VOLS CONÈIXER LA HISTÒRIA DE LES DONES DEL MUSEU?

8 de març de 2023

Dones De Ci Ncia

Gwyneth Alva Challis

Gwyneth Alva Challis , coneguda com Alva, (1930-2010) va ser una geòloga de Nova Zelanda nascuda a Gales que va descobrir el mineral Wairauite i va ser pionera en l’us dels raigs X per a la investigació de minerals.

Nascuda a Gales, la família va emigrar a Nova Zelanda l’any 1952 on va treballar com radiòloga. L’any 1958, Challis es va incorporar a la Secció de Petrologia i va estudiar geologia a la Universitat Victoria de Wellington. L’any 1963 va presentar el doctorat sobre el cinturó de roques ultramàfiques de Nova Zelanda. En el seu treball va utilizar un analitzador de microsonda electrònica per estudiar els mine- rals. En aquest treball va descobri un nou mineral la wairauite per la vall de Wairau, el lloc on va trobar -lo. El seu doctorat va ser el primer de geologia d’una dona a Nova Zelanda.

L’any 1963 es va casar amb Ross Lauder, la parella va treballar en dipòsits de roques i minerals a Longwood Range. L’any 1965 Challis era l’única científica del Servei Geològic de Nova Zelanda.

L’any 1979 va morir el seu marit i Challis es va retirar l’any 1995 a Motueka on va treballar com a voluntària al Museu del Districte.

La vall de Wairau

Wairau Valley és la vall del riu Wairau a Malborough, Nova Zelanda. A la planura de Wairau es troben Renwick i Blenheim, les principals poblacions de la zona. Geològicament està travessada per una falla alpina.

La vall de Wairau va ser colonitzada a partir de 1842 produint-se diversos enfrontaments amb els Ngāti Toa, habitants de la vall que va desembocar en la coneguda “The Wairau Affray”, la baralla de Wairau. A partir de 1846 alguns colons van establir-se com a ramaders d’ovelles.

En la vall es troba un marae, lloc de trobada en la cultura de la tribu a Nova Zelanda que inclou la casa de reunió, Parerarua Marae. És una edificació de base rectangular i un punt de trobada per a la comunitat.

En aquesta vall, Alva Challis, va identificar el mineral que porta el nom de wairaunita.

VolsconèixerlahistòriadelesdonesdelMuseu?

Gwyneth Alva Challis Wairauíta

Fragment de llàntia d’argila de color gris. Únicament es conserva l’orifici d’alimentació per col·locar l’oli i una part del discus, la coberta on trobem la representació de la deessa Minerva, s’intueix la representació del cas i la llança que tradicionalment porta la deessa.

La wairauíta és un aliatge de metalls. Va ser aprovat com a mineral l’any 1964 i rep el nom pel lloc on va ser tobat.

Les llànties eren petits utensilis per a il·luminar realitzats generalment amb argila. Tot i que en trobem exemplars des de la Prehistòria no va ser fins l’Imperi Romà que es van començar a produir en grans quanitats. A la part superior es trobaven generalment representacions d’escenes eròtiques, mitològiques o de lluites entre gladiadors. Les llànties estaven formades pel dipòsit de combustible que en época romana era oli d’oliva, la coberta que tenia forma cóncava per a emmagatzemari la part del davant en

Aquest mineral és un aliatge de ferro i cobalt CoFe, que cristaliza en el sistema cúbic. En alguns casos es pot trobar amb impureses de níquel.

Quan Alva Challis va estudiar les formacions ultramàfiques de l’àrea oest de Wairau va descobrir aquest mineral, que també s’ha trobat en una altre formació de les mateixes característiques a Canada.

La warauíta que és altament magnètica es troba associada a minerals com cromita, magnetita o coure natiu.

Les investigacions d’Alva Challis

Els estudis d’Alva Challis es van centrar en l’anàlisi dels cristalls dels minerals que es troben a les roques ignees, les que es formen quan el magma es refreda.

Alva Challis va aplicar els seus coneixements en radiografia per investigar els minerals, utilitzant els raigs X per estudiar millor les estructures cristal·lines dels minerals. Va ser a l’aplicar la microsonda d’electrons que permetia estudiar partícules minerals diminutes quan Alva va descobrir la warauíta.

Va combinar el seu treball de laboratori amb el treball de camp estudiant les formacions rocoses de la vall de Wairau i la zona de Longwood Range al sud de Nova Zelanda.

Apassionada del seus treballs amb minerals, Alva Challis va afirmar l’any 1960 “No crec que ningú que no hagi mirat al microscopi pot saber lo bonics que són els minerals”.