Guia de visita
PLANTA BAIXA
Exposició permanent “Arenys de Mar: una història”
SERVEIS · WC
SORTIDA D’EMERGÈNCIA
SALES 1 i 2 . Exposicions temporals SALA 3 . Exposició permanent: “Arenys de Mar: una història”
PATI
SALA
2 SALA
1
SALA
3 La Capella
Accés PLANTA 1
TIQUETS
ENTRADA
Els Encantats, un poblat ibèric
La mar, font de vida
La cultura ibèrica es manifesta a Arenys de Mar en el poblat de la Torre dels Encantats, anomenat així per la torre de guaita del segle xiii que s’alça al seu costat. Situat excepcionalment arran de mar, damunt d’un turó, aquest poblat va ser habitat des de mitjan segle v aC fins a la seva fi, a mitjan segle i aC (450-50 aC), coincidint amb una incipient romanització.
Arenys de Mar sempre ha tingut una relació molt intensa amb la mar: la construcció de vaixells, la formació teòrica i pràctica de pilots i navegants, el comerç marítim i avui en dia la pesca han estat els principals revulsius econòmics.
La ceràmica La cultura ibèrica comportà la introducció del torn, ja que fins aquell moment la ceràmica es feia a mà. La Torre dels Encantats ha donat un important conjunt de ceràmiques al torn, de tècnica molt acurada i amb varietat de formes. La gran majoria s’empraven com a vaixella de taula o per emmagatzemar i transportar sòlids o líquids. La influència de les ceràmiques d’importació tindrà com a conseqüència la imitació d’algunes peces per part dels ibers.
Valldemaria, quan érem romans
Pescadors recollint xarxes. Any 1917 (Foto AMFF)
Àmfora d’oli. Segle I d.C. Vista de la sala d’exposicions.
Arenys de Mar té record de troballes d’època romana des de mitjan segle xix. El desaparegut jaciment arqueològic de Valldemaria, a tocar de Canet de Mar, és conegut des del darrer quart del vuit-cents. La troballa d’objectes de prestigi i restes de mosaic ha portat a pensar que aquest jaciment podria haver estat una vil·la, amb una pars rustica, destinada al treball agrícola, i una pars urbana, de caire residencial.
Octant. Segle XIX
La Mestrança, una indústria naval Les drassanes eren tallers, ran de mar, on es construïen i reparaven embarcacions. De les mestrances arenyenques en van sortir tot tipus de naus, de les més senzilles a galions per a l’armada reial. No disposaven d’edificis ni instal·lacions fixes, només senzilles construccions per guardar les eines i grans espais en el sorral per emmagatzemar la fusta. D’entre els molts oficis que hi treballaven destaquen els mestres d’aixa i els calafats. La construcció naval va propiciar el desenvolupament de la vila des del segle xv fins a les darreries del segle xix.
L’Estudi de Pilots Des del 1779, quan va obrir les seves portes, fins al 1872, any del tancament definitiu, la Reial Escola de Nàutica d’Arenys de Mar, coneguda com a Estudi de Pilots, va donar formació teòrica i pràctica a quasi dos mil joves, catalans i forasters. El seu promotor va ser l’alferes de fragata de la Reial Armada, l’arenyenc Josep Baralt i Torres (1740–1829), gràcies al qual la institució va esdevenir una de les més acreditades d’Europa.
Caixa de mariner. Segle XVIII