diu esverat en Maiky - Le fem?- pregunta el Jas Jon - Però fa 1000 metres d’alçada, com a mínim- es lamenta, espantat, en Maiky - Pa costat – proposa el Jas Jon - Sí, pel costat, això mateix- diu insistent en Maiky Començaren a caminar cap a la muntanya, seguint el camí que els va indicar el follet tortuga. Mentre anaven fent l’excursió, anaven cantant: “Anant pel bosc un equip em vaig trobar i, com que no tenia nom, Maiky li vaig posar.” - Perfecte! Ja hem arribat!- exclama en Jas Jon. - Oh! Quines vistes!- fa en Maiky. - Tens laó, ens podlíem fer una fotografia per recordl-ho?- pregunta el Jas Jon. - Oh, i tant!- respon en Maky. Tots dos es van anar a fer un selfie i, just en el moment de prémer el botó de la càmera, els va caure per uns arbustos. Evidentment, van decidir anar-la a buscar i, en apropar-se als matolls, van trobar un llibre. El van fullejar i van veure que contenia dos llibres: La llegenda de Sant Jordi i un altre que es deia El Llibre de la Vida. Seguidament van decidir llegir el segon i, llegint, llegint, van adonar-se que ell conte narrava la seva història. Van anar a mirar de qui era escrit i van veure que era... EL FOLLET!!! Era el follet tortuga el que havia escrit aquell llibre!!!
Aleshores el follet tortuga va aparèixer en un tres i no res. - Hola nois, veig que ja heu descobert el secret! - Li!!!- va dir el Jas Jon. - Bé, ja es hora que ens en anem, no, Jas Jon?- va proposar en Maiky - Li!!!- va fer en Jas Jon. - Gràcies per tot, follet tortuga- va dir en Maiky. - De res- va contestar el follet tortuga. - Veniu a visitar-me més sovint- es va acomiadar el follet tortuga. - Ho farem!- van contestar tots dos a la vegada. I així va ser com en Jas Jon i en Maiky van aconseguir el conte pel seu germà, en Jordi, i van tornar a Barcelona amb vaixell amb moltes roses i un clavell, per aquest dia de Sant Jordi tan sorprenent. Vet aquí un Jon i vet aquí un Jas i aquest conte és tot un cas.
FI
EL MAREIG Aquesta és la història parla d’un mariner normal i corrent i el seu mono normal i corrent, que per Sant Jordi va voler fer un regal al seu germà Jordi i es va trobar amb una aventura davant dels nassos. Llegint la història trobareu bruixes, follets anglesos i fins i tot el conte perfecte pel regal del seu germà… Aquest conte l’ha fet...
Etna Joan Va néixer l’1 d’octobre del 2004. És estudiant a l’Orlandai de Sarrià i va a 5é. Té dos gats, els li agrada juga a volei balla i estar amb les amigues.
Zöe Puente Va néixer el 9 de març del 2004. És estudiant de l’escola Orlandai de Sarrià i va a 5é. Té un gos i un conill, li agrada jugar a volei ballar dibuixar.
Albert Picas Va néixer al Marroc, el 21 de maig del 2004. És estudiant de 5è de primària a l’escola Orlandai de Sarrià. Li agrada el futbol i tenia un gat.