VOLS CONÈIXER LA HISTÒRIA DE LES DONES DEL MUSEU? 8 de març de 2018
LES TREBALLADORES ANÒNIMES. LES PUNTAIRES
Les Puntaires Catalunya és una de les zones més importants en la realització de les puntes al coixí de tota Espanya. Al segle XIX, destacava tant per la quantitat d’empreses dedicades a la producció de puntes com la de dones dedicades a l’ofici que eren capaces de realitzar una gran diversidad de tècniques. A partir de la segona meitat del segle XVII, la producció de puntes a Catalunya experimenta un gran creixement, diferents estudis consideren que a principis del segle XIX al voltant de 30.000 dones es dedicaven a aquest ofici a tota Catalunya. A partir de mitjans del segle XIX, amb la introducció de la mecanització de les puntes, el número d’empreses i conseqüentment de puntaires va decreixent, els darrers nuclis de producció de
Puntaires a Arenys de Munt Adolf Mas, 1906 Institut Amatller de l’Art Hispànic. Arxiu Mas
punta artesana els trobem a L’Arboç, i algunes poblacions del Maresme que perviuen empreses artesanes fins els anys 60 del segle XX. La producció de punta artesana a Catalunya es realitzava en tres àrees geogràfiques: Barcelona i la seva área d’influència: Baix Llobre-
gat on majoritàriament es feia puntes negres; L’Arboç on es fa un tipus de blonda característica i puntes amb representacions figuratives i finalment la costa Nord de Barcelona, a la comarca del Maresmes on es feien les puntes blanques.
Els relats dels viatgers Una de les bases per a l’estudi de les puntes al segle XVIII la trobem en els relats de diversos viatgers. Zamora, un funcionari del rei Carles III, l’any 1790 descriu a Arenys de Mar com un poble amb 1.500 puntaires. L’any 1788, Antonio
Ponz en el seu Viage de España destaca la importància de Tordera, Malgrat, Pineda, Calella i Mataró com ciutats productores de puntes al coixí. Finalment el francès, Peyron, viatja entre 1772-1773 i escriu: “las mu-
jeres en todos estos pueblos: Sant Pol, Canet i Arenys de Mar tiene la tez fresca, y son, en general muy bonitas casi todas ocupadas en hacer encajes y blonda; por este trabajo suave, su belleza se conserva y se perpetua”.
Pilar Huguet, el primer llibre d’hìstòria de les puntes Pilar Huguet Crexells va nèixer l’any 1868 a Madrid. Era filla de Rosa Creixells Valls, puntaire de L’Hospitalet de Llobregat, que va ser puntaire de la Casa Reial. Tot i realitzar treballs de puntes, participant en diverses exposicions, es va dedicar especialment a l’estudi i l’ensenyament. Va donar classes de puntes i brodats a la Escuela de Artes y Oficios de Toledo, del 1903 al 1912. L’any 1911 es va incorporar a la Escola d’Estudis Supe-
riors de Magisteri, on coincideix amb Luis de Hoyos, un dels principals antropòlegs espanyols, dedicat al treball de recuperació dels oficis populars. Probablement per influència d’aquest i amb els coneixements que disposa per tradició familiar, escriu el primer llibre d’història de les puntes a Espanya, Historia y técnica del Encaje, l’any 1914, un homenatge a la seva mare i les seves avantpassades puntaires.
Vols conèixer la història de les dones del Museu ?
LES TREBALLADORES ANÒNIMES. LES PUNTAIRES La figura de la puntaire en l’art A la Catalunya de finals del XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge idealitzada del treball de les puntaires connecta molt bé amb el moviment noucentista d’inspiració classica. L’escultura de La Puntaire, realitzada per Cèsar Cabanes Badosa que es pot contemplar al Museu d’Arenys de Mar respòn perfectament a aquest estil. Es tracta d’una escultura en terracota on es representa una dona dreta recolçada en una columna, porta el vestit tradicional català, a la cadera porta un coixí recolçat i agafat amb la mà esquerra. Aquesta figura va ser realitzada per l'escultor Cèsar Cabanes Badosa i formava part de l'exposició dedicada a l'escultor
que es va celebrar al Balneari Lloveras d'Arenys de Mar l'any 1929. Aquesta imatge estaba molt allunyada d’una realitat on les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment on aquestes empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, enlloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici amb exemples com els poemes de Manel Ribot, Mossèn Cinto Verdaguer o l’obra La Puntaire de Clovis Emeric.
Agnes, la Puntaire Cesar Cabanes Badosa, 1929 Museu d’Arenys de Mar, núm. reg. 100088 Dipòsit de la Biblioteca Pare Fidel Fita.
Les fotografíes d’Adolf Mas i Joaquim Castells L’any 1906 es publica un article sobre el treball de les puntes a la costa del Maresme i especialment a Arenys de Mar a la Il·lustració Catalana. Aquest article està il·lustrat amb fotografíes d’Adolf Mas. Adolf Mas és el gran fotògraf de la Catalunya del primer quart del segel XX, el seu treball recull fotografía d’interiors, el patrimoni cultural, grans personalitas i la fotografía de caràcer etnològic, totes elles recollides en un gan arxiu. Les seves fotografíes de puntaires realitzades a Arenys de Munt l’any 1906, són un magnífic exemple de la forma de treball d’aquest col·lectiu.
Puntaires a Can Mallol de la Torre, Arenys de Munt Adolf Mas, 1906 Institut Amatller de l’Art Hispànic. Arxiu Mas
Probablement és en aquest reportatge, on també retratarà a la familia Castells, quan Joaquim Castells, membre de la Casa Castells de puntes, inicia la seva afició a la fotografía i la seva col·laboració amb Adolf Mas. Joaquim Castells i Simón també ens ha deixat excel·lents fotografíes de puntaires, però en el seu cas amb una visió més individualitzada de la figura d’aquesta treballadora. Especialment interessant és el reportatge que va realitzar de la confecció de les estovalles d’altar de la Capella de Sant Jordi l’any 1929.
BIBLIOGRAFIA Pla i Rovira, Imma, Les puntaires com a model de producció i reproducció d’alguns objectes i formes socials en l’àmbit domèstic, Revista d’etnologia de Catalunya, núm, 4, 1994