Guia de la visita
Els minerals, principals característiques Dolomita d’Eugui (Navarra)
Mineral és una substància sòlida, natural, homogènia, d’origen normalment inorgànic, de composició química definida (però variable dins de certs límits) els seus àtoms tenen una disposició ordenada. La classificació d’Strunz és un mètode generalment acceptat per a classificar els minerals. El terme “mineral” té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disposen a l'espai els àtoms i molècules determinarà les seves propietats, un exemple seria el grafit i el diamant, tots dos formats exclusivament per àtoms de carboni.
A la natura hi ha 14 xarxes cristal·lines o disposicions tridimensionals bàsiques de partícules (en aquest cas es tracta d'àtoms o de molècules), que corresponen a les 14 xarxes de Bravais, que, al seu torn, pertanyen a un dels 7 sistemes de cristal·lització fins ara coneguts (cúbic, tetragonal, hexagonal, trigonal, ròmbic, monoclínic i triclínic), amb l'excepció coneguda dels quasicristalls. Aquestes estructures es basen en una disposició interna d'àtoms o ions que sovint tenen un reflex en la forma geomètrica que prenen els cristalls. Fins i tot quan els cristalls són massa petits per ser vistos a ull nu o es presenten en formes irregulars, l'estructura cristal·lina subjacent és sempre periòdica i pot ser determinada per mitjà de tècniques basades en la difracció de raigs X.
En molts casos desenvolupen superfícies planes conegudes com cares. Si el mineral pot dessenvolupar-se sense interferències, pot generar formes geomètriques característiques, conegudes com cristalls. Una drusa és una formació mineral en la qual els cristalls d'un o més tipus de minerals s'organitzen al voltant d'un nucli que sol ser un altre cristall. mentre que quan es en forma de cova o bombolla es denomina geoda.
La classificació de Strunz és un sistema de classificació, usat universalment en mineralogia, que es basa en la seva composició química. Va ser creada el 1938 pel mineròleg alemany Karl Hugo Strunz i ajustada posteriorment el 2004 per la International Mineralogical Associations (IMA). El sistema actual divideix els minerals en nou classes, que al seu torn es divideixen novament en diverses divisions, famílies i grups, d'acord amb la composició química i l'estructura cristal·lina dels exemplars. La classificació bàsica del sistema Strunz és la següent. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
Elements nadius Sulfurs Halogenurs Òxids i hidròxids Nitrats, carbonats i borats Sulfats, cromats, molibdenats i wolframats Fosfats, arseniats i varanats Silicats Substàncies orgàniques.
Pirita (estructura de cristalls cúbics)
Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per elements químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals, tot i que estrictament parlant, el petroli o el gas natural, formats per processos geològics, ho serien. El cas del mercuri, és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per exemple els diamants artificials, no són considerats minerals tot i que tinguin les mateixes propietats.
Or de Califòrnia. Element nadiu
Geoda d’àgata
Fluorita de Dal'negorsk, Primorskiy Kray, Rússia. Halogenur