Treballs del Museu de Geologia 14 de Barcelona
Pàg. 1-3
23/4/07
16:18
Página 1
Treballs del Museu de Geologia 14 de Barcelona
Pàg. 1-3
23/4/07
16:18
Página 2
TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA Museu de Geologia de Barcelona CONSELL DE REDACCIÓ Directora Alícia Masriera Secretari de redacció Julio Gómez-Alba Redactors adjunts Carles Curto Jaume Gallemí La revista compta, a més, amb un Consell assessor integrat per diferents especialistes, als quals es remet quan s’escau. Distribució i intercanvi: Biblioteca del Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella, s/n. 08003 Barcelona. Tel. 93 319 68 95. © de l’edició, Ajuntament de Barcelona Edita: Museu de Geologia Institut de Cultura de Barcelona Disseny gràfic: Ferran Cartes / Montse Plass Maquetació electrònica: Marta Lorenzo Fotomecànica i impressió: Vértice Gráfico. Barcelona ISSN: 1130-4995 Dip. Leg.: B-40.634-1990 Publicat el mes de desembre de 2006
Pàg. 1-3
23/4/07
16:18
Página 3
Índex
ULLASTRE, J. y MASRIERA, A. El anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó: consideraciones estratigráficas y estructurales basadas en una nueva cartografía geológica (Pirineo catalán, España); 1 làmina de 82x45 cm plegada aparte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5
MARTÍN-SUÁREZ, E. and FREUDENTHAL, M. Gliridae (Rodentia, Mammalia) from the late Miocene fissure filling Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy) . . . . . . . . . . . . . . . . . .
37
BLAIN, H.A. and BAILON, S. Catalogue of Spanish Plio-Pleistocene amphibians and squamate reptiles from the Museu de Geologia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
61
ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans i el Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1914-1924)
81
Pàg. 1-3
23/4/07
16:18
Página 4
Separata Bóixols OK
23/4/07
17:44
Página 1
EL ANTICLINAL DE BÓIXOLS MUNTANYA DE NARGÓ: consideraciones estratigráficas y estructurales basadas en una nueva cartografía geológica (Pirineo catalán)
J. Ullastre y A. Masriera
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 5
Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 5-35 (2006) + 1 lámina de 82x45 cm plegada aparte
El anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó: consideraciones estratigráficas y estructurales basadas en una nueva cartografía geológica (Pirineo catalán, España) Juan ULLASTRE* y Alicia MASRIERA**
ABSTRACT ULLASTRE, J. and MASRIERA, A. The Bóixols - Muntanya de Nargó anticline: stratigraphic and structural considerations based on a new geological cartography (Catalonian Pyrenees, Spain). A new geological cartography of the Bóixols-Muntanya de Nargó anticline was needed to determine more about its sedimentary and structural evolution. On this basis a precise correlation was established between the Lower Cretaceous of this unit and the Roca de Narieda type section (section that contains almost all the terms of the Lower Cretaceous sedimentary cycle). To the South of Bóixols we found evidence of an ante-Albian tectonic phase which led to subsidence in the NW and emersion in the SE, with probable erosion of aptian material. On the south border of the Bóixols-Muntanya de Nargó anticline, conditioned by the Lower Cretaceous paleogeography and the ante-Albian tectonics, a complex tectonic and sedimentary evolution was produced, from the Middle Campanian, owing to various compressive episodes. We re-analysed this evolution using new data in order to determine relations with (?finicretaceous) deposits from the Santa Fe syncline located to the N of the anticline at issue. Finally, from our point of view, the Middle-Upper Eocene-Oligocene tectonics retouched and exaggerated the inherited structures. Keywords: Geological cartography, Stratigraphy, Cretaceous, Polyphase tectonics, Pyrenees, Catalonia, Spain.
* Ronda de Sant Pere, 50. 08010 Barcelona, España. ** Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella. 08003 Barcelona, España.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 6
6 RESUMEN Efectuar una nueva cartografía del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó ha sido necesario para tener un mejor conocimiento de su evolución sedimentaria y estructural. Con esta base se ha establecido una correlación precisa entre el Cretácico inferior de esta unidad y el corte tipo de la Roca de Narieda (corte que contiene casi todos los términos del ciclo sedimentario del Cretácico inferior). Al S de Bóixols, hemos encontrado la prueba de una fase tectónica antealbiense, que originó subsidencia por el NW y exundación por el SE con probable erosión de material aptiense. En el borde S del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó, condicionado por la paleogeografía del Cretácico inferior y por la tectónica antealbiense, se produjo, a partir del Campaniense medio, una compleja evolución tectonosedimentaria, debida a varios episodios compresivos. Esta evolución la hemos analizado de nuevo, con exposición de algunos detalles inéditos a fin de establecer relaciones con los depósitos (?finicretácicos) del sinclinal de Santa Fe (SF), situado al N del anticlinal en cuestión. Finalmente, a nuestro modo de ver, la tectónica del Eoceno medio - superior Oligoceno no hizo más que retocar, exagerando, las estructuras heredadas. Palabras clave: Cartografía geológica, Estratigrafía, Cretácico, Tectónica polifásica, Pirineo, Cataluña, España.
ÍNDICE Introducción ............................................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . Área cartografiada ................................ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . El substrato del Cretácico .................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Cretácico inferior ............................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 1. Sector de la Muntanya de Nargó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Sector de Montanissell - Bóixols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La tectónica antealbiense ................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La tectónica antecenomaniense ......... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Cretácico superior y el tránsito al Paleoceno . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Calizas del Cenomaniense superior al Senoniense inferior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Depósitos lutíticos anteriores a la discordancia intracampaniense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La discordancia intracampaniense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La discordancia del Maastrichtiense - Paleoceno continentales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La tectónica finicretácica-paleocena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Efectos de las fases mayores de la tectónica terciaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusión ............................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Agradecimientos ................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . Notas ......................................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografía .............................................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .
7 7 9 10 10 13 16 17 17 17 19 20 21 28 30 30 31 32 34
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 7
7 INTRODUCCIÓN En el tercio norte de la unidad sudpirenaica central (Fig. 1) el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó constituye un elemento estructural a través del cual se articulan dos ámbitos paleogeográficos distintos: por el N el dominio de la sedimentación del Cretácico inferior; por el S la del Cretácico superior Paleógeno. Su compleja evolución, a lo largo de un dilatado espacio de tiempo, fue intuida ya por quien a mediados del siglo pasado estudió con un cierto detalle la región, a la luz de los pioneros: Vidal, Dalloni, Astre, Misch, (Ríos, 1951); y no ha dejado de ser objeto desde entonces de especulaciones más o menos bien fundadas. No obstante, todavía ahora carecemos de una cartografía geológica de detalle que nos permita superar las generalizaciones inexactas de unos y evitar en lo posible las interpretaciones hipotéticas o subjetivas de otros. Esta franja de inestabilidad tectonosedimentaria fue objeto de nuestra atención hace unas tres décadas, teniendo en cuenta predecesores tan importantes como Rosell, Souquet, Garrido-Megías, Ríos, Peybernès, (Ullastre et al., 1987). El análisis de una de sus etapas evolutivas resultó ser el hilo conductor que nos llevó a descubrir su continuación oriental en la zona del Pedraforca (revisada recientemente; Ullastre & Masriera, 2004); continuación que quedó interrumpida durante el Terciario como consecuencia de una brutal actividad tectónica, cuyos efectos se manifiestan en la complicada región de Alinyà al otro lado del Segre, de la que hicimos, hace pocos años, su estudio (Ullastre & Masriera, 2001). Para el presente trabajo hemos realizado con esmero una cartografía geológica completamente original, que enlaza por el E con la de Alinyà y con las observaciones estratigráficas de la Roca de Narieda (Ullastre et al., 2002).
ÁREA CARTOGRAFIADA Situada a 80 km al NE de la ciudad de Lleida (a 100 km por carretera), en la comarca del Alt Urgell, entrando por el W en la del Pallars Jussà. Entre el meridiano de Fígols de Organyà al E y el de Bóixols al W abarca 16,5 km. Por el N incluye el sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF) con especial atención a la mitad oriental por su interés relativo a los depósitos finicretácicos - paleocenos. Por el S, constituye su límite, la franja de Cretácico superior que se extiende desde Coll de Nargo al S de Bóixols. En total unos 60 km2. Los trabajos de campo se han realizado teniendo por soporte topográfico fotografías aéreas estereoscópicas. Luego, se ha llevado todo el trazado sobre el Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:25000; Hojas: Cabó 253-1-2 (67-22); Organyà 253-2-2 (68-22); Gavarra 291-1-1 (67-23); 4ª edición, diciembre 2002; publicadas por el Institut Cartogràfic de Catalunya. La altimetría se ha sacado del mapa Topográfico Nacional, 1:25000; Hojas: Cabó 253-III (67-22); Organyà 253-IV (68-22); 1ª edición, 2000; Gavarra 291-I (67-23); 1ª edición, 2001; publicadas por el Instituto Geográfico Nacional, Madrid.
B贸ixols 5-35.qxp
8
23/4/07
16:19
P谩gina 8
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 9
9 EL SUBSTRATO DEL CRETÁCICO Es visible a partir del meridiano de Les Cases (LC) hasta el S de Bóixols. Se presenta como una estrecha banda en la que los materiales triásicos y jurásicos aparecen muy laminados tectónicamente en su flanco S cabalgante. En el flanco normal la sucesión precretácica está mucho mejor conservada. El Triásico superior (K), muy comprimido no obstante, se muestra bajo una facies, casi siempre, de carniolas, con cuarzos bipiramidados. Faltan las facies margo-yesosas propias del Keuper. El Triásico terminal - Liásico inferior (L1) está representado, en su mayor parte, por brechas calcareodolomíticas y calizas en lajas. A trechos, especialmente al W del Coll de la Font (FO), puede verse el “hard ground” sinemuriense, límite entre los términos L1 y L2. El Liásico medio-superior (L2) se distingue morfológicamente por la abundancia de capas margosas aunque no faltan las calizas rojas fosilíferas. El Dogger-Malm (J) es bien visible en el paisaje por sus dolomías oscuras y los escarpes a que da lugar. En conjunto podemos decir que estos terrenos se presentan bajo las facies sudpirenaicas típicas, de las que hemos hecho alusiones más detalladas en anteriores trabajos (cf. región de Alinyà, al E del Segre). No obstante, para la caracterización del Malm en la zona cartografiada es importante el trabajo de Willems (1984). Fig. 1. Situación en el marco geológico regional del sector de Bóixols - Muntanya de Nargó y de los sectores orientales directamente relacionados: Alinyà (Ullastre & Masriera, 2001) y Pedraforca (Ullastre & Masriera, 2004). Terrenos: 1, Paleozoico y Permotriásico del Pirineo “axial” o alta cadena primaria; 2, Paleozoico y Triásico inferior y medio alóctonos de la zona de los Noguera; 3, serie del Cadí: recubrimiento normal, mesozoico-cenozoico, del zócalo paleozoico; 4, terrenos mesozoico-cenozoicos de la zona sudpirenaica desplazados respecto a la serie del Cadí; 5, Terciario marino (Cuisiense superior a Priaboniense) de la zona plegada del antepaís y de la serie del Cadí; 6, evaporitas del Eoceno superior de la zona plegada del antepaís; 7, Terciario continental sincrónico y posterior a la tectónica del Eoceno medio-superior. Accidentes; a, paleoaccidente de Bóixols - Nargó - Pedraforca; b, paleoaccidente del Montsec - Ensija Catllaràs; c, paleodiapiro de Les Avellanes; d, cabalgamientos producidos durante y después del Eoceno medio-superior indiferenciados; e, cabalgamientos producidos durante el Eoceno superior; f, fallas verticales o próximas a la vertical y fallas en dirección más o menos cabalgantes producidas durante y después del Eoceno medio-superior. Fig. 1. Location of the Bóixols - Muntanya de Nargó area and the directly related eastern areas: Alinyà (Ullastre & Masriera, 2001) and Pedraforca (Ullastre & Masriera, 2004) within the geological setting of the region. Stratigraphic units: 1, Paleozoic and Permotrias of the axial Pyrenees; 2, allochthonous Paleozoic and Lower and Middle Triassic of the Noguera Zone; 3, Cadí unit: normal cover (mesozoic-cenozoic) of the paleozoic basement; 4, Mesozoic-Cenozoic of the southern Pyrenean zone displaced in relation to the Cadí unit; 5, marine Tertiary (Upper Cuisian to Priabonian) of the folded zone of the foreland and the Cadí unit; 6, Upper Eocene evaporites of the folded zone of the foreland; 7, continental Tertiary synchronous and posterior to the Middle-Upper Eocene tectonics. Tectonic symbols: a, Bóixols-NargóPedraforca paleo-fault; b, Montsec-Ensija-Catllaràs paleo-fault; c, Les Avellanes paleo-diapir; d, thrusts produced during and after the Middle-Upper Eocene undifferentiated; e, thrust produced during Upper Eocene; f, vertical faults or reverse faults and strike-slip faults with greater or lesser thrusting produced during and after the Middle-Upper Eocene.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 10
10 EL CRETÁCICO INFERIOR Ocupa la mayor extensión del área cartografiada. Se distinguen dos grandes grupos litológicos: uno calizo y otro margoso, que en parte son rigurosamente contemporáneos ya que se pasa lateralmente de una facies a otra. Hacia el final del Aptiense, no obstante, la sedimentación pelítica llegó a cubrir las calizas arrecifales de plataforma, evidenciando por tanto una edad algo más reciente aunque no siempre sea posible precisarla. Para su análisis, si bien será somero, resulta necesario considerar primero el sector de la Muntanya de Nargó al E del meridiano de Montanissell, a fin de establecer criterios de relación con la vecina unidad de la Roca de Narieda. Después, tras juzgar el sector entre Montanissell y Bóixols podremos comprender la evolución sedimentaria del conjunto durante el Cretácico inferior. 1. Sector de la Muntanya de Nargó Los materiales que lo constituyen forman un anticlinal de radio relativamente grande, de plano axial sensiblemente vertical (Lámina: corte II) y cuyo eje buza hacia el ENE. Su continuación oriental queda interrumpida por la falla NE - SW del Pont d’Espia (PO), que pone en contacto la unidad de Nargó con la de Roca de Narieda. Esta última, en posición elevada, muestra el núcleo jurásico y una magnífica sucesión de la sedimentación del Cretácico inferior, desde el Neocomiense al Aptiense terminal según quedó demostrado en el trabajo de Ullastre et al. (2002). Esta disposición estructural impide establecer directamente una correlación estratigráfica entre ambas unidades y ver cómo los términos bajos de la sedimentación cretácica continúan hacia el W. No obstante, por el lado occidental, en virtud de la elevación del eje del pliegue y por estar cortado por dos fracturas oblicuas NW-SE, se producen dos hechos importantes: por una parte la posibilidad de ver el substrato jurásico y datar los primeros materiales cretácicos discordantes en este punto; y por otra, la inversión del pliegue, que al S de Montanissell aparece volcado (Lámina: corte III). Así pues, por el WSW vemos que, en la Muntanya de Nargó, las capas con Orbitolinopsis simplex del límite Beduliense - Gargasiense (Os), acompañadas de episodios “continentales” con carófitas, (1), yacen sobre las dolomías jurásicas (J). Ello permite una correlación parcial con la Roca de Narieda en donde estas mismas capas corren por la mitad del enorme escarpe calizo (Ullastre et al., 2002, figs. 2 y 3). Faltan aquí, por tanto, los materiales anteriores (Ci1c). Sólo las calizas del Aptiense superior (Ci2c) están presentes. Veamos lo que sucede por el ENE. Por el lado oriental o de Fontanet (FN), una mirada general sobre el terreno lleva a la creencia de que una parte del complejo margocalcáreo (Ci2m) se hunde bajo las calizas (Ci2c) de la Muntanya de Nargó; mientras estas calizas penetran en cuña los materiales margosos (Ci2m). Con esto tendríamos, a nivel de afloramiento, unas margas sensiblemente más antiguas que las calizas. Esta impresión, unánimemente aceptada, tiene que ser recibida con alguna reserva. En efecto, varias fracturas con un salto no despreciable (Lámina: mapa y corte I) pueden introducir errores cuando se quieren establecer las relaciones exactas entre los términos Ci2m y Ci2c. Las dataciones objetivas, como siempre, son imprescindibles.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 11
11 a) Capas inferiores con orbitolinas (Cio) dentro del complejo margoso (Ci2m) Al SE de Fontanet (FN), en los 100 m estratigráfica y topográficamente más bajos de la sucesión margocalcárea (Ci2m) visible (por encima de la cota 558), se intercalan dos bancos lenticulares de calizas con una potencia de 40-50 cm, seguidos de un tercero, menos conspicuo, de 20-30 cm. En el primer y tercer banco se encuentran orbitolinas, aunque muy escasas (una sección de orbitolina por cada lámina delgada en el mejor de los casos). La naturaleza de estas capas calizas es la siguiente: – Primer banco: intramicrita con restos de algas, algún microforaminífero y muy raramente orbitolínidos. – Segundo banco: intramicrita ferruginosa con bioclastos y muy escasos microforaminíferos. – Tercer banco: intramicrita con algún bioclasto, espículas de esponja, eventualmente algún microforaminífero y raras veces orbitolínidos. De estas calizas, una vez seleccionados los cortes en que se veía alguna orbitolina, se han hecho un total de 35 láminas delgadas para conseguir una sola sección perfectamente orientada mostrando el embrión. Con ello se ha constatado, felizmente, de modo inequívoco, la presencia de Mesorbitolina parva del Aptiense superior. Podemos decir, por tanto, que al SE de Fontanet (FN) no hay el Beduliense (cf. “margas de Cabó”) como algunos sostienen. b) Nivel con ammonites 1 Se encuentra al S de la cota 654 (dentro del sector de Fontanet, FN). Los ammonites aparecen en unas margocalizas sin ninguna característica especial. De los cuatro puntos señalados en el mapa (ver Lámina) el más oriental tiene por encima, a corta distancia, tres capas decimétricas de calizas con restos de esponjas. El punto que está inmediatamente al W de la cota 654 tiene por debajo un banco calizo lenticular de 70-80 cm de espesor. Los dos puntos más alejados al W están en margocalizas que pasan lateralmente a un pequeño cuerpo calizo limitado al E por una fractura. Se han recogido cuatro ejemplares más o menos fragmentarios que han sido objeto de análisis (2). Las características de dos de ellos son: talla del orden de 200 a 220 mm; ombligo bastante abierto; sección ovoide con un ligero aplanamiento en el área sifonal; costulación densa con costillas a menudo bifurcadas ya en la base ya sobre los flancos. Esta forma es comparable a Hypacanthoplites shepherdi Casey, que puede encontrarse en la zona de H. jacobi (Clansayesiense). No obstante, el tipo de costulación observado existe también en los Parahoplites de un Aptiense más bajo: zona de P. nutfieldiensis (Gargasiense superior). Fig. 2. Del mismo horizonte 1, aparte de un Ammonitina indeterminable, se ha examinando un fragmento de un gran ammonites que a juzgar por la curvatura de la espira corresponde a un individuo con un diámetro del orden de 400 a 450 mm atribuible, también, al género Hypacanthoplites.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 12
12
Fig. 2. Ammonites de 220 mm de diámetro mostrando una costulación que tanto puede verse en los Parahoplites como en los Hypacanthoplites (Gargasiense superior - Clansayesiense). Ejemplar procedente del yacimiento 1, por encima de la capa inferior con Mesorbitolina parva y por debajo de las capas con M. texana. SE de Fontanet (FN). Fig. 2. Ammonites of 220 mm in diameter with a costation observable in both the Parahoplites and the Hypacanthoplites (Upper Gargasian - Clansayesan). Specimen proceeding from outcrop number 1, over the lower bed with Mesorbitolina parva and below of the beds with M. texana SE of Fontanet (FN).
Fig. 3. Gran ejemplar de Hypacanthoplites, de 350 mm de diámetro, del límite Clansayesiense Leymerielliense. Procede del yacimiento 3 al N de la Collada de la Creu de Ferri (CF). Fig. 3. Large specimen from Hypacanthoplites, of 350 mm in diameter (Clansayesan - Leymeriellian boundary). Proceeding from outcrop number 3 at the N of the Collada de la Creu de Ferri (CF).
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 13
13 c) Margas y margocalizas (Ci2m) claramente subyacentes a las calizas (Ci2c) Al SSE de Fontanet (FN) partiendo de la cota 723 hacia el S de abajo arriba tenemos: – Margocalizas con espículas de esponja y Mesorbitolina texana. – Banco calizo: biomicrita con M. texana y esponjas centimétricas, globulares, silicificadas. – Margas arcillosas amarillentas o grises con un amasijo de M. texana. – Techo: calizas coralinas (Ci2c). Al W de Fontanet (FN) bajo la cota 754 de abajo arriba tenemos: – Margocalizas con espículas de esponja y M. texana muy abundantes. – Margas azuladas. – Margocalizas con “slumpings”; contienen macrofauna diversa. La base del techo es una biomicrita con M. texana. – Techo: calizas coralinas (Ci2c). Las dos sucesiones descritas deben ser interpretadas como una representación de los materiales margosos (Ci2m) inmediatamente subyacentes a las capas más altas del término calizo (Ci2c); por tanto, como una cuña lutítica que se adentra en las calizas (Lámina: corte II, Mt). d) Tránsito de las calizas (Ci2c) al complejo margocalcáreo superior (Ci2m) Al S del Barranc de la Muntanya (BM), a las calizas arrecifales (Ci2c) del Aptiense superior se le superpone una hilada de margas cuajadas de M. texana (3). Le sigue un banco de calizas con Polyconites verneuili y Pseudotoucasia catalaunica,(4),(5) rudistas del Gargasiense no basal - Clansayesiense - Albiense basal (Lámina: mapa, yacimiento 2, corte III). En el flanco S del anticlinal de la Muntanya de Nargó, justo encima del término calizo (Ci2c) se encuentran margas con un amasijo de M. texana (Lámina: cortes I y II, Mt).
2. Sector de Montanissell - Bóixols Entre la casa del Barranc de Culles (CC) y el Coll de la Font (FO) el anticlinal se presenta volcado con el flanco S comprimido y cabalgante (Lámina: corte IV). Las capas con Orbitolinopsis simplex, (Os), las vemos aflorar de modo discontinuo hasta poco más de un kilómetro al W del meridiano del Coll de la Font (FO), (W de la cota 1389). Las calizas (Ci2c) pierden potencia. El complejo margocalcáreo (Ci2m), aparentemente sin fauna, muestra, sin embargo, en sus capas más bajas, una delgada y discontinua lumaquela de Exogyra aquila más o menos glauconífera visible hasta el S de L’Apallador (LA). Las margas gris oscuro algo azuladas (Ci3m) aparecen en Montanissell como un término litológico bien diferenciable; su atribución al Aptiense terminal - Albiense inferior se ha hecho sobre la base de argumentos paleontológicos obtenidos más al W (Lámina: yacimientos de ammonites 3 y 4). Entre el Coll de la Font (FO) y Setcomelles (SC) el flanco meridional del pliegue desaparece o queda reducido a lo sumo a una delgada lámina invertida de Triásico
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 14
14 superior - Liásico inferior (L1), (Lámina: corte V); sólo al N de Sallent se conserva algo del término Ci2m en contacto con el Cretácico superior (Cs1) y una minúscula escama de calizas con orbitolinas del Aptiense superior (Ci2c) cuya atribución al flanco inverso es dudosa. En el flanco normal, por encima del Jurásico (J), aún vemos aflorar localmente (W de la cota 1389) las capas con Orbitolinopsis simplex, (Os); no obstante, las calizas con abundantes Mesorbitolina constituyen el grueso del término Ci2c, que al pie de la cota 1389 contienen una capa decimétrica de caliza micrítica gris con Simplorbitolina aquitanica (Aptiense superior). A partir de El Casó (EC) al tramo anterior se le superpone un tramo esencialmente coralino. Encima de El Casó (EC) y en Setcomelles (SC) puede verse que el paso del tramo con Mesorbitolina al tramo superior coralino se hace por medio de calizas, en algún punto arcillosas; son intramicritas y bioesparitas con algo de glauconita. Las calizas arrecifales (Ci2c) del Tossal del Turnó (TT) y de Setcomelles (SC) pasan lateralmente a través de cuñas a una parte del complejo margocalcáreo (Ci2m). Este complejo, generalmente muy escaso en fósiles, por encima de la Collada de la Creu de Ferri (CF) contiene algunos equinoideos y en las proximidades del límite con el término superior (Ci3m) hemos hallado un gran ammonites (Lámina: yacimiento 3) de 350 mm de diámetro (Fig. 3). Se trata de un Hypacanthoplites sp. cf. shepherdi Casey. Las margas Ci3m contienen equinoideos en la parte basal y en las capas subyacentes a las calizas del Cenomaniense superior (Cs1). Al W de Setcomelles (SC), en la cota 1492, el anticlinal de Bóixols cabalga en una extensión de unos 700 m el Cretácico superior meridional (Lámina: corte VII), con laminación casi total del flanco inverso. A partir de la cota 1405 hacia el W el cabalgamiento se atenúa y la sucesión del flanco S, bien conservada, es susceptible de ser analizada (Lámina: corte VIII). Veamos lo que se observa en cada uno de los flancos del anticlinal en el meridiano de Bóixols. a) El flanco N del anticlinal en Bóixols El núcleo del pliegue objeto de nuestra consideración está al S inmediato de Bóixols (6), (Lámina: corte VIII). Las calizas arrecifales (Ci2c) poco potentes y en posición vertical reposan sobre las dolomías jurásicas (J). Por encima, en contacto sedimentario discordante, viene el complejo margocalcáreo (Ci2m) con gran extensión y enorme potencia; estos materiales se muestran sensiblemente replegados (Lámina: corte VIII). Las capas altas del término Ci2m contienen equinoideos: los hemos encontrado al S de Bóixols y en los alrededores de Cal Mascarell (CM). El límite entre las margocalizas Ci2m y las margas Ci3m se ha establecido por correlación de facies del W al E y la atribución del término Ci3m al Albiense se basa en cierto hallazgo paleontológico. En efecto, a 2500 m al W de Cal Mascarell (CM), en La Mata, Peybernès (1976, p. 284, corte VIII, fig. 99, làm. XXVI, fig. 14) dice haber encontrado, un poco por encima de las margocalizas con equinoideos (Ci2m), numerosas improntas de Leymeriella tardefurcata lo cual indica la base del Albiense. Nosotros, en el mismo lugar, hemos recogido una impronta en hueco.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 15
15 En las margas Ci3m, por encima de Cal Mascarell (CM), sólo hemos encontrado algunos equinoideos en la parte superior. Justo debajo de las calizas del Cenomaniense superior (Cs1) hay una margocaliza amarillenta con espículas de esponjas y algunos microforaminíferos. b) El flanco S del anticlinal en Bóixols Entre la cota 1492 y la cota 1405, por encima de las dolomías jurásicas (J) tenemos biomicritas con Mesorbitolina, Sabaudia minuta y microforaminíferos diversos, y/o calizas coralinas, (Ci2c). En la cota 1405 las capas del término Ci2c están verticales; cortándolas de N a S se observa: – Muro: dolomías jurásicas (J). – Calizas coralinas. – Calizas arcillosas con equinoideos (intercalación métrica). – Intramicritas con bioclastos diversos, fragmentos de algas Florídeas y algo de glauconita (capas decimétricas). – Calizas masivas formando la cota 1405 propiamente dicha; son bioesparitas con algas Florídeas: Agardhiellopsis cretacea, Paraphyllum primaevum y Archaeolithothamnium rude. – Superficie de cabalgamiento sobre las margas (Cs2b) del Senoniense. En el Forat de Bóixols (FB) sobre las calizas (Ci2c), en posición vertical o ligeramente volcadas al S, se encuentra el término Ci3c, (Lámina: corte VIII). En la vertiente oriental del barranco es un complejo margocalcáreo, mientras que en la occidental se enriquece en calizas y en el borde de la carretera de Isona a Bóixols éstas son las que predominan. Un corte en la orilla izquierda del torrente que cuela por el Forat de Bóixols (FB) nos muestra: – Muro: calizas coralinas (Ci2c). – Contacto mecanizado. – 30-40 m de margocalizas; las capas intermedias son intramicritas con espículas, algún foraminífero y granos dispersos de glauconita; en las últimas capas se encuentra una biomicrita pasando a bioesparita con algas Florídeas y Simplorbitolina manasi transición a S. conulus, lo que indica el Albiense inferior-medio. – 2-3 m de margocalizas con braquiópodos englobando una brecha olistostrómica con elementos de calizas cf. Ci2c. Una muestra de la matriz cabe definirla como una intramicrita con calciesferas, fragmentos de Agardhiellopsis cretacea y otros organismos. – 4-5 m de margocalizas: intramicritas con calciesferas, espículas, restos de otros organismos y granos dispersos de glauconita. – Techo: 1-2 m de calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior (Cs1). En la carretera de Isona a Bóixols las capas Ci3c están invertidas buzando al N; su muro no es visible debido a los derrubios; el techo son las calizas del Cenomaniense superior (Cs1). El afloramiento, de algunas decenas de metros, consiste básicamente en calizas: bioesparitas con Florídeas, Simplorbitolina manasi-conulus, Pseudonummuloculina aurigerica (8) entre otros organismos. Por su edad (Albiense
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 16
16 inferior-medio) y por su facies es un término comparable a las “calizas del Coll d’Abella” de Peybernès & Souquet (1973) y Peybernès (1976), conocidas hasta ahora sólo al W de Bóixols, en la comba periclinal, por encima de las margas Ci3m y teniendo por techo el Cenomaniense superior (Cs1). (9)
LA TECTÓNICA ANTEALBIENSE El análisis estratigráfico demuestra que el ciclo sedimentario del Cretácico inferior, en su conjunto, es retrogradante hacia el S o SE. En efecto, en la Roca de Narieda, en donde las condiciones de observación lo permiten (Ullastre et al., 2002), vemos que el Neocomiense transgrede sobre las dolomías jurásicas; luego lo hace el Barremiense Aptiense inferior; y finalmente el Aptiense superior, produciéndose un solapamiento expansivo de los diferentes terrenos. En el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó, dado que en ningún sitio la erosión ha cortado meridianamente los terrenos cretácicos en una longitud suficiente, no podemos ver la totalidad del fenómeno. Si, en cambio, hay puntos de observación suficientes para analizar la evolución sedimentaria a partir del límite Beduliense-Gargasiense. Se ve que a la transgresión sobre el Jurásico de las capas con Orbitolinopsis simplex le sigue el Gargasiense - Clansayesiense en facies carbonáticas de plataforma en las áreas más meridionales, para acabar con un recubrimiento de sedimentos terrígenos sin mayores complicaciones al E del meridiano de Montanissell. Entre el Coll de la Font (FO) y Setcomelles (SC), no obstante, se presenta un problema: la desaparición del flanco S del anticlinal. Ante ello cabe preguntarse ¿hay Cretácico inferior bajo el cabalgamiento en los cortes V, VI y VII, tal como lo hemos interpretado en nuestra Lámina? Por otra parte, hemos demostrado que al S de Bóixols el Albiense inferior-medio (Ci3c) (cf. “calizas del Coll d’Abella”) yace sobre las calizas aptienses (Ci2c) con ausencia de las margas Ci3m y del complejo margocalcáreo Ci2m, lo que pone de manifiesto la existencia de una fase tectónica antealbiense. Tomando en consideración este hecho, la pregunta antes formulada puede responderse en el marco de diferentes hipótesis: 1ª, es posible suponer que no hubo sedimentación de Cretácico inferior al S de la línea actual de cabalgamiento. A ello se opone, razonablemente, la realidad que vemos en los cortes I, II, III y IV de nuestra Lámina. 2ª, si, al contrario, creemos que hubo sedimentación de Cretácico inferior más al S, la desaparición del flanco meridional del anticlinal en el sector en cuestión puede explicarse a la luz de la fase tectónica antealbiense cuyos efectos se han constatado al W (Bóixols). En efecto, hacia el final del Clansayesiense una fase distensiva producía subsidencia por el N o NW y exundación por el S o SE; como consecuencia, es lícito creer que, en una franja grosso modo E-W, se produjera eliminación de los materiales terrígenos (Ci2m) depositados anteriormente y quizás en algunos puntos reducción de espesor del término calizo (Ci2c); con ello se creó una línea de debilidad (aprovechada después por otras fases tectónicas); por último, se depositaron en transgresión sobre el substrato deformado (conservado sólo en el extremo occidental del área estudiada) los materiales del Albiense inferior-medio (Ci3c), los cuales pasan de ser, al E, un complejo mar-
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 17
17 gocalcáreo con una brecha olistostrómica en el Forat de Bóixols (FB) (muestra de inestabilidad tectónica) a calizas de plataforma (bioesparitas) al W inmediato. Éstas son especialmente ferruginosas en el Coll d’Abella (fuera del área cartografiada) como consecuencia, según Peybernès (1976, p. 315), del “fer issu des reliefs rajeunis des marges continentales cuirassées”.
LA TECTÓNICA ANTECENOMANIENSE Sobre cómo la tectónica antecenomaniense propiamente dicha (fases del Albiense superior) afectó la región que nos ocupa o sus inmediaciones, queda en el terreno de las conjeturas (Ullastre & Masriera, 2001, p. 170, nota 32). Ninguna evidencia, directa o indirecta, nos prueba su incidencia, como no sea la discordancia cartográfica que muestra la base de las calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior (Cs1) del sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF). Por esto no insistiremos sobre este punto. Sin embargo, no dejaremos de recordar que la tectónica antecenomaniense en sentido lato (antealbiense e intralbiense) se manifiesta de manera clarísima en el Montsec (Ullastre, 1998) y que, hace poco, dimos a conocer una prueba indirecta de ella en la unidad del pico de Pedraforca (Ullastre & Masriera, 2004); unidad que, antes de las fases mayores de la tectónica sudpirenaica, constituía el extremo oriental de la de Bóixols - Muntanya de Nargó y su continuación hasta Alinyà.
EL CRETÁCICO SUPERIOR Y EL TRÁNSITO AL PALEOCENO 1. Calizas del Cenomaniense superior al Senoniense inferior a) Sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF) El sinclinal colgado de Els Prats - Santa Fe (SF), magnífico ejemplo de inversión de relieve, está rodeado de escarpes de 150 m o más formados por gruesos bancos de calizas, que con gran regularidad corren desde encima mismo de Organyà hasta el W de Bóixols formando las sierras de Sant Joan y de Carreu. Su estratigrafía, estudiada ya por los primeros geólogos que visitaron la región (ver: Ríos, 1951; Rosell, 1967) quedó bien establecida a partir de los estudios de Souquet (1967, pp. 138-143). La sucesión de Santa Fe (SF) se considera la típica del Cenomaniense superior Turoniense - Coniaciense de la región. Al W reposa sobre las “calizas del Coll d’Abella” (Ci3c) y las margas Ci3m, terrenos datados del Albiense inferior-medio; al E sobre terrenos más antiguos: margocalizas (Ci2m) del Aptiense superior alto. Esta disposición significa la existencia de una discordancia cartográfica en la base de la transgresión, que nunca muestra niveles detríticos. La sucesión, de abajo arriba, comprende: – Calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior (Cs1). – Calizas micríticas con “fissurinas” (Stomiosphaera, Calcisphaerula y Pithonella)
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 18
18 y foraminíferos planctónicos (globotruncánidos) del Cenomaniense superior Turoniense (Cs1). – Margocalizas con “fissurinas” todavía (tramo decamétrico), (Cs2a). – Calizas detríticas en grandes bancos con microforaminíferos (Vidalina entre otros) y rudistas, del Turoniense - Coniaciense (Cs2a). b) Borde S del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó Al W del Forat de Bóixols (FB) las calizas del Cenomaniense superior al Senoniense inferior (términos Cs1 y Cs2a) constituyen claramente el flanco S ligeramente invertido del anticlinal de Bóixols en sentido amplio (ver: nota 6). Sus términos litológicos son análogos a los de la sierra de Carreu (cota 1746 de nuestra cartografía) o sea el flanco N, que no son otra cosa que la prolongación occidental de la sucesión de Santa Fe (SF) antes descrita. Sin embargo, hacia el E, entre los meridianos de Bóixols y Sallent, estas calizas aparecen formando una estrecha banda discontinua, incompleta y dislocada. La vemos al S de Setcomelles (SC) cabalgada por las calizas aptienses (Ci2c). Allí, muchas veces la recristalización dificulta obtener criterios de datación; no obstante algunas láminas delgadas nos han permitido datar, mostrando que las capas están invertidas: arriba tenemos intramicritas con algunas calciesferas y escasos pequeños rotálidos (?Turoniense - Coniaciense) y abajo biomicritas con Idalina antiqua del Senoniense inferior. Yendo hacia el E, la banda de calizas, casi verticales, reaparece en la cota 1332 en donde se observa de N a S la sucesión siguiente: – Muro: dolomías jurásicas (J). – Falla. – Calizas masivas: intramicritas con “fissurinas” y algunos globotruncánidos, (Turoniense); (=parte superior del término Cs1, no diferencidado en este punto sobre la cartografía). – Calizas arcillosas: intramicritas con algunas “fissurinas” todavía, (?Turoniense), (Cs2a). – Calizas en capas métricas; en la cumbre de la cota 1332 son intraesparitas con bioclastos y unos pocos foraminíferos mal conservados o poco característicos. Hacia el WSW se pasa a una bioesparita con pocas Idalina antiqua, (Senoniense inferior), (Cs2a). – Techo: por medio de un contacto mecanizado pasamos al término margoso Cs2b. Luego, la banda se estrecha progresivamente hasta el S de El Casó (EC), quedando reducida a bloques pinzados bajo el cabalgamiento de los terrenos jurásicos con interposición de una lámina de margas y carniolas triásicas. Al E de El Casó (EC) un grueso banco de calizas Cs2a, en posición invertida buzando al N, tiene encima unos metros de margocalizas con rinconélidos asimétricos. Los mismos materiales se prolongan hasta el S de Cal Petitó (CP); allí, en contacto con el Triásico superior (K) de la unidad septentrional cabalgante, se ha conservado un lentejón de calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior - Turoniense (Cs1); a continuación, en posición invertida también, se encuentran margocalizas con pequeños equinoideos irregulares (Hemiaster) del ?Coniaciense y luego calizas de un
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 19
19 Senoniense inferior más alto, (Cs2a), formando un escarpe por encima de la iglesia de Sant Maximí (SM). Al N de Sallent se vuelve a encontrar el término Cs1, primero aún discontinuo y después más seguido hasta cerca del Tossal de la Feixa (Culles) (TF). Por encima, estratigráficamente hablando – pues todas las capas están algo volcadas al S (Lámina: corte V) – viene el término Cs2a; en él hemos visto una bioesparita rica en foraminíferos, entre los cuales hay Dicyclina schlumbergeri, Peneroplis, (?Turoniense- Coniaciense). Cerca del contacto con las margocalizas y margas Cs2b hemos recogido rinconélidos asimétricos, Micraster y un bello equínido regular (Phymosoma), (Santoniense). Entre el S del Tossal de la Feixa (TF) y el N de Coll de Nargó los afloramientos de Cretácico superior marino quedan reducidos a una lámina de Cenomaniense superior - Turoniense (Cs1), ora vertical ora volcada al S, que tiene adheridas en discordancia las brechas continentales maastrichtiense - paleocenas (Mc-E1-2). El contacto por el N del término Cs1 con los terrenos del Cretácico inferior (Ci2m) es sedimentario; no obstante, al W de El Pui (EP), a trechos, una fractura pone en contacto directo las margocalizas Ci2m con las brechas Mc-E1-2. 2. Depósitos lutíticos anteriores a la discordancia intracampaniense a) Sinclinal de Santa Fe (SF) al E de El Pitarell (PT) De las calizas arenosas y ferruginosas (Cs2a) se pasa transicionalmente a las margas y calizas margosas del Senoniense inferior (Cs2b). Entre ambos términos hay intercalado un horizonte de orden métrico de margocalizas y margas grises algo amarillentas con una notable concentración de glauconita (Cs2g), que ha sido indicada en la cartografía. En algunos puntos este horizonte se divide en dos hiladas: una inferior que contornea el contacto entre calizas (Cs2a) y margas (Cs2b) y otro superior que se encaja en las margas con Micraster y Echinocorys, (Cs2b). La edad del término Cs2b en Els Prats, al W de El Pitarell (PT), va del final del Coniaciense al comienzo del Campaniense según Gallemí et al. (1983). En el sector de Santa Fe (SF) Rosell (1967, p. 85) y Souquet (1967, p. 238) lo consideran del Santoniense. Sin que pueda minorar en nada estas apreciaciones, añadiremos una observación hecha al NE del vértice Puig d’Espies (ES). Al lado de la pista que va a la ermita de Santa Fe (SF) de abajo arriba se observa: – Margas y margocalizas con Micraster. – 3-4 m de margocalizas y margas con Micraster y una gran concentración de glauconita, incluyendo un horizonte centimétrico rojizo. – Limos grises con globotruncánidos (tramo cm a dm). – Margocalizas y margas con Micraster (tramo métrico). – Limos grises con globotruncánidos (tramo cm a dm). – Contacto enmascarado por los derrubios. – Conglomerados rojos de Santa Fe (SF), (ver más adelante). La determinación precisa de los foraminíferos planctónicos quizás podría aportar más precisión a la edad del término Cs2b en este punto.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 20
20 b) Borde S entre el Forat de Bóixols (FB) y Sallent El término margoso Cs2b ocupa una larga depresión ENE-WSW limitada al S por la barra caliza Cs3a. Por el N, el contacto con el término precedente (Cs2a) está sistemáticamente mecanizado (a pesar de haberlo considerado en el mapa como una sucesión normal porque virtualmente lo es) como consecuencia del distinto comportamiento frente al empuje de la unidad cabalgante (sector entre Bóixols y el S de Montanissell), (Lámina: cortes IV a VII). Las capas estan invertidas buzando al N primero; se verticalizan progresivamente después; finalmente se ponen verticales o buzando alrededor de 80o al S. La parte basal de este término está formada por una alternancia de margas grisazuladas y calizas arcillosas amarillentas en capas centimétricas a decimétricas y ocupa la mitad septentrional; luego viene un tramo central de margas azuladas (especialmente hacia el E) y un tramo superior de margas gris-amarillentas. En las proximidades del término calizo Cs2a es corriente encontrar equinoideos, braquiópodos y esponjas; al N de Sant Maximí (SM) hay rinconélidos asimétricos y equinoideos poco variados: mayoritariamente Micraster; ocasionalmente Globator ovulum y otros, (Santoniense). Las margas centrales sólo contienen microfauna; años atrás (Ullastre et al. 1987, p. 8) identificamos Globotruncana linneiana y G. cf. fornicata (?Santoniense). Las margas cercanas a la barra Cs3a (al E de Sallent) tienen microforaminíferos abundantes y variados; en ellas identificamos (ibidem) entre las globotruncanas, además de las mencionadas, la G. cf. patelliformis y la G. stuartiformis (Senoniense superior). En la parte superior del término en cuestión (Cs2b) se hallan los yacimientos 5 (Lámina: mapa) con una interesante macrofauna. En los dos puntos más occidentales hemos recogido Conulus haugi Lambert, 1927, (10) junto al equinoideo que Lambert (1910) describió como “Isomicraster dallonii” (11); y también fragmentos de ammonites indeterminados. Al N del Tossal de Sant Salvador (TS) - E de Sallent, las capas del yacimiento 5 son ricas en inocerámidos del Senoniense superior (cf. Sornay & Bilotte, 1978). Esta fauna indica que estamos en la continuación oriental de la franja de Montesquiu, al S del anticlinal de Sant Corneli (E de Tremp), que ya Dalloni (1930, p. 202) consideró del Campaniense (zona de Bostrychoceras polyplocum), (12). 3. La discordancia intracampaniense La barra caliza con orbitoides (Cs3a), entre el S del Forat de Bóixols (FB) y las proximidades del Tossal de Sant Salvador (TS) está vertical y en supuesta paraconformidad en relación al substrato margoso (Cs2b). Al S de la cota 1492, los horizontes más bajos de la barra contienen Orbitoides tissoti (formas evolucionadas), Lepidorbitoides sp. cf. campaniensis y Praesiderolites douvillei; esta asociación indica un Campaniense medio. A poco más de un kilómetro al W del límite de nuestra cartografía, en el Coll de Faidella, Willems (1985, p. 19) encontró el O. tissoti junto con O. media y L. bisambergensis, lo que significa una edad Campaniense terminal - Maastrichtiense.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 21
21 En el lugar considerado por nosotros (S de la cota 1492) la edad de la parte baja de la barra (Cs3a) y la del substrato (capas finales del término Cs2b) es prácticamente la misma a juzgar por los dichos foraminíferos bentónicos de un lado y la fauna del yacimiento 5, ya señalada, del otro. De ello resulta que, estando además los dos términos Cs2b y Cs3a en aparente concordancia, no podemos evaluar el presunto hiatus. Sin embargo, las margas arenosas Cs3b y las areniscas Cs3c (grupo de Areny), que vienen por encima de la barra en cuestión (Cs3a), pasan en poco trecho de la vertical a un buzamiento S denotando una rápida discordancia progresiva o sintectónica. Entre el Tossal de Sant Salvador (TS) y el N de Cal Betran (BE) la barra caliza Cs3a contiene orbitoides (Orbitoides media, Lepidorbitoides sp. cf. bisambergensis) y/o Hippurites radiosus del Campaniense superior alto - Maastrichtiense inferior; pero la presencia de Fascispira colomi y especialmente de Siderolites calcitrapoides, especies vistas también por Willems (1985) quien señaló además haber encontrado Omphalocyclus macroporus, obliga a limitar la edad del término Cs3a en este punto al Maastrichtiense. El substrato margoso Cs2b tiene inocerámidos y foraminíferos planctónicos del Senoniense superior como ya hemos dicho y las calizas Cs3a reposan sobre él en discordancia formando un ángulo de 10-15o. Al N de Cal Betran (BE) las calizas organógenas Cs3a llegan a yacer sobre el substrato margoso de edad ? Santoniense formando un ángulo de 90o ; lo mismo sucede al NNW de Sallent, en la pequeña terminación perisinclinal que allí vemos (Ullastre et al., 1987, p. 9, fig. 4). Esta discordancia D1 (Fig. 4) corresponde a la intracampaniense de GarridoMegías & Ríos (1972, p. 27), que también se ve al W en Montesquiu, aunque la edad exacta es difícil precisarla. La brusca flexión que se observa entre la barra Cs3a en Sallent y los retazos discordantes de la misma caliza (Cs3a) que están al N a corta distancia, debe atribuirse a los empujes cabalgantes tardíos del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó. 4. La discordancia del Maastrichtiense - Paleoceno continentales a) En Sallent Hacia el SE y E del pueblo, por encima de la barra caliza Cs3a hay areniscas con episodios de conglomerados Cs3c (cf. “arenisca de Areny”). Un biohermes de Hippurites radiosus se intercala en este término de materiales terrígenos siliciocalcáreos. Unos pocos metros de margas grises, con hiladas de lignitos, pequeños gasterópodos, ostrácodos lisos y carófitas (Peckichara sp. cf. pectinata y Microchara punctata (13) del Maastrichtiense), depositadas en un medio parálico, dan paso a una potente sucesión de margas y limolitas arenosas rojizas (Mca) cuya edad cretácica está probada por la presencia de huevos de dinosaurio en nido (Ullastre et al., 1987, p. 6, fig. 2). Al NNW de Sallent, en la pequeña terminación perisinclinal de la franja de materiales Mcb vemos, buzando al N, la sucesión siguiente:
B贸ixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
P谩gina 22
22
Fig. 4. A, vista del lado occidental del Tossal de la Feixa (TF) (Culles); paraje de un particular inter茅s geol贸gico. Fig. 4. A, view of the western side of Tossal de la Feixa (TF) (Culles); site of special geological interest.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 23
23
Fig. 4. B, croquis de la vista anterior en el que ponen de manifiesto las discordancias sintectónicas (D1 - D2 - D3) acaecidas durante el Senoniense superior - Paleoceno en la vertiente meridional del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó. Para la interpretación de los terrenos ver la leyenda de la cartografía geológica y el texto. Fig. 4. B, sketch of the precedent view showing the syntectonic unconformities (D1 - D2 - D3) appearing during the Upper Senonian-Paleocene on the southern side of the Bóixols-Muntanya de Nargó anticline. See the legend of the geological cartography and the text for explanation of the stratigraphic units.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 24
24 – Muro: 3-4 m de calizas arenosas marinas; tiene intercaladas numerosas costras ferruginosas y pequeños canales de cantos centimétricos, muy bien rodados, de cuarcitas oscuras que hasta ahora hemos supuesto que eran paleozoicas y cantos de 2 o 3 cm de un cuarzo con oquedades. – 3 m de limolitas rojo-anaranjadas englobando una brecha caliza. – Banco calcáreo gris, brechoide, con fragmentos de huevos de dinosaurio y Microcodium (1-2 m). – 2 m de limolitas rojo-anaranjadas englobando una brecha caliza y huevos de dinosaurio enteros en nido. – 1 m de conglomerado de calizas. – Alternancia de limolitas rojizas y capas de brechas de calizas del Cretácico superior, aún con fragmentos de huevos de dinosaurio. Estos materiales ocupan el núcleo del sinclinal, parcialmente vaciado, y constituyen su flanco N invertido; los denominamos brechas inferiores del término Mcb. Los materiales descritos (Lámina: corte V), por el S, tienen su muro reposando en discordancia D1 (antes descrita) sobre las margas Cs2b, mientras que por el N las llamadas brechas inferiores se aplican en discordancia D2 sobre las calizas senonienses Cs2a. A unos 500 m al N de Sallent, se observa también la presencia del banco calcáreo gris brechoide con Microcodium y fragmentos de huevos de dinosaurio, seguido de las mismas limolitas. El nucleo del sinclinal está ocupado por limolitas rojo-vinosas y capas de conglomerados formados por cantos de calizas poco rodados del Cretácico superior y cuarcitas presuntamente paleozoicas muy bien rodadas, análogas a las englobadas en las calizas marinas Cs3a. Más arriba, en el flanco inverso volcado al S, vemos las brechas inferiores adosadas al término Cs2a mediante una superficie de discordancia de “ravinement” (D2). Al N de Cal Betran (BE), la barra Cs3a que está casi vertical se pone buzando unos 25o al S y luego pasa de estar subhorizontal a buzar ligeramente al N. Por encima se ven 15 cm de calizas con ostreas; a continuación margocalizas grises, areniscas y margas amarillentas pasando a los materiales rojos con restos de dinosaurios y a los conglomerados con las cuarcitas atribuidas al Paleozoico (Mcb). Al W del Tossal de la Feixa (TF) (Culles), (Fig. 4), las brechas inferiores (Mcb1) de elementos calizos arrancados del Cretácico superior cercano (Cs2a y Cs1) vienen a constituir un paleotalud que fosiliza (D2) la base de una ladera activa encarada al S (Lámina: corte IV). Por encima hay los conglomerados poligénicos con elementos que se han supuesto paleozoicos (Mcb2). Una discordancia intraformacional (D3) separa el término Mcb del enorme paquete de brechas superiores calizas (Mc-E1-2). Estas brechas maastrichtiense-paleocenas, que por el N llegan a ponerse en contacto sedimentario sobre la barra cenomano-turoniense (Cs1) (Lámina: cortes I y II), se componen de calizas senonienses y del Aptiense superior; es decir, de los materiales de la misma Muntanya de Nargó. En el célebre corte del pueblo de Coll de Nargó, en los limos rojos de la matriz se encuentra Microcodium disperso y orbitolinas resedimentadas en perfecto estado de conservación; son Mesorbitolina texana, procedentes sin duda de las concentraciones que se observan en el paso de las calizas Ci2c a las margas Ci2m de la Muntanya de Nargó (Lámina; cortes I y II, Mt).
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 25
25 b) Los conglomerados rojos del sinclinal de Santa Fe (SF) 1. Opiniones anteriores. Dalloni (1930, p.346) dice que en el sinclinal de Santa Fe “les marnes maestrichtiennes embrassent même une traînée de couches rouges garumniennes sous la chapelle”. Ríos (1951, p. 628) dice “desde lo alto de las sierras de Turp y Aubens, vimos en repetidas ocasiones que, en la parte oriental de la sierra de San Juan, hacia los vértices de Espías y Peña Roja, había unas formaciones rojas cuyo aspecto y posición parecían corresponder al garumnense y, como tal, lo señalamos en el mapa”. Se comprende claramente que el autor no estuvo nunca dentro del sinclinal de Santa Fe para estudiar estos depósitos. Rosell (1967, p. 85) niega que sean garumnienses y dice simplemente que son del Terciario. Souquet (1967, p. 397) dice: “Des bancs conglomératiques polychromes, de 3 a 5 m d’épaisseur, y alternent avec des couches argileuses rouges, en une série qui s’apparente aux formations de faciès garumnien. Mais des lambeaux de conglomérats de l’Eocène supérieur ou de l’Oligocène discordants étant également connus dans la même position, plus a l’Ouest, au-dessus des marnes santoniennes d’Els Prats, l’attribution au Garumnien qui n’avait jamais été discutée demandait à être vérifiée. Elle m’a paru confirmée par les différences qui existent dans la teinte et l’aspect général de ces deux types de dépôts, par l’absence dans le complexe du Santa Fe d’éléments remaniés plus récents que les grès maestrichtiens et, plus encore, par les analogies de composition existant entre ce complexe et les conglomérats de Coll de Nargó”. Luego veremos que la analogía de composición no es tanta como el autor piensa. Willems (1985, p. 22) dice: “the Conglomerates of Santa Fe are more comparable to the Late Maestrichtian Conglomerates of Sallent. There are remarkable analogies in the lithology (e.g. spectrum of pebbles) as well as in the folding style of these two conglomeratic ‘Garumnian’ deposits”. Otra vez surge el problema de la analogía de los cantos, tema que debe ser tratado con mayor precisión. 2. Consideración general y nuevas observaciones. El trazado de la cartografía y observaciones de detalle revelan que los conglomerados rojos continentales de Santa Fe (SF) y su substrato del Senoniense marino (Cs2b) estaban en paraconformidad. Por ello, ambos terrenos fueron plegados conjuntamente en sinclinal. De lo cual se sigue que su deposición es anterior al plegamiento. La edad del plegamiento se deduce a través de los depósitos conglomeráticos discordantes de la Pobla de Segur situados al W. En efecto, al W de Els Prats, en la cabecera del Riu de Carreu, tenemos conglomerados discordantes, sensiblemente horizontales, fosilizando el sinclinal; son la continuación oriental de los de Pessonada datados del Eoceno superior (Ludiense) gracias a la fauna de mamíferos de la intercalación lacustre de Sossís (Mapa Geol. España 1: 50.000, hoja 252, Tremp). Así pues, siendo evidente que los conglomerados de Santa Fe (SF) son anteriores al plegamiento y que éste es anterior al Ludiense, podemos asegurar que éstos son anteriores a las fases mayores de la tectónica sudpirenaica del Eoceno medio-superior, y que nada tienen que ver con los conglomerados de la Pobla de Segur. Después de este sencillo razonamiento veamos cómo se presenta el contacto de base y cuál es la composición de los conglomerados para después establecer analogías y diferencias con los parecidos de Sallent.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 26
26 El contacto entre las margas senonienses con Micraster (Cs2b-Cs2g) y la formación conglomerática (Mcb) de Santa Fe (SF) no siempre es visible con precisión. Es frecuente que esté enmascarado por los derrubios. También es de notar que el afloramiento occidental (al NE del vértice Espies, ES), si bien está plegado en sinclinal como el substrato, varias fracturas NW-SE han favorecido un deslizamiento gravitacional de la masa hacia el E, provocando una mecanización del contacto. La diferente plasticidad de las margas Cs2b y la formación conglomerática Mcb y su distinto comportamiento frente a los esfuerzos tectónicos, también son causa de disarmonía en el contacto; fenómeno muy patente en el borde SW del afloramiento oriental del Mont-roi (MR). A pesar de estas dificultades, hay tres puntos, por lo menos, en los que puede hacerse una observación nueva e importante. El más conspicuo está en el borde S del afloramiento occidental, junto al camino de El Pitarell (PT) a la ermita de Santa Fe (SF). Sus coordenadas son: longitud 1o 16’ 17”, latitud 42o 12’ 36”. En este punto podemos ver: – Muro: margas con Micraster y Echinocorys (Cs2b). – 30-40 cm de Microcodium en colonias laminares (Fig. 5) (cf. Freytet & Plaziat, 1982) formando una costra que se sigue a lo largo de varios metros. Las colonias penetran las fisuras del substrato margoso. – Techo: limos rojo-vinosos y conglomerados poligénicos (Mcb). Los otros dos puntos en donde hemos visto colonias de Microcodium en la superficie de contacto son: uno al W del precedente (coordenadas: longitud 1o 16’ 10”, latitud 42o 12’ 37”); el otro, en el borde W del afloramiento del Mont-roi (MR) (coordenadas: longitud 1o 16’ 55”, latitud 42o 12’ 40”). La composición de los bancos de conglomerado, que alternan con tramos métricos de limos arenosos rojos, es esencialmente siliciocalcárea. La mayoría de los cantos, cm a dm, son areniscas con laminación plana, convoluta o cruzada, hábito aplanado herencia de la estratificación original, poco rodadas, de color amarillento y/o rojizo. Algunos cantos de arenisca gruesa contienen orbitolinas y prealveolinas del Cenomaniense inferior. Hay bloques, poco rodados, de medio metro o más; algunos de arenitas cuarcíferas (ortocuarcitas) con laminación parecida a la de las areniscas. Estas mismas arenitas, en cantos de tamaño cm a dm, poco o medianamente rodadas, son bastante frecuentes. Ciertas cuarcitas oscuras, en cantos centimétricos, muy bien rodadas, se asemejan a las que vemos englobadas en los términos Cs3a - Cs3c y Mcb de Sallent. Hasta ahora se han venido considerando paleozoicas; mas, en estos momentos, nos envuelve la duda ante la existencia de las referidas ortocuarcitas. A ello hay que añadir un hecho chocante: la presencia de cantos de cuarzo es rara en extremo. Las calizas, poco rodadas, en cantos cm a dm, escasean. Algunas son calizas arenosas con fauna marina. Entre ellas hemos reconocido las siguientes biofacies: – Calizas, a veces ferruginosas, con Mesorbitolina gr. subconcava del Albiense inferior-medio. – Calizas arenosas con Simplalveolina simplex (14) y Conicorbitolina conica del Cenomaniense inferior. Excepcionalmente, hemos encontrado una arensica calcárea gruesa con orbitolínidos resedimentados, Conicorbitolina conica, Simplalveolina simplex y Praealveolina gr. cretacea que podría ser del Cenomaniense medio. – Calizas micríticas con Praealveolina gr. cretacea y Ovalveolina ovum del Cenomaniense superior.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 27
27
A
B
Fig. 5. Aspectos de la costra decimétrica de Microcodium que se observa en la base del término conglomerático Mcb del sinclinal de Santa Fe (SF). A, vista macroscópica de un fragmento de las colonias laminares de Microcodium (x2,4) que constituyen la costra. B, detalle microscópico de las mismas colonias (x18,3). Fig. 5. Aspects of the decimetric crust of Microcodium observable in the lower part of the conglomerates (Mcb) of the Santa Fe (SF) syncline. A, macroscopic view of a fragment of the laminar colonies of Microcodium which constituted the crust (polished surface x2,4). B, microscopic detail of the same colonies (thin-section x18,3).
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 28
28 En conclusión, la mayor parte de los elementos parecen proceder de una misma formación siliciclástica del Cenomaniense inferior - ?medio, cuyo equivalente, visible en algún afloramiento actual, ignoramos. Otros pocos elementos son del Albiense y del Cenomaniense superior. En cuanto a las cuarcitas clásicamente atribuidas al Paleozoico (Souquet, 1967, p. 398; Ullastre et al., 1987; Ullastre & Masriera, 2004, p. 36), (hoy con reserva), en algunos casos por lo menos (Sallent) no hay duda de que han pasado por varios ciclos sedimentarios (ver: Ullastre & Masriera, 2004, p. 38). Las analogías entre la formación Mcb de Santa Fe (SF) y la de Sallent son las siguientes: 1ª, presencia, en la base de los terrenos Mcb de Sallent, de Microcodium resedimentado (Fig. 6), (capa calcárea gris, brechoide, con fragmentos de huevos de dinosaurio), que podría proceder de las colonias in situ de Santa Fe (SF). 2ª, en la composición del conglomerado de ambos afloramientos se constata la presencia de las renombradas cuarcitas oscuras. 3ª, coloración parecida. La diferencia esencial está en la edad de los cantos que se han podido datar con precisión. Así es, mientras en Sallent los cantos datables son mayoría los del Senoniense con algunos del Turoniense - Cenomaniense superior, en Santa Fe (SF) casi todos son del Cenomaniense inferior y más escasos los del Albiense. La edad de los conglomerados rojos de Santa Fe (SF), por lo ya expuesto al principio, sabemos que es anterior al Eoceno medio, pero precisarla quedará en el terreno de las hipótesis mientras no se encuentren argumentos paleontológicos. No obstante, aun aceptando que los terrenos Mcb supra brechas inferiores de Sallent (del Senoniense superior probado) y los de Santa Fe (SF) sean más o menos contemporáneos, hemos de admitir que ciertos componentes denotan una diferencia substancial en cuanto a la edad. Este problema puede admitir dos soluciones: 1ª, cabe suponer que los conglomerados Mcb de Sallent con las famosas cuarcitas y calizas del Senoniense-Cenomaniense superior se depositasen primero, y algo más tarde se produjera el depósito de los conglomerados de Santa Fe (SF), asimismo con cuarcitas pero con predominio de las areniscas y calizas arenosas del Cenomaniense inferior y alguna caliza del Albiense; ésto sería el resultado de la denudación progresiva de una misma área fuente. 2ª, podemos suponer, también, que los depósitos Mcb de Sallent y de Santa Fe (SF) procedan de áreas distributivas distintas. Nosotros, nos decantamos por la primera de estas soluciones. LA TECTÓNICA FINICRETÁCICA-PALEOCENA La discordancia intracampaniense es consecuencia de las pulsaciones tectónicas que ocasionaron el desplazamiento del depocentro senoniense hacia el S. La tectónica maastrichtiense-paleocena no es más que la continuación de un proceso de inversión tectónica afectando el compartimento al N de la línea Forat de Bóixols (FB) Sallent - Coll de Nargó; es decir: el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó, que como resultado de la tectónica antealbiense constituía una franja de debilidad en la cual el espesor de los terrenos de Cretácico inferior estaba muy reducido. El fenómeno, a juzgar por la naturaleza de los depósitos sintectónicos y las discordancias antes analizadas, se revela complejo. No obstante, podemos descomponerlo en tres episodios:
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 29
29
D
m m
A
m m
m
B
Fig. 6. Detalles de la capa calcárea con Microcodium maastrichtiense de la parte inferior del término Mcb en Sallent. A, fotomicrografía de la brecha calcárea con un fragmento de huevo de dinosaurio (D) y Microcodium resedimentado (m) (x6,4). B, detalle del Microcodium (x24,6). Fig. 6. Details of the calcareous bed with maastrichtian Microcodium of the lower part of the unit Mcb in Sallent. A, photomicrography of the calcareous breccia with a fragment of Dinosaurian egg (D) and reworked Microcodium (m) (thin-section x6,4). B, Microcodium detail (thin-section x24,6).
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 30
30 1º, hacia el final del Maastrichtiense la regresión marina, generalizada en las regiones sudpirenaicas, da paso a una sedimentación salobre primero y luego francamente continental. En el margen activo que era el flanco S del anticlinal de BóixolsMuntanya de Nargó, se depositaron brechas procedentes de las calizas senonienses más inmediatas, constituyendo un paleotalud discordante hacia el N: son las denominadas brechas inferiores, en las que aún se encuentran nidos de huevos de dinosaurio. Más al N de estos depósitos (sinclinal de Santa Fe, SF), quizás antes o durante este episodio, se formó por debajo de un suelo subaéreo rico en materia orgánica la referida costra de Microcodium en colonias laminares. (15) 2ª, una época de estabilidad tectónica relativa favoreció el aluvionamiento con materiales de procedencia más lejana. Se depositaron los limos rojos y conglomerados poligénicos con las famosas cuarcitas que se han venido atribuyendo al Paleozoico. Primero en Sallent, con elementos calizos del Senoniense y del Cenomaniense superior. Luego en Santa Fe (SF), con predominio de las areniscas y ortocuarcitas, procedentes de una formación siliciclástica del Cenomaniense inferior. La provincia distributiva deberíamos imaginarla situada hacia el NW; dirección hacia la cual hay depósitos del Albiense - Cenomaniense - Senoniense (Souquet, 1967; Peybernès, 1976; Ullastre & Masriera, 2005). No obstante, puesto que desconocemos la existencia de afloramientos in situ con materiales semejantes a los elementos siliciclásticos de Santa Fe (SF) quizás procedan de otro lugar, lo que supondría tener que modificar la concepción paleogeográfica del Albiense - Cenomaniense que hoy tenemos (16). 3º, durante un tiempo impreciso, a caballo del Maastrichtiense y del Paleoceno, la erosión actuó con vigor sobre los relieves rejuvenecidos por el último episodio compresivo de la tectónica larámica. Consecutivamente, se depositó la enorme descarga de brechas superiores cuyos elementos calizos procedían del entorno septentrional inmediato.
EFECTOS DE LAS FASES MAYORES DE LA TECTÓNICA TERCIARIA Las fases pirenaicas del Eoceno medio-superior - Oligoceno no hiceron más que amplificar la estructura esbozada por las fases mesozoicas. Se originó un pliegue anticlinal de mayor radio sobre el alto estructural mesozoico de Bóixols - Muntanya de Nargó y el correlativo sinclinal de Santa Fe (SF). Fracturas oblicuas facilitaron, en algunos tramos, la inversión del flanco meridional del pliegue en el que, como ya hemos visto, se superponen los efectos de la tectónica paleoalpina. Y, localmente, se producían cabalgamientos de corta flecha.
CONCLUSIÓN Al E del Segre, en la Roca de Narieda, se ve claramente que el ciclo sedimentario del Cretácico inferior desde el Neocomiense hasta el Aptiense es retrogradante sobre un alto estructural postkimmeridgiense. Sin embargo, las condiciones de observación al W, en la Muntanya de Nargó - Bóixols, no son favorables para ver la totali-
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 31
31 dad del fenómeno. Aquí, al W, sólo podemos ver la última etapa del ciclo: la transgresión de las capas con Orbitolinopsis simplex del límite Beduliense - Gargasiense seguida de una sedimentación Gargasiense - Clansayesiense. Una fase tectónica distensiva antealbiense, cuyos efectos se han constatado en el sector de Bóixols, produjo subsidencia por el NW y una elevación relativa por el SE con probable eliminación de material aptiense. Las calizas con Simplorbitolina manasi-conulus (cf. “calizas del Coll d’Abella”) del Albiense inferior-medio transgredieron sobre el alto estructural que generó esta fase. La mar con prealveolinas del Cenomaniense superior uniformizó con sus sedimentos la región. El Senoniense inferior se depositó indistintamente sobre los compartimentos al N y al S del que había sido límite de la sedimentación del Cretácico inferior. En el Senoniense superior, una fase tectónica compresiva elevó el compartimento N, estirando y/o fracturando el bisel meridional de la sedimentación del Cretácico inferior; la sedimentación marina se desplazó hacia el S, dejando como testimonio la discordancia intracampaniense. Las pulsaciones tectónicas del Maastrichtiense - Paleoceno, que hemos podido descomponer en tres episodios, dejaron su signatura en las discordancias progresivas de Sallent, asentadas sobre la franja al S de Bóixols - Muntanya de Nargó, predeterminada por la paleogeografía del Cretácico inferior y la tectónica antealbiense. Por último, las fases mayores de la tectónica sudpirenaica (Eoceno medio - superior - Oligoceno) plegaron nuevamente los depósitos cretácicos y paleocenos. Por el S fueron verticalizados o tumbados hasta producir pequeños cabalgamientos.
AGRADECIMIENTOS Al profesor Dr. Rolf Schroeder (Frankfurt) por habernos ayudado a determinar los orbitolínidos con la mayor generosidad. Al profesor Dr. Robert Busnardo (Lyon) por la cortesía que ha tenido con nosotros dando su opinión acerca de algunos restos de ammonites del Cretácico inferior. A Jaume Costea Membrado (técnico del Museu de Geologia de Barcelona) quien, sin desaliento, ha hecho cuantas preparaciones microscópicas han sido precisas para aclarar problemas estratigráficos. A Josep Adolf Samper (Universitat de Barcelona) quien, con su noble desprendimiento, nos ha hecho las fotomicrografías de Microcodium. Al Dr. Sebastià Calzada (Museu Geològic del Seminari de Barcelona) por su amabilidad al proporcionarnos algunas publicaciones socilitadas por nosotros, necesarias para la elaboración de este trabajo.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 32
32 NOTAS (1)
(2) (3)
(4)
(5) (6)
(7)
(8)
Las capas con Orbitolinopsis simplex, descubiertas por nosotros en la Roca de Narieda, son bien conocidas en el Montsec (bibliografía in Ullastre et al., 2002) y en el Pedraforca (Peybernès, 1976; Ullastre & Masriera, 2004). Es la primera vez que se dan a conocer en el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó. Debemos al Dr. Robert Busnardo (Lyon) su intervención en el diagnóstico de los ammonites. Al S de Montanissell, en las capas más altas de nuestro término Ci2c, Peybernès & Souquet (1973) y Peybernès (1976, p. 283) dicen haber encontrado algunos ammonites de determinación delicada. Las especies citadas son: Dufrenoyia aff. formosa? y Cheloniceras aff. kiliani? Según Casey (1960-1980) estas especies pertenecen al Aptiense inferior (zona de bowerbanki - zona de deshayesi). Como ha quedado demostrado al S de Montanissell sólo hay Aptiense superior. Luego estas determinaciones no son admisibles. La atribución de las Pseudotoucasia encontradas en el yacimiento 2 a la especie catalaunica Astre, 1932, se basa en la forma externa de la valva superior y en la forma y disposición de la lámina miófora que se encuentra en el interior. Nosotros, habiendo seccionado una valva superior, hemos podido comprobar la similitud de nuestros ejemplares con la especie de Astre, que se distingue bien de Ps. santanderensis. Ps. catalaunica Astre, 1932, tiene su localidad tipo al NE de Canelles, dentro de la región de Alinyà cartografiada por Ullastre & Masriera (2001). Por tanto debería haber figurado en el apéndice de la p. 171 del referido trabajo. Sirva esta nota para enmendar el olvido. Si, en contra, consideramos el anticlinal de Bóixols como un pliegue de mucho mayor radio, tomando como capas de referencia las calizas cenomanienses (Cs1) de los flancos y cuya magnífica vuelta de su terminación periclinal se ve más al W, en Abella de la Conca, tendremos que el eje del pliegue coincide con el emplazamiento del sondeo Bóixols 1, (7), (Lámina: corte VIII), bastante más al N del eje del pliegue que venimos tratando. Esta aparente contradicción es consecuencia de la superposición de fases tectónicas que intentaremos explicar más adelante. El sondeo Bóixols 1 lo hemos situado según las coordenadas que se dan en su primera publicación en Notas y Com. I.G.M.E., nº 67, p. 35-36 (1966). Posteriormente (in I.G.M.E., 1987, Contrib. expl. petrolífera geol. España) se han dado unas coordenadas con la latitud diferente y que no coincide con la altitud que se le asigna; altitud que si coincide con el punto que determinan las coordenadas originales. También son de notar las diferencias que hay (en cuanto a los materiales cortados por el sondeo) entre lo que dice la publicación de 1966 y la de 1987. En efecto, la nota de 1966 dice que cortó “Cretácico inferior: 0-2168 m. Alternancia de calizas margosas y margas predominando las calizas hacia el fondo”. En cambio, la publicación de 1987 pone: de 0 a 696 m, Albiense, alternancia de margas y calizas margosas; de 696 a 1022, Aptiense - Albiense, caliza; de 1022 a 1090, marga, arcilla y caliza; de 1090 a 2112, Albiense; y de 2112 a 2168 m, Aptiense. De ello resulta que en vez de predominar las calizas hacia el fondo (como se dice en 1966), predominan (en 1987) hacia la mitad; tampoco se sabe en que se basan las dataciones que llevan a estimar la sucesión duplicada. Este miliólido, género y especie nuevos, descrito por Calvez (1988), cuya localidad tipo es la Cluse de Péreille, Pech de Foix (Ariège, Francia) y su nivel tipo la base de la biozona de Simplorbitolina conulus (asociación S. manasi-conulus: Albiense inferior elevado a medio), no se conocía en la vertiente sudpirenaica. En el afloramiento de calizas (Ci3c) del S de Bóixols no hemos encontrado Borelis peybernesi (De Castro & Peybernès, 1983), que si hemos visto en las “calizas del Coll d’Abella”.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 33
33 (9)
(10)
(11)
(12) (13) (14) (15)
(16)
Terminado el análisis estratigráfico del Cretácico inferior haremos notar, por su trascendencia, dos discrepancias entre lo que decimos nosotros y lo que señala el trabajo de Willems (1984, fig. 2). 1ª, la interpretación estratigráfica del flanco S del anticlinal en el meridiano de Bóixols es diferente de la nuestra; 2ª, en la terminación periclinal, que vemos al E de la carretera antes de llegar a Bóixols viniendo del S, el contacto entre calizas urgonienses (Ci2c) y margocalizas superiores (Ci2m) es, a nuestro modo de ver, sedimentario y no una falla. También diremos que al S de Montanissell, en la base del término Ci2c (Os), Willems señala la presencia de Palorbitolina lenticularis que nosotros no hemos sabido encontrar. En el sector de Alinyà, al E de la zona que nos ocupa, en el año 2001 dimos a conocer el hallazgo de Conulus al NW de Perles (Ullastre & Masriera, 2001, p. 145) atribuyéndole una edad Senoniense inferior, por proceder de unas capas margosas muy próximas a las calizas con Lacazina del Santoniense. Exploraciones posteriores nos han permitido constatar que las mismas capas con equinoideos contienen ammonites, entre los cuales Bostrychoceras polyplocum, con lo que debemos considerarlas del Campaniense. El referido Conulus, pues, debe ser el C. haugi Lambert, 1927, que Dalloni recogió en lo que llamaba la “banda de Montesquiu” (léase Barranc de la Podega, Pallars Jussà) equivalente occidental del yacimiento de Perles. Entre los otros equinoideos encontrados hemos reconocido el llamado “Isomicraster dallonii” Lambert, 1910 (11). Isomicraster dallonii Lambert, 1910 (especie creada con el material recogido por Dalloni en Egea, cerca del Turbón, Huesca) es parecido a Isomicraster stolleyi Lambert, 1901, de Alemania del norte (=Micraster stolleyi), aunque el propio Lambert excluye que sean idénticos (p. 815). En la misma página se comprende que I. dallonii es igual al Micraster nº 3 de Cotteau, 1889, p. 8, procedente del W del Turbón. En relación también con el I. dallonii, reencotrado por Dalloni en la “banda de Montesquiu” (=Barranc de la Podega), Lambert mismo en 1927, p. 49, deja bien claro que es distinto del Micraster gourdoni Cotteau, 1889, p. 5. Por tanto, I. dallonii puede que sea considerado sinónimo de M. stolleyi pero de ningún modo de M. gourdoni. La ausencia de fasciola subanal tanto en I. dallonii (caracter que Lambert, 1910, consigna con claridad) como en M. stolleyi separa ambas especies de M. gourdoni. Los equinoideos de la expresada franja (que en lo ancho va del Barranc de la Podega hasta algo por debajo del Coll d’Orcau) fueron estudiados por Gallemí (1992). Especie descrita por Feist (in Feist & Colombo, 1983). Su localidad tipo es el barranco de la Posa (Isona, Conca de Tremp). Fue reencontrada por nosotros al E de Coll de Nargó (Ullastre & Masriera, 2001, p. 152). Cherchi & Schroeder (1989) proponen colocar de nuevo la especie simplex en el género rehabilitado Simplalveolina Reichel, introducido al principio como subgénero. Para quienes les gustan las reconstrucciones paleoambientales pedimos reflexión sobre los hechos expuestos, que invitan a pensar en la coexistencia de terrenos limoso-arenosos donde los últimos dinosaurios hacían sus puestas (Sallent) y, un poco más al N (Santa Fe, SF), de un terreno rico en vegetación (en cuyo subsuelo se formaban las costras de Microcodium) que aseguraba, por poco tiempo, su existencia. Sobre este problema no puede perderse de vista un hecho estudiado por nosotros en la cuenca de Graus (a unos 50 km al W de Bóixols), (Ullastre & Masriera, 2005), en donde depósitos arcósicos del Eoceno inferior, de origen granítico, están asociados a cantos calizos del Albiense - Cenomaniense, lo que sugiere que los terrenos mesocretácicos eran transgresivos sobre un zócalo granítico. Es probable que la desconocida formación siliciclástica cenomaniense que suministró los cantos de Santa Fe (SF) estuviera más al E de la región del Turbón - Aulet.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 34
34 BIBLIOGRAFÍA Astre, G. 1932. Les faunes de Pachyodontes de la province catalane entre Segre et Freser. Bull . Soc. Hist. Nat. Toulouse, 64: 31-154, 8 láms. Calvez, H. 1988. Pseudonummuloculina aurigerica n. gen., n. sp. et Dobrogelina? angulata n. sp., deux Foraminifères de l’Albien calcaire des Pyrénées francoespagnoles. Rev. de Paléobiologie, vol. spéc. nº 2, Benthos 86, Genève: 391-399. Casey, R. 1960-1980. A Monograph of the Ammonoidea of the lower Greensand. Palaeontographical Society. London. Cotteau, G. 1889. Échinides recueillis dans la province d’Aragón (Espagne) par M. Maurice Gourdon. Ann. Sc. Nat. Zool., 8 (1): 1-60, 4 láms. Cherchi, A & Schroeder, R. 1989. Présence de deux lignées phylétiques à vitesse évolutive différente dans les Préalvéolines du Cénomanien de l’Europe sudoccidentale. C. R. Acad. Sci. Paris, série II, 308: 801-807. Dalloni, M. 1930. Étude géologique des Pyrénées catalanes. J. Carbonel Edit., Alger: 1-373, 65 figs., 12 láms., 1 mapa. De Castro, P. & Peybernès, B. 1983. Su un nuovo Alveolinide dell’Albiano di Spagna. Atti dell’Accademia Pontanianna, Nuova Serie, 31, 32 pp. 10 figg. 4 tavv. Napoli. Feist, M. & Colombo, F. 1983. La limite Crétacé - Tertiaire dans le nord-est de l’Espagne, du point de vue des Charophytes. Géologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 303-326. Freytet, P. & Plaziat, J.C. 1982. Continental Carbonate Sedimentation and Pedogenesis. Late Cretaceous and Early Tertiary of Southern France. Contributions to Sedimentology, 12: 1-213. Stuttgart. Gallemí, J., Martínez, R. & Pons, J.M. 1983. Coniacian - Maastrichtian of the Tremp Area. Newsl. Stratigr., 12 (1): 1-17, 2 fig., 3 tab. Berlin - Stuttgart. Gallemí, J. 1992. Los yacimientos con Equínidos del Cretácico superior del Prepirineo de la provincia de Lleida: 1-429, 99 figs., 21 fotos (Tesis doctoral). Univ. Autònoma de Barcelona. Garrido-Megías, A. & Ríos, L.M. 1972. Síntesis geológica del Secundario y Terciario entre los ríos Cinca y Segre. Bol. Geol. y Min. España, 83: 1-47. Lambert, J. 1910. Note sur quelques Échinides recueillis par M. Dalloni dans les Pyrénées de l’Aragón. Bull. Soc. Géol. France, série 4, 10: 808-815, lám. 15. Lambert, J. 1927. Revision des Échinides fossiles de la Catalogne. Mem. Mus. Ciencias Naturales de Barcelona, ser. geol., 1 (1): 1-102, 4 láms. Peybernès, B. & Souquet, P. 1973. Biostratigraphie des marnes noires de l’Aptien Albien de la zone sud-pyrénéenne. C.R. Acad. Sc. Paris, série D, 276: 2501-2504.
Bóixols 5-35.qxp
23/4/07
16:19
Página 35
35 Peybernès B. 1976. Le Jurassique et le Crétacé inférieur des Pyrénées franco-espagnoles entre la Garonne et la Méditerranée. Thèse Doct. Sci. Nat., Toulouse: 1-459. Ríos, J.M. 1951. Análisis estratigráfico y tectónico de una parte del valle del Segre, en la provincia de Lérida (la zona de Coll de Nargó). Bol. Inst. Geol. y Min. España, 63: 561-637, 4 lám. Rosell, J. 1967. Estudio geológico del sector del Prepirineo comprendido entre los ríos Segre y Noguera Ribagorzana (Provincia de Lérida). Pirineos [1965], 7578: 1-225, 1 mapa. Sornay, J. & Bilotte, M. 1978. Faunes d’Inocérames du Campanien et du Maastrichtien des Pyrénées. Annales de Paléontologie (Invertebrés) 64 (1): 2745. Paris. Souquet, P. 1967. Le Crétacé supérieur sud-pyrénéen en Catalogne, Aragón et Navarre. Publ. Lab. Géol. Univ. Toulouse: 1-529, 24 láms., 1 mapa. Ullastre, J., Durand-Delga, M. & Masriera, A. 1987. Argumentos para establecer la estructura del sector del pico de Pedraforca a partir del análisis comparativo del Cretácico de este macizo con el de la región de Sallent (Pirineo catalán) Bol. Géol. y Min. España, 98 (1): 3-22. Ullastre, J. 1998. Boceto para un mapa geológico detallado del frente del Montsec (Pirineo catalano-aragonés, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 7: 175-186, 6 láms. Ullastre, J. & Masriera, A. 2001. Estudi geològic de la vall d’Alinyà i la seva rodalia (Pirineu català, Espanya). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 127-177, 2 làms. Ullastre, J., Schroeder, R. & Masriera, A. 2002. Sobre la estratigrafía del singular corte de la Roca de Narieda (parte S de la serie del Cretácico inferior de Organyà). Pirineo catalán. España. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 11: 67-95. Ullastre, J. & Masriera, A. 2004. Pedraforca: estratigrafía y estructura (Pirineo catalán, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 12: 11-52, 2 láms. Ullastre, J. & Masriera, A. 2005. Evolución tectonosedimentaria eocena de una parte del Pirineo central basada en un análisis litoestratigráfico del borde N de la cuenca de Graus (Huesca). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 61-81. Willems, H. 1984. Die Jura-/Kreide-Grenze im Ostteil der Decke von Montsec (Südpyrenäen, Prov. Lérida). Z. dt. geol. Ges., 135: 193-209. 3 Abb., 2 Taf. Hannover. Willems, H. 1985. Marine uppermost Cretaceous and Garumnian facies in the region of Bóixols - Coll de Nargó anticline (Prov. Lérida. Spain). Estudios geol., 41: 17-24.
0352
0350
0356
0354
0360
0358
0362
LEYENDA TERRENOS'
I
ANTICLlNAL DE BÓIXOLS-MUNTANYA DE NARGÓ (Pirineo catalán)
A Montanissell
Cs2a
¡
1500
Elo Prato
CARTOGRAFíA GEOLÓGICA Juan Ullastre y Alicia Masriera 4674
2006 Cs2a
Roca de Narieda
CI2e
C¡2m A
Prals
Ci2e
4672
• 1020 PE Ci2m
4
CI2m
Cs2b LC .-(
Cs3b
1000
¡ 2
4670
"'>=_ A CoU
de Nargó
3
+4 +
n5 n
u6 U
-.7
LJ
[a'
L.J
A Lleida
Ld
4670
m 500
"'[':~""J," :::~:~t
C-i2e-~~
Cs3 b:
b-
~ 'l
-O Cs2
~
J
... _
CsI
~
~======m~======fLO
-CsI
1000
500
-Ci2m
I
Os
Alsona
I
l i t
I
~Col
Cl2e
1
Os Cize
I
Cl2m
Cs2 0352
0348
505E
I
~í0g?l
-fL 8
VII
N05W
511W
VI
NI lE
529W
El Casó(EC)
0362
0360
0354
IV
N29E
531W
II
N31E
Tossal de la Feixa(TF),Culles
MUNTANYA DE NARGÓ
Puig d'E5pie5(ES) Barr<iÍnC cleCl,lIes (SC)
Serra de la Salut (M5) Montanlssell
Penya AglJOil 'IrAJ
Ba"anc de la Muntanya (BM)
I
K - TRIÁSICO SUPERIOR: carniolas con cuarzos bipiramidados; raras veces se ven margas abigarradas. L 1 - TRIÁSICO TERMINAL - LIÁSICO INFERIOR: margocalizas dolomíticas, calizas con estructura laminada, brechas calcareodolomiticas, calizas en lajas y ooliticas. L2 - LIÁSICO MEDID-SUPERIOR: margocalizas, calizas bioclásticas rojas fosiliferas, margas. J - DOGGER-MALM: dolomías de color gris, casi siempre oscuro. Masivas por lo general; brechoides; a veces en capas más o menos dolomitizadas. Ci1c - NEOCOMIENSE - BARREMIENSE - APTlENSE INFERIOR: calizas. Visibles sólo en la unidad oriental o de la Roca de Narieda (véase un estudio especial en Treb. Mus. Geol. Barcelona, 11: 67-95, año 2002). CI1m - APTIENSE INFERIOR: margas y margocalizas. En la base contienen Palorbitolina lenticularis. Os - APTIENSE INFERIOR ALTO - APTIENSE SUPERIOR BASAL: horizonte guía de calizas con Orbitolinopsis simplex; eventualmente hiladas "continentales" con carófitas. Ci2c - APTlENSE SUPERIOR: calizas con orbitolinas ylo arrecifales con corales. Localmente intercalaciones margosas. Clo - APTIENSE SUPERIOR: capas inferiores con orbitolinas (Mesorbitolina parva) dentro de la sucesión margocalcárea Ci2m. Ci2m - APTIENSE SUPERIOR: margas y margocalizas grises amarillentas. Mt, concentración de Mesorbitolina texana. Potente y monótona sucesión cuya parte inferior es un equivalente lateral de las calizas Ci2c mientras que el resto se superpone a ellas. En algunos puntos se han encontrado ammonites. Ci3m - ALBIENSE INFERIOR BASAL (LEYMERIELLlENse): margas gris oscuro con manchones azulados ylo amarillentos. Ci3c - ALBIENSE INFERIOR-MEDIO: margocalizas y calizas con Simplorbitolina manasi-conulus. Término que solamente se encuentra cerca de Bóixols, en el flanco S del anticlinal; se supone discordante de W a E sobre los terrenos Ci2m y Ci2c. Cs1 - CENOMANIENSE SUPERIOR-TuRONIENSE en discordancia angular finierosiva: calizas con Praealveolina y calizas con "fissurinas" (Stomiosphaera, Calcisphaerula y Pithonella) . Cs2 - TURONIENSE-SENoNIENse: a , calizas y margocalizas del Turoniense - Senoniense inferior sensiblemente tectonizadas en el borde S de la cartografia; en el N (sinclinal de Els Prats - Santa Fe, SF), por encima del término esl hay un tramo decamétrico de margocalizas, seguido de calizas grises y luego rosadas en grandes bancos . g , horizonte de margocalizas y margas grises algo amarillentas con una notable concentración de glauconita. En general, en el sector de Santa Fe (SF) , se halla entre los términos Cs2a y Cs2b ; no obstante, en algunos puntos una hilada glauconífera se encaja en las margas con Micraster. b , margas grises con equinoideos (Micraster entre otros) del Senoniense inferior· ?Campaniense en el sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF); en el borde S, margas del Senoniense inferior - Campaniense medio (zona de polyplocum) . Cs3 - CAMPANIENSE-MAASTRICHTIENSE MARINOS, parcialmente en discordancia angular: a, calizas con orbitoides y/o Hippurites radiosus ; b , margas arenosas ; e , arenisca cf. "arenisca de Areny". Mc - MAASTRICHTIENSE CONTINENTAL: a, margas grises con hiladas de lignitos y margas y limol itas arenosas rojizas; b , conglomerados rojos con elementos mesozoicos y cantos de cuarcitas consideradas, tradicionalmente , paleozoicas. El término b, al N de Sallent, está en contacto sedimentario discordante sobre los materiales senonienses Cs2a con la interposición de una brecha inferior de elementos calizos mesozoicos. Me - El-2 - MAAsmlCHTlENSE - PALEOCENO CONTINENTALES, parcialmente en discordancia angular: brechas de calizas mesozoicas, matriz limoso-arenosa rojiza e intercalaciones de limolitas también coloradas; Microcodium disperso y orbitolinas resedimentadas en la matriz de las brechas en Coll de Nargó. Q - CUATERNARIO: derrubios de pendiente. YACIMIENTOS DE FÓSILES DESTACADOS: 1, ammonites (zona de Parahoplites nutfieldiensis? - zona de Hypacanthoplites jacobi). Gargasiense superior? - Clansayesiense. 2, rudistas (Polyconites ve rneuili , Pseudotoucasia catalaunica). Gargasiense no basal - Clansayesiense. 3, ammonites (zona de H. jacobi - zona de Leymeriella tardefurcata). Clansayesiense - Albiense inferior bajo. 4 , ammonites, a 2500 m al W de Cal Mascarell (CM), (zona de L. tardefurcata) . Albiense inferior bajo. 5 , equinoideos, inocerámidos y ammoniles (zona de Bostrychoceras polyplocum). Campaniense medio.
1
Les Cases(LC)
OTROS SIGNOS 1, contactos normales o sedimentarios ya sean concordantes o d iscordantes. 2, contactos mecánicos, es decir: falias normales, inversas, en dirección, cabalgamientos. 3, eje de anticlinal. 4, eje de sinclinal. 5, eje de anticlinal invertido. 6, eje de sinclinal invertido. 7, dirección y buzamiento de capas en posición normal. 8, dirección y buzamiento de capas invertidas.
1 -730 C52a Cil?
SI4E
NI4W
VllI
TOPÓNIMOS ABREVIADOS 2000m al W sondeo SÓlxols 1
Can MaseareU(CM)
ci2m:.-I""":,,,~~" "':
St4W
V
NI4E
529W
III
N29E
538W Barrane de Culles(BC)
-950
Sanan< de la Munlanya(BM)
N38E
BA BC BE BM CB CC CF CM CP CV EC EP ES FB FN FO FP LA
= Cal Badia = = = = = = = = = = =
Barranc de Culles Cal Betran Barranc de la Muntanya ColI de Bóixols Casa del Barranc de Culles Callada de la Creu de Ferri Cal Mascarell Cal Petitó Coll de la Via El Casó El Pui Puig d'Espies Forat de Bóixols Fontanet ColI de la Font Forat deis Prats L'Apallador
LC MR MS PA PE PI PO PT RF SC SF SJ SM TB TF
Les Cases
= Mant-roi = Mare de Déu de la Salut = Penya Aguda Casa de la Pera
= ColI Piquer = Pont d'Espia = El Pitarell
= = =
TS = TI =
Riuet de Fontanet Setcomelles Santa Fe d'Organyá Sant Jaume Sant Maximí Tossal de Balinyó Tossal de la Feixa (Culles) Tossal de Sant Salvador Tossal del Turnó
.. NOTA: En cuatro grandes casillas se han esquematizado las relaciones sedimentarias y la evolución estructural de los terrenos cretácicos.
Treb. Mus. Deo!. Barcelona, 14 (2006)
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 37
Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 37-59 (2006)
Gliridae (Rodentia, Mammalia) from the late Miocene fissure filling Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy) Elvira MARTÍN-SUÁREZ* and Matthijs FREUDENTHAL*, **
RESUMEN MARTÍN-SUÁREZ, E. & FREUDENTHAL, M. Gliridae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno inferior de la fisura kárstica Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy). Se describen dos especies nuevas del género endémico Stertomys (Mammalia, Rodentia, Gliridae) de la fisura kárstica Rinascita 1 en la paleo-isla de Gargano (prov. Foggia, Italia): S. simplex y S. lyrifer. Una tercera especie se clasifica como S. aff. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006. La fauna contiene tres especies de Stertomys más, que están representadas por muy poco material. Hay además un glirido no endémico: Dryomys apulus Freudenthal & Martín-Suárez, 2006. Se reconocen dos grupos de especies en el género Stertomys: 1) Especies grandes con dentición complicada: S. laticrestatus Daams & Freudenthal, 1985, S. daunius Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, y S. lyrifer sp. nov. 2) Especies más pequeñas con dentición más sencilla: S. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, S. simplex sp. nov., y S. aff. daamsi. Palabras clave: Gliridae, Mioceno, Italia, endemismo, insularidad.
ABSTRACT MARTIN-SUAREZ, E. & M. FREUDENTHAL. Gliridae (Rodentia, Mammalia) from the late Miocene fissure filling Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy). Two new species of the endemic genus Stertomys (Mammalia, Rodentia, Gliridae) are described from the Late Miocene fissure filling Rinascita 1 on the palaeo-island Gargano (prov. Foggia, Italy): S. simplex and S. lyrifer. A third species is classified as S. aff. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006. The fauna contains poor remains of three more species of Stertomys, and a non-endemic glirid: Dryomys apulus Freudenthal & Martín-Suárez, 2006.
* Departamento de Estratigrafía y Paleontología, Facultad de Ciencias, Campus de Fuentenueva, Granada, España. e-mail: elvirams@ugr.es ** Nationaal Natuurhistorisch Museum, Postbus 9517, 2300 RA Leiden, The Netherlands. e-mail: mfreuden@ugr.es
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 38
38 Two groups of species are recognized within the genus Stertomys: 1) Large species with complicated dental pattern: S. laticrestatus Daams & Freudenthal, 1985, S. daunius Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, and S. lyrifer sp. nov. 2) Smaller species with a simpler dental pattern: S. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, S. simplex sp. nov., and S. aff. daamsi. Keywords: Gliridae, Miocene, Italy, endemism, insularity.
INTRODUCTION The Gargano promontory in S. Italy (see map in Fig. 1) is a block of uplifted Mesozoic limestones that is part of the Adria plate. The area was an island or a group of islands, separated from the Italian mainland by the Apennine Foredeep, that supposedly got populated during the low sea-level phase of the Messinian. Hundreds of karst fissure fillings in the limestones have yielded vertebrate faunas with typical endemic characteristics like gigantism. Freudenthal & Martín-Suárez (2006) described the glirid fauna recovered from the oldest of the Gargano fissure fillings, Biancone 1. This paper is dedicated to the glirids from the second oldest locality, Rinascita 1. Technical data The material was collected by Freudenthal in 1971, and is stored in the collections of the National Museum of Natural History, Leiden, the Netherlands. Measurements were taken with a Wild M8 stereomicroscope, equipped with a mechanical stage with electronic sensors, connected to a computer through a Sony Magnescale measuring unit. The photos were made on the ESEM FEI Quanta 400 in environmental mode of the ‘Centro Andaluz de Medio Ambiente’ in Granada.
Fig. 1. Map of Italy, indicating the studied area. Fig. 1. Mapa de Italia, indicando el área estudiada.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 39
39 Measurements are given in 0.1 mm units. The nomenclature of parts of the cheek teeth is as defined by Freudenthal & Martín-Suárez (2006). ABBREVIATIONS BIA1 Biancone 1 RIN1 Rinascita 1 RGM Code of the geological collections of the National Museum of Natural History, Leiden, the Netherlands THE GLIRIDAE FROM RINASCITA 1 Genus Stertomys Daams & Freudenthal, 1985 Stertomys aff. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006 Plate 1, Figs. 1-8 Locality Rinascita 1 Material and measurements See Table1a and 1b. Description The dimensions of all elements are on average clearly smaller than those of S. daamsi, but morphologically there are only minor differences in the frequency distribution of character states. Therefore we did not create a new species for this material, and we will refrain from an exhaustive description, and only mention some differences. A problem of this material is that S. simplex sp. nov. from the same locality partly overlaps its size range, and that only the upper molars of that species are really different from S. aff. daamsi. For the lower molars the separation has been made on the basis of size, and it is quite certain that a number of specimens are incorrectly classified; such errors are bound to influence the frequency of character states, and a complete listing of all frequencies is therefore not useful. D4 - The type population of S. daamsi from BIA1 has yielded 33 D4 and 140 P4. The sum, 173, is fairly close to the frequency of other elements in the BIA1 population. In RIN1 56 P4 of S. aff. daamsi have been found, and that makes one expect to find at least 10 specimens of D4. However, only a few D4 of S. lyrifer sp. nov. have been found. We have no explanation for this discrepancy.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 40
40 P4 - The morphology of P4 presents the same difficulties as the P4 from Biancone 1. Most specimens can be classified in one of the morphotypes of S. daamsi (Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, Fig. 3): Four specimens have conserved the basic glirid pattern (morphotype A). The Zshaped metalophid of morphotype B is present in five cases, and morphotype H (the most common one in BIA1) is found in two specimens. In S. aff. daamsi morphotype G is the most frequent (nine cases); it looks quite similar to morphotype I, but the backward crest is not longitudinal but oblique from the anterolingual border towards the axis of the tooth. It is difficult to understand the homology of this crest. Anyway, in the majority of the specimens the transverse structure of the anterior part of the P4 has been replaced by a more or less longitudinal structure. An additional problem is, that we can’t even be sure that all specimens are correctly classified as S. aff. daamsi. Some of them may belong to S. simplex sp. nov. The hind part of the P4 has a normal pattern: the mesolophid is complete, and connected to the entoconid. The posterotropid is small (7), of medium length (5), or long (18). M 1,2,3 present no morphological differences whatsoever in comparison with S. daamsi. D 4 - See the description of S. simplex sp. nov. P 4 - Basically, the morphology is identical to that of the P 4 of S. daamsi. Maybe the precentroloph is somewhat less developed, and the presence of a midcentroloph (centrally placed, without a clear homology with either pre- or postcentroloph) is slightly more frequent. M 1,2 - In comparison with S. daamsi the precentroloph is less frequently connected to the metaloph, and the postcentroloph is less frequently missing, and on average longer. M 3 - The anteroloph is lingually connected to the protoloph in four cases, and there may be a complete endoloph. The precentroloph/prototrope is less frequently connected to the metaloph than in BIA1. The postcentroloph is on the average shorter. The centrolophs are more frequently interconnected. The few differences observed are insignificant, and may well be accidental. Stertomys simplex sp. nov. Plate 2, Figs. 1-16 Type-locality Rinascita 1 Derivatio nominis From latin simplex = simple, as a reference to the simple dental pattern of the upper molars.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 41
41 Holotype M1 sin., RGM 535470 Diagnosis Upper molars with simple dental pattern, often only one centroloph, resulting in a total of only five crests, contrasting with the general presence of seven crests in the lower molars. Differential diagnosis Similar in size to S. daamsi, larger than S. aff. daamsi from RIN1. Dental pattern of the upper molars simpler than in all the other known Stertomys species. Material and measurements See Table 1a and 1b. D4 - Like in the case of S. aff. daamsi no specimens have been found that might be attributed to S. simplex, quite a surprising circumstance. P4 - In the majority of the specimens the anterolophid presents one or two interruptions. The pattern of cusps and crests may correspond to one of the classified morphotypes, but the interruptions make it different. Morphotypes A, B, D, G’, H, I, M, M’, and O’ are present in numbers varying from two to six; G’, M’, and O’ differ from G, M, and O by interruptions in the anterolophid. There is one massive root that may be grooved labially and/or lingually, rarely split at its tip. M1 - The anterolophid is labially free. The anterotropid is small (5), of medium length (3), or long (17). The metalophid is free (5), low connected to the metaconid (1), or the connection is high (18). The centrolophid is of medium length (3) or long (21). The centrolophid-metaconid connection is absent (5), low (3), or high (15). The mesolophid is connected to the entoconid. The posterotropid is of medium length (1) or long (23). ). The anterior root is smooth or grooved, less frequently split. The posterior root is smooth. M2 -The anterolophid is labially free. The anterotropid is absent (2), small (3), of medium length (1), or long (11). The metalophid is free (3), low connected to the metaconid (3), or the connection is high (8). The centrolophid is of medium length (5) or long (12). The centrolophid-metaconid connection is absent (1), low (1), or high (13). The mesolophid is connected to the entoconid (14). The posterotropid is short (1) or long (13). There are two anterior roots, and a posterior one. M3 -The anterolophid is labially free (11) or labially connected (1). The anterotropid is of medium length (10) or long (4). The metalophid is free (1), low
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 42
42 connected to the metaconid (3), or the connection is high (6). The centrolophid is short (3) or of medium length (11). The centrolophid-metaconid connection is low (1) or high (14). The mesolophid is connected to the entoconid (15). The posterotropid is of medium length (3) or long (11). The roots are like in M2. D 4 - The entire collection from Rinascita 1 contains four D4. One larger specimen belongs quite certainly to S. lyrifer. The other three may represent S. aff. daamsi or S. simplex, and S. lyrifer cannot be excluded either. The size of the specimens falls within the range of the D4 of S. daamsi, and therefore it seems most probable that they belong to S. simplex, because S. aff. daamsi is smaller. There is a half-long anteroloph; protoloph and metaloph are connected in a Y-pattern. There is a short centroloph, reduced to nothing more than a small cusp in the center of the tooth, in one specimen. The other specimen has a long postcentroloph, connected to the middle of the protoloph. The posteroloph is separated from the hypocone. There are three divergent roots. P 4 -The anteroloph is long, split into two cusps in some specimens. The anterotrope is absent. In 10 specimens there is no centroloph; in five specimens there is a short centrally placed midcentroloph; in three specimens there is one centroloph (the precentroloph), which is either short, of medium length, or long; in four specimens there are two centrolophs, both of medium length and interconnected, and one specimen presents only a short postcentroloph. There is no prototrope, nor a metatrope. There is a posterotrope in one case. The endoloph is formed by the protocone alone. Anteroloph and posteroloph are lingually free. Three roots. M 1 -There is a small concavity on the anterolingual wall in eight out of 23 specimens. The anteroloph is lingually free. The precentroloph is of medium length (1), long and straight (8), curved towards the metaloph (13), or connected to that crest (2). The precentroloph is detached from the paracone. Postcentroloph, prototrope, metatrope and posterotrope are absent. The posteroloph is lingually free, separated from the hypocone by a furrow, which is frequently deep and wide. Three roots. M 2 - There is a small concavity on the anterolingual wall in five out of 21 specimens. The anteroloph is lingually free. The precentroloph is long and straight (9), curved towards the metaloph (14), or connected to that crest (1). The precentroloph is united with the paracone (1), low connected to the paracone (2), or detached from the paracone (21). The postcentroloph is absent (16), short (5), of medium length (2), or long (1); when present it is generally not connected to the metacone (7). The prototrope is absent (22) or short (2). The metatrope is absent. Only in one case the centrolophs are interconnected lingually. The posterotrope is absent. The posteroloph is lingually free, separated from the hypocone by a furrow, which is frequently deep and wide. Three roots. M 3 - The anteroloph is lingually connected in one case only. The number of crests inside the trigone is one (5), two (7), or three (3). In most specimens a crest runs from the labial border linguad, curving backwards towards the metaloph, connected to that crest in only two cases. It is most logical to suppose that the mentioned crest is the pre-
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
PĂĄgina 43
43 centroloph, because of homology with M1,2. However, in five specimens it is placed so far backwards that it appears to be the postcentroloph. The postcentroloph is separated from the hypocone in five specimens. The endoloph is formed by the protocone alone (4), anteriorly interrupted (6), or posteriorly interrupted (1). Three, rarely four, roots. Stertomys lyrifer sp. nov. Plate 3, Figs. 1-20 Type-locality Rinascita 1 Derivatio nominis From latin lyra = lyre and ferre = bear; because of the lyre-shaped connection between centrolophid and mesolophid in the majority of the lower molars. Holotype M1 dext., RGM 535225 Diagnosis Centrolophid and mesolophid frequently form a lyre-shaped loop at the labial border. Precentroloph not connected to the middle of the metaloph. Protoloph and metaloph in most cases connected at the lingual border in M 1, and separated in M 2. Differential diagnosis Resembling S. laticrestatus and S. daunius, but considerably smaller. Larger than S. daamsi, and on average larger than S. simplex; dental pattern much more complicated than that of the latter two. Material and measurements See Table 1a and 1b. D4 - Two specimens show a morphology similar to that of S. daunius (Freudenthal & MartĂn-SuĂĄrez, 2006, Fig. 6), with a dominating crest from the hypoconid towards the foremost tip of the tooth. Labially of this crest there is a low platform, with an elongated cusp on the border. The mesolophid and a small posterotropid are easily recognized. In front of the mesolophid there are one or two cusps of uncertain homology. The third specimen is quite different: there is no mesolophid, and there are two
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 44
44 very oblique crests in the lingual half of the tooth that run from anterolingual to posterolabial. There are two very divergent roots, the anterior one is round, the posterior one oval, with the longest diameter transverse. P4 - The P4 has a rounded outline. The most common morphology consists of between six and nine more or less parallel ridges: anterolophid, anterotropid, metalophid, centrolophid, mesolophid, posterotropid, and posterolophid, eventually with thin accessory crests in front of the centrolophid, and/or behind it. In the front part of the tooth this regular pattern may be broken up into a number of smaller cusps and crests that are often impossible to homologise. Lingually, the centrolophid is usually not connected to the metaconid; on the labial side it may be connected to the mesolophid, forming a continuous loop (6), or these two crests are separated (12). The mesolophid is firmly connected to the entoconid. The posterotropid is always long. There is one root, with a labial and a lingual groove. In one specimen there are no grooves, and in another one they are deep, and the tip of the root is split. M1 - The anterolophid is separated from the protoconid by a deep or shallow furrow in 13 out of 16 cases. Usually there are nine crests, due to the presence of three centrolophids; there may be a total of 11 crests, through the presence of a second anterotropid, a second posterotropid, and/or tiny extra crests in the centrolophid area. The main centrolophid is the middle one of the three, connected with the mesolophid in a lyre-shaped loop in 13 out of 20 specimens. The posterotropid is always long, lingually free, and in several cases labially connected to the hypoconid. Fourteen specimens have one anterior oval root; three have an anterior root, which is split at its tip, and in two cases there are two anterior roots. M2 - The anterolophid is nearly always separated from the protoconid by a deep or shallow furrow. There are nine crests, like in M1, without additional crests. The main centrolophid and the mesolophid form a lyre-shaped loop in 19 out of 24 specimens. The posterotropid is long, nearly always free at both ends. There are two specimens with only one anterior root, in two cases the anterior root is split at its tip, and in 23 cases there are two anterior roots. M3 - The anterolophid is nearly always separated from the protoconid by a deep or shallow furrow. There are nine crests (6), ten crests when there are two posterotropids (20 specimens), and in one case there are eleven crests because the posterotropid is triple. The main centrolophid is connected with the mesolophid in a lyre-shaped loop in 23 out of 29 specimens. The main posterotropid is frequently connected to the hypoconid, in several cases imitating the lyre-shaped loop of centrolophid/mesolophid. There are three round roots, two smaller ones in front, and a bigger, backwards sloping, root behind. D4 - Of the four D4 found in RIN1, the largest one (RGM 535257) has protoloph and metaloph connected in Y-shape, a short anteroloph that, together with the protoloph, encircles an anterolabial valley, and a long postcentroloph; the posteroloph is lingually detached from the metaloph. The other three specimens are attributed to S. aff. daamsi, though they might belong to S. simplex or S. lyrifer as well.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 45
45 P 4 - The anteroloph is long (29). The number of crests varies between six and ten. In the case of six crests these are the four main crests plus a short, medium or long precentroloph, and a long postcentroloph; the precentroloph is shorter and frequently thinner than the postcentroloph. Additional crests are mainly the metatrope, which may be absent (12), short (7), of medium length (4), or long (2); and the posterotrope: absent (9), short (4), of medium length (4), or long (10); a short anterotrope and a short prototrope are present in one case each, and in three specimens an extra crest is present between the centrolophs. Usually protoloph and metaloph are connected, but in about 30% of the specimens there is a shallow furrow between them, and in one case they are separated. Most specimens have three divergent roots. In one case the anterior root and the lingual root are fused; in two cases then posterior root and the lingual root are fused, and in one case the anterior and posterior root are fused, forming a big labial root. M 1 - The anteroloph is lingually free. There are between 8 and 12 crests. The anterotrope is absent (3), short (3), of medium length (5), or long (5). The precentroloph is oblique, and ends near the metaloph; it is firmly connected to the paracone (3), the connection is low (5), or it is detached from the paracone (8). The postcentroloph is of medium length (1) or long (15), always connected to the metacone by a high or low connection. The prototrope is long. The metatrope is absent (6), short (3), of medium length (2), or long (3). In nine out of 16 specimens there is a crest between the centrolophs, which may be short (1), of medium length (5), long (3). The centrolophs are not connected (9) or interconnected (7). The posterotrope is long. The posteroloph is separated from the hypocone by a shallow groove (9) or it is connected (8). Protoloph and metaloph form a continuous crest (8), they are slightly separated by a shallow furrow (2), or they are well separated (2). There is one flat, grooved lingual root (split at its tip in one case), and two smaller labial roots that have a circular section. M 2 - The anteroloph is lingually free. There are between 9 and 11 crests. The anterotrope is absent (3), short (4), of medium length (3), or long (6). The precentroloph is long and straight (7), or curved, ending near the metaloph (10); it is well connected to the paracone (2), the connection is low (11), or it is detached from the paracone (3). The postcentroloph is of medium length (1) or long (16), high or low connected to the metacone (11), or free from the metacone (5). The prototrope is long. The metatrope is absent (4), short (1), of medium length (8), or long (4). In 13 out of 17 specimens there is a crest between the centrolophs, which may be short (2) or long (11). The centrolophs are not interconnected (14), or interconnected lingually (3). The posterotrope is long. The posteroloph is separated from the hypocone by a shallow groove (11) or it is connected (3). Protoloph and metaloph form a continuous crest (4), they are slightly separated by a shallow furrow (8), or they are well separated (2). The roots are like in M1; in two specimens there is small accessory root in the center of the molar. M 3 - The anteroloph is lingually free (20), lingually low connected (2), or the connection is high (2). The number of crests varies between 10 and 11 (with one extreme case, where 13 crests are present), distributed as follows: the anterotrope is absent (13), short (13), of medium length (1), or long (1); the posterotrope is absent (1), short (1), of medium length (3), or long (22) and inside the trigone there are: two crests (1),
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 46
46 five crests (13), or more than five crests (9). So, the most common morphology is: four main crests, five inside the trigone, and a posterotrope, accounting to 10 crests; when an anterotrope is added the total number is 11. When there are more than 11 crests, the additional ones are usually insignificantly small. The five crests inside the trigone are fairly easily recognized as prototrope, precentroloph, postcentroloph, metatrope, and the crest between the centrolophs, as frequently present in M 2. The endoloph is formed by the protocone/hypocone alone (13), anteriorly interrupted (5), posteriorly interrupted (1), or complete (2). In three specimens there is a deep furrow between protocone and hypocone. There are three roots: a round one under the paracone, an oval lingual root, and a round posterior root. The latter two are fused in six out of 25 cases, producing a big, grooved posterolingual root. Stertomys sp. 1 Locality Rinascita 1 One very big M3 dext., 24.9 x 30.6, has a complex pattern with 14 crests, like the most complicated specimens of S. daunius. It is much larger than S. lyrifer, and smaller than S. daunius from Biancone 1. Apparently it is the only specimen of an unknown species. Stertomys sp. 2 Locality Rinascita 1 Measurements See Table 1a and 1b. The relatively simple morphology (seven crests) of the M3 is like that of S. simplex, but it is larger, of the size of S. lyrifer. M1 and M 2 are at the upper limit of the size distribution of S. simplex, but their morphology is too complex for that species; they might belong to S. daamsi, but the M 3 is too large. Stertomys sp. 3 Locality Rinascita 1 Measurements See Table 1a and 1b.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 47
47 A dozen specimens have the morphology of S. aff. daamsi, but they are so small that they probably represent yet another species of Stertomys. It cannot be excluded, however, that they represent the lower size limit of that species. Dryomys apulus Freudenthal & Martín Suárez, 2006 Locality Rinascita 1 Material and measurements
M2 M1 M2
N 1 1 4
Length Min. Mean Max. 12.00 9.70 9.5 9.78 10.1
V'
σ
6.1
0.28
N 1 1 4
Width Min. Mean Max. 10.60 12.40 11.4 11.73 12.1
V'
σ
6.0
0.38
One M 2, one M 1, and four M 2 of D. apulus have been found in Rinascita 1. They are identical in size and morphology to the material from Biancone 1. DISCUSSION Two species of Stertomys have been recognized in Biancone 1, and in Rinascita 1 five or six species are present. In that respect one might pose the question whether in BIA1 another species is present that cannot be distinguished from S. daamsi. Table 1a and 1b show that the value of the variability coefficient V’ is not extremely high, except for D4 and D4. Morphological variation of the molars is not large, and may even be called small, in comparison with populations of species of other glirid genera. So, there is no reason to suspect the presence of more than two species in BIA1. The six species of Stertomys known at present may be arranged in two groups: 1. The lyrifer-group: S. laticrestatus, S. daunius, and S. lyrifer, large species with an extremely complicated dental pattern, a lyre-shaped loop in the lower molars, and frequently a separation between protoloph and metaloph. 2. The daamsi-group: S. daamsi, S. aff. daamsi, and S. simplex, smaller species, with a less complex pattern, never a lyre-shaped loop, and protoloph and metaloph always interconnected. We did consider the possibility that they represent two genera. However, we suppose they have a common ancestor: Myomimus dehmi or another Messinian Myomimus species (see Freudenthal & Martín-Suárez, 2006); creating yet another genus name would not help to clarify their common origin.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 48
48 Of all the known species S. simplex, with only five crests in the upper molars, is morphologically least modified in comparison with mainland Gliridae. S. daamsi has a more complex pattern, six to seven crests in the upper molars, but it still is simple in comparison with the lyrifer-group. The lyrifer-group is considerably more modified: larger size, larger number of crests, lyre-shaped connection between centrolophid and mesolophid very frequent, separation of paracone and metacone from the respective centrolophs always strong, protoloph and metaloph separated; in general in the upper molars the crests have acquired a more transverse position. On the other hand, the separation of posteroloph and hypocone is less than it is in S. daamsi, and the anterolophid may be labially connected to the protoconid. In the daamsi-group the precentroloph is directed obliquely backward and it may be connected to the middle of the metaloph; in the lyrifer-group this connection has not been observed. It is not clear how this should be interpreted. It is possible that this connection did not exist in the ancestor, and that it is a new acquirement in S. daamsi that does not appear in the other group. However, it is also possible that the common ancestor of both groups developed this connection, and that it got lost posteriorly in the lyrifergroup, being incompatible with the large number of parallel crests. Within the daamsi-group the oldest species, S. daamsi, is clearly larger than the younger S. aff. daamsi. S. simplex is of the same size as S. daamsi, but has a simpler dental pattern. S. simplex cannot be placed in one lineage with S. daamsi. If we admit a decrease in size, S. aff. daamsi may well be a descendant of S. daamsi, the more so since a species with the same morphology, and still much smaller, is found in the clearly younger locality of San Giovannino. Within the lyrifer-group there is an evident increase in size from the oldest, S. daunius, to the youngest, S. laticrestatus, but the intermediate S. lyrifer is smaller than S. daunius. Taking the number of crests as parameter, S. daunius is the most advanced, and the lyre-shaped bend in the lower molars is best developed in S. lyrifer. Apparently these three species do not form one single lineage; they present different mixtures of advanced and conservative characters. Apart from the three well-documented species from Rinascita 1, three more species are present that are very poorly represented, and that cannot be placed in any phylogenetic lineage either. The extreme species richness of RIN1 is difficult to explain. Possible causes are: 1. Stertomys underwent different developments on various islands; RIN1 represents a moment in which faunal interchange between neighbouring islands with similar faunas takes place. 2. The remains of the poorly represented species may be introduced by birds, preying on neighbouring islands. 3. The fissure filling RIN1 may be heterogeneous, due to the mixture of material from various ages. Such mixtures are known to occur in some Gargano fissures, especially in those that are bound to one of the important faults, and that we usually did not sample, not even when they were very rich. It must be admitted that some specimens from RIN1 show signs of rolling and polishing that seem to be the result of transport. On the other hand, the frequently well-preserved roots of the isolated specimens are not compatible with transport. The small size range of the two Mikrotia species from RIN1, and their almost monotonous morphology (see Freudenthal, 1976;
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 49
49 for the spelling Mikrotia instead of Microtia, see Freudenthal, 2006) certainly do not point towards a contaminated sample. An unexpectedly large number of species at this locality is not only found in the Gliridae, but also in the Cricetidae. For a discussion on the age of the fauna, see Freudenthal & Martín-Suárez, 2006. ACKNOWLEDGMENTS Thanks are due to Drs P. Mein and M. Hugueney (Lyon) for discussing the classification of the Gargano glirids. Dr G. Storch (Frankfurt) gave valuable information on extant Myomimus. Dr F. González Lodeiro helped getting information on the geology of S. Italy. We want to thank to Dr I. Sánchez Almazo for making the photographs. This study was executed within the project CGL2005-03159/BTE, ‘El factor energético y los patrones de evolución en mamíferos insulares y domésticos’ of the Spanish ‘Ministerio de Educación y Ciencia’. REFERENCES Daams, R. & Freudenthal, M. 1985. Stertomys laticrestatus, a new glirid (dormice, Rodentia) from the insular fauna of Gargano (Prov. of Foggia, Italy). Scripta Geologica, 77: 21-27. Freudenthal, M. 1976. Rodent stratigraphy of some Miocene fissure fillings in Gargano (prov. Foggia, Italy). Scripta Geologica, 37: 1-23. Freudenthal, M., 2006. Mikrotia nomen novum for Microtia Freudenthal, 1976 (Mammalia, Rodentia). Journal of Vertebrate Paleontology, 26,3: 784. Freudenthal, M. & Cuenca Bescós, G. 1984. Size variation of fossil rodent populations. Scripta Geologica, 76: 1-28. Freudenthal, M. & Martín-Suárez, E., 2006. Gliridae (Rodentia, Mammalia) from the late Miocene fissure filling Biancone 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy). Paleontologia Electronica, 9, 2: 1-23.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 50
50
Fig. 2. Length/width diagrams of D4 and P4 of Stertomys from Rinascita 1. Fig. 2. Diagramas longitud/anchura de los D4 y P4 de Stertomys de Rinascita 1.
Fig. 3. Length/width diagrams of M1 and M1 of Stertomys from Rinascita 1. Fig. 3. Diagramas longitud/anchura de los M1 y M1 de Stertomys de Rinascita 1.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 51
51
Fig. 4. Length/width diagrams of M2 and M2 of Stertomys from Rinascita 1. Fig. 4. Diagramas longitud/anchura de los M2 y M2 de Stertomys de Rinascita 1.
Fig. 5. Length/width diagrams of M3 and M3 of Stertomys from Rinascita 1. Fig. 5. Diagramas longitud/anchura de los M3 y M3 de Stertomys de Rinascita 1.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 52
52
N
Length Min. Mean Max.
V'
σ
N
Width Min. Mean Max.
V'
σ
D4 S. daunius S. lyrifer S. daamsi
4 3 32
16.0 17.20 19.1 11.8 12.80 13.4 8.0 9.85 11.7
17.7 12.7 37.6
1.36
13.6 14.28 15.1 10.4 11.03 11.4 7.6 9.10 10.7
10.5 9.2 33.9
0.64
1.06
4 3 32
P4 S. laticrestatus S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi
2 8 23 30 50 30
28.6 23.7 14.8 14.8 14.9 12.9
30.65 25.73 16.99 15.75 16.15 14.07
32.7 27.4 18.5 16.8 17.8 15.6
13.4 14.5 22.2 12.7 17.7 18.9
1.41 0.93 0.54 0.69 0.72
2 7 23 30 50 30
27.5 19.9 14.3 13.6 13.1 11.9
28.75 22.79 16.07 14.78 14.84 13.16
30.0 24.0 17.6 16.4 16.6 14.4
8.7 18.7 20.7 18.7 23.6 19.0
1.36 0.85 0.70 0.76 0.67
M1 S. laticrestatus S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi S. sp. 3
6 8 23 25 50 30 4
38.2 33.3 21.4 20.2 19.6 17.9 17.3
41.12 35.80 24.26 21.86 21.76 19.54 17.60
43.3 38.5 26.0 23.1 24.3 20.9 18.1
12.5 14.5 19.4 13.4 21.4 15.5 4.5
1.84 1.66 1.04 0.77 1.04 0.76 0.36
5 6 23 25 50 30 4
32.0 29.0 19.5 16.9 16.9 15.1 15.4
34.66 31.48 20.90 18.50 18.34 16.64 15.78
37.1 32.7 22.7 20.2 20.1 17.9 16.0
14.8 12.0 15.2 17.8 17.3 17.0 3.8
1.82 1.34 0.82 0.85 0.68 0.78 0.29
M2 S. laticrestatus S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi S. sp. 3
10 8 28 17 50 30 2
37.8 35.2 22.4 19.8 18.9 17.9 17.1
41.65 37.00 23.80 21.21 20.80 19.04 17.70
42.7 38.1 25.8 23.0 23.6 20.2 18.3
12.2 7.9 14.1 15.0 22.1 12.1 6.8
1.45 0.89 0.87 0.79 0.91 0.68
9 9 28 17 50 30 2
34.7 31.8 20.1 18.3 18.0 17.3 16.4
38.77 33.79 21.91 19.94 19.60 18.25 16.45
41.9 35.4 24.0 22.0 21.6 19.3 16.5
18.8 10.7 17.7 18.4 18.2 10.9 0.6
1.93 1.13 0.98 0.99 0.79 0.56
M3 S. laticrestatus S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi S. sp. 2 S. sp. 3
5 6 29 15 50 30 3 1
33.2 31.5 19.3 18.6 17.1 16.4 14.6
35.20 33.78 21.84 20.02 19.38 17.89 15.33 23.10
37.1 36.6 24.3 22.3 21.3 19.4 15.8
11.1 15.0 22.9 18.1 21.9 16.8 7.9
1.39 1.82 1.09 0.98 1.02 0.78
4 6 29 15 50 30 3 1
29.6 28.1 17.2 17.0 15.2 14.9 14.2
32.23 29.38 19.22 18.59 17.18 16.27 14.40 19.30
34.2 31.0 20.9 20.6 19.3 17.7 14.7
14.4 9.8 19.4 19.1 23.8 17.2 3.5
1.97 0.95 0.89 1.09 0.86 0.81
0.84
Table 1a. Measurements of lower cheek teeth of various species of Stertomys. Species from Rinascita 1 in bold face. V' is the variability coefficient as defined by Freudenthal & Cuenca Bescós (1984). Tabla 1a. Medidas de los dientes inferiores de las especies de Stertomys. Especies de Rinascita 1 en negrita. V' es el coeficiente de variabilidad definido por Freudenthal & Cuenca Bescós (1984).
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 53
53
N
Length Min. Mean Max.
D4 S. daunius S. lyrifer S. daamsi S. aff. daamsi
2 1 25 3
17.3 17.85 18.4 12.20 8.2 9.69 11.1 9.2 9.70 10.2
P4 S. laticrestatus S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi
4 30.2 4 26.5 28 16.1 22 15.8 50 14.4 30 13.3
30.48 27.13 17.45 16.70 16.34 14.70
M1 S. laticrestatus 7 29.9 37.73 S. daunius 9 32.0 33.52 S. lyrifer 16 20.1 21.66 S. simplex 23 18.4 19.26 S. daamsi 114 17.9 19.59 S. aff. daamsi 30 16.3 17.95 S. sp. 2 1 21.20
N
Width Min. Mean Max.
2 1 26 3
18.5 19.20 19.9 7.3 13.50 8.3 11.10 13.0 44.1 10.0 10.50 11.1 10.4
4 4 29 22 50 30
30.0 29.0 18.1 18.6 17.8 15.7
30.93 29.93 19.33 19.51 19.21 17.19
31.7 31.5 20.7 21.1 21.2 19.2
5.5 8.3 13.4 12.6 17.4 20.1
39.3 27.2 35.3 9.8 23.6 16.0 20.4 10.3 21.8 19.6 19.4 17.4
3.46 7 30.8 0.97 9 33.3 0.85 16 22.4 0.54 22 20.4 0.77 109 19.7 0.76 30 18.4 1
39.34 35.19 23.79 22.34 22.49 20.51 22.50
42.3 36.8 25.8 23.7 25.0 22.3
31.5 3.90 10.0 1.05 14.1 1.01 15.0 0.92 23.7 0.89 19.2 1.04
1.30 8 39.2 1.41 8 34.3 0.71 16 23.9 0.84 24 19.2 0.87 134 19.4 0.90 30 18.3 1 2 22.3
41.98 36.84 25.12 21.76 22.10 20.38 17.80 23.10
43.6 10.6 38.1 10.5 26.8 11.4 24.0 22.2 25.0 25.2 22.0 18.4 23.9
6.9
3 10 31 16 50 30 1 1
35.43 32.71 22.03 20.17 19.74 18.13 16.60 30.60
37.3 34.6 23.9 21.7 22.3 19.8
11.6 9.4 19.8 13.8 23.0 16.4
30.9 27.8 19.5 18.6 18.2 16.0
V' 6.2 30.1 10.3
0.73
2.3 0.31 4.8 0.62 19.1 0.77 16.3 0.74 23.3 0.87 18.4 0.69
M2 S. laticrestatuss S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi S. sp. 2 S. sp. 3
8 8 17 24 139 30 1 2
38.8 31.2 21.3 16.9 16.7 15.9
39.71 33.28 22.21 18.56 18.77 17.21 15.20 19.3 19.75
41.8 35.6 23.6 19.9 22.0 19.0
7.4 13.2 10.2 16.3 27.4 17.8
20.2
4.6
M3 S. laticrestatus S. daunius S. lyrifer S. simplex S. daamsi S. aff. daamsi S. sp. 1 S. sp. 3
3 10 31 16 50 30 1 1
30.3 26.4 15.0 14.4 13.7 12.3
32.2 6.1 29.8 12.1 19.7 27.1 17.1 17.1 17.4 23.8 14.8 18.5
31.50 27.66 18.01 15.46 15.28 13.82 11.70 24.90
σ
1.18 1.04 0.70 0.74 0.61
33.2 31.5 19.6 18.9 17.7 16.8
Table 1b. Measurements of upper cheek teeth of various species of Stertomys. Tabla 1b. Medidas de los dientes superiores de las especies de Stertomys.
V'
σ
1.07
0.70 1.09 0.76 0.69 0.88 0.87
1.51 1.13 0.93 1.24 0.92 1.07
0.96 0.96 0.96 0.91 0.81
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Página 54
54 Plate 1 / Lámina 1 Stertomys aff. daamsi Freudenthal & Martín Suárez, 2006. Fig. 1. P4 sin. RGM 514210. Fig. 2. M 1 sin. RGM 514237. Fig. 3. M 2 sin. RGM 514272. Fig. 4. M 3 sin. RGM 535004. Fig. 5. P 4 sin. RGM 535031. Fig. 6. M 1 sin. RGM 535091. Fig. 7. M 2 sin. RGM 535123. Fig. 8. M 3 sin. RGM 535061. Scale represents 1mm / La escala representa 1 mm.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 55
55
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 56
56 Plate 2 / Lรกmina 2 Stertomys simplex sp. nov. Fig. 1. P4 sin. RGM 535349. Fig. 2. M 1 sin. RGM 535377. Fig. 3. M 2 sin. RGM 535402. Fig. 4. M 3 sin. RGM 535424. Fig. 5. M 3 dext. RGM 535428. Fig. 6. M 2 dext. RGM 535414. Fig. 7. M 1 dext. RGM 535395. Fig. 8. P4 dext. RGM 535363. Fig. 9. P 4 sin. RGM 535445. Fig. 10. M 1 sin. RGM 535470 Holotype. Fig. 11. M 2 sin. RGM 535498. Fig. 12. M 3 sin. RGM 535455. Fig. 13. M 3 dext. RGM 535459. Fig. 14. M 2 dext. RGM 535504. Fig. 15. M 1 dext. RGM 535484. Fig. 16. P 4 dext. RGM 535447. Scale represents 1mm / La escala representa 1 mm.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 57
57
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 58
58 Plate 3 / Lรกmina 3 Stertomys lyrifer sp. nov. Fig. 1. P4 sin. RGM 535153. Fig. 2. M 1 sin. RGM 535210. Fig. 3. M 2 sin. RGM 535229. Fig. 4. M 3 sin. RGM 535176. Fig. 5. M 3 dext. RGM 535196. Fig. 6. M 2 dext. RGM 535255. Fig. 7. M 1 dext. RGM 535225 Holotype. Fig. 8. P4 dext. RGM 535174. Fig. 9. D 4 sin. RGM 535151. Fig. 10. D4 dext. RGM 535152. Fig. 12. D4 dext. RGM 535257. Fig. 13. P 4 sin. RGM 535258. Fig. 14. M 1 sin. RGM 535320. Fig. 15. M 2 sin. RGM 535330. Fig. 16. M 3 sin. RGM 535288. Fig. 17. M 3 dext. RGM 535300. Fig. 18. M 2 dext. RGM 535340. Fig. 19. M 1 dext. RGM 535322. Fig. 20. P 4 dext. RGM 535271. Stertomys lyrifer sp. nov. or Stertomys simplex sp. nov. Fig. 11. D4 dext. RGM 535256. Scale represents 1mm / La escala representa 1 mm.
Freudenthal 37-59
23/4/07
16:32
Pรกgina 59
59
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 61
Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 61-80 (2006)
Catalogue of Spanish Plio-Pleistocene amphibians and squamate reptiles from the Museu de Geologia de Barcelona Hugues-Alexandre BLAIN* and Salvador BAILON**
RESUMEN BLAIN, H.-A. y BAILON, S. Catálogo de los anfibios y escamosos plio-pleistocenos de España del Museu de Geologia de Barcelona. El presente catálogo representa el primer intento de hacer la lista del material herpetofaunico del Plio-Pleistoceno depositado en el Museu de Geologia de Barcelona y procedente de 14 yacimientos españoles (8 de Cataluña, 3 de Castellón, 2 de Granada y 1 de Murcia). Esto permite completar el conocimiento de la presencia de taxones “exóticos” como las víboras orientales, el género Pseudopus y los Agamidae en la península ibérica durante el Plioceno superior. Muchas de éstas corresponden a las últimas citaciones. Por otra parte, la ocurrencia en los yacimientos catalanes de especies de origen medio-Europeo durante el Pleistoceno inferior permite documentar algunas de las más viejas referencias de su presencia en España. Palabras llave: Catálogo, Anfibios, Escamosos, Paleobiogeografía.
ABSTRACT BLAIN, H.-A. and BAILON, S. Catalogue of Spanish Plio-Pleistocene amphibians and squamate reptiles from the Museu de Geologia de Barcelona. The present catalogue represents the first attempt to list the Plio-Pleistocene herpetofaunal material deposited in the Museu de Geologia de Barcelona and providing from 14 Spanish localities (8 from Catalonia, 3 from Castellón, 2 from Granada and 1 from Murcia). It permits to complete the knowledge of the presence of some “exotic” taxons as Oriental Vipers, genus Pseudopus and Agamidae in Iberian Peninsula during the Late Pliocene. Many of these citations may correspond to the ultimate ones. Moreover, the presence in Catalan localities of species of middle-European origin during the Early Pleistocene documents ones of the oldest references to their presence in Spain. Key words: Catalogue, Amphibia, Squamata, Palaeobiogeography.
*Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social. Universitat Rovira i Virgili. Plaça Imperial Tarraco, 1. E-43005 Tarragona. Spain. hablain@prehistoria.urv.cat **Laboratoire départemental de Préhistoire du Lazaret. 33bis, boulevard Franck Pilatte. F-06300 NICE. France. hablain@lazaret.unice.fr; sbailon@lazaret.unice.fr
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 62
62 INTRODUCTION The fossil remains of amphibians and squamate reptiles often compose an important part of microvertebrate bones found in Spanish Pliocene and Pleistocene localities. Their study may contribute to a better knowledge of the history of the different species as contrasting data of the molecular biology and, to a certain extent, to the biochronology and to the reconstruction of the environment or climate of the different periods of the Quaternary. The remains presented in this paper all provide from the collections of the Museu de Geologia de Barcelona. Part of this material has been described and drawn within framework of a Ph.D.Thesis (Blain, 2005): here we only draw up a list. CATALOGUED SITES CATALUNYA Begur 1, Girona Localization: Quarry of Puig Broca, close to the road from Begur to Regencós, at 1 km of this city. Age: Middle Pleistocene (Mindel?; López et al., 1976). The fossils appear in some fissure fillings in the quarry situated at the North of the road, property of Servià Cantó, S.A. The locality was discovered in 1974 by C.S. Martí and destroyed the same year by the quarry exploitation.
Figure 1. Geographical location in the Iberian Peninsula of the palaeontological and archaeological localities listed in this work. Figura 1. Situación geográfica en la Península ibérica de los yacimientos paleontológicos y arqueológicos listados en este trabajo.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 63
63 –
v7322. Pelobates cf. cultripes (Cuvier, 1829), 1 vertebra. Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 2 vertebrae. cf. Vipera (European species), 1 cervical vertebra and 1 trunk vertebra.
Begur 2, Girona Localization: Quarry of Puig Broca, close to the road from Begur to Regencós, at 1 km of this city. Age: Early Pleistocene (MmQ2; Laplana, 1999). Begur 2 has been discovered, in the beginning of the year 1975 by J.V. Castells, collaborator at the Departament de Geomorfologia of the Universitat de Barcelona, in the same quarries which provide the locality of Begur 1. This site is a fissure filling with a large quantity of small vertebrate remains. –
v7352. Lacertidae indet., 1 fragment of maxillar and 1 fragment of dentary. Anguis fragilis Linnaeus, 1758, 1 fragment of trunk vertebra. Coronella girondica (Daudin, 1803), 4 trunk vertebrae. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 5 trunk vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 8 trunk vertebrae and 2 trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 2 trunk vertebrae. Natrix maura (Linnaeus, 1758), 4 trunk vertebrae. Natrix natrix (Linnaeus, 1758), 15 trunk vertebrae. Natrix sp., 7 trunk vertebrae. Vipera cf. aspis (Linnaeus, 1758), 8 cervical vertebrae and 19 trunk vertebrae. Serpentes indet., 2 cervical vertebrae, 27 fragments of trunk vertebrae and 9 caudal vertebrae.
–
v7410. Pelobates cf. cultripes (Cuvier, 1829), 1 vertebra. Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 left humerus of female. Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 left humerus of female, 3 humeri of male (2 left and 1 right), 3 vertebrae and 1 tibio-fibula. Bufo calamita (Laurenti, 1768), 3 humeri of female (1 left and 2 right). Bufo sp., 1 vertebra.
–
Without reference. Pelobates cf. cultripes (Cuvier, 1829), 1 atlas. Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 right humerus of female. Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 1 vertebra. Bufo sp., 9 vertebrae and 1 fragment of radio-ulna. “Colubrinae” indet., 1 trunk vertebra. Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra. Natrix sp., 1 cervical vertebra and 8 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 64
64 Begur 3, Girona Localization: Quarry of Puig Broca, close to the road from Begur to Regencós, at 1 km of this city. Age: Quaternary. Third fissure filling discovered in 1976 in the same quarries which provide the localities of Begur 1 and Begur 2. –
v7323. cf. Natrix, 1 cervical vertebra and 1 trunk vertebra.
Cala Montgó, L’Escala, Girona Without data on location. Age: Quaternary. –
v7423. Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 right humerus of male and 1 left humerus of female. Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 1 left humerus of female. Lacertidae indet., 1 maxilla. cf. Coronella, 2 fragments of trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 5 trunk vertebrae. Vipera cf. aspis (Linnaeus, 1758), 6 cervical vertebrae and 20 trunk vertebrae. Serpentes indet., 11 trunk vertebrae and 3 caudal vertebrae.
Cova Bonica, Massif of Garraf, Gavà, Barcelona Localization: This cave is situated at the base of the cliffs at the South of Can Vall de Joan, in the place named “Sot de l’Infern” (Borràs, 1974). Latitude, 41º 17’ 32”. Longitude, 1º 56’ 28.50”. Altitude, 320 m. above sea level. Age: Late Pliocene (MN16; Crusafont Pairó & Golpe Posse, 1984; Delson, 1971). –
v9372. Pseudopus cf. pannonicus Kormos, 1911, 4 trunk vertebrae.
–
v9373. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 trunk vertebra. Agamidae indet., 1 caudal vertebra. Pseudopus sp., 8 caudal vertebrae. Natrix cf. maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.
–
v9374. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 14 trunk vertebrae. Agamidae indet., 2 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 caudal vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 65
65 –
v9375. Agamidae indet., 2 caudal vertebrae.
–
v9376. Pseudopus sp., 2 left dentaries.
–
v9377. Agamidae indet., 3 maxillae and 7 dentaries (1 left, 1 right and 5 fragments).
–
v9378. Agamidae indet., 1 fragment of maxilla and 2 right dentaries.
–
v9379. Pseudopus sp., 1 fragment of maxilla and 1 left dentary.
–
v9380. Pseudopus cf. pannonicus Kormos, 1911, 1 right maxilla.
–
v9381. Pseudopus cf. pannonicus Kormos, 1911, 1 fragment of parietal and 160 osteoderms.
–
v9382. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 trunk vertebra. Agamidae indet., 2 trunk vertebrae. Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 11 trunk vertebrae and 12 fragments of trunk vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 5 trunk vertebrae and 4 fragments of trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 5 fragments of trunk vertebrae and 8 fragments of trunk vertebrae. Natrix natrix (Linnaeus, 1758), 1 cervical vertebra and 7 trunk vertebrae. Vipera sp. (Oriental species), 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 2 cervical vertebrae and 3 caudal vertebrae.
–
v9396. Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 left humerus of female and 1 vertebra (2nd). Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 3 trunk vertebrae. Agamidae indet., 1 trunk vertebra. Pseudopus sp., 3 caudal vertebrae. “Colubrinae” indet. 5 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 cervical vertebra and 1 caudal vertebra.
–
v9406. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 right dentary. Agamidae indet., 10 fragments of maxillae and 4 fragments of dentaries. cf. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 2 fragments of left dentaries. Lacertidae indet., 9 dentaries (4 left and 5 right). Pseudopus sp., 2 fragments of right maxillae. Serpentes indet., 1 fragment of dentary.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 66
66 Cova d’Olopte (Cova B), Isòvol, Cerdanya Localization: The cave is open in the direction of the city of Olopte at the South– West and situated along the river Duran, at 50 m from the cave named Cova Gran and 35 m above the river bed level (Borràs et al., 1978; Monzonis, 1975). Latitude, 42º 23’ 20”. Longitude, 5º 29’ 58”. Altitude, 1.145 m. Age: Middle Pleistocene, Middle Bronze Age and part and final of the Iron Age (Hallstatt). According to Villalta (1974) the age of the material associate to Marmota marmota and Citellus major is Würm II. The fossils of the Museu de Geologia have been recovered from the 18 to 23 April 1973 by the Equip de Recerques Espeleològiques of the Centre Excursionista de Catalunya, in relation with the Sección de Ecología del Cuaternario of the “Instituto Almera”, managed by J.F. de Villalta. In addition to the Museum catalog number, we note the excavation square. – 30942 (B-10). cf. Pelodytes, 1 vertebra. cf. Rana, 1 vertebra. – 30943 (B-3). Bufo cf. calamita (Laurenti, 1768), 1 sacral vertebra, 1 radio-ulna and 1 phalanx. Rana temporaria Linnaeus, 1758, 1 ilium and 1 fragment of humerus. – 30951 (B-14). Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 vertebra. – 30957 (A-6). Lacertidae indet., 1 femur. – 30980 (B-13). cf. Bufo, 1 fragment of radio-ulna. – 30981 (A-7). cf. Rana, 1 fragment of humerus and 1 phalanx. – 30982 (B-12). Serpentes indet., 2 caudal vertebrae. – 31004 (B-11). Rana sp., 1 sacral vertebra and 1 fragment of right humerus. – 31005 (B-9). Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra. –
31006 (A-10). Anura indet., 1 fragment of vertebra. Lacerta sp., 1 fragment of premaxillar. Lacertidae indet., 1 right maxillar.
–
31017 (A-9). Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.
–
31022 (B-12). Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 67
67 –
– –
– –
–
– – –
–
–
–
–
31041 (A-12). cf. Bufo, 1 urostyle. Lacertidae indet., 1 hemi-pelvis. Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra and 1 caudal vertebra. 31081 (B-7). Vipera sp. (European species), 1 trunk vertebra. 31082 (A-7). Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra. 31083 (B-13). Lacerta sp., 2 dentaries (1 left and 1 right). 31084 (A-6). Lacertidae indet., 1 premaxilla and 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 1 fragment of cervical vertebra and 1 trunk vertebra. 31085 (B-4). Lacertidae indet., 1 fragment of maxilla. Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra. 31087 (Z-B, Bossa-A). Coronella cf. girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra. 31088 (B-12). cf. Rana, 1 right premaxilla. 31092 (B-12). Rana sp., 2 fragments of maxillae, 1 vertebra (8th). Lacerta sp., 1 fragment of premaxilla, 4 maxillae (2 right and 2 fragments) and 1 vertebra. Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae. Vipera sp. (European species), 3 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 left pterygoid, 2 cervical vertebrae, 7 fragments of trunk vertebrae and 6 caudal vertebrae. 31093 (A-12). Lacertidae indet., 1 left maxilla, 1 right dentary, 1 trunk vertebra and 1 caudal vertebra. Vipera cf. aspis (Linnaeus, 1758), 24 trunk vertebrae. 31094 (B-3). Lacerta sp., 1 trunk vertebra. Natrix maura (Linnaeus, 1758), 2 cervical vertebrae and 2 trunk vertebrae. 31095 (B-3). Lacertidae indet., 1 trunk vertebra. Anguis fragilis Linnaeus, 1758, 2 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 caudal vertebra. 31098 (B-10). Serpentes indet., 1 caudal vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 68
68 Cova del Gegant, Massif of Garraf, Sitges, Barcelona Localization: The cave is situated in the tip named Punta de les Coves, between the beaches of Rosés and Les Coves (Vilanova de la Geltrú, Sitges). It is the largest one of the place in size and the second one in depth (Ferrer, 1966). Age: Late Pleistocene, Mousterian. The material has been recovered during the excavation made in 1974 and 1975, at the instances of the Sección de Ecología del Cuaternario of the Instituto “Jaime Almera”, by a team managed by Ramón Viñas, in which have participate members of the Equip de Recerques Espeleològiques of the Centre Excursionista de Catalunya and of the A.R.S. of Barberà del Vallès (Viñas & Villalta, 1975). –
v913 (C-1 0-30). Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 distal fragment of ilium.
–
v2599 (C-2 10-20). Bufo sp., 1 coracoid. Vipera sp. (European species), 1 trunk vertebra.
–
v2670 (C-2 10-20). cf. Rana, 1 radio-ulna.
–
v2671 (C-2 30-40). Vipera sp. (European species), 1 trunk vertebra.
–
v2672 (C-2 50-60). Serpentes indet., 1 caudal vertebra.
–
v2681 (C-2 10-20). Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.
–
v2718 (C-1 50-60). Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 2 fragments of trunk vertebrae.
–
v2726 (C-1 0-60). cf. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 cervical vertebra and 1 fragment of trunk vertebra.
–
v2735 (C-2 20-30). Anura indet., 1 vertebra. “Colubrinae” indet., 1 trunk vertebra.
–
v2742 (C-1 0-60). Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.
–
v2749 (C-2 10-20). Bufo sp., 1 radio-ulna.
–
v2764 (C-2 10-20). Bufo sp., 1 vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 69
69 –
v2781 (C-2 20-30). Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 trunk vertebra. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.
–
v2789 (Capa 1-2). cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.
–
v2803 (C-2 20-40). Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 fragment of left maxilla. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.
–
v2878 (C-1 0-30). Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 sacral vertebra. Bufo cf. calamita (Laurenti, 1768), 1 right ilium. cf. Lacerta lepida Daudin, 1802, 1 trunk vertebra. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 4 trunk vertebrae.
–
v2882. Bufo cf. calamita (Laurenti, 1768), 1 right ilium and 1 left female humerus.
–
v2912 (C-1 0-30). Pelobates sp., 1 vertebra. Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left scapula, 1 radio-ulna and 1 tibio-fibula. cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.
–
v2914. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.
–
v2918 (C-1 0-30). cf. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 fragment of trunk vertebra.
–
v2919 (C-1 0-30). Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left scapula and 1 fragment of left ilium. Rana sp., 1 tibio-fibula.
–
v2928 (C-1 0-30). Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left ilium and 1 fragment of vertebra.
–
v3016 (G 109-110). Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 2 trunk vertebrae.
–
v3087 (C-4 0-30). Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 cervical vertebra and 1 trunk vertebra. “Colubrinae”, 1 trunk vertebra.
–
v3098 (C-4 0-30). Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.
–
v3122 (C-4 0-30). Bufo sp., 1 radio-ulna.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 70
70 –
v3123 (C-4 0-30). Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.
–
v3206 (C-1 60cm). Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 2 left humerus of female.
–
v3219 (C-1 60-65). Bufo sp., 1 sacral vertebra and 1 fragment of tibio-fibula.
–
v3222 (C-1 60-65). Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 1 sacral vertebra Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.
–
v3252 (C-2 60-70). Serpentes indet., 1 caudal vertebra.
–
v3256 (C-1 0-30). Bufo sp., 1 fragment of radio-ulna.
–
v3266 (C-2 5-10). Bufo sp., 1 fragment of vertebra.
–
v3296 (C-5 50-60). Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left ilium.
–
v3297 (C-2 10-20). Bufo sp., 1 squamosal and 1 anterior vertebra.
–
v3303 (C-5 0-20). Bufo sp., 2 vertebrae.
–
v3304 (C-5 40-60). Serpentes indet., 2 fragments of trunk vertebrae.
–
v3310 (C-5 20-40). Bufo sp., 1 vertebra.
–
v3316 (C-4 0-30). Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 sacral vertebra. Bufo sp., 1 radio-ulna and 1 tibio-fibula. Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.
Cova dels Musclos, Massif of Garraf, Sitges, Barcelona Localization: In the tip named Punta de les Coves, between the beaches of Rosés and Les Coves, at 30 m of the Cova del Gegant. It can be distinguished by its large entrance, visible from the sea, from 13 m high and 5 m wide (Ferrer, 1966). Age: Late Pleistocene, Mousterian. –
v1704. cf. Pelodytes, 1 tarsus. Serpentes indet., 2 fragments of cervical vertebrae and 3 fragments of trunk vertebrae.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 71
71 –
v1734. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.
–
v1855. Lacertidae indet., 1 right maxilla, 1 left dentary and 2 trunk vertebrae. Serpentes indet., 2 fragments of trunk vertebrae and 1 caudal vertebra.
–
v1857. Lacertidae indet., 1 left dentary. “Colubrinae” indet., 1 trunk vertebra. cf. Vipera aspis (Linnaeus, 1758), 1 cervical vertebra.
–
v1858. Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 frontoparietal fragment. Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 2 humerus of female (1 left and 1 right). cf. Rana, 1 vertebra. Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 fragment of trunk vertebra. Lacertidae indet., 1 right dentary. Coronella girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 1 cervical vertebra and 4 fragments of trunk vertebrae.
–
Without reference. Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 trunk vertebra. cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.
CASTELLÓN Casablanca 1, Almenara, Castellón Localization: The localities of Casablanca 1, 3 and 4 are part of a large karstic complex cut by quarries exploitation in a little massif of Triassic limestones near the seashore at the South of the province of Castellón. Latitude, 39° 51’ 0’’. Longitude, 0° 9’ 0’’. Age: Late Pliocene (MN17; Agustí & Galobart, 1986; Gusi, 2004; Furío-Bruno et al., 2005). The karstic fillings of Casablanca were discovered by a team of the Servei d’Investigacions Arqueològiques Provincials (SIAP) of the province of Castellón, managed by his director F. Gusi, in September of 1982. Casablanca-1 was first excavated by F. Gusi and E. Carbonell in 1983, and then during the years 1985 and 1986 by the SIAP and the Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell. –
v8354. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 8 trunk vertebrae. cf. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 2 left dentaries. Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 2 maxillae and 2 dentaries (1 left and 1 right). Lacertidae indet., 4 maxillae. Serpentes indet., 1 dentary and 1 caudal vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 72
72 –
–
–
–
–
v8369. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 trunk vertebra. Geckonidae indet., 1 trunk vertebra. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. Vipera latasti Boscá, 1878, 1 cervical vertebra. v8370. Bufo sp., 1 radio-ulna. Lacerta lepida Daudin, 1802, 1 premaxilla and 1 trunk vertebra. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 2 trunk vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 7 trunk vertebrae. Serpentes indet., 2 cervical vertebrae. v8398. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 3 trunk vertebrae. Agamidae indet., 4 trunk vertebrae, 1 caudal vertebra. Lacerta sp., 3 trunk vertebrae. Lacertidae indet., 13 trunk vertebrae. Coronella girondica (Daudin, 1803), 5 trunk vertebrae. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 5 trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 5 trunk vertebrae. Vipera latasti Boscá, 1878, 3 cervical vertebrae and 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 4 cervical vertebrae, 6 fragments of trunk vertebrae and 5 caudal vertebrae. v8404. cf. Rana, 1 fragment of maxilla. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 left dentary. cf. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 8 dentaries (3 left and 5 right). Lacertidae indet., 3 premaxillae, 8 maxillae and 146 dentaries (26 left, 22 right and 98 fragments). v8406. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 338 trunk vertebrae. Lacertidae indet., 11 trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 6 trunk vertebrae.
Casablanca 3, Almenara, Castellón Latitude, 39° 51’ 0’’. Longitude, 0° 9’ 0’’. Age: Early Pleistocene (MmQ3; Agustí & Galobart, 1986; Gusi, 2004; FuríoBruno et al., 2005). This filling, as well as Casablanca-4, has been sampled and excavated by the SIAP and the Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, during the years 1984, 1985 and 1986. – v8439. Bufo sp., 1 vertebra. Lacertidae indet., 6 fragments of dentaries and 1 trunk vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 73
73
–
Coronella girondica (Daudin, 1803), 3 trunk vertebrae. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 1 cervical vertebra and 1 caudal vertebra. v8440. Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 tibio-fibula.
Casablanca 4, Almenara, Castellón
–
Latitude, 39° 51’ 0’’. Longitude, 0° 9’ 0’’. Age: Late Pliocene (MN16-MN17; Gusi, 2004; Furío-Bruno, 2004). v8453. Lacerta sp., 1 trunk vertebra. Lacertidae indet., 1 maxilla, 1 left dentary and 3 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 trunk vertebra and 2 caudal vertebrae.
GRANADA Cueva del Agua, Iznalloz, Granada Localization: Cueva del Agua is situated in the Pico del Asno of the Sierra Harana. Latitude, 37° 46’ 0’’. Longitude, 3° 1’ 0’’. Altitude, 1750 m. Age: Middle to Late Pleistocene. It is one of the largest cave of the province of Granada, with a difference in height of 180 m. and a total lenght of 3000 metres. – v8573. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 3 trunk vertebrae. Lacertidae indet., 27 trunk vertebrae and 2 sacral vertebrae. cf. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. Vipera cf. latasti Boscá, 1878, 1 cervical vertebra and 3 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 fragment of vertebra and 1 caudal vertebra. – v8574. Lacerta sp., 1 trunk vertebra and 2 hemi-pelvis. – v8575. Lacerta sp., 1 right dentary. Lacertidae indet., 1 maxilla and 14 dentaries (7 left, 4 right and 3 indet.). Cúllar Baza-1, Cúllar Baza, Granada
–
Latitude, 37° 34’ 60’’. Longitude, 2° 34’ 0’’. Age: Middle Pleistocene (MmQ4; Ruiz-Bustos, 1976). v8599. Lacertidae indet., 2 fragments of maxillae and 1 left dentary. cf. Natrix, 4 trunk vertebrae. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 74
74 MURCIA Cueva Victoria, La Unión, Murcia Localization: Cueva Victoria is a karstic filling situated in the eastern side of the Massif of San Ginés de la Jara, a calcareous massif near a little interior sea the Mar Menor and the easternmost spurs of the Sierra Minera. Age: Early Pleistocene (MmQ3; Agustí, 1982). –
v6138. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 left dentary and 1 trunk vertebra.
–
v6139. Coronella girondica (Daudin, 1803), 4 trunk vertebrae. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 6 trunk vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 2 trunk vertebrae.
–
v6140. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 cervical vertebra, 6 trunk vertebrae and 1 fragment of trunk vertebra. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra. Serpentes indet., 1 fragment of maxilla.
–
v6141. Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 premaxilla. Lacertidae indet., 2 left maxillae, 1 right dentary and 1 fragment of dentary.
–
v6142. Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 5 trunk vertebrae and 2 fragments of vertebrae.
–
v6143. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 5 maxillae (3 right, 2 fragments), 4 dentaries (1 left, 3 right) and 1 trunk vertebra.
–
v6144. Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 2 premaxillae.
–
v6145. Gekkonidae indet., 1 right dentary.
–
v6146. Lacertidae indet., 1 maxilla.
–
v6148. Lacertidae (genus Podarcis / Psammodromus), 11 maxillae (4 left, 3 right and 4 fragments) and 28 dentaries (7 left, 11 right and 10 fragments). Lacertilia indet., 6 fragments of maxillae, 12 dentaries (6 left, 5 right, 1 fragment) and 3 dental bones indet.
–
v6171. Serpentes indet., 1 fragment of maxilla.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 75
75 –
v6172. Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 right dentary and 1 trunk vertebra.
–
v6173. Chalcides sp., 2 dentaries (1 left, 1 right).
–
v6175. Serpentes indet., 8 cervical vertebrae, 8 trunk vertebrae and 24 caudal vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 2 trunk vertebrae.
–
v6177. Lacertidae indet., 1 trunk vertebra, 2 sacral vertebrae and 1 hemi-pelvis.
–
v6178. Chalcides cf. bedriagai (Boscá, 1880), 6 maxillae (1 left, 1 right and 4 fragments) and 17 dentaries (7 left, 10 right).
–
v6179. Lacertilia indet., 1 fragment of dental bone (probably a maxilla).
–
v6180. Coronella girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 21 trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 8 trunk vertebrae. Serpentes indet., 1 fragment of maxilla and 2 cervical vertebrae.
–
v6181. Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae.
–
v6182. Coronella girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 3 trunk vertebrae and 4 fragments of vertebrae. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 4 trunk vertebrae.
–
v6183. Serpentes indet., 1 quadrate, 1 rib, 1 cervical vertebra, 1 caudal vertebra.
–
v6184. Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.
–
v6185. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 2 trunk vertebrae.
–
v6186. Tarentola sp., 7 dentaries (5 left, 2 right).
–
v6393. cf. Pelodytes, 2 radio-ulnae.
–
v6394. cf. Bufo, 2 vertebrae.
–
v6395. Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 tibio-fibula.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 76
76 DISCUSSION From a palaeobiochronological point of view, during the Middle and Late Pliocene, many groups of thermophilic squamate reptiles will progressively disappear from Western Europe, due to the successive climatic pejorations between 2.4 and 1.8 million years: the Varanidae (Varanus; Bailon, 1989, 1991, 1992; Sanz, 1977), the Aniliidae s.l. (Michauxophis; Bailon, 1988, 1989 and 1991) and the Elapidae (Naja; Hoffstetter, 1939; Jaen & Sanchiz, 1985; Szyndlar, 1988; Bailon, 1989, 1991, 1992) at the end of the MN15, then the Scolecophidia (Bailon, 1991), Eryx (Boidae; Hoffstetter & Rage, 1972; Bailon, 1989, 1991 and 1992) and the Oriental Vipers (Viperidae; Bailon, 1989 and 1991; Blain, 2005) at the end of the MN16 and finally, the Agamidae (Bailon, 1987, 1989 and 1991; Bailon & Blain, 2003; Furío-Bruno et al., 2005; Blain, 2005) at the end of the MN17. Only the genus Dopasia (formerly Ophisaurus s.l.) will persist till the end of the Early Pleistocene (MmQ3) in the South of Spain in Barranco León and Fuente Nueva 3 (Guadix-Baza; Bailon & Blain, 2005; Blain, 2005). Among the material of the Museu de Geologia de Barcelona listed here, the locality of Cova Bonica (Barcelona, MN16) so represents the ultimate citation in the Iberian Peninsula for the genus Pseudopus and the Oriental Vipers and AlmenaraCasablanca-1 (Castellón, end of the MN17) for the Agamidae. Catalonia, with its geographical position on a penetration route of the middleEuropean species into the Iberian Peninsula (Llorente et al., 1995 and Llorente & Montori, 2002), permits to document two distinct phenomena: 1) the presence of Mediterranean taxons north of their modern distribution during warmest periods and, vice versa, 2) the presence of middle-European taxons south of their modern distribution during coolest periods. In this way, during the Late Pliocene, the Mediterranean worm lizard (Blanus cinereus) and the Bedriaga’s skink (Chalcides bedriagai) show slightly northern distribution in comparison with present. They occur in the Massif of Garraf sites (Vallirana and Cova Bonica; Bailon & Blain, 2005; Blain, 2005) and in Callela-Y (Blain, 2005); B. cinereus was previously cited by Bailon (1991) in Medas Islands (MN16, Girona) and in Seynes (MN16, Gard, France). First occurrence of middle-European species into the Iberian Peninsula are reported at the end of the Early Pleistocene (MmQ3), even if they were already present in the Late Pliocene of Montoussé 5 (Hautes-Pyrénées, France; Bailon, 1991). So the common brown frog (Rana temporaria) is present till the end of the MmQ3 in Cal Guardiola (Terrassa, Barcelona; Blain, 2005) and constitutes, jointly to the TD5 level of Gran Dolina (Atapuerca, Burgos; Blain, 2005), the only southern citations out of its modern distribution area in Spain. On the other hand, the presence of the asp viper (Vipera aspis) in Begur 2 and in the TD5 level of Gran Dolina constitutes its oldest citations in the Iberian Peninsula.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 77
1
2
2
4 11 15
1
1
1 1
6
351
35
5
8 9 2 21 17 30 2 11 2 2
3 2 2 9
2 1
1
4
3
11 9
1 5
25 3
2
9 185 48 173
7
3
2 6
10 11
1
2
5 15 16 4
6
1
20 1 8
1
2
5
10
23 9 18
4 13 11
22 39 8
4
2
3
1
3 2
5 10 3 27
1
1
14 10 2
2 1 1 1
24
5 26
5 2 3 9
1 9 17 49 39 2 298 618 252 152 14
5
8
2
4
6 73
13 26 14 31 106 51
364
40 18 13 25 16 4 15 44 319 173 3 20
18 2
TOTAL
1 3
Cueva del Agua
4
Begur 3
Cala Montgo
2
Cova “B” d’Olopte
9 3 11
Cova dels Musclos
1
Cúllar-Baza-1
Begur 1
Casablanca 3
Begur 2
Cueva Victoria
Casablanca 1
2 3
2
2 2
Cova del Gegant
Anura Pelobates cultripes Pelodytes cf. punctatus cf. Pelodytes Bufo bufo Bufo calamita Bufo sp. Rana temporaria Rana sp. cf. Rana Anura indet. Amphisbaenia Blanus cinereus Lacertilia Agamidae indet. Tarentola mauritanica cf.Tarentola mauritanica Chalcides cf. bedriagai Lacerta cf. lepida Lacerta sp. Lacertidae indet. Pseudopus cf.pannonicus Anguis fragilis Lacertilia indet. Serpentes Natrix maura Natrix natrix Natrix sp. Coronella girondica cf. Coronella Rhinechis scalaris Malpolon monspessulanus “Colubrinae” indet. Vipera cf. aspis Vipera latasti Vipera sp. (European species) Vipera sp. (Oriental species) Serpentes indet. TOTAL
Cova Bonica
Casablanca 4
77
2
13 23 22 28 2 72 1 83 48 78 4 9 8 1 2 180 58 1677
Table 1. Plio-Pleistocene herpetofaunal material from the Museu de Geologia de Barcelona collections. Tabla 1. Material herpetofáunico plio-pleistoceno de las colecciones del Museu de Geologia de Barcelona.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 78
78 ACKNOWLEDGEMENTS We want to thanks Julio Gómez-Alba, curator of the Museu de Geologia de Barcelona for permitting us the study of the material in his care and for useful comments on the presentation of the manuscript. Professor Henry de Lumley (Institut de Paléontologie Humaine, Paris) and Professor Jordi Agustí i Ballester (Institut de Paleoecologia Humana, Tarragona) have support this work. The authors are indebted to the Doctor Àngel Galobart (Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell) and Miquel Nebot (Federació Catalana d’Espeleologia) for providing data on the location of some localities. This paper is part of the project CGL2006 4548/BTE of the Spanish Ministry of Education and Science.
BIBLIOGRAPHY Agustí, J. 1982. Los roedores (Mammalia) del Pleistoceno inferior de la Cueva Victoria (Murcia, España). Endins, 9: 49-55. Agustí, J. & Galobart, A. 1986. La sucesión de micromamíferos en el complejo cárstico de Casablanca (Almenara, Castellón): problemática biogeográfica. Paleontologia i Evolució, 20: 57-62. Bailon, S. 1987. Les plus récents Agamidae fossiles de l’Europe occidentale et centrale (Pliocène supérieur de Seynes, France). Bulletin de la Société Herpétologique de France, 42: 1-4. Bailon, S. 1988. Un Aniliidé (Reptilia, Serpentes) dans le Pliocène supérieur européen. Compte-Rendus de l’Académie des Sciences, Paris, 306 (2): 1255-1258. Bailon, S. 1989. Les Amphibiens et les Reptiles du Pliocène supérieur de Balaruc II (Hérault, France). Palaeovertebrata, 19 (1): 7-28. Bailon, S. 1991. Amphibiens et reptiles du Pliocène et du Quaternaire de France et d’Espagne : mise en place et évolution des faunes. Thèse 3ème cycle, Université de Paris VII, 499 p., 89 pls. (unpublish) Bailon, S. 1992. Escamosos (Reptilia) fósiles del yacimiento de Moreda (Plioceno medio/superior, Granada, España). Revista Española de Paleontología, Extra: 11-15. Bailon, S. & Blain, H.-A. 2003. Reptiles Fauna and climatic changes during the Pliocene boundary in the Western Mediterranean. Communication abstracts of the “Thematic Workshop on Archaeology of Andalusia” and “Meeting of the International Quaternary Association”, Granada, abril, 2003. Bailon, S. & Blain, H.-A. 2005. Mise en évidence des variations climatiques du Pliocène supérieur à partir de l’étude des reptiles de l’Europe occidentale. Résumés des communications du Congrès « Cadre biostratigraphique de la fin du Pliocène et du Pléistocène inférieur (3 Ma à 780 000 ans) en Europe méridionale », Tende, mai 2005, p. 74.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 79
79 Blain, H.-A. 2005. Contribution de la paléoherpétofaune (Amphibia & Squamata) à la connaissance de l’évolution du climat et du paysage du Pliocène supérieur au Pléistocène moyen d’Espagne. Thèse de Doctorat du Muséum national d’Histoire naturelle, 402 p., 67 pls. (unpublish) Borrás, J. 1974. Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf. Vol-II. Unidad Meridional del Macizo. Linomonograph, S.A., Barcelona. 161 p. Borrás, J., Miñarro, J.M. & Talavera, F. 1978. Catàleg espeleològic de Catalunya (l’Alt Urgell i la Cerdanya). Poliglota, Tècnica i Documentació, Barcelona. 166p. Crusafont Pairó, M. & Golpe Posse, J.M. 1984. Nuevo hallazgo de macaco en Cova Bonica (Gavà). Acta Geológica Hispánica, 19 (1): 29-32. Delson, E. 1971. Estudio preliminar de unos restos de simios pliocénicos procedentes de Cova Bonica (Gav) (Prov. de Barcelona). Acta Geológica Hispánica, 6 (2): 54-57. Ferrer, A. 1966. Las Coves de Sitges. Cavernas, 7: 216-219. Furío-Bruno, M. 2004. Els Soricidae, Talpidae I Erinaceidae fòssils (Insectivora, Mammalia) del complex cárstic d’Almenara-Casablanca (Castelló). Treball de Recerca del Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont, 153 p. (unpublish) Furío-Bruno, M., Santos-Cubedos, A., Blain, H.-A., Blaya-Marti, E., CasanovasVilar, D., Martínez-Alba, D. & Madurell-Malapeira, J. 2005. Síntesis sobre las faunas fósiles del complejo cárstico de Almenara-Casablanca (Castellón). In : Mélendez, G., Martínez-Pérez, C., Ros, S., Botella, H. & Plasencia, P., (eds.), Miscelánea Paleontológica, 6: 273-286. Gusi, F. (ed.). 2004. Roedores, Monos, Caballos y Ciervos. Faunas fósiles de Casa Blanca-Almenara de 5 a 1 millones de años (Castellón). Colección de Prehistoria y Arqueología Castellonenses. Servei d’Investigacions Arqueológiques i Prehistòriques, Diputació de Castelló, Castelló de la Plana, 296 p. Hoffstetter, R. 1939. Contribution à l’étude des Elapidae actuels et fossiles et l’ostéologie des ophidiens. Archives du Muséum d’Histoire Naturelle de Lyon, 15: 1-78. Hoffstetter, R. & Rage, J.-C. 1972. Les Erycinae fossiles de la France (Serpents, Boidae). Compréhension et histoire de la sous-famille. Annales de Paléontologie (Vertébrés), 63 (2): 161-190. Jaen, M.J. & Sanchiz, F.B. 1985. Fossil snakes from the Pliocene of Layna, central Spain. European Herpetological Meeting, Prague, Abstracts, p. 72. Laplana, C. 1999. Presencia de Microtus (Allophaiomys) chalinei Alcalde, Agustí y Villalta, 1981 (Arvicolidae, Rodentia) en el yacimiento de Bagur-2 (Pleistoceno inferior, Girona, España). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 8: 25-32. López, N., Michaux, J. & Villalta, J.F. 1976. Rongeurs et lagomorphes de Bagur-2 (Province de Gérone, Espagne). Nouveau remplissage de fissure du début du Pléistocène moyen. Acta Geologica Hispanica, 11: 46-54.
Blain 61-80
23/4/07
16:37
Página 80
80 Llorente, G.A. & Montori, A. 2002. Cataluña. In : Pleguezuelos, J. M., Márquez, M. & Lizana, M., (eds.), Atlas y libro rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Capítulo VII, Análisis regional de la herpetofauna española. Dirección General de Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetologica Española, Madrid, p. 464. Llorente, G. A., Montori, A., Santos, X. & Carretero, M. A. 1995. Atlas dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau, Figueres, 192 p. Monzonis, F. 1975. Resumen de las campañas paleontológicas en la Cueva “B” de Olopte (Pirineos Orientales). Speleon, Monografía 1: 77-79. Ruiz-Bustos, A. 1976. Estudio Sistemático y Ecológico sobre las faunas del Pleistoceno medio en las Depresiones Granadinas. El yacimiento de Cullar de Baza-I. Trabajos y Monografia del Departamento de Zoolología de la Universidad de Granada, 300 p. Sanz, J. L. 1977. Presencia de Varanus (Sauria, Reptilia) en el Plioceno de Layna (Soria). Trabajos Neogeno/Quaternario, 8: 113-125. Szyndlar, Z. 1988. Two new extinct species of the genera Malpolon and Vipera (Reptilia, Serpentes) from the Pliocene of Layna (Spain). Acta Zoologica Cracoviensa, 31 (27): 687-706. Villalta, J.F. de. 1974. Presencia de la marmota y otros elementos de la fauna estépica en el pleistoceno catalán. Speleon, 21: 119-124. Viñas, R. & Villalta, J.F. de. 1975. El depósito cuaternario de la “Cova del Gegant”. Speleon, Monografía 1, V Simposium de Espeleología: 19-33.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 81
Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 81-264
Marià Faura i Sans i el Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1914-1924) Enric ARAGONÈS*
ABSTRACT ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans and the Catalan Geological Map Service (1914-1924). This paper studies the process of geological cartography undertaken by Catalan institutions from the moment Almera resigned as director (1914) until the Map Service was suspended (1924). This period coincides almost exactly with the term of the first autonomous government of Catalonia of the modern era, the “Mancomunitat de Catalunya”, created from the federation of the four Catalan provincial councils. The period can be divided into three parts. During the first, attempts were made to continue the geological cartography of the province of Barcelona along the same lines as those followed by Almera-Brossa’s team over the previous three decades. In the second part, the intention was to extend the cartography to all four provinces. In the third phase, the project was suspended and a new geological map was initiated at a 1:100.000 scale, in co-ordination with the Geographical Map Service of the Mancomunitat. By express desire of Almera, Marià Faura i Sans, MS and geologist, became the director of the Map Service. A former colleague of Almera’s and an admirer of Font i Sagué, Marià Faura i Sans wrote his doctoral thesis on the Catalan Palaeozoic. He was also publicly known as a scientific hiker, a speleologist, a hydrogeologist and publicist. In 1915 the Provincial Geologic and Topographic Map was taken over by the Institute of Catalan Studies. It had until then been directed by Almera and Brossa. It was soon transferred to the Science Board but was not assigned any concrete organisation. The extension of the 1:40.000 geological map to the four provinces remained a project only and was suspended in 1920 due to lack of funding.
* Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Avda. Diagonal, 523-525. E-08029 Barcelona. E-mail: aearava@gencat.net
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 82
82 Between 1918 and 1924 the Map Service was managed by the Science Board, a body composed of representatives from the City Hall and the Regional Council of Barcelona. At this time the only person involved with Map Service was the director, and the little funding that existed had to be shared with a section (Palaeontology) of the Natural History Museum. Notwithstanding, and mostly thanks to the previous work of Almera and also of Vilaseca and Bataller, the directors’ assistants who worked without payment in the organisation, Faura managed to complete seven sheets of the 1:100.000 map, of which four were published complete with an explanatory booklet. When the dictator Primo de Rivera came to power, the Mancomunitat decided to amalgamate its three cartographic services (Geographic, Geologic and Agronomic). Faura was no longer the director, having been relieved of his duties as a civil servant, and the patrimony of the Map Service was taken over completely by the Geographic Service. However, with the dissolution of the Mancomunitat, this Service was returned to its original provincial status and most of its capacity was lost. Hurt by the exclusion, Faura withdrew from scientific societies and also from the church, and from then on devoted his time to the practice of applied geology. Despite Faura’s meritorious task, the Map Service never really got underway. This was due to a multitude of reasons: political instability, doubts over the choice of an adequate scale, failure of the institutions to provide appropriate organisation, funding and administrative reserves, inadequate scientific and administrative environment at the time, and excessive identification of the Service in a single person. Nevertheless, the Geological Map Service represented a first attempt of the Catalan institutions to dispose of an organisation dedicated exclusively to geological studies. As an example of its achievements, we still have the published sheets of the Map. Their importance stands out as a precedent: the Map Service’s ties with the Museum contributed to making the Martorell Museum a true geological museum. The inheritance of the Map Service was decisive for the creation of future homologous institutions within the Catalan administrative network, and at the same time, it contributed to the development of an important geological laboratory in the Department of Geology of the University of Barcelona. Key words: Science history, 20th century, Geology, Cartography, Spain, Catalonia, Geological Map Service of Catalonia, Mariano Faura y Sans.
RESUMEN ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans y el servicio del Mapa Geológico de Cataluña (1914-1924). Se estudia el proceso de cartografía geológica impulsado por las instituciones catalanas en el periodo comprendido entre la renuncia de Almera (1914) y la supresión del Servei del Mapa (1924). Dicho periodo coincide casi exactamente con la existencia del primer gobierno catalán de la era moderna, formado a partir de la constitución de las cuatro provincias en Mancomunidad. El periodo considerado puede dividirse en tres etapas: durante la primera se intentó continuar la cartografía geológica de la provincia de Barcelona en la misma forma que venía siendo desarrollada por el equipo Almera-Brossa desde hacía tres décadas; en una efímera segunda etapa se intentó su extensión a las cuatro provincias catalanas; finalmente se abandonó el proyecto y se abordó un nuevo mapa geológico a la escala 1:100.000, en coordinación con el nuevo mapa en curso a cargo del Servicio del Mapa Geográfico de la Mancomunidad.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 83
83 Por expreso deseo de Almera, encargado hasta entonces de la cartografía geológica y topográfica provincial, se designó a Mariano Faura y Sans, doctor en ciencias y geólogo, como director del Mapa. Faura, antiguo colaborador de Almera y admirador de Font i Sagué, se había doctorado con una tesis sobre el Paleozoico catalán, al tiempo que alcanzó cierta proyección pública como excursionista científico, espeleólogo, hidrogeólogo y publicista. En 1915 el Institut d’Estudis Catalans asumió el traspaso del Mapa Geológico y Topográfico provincial, hasta entonces llevado a cabo por Almera y Brossa; acto seguido lo traspasó a la Junta de Ciencias sin haberlo dotado de organización. La extensión del mapa 1:40.000 a las cuatro provincias quedó en proyecto, al suspenderse en 1920 por falta de presupuesto. Entre 1918 y 1924 el Servicio del Mapa quedó bajo la dependencia de la Junta de Ciencias (organismo mixto Diputación-Ayuntamiento de Barcelona). En esta etapa quedó reducido a la persona de su Director y hubo de compartir los escasos recursos económicos con una de las secciones del Museo; a pesar de ello, Faura logró terminar siete hojas del mapa 1:100.000 (de las que cuatro se publicaron completas, con su folleto explicativo); gracias sobre todo a la existencia de trabajos previos de Almera, Vilaseca y Bataller, ayudantes éstos del Director que colaboraron graciosamente en la empresa. Instaurado el régimen dictatorial por Primo de Rivera, la Mancomunidad decidió unificar sus tres servicios cartográficos (Geográfico, Geológico y Agronómico) en uno solo; por entonces Faura había sido cesado como funcionario. El patrimonio del Servicio del Mapa pasó íntegramente al Servicio Geográfico, pero la disolución de la institución mancomunada devolvió este Servicio a su dimensión provincial y prácticamente quedó sin competencias cartográficas. Dolido por la marginación sufrida, Faura se retiró de las sociedades científicas y se dedicó a la práctica de la geología aplicada, al tiempo que abandonó la disciplina eclesiástica. La inestabilidad política por un lado, las dudas en la elección de la escala adecuada, el fracaso de las instituciones en dotar al Servicio de organización, financiación y encaje administrativo; una excesiva identificación con la persona de su director y un entorno científico y administrativo escasamente favorable, condicionaron el devenir de una empresa que no se alcanzó a culminar, a pesar de la meritoria tarea llevada a cabo por Faura. En cualquier caso, el Servicio del Mapa Geológico representó el primer intento de las instituciones catalanas de disponer de un organismo dedicado exclusivamente a los estudios geológicos. Como muestra de su labor quedan las hojas publicadas. Es preciso además resaltar su importancia como precedente: su vinculación con el Museo contribuyó a hacer del Martorell un verdadero museo geológico, su herencia fue decisiva para la creación de futuros organismos homólogos en el seno de las administraciones catalanas, al tiempo que contribuyó a desarrollar un importante laboratorio de geología en el seno de la Universidad de Barcelona. Palabras clave: Historia de la ciencia; siglo XX, Geología, Cartografía, España, Cataluña, Servicio del Mapa Geológico de Cataluña, Mariano Faura y Sans.
RESUM S’estudia el procés de la cartografia geològica impulsada per les institucions catalanes entre la renúncia d’Almera (1914) i la dissolució del Servei del Mapa Geològic (1924), període que coincideix gairebé exactament amb el primer autogovern de l’era moderna, basat en la Mancomunitat de les quatre províncies catalanes.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 84
84 En aquest període es poden identificar tres etapes: durant la primera es va intentar continuar la cartografia geològica de detall de la província de Barcelona en la mateixa forma que Almera i Brossa hi treballaven des de feia tres dècades; en una efímera segona etapa es va intentar estendre-la a tot el Principat; finalment es va abandonar el projecte i es va encetar un nou mapa, aquest a l’escala 1:100.000, en coordinació amb el nou mapa aixecat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat. Per indicació d’Almera es va designar Marià Faura i Sans, doctor en ciències i geòleg, com a director del Mapa. Faura, col·laborador d’Almera i admirador de Font i Sagué, s’havia doctorat amb una tesi sobre el Paleozoic català; alhora havia assolit una certa projecció pública com a excursionista científic, espeleòleg, hidrogeòleg i publicista. L’any 1915 l’Institut d’Estudis Catalans assumí el traspàs del Mapa Geològic i Topogràfic provincial, però tot seguit el va traspassar a la Junta de Ciències sense haver-lo organitzat. L’estensió del mapa 1:40.000 a les quatre províncies va quedar en projecte, en suspendre’s l’any 1920 per manca de pressupost. Entre 1919 i 1924 el Servei del Mapa quedà sota la dependència de la Junta de Ciències, organisme mixte Diputació-Ajuntament de Barcelona. En aquesta nova etapa va quedar reduït a la persona del seu Director i encara havent de compartir els escassos recursos que venien de la Mancomunitat amb una de les seccions del Museu, a més d’estar supeditat a les decisions i al control de la Junta i dels responsables del Museu. Tot i així, Faura aconseguí acabar set fulls del Mapa 1:100.000 –dels quals se’n publicaren quatre de complets– gràcies sobretot a la preexistència de la cartografia d’Almera i als estudis recents de Vilaseca i Bataller, col·laboradors desinteressats del projecte. Havent separat Faura del Servei, la Mancomunitat de la Dictadura decidí el 1924, vist el fracàs del sistema anterior, unificar els tres Serveis cartogràfics (Geològic, Agronòmic i Geogràfic). El patrimoni del primer passà al Servei Geogràfic, on es preveia nomenar Faura cap de Geologia; però la dissolució de la institució mancomunal tornà aquest servei a la seva dimensió provincial i el deixà pràcticament sense competències. Faura, dolgut per la marginació soferta es retirà de les societats científiques i es dedicà a la pràctica de la geologia professional, alhora que abandonà la disciplina eclesiàstica. La inestabilitat política, els dubtes en l’elecció de l’escala adequada, el fracàs de les institucions en dotar el Servei d’organització, finançament i encaix administratiu; l’excessiva identificació del Servei amb la persona del seu director, més un entorn científic i administratiu escassament favorable, condicionaren el futur d’una empresa que no es va poder culminar, malgrat la tasca meritòria portada a terme per Faura. En qualsevol cas, el Servei Geològic representa el primer intent de les administracions catalanes de disposar d’un organisme dedicat en exclusiva als estudis geològics. Com a mostra de la bona tasca portada a terme, queden els fulls publicats del Mapa Geològic. Cal subratllar la seva importància com a precedent: si la vinculació amb la Junta de Ciències contribuí a fer del Martorell un veritable Museu geològic, el seu llegat va ser decisiu per a la creació de futurs organismes homòlegs en el si de les administracions catalanes, i alhora contribuí a desenvolupar un important laboratori de geologia vinculat a la Universitat de Barcelona. Paraules clau: Història de la ciència, segle XX, Geologia, Cartografia, Espanya, Catalunya, Servei del Mapa Geològic de Catalunya, Marià Faura i Sans.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 85
85 INTRODUCCIÓ En anteriors articles hem estudiat els inicis i el desenvolupament de la cartografia geològica de la província de Barcelona que subvencionà la Excma. Diputació provincial: la primera època encomanada a Jacint de Moulin (Aragonès 1992), la represa confiada a Jaume Almera i Artur Bofill (Aragonès 1998) i el Mapa Geològic i Topogràfic a 1:40.000 (Aragonès 2005). S’esqueia ara, seguint l’ordre cronològic que ens havíem imposat, tractar l’època del Servei Geològic de la Mancomunitat de Catalunya (1915-1924), durant la qual la cartografia provincial s’estengué al conjunt del país. L’enllaç entre una i altra etapa és la persona del Director del Servei, Marià Faura i Sans [1883-1941], designat per Almera com a successor seu al front del Mapa Geològic; únic integrant d’aquesta peculiar institució i doncs responsable dels seus resultats. Els vincles entre Faura i el Servei del Mapa són tan estrets que no es podria abordar l’estudi del segon sense tenir en compte l’especial personalitat i la trajectòria professional del primer; com tampoc es podrien estudiar aquestes prescindint de la seva aportació més remarcable al coneixement geològic del nostre país. Un estudi com aquest estava per fer encara: tret d’un article monogràfic dedicat als intents de recuperació del Servei durant la segona república (Via 1979) tan sols s’havien publicat breus referències al mapa 1:100.000 en estudis de més abast (Solé 1945, Via 1975, Nicolau i Valls 1987, Gómez Alba 1995). Més coneguda és la cartografia geogràfica que li serví de base (Montaner 1987, 2000) i fins i tot la no-nada cartografia agronòmica, molt lligada a la geològica (Sunyer, 1995). De la trajectòria professional de Faura i Sans se’n tenien unes notes autobiogràfiques publicades a l’Enciclopèdia Espasa (Faura, 1924), les relacions de treballs publicats i inèdits publicades per ell mateix (Faura, 1927, 1928) i una breu necrològica escrita per Candel Vila (1949). La seva complexa personalitat i dissortada trajectòria, ja apuntada per Via 1975 i Nicolau i Valls (1987), ha estat estudiada per Gómez Alba (1995) en la primera biografia digna d’aquest nom que s’ha publicat del personatge. 1 El treball s’ha plantejat com una recerca històrica basada en els documents, tant inèdits com publicats, i en l’estudi dels materials d’ordre divers que foren del Servei Geològic, els quals en gran part s’han conservat. Les passes seguides en el procés han estat les següents: 1
A més dels treballs citats, hem disposat d’alguns assaigs biogràfics que no varen arribar a veure la llum: una actualització de l’autobiografia posterior a 1941 (mecanoscrit 9 p, MGSB, Fons Faura); una necrologia escrita per Fontserè (ca. 1955) i comentada per ell mateix (mecanoscrit 5 p i manuscrit 4 p, ACC), i una biografia extensa escrita per a un volum-homenatge a Faura que el Servei Geològic de la Generalitat intentà publicar pels volts de 1990 (Aragonès, 1991: Esbós biogràfic de M. Faura i Sans. Mecanoscrit 49 pàg.). Hem vist també al Museu del Seminari unes notes preses pel Dr. Lluís Via en les seves converses amb el Dr. Vilaseca i amb la vídua Faura, tingudes respectivament, el 17/01/1972 i el 21/07/1973, que revelen detalls de la personalitat del que fou Director del Servei. Segons aquestes notes, era un tipàs: galtes rosades, més aviat tímid, encara que ambiciós, un caràcter que arrossegava; vivia a Provença 234, casa propietat del Sr. Miarnau, de Reus; ell [Vilaseca] l’havia substituït en alguna ocasió a l’Escola d’Agricultura, durant seus darrers anys d’estudiant; [Faura] va treballar cada dia intensament al Museu, almenys fins a la mort del Dr. Almera a qui solia acompanyar a casa al vespre, sense por d’atemptats en passar per la Rambla, entre Canaletes i Sta. Anna. La Sra. Maria Roser venerava el seu marit, que era tot un senyor i un gran treballador: cada dia es posava a la feina a les set del matí; feia treballar i exigia als qui treballaven per ell. Després del passeig diari havent sopat, continuava treballant. Era molt sa i robust.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 86
86 1. Aplec de la informació impresa, tant la bibliografia que fa referència al Mapa i als seus autors com la literatura que aquests publicaren, fossin treballs monogràfics o articles inserits en diversos periòdics científics o d’informació general. A més, s’han buidat els números corresponents al període considerat del Butlletí i les Memòries de la Institució Catalana d’Història Natural (respectivament, ButllICHN i MemICHN) i de la Sociedad Española de Historia Natural (BolRSEHN i MemRSEHN); el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (ButllCEC); la revista Ibérica, així com l’Anuari i les Memòries Anuals de la Junta de Ciències Naturals (AnJCN i MemJCN) i les publicacions de la Mancomunitat L’obra a fer, L’obra realitzada i la Crònica Oficial de la Mancomunitat de Catalunya (COMC). 2. Recerca i consulta de la documentació no publicada. S’ha portat a terme en els centres següents: – Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. (ABC). S’ha consultat la correspondència entre Faura i el director de la Biblioteca. – Arxiu de la Cartoteca de Catalunya (ACC). Serva l’arxiu de l’antic Servei Geogràfic de Catalunya. – Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans (AIEC). S’han consultat les actes de la Secció de Ciències i l’expedient dels Mapes Geogràfic i Geològic. – Arxiu de la Junta de Ciències Naturals (AJCN). S’han buidat les actes de les sessions de la Junta i nombrosos expedients que fan referència al Mapa Geològic i a Faura, amb l’excepció dels que tenen a veure amb la Regència de Paleontologia, que no estaven localitzables en el moment de la consulta; circumstància per la qual els nostres resultats no es poden considerar com a definitius en aquest tema. – Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ARACAB). S’ha vist l’exemplar del Prodromus Paleozoicus Fossilium Cataloniae, treball inèdit de Faura. – Arxiu del Museu de Geologia de Barcelona (AMGB). S’ha consultat el llibre de registre de Petrografia; s’han vist els cedularis de paleontologia i altra documentació antiga relacionada amb les col·leccions. – Arxiu del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (AMGSB). Conserva l’arxiu de l’antic Instituto Geológico de la Diputació, que conté el del Servei del Mapa Geològic; també els fons personals de Faura, Almera i Bataller. – Arxiu del Museu Salvador Vilaseca (AMSV). S’ha consultat la correspondència de Vilaseca amb Faura i Bataller, les notes de camp i apunts manuscrits relacionats amb els seus treballs geològics. – Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB). Diversos lligalls contenen documentació oficial relacionada amb el Mapa Geològic. – Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Hi ha un expedient dels Mapes Geogràfic i Geològic que forma part del fons de la Mancomunitat de Catalunya. 3. Recerca i descripció del patrimoni del Servei Geològic. Tenint a la vista els inventaris de material, s’ha intentat localitzar i descriure les peces de diferent ordre que foren propietat del Servei: a) Mapes. S’han explorat les cartoteques següents: – Biblioteca de la Facultat de Geologia (BFG). Conserva bona part la cartografia impresa que fou propietat del Servei. Es tracta principalment de mapes geològics de diversos països europeus, està catalogada i és accessible al públic.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 87
87 – Cartoteca de Catalunya (CC). Entre altres, hi ha originals de Brossa del full VI del mapa provincial, proves d’impremta del mapa Almera-Brossa i una part del fons editorial del Mapa Geològic de Catalunya. – Institut de Paleontologia de Sabadell (IPS). Tenen emmarcat l’original geològic parcial del full VI, actualitzat per Llopis sobre originals de Brossa i Faura. – Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). Aplega el fons cartogràfic inèdit del Instituto Geológico provincial, que contenia el del Servei Geològic; així com la cartoteca particular de Faura i Sans. b) Llibres. El gruix dels llibres que foren propietat del Servei es troba integrat a la Biblioteca de la Facultat de Geologia, on s’han examinat. Hem complementat aquest inventari amb els que la Junta de Ciències i la Biblioteca de Catalunya posaren temporalment a disposició del Servei. c) Col·leccions. Al Museu de Geologia de Barcelona s’han recollit dades referents a les col·leccions petrogràfica i paleontològica recollides en el procés d’elaboració del mapa Geològic de Catalunya. 4. Síntesi i discussió. Amb les dades obtingues s’ha elaborat una successió cronològica dels esdeveniments tan completa com ha estat possible. S’ha efectuat una síntesi temàtica, a la recerca dels factors que condicionaren l’evolució de la cartografia geològica, intentant expressar els resultats preferentment en forma de gràfics i quadres. Finalment, s’han contrastat els resultats obtinguts amb els coneixements que es tenien de l’obra del Mapa. 5. Presentació dels resultats. L’article s’ha estructurat en tres parts: la primera està dedicada a la formació geològica de Faura i als seus treballs més destacats; la segona, a la seva actuació al front del Servei del Mapa; segueixen unes reflexions crítiques sobre l’evolució històrica del Servei. En forma d’annexes es detallen les publicacions i el patrimoni material que fou del Servei, i el seu estat actual.
Fig. 1. El Dr. Marià Faura i Sans. A l’esquerra, amb hàbit talar i medalla d’acadèmic (ca1920); a la dreta, de paisà (ca1930). Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Fig. 1. Dr. Marià Faura i Sans. Left, in clergy dress and academic medal (ca1920). Right, in formal dress (ca1930). Courtesy of the Geological Museum of the Seminary of Barcelona.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 88
88 LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DE FAURA I SANS Primers estudis al Seminari de Barcelona (1904-08) Marià Faura i Sans, nascut el 4 d’agost de1883 en el si d’una família modesta de les Corts de Sarrià, ingressà a onze anys al Seminari barceloní, on cursà estudis de batxillerat, essent ordenat sacerdot el primer de juliol de 1908. Als disset començà a interessar-se per diversos temes de ciència, des de l’astrofísica fins a la tecnologia hidràulica, arran de la lectura de revistes com El Mundo Científico, Cosmos, Industria e invenciones, Por esos mundos i El siglo XX. Aleshores ja dominava el francès, com ho demostra la traducció d’un article sobre una pinça d’extracció d’eines de perforació de pous i la tramesa al Dr. Imbeaux, de Nancy (18/03/1904) d’una síntesi sobre l’abastiment hídric de Barcelona. 2 L’any 1904 publica els primers escrits a la revista Alrededor del Mundo i dóna les primeres conferències en el si de la intitulada “Academia de Santo Tomás y San Juan Crisóstomo” radicada al Seminari: “Lo radium” (sobre la radiactivitat i les seves aplicacions, 14/12/1904) i “L’ayre líquid” (1905). El 15/02/1906 l’esmentada Acadèmia li atorgà una menció honorífica per la redacció “Sto. Tomás, la Ciencia y el materialismo moderno”, en la que pretengué demostrar la falsedat del materialisme, no només en el terreny especulatiu sinó també en el pràctic.3 Aquell any s’interessà per l’astronomia, amb les dissertacions “Descripciones de los astros y en particular de nuestro sistema planetario” (26/02/1905) 4 i “Lo que se observarà en el pròxim eclipsi” (conferència que s’havia de celebrar al Centre Moral Instructiu de les Corts de Sarrià); col·labora amb el catedràtic en l’observació de l’eclipsi de sol del 30/08/1905, publicada al Mundo Científico del 7 d’octubre de 1905. Aleshores se’l nomenà substitut d’Història Natural i Biologia, amb l’obligació d’explicar l’assignatura en cas d’absència del catedràtic, el Dr. Joan Palou i Dachs. Relació amb el Museu d’Història Natural Des de 1904 freqüentà Faura el Museu annex a la càtedra del Dr. Palou, fundat pel Dr. Almera trenta anys abans, fet que l’inclinarà decisivament cap a les ciències naturals. Al Museu hi trobà dues notables personalitats, el mestratge de les quals l’influirà decisivament. D’una banda, el canonge Almera, prestigiós geòleg que conservava el seu despatx al Museu, des d’on portava a terme l’obra del Mapa Geològic i Topogràfic provincial encomanada per la Diputació. De l’altra, el brillant activista cultural Norbert Font i Sagué, que acabava d’arribar de cursar la llicenciatura a la Universitat Central i que fascinà Faura des del primer moment. 2 Resum d’aquests escrits i dels que s’esmenten a continuació a: Faura, 1904-1913: [Resum de les primeres publicacions] (Quadern manuscrit, MGSB, Fons Faura). 3 En el treball sobre Sant Tomàs, Gómez-Alba sospita la influència del Dr. Almera; és de creure, però, que la actitud antimaterialista no devia ser exclusiva del canonge, sinó general entre tot el cos docent del Seminari de l’època. 4 L’autor especifica en el seu quadern que va construir aquesta peça amb materials publicats a El Mundo Científico, memòries acadèmiques de Comas i Solà, l’almanac Bailly-Baillière i els tractats de geologia d’Almera i Landerer.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 89
89 A les llibretes de camp d’Almera el nom de Faura consta en una data tan reculada com 1904, a propòsit d’una excursió a Altafulla.5 Faura seguí visitant aquesta comarca l’any següent a la recerca de fòssils pels llits miocènics de Sant Vicens de Calders i de la Bisbal del Penedès, els quals classificà sota la supervisió d’Almera. No tenim notícies de les seves activitats de 1906, però sabem que descobrí un nou Pecten a Sant Sadurní i que el 23/02/1907 recorregué el Pliocè de la rodalia de Cervelló; després estudià les faunes del Montjuïc, cosa que li permeté afegir noves espècies a les ja conegudes.6 L’any 1907 va fer quatre excursions al Congost amb càrrec al Mapa Geològic, al costat d’Almera o amb d’altres excursionistes membres de la Institució, com Coromines o Llorenç Tomàs. Publicà també una excursió a Gurb, feta amb Rosals i Ferrer, en la que identificà el Bartonià (Taula 1). Un dels resultats d’aquestes excursions fou la descoberta de la flora triàsica en una pedrera de Montmany i dels briozous eocènics, l’estudi dels quals fou confiat a Ferdinand Canu, especialista de Versailles. De l’excursió a Malgrat en sortí una comunicació sobre els nòduls de fosforita inclosos en les lidites del Carbonífer.7 Data
Localitats
Acompanyants
22-23/07/1907 Aiguafreda, la Mora, el Figueró, Samalús, la Garriga Martí, Coromines 27/07/1907 Cànoves, Samalús Coromines 25-26/09/1907 Breda, St Llop, Sta Fe, La Costa, Mosqueroles, Campins, St Celoni Almera 30/12/1907 Malgrat i Blanes Almera
Objectiu Import S/d S/d S/d S/d
53,00 18,00 52,15 20,50
Taula 1. Excursions de Faura finançades pel Mapa Geològic entre 1907 i 1908. Font: Llibretes de Camp del Dr. Almera (MGSB, Fons Almera).
Faura, a més de contribuir a la instal·lació de les col·leccions del Seminari (medalla d’or en l’Exposició Internacional de Mineria de 1905), ajudà Font a preparar els materials per al curs de Geologia que aquest impartia als Estudis Universitaris Catalans i del que en resultaria el primer i únic tractat de la matèria escrit en català; també en les recerques de base per a la “Història de les Ciències Naturals a Catalunya”, obra premiada per la Societat Econòmica d’Amics del País l’any 1905: Aleshores el Dr. Faura va ajudar-lo en la preparació del materials que necessitava per aquestes conferències, tasca que, a més d’ésser-li profitosa, l’entusiasmà a seguir les petjades del seu mestre [...] Ambdós buscaren en la biblioteca del Centre Excursionista, en la de l’Ateneu, en la biblioteca Universitària, en la Provincial, regirant-les de dalt a baix, i a Madrid, en la Biblioteca del Museu i en la Nacional. Fou en aquestes recerques que es descobriren els originals de dues grans personalitats catalanes poc menys que ignorades: el de l’obra de Pere Gil, del segle XVI, i unes caixes que contenien treballs de l’insigne geòleg català Carles de Gimbernat i que des de la seva mort no havien estat obertes [...] (Faura: ButllCEC, 46 (488) [1936], 20-26). 5
Tot i que el canonge subvencionà aquesta sortida amb càrrec al pressupost del Mapa Geològic, no hi podia estar relacionada directament, atès que en aquells moments treballava en els fulls del Maresme. 6 Faura, 1906: “Nota d’excursions geològiques per la comarca del Vendrell (Tarragona)”. ButllICHN, 6(7): 110-111; Faura, 1907: [Descobriment d’un nou fòssil, el Pecten corsicanus Dep et Roman en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola], ButllICHN, 7: 64; Faura, 1907: “Excursió geològica per els voltants de Cervelló”. ButllICHN, 4(2-3); Faura, 1908: “Adicions a la fauna miocénica de Montjuich”. ButllICHN, 8: 55-60. 7 Faura, 1908: “Excursió geològica a Gurb (Plana de Vic)”. ButllICHN, 5(3): 36-41; Faura, 1908: “La fosforita a Catalunya (una excursió a Malgrat)”. ButllICHN, 8: 66-67; Canu, F., 1913: “Bryozoaires fossiles des terrains éocèniques du Plá de la Gárgara, près Aiguafreda (Lutecien)”. ButllICHN, 13(7): 102-105
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 90
90 Llicenciatura (1908-1912) Seguint les passes de Font i Sagué, Faura es desplaçà a Madrid l’any 1908 a fi de cursar la carrera de Ciències Naturals, branca aleshores inexistent a la Facultat de Ciències de Barcelona. Allí fou deixeble de mestres als que sempre recordarà amb agraïment, com Joaquin González Hidalgo, Ignacio Bolívar o Ramón Adán de Yarza, aquest col·laborador assidu d’Almera com a petrògraf en les tasques del Mapa Geològic.8 Al costat d’aquests eminents professors Faura va aprendre malacologia, petrografia i geodinàmica, i s’inicià en l’aplicació de la geologia. També entrà en contacte amb altres centres d’investigació com la Institución Libre de Enseñanza, el Museo de Ciencias Naturales, on conegué Salvador Calderón; l’Instituto Geològico de España, dirigit per Lluís Marià Vidal i després per Luis Adaro; l’Escola de Mines (amb Palacios, catedràtic de mineralogia) i la Real Sociedad Española de Historia Natural, a la que ben aviat començà a donar compte dels seus primers treballs científics. Faura ens ha deixat testimoni d’una excursió de pràctiques –a la que pogué assistir gràcies a les 36 pessetes que li envià el Dr. Almera– per la rodalia de Calatayud amb Yarza, Azpeitia i els alumnes de l’Escola de Mines, entre el 23 i el 28 de març de 1909. Visitaren el Trias de la rodalia de Siguenza (amb calcàries tabulars com la de nostre Keuper); el Miocè i el Cretaci d’Alhama de Aragón; l’Ordovicià d’Ateca amb cruzianes, língula flags i pissarres amb trilobits, i finalment el Monasterio de Piedra; seguidament volgué comprovar amb l’amic Solana, sense èxit, una petita taca de Lias que figura al mapa geològic. 9 Revisió dels materials del Museu del Seminari (1908-1912) Al Museu del Seminari, Faura havia començat a revisar alguns grups de fòssils com els mamífers 10 i els crustacis, treball aquest que acabà a finals d’any a Madrid.11 Seguí amb els graptolits; treball que revisà Almera, per no haver ningú competent respecte à Graptolites aquí a Madrid, y el Sr. Mallada està molt aixafat 12 i que Faura trameté a la Sociedad Española de Historia natural. Quedà en projecte fer els nummulits.13 8 S’ha conservat correspondència de Faura amb els professors que tingué a Madrid. Hidalgo, per exemple, s’interessà per les Cypraeas del Museu del Seminari per al suplement d’una monografia seva, i volgué conèixer els malacòlegs catalans en el curs d’un viatge que havia de fer a Mònaco per tal d’assistir a la inauguració del museu d’aquell Principat. A Bolívar confià Faura la correcció de la seva memòria sobre l’Espeleologia de Catalunya. A Calderón li subministrà les publicacions de Llorenç Tomàs per a l’obra Los minerales de España que aleshores escrivia (MGSB, Fons Faura). 9 Donà compte d’aquesta excursió a la Institució Catalana el primer d’abril (Faura, 1909: “Excursió amb els alumnes de l’Escola de Mines”. ButllICHN, 6: 107-110). 10 Article tramès a la Institució el febrer de 1908: “Mamífers fòssils descoberts a Catalunya” (ButllICHN, 5(2): 19-25). 11 Descriu 41 espècies, del Silúric al Pliocènic; incorpora dades de Bolívar sobre els crustacis actuals, i dóna notícies de troballes recents: els trilobits de la Mora i Samalús enviats per Almera a Barrois; els decàpodes del Lutecià i Bartonià (trobats per Rosals, Serradell i Ferrer) i els de l’Helvecià de Sant Sadurní (trobats per Anton Mir i els seus nebots Pere i Pau i enviats a Déperet). Faura, M., 1908: “Crustacis fòssils de Catalunya”, ButllICHN, 5(8-9): 99-124 12 Faura: Postal 16/02 a Almera (MGSB, Fons Almera). 13 Faura, 1909: “Graptolitos citados en Cataluña”. MemRSEHN, 6(2): 45-65. De la revisió dels nummulits tan sols n’hem vist el títol al quadern de treballs primerencs: “Nummulites citats à Catalunya”.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 91
91 Gràcies a les bones relacions existents entre Almera i Yarza –més de vint anys col·laborant amb el Mapa– Faura pogué disposar del seu laboratori des del primer moment, malgrat que no seria deixeble seu fins al següent curs. Yarza s’avingué a revisar les preparacions de les roques del Seminari. 14 El 16/02/09 n’havia determinat una primera tramesa i n’esperava una altra. D’aquesta ens consta que algunes de les preparacions fetes pels laborants del Seminari tenien massa gruix i era menester aprimar-les: La present es pera acusarli rebut de les preparacions de roques de Catalunya y que el Dr. D. Raymond Adán de Yarza ja les ha vist casi totes. Mentres ell en son excellent microscopi va observant i comunicantme lo que hi nota jo vaig apuntant lo mes especial de cada preparació, prescindint dels caracters generals y tipichs de les especies corresponents. Si hi ha en alguna preparació l’aspecte característich de algun dels elements petrográfichs me l’ensenya y me fa anotar les diferències ab els altres. Vet aquí que jo vaig fenthi práctica. Lo qu’ha d’encarregar á En Farret que les fassi lo mes primes possibles, car n’hi ha hagut dugues que les he tingut d’aprimar. Ab això ja’n pot preparar mes, perquè com D. Ramón hi te la ma trencada ne passa els taps prompte; y espero no tardará en enviarmen un altre remesa, ja que hi som les podem determinar totes les de la colecció del Seminari, com també se’n podrian fer preparacions de les qu’hi ha a la colecció del Museu Petrográfich del Parch [...] En les que fassin ara, hi podrian enviar una preparació d’aquella roca tan estranya de Llevaneras que n’hi ha un bloch al Parch [...] Ab el Dr. Calderón hem analitzat aquella suposada Couseranita de Nuria y ha resultat esser Dolomita en caliça magnesiana; determinació que ha extranyat moltíssim á D. Lluis M. Vidal (Faura: carta a Almera, 7/07/1909. MGSB, Fons Faura).
De vegades hagué d’aprimar-les ell mateix: les preparacions últimes com que totes s’han de rebaixar ho aniré fent amb calma, i ja li aniré notificant.15 En les llibretes de camp del Dr. Almera consten les despeses ocasionades per la preparació, tramesa i estudi de les roques, finançades amb càrrec al mapa Geològic (taula 2). És de notar que Yarza no rebia un cèntim per l’estudi petrogràfic, mentre que Faura cobrava per prendre notes; cosa que li permeté finançar-se els estudis. Data Maig 1909 Octubre 1909 15-18/02/1910 [febrer] 21/02/1911 27/02 [maig de 1911] [maig] Desembre 1911 18/12
Concepte A Fortuny y Ferret estudiantes por los trabajos de preparación de rocas (en Dbre.) Cristales y balsamo del Canada Trabajo de Rdo. Faura con las rocas Entregado al Rdo. Faura para estudiar las rocas en Madrid Gastos de preparar rocas (fámulo del Seminario) Envio 2 veces preparacion rocas a Madrid Al Rdo. Mariano Faura por sus trabajos de estudio y toma de las notas que hace el Sr. Adan de Yarza en la clasificación de rocas (de feb. a abril) Al Rdo. Mariano Faura por sus trabajos de estudio de rocas en junio Al fámulo Braner por preparar rocas Al fámulo Fortuny por preparacion rocas Porte del paquete postal
Import ptes. 40,00 18,00 20,00 145,00 10,00 2,40 43,40 43,00 20,00 20,00 0,75
Taula 2. Despeses per preparació i estudis de roques, amb càrrec al Mapa Geològic. Font: Llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB, Fons Almera). 14 Faura: Postal a Almera, 16/02/1909 (MGSB, Fons Almera). En aquesta tarja hi consta que al Seminari
es portava una llibreta de roques de Catalunya. Faura: carta a Almera, 27/01/1912 (MGSB, Fons Almera).
15
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 92
92 Sortides al camp Durant les vacances estivals, Faura va fer algunes sortides als fulls IV i V en preparació, de vegades acompanyant Almera. Consta, per exemple, que l’estiu de 1910 anà a Llavaneres, on collí 4 mostres. En una carta a Almera explica que havia anat a buscar unes mostres que interessaven al mestre.16 Les despeses se subvencionaven, com es natural, amb càrrec al Mapa Geològic. (taula 3) Data 13/09/1908 15/04/1909 (dubtosa)
Localitats
Acompanyants
Objectiu
Import
Ll. Tomàs
Fòssils devònics
10,00 14,60
Hortsavinya
Almera, Tomàs, Wynn
S/d
1/08/1910
Parets, Llissà, Riells, la Ametlla El Figueró i la Garriga
Almera
S/d
9,00
13/08/1910
El Figueró
Almera?
S/d
10,00
28/12/1910
St Fost, Martorelles, la Conreria
–
S/d
10,00
3-4/07/1911
Canyamars, Caldetes
–
S/d
15,00
17/06/1912
Caldetes
–
Protogina
2,00
6/01/1913
Pineda i Sta Susanna
–
S/d
15,00
10/06/1913
Aiguafreda, Valldeneu i la Menera
Avellaneda
S/d
25,00
28/07/1913
Collsacreu i Vallgorguina
–
Briozous?
23,00
Taula 3. Excursions de Faura (1909-1913) finançades amb càrrec al mapa Geològic. Font: Llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB, Fons Almera).
A començaments de 1912 visità en la província de Castelló una fàbrica que instal·laren uns francesos. Després estigué a la prov de Teruel, on un particular hi tenia concessions mineres: Me sorprengué la gran extensió de matèria mineral d’esquists bituminosos, corresponen als estrats de la part inferior del Aptià, amb fòssils característichs ab Orbitolina conoidea, Rynchonella y Terebratules, y dessota d’aquestes formacions de caliça i margues marines, hi corresponen els estrats margosos de formació lacustre, ab grans limneas y impressions vegetals. Vareig recullir uns 300 kg de mostres de mineral que hem enviat pera que en Novellas ne fassi un escrupulós anàlisi, y veurer si son aprofitables industrialment pera extreuren petroli i parafines (Faura: Postal a Almera, 2/01/1912 MGSB, Fons Almera).
Proposta per a una cartografia integral de Catalunya (febrer-maig 1909) La col·laboració amb Almera no li va impedir, però, tot i reconeixent la utilitat del Mapa subvencionat per la Diputació, lamentar-ne la lenta elaboració i el limitat abast territorial; raó per la qual va proposar un nou mapa a escala més petita que cobrís tot el territori i que es pogués acabar amb més celeritat. Ho va fer en uns articles a La Veu (taula 4) responent els que prèviament publicaren Novellas, Laforga i Bulbena entre novembre de 1908 i gener de 1909, en els que assenyalaven la importància i necessitat del mapa agronòmic: 16
Faura: carta a Almera, 27/01/1912 (MGSB, Fons Almera).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 93
93 Convé que es fassi a una escala regular y suficient. L’escala més proporcionada i més fàcil pera les deduccions de cálculs [...] és la de 1 per 100.000 [...] la part geográfica deuria ser lo més perfecta possible [...] Aquesta secció se pot dir que n’és casi feta, reunit les moltes cartes geográfiques parcials existents [...] Sobre l’esquelet de la carta geogràfica de Catalunya, ab colors variats i de tòns clars, shi senyalarien els elements geològichs del nostre terrer, prescindint dels nivells de quiscun dels pisos, ja que amb aquests n’hi hà lo suficient; a més, se deurien fer constar els anticlinals y sinclinals graduats, i fins les falles. Es essencial fer la part orogràfica ab unes curves de nivell que variessin de 25 metres respectivament, indicant els cingles y les planúries (Faura, 1909: article I; La Veu de Catalunya, 22/02/09).
El nou mapa proposat per Faura seria la riquesa i la salvació de nostra renaixenta Patria; el podrien finançar les Diputacions –reconeixent la tutela que exerceixen avui quiscuna en la seva provincia i demà mancomunades, no deixeràn d’esmersarhi la seva influència econòmica– amb l’ajut dels Ajuntaments importants. Nº 1 2 3 4 5 6
La Veu, Fulla agrícola Nº
Data
113 115 116 119 123 125
22/02 8/03 15/03 5/04 3/05 17/05
Subtítol – Geologia Orografia Hydrologia Botánica aplicada –
Taula 4. Articles que integren la sèrie “Exposició detallada d’un mapa agronòmic” de Faura.
Mort de Font i Sagué (1910) Estant a Madrid el sorprengué el traspàs de l’admirat mestre, amic i company Font i Sagué, mort del tifus el 19 d’abril de 1910, a qui sempre recordarà com un excursionista entusiasta i valerós, un investigador de poderosa iniciativa i fecunda intel·ligència, analitzador i sintetitzador preclar. Des de la llunyania, Faura redactà una completa nota bio-bibliogràfica que es publicà a la Sociedad Española de Historia Natural. 17 Per a l’homenatge que el CEC dedicà a l’i·lustre desaparegut el 26 de novembre, n’aplegà la bibliografia: He procurat ordenar desde la mort del insigne compatrici tots sos treballs, y per qué no confesarho? Mon ánim está abatut per el penós treball que se m’ha encomanat, el de procurar sincronisar totes aquelles investigacions propies y personals que tenía fetes nostre mestre, pera donar-les a coneixer al poble català, son admirador. Totes les anotacions se’m presenten ab una confusió laberíntica per ont s’hi pert el més coneixedor de la voluntat activa, resolta y productora que estava vivificant nostre plorat amic (Faura, 1911: “Biografia de Mn. Norbert Font i Sagué”, Homenatge del C.E. del Vallès al Dr. N. Font i Sagué. Sabadell, s/i, p. 1-16).
També participà, el gener de 1911, en la sessió necrològica del CE del Vallès –en la que es va descobrir un retrat de Font per Ricard Vidal de Solano que iniciava una galeria d’excursionistes il·lustres– llegint la biografia de l’amic; hi hagueren 17 Faura 1910: “Rdo Dr. D. Norberto Font y Sagué, Presbítero (Noticia necrológica)” BolRSEHN, 10: 245-258); Faura, 1911: “Bibliografia de Mn. Norbert Font y Sagué, Pbre. ButllCEC 21(193):73-80.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 94
94 parlaments de Palet i Barba, Timoteu Colominas (del Club Muntanyenc) i d’Eduard Vidal i Riba.18 I, en complir-se el primer aniversari, publicà un article a La Veu: Fa un any que la dissort me deixà sense l’íntim amich que dirigia mos actes en el camí de la ciència ab els més sanitosos consells. Y aquelles cadenes que forjà l’afecte que a abdós ens confonia, persisteixen robustes, car sempre una obra del mestre perdut me guía en els actes, y aixís tinch presentes ses advertències com compleixo sos consells y m’aprofito de ses instruccions, aprench d’estimar els problemes que embrollen la historia geológica de nostres terrenys (Faura: “Cap d’any de la mort de Font i Sagué. La Veu de Catalunya, 19/04/1911).
La hidrogeologia (1910) S’ha vist més amunt que Faura començà a escriure sobre abastiments hídrics i perforació de sondeigs l’any 1904. El 1909 escrigué un article de premsa negant la utilitat dels aparells buscadors d’aigua subterrània, article en el qual transcrivia paràgrafs sencers d’un informe de Vidal sobre el “telhidroscopi terrestre” de García Muñoz. 19 L’estiu de 1910, lliurà a La Veu un article que Font i Sagué deixà inacabat sobre el mateix tema, 20 i va fer el que probablement va ser el seu primer treball pràctic com a hidrogeòleg, sobre un pou artesià del Pla de Mar, al Vendrell. A finals de desembre conferencià a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre sobre el projecte d’abastiment hídric a Barcelona: rebutjà el pla municipal, conegut com Projecte Rivas, per tractar-se d’aigües de dubtosa potabilitat, per no existir el cabal de 140.000 m3 i per no haver-se fet correctament els aforaments. També negà alguns dels conceptes falsament atribuïts a Font i Sagué. Aconsellà, per contra, aprofitar les aigües subterrànies pel fet de ser més potables i segures; tot i advertint que no estava clar que es poguessin obtenir els 200.000 m3 que la ciutat necessitava.21 Aquells dies presentà una extensa monografia
Fig. 2. Faura, 1911: Dibuix per al projecte de Museu Geològic de Catalunya. Manuscrit del Fons Faura (MGSB). Fig. 2. Faura, 1911: Drawing for a Geological Museum of Catalonia project. (Manuscript of Faura Collection, MGSB). 18
ButllCEC, 1911, p. 110. Faura, 3/1/1911: “Biografia de Mossen Norbert Font y Sague”. Dins: Homenatge del Centre Excursionista del Vallés al Dr. N., Font i Sagué, p. 1-16. 19 M. F[aura]: “Justícia! Aparells buscadors d’aigües soterranies (!!)”. La Veu, 18/10/1909. 20 “De mossèn Font i Sagué, son darrer article a La Veu”. La Veu de Catalunya, 27/07/1910. 21 Faura: “Origen i naturalesa de les aigües del Besós”. La Veu, 23/12/1910.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 95
95 a un concurs obert per l’Ateneu Popular de Gavà que guanyà un premi extraordinari de 125 pessetes. En ella proposava canalitzar l’escorriment fluvial i instal·lar pous xucladors per abaixar el nivell freàtic. Després es repoblarien les terres pantanoses i les dunes amb la col·laboració dels particulars.22 L’any 1912 s’interessà per un fenomen d’artesianisme natural a l’hort de l’Angelic (terme de Guissona) i per un pou artificial obert a Castellnou d’Oluges.23 Projecte de Museu Regional d’Història Natural (1911) L’octubre de 1911 proposà a la Institució Catalana d’Història Natural la creació d’un museu sota protecció de la Diputació i dirigit per aquella amb la col·laboració de distingits consocis, solicitant a la corporació provincial un local al costat de l’Institut d’Estudis Catalans. Els socis presents acordaren nomenar una comissió per tal de presentar el projecte a Prat de la Riba; cosa que varen fer: Ahir visitaren al President D. Enrich Prat de la Riba el doctor Faura i altres varis individus de la Junta directiva de la Institució Catalana d’Història Natural, exposant-li el desig de que se reuneixin en una les diferents col·leccions d’aqueix genre que existeixen disperses a Catalunya ab l’objecte de formar-ne una de completíssima i que respongués a les creixents necessitats que son estudi exigeix (La Veu, 1/11/1911).
El president demanà un projecte acompanyat de dades, reconeixent la importància de les pretensions, que es comprometé a procurar atendre. En un dels dossiers documentals aplegats per Faura es conserva un plànol, adjunt a les notícies precedents, que deu correspondre al projecte. (Fig. 2) FAURA, ENTRE LA RECERCA I LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA La tesi doctoral (1912) Ben aviat es plantejà Faura fer una obra sintético-crítica de la Geologia estratigráfica de toda la región catalana per tal d’assolir el grau de Doctor. Val a dir que a la capital trobà tota classe de facilitats per a desenvolupar aquell treball: el consentiment de Palacios, director de l’Escola de Mines, per tal que pogués fer els estudis petrogràfics comptant amb el microscopi i l’experiència d’Adán de Yarza; al Museo, el laboratori de Bolívar i les col·leccions facilitades per Eduardo Hernández Pacheco, cap de geologia. Obtingué algun ajut de la Comisión del Mapa Geológico com a recol·lector de fòssils dels jaciments clàssics de Catalunya.24 Adaro, primer director del nou Instituto Geológico de España, li posà a disposició les col·leccions i la biblioteca. Havent revisat els principals jaciments paleozoics catalans –entre altres, estudià amb Joly uns jaciments propers a la collada de Toses on suposadament l’enginyer 22
Faura, 1910: Projecte pera convertir en terres de regadiu les de la part baixa del terme municipal de Gavà. Resum manuscrit, 1 p (MGSB, Fons Faura). 23 Faura, 18/11/1912: “Un pou artesià natural a Guisona (provincia de Lleida)” ButllICHN 12: 61-64. 24 En un curriculum molt posterior diu que el 1909 començà a recol·lectar fòssils per a la Comisión del Mapa Geológico; en la tesi assegura que seguí les instruccions d’Almera i Vidal en les sortides de camp. Així, doncs, seria Vidal, aleshores director de la Comisión, qui li hauria facilitat els ajuts que no hem pogut documentar. 25 Faura, 1912: “Sobre dos nuevos yacimientos ordovícicos en los bajos Pirineos”. BolRSEHN, 12: 171-181.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 96
96 Salinas havia trobat arqueociàtids i que ell situà a l’Ordovicià 25– començà a redactar la memòria a finals de 1911. En aquell moment consultà publicacions sobre els fòssils suposadament cambrians de Prades, i esperava que Almera en publiqués una nota a la Institució.26 En el text expressa la necessitat d’una obra com aquella i exposa el pla de treball: Han sido tantas y tan dispersas las notas y Memorias que contienen datos que importa conocer al paleontólogo crítico de Cataluña, que se hacía patente la necesidad de sintetizarlos y presentarlos concluyentes y definitivos en su conjunto, para su difusión [...] Reunidos todos estos datos, y cerciorándonos de ellos en comprobaciones personales, los he podido confirmar en los muchos viajes y excursiones que llevo hechos, aumentando considerablemente los conocimientos adquiridos; y aportamos además nuevos hallazgos, que la casualidad fortuita nos ha proporcionado [...] Se nos impone un plan de clasificación sistemática reconstituyendo los grupos especiales con perfecto orden [...] nuestra exposición consistirá en un examen por separado y en detalle de las formaciones geológicas [...]; á la descripción de cada uno de los terrenos precederá una sucinta introducción histórica y al final seguirá un breve resumen, formulando conclusiones generales después de exponer la lista de todas las especies reconocidas en los respectivos estratos. Tendremos especial cuidado en hacer una descripción de todos los clásicos yacimientos fosilíferos [...] y haremos hincapié en aquellos datos paleontológicos que han servido para la crítica y definición de los mismos (Faura, 1913: “Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña, con una descripción de los yacimientos fosilíferos más principales”. MemRSEHN, 9(1); Introducción)
El 28 de juny de 1912 presentà la memòria de doctorat davant d’un tribunal presidit per Vidal i Careta (President), del que formaven part Eduardo Hernández Pacheco (Secretari) i Joaquin González Hidalgo; meresqué la qualificació de Sobresaliente. El febrer de 1913 sol·licità se li dispensés l’assistència a la cerimònia d’investidura, cosa que li fou concedida el 12 de maig. El títol se li va expedir el 16 de juliol. Faura lliurà la tesi per a la publicació dins la sèrie de memòries de la Real Sociedad Española de Historia Natural el 5 de març de 1913; en aparèixer meresqué un comentari descriptiu de Joan Palou a Reseña Eclesiàstica i una valoració entusiàstica de Mn. Pau Farret a La Veu de 1/12/1913. Se’n va fer una tirada apart que va costar a l’autor 240 pessetes.
Fig. 3. Faura, 1913: Portada de la tesi doctoral sobre el Paleozoic català. Fig. 3. Faura, 1913: Title-page of his doctoral thesis on the Palaeozoic of Catalonia. 26
Faura: tarja postal a Almera, 13/12/1911 (MGSB, Fons Almera)
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 97
97 Unitats
Collserola-Baix Llobregat -
Montseny-Malgrat -
Estefanià
-
-
Westfalià
-
-
Permià Carbonífer
Viseà
Tournaisià Devonià
Famennià Frasnià Givetià Eifelià Coblencià Gedinnià
Gotlandià
Superior
Ludlow Wenlock
Tarannon
Grauvaques grises (Putxet) amb Calamites, Archaeropteris i Phillipsia Lidites amb nòduls fosfatats (Sta Creu d’Olorde) Griotte grisa amb Tentaculites (el Putxet) Grauvaca argilo-ferruginosa amb Atrypa i Orthys beaumonti Filadis grisos amb Tentaculites Pissarres argiloses de Brugués amb Tentaculites, Phacops i Leptaena Calcària de Sta Creu d’Olorde amb Cardiola interrupta i Panenka humilis Filadis amb Monograptus roemeri Pissarres roges de Cervelló id. Filadis blancs i grisos amb M. priodon Pissarres ampel·lítiques de Gràcia amb M. priodon Pissarres de Torre Vileta (Cervelló)
Llandovery Pissarres blanques amb
Ordovicià
Caradoc Llandeilo Arenig Tremadoc
Cambrià
Potsdamià
M. convolutus Pissarres grises de Bruguers i Aiguafreda amb M. proteus Grauvaca de Montcada amb Favosites i Orthis -
Grauvaques grogues a Samalús amb Productus Lidites amb nòduls fosfatats a Malgrat -
Pirineu català ?Rothliegendes, entre Nogueres ?Calcàries amb polípers a Navinés Pissarres carbonoses del Mas de Molló amb Pecopteris Carbó amb flora fòssil Pissarres ampelitoses d’Aguiró amb flora fòssil ?Dictyodora liebeana a Bellver Lidites negres de Surroca i Tahús Griotte vermella de Puig Llançada amb Goniatites
-
Griotte grisa amb Tentaculites (Taga, la Seu) -
-
-
-
Calcària negra de Camprodon i Ogassa amb Orthoceras
-
-
-
-
Pissarres d’Aiguafreda amb M. proteus
Pissarres grises de la Mora amb Illaenus, Strophomena, Orthis Pissarres de Malgrat amb Arenicolites Pissarres porpra del Papiol amb Pissarres verdoses de Samalús Ogygia, Asaphus, Lingula, etc amb Asaphellus i Avicola -
Pissarres ampel·lítiques de Camprodon amb Dalmanites i M. priodon -
Grauvaca poligènica de Pardines amb Favosites Pissarres amb Oldhamia? Pissarres argiloses amb Trochocystites?
? Pissarres argiloses amb Medusites, Nereites i Myrianites, grauvaques amb Eophyton Amb L. ferruginea (Pirineus, Montseny, Priorat) Quewenawià Pissarres argiloses amb estaurolita o quiastolita Fillites argiloses, talcoses (Montseny) Uronià Micacites, talcites, etc. amb elements detrítics Micacites i filites (Mataró) Micacites i fibrolites Quewatià Gneiss micaci Gneiss estratificat (Montnegre, Pirineus) Laurentià Gneiss glandular ? ? Gneiss granitoide ? ? Acadià Georgià
Precambrià (Algonquià)
Arcaic (Estrat cristal·lí)
Taula 5. Síntesi estratigràfica dels terrenys paleozoics i precambians, segons Faura (1912).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 98
98 Estudi de la vall de Ribes (1912) Estant en preparació la síntesi estratigràfica, Faura sol·licità un ajut de la Junta d’Investigacions Científiques per tal de seguir treballant al Pirineu en l’ampliació dels treballs de la Comissió del Mapa; prèviament havia fet una donació paleontològica de prop de 700 espècies classificades representant els estrats de Catalunya, junt amb una altra de minerals i roques. 27 El 8/06/1912 se li concedí per R.O. una pensió de 350 ptes mensuals durant 4 mesos, més 400 per viatges i 400 per material, per continuar els estudis geològics pels Pirineus orientals; 28 estudis que començà el dia 30 a Ribes de Freser. El 5 d’agost havia recorregut bona part dels terrenys fronterers i pensava traslladar-se a la Cerdanya; deu dies després, havent cobrat 859,70 pts, era a punt de sortir cap a l’Alt Llobregat i vessant N del Cadí: He recorrido toda la parte alta de la Cordillera en la que comprenden los valles de Camprodón, Ribas y Cerdanya. He levantado un mapa geológico de toda esta región pirenaica, y estoy muy satisfecho del buen resultado de mis expediciones. Y ahora para completarlo me falta seguir el extremo meridional de la Sierra del Cadí (Faura: Carta al Secretari de la Junta de Ampliación de Estudios, 15/10/1912; MGSB, Fons Faura).
El 19 li envien l’import corresponent als mesos d’Agost i Setembre; el dia 22 va suspendre les expedicions perquè havia començat a nevar: El material recogido y las notas particulares tomadas serán suficientes para que en breve plazo pueda hacer la composición de un bosquejo geológico de aquellos altos valles [...] Este mapa va á ser una ampliación del oficial publicado por la Comisión del Mapa Geológico de España, corregido y enmendado muchas importantes inexactitudes. Una vez haya terminado este mapa y escrito una memoria descriptiva, haré entrega á la Junta de los originales por si estimara su publicación (Faura: Carta 22/10/1912 al Secretari de la Junta; MGSB, Fons Faura).
Suggerí publicar a Barcelona el mapa, cosa a la que la Junta no posà inconvenient. Consultà Almera i acordà amb Brossa que ell faria el geològic a 1:50.000 i Brossa el reduiria a escala meitat sobre pedra. Atès que no hi havia mapa topogràfic, el seu, basat en mapes inèdits (miners, de ferrocarrils i d’aprofitaments hidroelèctrics) seria el primer, el més complet i el millor de l’àrea. El 10 de novembre La Veu assegurà que la publicació del mapa era imminent. El 3 de desembre envià a Madrid el pressupost de la casa Henrich: tirar 2.000 exemplars d’un mapa de 52x76 cm a 15 colors, incloses la base geogràfica i el relleu, les pedres, paper, etc, pujava 4.095 ptes. 29 El mapa no es va publicar; actualment es conserva al Museu del Seminari (Fig. 4A). Per la correspondència amb Luis Adaro sabem que Faura es proposava escriure una memòria sobre la zona estudiada, que volia presentar-se a oposicions a primers de 1913 30 (foren suspeses per RO fins a nou avís), i que el director de l’Institut li havia ofert suport per a assistir al Congrés Internacional del Canadà en comissió oficial.
27 28 29 30
Faura: Esborrany de la sol·licitud a MGSB, 1 quart. mss. Gaceta de Madrid, 11/06/1912, p. 586. Dades de la correspondència de Faura amb la Junta de Ampliación de Estudios (MGSB, Fons Faura). El 6 de gener demanà la incorporació al Instituto Nacional de Ciencias Físico-Naturales que protegia la Junta de Ampliación de Estudios (Faura: Recull de publicacions, I; MGSB, fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 99
99
A
B Fig. 4. Mapes geològics manuscrits, per Faura: A) Mapa de la vall de Ribes, a l’escala 1:100.000 (1912); B) Mapa de la muntanya de Montserrat, a l’escala 1:20.000 (1917). Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Fig. 4. Manuscripts of Geological Maps, by Faura: A) Vall de Ribes, at a 1:100.000 scale (1912); B) Montserrat Mountain, at a 1:20.000 scale (1917). Courtesy of Geological Museum of the Seminary of Barcelona.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 100
100 Com a mostra d’agraïment a la Junta per la beca atorgada, Faura ofrenà una col·lecció paleontològica de 1.656 exemplars comprenent tots els pisos i jaciments de Catalunya, a més de 60 minerals i roques.31 Sismologia catalana (1913) Des de 1909 Faura aplegava dades sísmiques, comptant amb la col·laboració de Comas i Solà, de Cazurro (qui havia instal·lat un sismògraf a Girona), de l’observatori de l’Ebre, de la Cartuja de Granada, dirigida per Navarro Neumann; de l’observatori central; de Choffat (Lisboa), Mengel (Perpinyà), i de l’observatori Fabra, per tal de… Recollir el material suficient per a donar a llum, en el seu degut temps, una síntesis ben sòlida i documentada, agermanant les observacions dels registres sísmics amb la distribució topogràfica dels terrenys, les inclinacions dels estrats, les falles antigues i modernes relacionades amb l’equilibri geodinàmic, dispersió de les deus termals i les regions volcániques apagades més o menys actives, etc. Fa alguns anys, desde que podèm comptar amb veritables estacions sismològiques a Espanya, que no deixo perdre cap noticia referent a les manifestacions de l’activitat geotectònica actual, i catalogarles per a que més tart pugui teorisar sintèticament sobre’ls moviments de l’escorsa de la terra [...] Seguia esmersant-me an aquesta tasca, per a recullir el material suficient per a donar a llum, en el seu degut temps, una síntesis ben sòlida i documentada. (Faura, 1913: Sismologia catalana, MemICHN, 1(2): 155-176).
Fins al 1912 comunicà diverses notes sismològiques a la Sociedad Española de Historia Natural. Un article a La Veu i una memòria sobre la sismicitat del Maresme són les seves darreres aportacions en aquest camp.32 En aquesta es dolgué que Comas no continués la recerca sismològica, atès que des d’abril d’aquell any s’acomplí l’acord de la Acadèmia de Ciències, pres el maig de l’any anterior, separant la direcció de les seccions astronòmica (Comas) i meteorològica - sismològica (Fontseré): Ens condolèm de que no’n sigui continuador l’eminent Comes i Solà, qui inaugurà les instalacions dels aparells sismògrafs del Observatori Fabra, els perfeccionà notablement, i durant set anys ens ha facilitat ordenades totes les notes registrades, poguent reconstituir el Mapa sísmic de Catalunya. No obstant, confiem amb l’intel·ligència i entusiasme del seu continuador, el Sr. Fontseré per a que no’ns restin estroncades aquelles gràfiques reveladores de la dinàmica de nostra terra, i per a que amb elles poguem donar solució a una serie de problemes a resoldre sobre l’actuació del geodinamisme en les variacions estratigràfiques de Catalunya (Faura, 1913, op. cit.). 31 Segons consta en la Gaceta del 7/12/1914, a proposta de la Junta del Museu de Ciències, el Rei concedí a Faura un premi de 150 pessetes per les aportacions de material científic. La composició del donatiu consta en un full manuscrit pel donant, segons taula adjunta (MGSB, Fons Faura). 32 Faura: “L’últim terratrèmol sentit en la costa de Llevant”,
La Veu de Catalunya, 23/01/1913; id: “Sismologia catalana. Estudi geotectònic d’una llaga sísmica propera a Barcelona”, MemICHN, 1(2): 155-176. Inclou aquesta memòria un catàleg de sismicitat històrica, un de sismes moderns enregistrats per l’observatori Fabra (1907-1912) i un croquis tectònic; fou elogiada per Comas i Solà a les pàgines de La Vanguardia. El mapa d’isosistes es troba reproduït a: Bassegoda, B., 1934: “Ressonància sísmica. Són oportunes a Barcelona les construccions molt lleugeres i esveltes?”, Arquitectura i urbanisme, 13.
Unitat Quaternari Pliocè Miocè Oligocè Eocè Senonià Campanià Santonià Garumnià Turonià Urgonià-Urgoaptià Oxfordià Kimmeridgià Lias Trias Carbonífer Devonià Silurià Cambrià Totals
Espècies Exemplars 9 10 81 280 124 213 14 21 108 450 34 7 5 360 29 4 64 1 1 80 30 13 20 49 71 30 52 59 91 5 8 665 1656
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 101
101 L’accés a la funció pública (1913) A proposta del Patronat de l’Escola Superior d’Agricultura, Faura fou nomenat per la Diputació provincial, en la sessió de 14/01/1913, professor ajudant de la càtedra de Zootècnia amb l’obligació d’explicar les assignatures de Botànica i Zoologia agrícoles, amb uns havers de 2.000 pessetes anuals;33 aquell mateix any se li encarregà interinament l’ensenyament d’Anatomia i Fisiologia vegetals. I al mes d’octubre guanyà en concurs públic la càtedra de Geologia i Agrologia (Geografia física agrària), que mantingué durant deu anys en contractes de tres. La plaça estava dotada amb 3.000 pessetes anuals i l’obligava a 9 hores lectives setmanals. També donà cursos de Geologia aplicada a l’agricultura 34. L’any 1918 esdevingué funcionari de la Mancomunitat en virtut del traspàs de l’Escola (Sunyer 1995). Reorganitzats els ensenyaments, va ésser confirmat en les càtedres de Geografia del curs preparatori i de Geologia i Geografia física agràries dels cursos superiors. Una segona reorganització li va confiar, a més, les assignatures d’Histologia, Agrologia i Hidrologia (Gómez Alba, 1995). Faura utilitzà des del primer moment les sortides al camp com a mètode pedagògic (de l’any 1916 consten excursions a l’observatori Fabra i al Cap de Creus); per a les pràctiques de botànica, que es feien també sobre el terreny, comptava amb l’assistència del P. Joaquin M. de Barnola. Presidia l’aula un gran mapa geològic d’Espanya que Faura va adquirir per 100 pessetes i que va fer posar sobre tela. El 27/05/1913 fou nomenat professor auxiliar numerari del primer grup de Ciències Naturals de la Universitat de Barcelona 35, plaça gratificada anualment amb 1.250 pessetes i obtinguda per oposició; en aquesta situació substituí ocasionalment el catedràtic Maximino San Miguel de la Cámara en l’ensenyament de les assignatures de Geografia i Geologia Dinàmica i de Geologia Geognòstica i Estratigràfica.36 Més endavant passaria a auxiliar interí del 6è grup de Naturals amb idèntica gratificació (va ser-ho de Mineralogia Especial entre juny de 1914 i fins 191837); i el 29 de març de 1915, a auxiliar numerari amb 1.500 pessetes;38 al curs següent era ajudant 33 Comunicació extra-oficial del Secretari del Patronat, 22/01/1913 (Arxiu Roser Battesti). 34 De la seva tasca docent ens han quedat sengles Qüestionaris de Geologia i Geografia física agràries i d’Anatomia
i Fisiologia vegetal, publicats ambdós per La Neotípia l’any 1916. Entre els alumnes amb qui Faura va mantenir després relacions d’amistat, destaquen el futur arquitecte Bonaventura Bassegoda i el futur advocat A. Bergós i Massó. Molts anys després Bergós recordava amb agraïment el mestratge de Faura: Benvolgut amic i enyorat professor: He rebut el volum que la vostra gentilesa i el record de companyonia viscut uns anys, m’ha tramés. No volgueu pensar l’alegria que em dóna tot el que em recorda l’Escola d’Agricultura on si bé no em feu un agricultor m’acarà a la vida i m’en feu subjecte actiu de la mateixa (Bergós: Carta a Faura, 12/02/1934, MGSB). 35 La Secció de Ciències Naturals, que agrupà els ensenyaments de Biologia i Geologia, fou creada per RO de 16/09/1910 a iniciativa d’Odón de Buen, catedràtic d’Història Natural des de 1889, excomunicat per darwinista el 1895 i traslladat a Madrid l’any 1911. El pla d’estudis era gairebé igual que el de Madrid: de les 16 assignatures que componien els quatre cursos, sols la quarta part tenien a veure amb la geologia: una Geologia General, la Mineralogia, la Cristal·lografia i una Geologia Estratigràfica, més un apèndix paleontològic integrat dins de l’assignatura de Zoologia. Les càtedres les obtingueren dos deixebles de de Buen: Francesc Pardillo i Vaquer (Cristalografia i Mineralogia, 1911) i Maximino San Miguel de la Cámara (Geografia Física i Geologia Dinàmica, 1912; a la que acumulà la Geologia Geognòstica i Estratigràfica). (Ordaz, J., i Truyols, J., 2003. “Antecedents de l’ensenyament de la Geologia a la Universitat de Barcelona”. Dins: Cinquanta anys de geologia a la Universitat de Barcelona”. Barcelona, Facultat de Geologia, p. 67-85). 36 Ofici del Degà de la Facultat, 6/10/1913 (MGSB, Fons Faura). 37 Com a tal, Faura encarregà al preparador Lluís Soler i Pujol una col·lecció de models cristal·logràfics en fusta el 8/06/1916 (MGSB, Fons Faura). 38 Comunicacions del Subsecretari d’Universitats a Faura datades 27/05/1913; 5/05/1914, 29/03/1915 i nomenament ministerial de 5/06/1914 (Arxiu Roser Battesti).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 102
102 del professor encarregat de l’assignatura de Mineralogia i Botànica del curs preparatori, Antoni Vila i Nadal.39 Entre octubre de 1917 i gener de 1918 s’ha d’encarregar de la càtedra per malaltia del catedràtic; aleshores (15/01/1918) deixà l’assignatura de Cristal·lografia. El 13/05/1919 és elegit vocal de la comissió inspectora de la Universitat, i el 31 de desembre se li concedí cobrar els havers en concepte de sou.40 Cada any organitzava una excursió llarga amb els alumnes, com la d’abril de 1915 a Olot i St Joan de les Abadesses, ocasió que aprofità per a fer una conferència pública sobre els volcans: La noche de este día fue tambien provechosamente empleada con la conferencia que dió en el Centro Católico de Olot el director de la excursion, Dr. Faura, en la que expuso con elocuente palabra un notable resumen de todo cuanto habíamos tenido ocasión de examinar hasta ahora en tan interesante excursión, exponiéndonos las teorías modernas sobre el volcanismo, y terminando con un curioso experimento, presentando la formación de un diminuto volcán artificial, mediante una reacción química con el bicromato amónico, cuyo curioso experimento llamó justamente la atención de los numerosos oyentes, logrando el conferenciante calurosos y merecidos aplausos (García del Cid, F: [Reseña de la excursión realizada por los alumnos de Mineralogía y Botánica a Bañolas, Olot y San Juan de las Abadesas], BolRSEHN, 15: 286-288).
El curs següent visitaren l’estany de Banyoles, les coves de Serinyà, la colada basàltica de Castellfollit, els cràters de la rodalia d’Olot, l’explotació hullera de Surroca, la fàbrica de ciment i les explotacions de margues bituminoses de Sant Joan.41 A començaments de 1916 anà amb els alumnes de Mineralogia i Botànica al Berguedà aprofitant les vacances de Carnestoltes: visitaren les deus de Castellar, les fàbriques Asland i Artigues i les mines de Fígols.42 I l’any 1917 visitaren les mines de Bellmunt, juntament amb els alumnes del curset que donava al Centre Excursionista.43 No es tenen notícies d’excursions posteriors, potser perquè la falta de recursos no permeté organitzar-ne cap altra. 44 39
Josep Pla va tenir ocasió d’assistir (1913) a les classes multitudinàries i caòtiques que donava aquest professor i fins i tot a una sortida de pràctiques; cosa que li bastà per descartar seguir en aquesta branca de Ciències. Uns anys després deixà escrits els seus records –realment divertits, potser un pèl exagerats, retrat patètic de la misèria i el desordre que regnaven en l’alma màter d’aquella època, si més no en aquesta càtedra concreta –en el Quadern Gris. Segons Pla, aquest bon home, que els alumnes anomenaven “l’avi”, era incapaç de fer front als tres-cents (!) energúmens que convertien l’operació de passar llista– operació que ocupava sovint els tres quarts del temps assignat a la classe- i les sortides de pràctiques a la plaça d’Espanya en una disbauxa continuada. Solé Sabarís, que cursà l’assignatura de Vila - anomenada “Geologia” des de 1923 - pels volts de 1930, explica que Faura pràcticament no tenia altra missió que fer de “papu” quan els alumnes de Vila Nadal es sortien de mare i la seva presència autoritària els mantenia uns dies, no massa, a ratlla (Solé 1974). Antoni Vila i Nadal, antic deixeble d’Almera i de Bolívar, professor a Santiago (1886-1904) i posteriorment a Salamanca, havia proposat la construcció de dues estacions zoològiques que no passaren de projecte: l’una a Barcelona (1888) i l’altra a Carril (Galicia, 1900), tot i que d’aquesta se’n va arribar a posar la primera pedra (Fraga Vázquez, X.A., 1984: “A propagacion e institucionalizacion das ciencias naturais en Galiza no periodo 1886-1904: Vila Nadal” III Congreso de la Soc. Esp. de Historia de las Ciencias, 3: 243-258). Publicà un manual de l’assignatura. 40 Comunicació del subsecretari, 31/12/1919 (Arxiu Roser Battesti). 41 Correspondència sobre l’organització de les excursions al Fons Faura, MGSB. 42 [Faura]: “Expedició científica a l’Alt Bergadà en ple hivern”; Ilustració Catalana, 19/03/1916, amb fotografies; altres fotos a El Día Gráfico. 43 “Excursión escolar a las minas de Bellmunt”. Revista Ibérica, 7(211), p. 211 (1917) 44 El 9/11/1917 el Rector Valentí Carulla comunicà a Faura que les obres que s’havien de fer a la càtedra (400 ptes), per no disposar de fons, podrien fer-se amb càrrec a les pràctiques de l’assignatura (Ofici al Fons Faura, MGSB). Segons Pla, el local era situat al primer pis del pati de Dret. Per arribar-hi s’havia de pujar una escala molt estreta [...] A l’hivern, l’aula de Mineralogia i Botànica era obscura. Era un amfiteatre incrustat en un espai cúbic, molt alt de sostre, pintat de color de merda líquida, amb un finestral neogòtic que deixava passar la llum somorta que es filtrava de les branques dels arbres del jardí central de la casa. La tarima, en contrabaix dels bancs, resultava molt disminuïda en proporció de l’alçada de l’amfiteatre. (J. Pla: El quadern gris. Vol 2, p. 86; Destino, 1983).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 103
103 Ingrés a societats científiques i excursionistes (1913-14) Poc després del seu ingrés oficial (24/07/1912), Faura fou escollit vicepresident de la Secció de Geografia física del Centre Excursionista de Catalunya i començà a organitzar-hi excursions: el 25 d’agost visitaren la zona metamòrfica del Tibidabo, i el 15 de setembre el Pliocè de Sant Feliu del Llobregat. Tot seguit, passà a presidir la Secció en substitució de Joan Rosals i formà part de la comissió per estudiar i proposar a la directiva el que fos més convenient per a la conservació del refugi d’Ull de Ter. Al mes de juliol, comptant amb el suport d’Almera, Faura reprengué una antiga proposta de Mn. Jaume Oliveres d’habilitar una capella a la Renclusa, cosa que meresqué una dura resposta de Rossend Serra i Pagès: Ara que’l catalanisme sofreix una depressió [...] convé més que mai que hi hagin camps oberts a tothom, sense prejudicis ni esperit de capelleta i potser l’únic que’ns queda, el Centre, V. i els seus amics nos el volen treure [...] Mossen Font i Sagué mateix, per deure de patriotisme i de justicia, va fer cesar una actitut semblant quan se va construir el xalet d’Ull de Ter. Els estatuts prohibeixen terminantment ocupar-se de religió, i fa una pila de temps que en Directiva, no’s fa altre cosa que parlar-ne ¿Es possible que estiguin tan obcecats que no vegin que aixó és perillós i que lo greu és precisament que s’en parli? (Serra: Carta a Faura, 11/07/1913, MGSB, Fons Faura).
Des de la presidència de Secció, Faura va fer una important tasca de divulgació de la geologia, amb l’organització d’excursions, cursets i conferències que ell mateix donava amb l’acompanyament de projeccions fotogràfiques. Ingressà Faura a la Institució Catalana d’Història Natural en sessió de 5/01/1913, en la que presentà en nom d’Almera una nota de Ferdinand Canu sobre briozous i donà extenses explicacions sobre els estudis efectuats en la costa de llevant per tal d’esbrinar les causes dels terratrèmols que repetidament s’hi enregistraven. 45 Un any després ingressà a la Société Géologique de France: anunciada la presentació per Vidal i Almera en sessió 5/01/1914, fou elegit el 19 de gener. 46 Monografia de les espècies paleozoiques (1914) L’estratigrafia del Paleozoic, exposada per Faura en la seva tesi doctoral, tingué una vigència extremament curta. Estant en premsa la memòria, una revisió dels trilobits antigament classificats com a ordovicians per Barrois, portada a terme per Pruvost, va subvertir la posició de la unitat de pissarres porpres del Papiol i obligà in extremis a variar la llegenda del Mapa Geològic, poc abans d’imprimir-se’n els fulls 4rt i 5è (taula 6). La part paleontològica del treball, actualitzada amb la revisió de Pruvost i addicionada amb imatges fotogràfiques fetes amb la col·laboració de Bataller,47 fou presentada al Premi Agell convocat per l’Acadèmia de Ciències de Barcelona per a l’any 1914, sota el lema “Fides, Scientia et Patria” i el títol “Prodromus Paleozoicus Faunae et Florae Fossilium Cataloniae”. En aquest treball es fa un judici crític de totes i cada una de les espècies, comprovant les descripcions donades pels autors respectius i reproduint gràficament gran part de les formes específiques descobertes fins aleshores a Catalunya (taula 7). 45 46 47
ButllICHN, 10(1), p. 6. CRsommSGF, nos. 1 i 2. Bataller participà activament en l’elaboració del treball, com reconegué Faura: Verdaderament el fallo ens ha sigut favorable. I quant en el mes d’octubre se fassi entrega del premi també ne participarán els colaboradors. Especials mercés per ta felicitació i per tes generosos serveys (Faura: Postal a Bataller, 7/07/1914, MGSB, Fons Bataller).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 104
104 Edat Viseà
Faura, 1912 Unitat Grauvaques grogues amb Productus (Samalús) Lidites amb nòduls fosfatats a Malgrat
Edat Viseà (marí) Tournaisià Tournaisià (continental) Devonià Hercinià? Gotlandià Gotlandià sup. mig i superior Gotlandià mitjà Llandovery Pissarres d’Aiguafreda amb M. proteus Gotlandià inf. Pissarres grises de la Mora amb Illaenus, Caradoc Caradoc Strophomena, Orthis Arenig Pissarres de Malgrat amb Arenicolites Ordovicià Pissarres verdoses de Samalús amb Tremadoc Asaphellus i Avicola Cambrià sup. Pissarres amb Oldhamia? (Postdamià) Cambrià mitjà (Acadià) Cambrià? Pissarres amb Medusites, Grauvaques Cambrià infr. amb Eophyton (Georgià) Pisarres amb Lingulella ferruginea (Montseny) Precambrià Pissarres satinades amb estaurolita o Precambrià (Algonquià) quiastolita (Malgrat, Montseny) (aureola exterior) Filites argiloses i talcoses (Montseny) Arcaic Micacita i fibrolitees (Mataró) Arcaic (Estrat (aureola Gneiss micaci (id) cristal·lí) interior) Gneiss (Montnegre)
Almera, 1913 Unitat Calcàries amb Encrinus Pissarres porpra amb Phillipsia bittneri Lidites i gresos amb impressions vegetals Calcàries amb Tentaculites (Montseny) i Orthoceras (Malgrat) Calcàries amb Orthoceras i Encrinus Filadis amb Orthis Pissarres sense fòssils Pissarres i filadis feldespàtics azoics Filadis ampel·lítics
Filadis silícis sense fòssils
Pissarres micromaclíferes sense fòssils Calcàries i pissarres granatíferes Grauvaca de Caldetes Gneiss
Taula 6. Comparació de l’estratigrafia proposada per Faura per al sector Malgrat-Montseny (1912) amb la llegenda dels fulls V i VI del Mapa Geològic d’Almera i Brossa (1913). Este trabajo está contenido en cinco volúmenes muy bien presentados, de los cuales el primero comprende el prólogo y la introducción y los otros el fondo de la memoria [...] el cual reviste capital interés, pues en él no sólo van enumeradas las especies y formas de una gran parte de las mismas, como fuente de datos para el conocimiento perfecto de cada una, la sinonimia y la bibliografia de todas las citadas, y las localidades en que, ya por el autor, y por otros geólogos, han sido descubiertas o recogidas. Presenta 331 especies o formas halladas en nuestros terrenos paleozoicos, de las cuales hay 201 fotografiadas entre las cuales hay algunas nuevas para la ciencia, que han sido descubiertas y estudiadas por el autor (Almera, 6/06/1914: “Dictamen acerca del trabajo con opción al premio Agell, últimamente anunciado”. BolRACAB, 3[1915]: 459-466).
El jurat declarà l’obra guanyadora, previ dictamen del Dr. Almera, el 30 de juny; el sobre amb el nom de l’autor s’obrí el 31 d’octubre, moment en que se li varen lliurar les 2.000 pessetes del premi. Però el treball no es va arribar a publicar perquè el cost de l’edició superava la capacitat econòmica de l’entitat.48 L’original manuscrit es conserva a l’arxiu de l’Acadèmia de Ciències; les plaques i els positius, al Museu Geològic del Seminari. Sistema Carbonífer Devonià Silurià Cambrià Totals
Tesi (1912) Formes 75 76 148 6 305
Prodromus (1914) Espècies Espècies descrites fotografiades 91 57 80 40 142 95 9 7 322 199
% 62,6 50,0 66,9 77,8 61,8
Taula 7. Espècies del Paleozoic català descrites i fotografiades en el Prodromus de Faura (1914). Font: Dictamen del Dr. Almera (BolRACAB, 3: 459-466). 48
Faura, 30/06/1936: En defensa pròpia (mecanoscrit al MGSB, Fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 105
105 Excursions i recerques als Pirineus Centrals (1914-1916) El 1914 Faura va visitar per primera vegada els cims del massís de la Maladeta en el curs d’una excursió que va fer de la Renclusa a Panticosa i al Roncal amb Joaquim Folch i Girona: 49 Fa dies que estic excursionejant per els Pirineus Centrals, he pujat al Pich d’Aneto, del Maciu del Maladeta, á 3404 m; l’oratori de la Renclusa que està dirigint Mossèn Oliveres està molt avançat i quedarà molt bé; he fet detingudes observacions en les esquerdes dels glaciars; he seguit les altes valls del Essera; y ara’m trobo á Panticosa ... (Faura: Postal a Almera, 26/08/1914, MGSB).
Projectà aleshores fer una expedició amb el propòsit de determinar l’espessor i la velocitat de les geleres de la Maladeta: A este objeto, en 1914, confiando en la pericia y arrojo de los guías Sayó y Delmás, proyectamos descender, mediante escaleras de cuerda, por aquellas gigantescas aberturas de la masa de hielo, con el fin de estudiar la constitución interna de las mismas (Faura i Marín 1926: Cuenca potásica de Cataluña y Pirineo Central. XIV Congr. Geol. Int., excursió C-3).
L’estiu de 1916 es proposà cartografiar el massís; però la mort accidental del guia Sayó estroncà tots els projectes, no sense haver caracteritzat el Dinantià inferior entre Paderna i la Maladeta i trobat una fauna de briozous: 50 En el verano pasado [1916] emprendimos una ampliación del mapa de Schrader y Margerie, a la escala de 1:100.000, para poder señalar las diferentes formaciones geológicas que integran el macizo de los Montes Malditos, utilizando para ello los buenos servicios del experto guía pirenaico, D. José Sayó, de Benasque, quien nos daba los nombres de los picos, puertos, sendas, etc y además, como había acompañado a otros geólogos franceses, nos dirigía a sitios que les habían interesado. Y en el último itinerario que con él hicimos (19/07/1916), ya que pocos días de pués fué sorprendido por una tormenta en lo alto del Pico de Aneto, donde encontró su trágica muerte (27/07), fué cuando, siguiendo la limitación de las calizas marmóreas en contacto con el granito desde la Renclusa al Pico de Alba, y siguiendo luego por lo alto del contrafuerte de Paderna, en el mismo collado, descubrimos las primeras impresiones vegetales. Después, al descender por la canal que debía conducirnos a una de las morrenas terminales del glaciar de Maladeta, nos hicimos cargo de la importancia de este nuevo yacimiento, puesto que son extraordinarias las impresiones vegetales que allí pueden recogerse, entre el material suelto de las rocas destrozadas por efecto de las heladas de invierno. (Faura, 1917: “Caracterización del Dinantiense (Culm) inferior entre los picos de Paderna y Maladeta: Montes Malditos (Pirineos centrales del Alto Aragón)”. BolRSEHN, 17: (432-433).
En aquella ocasió s’interessà pel transvasament que de forma natural es produeix des de la conca de l’Éssera cap a la de la Garona. 51 49 Dos anys després donà al CEC una conferència sobre el trajecte la Renclusa a Panticosa i al Roncal (26 de
maig i 9 de juny de 1916). Proposà repoblar el riu de la Renclusa amb truites, i el director del Parc Zoològic acollí la idea: es decidiren per l’espècie Salmo iradius. El CEC sol·licità els al·levins; Bataller els portà des de Sant Joan les Fonts a Barcelona i la companyia Catalana de Gas i Electricitat posà a disposició un automòbil; el dia 17, Josep Saió i Antoni Abadies llençaren al riu els 48 al·levins que sobrevisqueren (dels 400 facilitats). 50 Faura, 1917: “Caracterización del Dinantiense (Culm) inferior, entre los picos de Paderna y Maladeta: Montes Malditos (Pirineos Centrales del Alto Aragón)”. BolRSEHN, 17: 432-448; id: “Caracterización de la fauna briozoaria del Maestrichtiense en el Monte Perdido (Pirineos Centrales del Alto Aragón)”, BolRSEHN, 17: 191-194. Notícies de l’expedició a: Faura, 1916: “Una excursió científica per les altes valls de l’Aragó i Navarra” (resum a La Veu de Catalunya, 2/06) “D’Aneto (3404 m) al Mont Perdut (3352), cims els més alterosos dels Pirineus Centrals” (La Veu de Catalunya, 29/08 i 26/09). Sobre la mort de Sayó, vegeu: Faura, 1916: “Desgràcia ocorreguda al cim de l’Aneto (3.404 s.n.m.)” ButllCEC, 26(259), p. 223; i J. Oliveras, 1916: “Desgràcia al pic d’Aneto” ButllCEC, 26(260): 226-241. 51 Faura, 1916: “Sobre hidrología subterránea en los Pirineos Centrales de Aragón y Cataluña. Supuesto origen ‘dels Güells del Juëu’”. BolRSEHN, 16: 353-354.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 106
106 Treballs de paleontologia i geologia (1915-1919) L’any 1915 Faura presentà a un concurs obert per l’Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid un treball sobre malacologia i paleontologia pliocenes i quaternaries, amb el lema Catalauniae; el qual meresqué menció honorífica. 52 El treball de més entitat de Faura en aquest camp és l’extensa memòria que va signar amb Canu sobre els briozous terciaris (137 pàgines), en la que revisen els jaciments coneguts a Catalunya entre l’Eocè i el Pliocè, inclosos els descoberts en els treballs del full sisè. Descriuen 58 espècies, de les quals 1 gènere, 9 espècies i 1 varietat noves.53 Els clixés fotogràfics que acompanyen són obra de Faura. Entre 1914 i 1922 donà a conèixer diverses troballes en terrenys terciaris 54 i mesozoics. 55 En vistes a la projectada Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques, prevista a Montjuïc, Faura va escriure un article il·lustrat amb plànols, talls geològics i fotografies, on explica la història geològica, l’estratigrafia, la paleontologia i els recursos minerals, litològics i hidrològics de la muntanya.56 Alfred Opisso saludà l’aparició d’aquesta guia: obra acabada, que bien mereciera ser conocida, y en consecuencia admirada, por cuantos al pié de aquella vivimos. 57 Es conserva, amb data de 1917, l’original d’un mapa geològic del Montserrat (Fig. 4B) que fou publicat a l’enciclopèdia Espasa dos anys després; probablement fou fet expressament per a il·lustrar l’article sobre la muntanya de l’esmentada Enciclopèdia.58 52
Gaceta de Madrid, 6/06 i 9/11/1918. El treball (12 volums de fitxes) es conserva al Fons Faura del MGSB. 53 Faura i Canu, F., 1916: “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne”. MemICHN, 2: 59-193; fou presentat per Canu a la Société el 4/02/1918 (CRSomm, 3, p. 38-39). Prèviament, Faura havia comunicat la troballa d’un briozou actual al Miocè (Faura, 1914: “Sobre la presencia de un briozoo viviente, la ‘Cupularia canariensis’ Busk, descubierto en los terrenos miocènicos de Catalunya” (BolRSEHN, 14: 397-98), i un avanç del treball (Faura, 1916: “Briozous fòssils de Catalunya”, ButllICHN, 16(9), p. 144). 54 Faura, 1915: “Descubrimiento de una formación lacustre pliocénica cerca de Montroig (Tarragona)”. BolRSEHN, 15: 426 (resum); Faura, 1915: “Una tortuga fósil en el eocénico de Gerona”, BolRSEHN, 15: 291-295; Faura, 1916: “Contribución a la fauna braquiopódica astiense de Vilacolum (provincia de Gerona)”, BolRSEHN, 16: 287-288; Faura, 1919: “Sobre els bancals fossilífers de l’Helvecià de Rubí, província de Barcelona”, ButllICHN, 19: 22-24; Faura, 1922: “Els primers otolits fòssils descoberts a Catalunya”, ButllICHN, 2(7): 123-125. 55 Faura, 1918: “Contribució a la fauna ictiològica del Kimmeridgià del Montsech, província de Lleida”. ButllICHN, 1(6): 121; Faura, 1919: “Una nova espècie d’equínit del Triàsic de la província de Tarragona”. ButllICHN, 19: 122-123. 56 Faura, 1916-17: Montjuich. Notas geológicas. Barcelona, Oliva de Vilanova, 55 p; extr. de: Barcelona, Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros, 7(28): 18-67. Versió reduïda a: Ibérica, 9(213): 72-77 i 9(214): 89-92 [1918]. 57 A. Opisso: “La ciencia española. Publicaciones recientes”. La Vanguardia, 15/02/1918. 58 Faura, 1917: Bosquejo geológico de Montserrat por el Dr. Faura i Sans; aquarel·la sobre còpia de la topografia a 1:20.000 sense corbes de nivell; 70x55 cm; llegenda amb 13 símbols geològics (MGSB; Fons de l’Institut Geològic). El mapa imprès (Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa, 36: 784-785), publicat a l’escala 1:30.000, és una litografia en color de 20x27 cm; no porta data i la llegenda consta de 12 símbols. En aquest mapa dibuixa Faura el sistema de tascons que constitueix el canvi de les fàcies continentals a les marines, i atribueix a l’Oligocè els nivells superiors de conglomerats, tal com havia comunicat a la Institució (Faura, 1917: “Caracterització de l’Oligocènic a Montserrat”; ButllICHN, 17(6), p. 85).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 107
107 Establiment d’un laboratori de microfotografia (1916) L’aplicació de la fotografia microscòpica a l’estudi de les roques era una tècnica que Domingo de Orueta havia introduït a Espanya l’any 1913 en publicar la primera fotografia directa en colors a la llum polaritzada. 59Aquell mateix any Faura presentà una memòria a l’Escola d’Agricultura: Tècnica especial per a fer les preparacions de roques en disposició d’ésser estudiades al microscopi. Faura aconseguí que el Patronat de l’Escola instal·lés un aparell especial de microfotografía: Tenint al nostre càrrec l’ensenyament de la Geologia aplicada a l’Agricultura en l’Escola Provincial de Barcelona, i col·laborant en la publicació del mapa geològic de Catalunya [...] ens mancava un aparell especial per a la microfotografia, pel que interessàrem al Patronat d’aquell centre d’ensenyament, i d’un modo especial al Director, per a instal·lar-hi un aparell complet de microfotografia; i, atesa la nostra demanda, encomanàrem a la casa Cuyàs, de Barcelona, la construcció d’un nou model, tenint en consideració els aventatges i inconvenients dels aparells coneguts, procurant que pogués ésser utilitzat en les variades aplicacions de la microscopia per a cossos opacs i transparents (Faura, 1918: “Reproducció microgràfica de les roques a la llum polaritzada mitjançant les plaques autocromàtiques”. ButllCEC, 28 (276), 1-7).
L’aparell constava d’un banc sobre el que un eix horitzontal guiava la llanterna d’arc voltaic (15-20 ampers de corrent alterna), i d’una cambra fotogràfica situada enmig del peu sostenidor del microscopi. Els primers assaigs, fets amb l’aparell encara incomplet, els presentà a la Institució Catalana el 3 de desembre 1916.60 El 8/04 i el 24/05/1017 projectà al Centre Excursionista de Catalunya alguns clixés, d’antuvi en un curs del Consell de Pedagogia i després en una conferència donada a instàncies de la Secció de Fotografia del Centre. Tot i reconèixer que amb llum natural s’obtenien resultats exactes, solia usar l’arc voltaic, que permetia regular la intensitat lluminosa a voluntat i operar a qualsevol hora; amb un filtre especial obtenia l’exactitud cromàtica requerida. Les exposicions eren de tres quarts de minut. Utilitzava plaques autòcromes Lumière de 10x12 i 10x15, segons l’amplitud de camp; les quals proporcionaven els mitjans per a la reproducció ràpida i fidel en tricromia. 61 Els minerals orgànics (1917-18) En el seu laboratori, Faura portà a terme estudis petrogràfics i mineralògics. En un article comunicat a la Institució, Faura donà a conèixer la troballa de ceres naturals prop de Sant Joan de les Abadesses.62 L’abril de 1917 se’l consultà sobre una terra fosca que desprenia gran pudor, trobada en les obres de construcció del Gran Emissari 59 Orueta, D., 1913: “Reproduccion microfotográfica de los colores de las rocas por medio de las placas autocromáticas”. (Cita de Faura). 60 Faura, 1916: “Microfotografies en colors d’algunes roques de Catalunya”, ButllICHN, 13(9): 145. 61 Faura, 1917: La microfotografia en colors aplicada a la petrografia. Conferència donada en el centre Excursionista de Catalunya en el 24 de maig de 1917, Barcelona, la Neotípia, 16 pàg, 2 làms. Extracte a Faura, 1918: “Reproducció microgràfica de les roques a la llum polaritzada mitjançant les plaques autocromàtiques”, ButllCEC, 28(276): 1-7, 2 làm; resum per Margarit a La Publicidad, 31/05/1917. 62 Faura, 1916: “Nota sobre la ozoquerita cristalisada a Sant Joan de les Abadeses”. ButllICHN, 13(9), p. 144; Faura, 1917: “La Ozoquerita cristalisada a Catalunya”. ButllICHN, 14(1): 10-11.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 108
108 entre la Plaça d’Espanya i la Riera de Magòria: una bossa de matèria orgànica hidrocarburada situada entre argiles vermelles quaternàries i un banc de travertí. Faura advertí semblances amb la naftalina, mineral que no havia estat trobat en estat natural, i també amb altres espècies trobades en formacions lignitíferes, raó per la qual no es pronuncià sobre la seva classificació.63 En cap dels dos casos l’autor aconseguí determinar els angles dels cristalls, cosa que criticà el catedràtic Pardillo, qui es dolgué que en el primer cas tan sols s’hagués observat el contorn de les cares dels cristalls. Faura replicà oferint-li els seus exemplars i microfotografies per a l’estudi.64 Col·laboració amb l’Enciclopèdia Espasa i altres projectes editorials Faura fou un dels principals col·laboradors de l’Enciclopèdia Espasa, empresa en la que prosseguí la tasca iniciada per Font i Sagué per als temes relacionats amb la Història Natural, comptant amb l’ajut de Bataller. La tasca que hi portà a terme ha deixat poques pistes –els articles no van signats–, però fou probablement considerable. En “Recull dels meus treballs” Faura s’atribueix el desenvolupament de més de 20.000 paraules en els 55 volums publicats fins 1928 en matèries de la seva especialitat (geologia, mineralogia, petrografia, paleontologia i malacologia), que l’any 1931 serien ja 25.000. Entre els articles que se li poden atribuir comptem: – “Espanya”. [cap 5è, Geologia]: t. 21 (1923), p. 60-62. Amb seguretat es deuen a Faura el mapa geològic (23x32 cm) i el de meteorits, i és probable que també alguns dels altres que acompanyen (geotectònic, de regions sísmiques, d’estacions meteorològiques, hidrològic), així com la memòria sencera de geologia. També deuen ser seves la relació de sismes, l’estratigrafia (amb quadres de Vilaseca i Bataller) i un quadre molt resumit de mineralogia i paleontologia. – “Faura i Sans, Mariano”. t. 23 (1924): 394-395. Article autobiogràfic, amb retrat. – “Font i Sagué, Norberto”. t. 24 (1925): 321-322, amb retrat. – “Geologia”. t. 25(1924). Conté: Història, geologia descriptiva, geologia dinàmica, geognòstica (=geologia estàtica); geologia històrica o estratigràfica, paleontologia estratigràfica, geologia aplicada, geologia regional i cartografia, instituts geològics (amb una llista dels més importants, inclòs el Servei del Mapa Geològic de Catalunya); congressos internacionals, bibliografia i revistes. – “Hernández Sampelayo, Primitivo”. t. 27 (1925), p. 1233. 65 – “Montserrat” [Geografia i Geologia]. t. 36, s/d, p. 777-784. Porta el mapa geològic fet per ell l’any 1917, reduït a l’escala 1:30.000 (20x27 cm).66 – “Museo”, apartat “Museos científicos españoles y extranjeros”. t. 37 (s/d), p. 601-616. Per tal de redactar d’aquest article (1918), Faura va fer un autèntic treball de recerca, demanant informació per correu a tota una sèrie de museus espanyols i americans.67 63 Faura, 1917: “Troballa de la Naftalina natural (?) en la falda septentrional de la muntanya de Montjuic, Barcelona”. ButllICHN, 14 (4): 35-39; també dins l’article anònim “Gran cloaca colectora de la izquierda del Ensanche de Barcelona”, Ibérica, 9(220): 178-179. 64 Pardillo, F: “El Laboratori de Cristal·lografia i Mineralogia”, Anuari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, II(1): 244-249; Faura, 1918: “Resposta a les observacions del Dr. Pardillo sobre la Ozoquerita cristal·litzada i la Naftalina natural a Catalunya”, ButllICHN, 18 (8): 162-165. 65 Sampelayo li agraí la publicació de la notícia. En carta datada 7/11/1924. (MGSB, Fons Faura). 66 S’encartà aquest mapa a la guia “El Tibidabo y Montserrat” de 1926. 67 S’hi descriuen els d’Amsterdam, Bezières, Buenos Aires, Cambridge, Cette, Girona, Ginebra, Haarlem, Le Havre, La Plata, Lisboa, Londres, Mònaco, Montpeller, Moscou, Munich, Nova York, París, Perusa, Roma, St. Petersburg, Torí, Toulouse, Viena, Washington (Originals manuscrits i correspondència al Fons Faura del MGSB).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 109
109 – “Pirineos”. Mapa geològic a escala aproximada 1:875.000.68 – “Sinopsis” (t. 56, 1927), apartats ‘Sinopsis mineral española: cuadro sintético de las especies minerales citadas en España por el doctor M. Faura y Sans’ (p. 663-671); i ‘Sinopsis paleontológica española’ (p. 671-691).69 – “Tierra” (t. 61, 1928). Mapa geológico de la Tierra, i Mapa de los yacimientos minerales de la Tierra, según O. Hausbrand [et al]. Escala 1:100.000.000, en dos fulls 25x32; amb les explicacions respectives (pp. 1.024-1.025 i 1.028-1.029; 1.032-1.033 i 1.036-1.037).
D’altra banda, el 3/03/1917 signà un contracte amb l’editorial Labor per tal de redactar una monografia sobre Mineralogia i Geologia aplicada, en forma pràctica, clara i de fàcil comprensió per a la divulgació de la matèria, que es publicaria com a part de la Gran Enciclopèdia Pràctica de Agricultura, dirigida per J. M. Valls i Massana, reservant-se l’autor el dret de publicar-la separadament; va col·laborar en la preparació de l’obra, que no va arribar a veure la llum (Faura, 1924). Fou un dels redactors de l’enclopèdia de Química industrial Thorpe, traduïda de l’anglès i editada per Labor; més endavant col·laborà en el Diccionario de Agricultura, Zootecnia y Veterinaria de la casa Salvat.70 Contribució a l’estudi de la divisió territorial de Catalunya (gener de 1919) A començaments de 1919, Pere Pagès reclamava des de les pàgines de La Veu que les entitats excursionistes estudiessin les comarques catalanes, cooperant així una vegada més a la tasca patriótica de la renaixença de la personalitat de tota la nació catalana i de cada una de les seves característiques.71 Dies després assegurava que Mentre les assemblees de la Mancomunitat, dels municipis de Catalunya, discutiran i aprovaran l’Estatut d’autonomia dels catalans, una de les nostres institucions benemèrites [...] es dedicarà a l’estudi d’un dels problemes que anuncia l’estatut i que després caldrà resoldre i plantejar (P. Pagès: “Comarques de Catalunya”; article de premsa sense identificar)
A fi d’aportar materials per a l’estudi de la divisió territorial, la Secció de Geologia i Geografia del Centre Excursionista de Catalunya, presidida per Faura, organitzà una magna exposició cartogràfica entre el 24 de gener i el 15 de febrer de 1919, en la que es varen exhibir 204 peces de procedència diversa.72 Des de la premsa n’exposà els objectius i invità a aportar-hi exemplars originals: Per a tenir en consideració les documentacions gràfiques històricament considerades es per ço que havem projectat l’Exposició de Cartografia catalana, cosa ben útil per a definir la personalitat de la nació catalana [...] s’inaugurarà el dia 24, en la mateixa data històrica en la qual el nostre poble deurà definir la seva voluntat nacional. El nostre propòsit es contribuir [...] a un ver i total coneixement de la nostra amada Catalunya, a fi que el ressorgiment sigui integral com tots desitgem i la definició de la nacionalitat catalana sigui perpetuada (Faura: “Exposició de mapes de Catalunya”, La Veu, 10/01/1919).
Faura va presentar l’exposició i va anunciar les conferències que s’hi donarien: una de Cèsar August Torras sobre les comarques naturals de Catalunya (24 i 31 de 68 69 70 71 72
S’inclogué a la guia de l’excursió C-3 del XIV CGI. Se’n va fer una tirada apart: Sinopsis mineral y paleontológica de España, xxxii p. Barcelona, 1926. Faura, 1931: Estudis tècnics de geologia aplicada a la hidrologia (mecanoscrit MGSB, Fons Faura). La Veu de Catalunya, 1/01/1919. Vegeu-ne el catàlegs: Faura, Marcet i Franch, 1919: Catàleg de l’Exposició de Mapes de Catalunya. 49 p, 14 làm, extr. de ButllCEC. Se’n publicà també un de resumit (Marcet, J., & Faura, M., 1919: Exposició Cartogràfica Catalana [Catàleg-Programa]. CEC, opuscle 8 p.).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 110
110 gener); una de seva sobre els condicionaments estructurals (7 de febrer); una de Carreras Candi sobre els mapes històrics exposats (11 de febrer) i cloent el cicle, una del director del Servei Cartogràfic Josep de Rivera sobre els treballs per a la formació del Mapa Geogràfic de Catalunya (14 de febrer).73 Va ser una ocasió excel·lent per presentar tant els treballs que la Mancomunitat havia començat com els que Almera i Brossa havien fet per a l’aixecament del Mapa Geològic i Topogràfic provincial. D’ambdues èpoques, així com de la base topogràfica de la tercera, s’exposaren els següents mapes: Època
Autor, data
Primera Moulin, J., (1867-70) 1869 Almera, J., Brossa, E., 1888
Mapa
Escala i mida en cm
Tipus de document
Mapa geológico de la provincia [1:100.000] Planimètric mss. de Barcelona [sense la geologia] 159x158 (tinta s/paper?) Mapa geológico y topográfico de 1:100.000 Geològicla provincia de Barcelona. Región 58x40 topogràfic Imprès Primera o de los Contornos de la (litografia) Capital.
Almera, J., Mapa geológico y topográfico de Brossa, E., la provincia de Barcelona, I-V. 1891-1913
1:40.000 diverses mides
Geològictopogràfic Imprès (zincografia)
Propietari
Número A B
SGDB
124
176
[CEC]
1
153
[CEC]
2-6 154158
Brossa, E., Mapa geológico y Topográfico de la 1:40.000 Topogràfic imprès Brossa 7-10 s/d provincia de Barcelona, I, II, IV i V. diverses (Aquarel·la (dedicats [Sense la geologia; relleu ombremides s/zincografia) al CEC) Segona jat a mà] (18851914) Brossa, E., Mapa de la provincia de Barcelona [1:357.000] Esquema mss. Faura 49 s/d con sus vias de comunicación, 1881 54x40 (llapis de color [amb la distribució dels fulls del s/litografia) mapa geològic]
26
50
Brossa, E., Carta topográfica de San Julián 1905 de Vilatorta y sus alrededores o de entre Vich y Las Guillerias
1:30.000 55,5x44
Topogràfic imprès (litografia)
[CEC]
58
71
Almera, J., Carta geológica y topográfica de Brossa, San Julián de Vilatorta y sus E., 1905 alrededores o de entre Vich y Las Guillerias
1:30.000 55x44
Geològictopogràfic imprès (litografia)
[CEC]
57
159
SGDB [1917] SGDB, s/d Tercera (1915- SGDB, s/d 1918) SGDB, s/d SGDB, 1918
Gràfic del projecte de divisió en fulles del Mapa Geològic de Catalunya 1:40.000
[1:500.000] Esquema mss [62x58] (tinta s/paper)
Mapa Corogràfic de Catalunya S/d 1:100.000 (projecte de distribució) 325x330 (?) Mapa Topogràfic de Catalunya 1:25.000 full 41 (Tortosa) s/d Mapa Topogràfic de Catalunya 1:100.000 full 41 (Tortosa) s/d Mapa Topogràfic de Catalunya 1:50.000 Full 43 (Les Goles de l’Ebre) s/d
Servei 114 44b Geològic 159*
Esquema mss (tinta s/paper?) Topogràfic mss
SGDB
112
44
SGDB
116
40
Topogràfic mss?
SGDB
-
40
Topogràfic mss.
SGDB
115
40
Taula 8. Les tres èpoques del mapa Geològic de Catalunya, en l’exposició de Cartografia del CEC (SGDB = Servei Geogràfic de la Diputació de Barcelona; *: Referència duplicada) Fonts: A) Catàleg de mà (gener de 1919); B) Faura, Marcet i Franch, 1919: “Catàleg de l’Exposició de Mapes de Catalunya, celebrada del 24 de gener al 15 de febrer de 1919” (ButllCEC, 29: 131-194). 73 Tant les conferències com el catàleg de l’exposició es publicaren en el butlletí número 299-294 del Centre Excursionista, pàgines 49-175, làmines XIX-XXXII.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 111
111 En la seva dissertació, acompanyada de projeccions com solia fer, Faura defensà el criteri naturalista per a la determinació de les comarques, a fi de contribuir a definir els límits d’algunes. Proposà una divisió provisional en 19 comarques: les depressions neògenes (l’Empordà, la Selva, l’Urgellet, la Cerdanya, el Camp de Tarragona amb la conca de Barberà, el Vallès, el Penedès amb el Garraf i el Pla de Barcelona amb el Maresme); la Depressió Central (el Pla d’Urgell amb les Garrigues, la Sagarra i la Ribera del Sió); i les valls d’erosió: la Garrotxa, el Ripollès, la Plana de Vic, el Pla de Bages (amb el Lluçanès, Moianès, Solsona i Baix Cardener); el Berguedà (amb l’Alt Cardener); les Riberes de l’Ebre (que comprenien el Priorat, el Comtat de Prades, Tortosa o Castellania i la Terra Alta); la conca de Tremp, el Pallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran. Faura, acadèmic (1919) El 15/02/1919 moria el Dr. Almera. Prèviament, Faura n’havia escrit un article biogràfic que va resumir a diversos mitjans de comunicació i a les societats de les que el canonge era membre, després del traspàs.74 La necrologia més completa, signada conjuntament amb Vilaseca, es publicà a les pàgines del Butlletí de la Institució; en ella recollí alguns dels testimonis de condol que rebé dels col·legues que havien col·laborat amb el difunt.75 La desaparició del mestre deixà Faura en una situació immillorable per a succeir-lo en els setials d’acadèmic de Barcelona i Roma; i gràcies a les gestions de Longí Navàs ho aconseguí en el segon dels casos: Tengo frecuente comunicación con el Secretario de la Academia Pontificia y aprovecharé la primera ocasión que se me ofrezca para hablarle favorablemente de V. Cierto que yo tendré mucho gusto en que V. sea el sucesor de Almera en la Pontificia. Añado que también la Academia de Barcelona, para lo cual anteriormente he dado algun paso [...] pero no había plaza vacante y ahora la hay; es menester ocuparla cuanto antes. Porque yo soy intervencionista, en ese sentido que los sacerdotes y religiosos nos hemos de meter en muchas cosas, especialmente en el campo científico (Navàs: carta a Faura, 21/04/1919; MGSB, Fons Faura).
En la resposta de 4 de maig, Faura assegura que el Secretari de la Pontificia ja li havia manifestat el propòsit d’incloure’l en una candidatura, i pel que fa a la de Barcelona, es mostrà sorprès per la iniciativa de Navàs, però argumentà amb modèstia: veritat es que en ella hi tinc bons amics [...] emperò per a tant alta distinció verdaderament dec reconeixer que no tinc pas els mèrits suficients.
74 Faura, 1918: “Antologia de naturalistes catalans. M.I. Sr. Dr. Jaume Almera i Comas, Deán de la Seu de Barcelona”. Physis, publicació destinada als amics de la Naturalesa, 4: 92-94; 5: 106-108; 6: 120122; 7: 137-142; 8: 164-165; se’n va fer una tirada apart de 15 pàgines amb peu d’impremta d’Altés i Alabart; inclou la bibliografia i la nòmina d’espècies dedicades. Arran del traspàs, Faura en trameté extractes a la Société Géologique de France (BullSGF, 20: 268-270); a la Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei (Atti, 72: 132-134); al Centre Excursionista de Catalunya (ButllCEC, 30: 103-109); a les revistes Ibérica (11,267: 140-143), Reseña Eclesiástica (11, 123-124: 124-130); al diari El Correo Catalán de 17/02/1919. Es basen en aquest escrit les necrologies signades per Vilaseca, Bataller, Marcer i Navàs que aparegueren en diversos mitjans. 75 Vilaseca i Faura: “El Dr. En Jaume Almera i Comas, pvre.” ButllICHN, 2(3-4): 57-80.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 112
112 FAURA, CONSULTOR DE LA MANCOMUNITAT (1915-1922) Informe previ sobre les comarques artesianes de Catalunya (juliol de 1915) A les poques setmanes d’assumir la direcció tècnica del Servei del Mapa, havent publicat un article sobre les comarques artesianes de Catalunya,76 Faura fou comissionat el 2 de febrer per la Presidència de la Mancomunitat per tal de determinar quines comarques presentaven les condicions adients per a fer-hi perforacions artesianes, fixant les diferents seccions estratigràfiques de cadascuna, l’espessor de les capes a travessar i les profunditats aproximades a perforar. Es pretenia evitar les despeses inútils dels particulars que cercaven aigües ascendents en paratges sense possibilitat de donar-ne. 77 El primer de juliol de 1915 emeté un informe previ, en el qual enumerà set conques probablement artesianes: Pla del Llobregat-Baix Besòs, l’Alt Empordà, la Selva, el Vallès, el Camp de Tarragona, el Delta de l’Ebre i el Pla d’Urgell. Proposà fer l’estudi de cada conca, del que resultaria una memòria acompanyada d’un plànol i de seccions estratigràfiques; acabats els treballs informaria sobre els sistemes més apropiats de perforació, atenent a la naturalesa del terreny de les comarques estudiades.78 Immediatament, el Consell Permanent entengué la conveniència d’encetar l’estudi detallat de dues de les probables conques assenyalades: el camp de Tarragona i l’Alt Empordà, encomanant a Faura els estudis, així com d’informar sobre els sistemes més apropiats de perforació, amb un pressupost de 2.500 pessetes; se li lliuraren aleshores 1.500 pessetes a justificar.79
Fig. 5. Faura, 1915: Mapa hidrogeològic de l’Alt Empordà a l’escala 1:25.000. (Fotografia reproduïda amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona). Fig. 5. Faura, 1915: Hidrogeological map of the Alt Empordà at a 1:25.000 scale. (Courtesy of Geological Museum of the Seminary of Barcelona). 76 Faura, 1914: “Comarques artesianes de Catalunya” La Veu de Catalunya, 8/05/1914. Prèviament havia
informat sobre sengles fenòmens d’artesianisme al Vendrell i a Guissona: “Informació per a fer un pou artesià al Pla de Mar del Vendrell (mecanoscrit 3 p, 18/08/1910; MGSB, Fons Faura) i “Un pou artesiá natural á Guisona (província de Lleyda)”, ButllICHN, 12 (4): 61-64. 77 Mancomunitat de Catalunya, 12/1915: Llibre de deliberacions, I (1913-1915), pp. 223-224. En L’obra realitzada, II, p. 210-216, es diu que el Consell ho acordà en sessió de 22/06/1915. 78 Faura, 1/07/1015: Informació sobre les conques artesianes de Catalunya. Mecanoscrit 5 p; AHDB, lligall 3219, i MGSB, Fons Faura). 79 Escrits del Secretari de la Mancomunitat, 26/07/1915 (AHDB, lligall 3219).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 113
113 Estudis a l’Alt Empordà (1915-16) El 28/07/1915 Faura i l’ajudant Bataller començaren els treballs de camp, amb centre a Figueres, els quals duraren fins al 17 d’agost. Seguidament es va dibuixar un mapa geològic-hidrogràfic a escala 1/25.000, preparat pels delineants de la Mancomunitat, en el que s’assenyalava la zona favorable (Fig. 5). El mapa s’acabà a primers d’octubre i fou lliurat al President el dia 5.80 En un mapa detallat a l’escala de 1:25.000 [...] hi ha les limitacions de tots els terrenys que integren el sol empordanès; les zones de les filtracions de les aigües fluvials dels rius Muga, Manol i Fluvià; les altituds dels paratges interessants per a les anivellacions piezomètriques; el gran golf de l’Empordà en els temps pliocènics està perfectament limitat, com també la conca probablement artesiana, la qual té una estensió d’uns 200 km2. ([Faura]: “Comarques artesianes de Catalunya: L’Empordà”. La Veu de Catalunya, 8/05/1916).
Després de dues expedicions més –del 7 al 10 d’octubre i del 14 al 15 de novembre–, Faura emeté un segon informe, que fou pres en consideració pel Consell Permanent el 23 de desembre.81 Entengué aleshores la Mancomunitat que havia de disposar d’una màquina perforadora apta per a tota classe de terrenys i profunditats i que permetés estudiar les capes travessades; a l’efecte acordà encomanar a l’enginyer major Sr. Turell que estudiés la possible adaptació del tren de sonda que la Secció d’Obres Públiques tenia destinat a la construcció de fonaments de ponts.82 També s’ordenà adquirir els aparells necessaris per tal d’organitzar un tren de perforació. 83 Entre l’abril i el maig de 1916, Faura va conferenciar dues vegades sobre aigües subterrànies a la Cambra Agrícola de l’Empordà de Figueres. En un article publicat a La Veu exposà la conveniència de fer un nou assaig i que es construïssin tres perforacions en disposició triangular a prop dels extrems de la zona teòricament artesiana: Vilabertran, St. Pere Pescador i Castelló d’Empúries. La Mancomunitat es faria càrrec d’aquestes tres primeres perforacions, les quals es practicarien en les finques dels propietaris que oferissin millors disposicions: 84 Dels resultats que s’obtinguin [...] poden ferse totes aquelles perforacions artesianes per a regar extenses superficies de terra, finques de particulars, i també per als serveis de les poblacions; per a les quals empreses la Mancomunitat està disposada a prestar-hi son apoi, previs contractes especials per a cada cas particular (La Veu de Catalunya, 8/05/1916).
Faura marcà els tres emplaçaments i va redactar un esborrany de concurs per a les obres de perforació. El concurs es va publicar a la premsa i s’hi varen presentar quatre ofertes de finques: el Mas Climent, els Fangassos, Paulí Geli, i una altra finca a 80
D’aquest mapa, que no es va publicar, ens n’ha arribat una fotografia del manuscrit, que es conserva al Fons Faura. És en blanc i negre, està emmarcada en cartró negre i porta una anotació manuscrita: Regalat per l’autor M. Marià Faura y Sans a L. M. Vidal. 81 Faura, 30/11/1915: II. Comarques artesianes de Catalunya. Informació sobre els sistemes de perforació artesians nacionals i estrangers i el més apropiat pels terrenys que s’atravessarien en l’Ampurdá (mecanoscrit 20 p). AHDB, lligall 3219; també al Fons Faura (MGSB). 82 Escrit del Secretari del Consell de 30/12/1915. AHDB, lligall 3219. 83 Mancomunitat de Catalunya: Llibre de deliberacions, I (1913-15). p. 223-224. 84 La Vanguardia del 21/05/1916 precisa les zones: entre el Rec Sirvent i Sant Pere Pescador; Castelló, a la dreta de la Muga, aigües avall; i voltants del Pla de les Aigüetes, prop de Vilabertran. Els propietaris o municipis havien d’oferir compromís de cessió de terrenys, d’abonar un tant per cent de les despeses o bé un fix sobre perforació i entubació, i un tant en funció del cabal obtingut.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 114
114 prop de Vilabertran.85 Després d’un reconeixement sobre el terreny (12-14 de setembre), acompanyat del topògraf Josep Fort i de l’ajudant Lluís Guitart per tal de fixar els punts assenyalats i l’alçada del terreny sobre el mar –i del treball dels topògrafs, que s’allargà fins al dia 19–, Faura informà sobre les propostes presentades pels propietaris.86 L’informe passà al Consell, que en sessió de 21 de setembre acordà encomanar el dictamen i proposta d’acord a l’enginyer Sr. Turell. El 18 d’octubre el Consell acordà acceptar les proposicions de Dª. Lluïsa Climent de Fages i D. Josep Fàbrega i Madó. A partir d’aquí començaren uns laboriosos tràmits burocràtics que endarreririen la construcció del pou uns cinc anys. Reconeixement del Camp de Tarragona (setembre de 1915) Mentrestant, entre el 8 i el 20 de setembre de 1915, Faura i el seu ajudant havien reconegut el Camp de Tarragona, juntament amb Salvador Vilaseca:87 La seva visita obeí a haver de fer, subvencionat per la Mancomunitat de Catalunya, un estudi sobre’l caudal d’aigües soterranies del nostre Camp seguint els límits del cuaternari del mateix [...] amb el nostre consoci en S. Vilaseca, va realitzar una excursió ab l’itinerari següent: Maspujols (visita a la mina d’aquesta vila), pedreres de granet de l’Aleixar, Borjas, estany de Riudecanyes, Botarell, Montbrió i Riudoms. El tercer dia, acompanyat per l’arquitecte municipal senyor Pere Caselles i Tarrats, va fer una visita als pous de Casa la Caritat (Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus, 6-7 [setembreoctubre de 1915], p. 91).
Manifestà Faura que havia començat els treballs de camp per a la confecció del mapa geològic de Tarragona.88 El 16 de novembre va fer-hi una nova expedició per tal de comprovar dades altimètriques i es varen prendre 16 mostres d’aigua que analitzà Francesc Novellas. No obstant, potser per falta de perspectives d’èxit, s’abandonà aquest estudi sense haver emès cap informe. Esllavissada de Guimerà (abril de 1916) A començaments de 1916 Faura fou cridat per tal d’esbrinar les causes de l’esfondrament del poble de Guimerà: una esllavissada produïda a causa de les pluges que afectà 50 cases entre gener i març. El 3 d’abril Faura i l’arquitecte Ignasi Villalonga 85
El cap del despatx de mines de Barcelona i Girona, Francesc Fontrodona, s’assabentà d’aquesta manera de les intencions de la Mancomunitat, i va demanar els estudis geològics que servien de base; la Diputació va accedir-hi. (Fontrodona: Ofici de 1/06/1916 al President; AHDB, lligall 3219). 86 Faura, 19/09/1916: Exposició de les condicions naturals de les finques ofertes a la Mancomunitat de Catalunya, en l’Empordà, per a practicar-hi les perforacions de prova. Mecanoscrit 6 p (AHDB, lligall 3219; publicat a: Resposta del Consell Permanent a l’Assemblea, Nov. 1916). Fou necessari un informe complementari sobre una de les finques: Faura, 27/09/1916: Exposició sobre la nova finca dels Fangassos (mecanoscrit 2 p, AHDB, lligall 3219). 87 D’aquesta estada al camp en resultà la troballa de fauna pliocènica a Montroig, que Faura va comunicar a la Española de Historia Natural (BolRSEHN, 15, p. 426), comunicació que va sortir publicada sense la seva signatura: García del Cid, F., 1916: “Hallazgo de formaciones lacustres pliocénicas en Montroig (prov. de Tarragona)”, BolRSEHN, 16: 105-107. 88 La Veu de Catalunya, 7/10/1915.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 115
115 hi varen anar per fer el reconeixement; conclogueren que el perill continuava i que el poble s’havia d’evacuar parcialment. Hi ha un informe de 4 d’abril i un dictamen de 26 de setembre, aquest signat conjuntament amb Villalonga.89 Per les despeses rebé el 7/04/16 la quantitat de 119,85 pessetes. Reconeixement hidrogeològic del Pla d’Urgell (maig-octubre de 1916) Pels volts de maig de 1916, l’entitat “Canal d’Urgell” de Mollerussa, reiterant una antiga sol·licitud de començaments de 1915 del sindicat general de regs del Canal d’Urgell, acordà dirigir-se a la Mancomunitat sol·licitant s’hi fessin perforacions artesianes, tot i oferint terrenys i personal per als estudis. La Mancomunitat li comunicà el 17 de maig que el Consell atendria la petició. S’acordà demanar a Faura l’estudi detallat de la presumpta conca artesiana, avançant-li 2.000 pessetes per atendre les despeses. Se li posà a disposició un automòbil per a fer en tres dies el que abans hauria necessitat un mes. Amb el seu ajudant, el Sr. Imbert (alumne de l’escola d’Agricultura), recorregué la comarca entre el Montsec i les Muntanyes de Prades i pujà Ribagorçana amunt entre el 3 i 6 d’octubre. Segons un article de premsa, el Dr. Faura ajudat dels Srs. Mir no’s cansa de pendre altituts ab un magnífic baròmetre aneroide, orientacions ab la brújola, fotografies i quan la llum no ho permet, dibuixos i croquis dels estrats.90 Després, d’Alfarràs va passar a la conca de Cinca, a Tamarit, Fonz, Estadilla i Estada. No consta, però, que arribés a posar per escrit els resultats d’aquesta exploració. Justificació de despeses (1915-1916) Les despeses justificades a la Mancomunitat pels treballs de 1915 sumaren 3.645,50 ptes, de les quals 1.410 en concepte d’honoraris i 2.235,50 de despeses de viatge; consten com a rebudes el 10/06/16;91 les de 1916 pujaren a 2.000 pessetes, entre les d’expedició (1.230) i les d’estudi i laboratori (770).92
89
Faura: 4/04/1916. Informació sobre les causes que han motivat l’enrunament d’una bona part del poble de Guimerà, provincia de Lleida; Faura i Villalonga, 26/09/1916: Dictamen sobre les causes que han motivat l’enrunament de bona part del poble de Guimerà, provincia de Lleida. (MGSB, Fons Faura). El primer es va publicar anònimament: “Esfondrament d’una bona part del poble de Guimerà, a la província de Lleyda”, La Ilustració Catalana 14(672) de 23 d’abril 1916. No s’ha localitzat l’expedient d’aquest cas a l’Arxiu de la Diputació. 90 “Pous artesians a l’Urgell”. Article signat “M” a El ideal, diario republicano, 8/10/1916. 91 Faura, [31/12/1915]: Mancomunidad de Cataluña. Cuenta de ingresos y gastos de los estudios de dos de las probables cuencas artesianas en las provincias de Tarragona y Gerona durante el año 1915. Mecanoscrit 10 p, AHDB, lligall 3219). 92 Faura, 31/12/1916: Mancomunidad de Cataluña. Cuenta de ingresos y gastos de los estudios de tres de las probables cuencas artesianas en las provincias de Tarragona, Gerona y Lerida durante el año 1916. Mecanoscrit 5 p. (AHDB, lligall 3219). Faura facturà en el primer justificant uns honoraris de 20 a 25 pessetes; concepte que en el segon apareix com a “despeses d’estudi”.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 116
116 Treballs de 1918 En una nota de despeses signada el 31/12/1918 consta una anada al Pla d’Urgell (baixa conca del Segre) entre el 11 i 14 d’abril, i el maig la presentació d’un plànol general de totes les comarques artesianes de Catalunya amb llur delimitació teòrica;93 una informació sobre les condicions naturals de les aigües subterrànies de la rodalia de Manresa (31 de juliol), i tres expedicions de dos dies al camp de Tarragona. Amb això justificà Faura 1.000 pessetes rebudes a compte el 8 de juny. Projecte d’estudi del Baix Empordà (1919) El 5 de març de 1919 el Secretari del Consell va fer constar que els sindicats de la Bisbal, Pals i Torroella havien instat la Mancomunitat a ocupar-se de l’estudi de les aigües d’aquella comarca, i en la reunió del 27/2 el Consell resolgué encomanar-lo a Faura. En un ofici de 15 de juny, Faura diu que en finir les classes realitzaren les expedicions i demanà un avenç de 1.500 pts, cosa que fou aprovada. Arran d’un recorregut que va fer acompanyat dels Srs. Ferrer, Rossich i altres representants sindicals, recomanà fer un alguns assaigs en els claps quaternaris fins arribar al contacte amb l’Eocè –esperava trobar aigua en el contacte–, així com un sondeig per tal de travessar el Terciari calcari, ja que suposava que entre el Mesozoic i el Paleozoic hi hauria un mantell d’aigua subterrània amb la càrrega hidràulica del Portell del Congost. Pel que fa al pou brollador de Palau Sator, l’atribuí a les aigües dels mantells superficials.94 El setembre presentà una nova versió de l’informe general de 1915 a la nova Mancomunitat,95 i l’11 d’octubre de 1920 avançà resultats: Les impressions primerenques ens han confirmat esser el subsol d’una constitució estructural totalment diferent del Alt Empordà; no obstant, presenta claps aïllats en els que será convenient practicar algun assaig fins a una profunditat de uns 60 metres pera arribar als estrats eocènics que se soterran en direcció contrària a la del curs del baix Ter; i en el cas de volguerse atravessar aquella formació geològica terciaria deuria profundisarse a mes de 300 metres en una roca caliç-margosa compacta. (Faura: Carta al President de la Mancomunitat, 11/10/1920; AHDB, lligall 3219).
No obstant, atesa la manca de cartografia topogràfica, demanà l’aixecament cartogràfic dels cursos del Daró i del Ter a l’escala 1:25.000, per tal d’acabar el mapa que havia començat a preparar; per a la qual cosa sol·licità la quantitat de 4.000 pessetes. Es resolgué encarregar-lo a la oficina del Mapa Geogràfic (20 d’octubre): Encarregar a l’Oficina del Mapa geogràfic de Catalunya que procedeixi a l’aixecament del plànol topogràfic de la part del Baix Empordà que pugui ésser convenient al Prof. Rnd. Dr. Marian Faura i Sans, per a l’estudi de les aigües subterrànies de la dita regió que li fou encomanat pel Consell Permanent, i al Sr. Enginyer Cap del Servei d’Obres Hidràuliques, que en son dia ordeni formar el perfil de les cotes del susdit planol que desitgi l’esmentat professor, assabentant a aquest del present acord com a resolució de la seva comunicació del 11 del mes que som. (Crònica oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 1(1), p. 20).
Seguidament cursà dues demandes, una de 1.000 pessetes i una altra de 543; aquesta fou aprovada pel Consell l’11 de desembre.96 93 Un croquis general d’aquest estil es publicà a la revista Agricultura nº 1(16) de 1918. 94 Faura, 5/03/1920: “Hidrologia fluvial i subterrània del Baix Empordà” Agricultura, 4(5): 91-96 (1920). 95 Faura, [setembre de 1919]: Aigües subterrànies. Comarques artesianes de Catalunya. Mecanoscrit 10 p
(AHDB, lligall 3219). AHDB, lligall 3219.
96
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 117
117 Projectes per al 1920 Una publicació oficial de la Mancomunitat del mes de desembre de 1919 estableix que Faura hauria de continuar l’estudi de les comarques hidrològiques de Catalunya, i assenyalament dels punts més adequats per a efectuar-hi treballs d’investigació, com a base científica indispensable per a realitzar, on els dits estudis aconsellin, les obres de perforació de pous artesians, galeries i tots altres treballs d’aflorament que siguin de reconegut interès general, o bé auxiliar les corporacions, entitats o particulars que intentin o emprenguin aquelles obres per llur compte, sempre que ofereixin probabilitats d’èxit i mitjançant les condicions que es fixin (“Aprofitament d’aigües subterrànies”, dins L’obra a fer, p. 148)
El mateix volum reconeix la necessitat de consignar en el Pressupost extraordinari una partida d’obres per 200.000 pessetes, més una altra per a l’adquisició d’un tren de sondeig per a tota mena de treballs subterranis per valor de 351.000 pessetes; ambdues a càrrec del nou Emprèstit de 1.751.000 pessetes. Per tal d’esmerçar la suma de 100.000 pessetes consignada en el pressupost ordinari mancomunal per a l’any 1920-21 en el capítol d’Obres Hidràuliques, calia convocar un concurs semblant al de 1912, amb les modificacions necessàries per tal d’assolir el màxim rendiment possible. A l’efecte la secció administrativa proposà comunicar a l’Enginyer-Director del Servei d’Obres Públiques, al Director del Departament d’Agricultura i al Professor Faura i Sans, encarregat dels pous artesians, les bases per al concurs d’obres de regadiu aprovades el 30 de setembre de 1915 per a que informessin dintre de la seva respectiva esfera. Faura trobà acceptables les bases, però instà l’Assemblea per a que fos ampliada l’aplicació als serveis de captació d’aigües potables per a les poblacions, fossin administrades pels municipis o bé per juntes d’aigües locals.97 En sessió 11/12/1920 el Consell encarregà a Faura que mitjançant el pagament de les dietes i despeses del recorregut estudiés la recerca d’aigües per a augmentar el cabal que posseia la Junta administrativa del Rec del Vendrell.98 No ens consta, però, si es va arribar a fer. Perforació del sondeig de Mas Climent (1921-1922) El començament de la perforació indicada per Faura es va ajornar per una sèrie de circumstàncies: es varen haver de convocar 3 concursos entre març de 1918 i març de 1920; els dos primers quedaren deserts i el tercer no va prosperar per incompliment de la casa guanyadora (Albert i Ricard Carsí). Seguidament el Consell Permanent acordà realitzar les obres per Administració (31/12/1920) i signà un contracte de lloguer de la maquinaria, perforador i maquinista inclosos, amb la casa Figuerola de València. El tren de perforació fou facturat el 21 d’abril i el perforador es presentà el 13 de maig. El sondeig començà el 25; s’hagué de parar entre el 9 i el 15 d’agost per ruptura del cable.99 El 27 de maig de 1921 Faura demanà un avenç de 1.500 pessetes per tal d’estudiar les mostres de terra i aigua de la perforació, cosa que es va fer amb càrrec a la partida 97
Dictamen del cap de la Secció Segona, 1/06/1920 (AHDB, lligall 3219), i resposta de Faura de 15 de Juliol al Sr. Collado, Cap Director d’Administració de la Mancomunitat. 98 COMC, 1(3), acords del Consell Permanent. 99 Compte, R., 4/10/1921: [Informe sobre l’estat del sondeig de Mas Climent]. Mecanoscrit 2 p, AHDB.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 118
118 343, i una altra de 2.000 el mes de novembre.100 El 30 de setembre va justificar les 1.500 pessetes rebudes en un document informatiu del desenvolupament dels estudis: el 6 d’abril anà amb l’enginyer Ramon Compte a marcar el sondeig; el 30 de maig a donar instruccions al constructor; entre juny i setembre va fer set viatges a l’obra.101 El 3 d’octubre la profunditat era de 170 m, resultant un avenç mitjà diari de 1,40 m; fins aleshores havia costat 15.096,25 ptes en material i transport, 10.076,25 en jornals i 6.150 pel lloguer de la perforadora. Com que s’havia d’arribar als 250 m segons el dictamen de Faura, es preveien unes despeses addicionals de 11.000 pessetes de material i 6.000 de jornals, segons informà l’enginyer al Consell el 3 d’octubre. 102 En la nota de despeses consten tres expedicions mensuals durant els mesos d’octubre, novembre i desembre; el dibuix de la secció del pou i confecció dels perfils estratigràfics de l’Empordà es varen fer la segona quinzena de desembre. Al mes de març va fer dues expedicions més a l’obra. 103 En donar per acabada la perforació a mitjan març de 1922, s’observà que hi havia artesianisme, però que donava un cabal molt petit: Els terrenys atravessats han resultat perteneixents a les formacions geológiques anunciades en la nostra informació de novembre de 1915, aixó és: el quaternari en els 4 primers metres i després el pliocènic fins els 233 metres. En aquesta profunditat s’hi ha arribat mitjançant el sistema de percusió, amb injecció d’aigua. Des dels 233 metres als 237 que és la profunditat actual, s’hi ha atravessat després d’una capa lignitífera, una roca compacta metamórfica, semblant a la que apareix a l’exterior a Vilajuiga; constituint la solera impermeable de la formació terciària, i en la que no deu continuar-s’hi el sondeix. Són deu els mantells acuífers descoberts; essent les aigües sobreixidores a l’exterior, en la cota de 3,68 metres sobre el nivell del mar, ja des dels 104 metres de profunditat, i les darrerament sorpreses pugen a 0,90 metres per damunt del sòl. No obstant el caudal és escàs, per no haver-se atravessat una notable alternància d’elements, car sempre s’han trobat capes argiloses i margoses amb sorres finíssimes, poc permeables, essent el rendiment de quiscuna d’elles de 3 a 6 litres per minut. La qualitat de les aigües ha millorat progressivament a profunditat. (Faura: carta de 14/03/1922, AHDB, lligall 3219)
Faura proposà netejar la zona de contacte per injecció d’aire. El 13 de desembre es va aforar el pou, resultant un cabal d’1,60 litres per minut.104 Atès que un segon aforament donà 1,775 l/min, la Mancomunitat declarà que no procedia imposar cap cànon per l’ús de l’aigua a la Sra. Lluïsa Climent, entrant els propietaris en el ple domini de les obres que constituïen la perforació i de les aigües que en brollessin. 105 Liquidació i noves propostes (1923) El 21 de febrer el Consell, a proposta de l’Interventor General, aprovà les liquidacions de despeses de 1918 i de 1921-22. Faura, en carta al Sr. Collado recomanà fer alguna de les altres dues perforacions indicades a l’Empordà, i indicà que interessaria reconèixer la comarca del Baix Ebre.106 100 101
Ofici de 27/05/1921 i informe del director d’Hisenda de 1/12/1921 (AHDB, lligall 3219). Faura, 30/09/1921: Liquidació de les despeses fetes en l’estiu de la primera perforació d’assaig, practicada en el Mas Climent, Terme de Castelló, en la conca artesiana del Empordà, fins al 30 de setembre de 1921. Mecanoscrit 3 p, AHDB, lligall 3219. 102 Compte, R, op. cit. 103 Faura, 31/03/1922: Despeses fetes amb motiu de la primera perforació d’assaigs, practicada en el Mas Climent, terme de Castelló, en la comarca artesiana de l’Empordà, durant el segon semestre de l’any econòmic de 1921 a 1922. Mecanoscrit 2 p, AHDB, lligall 3219. 104 Acta signada per l’enginyer Frederic Segarra i pel propietari Ignasi Fages (AHDB, lligall 3219). 105 Dictamen de 23/10/1923, AHDB, lligall 3219. La columna del sondeig es va publicar a Faura, 1923: “Perforacions artesianes”, dins: Mancomunitat de Catalunya: l’obra realitzada, pp. 210-216. 106 Faura: carta a L. Collado, 28/06/1923, AHDB.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 119
119 EL SERVEI DEL MAPA GEOLÒGIC DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1915-1917) Preliminars (1911-1914) Des de la seva creació l’any 1911, la Secció de Ciències de l’Institut es començà a interessar per la publicació dels treballs del Dr. Almera en versió catalana. Dos anys després s’examinà la possibilitat d’incloure dits treballs en la sèrie Arxius o bé publicar-los en fascicles apart, a la manera de la memòria geològica del mapa de Sant Julià de Vilatorta, acordant-se aquesta darrera solució. En la sessió de 17/01/1913, Bofill i Pichot donà compte a la Secció de les gestions fetes per tal de portar a l’IEC els treballs del Mapa Geològic (Aragonès, 2005). Els projectes de publicació no varen tirar endavant: tan sols es va fer una edició catalana dels fulls V i VI, coincidint amb l’inici dels treballs del Mapa Geogràfic de Catalunya. Traspàs del Mapa Geològic (gener de 1915) Arran de l’escrit que el Dr. Almera va adreçar al President de la Diputació (4/11/1914) renunciant a continuar la seva obra cartogràfica, proposant el Dr. Faura com a continuador i oferint-se ell mateix a catalogar i instal·lar les col·leccions, la Diputació proposà a l’Institut d’Estudis Catalans la inspecció del Mapa Geològic i Topogràfic provincial a l’escala 1:40.000 i la instal·lació d’un Museu Geològic.107 La qüestió la va examinar el dia 11 de novembre la Secció de Ciències, i el 18 el Secretari de l’Institut comunicà haver-se entrevistat amb els presidents de la Diputació i de la Comissió d’Instrucció Pública per tal d’assabentar-se de la disponibilitat econòmica. En vista de les explicacions donades, l’Institut va acordar fer-se càrrec d’ambdós projectes, i el 16 de desembre acordà confiar a Faura la direcció tècnica del Mapa,108 cosa que aquest va acceptar en un escrit al Secretari de l’Institut, Eugeni d’Ors, oferint-se com a ... fidel intèrpret continuador d’aquella magna obra que tant dignifica a l’Excma. Diputació de Barcelona que l’emprengué, i que per sa meritòria constància ara proposa sa continuació, després d’haver-hi esmersat la major part de la vida l’infatigable i eminent geòleg que l’inicià, servint sempre als interesssos del país i d’un modo molt especial al millorament de l’Agricultura catalana [...] concretaré la marxa que em proposo seguir, tant en lo general o de conjunt, com en lo que’s refereix a la fulla en que nosaltres inaugurariem les tasques; clàusules que son pur reflexe de les condicions amb què ha seguit operant el Dr. Almera fins al present”. (Faura, carta a E. d’Ors, 11/01/1915. Arxiu IEC, expedient dels mapes geològic i geogràfic).
El 5 de gener –dos dies abans que Prat de la Riba encomanés a Josep de Rivera la formació d’un nou mapa geogràfic de Catalunya–, la Secció de Ciències acordà procedir a l’organització del Servei del Mapa Geològic; cosa que el dia 10 delegà en la persona de J. M. Bofill i Pichot. 107
Prèviament, la Diputació havia creat el mes de setembre un Servei del Mapa Geogràfic i convocat la plaça de director, que va guanyar Josep de Rivera, amb el treball Apuntes sobre un anteproyecto del plan de trabajos para la ejecucion y publicacion de un mapa o carta corogràfica de Cataluña, empleando los elementos de construccion cartográficos, geodésicos y topográficos realizados hasta el dia (Mecanoscrit 13 pp, ACC). Entre els aspirants hi havia Eduard Brossa, qui presentà com a mèrit les seves publicacions cartogràfiques (Arxiu de l’IEC, expedient dels mapes geològic i geogràfic). 108 Actes de la Secció de Ciències, 11 i 18/11 i 16/12/1914.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 120
120 Proposta d’organització La proposta de Faura, presentada el dia 11, preveia la perfecta continuïtat en la forma de treballar d’Almera a escala 1:20.000, tant en els honoraris a percebre (15-20 ptes/dia per al geòleg; 10 per al topògraf i 5 per al recol·lector i entre 5 i 10 per als treballs de laboratori) com en l’assistència a les reunions anuals de la Société Géologique de France i als Congressos Internacionals de Geologia. Els comptes es passarien mensualment, i al cap de l’any es faria la liquidació general. La Diputació assumiria les despeses de gravat i estampació del mapa. El material recollit es lliuraria a la Diputació, sempre que hi hagués un lloc a propòsit per posar-lo a disposició del públic, i a l’efecte es proposava un dels pavellons no utilitzats de l’antiga fàbrica Batlló, on s’havia instal·lat l’Escola d’Agricultura: En el mateix pabelló s’hi instal·laria el Museu geológic que portaría el nom d’‘Almera’ per haver sigut un dels primers geòlocs catalans, qui s’ha distingit per una abundó de treballs d’investigació científica referents a aquesta ciencia, i tota vegada que’ll mateix s’ha ofert a trasladar i ordenar ses col·leccions particulars, en el jorn que tinguém un lloc destinat a Museu; i aixis les oficines del Mapa geològic actuaríen a alguna dependencia del mateix Museu, amb personal competent per a l’ordenació, conservació i catalogació dels exemplars que hi figuressin. (Faura, [11/01/1915]: Plan general de l’organització per a la continuació del Mapa Geològic de la Provincia de Barcelona subvencionat per l’Excma. Diputació provincial. Mecanoscrit 5 p, no signat ni datat. Arxiu de la Junta de Ciències, Exped. 1179).
En les sessions de 3 i 10 de febrer la Secció de Ciències examinà la qüestió i s’encarregà als Srs. Bofill i d’Ors la redacció de les bases definitives del conveni amb la Diputació. El dia 24 s’aprovaren els termes en què convenia contestar l’encàrrec de la Diputació; cosa que es va fer el primer de març. El 19 d’abril, la Diputació informà l’Institut que, a conseqüència de la mort de Llorenç Tomàs, que havia estat l’encarregat de formar el Museu Geològic instal·lat al Laboratori d’Estudis Superiors de Química, aquell servei havia passat a ésser un annex de l’encarregat de la confecció del mapa geològic. A finals de juny, Bofill i el Secretari s’entrevistaren per separat amb Faura, qui es manifestà interessat en començar els treballs i en la transferència a l’Institut de la consignació destinada al mapa. Finalment, la Secció va decidir no organitzar durant aquell any el Servei: L’acord de l’Institut va ser el de no donar organització especial durant aquest any a l’empresa del Mapa Geològic, en vista de la impossibilitat d’atendre, amb la consignació establerta, un projecte com el presentat per V. De manera que mentres no vingui augment de subvenció, ens limitarem a fer que el tresorer posi a disposició de V. la suma que vagi rebent amb destí al Mapa. (Carta a Faura, 28/06/1915, AIEC, Exped. dels mapes geològic i geogràfic).
El 5 de juliol d’Ors informà la Secció de Ciències d’una nova entrevista amb Faura, qui tornà a plantejar la marxa a seguir. Bofill manifestà aleshores que, estudiada la qüestió i en vista que no semblava immediat obtenir nous subsidis, es podia adoptar el projecte, havent decidit la Secció donar a aquest treball la consideració d’encàrrec a preu fet, fixant un preu unitari mitjà per cada full, i retribuir-lo en el moment de l’edició. S’acordà adoptar aquest criteri per a la nova organització.109 109
Actes de la Secció de Ciències (AIEC).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 121
121 Topografia del full VI (maig de 1915- desembre 1916) El pla de Faura era començar per la delimitació del full VI (Regió sisena o del Vallés i Sant Llorenç del Munt), establir la xarxa de triangulació fonamental i passar després a detallar topogràfica i geològicament els contactes amb el fulls adjacents ja publicats. Es preveia acabar el full en tres anys. L’Institut ordenà començar els treballs de camp, limitant les despeses a les 2.000 pessetes que constaven en els pressupostos, atès que les 4.000 que la Diputació havia previst per a aquest any es dedicaren a finançar part dels deutes de topografia i impressió contrets pel Dr. Almera durant la publicació dels fulls IV i V. 110 Es va fer la triangulació i el 28 de juny es començà a aixecar el relleu del sector NE: Amb el senyor don Eduard Brossa, com a topògraf, senyalàrem la limitació corresponent a la fulla 6ª, establint-hi la xarxa de triangulació fundamental [...] Brossa ha fet diferentes excursions, començant a detallar topogràficament el contacte NE amb la fulla 5ª, en els termes municipals de Castelltersol, Riells del Fay, Sant Feliu de Codines, Bigues i Caldes de Montbuy, traient-ne notes parcials del relleu, a l’escala de 1/20.000 amb curves de nivell de 5 metres, que actualment està unificant. Geològicament, limitàrem en el 27 de juliol la formació triàssica, a Castellar del Vallès; havent descubert recentment un abundós jaciment fossilífer eocènic (Lutecià) a Castelltersol, i els fòssils trovats en l’exploració els tenim en estudi, pendents de classificació. (Faura: Carta a E. d’Ors, 4/09/1915, 111 AIEC, Expedient dels mapes geològic i topogràfic).
Del cost d’aquests treballs tan sols ens n’ha arribat una factura de Brossa corresponent al quart trimestre, que es va carregar al pressupost de l’any vinent: 400 pessetes. Es preveia cartografiar la geologia del sector tant aviat Brossa en lliurés la base topogràfica. L’any vinent, Brossa deixà ultimada gairebé tota la zona oriental del full en tres lliuraments parcials: el primer, d’uns 35 km2, entre la carretera Caldes-Granollers i St Miquel del Fai; el segon, de 42 km2 entre Bertí i Castellterçol; i el tercer d’uns 40 km2 corresponia a l’angle SE, entre els fulls primer i cinquè per la zona de Parets, Montcada, Mollet i Sant Fost. Se’n tragueren calcs per a dibuixar-hi la geologia.112 Importaren aquests treballs la quantitat de 3.337 pessetes en dues factures: una de 15 de setembre pels treballs del sector NE (1.806 pessetes) i una altra de 31 de desembre pels del sector SE (1.531 ptes). Brossa i el seu fill Joan, que l’acompanyava sempre (a 7,50 pessetes de jornal), varen fer 47 sortides, essent els mesos de juny i juliol els de més activitat, amb 10 dies de campanya. 110
La liquidació es va fer amb força retard, atès que fins a finals de 1918 no se li indicà a Almera que trametés els comptes a la Diputació. 111 En aquesta carta, Faura recorda la qüestió del Museu Geològic de Catalunya, atès que el material de fòssils i roques amb les corresponents preparacions microgràfiques no parava d’augmentar. Una publicació oficial assegura que s’estava estudiant la formació del Museu Geològic de Catalunya, en el qual han de col·leccionar-se els tresors naturals, minerals, roques i fòssils que es recullin a les campanyes per a l’estudi del Mapa. (Guia de les Institucions científiques, Barcelona, Junta de Ciències 1916). 112 Faura, 31/12/1916: Fulla 6ª del mapa Geologic i Topografic de la provincia de Barcelona subvencionat per l’Excma. Diputació provincial. Any 1916. Memoria presentada, junt amb les despeses del Mapa, a la Secció de Ciències, el 7 de febrer de 1917. Mecanoscrit 5 fulls, Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, expedient del Mapa Geològic i Geogràfic. Els manuscrits dels dos primers mapes es conserven a la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 122
122 Geologia i paleontologia (1916) La llista de despeses ens revela les sortides de camp de Faura i el seu ajudant Bataller: Data
Destinació
5 i 6/03 Calders i Artés (Límit Eocè/Oligocè) 2/04 Riells del Fai (Jaciments amb Bulimus) 20/05 St Miquel del Fai (Límit dels terrenys eocènics) 27/05 St Feliu de Codines 4-5/09 Serra de Montlleó (Manresa) (Reconeixement del Ludià) 27-30/09 Talamanca, Navarcles, Sª Malvals (Estratigrafia) 31/12 31/12
Igualada (Fòssils eocènics) Altres
Viatge, dinar
Fonda Honoraris Ajudants
6,45 23,00 24,00
18,00 -
Ports
Total
40,00 20,00 20,00
5,00 5,00
2,25 -
64,45 50,25 49,00
6,50
-
20,00
-
4,50
31,00
18,50
-
40,00
-
-
58,50
84,30
45,15
80,00
41,00
5,00
255,45
16,00 Totals, pessetes 178,75
63,15
320,00 540,00
6,00 57,00
3,00 14,75
25,00 320,00 853,65
Taula 9. Despeses dels treballs de geologia realitzats durant 1916. Font: Faura, 31/12/1916: Cuenta de los gastos del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona, año 1916. (AIEC).
Les expedicions a la vall del Tenes tingueren per objecte estudiar el contacte entre el granit i el Trias. Però hi havia un important objectiu a resoldre: l’estratigrafia de l’Eocè marí. Faura confiava poder identificar-ne tots els pisos, a més del superior i l’inferior, que ja ho havien estat. Classificà els fòssils recollits en anteriors campanyes al terme de Castellterçol i dedicà diverses excursions a explorar altres jaciments fossilífers, no solament dins els límits del full (Soleia dels Condals a Manresa i rodalia de Riells del Fai), sinó que estengué les exploracions als fulls 7 i 8 i fins i tot a la conca de Tremp: a Salàs, on una fauna de briozous maestrichtiana anava acompanyada d’equínids i mol·luscs que estudiaren respectivament Lambert i Cottreau.113 L’especialista Ferdinand Canu estudiava des de feia algun temps els briozous fòssils de Catalunya; aquell any se li varen fer tres trameses de fòssils (29 d’abril, 29 de juny i 17 de juliol). Sota la signatura de Faura i Canu es va publicar una monografia que incorporà fotografies realitzades amb els aparells del laboratori de l’Escola d’Agricultura: Nous faisons connaître simplement les gisements fossilifères catalanes anciens ou nouveaux explorés pour preparer la feuille 6e. de la Carte géologique de la Catalogne. L’un de nous deux a pu recueillir un nombre suffissant d’exemplaires pour augmenter la faune bryozoaire de la Catalogne de depuis de quarante-cinq espèces. Nous avons découvert le nouveau genre Mesosecos; sept espèces nouvelles, Dydimosella acutirostris, Filisparsa propinqua, Hippodiplosia asaepta, Mesosecos simplex, Mucronella obesa, Onchyocella parvipora, Porella capitata, quelques faunes nouvelles à l’étude appartenant aux genres Heteropora, Eschara, Schizoporella, et une nouvelle varieté, de l’Eschara nodulifera Reuss (Var. Poroecia) Faura, M., & Canu, F., 1916: “Sur les bryozoaires des terrains fossiles de la Catalogne”. MemICHN, 2: 59-193.
Salvador Vilaseca i l’estratigrafia de les comarques tarragonines (1915-1920) L’estudiant reusenc Salvador Vilaseca Anguera no va pertànyer oficialment a l’equip del Mapa Geològic, hi col·laborà però amb treballs de gran vàlua que contribuïren 113 Els resultats d’aquest estudi els aprofitarà Faura anys a venir per a la guia de l’excursió C3 del XIV Congrés Internacional de Geologia, en la que inclogué una llista de briozous i l’estratigrafia de l’Eocè entre l’Ipresià i el Ludià.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 123
123 decisivament al coneixement estratigràfic del Paleozoic i Triàsic de les serralades que envolten el camp de Tarragona. La relació amb Faura s’estableix amb seguretat l’any 1915, moment en què Vilaseca comença a publicar notes sobre excursions geològiques i espeleològiques al butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus i que coincideix amb el viatge de Faura al Camp de Tarragona comissionat per la Mancomunitat. 114 L’any 1917 Vilaseca publicà un treball sobre el Paleozoic del Priorat que venia a revisar profundament la situació estratigràfica d’aquells materials, atribuïts per Mallada al Silurià i per Faura al Cambrià en base a l’existència de pistes de dubtós valor estratigràfic. Segons Vilaseca, atesa la presència d’Archaeopterix, Archaeocalamites i Equisetum, les grauvaques i pissarres paleozoiques havien de considerarse tournaisianes o dinantianes (Culm inferior).115 Unitat
Litologia
Carbonífer (Tournaisià)
Pissarres i grauwaques amb fòssils Pissarres i grauwaques fosques quiastolítiques Pissarres i grauwaques brunes micàferes, amb estaurolita i quiastolita Calcària griotte negrosa, sense fòssils
Devonià
Localitat Coll d’En Perelló, Castellrell, Almoster Salt, Puig d’en Cama, Sant Pere de la Selva N de Salt NW d’Almoster
Taula. 10. Estratigrafia del Paleozoic tarragoní, segons Vilaseca (Els terrenys paleozoics…, 1917)
Faura donà suport a l’autor d’aquest treball que revisava parcialment la seva tesi doctoral, i confirmà els resultats obtinguts per Vilaseca: La confirmació dels nostres treballs per eminents geòlegs catalans, especialment pel doctor M. Faura i Sans a quins savis consells i facilitats devem en gran part poder donar-los forma en aquestes planes, els hi proporcionen una nova i més gran valor ben fàcil de reconèixer. Ho devem remerciar –abans que tot– amb el testimoni de la nostra veneració més merescuda (Vilaseca, 1917, op cit.)
Més endavant (1919), Vilaseca caracteritzà el Silurià superior i el Dinantià inferior a Almoster, amb la qual cosa quedà configurada la estratigrafia d’aquell sector geològicament desconegut fins aleshores (Taula 11). Unitat Culm Gedinnià Tarannon Llandovery
Litologia i paleontologia Pissarres, grauwaques amb Nereites Calcàries griotte blavosa amb Encrinus Pissarres blanques o negres amb Monograptus priodon Pissarres blanquinoses amb M. Halli, M. Sedwigi i Climacograptus
Localitats Castellvell, Almoster, Cornudella, L’Espluga Almoster L’Espluga Almoster
Taula 11. Paleozoic de les muntanyes de Prades, segons Vilaseca, S., 1919: “Caracterització del Silúric Superior i Devònic inferior a Almoster (prov. de Tarragona)”. ButllICHN, 2(8-9): 172-176. 114 La relació entre Faura i Vilaseca podria ser anterior a aquest viatge: un article sobre les conques petrolíferes estudiades per Faura, publicat a El dia gráfico de 22/03/1914, porta la signatura S. V. 115 Vilaseca, S., 1917: “Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona”. Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus, 22-23, pp. 38-64. Se’n va fer una tirada apart impresa per Navàs amb data de 1918. Faura donà a conèixer aquest treball a la Secció Catalana de la Sociedad de Historia Natural el 29/11/1918. Coincidint amb la publicació al butlletí (1917), Faura va ésser nomenat soci honorari de l’Agrupació (Gómez Alba, 1995).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 124
124 En una visita conjunta al camp, Faura notà la discordança entre el Trias inferior i mitjà al Nord de Vilaplana, creient que podria fixar l’edad del granit sienític allí present. En una nota de 1917, Vilaseca referí al Virglorià les calcàries dolomítiques dels voltants de la Torre de Fontaubella i al Ladinià les fosilíferes de Mas Monet (Colldejou); el juliol de 1918 explorà ràpidament el clap de Mora d’Ebre i descobrí un nou jaciment fossilífer al NE de la Picosa, semblant al del Muschelkalk superior entre Mora i Corbera. 116 Gràcies a la revisió del les faunes que va fer Adolf Würm, Vilaseca redactà una excel·lent memòria sobre el Triàsic tarragoní, que la Junta de Ciències publicà el 1920, en la que exposa el caràcter especial del Trias català, diferent de l’alpí (oriental) i del germànic occidental, amb influències alternants d’ambdós (Taula 12). Aquesta memòria anava acompanyada d’un important mapa geològic a l’escala 1:200.000 (Fig. 6) que venia a actualitzar bona part del que Mallada havia dibuixat per a la Comisión del Mapa Geológico de España trenta anys abans. Fàcies
Estatge
Keuper
Norià Carnià
Muschelkalk
Ladinià (Tirolià)
Virglorià
Tarragona Calcàries dolomítiques i bretxes Margues, argiles gipsíferes i carnioles Calcàries dolomítiques amb M. goldfussi, etc. Capetes calcàries amb D. lommeli Calcàries pissarroses amb bivalves Calcària amb Protrachiceras, Chemnitzia, D. lommeli, etc Calcària de fucoides Argiles i guixos de colors
Olesa
Margues, guixos i carnioles; Carnioles irisades bauxita Capetes calcàries amb N. Calcàries de fucoides gregaria, Chemnitzia, etc. amb N. gregaria
Calcàries dolomítiques i de fucoides
Argiles, guixos, psammita roj a Calcària de fucoides Calcària de fucoides ? Capetes calcàries amb Gyroporella, Calcàries amb Myophoria i Lingula Myophoria, etc. Calcàries dolomítiques i de fucoides Argiles i guixos
Buntsandstein Werfenià
La Llacuna
Calcàries tabulars més o menys dolomítiques
Arenisca margosa amb guix Calcàries amb Myophoria i Lingula Calcària nodulosa i compacta amb Ceratites antecedens i Mentzelia mentzeli
Arenisca bigarrada Conglomerats
Taula 12. Estratigrafia del Trias tarragoní, segons Vilaseca, 1920: TrebMCNB, 8
Replantejament de la base topogràfica del full VI (octubre de 1916) El 25 d’octubre el Secretari de l’IEC donà compte d’una reunió celebrada el dia 13 entre el President Puig, el Director del Servei Geogràfic (Rivera), el del Servei Geològic (Faura) i el topògraf Brossa, constituïts en ponència per tal d’estudiar un 116
Vilaseca, S., 1917: “Exploració de la cova del Mas-Monet”. Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus, 22-33, p. 104-105. Id: notes de camp manuscrites (Museu Vilaseca de Reus).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 125
125 règim que, lligant ambdós serveis, estalviés la repetició de tasques. Es convingué proposar, com a primer pas, que l’IEC acordés que Rivera, paral·lelament als treballs topogràfics que practicava a la província de Tarragona, en comencés uns altres a la de Barcelona, sobre la qual havien de continuar els treballs del Mapa Geològic. L’oficina del Mapa Geogràfic lliuraria a Brossa, delineant del Geològic, un primer estat de la topografia (triangulació fonamental) sobre la qual, a escala més detallada, (1:20.000) començaria els treballs d’acord amb les instruccions de Faura.117 Després d’un detingut examen de la distribució de les fulles del Mapa geològic de la província de Barcelona i de les projectades per al mapa geogràfic, convinguerem en que podien perfectament encaixar les dugues, sens grans modificacions, essent totes elles d’una mida igual; i per cada una de les fulles del Mapa Geogràfic se’n publicaran dugues del Mapa Geològic, sempre iguals, de proporcions un xic més reduides que les publicades fins avui, aixó és de 69 cm d’alt x 52 cms. d’ample, lo que permetrà que en els marges laterals hi vagin gravades les seccions estructurals del terreny, i les descripcions de les formacions geològiques compreses en la fulla respectiva. La limitació dels meridians i paral·leles que deuràn fixar la limitació de les fulles seràn calculats i precisats per el Director del Servei del Mapa Geogràfic avans de procedir a la publicació de la fulla, per a que sigui possible l’encaixar i coincidir amb les immediates superiors i inferiors i les colaterals. (Faura, 31/12/1916: Full 6è del Mapa Geològic i Topogràfic; mec. 5p, AIEC).
S’acordà, a més, que les llibretes d’observacions i les pedres litogràfiques que haguessin servit per a les edicions de les seccions del mapa serien dipositades per a possibles consultes a les oficines del Mapa Geològic, –aleshores radicades a l’annex del Laboratori d’Estudis superiors de Química, on estaven instal·lades les col·leccions de pedres i fòssils–. I l’Institut prengué acord conforme amb la proposició de la ponència, segons consta en les Actes de la Secció.
Fig. 6. Vilaseca, 1920: Mapa geològic de la part central de la província de Tarragona a l’escala 1:200.000. Fig. 6. Vilaseca, 1920: Geological map of the central part of Tarragona province, at a 1:200.000 scale.
117
Actes de la Secció de Ciències. Les despeses de triangulació anirien a càrrec del Servei Geogràfic; Brossa ompliria la resta del mapa (orografia, hidrografia, pobles, cases, camins, etc), de vegades ajudat per un topògraf i utilitzant instruments de precisió de la classe de topografia de l’Escola Superior d’Agricultura (Faura, 7/03/1918: Mitjans amb que havem realitzat els treballs del Mapa geològic que’ns confià l’Institut d’Estudis Catalans pera continuar l’obra del Dr. D. Jaume Almera, de conformitat amb el projecte que presentàrem al gener de 1915, Mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 126
126 Un informe adreçat pel Director del Servei Geogràfic al President de la Diputació el 14 de desembre no podia ésser més demolidor amb la cartografia 1:40.000 tal com s’havia portat a terme fins aleshores: cap garantia de precisió, cap sistema de projecció; sense càlcul ni criteri fix de format; cap procediment planimètric regular. 118 Liquidació de les despeses (abril de 1917) L’11/10/1916 el Sr. Bofill i Pichot notificà a la Secció de Ciències haver examinat una sol·licitud del Dr. Almera i, d’acord amb el seu informe, s’acordà que totes les despeses del Mapa fossin subvencionades amb les quantitats que la Diputació disposés nominalment a l’efecte, i que en vista de les despeses extraordinàries de 1915 es gestionés de la Diputació l’augment d’aquelles consignacions en algun pressupost ulterior. 119 La llista de despeses es va trametre, acompanyada d’una memòria explicativa sobre la gestió del Mapa durant 1916, per indicació de la Diputació, a l’IEC, on la Secció de Ciències la va examinar el 7 de febrer. Pujava en total 4.640,65 pessetes, de les que la major part corresponien a despeses de topografia (3.737 pessetes, comptant les 400 pendents de l’any anterior). Les de geologia pujaren a 853,65 pessetes; les 50 restants foren per la construcció de 4 capses de fusta especials per a contenir preparacions microscòpiques 120 i per fer còpies de plànols. Atès que de la Diputació s’havien rebut tan sols 2.000 ptes, quedaren pendents 2.640,65 ptes per al pressupost de 1917.121 Bofill i Pichot, encarregat d’aprovar els comptes, diferí la seva decisió fins al 18 d’abril, quan comunicà que en vista de la decisió de l’Institut de no encarregar-se de l’organització del Servei davant la perspectiva que fos objecte d’una nova organització conjuntament amb la Junta de Ciències, era partidari de no prendre cap decisió sobre el tema, i així es va fer fins al 24 d’octubre de 1917, en que es va acordar traspassar el Mapa.122 118
Rivera, J. de, 14/12/1916: Breu report adreçat al Sr. President de la Diputació per el director del Servei sobre la necessitat i maneres d’intensificar els treballs de formació del mapa (mecanoscrit, AHDB, lligall 3725). 119 Actes de la Secció de Ciències; comunicació del Secretari al Dr. Almera, 12/10/1926. (AIEC, Secció de Ciencies, Exped. dels Mapes Geològic i Geogràfic). 120 Tres d’aquestes capses es conserven al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, donades no fa gaires anys per la direcció del Museu de Geologia de Barcelona. 121 Faura, 31/12/1916: Diputación provincial de Barcelona. Cuenta de los gastos del mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Año 1916. Mecanoscrit 8 fulls, amb factures annexes. (Arxiu de l’IEC, Exped. dels mapes Geològic i Geogràfic). 122 El Servei és esmentat per darrera vegada en les actes de la Secció de Ciències el 14 de novembre, dia en què Bofill, que formava part també de la Junta de Ciències, informà que aquesta no havia tractat de l’organització del Servei del Mapa Geològic. Tres anys després (21/01/1922) Pi Suñer deplorà que la Secció “hagi perdut aquella intervenció que, amb caràcter de direcció, inspecció i informació, havia arribat a exercir en altes esferes d’activitat científica com [...] El Mapa Geològic, Mapa Geogràfic, etc, creu esser convenient treballar per a que la Secció torni a tenir aquella intervenció”; però fins al maig de 1930 no es va fer cap actuació en aquest sentit.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 127
127 Projectes per a la cartografia geològica de Catalunya (1917) La Diputació havia aprovat un antic projecte de Rivera de formar ràpidament un Mapa Corogràfic de Catalunya a 1:200.000 en projecció Tissot que constaria de 14 fulls, una de les funcions del qual era servir de base a un mapa General Geològic de Catalunya que el Servei Geològic tractava de formar com un avenç del mapa 1:40.000 en fulls. 123 Un informe del mes de juny 124 esmenta, com a treballs que el Servei Geogràfic feia o havia de fer per al Servei del Mapa Geològic: V. Cartografia del Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:40.000 en projecció poliédrica i en 78 fulls, divisió projectada i calculada segons les indicacions del Servei Geològic. VI. Cartografia d’un mapa Geològic de conjunt a escala 1:200.000 que serviria d’avanç al treball anterior. VII. Formació d’un Mapa Geològic de Catalunya en relleu a gran escala de 1:25.000, que serviria per a ésser instal·lat en el Museu d’Història natural i per a donar millor idea dels perfils geològics.
El Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:40.000 representava l’extensió a tot el país de l’antic Mapa Geològic i Topogràfic de la Diputació, amb un format semblant al dels fulls ja publicats. En data 20 d’octubre, Rivera trameté a Faura el projecte, traçat sobre un mapa a escala 1:500.000 acompanyat de quadres numèrics; constava de 78 fulls limitats per arcs rectificats de meridià i paral·lel de 15 minuts sexagesimals. Treballs del Mapa, 1917 Brossa va enllestir un quart lliurament a l’E i S de Caldes de Montbui entre gener i setembre, i cartografià els termes de Sentmenat, Castellar i el Farell fins a final d’any. Per aquests conceptes facturà, respectivament, 1.939,50 i 1.388 ptes. Una novetat interessant és la incorporació durant els mesos d’octubre i desembre d’un topògraf ajudant (Joan Guitart, alumne de l’Escola) proveït de taquímetre i teodolit per tal de replantejar la topografia, tasca per la que facturà 137 pessetes; el Servei de Cartografia no havia fet encara els treballs de triangulació per manca de personal i no poder abandonar els treballs propis.125 L’informe econòmic que Faura elevà a la Diputació 126 permet conèixer al detall les activitats fetes durant l’any. Les sortides de camp estan confinades als tres sectors cartografiats per Brossa (taula 13).
123
Reunida la Secció de Ciències el 5 de febrer, i assabentada de la memòria adreçada per Rivera el 9 de gener, acordà aprovar-la i disposar que amb la major urgència comencessin els treballs per a la formació d’un “mapa corogràfic borrador” a executar en dos anys, sense abandonar per això la formació del mapa topogràfic a l’escala 1:100.000. (E. d’Ors, 5/02/1917 al director del Servei Geogràfic (ACC). Seguidament Rivera actualitzà un projecte antic, i signà el 28/02/1917 el Projecte d’un mapa borrador corogràfic de Catalunya, escala 1:200.000 (ACC); mapa que costaria 75.000 pessetes de confecció i unes 85.000 de reproducció. 124 Rivera, juny de 1917: Treballs que realitza aquest Servei i altres dels que deuria encarregarse (Informe mecanoscrit, ACC). 125 Rivera: Memòria dels treballs executats fins a novembre de 1917. ACC. 126 Faura, 31/12/1917: Diputación provincial de Barcelona. Cuenta de los gastos del Mapa geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona. Mecanoscrit 10 p (Arxiu de la Junta de Ciències).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 128
128 Data 26/02 16/04 1/07 15/09 19/09 20/09 23-24/09 29-30/09 11/10 1/11 8-9/12 18/12 22-24
Destinació
Viatge, dinar Bigues 10,70 Aiguafreda i Bertí 9,00 Sabadell i Santiga 4,85 Mollet, Martorelles, St Fost 6,15 Mollet, St. Fost i Rexac 7,70 Parets, Mollet, Mas Rampinyo 7,60 St. Quirze Safaja i Castellterçol 28,30 Olesa i el Cairat (Trías) 12,25 Sta. Eulària 26,40 Caldes de Montbui 4,00 Collbató (Trias) 21,50 Bataller: St. Miquel del Fai 11,50 Sant Feliu de Codines, castell de 18,40 Montbui, Can Garriga, vall del Tenes, Sta. Eularia Totals, pessetes 168,35
Fonda 15,00 13,00 -
Honoraris 20,00 20,00 20,00 20,00 20,00 20,00 40,00 40,00 20,00 20,00 40,00 -
Ajudant 5,00 5,00 5,00 8,00 5,00 5,00
Total 30,70 29,00 24,85 31,15 32,70 32,60 91,30 52,25 51,40 24,00 74,50 16,50
28,00
60,00
15,00
121,40
56,00
340,00
48,00
612,05
Taula 13. Despeses per sortides al camp, 1917. Font: Faura, 31/12/1917: Cuenta de los gastos… (AJCN)
Les 4.500 ptes que la Diputació va fer efectives a la Secció de Ciències de l’IEC, s’aplicaren a eixugar els deutes pendents de l’any anterior i a cobrir una part de les despeses del corrent (4.567,85 ptes, de les quals 3.464,5 de topografia i 612,05 de geologia i laboratori). Quedaren pendents per al següent exercici 2.708,50 ptes que es varen liquidar el 6 de juliol de 1918 gràcies a un ingrés extraordinari. Una memòria adreçada a la Junta, signada per Faura el 7 de març de 1918, diu que s’ha disposat de Bataller com a recol·lector i que el material recollit passa a les col·leccions de Can Batlló un cop estudiat. També s’han ocupat de revisar i traslladar la col·lecció del Dr. Almera; tenen llestes de revisió unes 700 espècies dels terrenys paleozoics i secundaris exposades provisionalment a Can Batlló. Comptaven amb donar al gravador bona part del full 6è a finals d’any; els fulls, segons disposició de Prat de la Riba, s’editarien en català, prèvia revisió de la toponímia per la secció de Filologia de l’Institut. L’informe reconeix que s’arrossega un deute de 3.500 ptes per l’edició catalana dels fulls 4 i 5, i s’interessa per que les aboni l’IEC. D’altra banda quedaven per abonar, en concepte de trasllat de les col·leccions 2.560,10 ptes dels anys 1916 i 1917, que el Sr. Josep Agell s’havia compromès a liquidar. 128 127
Satisfent, doncs, nostres desitjos aital projecte, a n’ell ens subjectarem ja en la propera fulla, VI de publicació i equivalent al n. 51, la que en son degut temps avans de procedir a l’estampació Vos ne ferem entrega del original pera la corresponent revisió, aduc que per tenir avançats els treballs topografics el 127 En opinió de Faura, aquesta quantitat era reduida per poder avançar segons els seus desitjos, ates que no permetia treballar-hi més que a temporades (Informe a la Junta de Ciències, 1918, AJCN). 128 Faura, 7/03/1918: Mitjans amb que havem realitzat els treballs del mapa geologic que’ns confià l’Institut d’Estudis Catalans pera continuar l’obra del Dr. Jaume Almera, de conformitat amb el projecte que presentarem al gener de 1915. (Mecanoscrit 2 fulls, AIEC, AJCN).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 129
129 Sr. Brossa, com també per la continuitat que hi ha en les formacions geológiques amb els terrenys compresos en la fulla n. 50, tant prompte els sigui possible poden prepararnos la triangulació d’aquesta. (Faura: carta al director del Servei Geogràfic, 31/10/1917, ACC).
Proposta de traspàs a la Junta En nom de la Junta de Ciències, Bofill, que en formava part en representació de l’Institut, proposà a aquest la cessió del Servei del Mapa en els termes previstos en els acords provincial i municipal que havien servit de base a la constitució de la Junta Mixta. La Secció acordà el traspàs, autoritzant el Sr. Bofill per establir, d’acord amb la Junta, les bases de la nova organització del Servei. Així es va fer constar en l’acta de la sessió de 24 d’octubre de 1917.
Fig 7. Projecte de Mapa Geològic i Topogràfic de Catalunya a 1:40.000, per Josep de Rivera (1917). (Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona). A, cartografia publicada (antic Mapa Geològic i Topogràfic de la província de Barcelona); B, full 51 en preparació. Fig. 7. Project of a Geological and Topographical Map of Catalonia by Josep de Rivera (1917). Courtesy of the Geological Museum of the Seminary of Barcelona. A, Old Barcelona province Map, published sheets; B, Mapping sheet (no. 51).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 130
130 TRASPÀS DEL SERVEI A LA JUNTA DE CIÈNCIES (1918) Creació de la Junta Mixta de Ciències (gener-març de 1917) A pocs mesos de vigència de la nova reglamentació de la Junta Municipal de Ciències,129 el Consell de Pedagogia proposà a la Diputació la creació d’una Junta mixta amb l’Ajuntament. Segons la base tercera de la proposta, la corporació provincial podria aportar-hi les col·leccions d’Història Natural, i encomanar-li missions com la del Mapa Geològic.130 En un acord de bases aprovat per ambdues institucions, la Diputació es comprometia a destinar-hi 25.000 pessetes del seu pressupost anual; a designar dos vocals diputats i dos vocals tècnics (a més del que designaria l’IEC), a lliurar les col·leccions i a encomanar a la Junta l’obra del Mapa Geològic, obra que s’hauria d’acordar amb l’Institut de Ciències. La Junta portaria un inventari on es farien constar els objectes propis de la Diputació.131 El 13 de Febrer de 1917 l’Ajuntament acordà les bases sobre les quals s’aprovà l’Estatut el 30 de març. La tercera deia: Tindrà al seu càrrec la cura i foment de les col·leccions paleontològiques i les altres que poseeixi la Diputació prov. de Barcelona referents a Història Natural així com els serveis científico-naturals que aquella pogués encomanar-li. La Junta d’acord amb l’Institut de Ciències tindrà la intervenció que dimana del seu Estatut, en l’obra del Mapa Geològic de Catalunya. (Anuari de la Junta de Ciències, II, 1917, p. 19).
La mateixa sessió creà el Museu de Ciències Naturals –nou organisme que comprenia els dos museus existents, el Martorell i el de Catalunya–, així com la figura d’un Secretari General tècnic, lloc per al qual es va designar Josep Maluquer i Nicolau. El 14 de març s’inauguraren els nous serveis; segons digué el President Santiago Andreu i Barber en el discurs inaugural, la Junta de Ciències Naturals formava part del renaixement o floridesa científica de la nostra terra. Sol·licitud de les col·leccions provincials (maig de 1917) L’octubre de 1916 Puig i Cadafalch, havent examinat la forma d’engegar les col·leccions del Mapa, encarregà a Faura que amb Maluquer estudiessin les fórmules a proposar.132 En compliment d’un acord de 19 de maig, la Junta sol·licità de la Diputació el traspàs de les col·leccions provincials,133 del Servei del Mapa i les cor129
El 24 de març de 1916, Cazurro i Maluquer havien presentat un pla general d’aprofitament dels edificis de la Junta: utilització de l’hivernacle i umbracle com a terrari i aquari en combinació amb flora i fauna adients; instal·lació d’un museu regional i col·lecció d’estudi en el pis principal de l’antic restaurant del Parc (edifici pendent encara de cessió). Seguidament, l’Ajuntament aprovà els nous estatuts i al mes d’octubre el reglament, en el que constaven els museus Zoològic i Regional i la col·lecció petrogràfica. Al mes de novembre es varen convocar cinc places d’auxiliars tècnics, que guanyaren el catedràtic Maximino San Miguel de la Cámara i els naturalistes agregats Aguilar-Amat, Font i Quer, Ignasi de Sagarra i Francesc Pardillo. Bataller, que concursà amb un treball inèdit sobre els mamífers fòssils de Catalunya, va quedar-ne fora. Els nomenaments porten data de 29 de desembre i es varen ratificar el 12/01/1917 (Gómez-Alba, 1992: El Museo de Ciencias Naturales y la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona (1878-1941); Mecanoscrit inèdit, 284 p, amablement facilitat per l’autor). 130 AHDB, lligall 3278. 131 Diligència de 6/06/1917 (AIEC). 132 Puig: carta a Maluquer, 24/10/1916 (AJCN). 133 Ofici de 20/05/1917; Arxiu de la Junta de Ciències. Dictamen de 13/06/17, aprovat en sessió de 26/06 (AHDB, lligall 3278). El traspàs l’havia signat Prat de la Riba el mes de gener.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 131
131 responents consignacions pressupostàries; a l’efecte es designà una ponència –formada per Palet, Cazurro, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Maluquer i San Miguel com a secretari– per als temes relacionats amb el trasllat i l’organització del nou servei. L’objecte d’aquesta ponència era: Para que se vean con el Dr. Almera, vean las colecciones como están, no las arregladas, que éstas son las que menos interesan por lo mismo que ya lo están, sino las otras, las que hay en el Seminario mezcladas con otras (según dicen). Sobre todo informarse bien de como está todo esto. Mas que nada, lo que deben hacer es planear la forma de incautarse del Servicio y colecciones, con las menos dificultades burocráticas (Maluquer: carta de 18/06/1917, arxiu de la Junta de Ciències).
La Diputació autoritzà la Junta per a fer-se’n càrrec, i s’encomanaren els estudis necessaris per a la continuació del Mapa Geològic, que s’haurien de fer d’acord amb la Secció de Ciències de l’IEC (26/06/1917). La mateixa sessió aprovà un dictamen signat per Puig, Palet i Bertrand, segons el qual les úniques col·leccions pròpies d’Història Natural eren la petrològica formada per Gonçal Moragas i la de roques, minerals i fòssils del Dr. Almera, aquesta en part ja traslladada a l’Escola Industrial.134 En vista del retard en la constitució de la Junta Mixta, la Diputació acordà autoritzar el seu President per tal d’atendre les despeses del Servei del Mapa Geològic en espera dels nous estatuts cosa que s’esdevingué el mes de desembre; considerant convenient que el Servei continués a l’IEC fins aleshores.135 El 17/10/1917 Bofill comunicà a l’IEC l’estat de les gestions fetes per la Junta de Ciències Naturals per tal d’organitzar el Servei del Mapa, i seguidament proposà la cessió a la Junta del Servei en els termes previstos en els acords de constitució de la Junta Mixta. S’acordà el traspàs, tot i autoritzant Bofill per a establir, d’acord amb la Junta, les bases del nou Servei. 136 Projecte d’Institut Geològic (octubre 1917) La Junta Mixta quedà constituïda el dia 11 de maig; una setmana després Puig i Cadafalch l’informà de les col·leccions paleontològiques i geològiques de la Diputació. El 3 de juliol aprovà la nova Junta unes bases per tal de desenvolupar el Pla General de l’anterior Junta, en les que ratificava la decisió d’unificar ambdós museus i instaurà les figures de Conservador i de Professor de Laboratori o Regent. En aquest informe figura, al costat del Museu de Ciències Naturals, el Parc Zoològic, l’Institut Botànic i l’Oceanogràfic, un Institut Geològic, el qual: Comprende las siguientes materias: investigaciones paleontológicas, mineralógicas, cristalográficas, petrográficas, tectónicas, escuela geológica, y especializaciones y derivaciones de la geologia, la hidrografia, espeleología, sismología, etc., confección del mapa Geológico de Cataluña, cartografia geológica, recolecciones, preparaciones y reproducciones para el Museo. (Fuset, Palet i Maluquer, 3/07/1917: Informe acerca de las bases de organizacion de los servicios de la Junta de Ciencias Naturales; Arxiu de la Junta de Ciències).
Constaria l’Institut d’un Director, un Conservador, els Professors de Laboratori (Pardillo, Faura i San Miguel) i un nombre indeterminat de tècnics agregats i ajudants 134 Dictamen de 13/06/17, aprovat en sessió de 26/06 (AHDB, lligall 3278). 135 Faura, 20/01/1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas Geológico y Agrónomico de Cataluña
(mecanoscrit 26p, MGSB, Fons Faura). 136 Íbid.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 132
132 necessaris per a la classificació i registre del material, com també per al desenvolupament de croquis, gràfics, plànols, etc. Tant els Directors com els Conservadors podrien tenir a càrrec laboratoris, treballs o seccions especials. Es preveien les places de Director (oficial primer amb 4.500 ptes de sou) i Conservador (oficial segon, dotat amb 3.000 pessetes). Un primer esborrany preveia un Patronat integrat per Almera, Bofill i Pichot, Palet i Barba i Vidal, a més d’un regidor i els President i Secretari de la Junta. També advertia de la conveniència de tenir a la vista el material del Seminari. El Patronat hauria d’acordar el trasllat del material del Seminari a la Universitat Industrial, tal com estigués, sobre grans taulells disposats a propòsit; i hauria d’encarregar la cura, catalogació i inventari de la part ordenada al director del Museu (Artur Bofill) i el trasllat i ordenació de la resta al Secretari de la Junta, ajudat pels Professors de Laboratori, sota la inspecció del Dr. Almera.137 El 7 de juliol tractà la Junta la reunió dels Museus de Catalunya i Martorell en un únic servei: el Museu de Ciències Naturals, amb el vot en contra de Bofill i Pichot. Es proposaren tres Conservadors per al Museu de Ciències i un per a l’Institut Geològic. El 10 d’octubre, la Junta sol·licità a la Diputació una subvenció extraordinària de 50.000 ptes. I el dia 12 elevà al President de la Mancomunitat la proposta d’organització dels Serveis en Instituts, per tal que es tinguessin en compte les seves necessitats a l’hora d’elaborar els pressupostos catalans. 138 Després que una ponència aprovés les bases de l’Institut Geològic el 18 d’octubre, el projecte definitiu fou signat el dia 25 pels ponents Bofill i Poch, Bofill i Pichot, Cazurro, Maluquer i San Miguel. El nou organisme havia de reunir els diferents Serveis especials, Laboratoris i altres relacionats amb la geologia que tenia la Junta (Mapa Geològic, col·leccions, laboratoris de Mineralogia, Cristal·lografia, Petrografia i Paleontologia); s’havia de regir per un patronat tècnic, consultiu i informatiu designat per la Junta i sota un reglament especial i comptaria, entre altres, amb un Director i un Conservador. Pel que fa al Mapa, la Junta l’encarregaria als tres Laboratoris, amb un Director provisional en tant l’Ajuntament no proveís el càrrec. Faura assumiria la Paleontologia i la Geologia Històrica o Estratigràfica; per als treballs topogràfics es podria nomenar un especialista com Eduard Brossa. La Junta s’encarregaria de possessionar-se de les col·leccions: la part del Seminari s’encarregaria al Dr. Faura, sota la inspecció del Dr. Almera, Vocal Honorari i membre del Patronat.139 El pressupost de l’Institut, segons un document sense data de Maluquer, seria de 22.000 pessetes, advertint que si no s’aconseguís la subvenció demanada a la Diputació i la Mancomunitat (50.000 pessetes en lloc de les 25.000 habituals), tots els pressupostos quedarien afectats; en concret, el de l’Institut Geològic en unes 15.000 pessetes. En sessió del 27 d’octubre, Cazurro i Bofill i Pichot donaren compte del projecte general; s’acordà ajornar-ho fins que es tingués resolt definitivament el traspàs dels serveis de la Diputació. 140
137 138 139
Notes i Aclaracions al Projecte d’Institut (AJCN). Ofici del President i el Secretari de la Junta al President de la Mancomunitat, 12/10/1917 (AJCN). Junta de Ciències, 25/10/1917: Bases per a l’organització del Institut Geològic de Catalunya. (Mecanoscrit 3 p, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1179). 140 Actes de la Junta de Ciències (AJCN).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 133
133 Concepte Personal Material
Imprevistos
Pessetes
Professors de Laboratoris Auxiliars Laboratori de mineralogia i cristal·lografia Laboratori de Geologia Laboratori de Paleontologia Col·lecció petrogràfica Exploracions, contribució al Mapa Geològic, etc. Total
9.000 3.600 1.200 1.200 600 600 6.000 22.000
Taula 14. Pressupost de l’Institut Geològic, segons projecte de Maluquer (AJCN).
Constitució de la Junta Mixta (febrer de 1918) Mentrestant, però, la situació política havia canviat. Desaparegut Prat de la Riba el dia primer d’agost, l’elecció de successor no fou fàcil, i fins el 29 de novembre la Mancomunitat visqué una situació d’interinatge sota la presidència accidental de Román Sol, que ho era de l’Assemblea. Coincidí aquesta situació amb els primers símptomes d’una inestabilitat social –amb les primeres vagues generals– que s’anà agreujant progressivament i que duraria anys. La Junta mateixa entra també en crisi, cosa que motivarà els atacs contra el secretari Maluquer i la pèrdua de la capacitat executiva d’aquest: En el moment de començar a gaudir amb major tranquilitat del fruit de l’obra que amb el concurs dels companys Aguilar-Amat, Font Quer, Bofill i Poch, Codina, P. Barnola, Sagarra i els meus germans Salvador i Joaquim havíem realitzat, a l’anar a la consolidació, en acostar-se el nomenament dels càrrecs de plantilla, ratificació de l’actuació i pressupost per a l’any vinent, s’hagin desbordat violentament contra meu i alguns companys els atacs esmentats, faltant-me de moment la confiança que durant vint mesos havia merescut. L’obra resta així inacabada [...] Molt de desitjar es que, siguin les que’s vulguin les orientacions que prengui la futura Junta, no s’abandoni l’organització del Institut Oceanogràfic, Institut Botànic, Institut Geològic i Parc Zoològic i d’Aclimatació que teniem planejats i que tant honorarien a Barcelona (Maluquer, 1917)
A començaments de 1918 La Diputació es mostrà disconforme amb les modificacions introduïdes als estatuts per l’Ajuntament i els augments de les subvencions no es varen concretar. El 28 de Febrer es constituí la Junta sota la presidència de Casimir Giralt i amb l’assistència de Montaner, Nicolau, Cazurro, Bofill i Poch, Bofill i Pichot, Folch i Girona i Palet i Barba. Entre altres disposicions, s’acordà traslladar el Laboratori de Geologia i la Direcció del Museu al de Catalunya, i la Secretaria al Martorell. El 8 de març la Junta aprovà el segell per a les publicacions dels Serveis Geològics en general, proposat pel secretari Maluquer: sobre dos martells creuats, un cinturó que porta la llegenda “Serveis Geològics de Catalunya” envolta l’escut ròmbic de la ciutat, coronat i flanquejat per sengles branques de palma i llorer. “Incautació” de les col·leccions (març de 1918) El 8/03/1918 Faura informà personalment la Junta de la marxa dels treballs del mapa:141 la tercera part del full sisè estava cartografiada geològicament i es necessitava 141 Faura, 8/03/1918: Mitjans amb que havem realitzat els treballs del Mapa Geològic de Catalunya que’ns confià l’IEC pera continuar l’obra del Dr. D. Jaume Almera de conformitat amb el projecte presentat al gener de 1916. Mecanoscrit 2 fulls. Arxiu de la Junta de Ciències.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 134
134 un recol·lector per a la formació del Museu de Catalunya, tasca que havia fet fins aleshores Mn. Bataller. En la mateixa sessió, es formà una comissió integrada pel vicepresident de la Junta Cazurro, el vocal tècnic Bofill i Pichot i el diputat Palet i Barba per tal de possessionar-se del Servei Geològic i col·leccions adjuntes de la Diputació, d’acord amb la providència dictada per la corporació el darrer 30 de juny, i d’assabentarse dels treballs que s’estaven fent, despeses i demés. Reunida al Seminari la Ponència amb Almera i Faura, s’acordà lliurar les col·leccions a la Junta, fent constar que estaven en part al Seminari i en part en un local de la Universitat Industrial que compartien amb la Col·lecció Moragas, també de propietat de la Diputació; es constatà que en aquell moment no era possible saber ni tan sols aproximadament el número d’exemplars que les integraven i que, atès que no es podia efectuar aleshores el trasllat i la instal·lació als Museus de la Junta, tindrien de seguir interinament com a dipòsit sota la custòdia dels Drs. Almera i Faura, però ja com a propietat de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. 142 Cazurro va ser l’encarregat de llegir l’acta d’incautació en sessió de 22 de març, amb la qual cosa la possessió quedà formalitzada. Nous projectes cartogràfics (març-juny 1918) En un informe del mes de març, el cap del Servei Geogràfic Josep de Rivera havia reclamat a la Diputació que li assenyalés objectius de manera clara i definitiva, notant que la Corporació esmerçava inútilment el temps i els cabals en mantenir dos mapes: el Geològic i Topogràfic a 1:40.000 i el Geogràfic a 1:100.000: Les advertències no havien donat més resultat que un principi d’acord entre els serveis geològic i geogràfic, pel qual aquest s’encarrega de les triangulacions geodèsiques i topogràfiques del primer, lo qual, pel moment i per la eterna raó de la falta de personal, no fa més que complicar la seva marxa de treballs [...] La situació resulta insostenible per més temps, i vista la esterilitat de les nostres demandes i sacrificis, estimant incompatible amb la nostra dignitat personal i tecnica el constituir una carrega burocrática més per a la Diputació Provincial, sense cap utilitat efectiva, servint no més que per a una vergonyant ficció de Servei Geogràfic, bona solament per a enlluernar als que el visiten momentàniament. (Rivera, 03/1918: Memoria dels treballs realitzats pel Servei, i informe sobre la situació actual de la questió cartogràfica a Catalunya, memòria adreçada a la Diputació, amb motiu de la terminació i presentació de la fulla “Les Goles de l’Ebre”, nº 43 del Mapa topogràfic de Catalunya. Mecanoscrit 79 p, ACC).143
En altre informe, Rivera exposa que el seu Servei s’hauria d’encarregar de la topografia del mapa geològic aplicant les normes topológiques –aquelles que posen en relació les formes externes del terreny amb la seva constitució geològica– i cooperar en la construcció d’un mapa-croquis geològic en relleu de Catalunya a l’escala 1:25.000 que podria figurar en la propera Exposició d’Indústries Elèctriques, i que després s’instal·laria al Museu d’Història Natural. Aquesta maqueta estaria integrada per nombroses peces per tal de donar idea de la constitució geològica del subsòl mitjançant perfils geològics. 144 Arran de l’informe anterior, a iniciativa del President de la Mancomunitat, el Consell acordà el 16/05/1918 encomanar al Servei Geogràfic la formació d’un mapa 142 Acta de la presa de possessió, 21/03/1918, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1600. 143 En aquest informe es justificava el mapa 1:100.000 (l’Estat acabaria per publicar a termini més o menys
llarg l’1:100.000 militar i l’1:50.000 geogràfic) per la toponímia catalana; pel sistema de projecció, que permetia posar en un sol pla el conjunt dels fulls; també s’adduïa una distribució més equitativa dels fulls. 144 Rivera, març de 1918: Treballs que ha de realitzar un Servei Geogràfic a Catalunya. (Informe mecanoscrit, ACC).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 135
135 corogràfic borrador en 14 fulls limitats per arcs de 1º30’; les minutes es dreçarien a escala 1:100.000.145 El mes de juny presentà Rivera el seu pla per a la formació en tres anys del mapa Corogràfic de Catalunya a l’escala 1:200.000,146 i per tal de tirar-lo endavant proposà deixar en suspens el mapa general a 1:100.000: Hem emprès ja algunes gestions i treballs preliminars per a la formació ràpida del Corogràfic [...] Per a més eficacia serà precís sospendre la formació metòdica i regular del topogràfic 1:100.000 [...] També serà indispensable ampliar el local (Rivera: ofici de 19/06/1918 a l’IEC, ACC)
Òbviament, aquest plantejament no va ésser acceptat per la Mancomunitat, que ordenà dedicar tots els esforços al mapa 1:100.000. Rivera no tingué altra sortida que deixar el Servei, al front del qual el substituí Ferrer de Franganillo. S’abordà doncs la formació del mapa 1:100.000. Es classificaren els fulls en categories segons la informació existent; s’emprengueren els treballs complementaris de triangulació ràpida i els topogràfics de rebliment per tal de poder dreçar els 9 fulls de la primera categoria, que es procuraria acabar abans de final d’any. Es preveia acabar els de segona categoria el 1919; l’any 20 s’acabarien 14 o 15 fulls més; l’any 1921 es dibuixaria la resta. La realitat, però, quedà molt lluny d’aquestes previsions optimistes: el 1919 tan sols s’havia dreçat la minuta del full 41 a 1:25.000, la qual figurà a l’exposició cartogràfica del CEC, així com una reducció fotogravada de prova, ombrejada i il·luminada en colors a l’escala de publicació; el full 39 (Vilanova) estava gairebé acabat, també el 24, i molt avançat el 25. La publicació dels fulls corresponents a Catalunya dels dos grans mapes internacionals (el del món a escala 1:1.000.000 i el de navegació aèria a 1:200.000) quedà supeditada a l’acabament del Mapa Corogràfic provisional a 1:100.000. 147 Projecte de Mapa Geològic a l’escala 1:100.000 Tot i que el primer projecte escrit que hem vist del Mapa Geològic a l’escala d’1:100.000 és de desembre de 1919, no hi ha dubte que la idea i planificació és anterior, atès que el 1918 ja s’hi va treballar arran d’un acord de la Diputació de 9 de juliol. L’Obra a fer (desembre de 1919) dóna publicitat al pla de l’obra, que Faura inclogué en un report al President de la Mancomunitat. Segons aquest informe, es tractaria de fer un veritable mapa de síntesi, de dimensions murals (2,70 m de costat); s’aixecaria en base a la documentació existent, previ control de camp seguint les vies de comunicació, les carenes i les valls; aprofitaria els mapes del Servei Geogràfic i els seus límits serien els de la Catalunya estricta. Servirien de base els mapes geològics publicats a escales superiors a l’1:100.000: els de la província de Barcelona d’Almera i Brossa; el de la vall de Ribes de Thos i Codina, el de la rodalia de Terrassa de Palet i Barba i el full 252 del Mapa Geològic de França; entre tots sumaven 3.700 km2. Es comptava amb utilitzar com a guia altres mapes publicats a escales inferiors, entre els quals se citen els de la rodalia de Barcelona de Vézian i Moulin; els mapes pirinencs de Leymerie, Carez, Thos i Codina, Roussel, Bertrand y Dalloni; el de Mallada de la província de Tarragona i els de la regió volcànica de Gelabert i Cazurro. 145 Rivera, 1919: “Treballs actuals de formació d’un mapa de Catalunya”. ButllCEC, 39 (290): 75-103. 146 Rivera, juny de 1918: Plan de la Marxa dels treballs per a la formació en un terme de tres anys, d’un
Mapa Corografic Borrador de Catalunya, a escala de 1/200.000, encomanat per la Mancomunitat de Catalunya. (Mecanoscrit, ACC). 147 “Mapa Corogràfic de Catalunya”, dins: L’Obra a fer, p. 48-53.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 136
136 Una primera estimació fixava el cost del mapa en unes 25.000 pessetes, a les que s’hauria d’afegir el cost de l’edició: unes 20.000 pessetes més. D’altra banda, Faura havia proposat al President de la Diputació (12/06/1918) aixecar en tres anys i amb un cost d’unes 15.000 ptes un nou mapa geològic de Catalunya, aprofitant el mapa corogràfic. Fou aprovat, però el projecte es va abandonar de seguida: Cuando teniamos muy avanzado este trabajo preparatorio debido á la carestia que en todos los ordenes se experimentaba, á raiz de la guerra europea, es por lo que se abandonó este proyecto por disposiciones de la Superioridad, para dedicarnos preferentemente á un solo mapa, esto es, al de la escala de 1:100.000 (Faura, 1925: Reseña histórica).
Organització de la Junta de Ciències (març-desembre de 1918) Desprès que la Diputació es conformés amb les modificacions introduïdes per l’Ajuntament als estatuts (27 de març), la Junta començà a definir la seva estructura. El procés, tal com es pot seguir en les actes, fou el següent: – El 29 de març s’acordà que totes les seccions i laboratoris del Museu depenguessin directament del Director. Es preveia un Servei de Paleontologia, Estratigrafia i Mapa Geològic; un de Petrografia i un de Mineralogia; s’acordà que els Conservadors podrien ser numeraris (de plantilla municipal) o supernumeraris. – El 19 d’abril s’aprovà el pressupost ordinari per a l’any en curs, el que preveia 4 places de Conservadors supernumeraris a 1.500 ptes, un auxiliar de Mineralogia i Petrografia i 600 ptes per Geologia. El 14 de juny s’acordà proveir dues places de Conservador numerari (Zoologia i Botànica) dotades amb 3.000 ptes/any, que es resolgueren a favor de Font i Sagarra, i quedà la tercera a reserva del resultat de les gestions entre la Diputació i l’Ajuntament respecte dels Serveis Geològics, ja que en principi s’havia acordat que fos per al Departament de Geologia. – El 30 d’agost es llegeix un avantprojecte de pressupost per a 1919, on no consta el Servei Geològic. – El 8 de novembre s’anomenà Marcet Riba com auxiliar de laboratori i secció de Geologia (que dirigia San Miguel), a proposta de Montaner i Cazurro, i el dia 22, assabentada la Junta de l’aprovació de l’Estatut per part de l’Ajuntament, s’anomenà una ponència de Mineralogia, Geologia i Paleontologia formada per Palet i Folch i Girona. S’acordà proveir tres places de Conservador supernumerari, entre els quals el de Geologia. – El 6 de desembre la Junta s’assabentà de l’aprovació dels nous Estatuts per la Diputació. Es veié el projecte de reglament interior, per Bofill i Cazurro (aquest trobà limitades les atribucions dels Regents); els vocals varen fer observacions a la futura organització tècnica i administrativa del Mapa Geològic de Catalunya, que passaria a la Junta el primer d’any; quedà aprovat en principi. El Departament de Geologia quedaria estructurat en un Conservador i tres Regents (Mineralogia i Cristal·lografia; Petrografia i Paleontologia). – El dia 13 de desembre s’acordà demanar un informe als tres Conservadors sobre les obres més urgents del Museu i s’aprovà el pressupost de 1919, que preveia una plaça per a Faura com a Regent de Paleontologia; una per a San Miguel com a Regent de Geologia, mentre que Pardillo acumulava les de Regent de Mineralogia i Conservador (5.000 ptes). Per al Mapa Geològic el pressupost era de 10.000 pessetes. El Reglament s’aprovà per unanimitat. – El 10 de gener, vista la instància i els mèrits de l’únic concursant a la plaça de Conservador de Geologia, s’acordà proposar a l’Ajuntament el nomenament de Francesc Pardillo; s’acordà ratificar al Regent de Paleontologia Dr. Faura, sota la direcció del Dr. Almera, l’encàrrec que tenia de la Diputació per a la confecció dels mapes geològics de Catalunya, i la distribució de les 10.000 ptes que constaven en el pressupost ordinari per aquesta tasca.
Treballs del Mapa Geològic (1918) Durant l’any continuaren els treballs del mapa 1:40.000, per als quals la Diputació havia disposat una subvenció de 8.000 ptes. Els avenços foren bàsicament topogràfics, tenint en compte que la quantitat que facturà Brossa (4.495 ptes) fou molt superior a
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 137
137
. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .
A B
. .. . .. . .. . .. . .. .. .. .. .. .. . . . . .
Fig, 8. Treballs topogràfics de Brossa a l’escala 1:20.000: A) full VI del Mapa Geològic i Topogràfic de la Diputació de Barcelona (1915-1916): 1) De Castelltersol a Centelles i a Bertí; 2) De la Regió dels Fais i Vallès Occidental; 3) De Parets a Montcada i St. Fost. B) full 51 del Mapa Geològic i Topogràfic de Catalunya (1917-1918): 4) Tros de St Llorenç (inacabat); 5) Castellar-Sentmenat; 6) Caldes a l’E y al S; 7) Terrassa; 8) Sabadell; 9) Mollet. En línia gruixuda, topografia traslladada a la pedra. Fig. 8. Topographical works at a 1:20.000: A) the 6th sheet of the Geological and Topographical Map of the Barcelona Province (1915-1916): 1) Between Castelltersol and Centelles and Bertí; 2) The Fais and Vallès Occidental; 3) Between Parets and Montcada-St. Fost. B) the 51st sheet of the Map of Catalonia, made at a 1:20.000 scale (1917-1918): 4) St. Llorenç sector (unfinished); 5) Castellar-Sentmenat; 6) East and South of Caldes; 7) Terrassa; 8) Sabadell; 9) Mollet. The coarse line means the contour of the stone on which the topography was engraved.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 138
138 la de Faura (925,70 ptes). Es comptà, a més, amb l’assistència del topògraf Lluís Guitart, que facturà 523,90 ptes. És versemblant que durant aquest exercici s’aixequessin els sis quadrants corresponents al full 51 del Mapa Geològic de Catalunya que es conserven a la Cartoteca de Catalunya. 148 El mapa 1:100.000 s’inicià gràcies a una subvenció especial de 5.000 ptes de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts aprovada el 10 de juliol. 149 El 3 de setembre Rivera envià dues còpies del mapa de les Guilleries aixecat per l’Estat Major i altres dos del gràfic del projecte de distribució dels fulls del Mapa Geològic de Catalunya a l’1:100.000, i es comprometé a acabar la topografia entre Sils i la Tordera i entre Blanes i Sant Feliu.150 Un ofici del president de l’IEC 6/11/18 demanà un romanent de 3.000 pesetes que hi havia a la Diputació, per tal d’atendre les despeses d’aquell any del Servei del Mapa Geològic. A final d’any, les despeses d’ambdós mapes es presentaren per separat. A més d’eixugar els números pendents de l’exercici anterior mitjançant un ingrés extraordinari de 3.500 pessetes (6 de juliol), la Diputació liquidà en dues vegades (agost de 1918 i febrer 1919) les 8.000 pessetes que importaren els treballs del mapa 1:40.000 i el trasllat de les col·leccions; d’altra banda, es justificaren les 5.000 del mapa 1:100.000, acordades per la Diputació. Tots els pagaments es varen fer a través de l’IEC, i Faura signà la liquidació el 7 de març de 1919.151
Faura (director) Almera (director adjunt) Brossa (cartògraf) Bataller (ajudant) Guitart (topògraf) Carbonell (mosso) Reprografia Serra (dibuixant) Material de dibuix Altres despeses Total
Mapa Geològic 1:40.000 i trasllat col·leccions 925,70 600,00 4.495,00 755,00 523,90 71,00 99,00 466,50 7.936,10
Mapa Geològic 1:100.000
Totals
3.395,70 313,50 230,40 300,00 646,05 53,85 4.939,50
4.321,40 600,00 4.495,00 1.068,50 523,90 71,00 329,40 300,00 646,05 520,35 12.875,60
Taula 15. Despeses de 1918. Font: Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1551.
148 En un esborrany de Palet i Barba es proposà la inclusió en nòmina del Sr. Brossa, qui no ha cobrat ja des del Gener en que la Diputació es desentengué dels serveis Geològics. Podria proposarse en la propera sessió que treballés aquí en el Laboratori de Geologia del Museu de Catalunya, qu’és prou espaiós. (Arxiu de la Junta de Ciències). 149 La Veu de Catalunya, 11 de juliol de 1918. 150 Rivera: Carta a Faura, 3/09/1918, ACC, SCC-AA; carpeta 3. 151 Faura, 7/03/1919: [Despeses del Mapa Geològic, any 1918]. Mecanoscrit 4 p. Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1551.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 139
139 EL SERVEI LLIGAT AL MUSEU (1919-1922) Faura, Regent de Paleontologia i Director del Mapa (gener de 1919) L’Estatut de 6/12/1918 encomanava a la Junta, ultra la cura i foment de les col·leccions de la Diputació, els serveis científico-naturals que ella li encomani, i en primer terme, l’obra del Mapa Geològic de Catalunya. I segons l’article 15è del Reglament Interior (aprovat per unanimitat el 13 de desembre), l’obra del Mapa Geològic s’integraria en la secció de Paleontologia del Departament de Geologia, un dels tres que constituïen el Museu de Ciències, i s’organitzaria i funcionaria autònomament, advertint que en tot allò que afectés els treballs realitzats en el Museu que no fossin de laboratori, el cap del Servei hauria d’actuar d’acord amb el Director. També establia la norma que les places de Secretari General i d’Oficial de Secretaria, les de Directors de Servei, Conservadors i conserges, serien de plantilla municipal, mentre que les de Regent serien de plantilla de la Junta; la qual a finals d’any podia suprimir les places de la seva plantilla que cregués convenient, o separar-ne lliurement el titular, avisant amb un mes d’anticipació. En l’apartat d’Instal·lacions i Serveis, el Reglament reconeix en el títol vii (Mapa Geològic de Catalunya) que al encarregar-se la Junta dels Serveis de la Diputació, li feu aquesta traspàs de aquest que dirigeix el Dr. D. Jaume Almera, pvre, amb el concurs, avui ja com Director adjunt, del Dr. D. Marian Faura. El mapa es publica en fulls a 1:40.000, fent-se’n demés un de conjunt a escala 1:200.000. El pressupost de la Junta per a 1919 (13/12/1918) havia previst per a Faura una plaça de Regent de Paleontologia, dotada amb 2.000 pessetes i adscrita al Departament de Geologia. D’altra banda, hi havia una partida de 10.000 pessetes per despeses de tota mena del Mapa Geològic. Maluquer convocà tots els Regents el dia 18 al Museu Martorell per tal de normalitzar la situació de les seccions i adaptar el Reglament per tal de, l’1 de gener, lliurar els nomenaments i traspassar els serveis de biblioteca i publicacions al Museu.152 El 7 de gener de 1919 Pardillo, com a Conservador interí de Geologia, transmeté al Secretari de la Junta la demanda de Faura d’un auxiliar per al treball de catalogació, neteja, numeració i etiquetatge de la nombrosa col·lecció de fòssils; així com per la col·locació de números i porta-targes als calaixos de les vitrines del Museu; en no haverhi cap partida de Paleontologia, les despeses d’aquesta secció havien d’anar a càrrec de la partida del Mapa Geològic.153 El 7 de febrer, a proposta de Faura, la Junta nomenà Eduard Brossa com a topògraf del Mapa Geològic i Dolors Mestres com auxiliar de Paleontologia, qui no hi romangué gaire temps, essent substituida al mes d’octubre per la seva germana Emília. Aquell mateix dia es delegà Cazurro i Faura per tal que compressin per al Museu un cap de rinoceròtid que tenia un particular.154 El 10 de gener es ratificà al Regent de Paleontologia, sota la direcció del Dr. Almera, l’encàrrec que tenia de la Diputació per a la confecció dels mapes geològics de Catalunya; també la distribució dels despeses: 1.000 pel Director-Regent; 3.600 per al topògraf; 900 per a l’auxiliar; 3.600 per a excursions i altres despeses, i 900 per material. S’acordà concentrar la major activitat en el mapa 1:100.000, que s’executava d’acord amb la Secció Cartogràfica de la Mancomunitat. En la mateixa sessió s’acordà 152 153
Maluquer: oficis a Faura, 12 i 14/12/1918, MGSB. Ofici de Pardillo al Secretari de la Junta, 7 /01/1919 (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1196/1540). 154 Actes de la Junta de Ciències.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 140
140 nomenar una ponència que informés la Junta de com podria organitzar-se el Servei amb mires a l’ampliació i major rapidesa dels treballs (Almera, Bofill, Cazurro, Palet, Vidal i Faura com a secretari). Un ofici de la Junta de 11/01/19 demanà a la Diputació que s’aixequés la prevenció que sols el Servei del Mapa podia utilitzar la subvenció que figurava en el pressupost de la corporació provincial.155 En la sessió del 7 de març s’informà d’una merma de 8.500 pts en el romanent de l’any passat que la Diputació havia usat per a despeses del Mapa Geològic, la que obligà a retocar el pressupost, quedant 7.000 pessetes per al Mapa de les 10.000 aprovades el 13 de desembre. S’acordà fer les liquidacions trimestralment; la primera (1.125 pessetes corresponents al primer trimestre de 1919) es va fer el 14 de maig. Oferiment de Marcel Chevalier (febrer de 1919) Aquest geòleg i cartògraf, que havia fet abans de la guerra alguns estudis topogràfics i geològics a la zona fronterera per encàrrec del govern francès, oferí els seus mapes geogràfics a la Mancomunitat el febrer de 1919.156 S’inicià aleshores una correspondència amb Rivera, director del Servei Geogràfic, de resultes de la qual se li va adquirir per 5.000 pessetes el mapa d’Andorra i rodalia de la Seu a 1:50.000, deixant-lo en llibertat de publicar-lo privadament; poc abans que Rivera presentés la dimissió.157 El 7 de juny Rivera comunicà a Chevalier que, segons Faura, els seus treballs geològics es podrien aprofitar, sobretot el d’Andorra, ja que l’Empordà ja l’havia cartografiat Faura a 1:25.000; únicament interessaria la part més occidental, però volia veure els originals. Més endavant li fa entendre que l’interès de Faura era tan sols relatiu: Respecto a geologia, el Dr. Faura me ha dicho que desde hace mas de 10 años, está recogiendo datos de toda Catalunya, los cuales tiene coleccionados, no faltándole mas que situarlos sobre un mapa, que sera el que nosotros le daremos en negro, tratandose por ahora de hacer tambien un avance geologico general de Cataluña, sobre un mapa 1/100.000 o 1/200.000 para mas adelante detallarlo, continuando el 1/40.000 de la provincia de Barcelona, ó a 1:25.000 si se tiene otro Mapa topográfico a dicha escala [...] el Dr. Faura, precisamente en el estudio geológico de los Pirineos, me dice que ha puesto un gran empeño y desea completar personalmente los estudios que ya lleva hechos (Rivera: Carta a M. Chevalier, 12/07/1919; ACC).
El dia 22 Chevalier envià els estudis geològics, amb el prec que se li retornessin; però no en tenim altre notícia fins al cap de quatre anys. Revisió cartogràfica de la rodalia de la Llacuna (1919) La bauxita, ja assenyalada en el full III del mapa d’Almera i Brossa, començà a ésser considerada com un recurs explotable després de 1915, quan l’alemany Goetz-Philippi s’interessà per les mostres del Seminari; dos anys després J. Calafat va comunicar a la Sociedad Española de Historia Natural un informe del cap de mines Fontrodona i Faura 155 156
Memòria de la Junta de Ciències, 1919-1920. A més d’unes notes sobre glaciarisme, Chevalier havia publicat treballs sobre la conca de la Seu (BullSGF, 9: 157-178; id, 10: 9-10) i una “Note préliminaire sobre la géologie de la Catalogne Orientale” (BullSGF, 14: 157-178); no tornaria a publicar res de geologia fins 1924. Dedicà a Faura un llibre sobre Andorra (1925) i publicà el mapa d’aquell principat a 1:50.000. En opinió de Solé, sus mapas de Andorra y de la zona volcánica de Olot le acreditan como buen cartógrafo, y, como geólogo, destacó en sus estudios de morfologia estructural y geografía física realizando trabajos de valor muy diverso que, de todos modos, le clasifican como el que fue en su tiempo primer especialista del cuaternario catalán (Solé Sabarís, 1978: “Aportación de Marcel Chevalier a la Geografia de Catalunya”. Rev. Catalana de Geografia, 1(3): 405-414). 157 Rivera: informe de 28/07/1920 (Arxiu de l’IEC, expedient dels mapes geològic i topogràfic).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 141
141 va presentar a la Institució Catalana d’Història Natural unes mostres recollides en una primera expedició (12/05/1917); tot seguit va comunicar una nota en la que proposava un origen tectònic del mineral, degut a la reducció per pressió de les argiles del Keuper.158 L’any 1918 les bauxites eren explotades per la casa Cucurny com a material refractari i hi havia una casa de Bilbao interessada en l’obtenció del sulfat d’alumini; d’altra banda, el 4 de juliol d’aquell any una comissió de l’Escola d’Enginyers lliurà a Sa Majestat el primer lingot d’alumini fabricat amb aquest mineral.159 Comissionat per Faura, Bataller estudià la regió, prengué mostres i revisà la cartografia del Dr. Almera; comparà els jaciments d’aquí amb els clàssics d’arreu del món i emeté una hipòtesi genètica diferent de la de Faura: l’origen del mineral seria hidrotermal i estaria relacionat amb les ofites triàsiques. Publicà l’estudi a l’Acadèmia de Ciències de Madrid, amb un mapa geològic en blanc i negre. Un resum d’aquest treball fou presentat, signat conjuntament per Bataller i Faura, a la Société Géologique de France en sessió de 19/04/1920. 160 El Juràssic de les comarques meridionals (1919-1920) Després de la seva tasca com a recol·lector del Mapa Geològic, Bataller estudià Ciències Naturals a Madrid. Comptant amb el suport de Faura i Vilaseca, a finals de 1918 decidí començar una tesi doctoral sobre el Juràssic tarragoní, en continuïtat amb els estudis del segon sobre el Paleozoic i el Trias i en una zona preferent per a l’edició de cartografia geogràfica i geològica: Al excursionear en cierta ocasión por el Cabo de Salou y recoger los numerosos restos de Ammonites que sus hiladas encierran [...] me interesó la idea de estudiar los terrenos de esta región pertenecientes al Jurásico, sobre los que solo se había ocupado el ingeniero encargado por la Comisión del Mapa. Sentado el plan empezamos nuestras correrías por esas hermosas regiones a fines del 18, cuando nuestras ocupaciones escolares nos lo permitían, acompañándonos en muchas de ellas el Dr. Faura y el Sr. Vilaseca (Bataller, 1922: El Jurásico de la provincia de Tarragona; Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, serie geológica, nº 29).
L’excursió inaugural tingué lloc el gener de 1919, amb Vilaseca, Ferraté i Zariquiey, a les serres de Llaveria i Colldejou. A finals d’any ja havien recollit fauna, perquè Vilaseca li diu que no s’amoïni pels fòssils recollits, que els francesos els podran classificar, i que si convingués n’anirien a buscar més. L’endemà mateix d’arribar a Reus vaig parlar amb el Dr. Faura de remetre-li els apunts de l’excursió a Llaveria [...] De totes maneres, veurà que ço que li envio (tot el que tinc!) és ben poca cosa, i encara es refereix més al Triàsic (que per altre ja havia exposat anteriorment) que al Juràssic que a vostè l’interessa més. Demés entre l’excursió d’ara fa un any i altres meves, vaig esbossar el mapa que vostè coneix i deu conservar. Quant al Cap de Salou, poca cosa he anat esclarint demés del que vostè sap [...] Jo vaig començar d’escriure un petit treball sobre el Cap de Salou, però només vaig arribar a tractar la història (Gombau, Mallada), els mantells (Mallada i Dr. Faura en un article del butlletí de l’Agr. Exc. de Reus), epirogènesi (de quina vaig donar-ne compte a la Institució XI-1919) i topografia del litoral. La continuïtat estratigràfica no la veig encara clarament i greu em sabria enganyar-lo. Per pasqua, veurem. No obstant, per a complaure’l, li trameto aquests croquis (provisionals) que jo vaig dibuixar (Vilaseca, carta a Bataller, 27/01/1920, MGSB, Fons Bataller) 158 Faura, 1917: “Les bauxites de la Serra de la Llacuna” (resum), ButllICHN, 14(8-9): 123; Faura, 1917:
“Naturalesa, origen i edat de formació de les bauxites de la Serra de la Llacuna”, ButllICHN, 18: 50-55. Ibérica, 10(241), p. 114 (agost de 1918). Bataller, 1920: “Las bauxitas de Cataluña”. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 17 (abril-juny), 50 p.; Faura i Bataller, 1920: “Les bauxites triasiques de la Catalogne”, BullSGF, 20: 251-267. Amb la mateixa data aparegué un estudi de Sampelayo que coincideix en no pocs punts amb el de Bataller. 159 160
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 142
142 Pel maig Vilaseca li envià dos talls, però advertint que no veia clara la relació entre Juràssic i Cretaci: Els fòssils que vostè està estudiant i els enviats a Mr. Kilian determinaran l’estat del Juràssic, el qual com jo li assenyalo deu quedar reduït a la part més sortint i a l’oriental del Cap. Quan surti el Butlletí de la Institució de XI-XII 1919, que serà demà o demà passat li enviaré tot seguit per a que vegi el moviment ascensional de tota aqueixa formació (Vilaseca: Carta a Bataller, 2/05/1920, MGSB).
Tan bon punt els especialistes Kilian i Fallot demostraren la presència dels trams superiors del Juràssic fins al Sequanià,161 Bataller llegí la tesi a la Universitat Central el mes de juny de 1920, demostrant la continuïtat i concordança de la sedimentació juràssica des de la base al sostre, per bé que no es va poder comprovar l’existència dels nivells més alts. En una excursió ràpida amb Fallot i Faura (1920), visitaren localitats de la riba esquerra de l’Ebre i hi aixecaren perfils inèdits, especialment a Cardó, però també a Tivissa, Cap de Salou i Coll de l’Argila. Del 3 al 6 d’octubre de 1921 la Institució va fer una excursió col·lectiva a Reus, preparada per Casellas, Vilaseca i Martorell, naturalistes locals. Varen recòrrer el Cap de Salou en canoa automòbil, visitaren el Parc Samà i Faura va pronunciar una conferència al Centre de Lectura 162 Aparegué aquell any una síntesi signada per Faura, Fallot i Bataller, a més de la nota preliminar de Kilian i Fallot. 163 La determinació dels fòssils, prevista per als primers mesos d’any, es va ajornar al setembre. Amb el treball de Bataller es publicà un mapa geològic d’una extensa zona al S de Mora i Gandesa i a l’O de la serra de Llaberia. Bataller va fer constar el seu agraïment a Faura i als seus mestres de Madrid: Debemos manifestar, pues, nuestro agradecimiento al Rdo. Faura y Sans, que ha conseguido el proporcionarme unas hojas del mapa Geográfico de Cataluña a 1/100.000 y también varios términos municipales de la comarca de Tortosa. Verificados estos trabajos preliminares de campo, el Laboratorio de Geología del Museo Nacional de Ciencias Naturales me ha acogido benévolamente para poder estudiar el material recogido que bajo la dirección de mi profesor, el Dr. Hernández-Pacheco, y con sus atinadas observaciones lo he llevado a cabo. He de manifestar también mi consideración al ilustre paleontólogo Jiménez de Cisneros que tuvo a bien revisar los numerosos fósiles recogidos, lo mismo que determinar ciertas formas dudosas (Bataller, 1922, op. cit.).
El 1923 veié la llum un complet i acabat estudi del cap de Salou ben il·lustrat, per Bataller i Vilaseca, a les pàgines del Butlletí del CEC. 164 I el mateix any una valuosa monografia sobre les faunes juràssiques signada per Fallot i Blanchet fou publicada per la Institució: Les fossiles recueillis au cours de ces diverses recherches stratigraphiques ont été confiés par le Dr. Faura i Sans au Laboratoire de Géologie de l’Université de Grenoble pour y être étudiés. La détermination des principaux types contenus dans un premier lot avait déjà permis en 1920 à Mr. Kilian [...] et à M. Fallot de signaler brièvement les divers niveaux qui s’y trouvaient représentés. Depuis lors, des matériaux beaucoup plus importantes ayant été communiqués au Laboratoire de Grenoble, nous avons pu entreprendre l’analyse géologique avec quelque détail [...] Nous remercions le Dr. Faura i Sans de nous avoir associés par ce travail paléontologique à la belle oeuvre cartographique et scientifique qu’il a entreprise (Fallot i Blanchet, 1923: “Observations sur la faune des terrains jurassiques de la région de Cardó et de Tortosa (Province de Tarragone)”, TrebICHN, 2: 75-260; 12 pl.) 161
Kilian, W., & Fallot, P., 1920: “Sur l’existence et les faciès de divers étages jurassiques dans la province de Tarragone”. CRAcSci, 171(1): 19-22. 162 L. Navàs, 1921: Una excursión a Reus (3-6 d’octubre de 1921). Semanario católico de Reus, 423: 515-516 (15/10/1921). Faura donà una conferència popular al teatre Bartrina sobre efectes de neu amb projeccions. (“Ressenya de l’excursió col·lectiva de 1921”; ButllICHN, 21(7): 114-116). 163 Faura, Fallot i Bataller, 1921: “Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de la chaîne de Cardó (prov. de Tarragone)”, ButllICHN, 21(7): 118-130. 164 Bataller, J.R. i Vilaseca, T.S.: “Geologia del Cap de Salou”. ButllCEC, 33 (336): 5-32.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 143
143 Sèrie
Estatge Neocomià
Malm
Portlandià Kimmeridgià Sequanià
Faura, Fallot i Bataller (1921) Dolomies molt potents (1300-1400 m)
s/d
Dolomies; nivell de margocalcàries Amb ammonites (Cardó)
Lissoceras fialar i Sismoceras doublieri Perisphinctes plicatilis Reineckia anceps M. macrocephalus Braquiòpodes Oppelia fusca O. subradiata, etc Cadomites braikenridgei, etc Cadomites bigoti Witchellia Ludwigia concava Calcàries margoses amb braquiòpodes i H. aalense Id. i H. bifrons Calc. amb Amaltheus margaritatus i braquiòpodes
Oxfordià Dogger
Calovià Batonià
Bajocià
Lias Toarcià Charmutià (Pliensbachià) Sinemurià Hettangià
Zona (Bataller 1922)
Dolomies estratificades de pàtina fosca; capes de 30 a 50 cm (30 m)
Margues o margocalcàries amb Ammonites (20-30 m) Facies amb braquiòpodes i calcàries margoarenoses grogues (20-40 m)
Calcàries estratificades, grises, dures, sublitogràfiques, amb petits bivalves i gasteròpodes (60-80 m) Calcàries dolomítiques més o menys Falta bretxoides amb tintes roges (40 m) Falta
Taula 16. Estratigrafia del Juràssic tarragoní, segons els treballs de Bataller.
Fig. 9. Bataller, 1920: Mapa geològic del Juràssic de la província de Tarragona, publicat a l’escala aproximada 1:220.000. Fig. 9. Bataller, 1920: Geological map of the Jurassic of Tarragona province; published at a scale of nearly 1:220.000.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 144
144 Reunió de la Ponència del Mapa Geològic (abril 1919) Reunida per primera vegada el dia 25 d’abril, la Ponència formada per Palet, Vidal, Cazurro i Faura (Bofill i Pitxot absent) acordà sol·licitar de la Diputació tots els materials de les èpoques anteriors, a saber: les pedres matrius, les existències de fulls, els llibres dipositats a la Biblioteca de Catalunya, els manuscrits de Moulin – aquí Vidal advertí que s’haurien de demanar també els fòssils recollits per aquell geòleg francès –; la liquidació de les despeses de traspàs de les col·leccions i les de l’edició catalana dels fulls IV i V del mapa provincial; es proposà la reedició dels fulls I i II, alhora que encarregaren al Director del Servei un Projecte de Bases. Assabentada la Junta per Faura, aprovà el 16 de maig cinc dels punts aprovats per la Ponència, quedant aquesta encarregada de tramitar els altres. A proposta de Cazurro, s’incorporà a la Ponència el Cap del Departament de Geologia, Francesc Pardillo Vaquer. 165 Foren els punts aprovats: – Sol·licitar de la Diputació l’existència dels 5 fulls del Mapa Geològic no destinades a la venda, per tal de distribuïrles a les Corporacions oficials, Ajuntaments, parròquies i les societats científiques estrangeres. – Id. la donació de les pedres matrius del Mapa, per a tenir-les al Museu, a l’abric d’agents destructors. – Demanar a l’IEC els dos fulls reeditats en català, i també l’original d’una memòria inèdita d’Almera. – Id. tots els mapes, croquis i manuscrits originals del Sr. Moulin. – Sol·licitar de la Direcció General d’Agricultura un exemplar del Mapa Geològic d’Espanya mural i un altre d’Europa.
Recuperació dels materials del Mapa geològic provincial (juny-novembre 1919) El material relacionat amb el Mapa Geològic que es conservava a la Diputació (publicacions, matrius, mapes, manuscrits originals i exemplars fòssils de M. Moulin, en part en poder del Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya) foren sol·licitats oficialment a la Diputació el 28 de maig. 166 La Corporació disposà que es lliuressin els fulls existents a l’arxiu provincial, així com els de l’Institut d’Estudis Catalans, i el material referent al Servei.167 En virtut d’aquest manament, la Junta sol·licità a l’Institut els mapes publicats 168 –no sembla que aquest prengués cap disposició al respecte– i al Servei Geogràfic, junt amb els mapes geològics de la regió pirinenca i demés.169 Una nota al marge d’aquest escrit detalla quins eren els materials que es conservaven de l’època de Moulin: – Mapa geológico de la provincia de Barcelona por Jacinto Moulin. – Provincia de Barcelona, Mapa Geológico. – Mapa (part de la província de Barcelona, amb el segell de la Diputació). – Una carpeta “1869. Mapa Geológico de la Provincia de Barcelona”. – Un quadern “Carte Geologique de la Province de Barcelona, Hauteurs Barometriques, de Moulin”. – Mapa geológico de Barcelona. Corte Geológico Nº 1- 1869. – Un quadern “1869. Notas y adiciones al Diario de Espediciones”. – Id. Mapa Geologico de la prov. de Barcelona, Corte Geológico nº 1- 1869. – Id. “Roches, Mineraux, Fossiles”. – Papers solts: “Observations barométriques”. – 6 dibuixos en paper tela d’Aparatos para la obtención del aceite de esquisto por medio del sulfuro de Carbono. – Un barómetre d’ebullició. – Un nomenclàtor de la província. 165 Comunicació de Faura i acord de la junta de publicacions a l’Arxiu de la Junta de Ciències. 166 Ofici de la Junta de Ciències. AHDB, lligall 3732. 167 Manament de 24 de juny, signat pel president Vallès i Pujals. Diligència del dia 25 a l’Arxiu de l’IEC,
exped. del mapa Geogràfic i Geològic. Ofici de la Junta (4/07/1919) a l’expedient del Mapa, Arxiu de l’IEC. Ofici del President de la Junta al director del Servei Geogràfic, 4/07/1919, ACC).
168 169
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 145
145 En un ofici de 5 d’agost, Rivera respon que està preparat tot el material, a més d’un baròmetre d’ebullició i un aneroide, procedents de la Diputació i usats per Moulin.170 El 16 de juny la Biblioteca de Catalunya lliurà els llibres més útils per al Servei del Mapa, que varen ser dipositats al Museu, en la biblioteca especial del Servei (Faura, 1925). El mes d’octubre les pedres litogràfiques dels tres primers fulls, que Brossa havia dipositat l’any 1901 a la Diputació, les varen traslladar a casa Henrich i Cia per a revisió i conservació, en tant no disposés el servei d’un lloc adient per a conservar-les. El 7 de novembre quedà assabentada la Junta que s’havien acomplit els acords referents al dipòsit editorial del Mapa,171 les pedres matrius, la col·lecció Moragas i els aparells de M. Moulin. Instal·lació (novembre 19-abril 1920) Per tal de conservar l’arxiu històric, els originals que s’anessin generant i les existències dels fulls, demanà Faura el 5 de novembre una calaixera per a guardar mapes, amb un pressupost de 700 pessetes. Tot i que la Junta acordà fer-li present la impossibilitat absoluta de satisfer la petició per manca de consignació pressupostària, consta en la memòria signada per Faura el 31 de març que el moble es va fer i que es va instal·lar al Laboratori del Museu de Catalunya. El 3 de desembre sol·licità se li permetés utilitzar per als treballs del Mapa i de la Secció de Paleontologia la peça destinada abans a Secretaria immediata a la del Director, i la Junta acordà concedir-li interinament, a reserva del que més endavant pogués convenir a la Secretaria. El 19 de desembre Faura proposà a la Junta el nomenament de Bataller com a auxiliar-recol·lector, però no es va adoptar cap acord sobre el tema. Bataller va ésser nomenat aleshores, preparador de l’Escola d’Agricultura per un període de 5 anys, amb sou de 2.500 pessetes anuals. 172 Adquisició de llibres i altre material (desembre de 1919) El 7/11/1919, a proposta dels Caps de Departament i aprofitant el canvi favorable de la pesseta respecte del marc alemany, la Junta decidí fer una important adquisició de material científic a Alemanya, per valor de 15.500 ptes (al canvi, 98.541,80 marcs), amb càrrec al pressupost extraordinari de 1918. En sessió de 14/11/1919, la Junta acordà destinar 12.000 ptes del romanent a llibres i aparells, que el Secretari Josep Maluquer hauria d’adquirir en el seu proper viatge a Alemanya; per als llibres 170 171
Rivera: Ofici de 5 d’agost al President de la Junta (ACC). La memòria de 1919 dóna una llista dels fulls ingressats, assegurant que eren totes les existents al dipòsit; cosa que no s’ajusta a la realitat, perquè en data 30/12/1930 el cap de l’Arxiu provincial lliurà una tramesa reduïda al cap del Servei Geogràfic (ACC, SCC-AA-2), probablement les que quedaven. D’altra banda, les germanes d’Almera havien sol·licitat (3/07/1919) 150 exemplars dels fulls primer i segon per a vendre; cosa que s’aprovà el 14 d’octubre; Faura comunicà la recollida d’aquests fulls el 18/10/19. 172 Relació del personal del Departament d’Agricultura, amb indicació dels seus nomenaments, sous i gratificacions que cobren (febrer 1924). ANC, Mancomunitat de Catalunya, nº 366, caixa 018 (01-05).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 146
146 específics del Servei Geològic s’acordà sol·licitar de la Diputació una consignació extraordinària de 1.500 ptes que també es posaria a disposició del Secretari; cosa a que fou concedida el 18 de novembre. 173 Immediatament es procedí a elaborar una llista de llibres triats sobre els catàlegs dels comerços. Els de la Secció de Paleontologia i Mapa Geològic, per valor de 9.241,80 marcs, se seleccionaren dels catàlegs 466, 467, 468 i 469 de la llibreria Friedländer. 174 Relació a la que s’afegí l’encàrrec directe de Faura a Maluquer d’una esfera geològica, dos exemplars de la Carte Géologique Internationale de l’Europe, i tot alló que siguin mapes geològics, particularment de les nacions centrals i orientals europees. 175 Per al Servei del Mapa Geològic, sel·leccionats pel Director del mateix els llibres preferents, fou entregada la llista a la casa Friedländer, amb la prescripció única, de que no excedís la factura a uns 7.900 a 8.000 marcs, adquirint ademés els prismàtics, les fulles no agotades del mapa geològic internacional, el globus, etc. Malhauradament, l’obra cabdal “Paleontographica” no poguérem trovarla com no fos pagantla a marcs or, o siguin 50.000 marcs, demés de les despeses d’embalatge, etc. No cal dir que no la compràrem. Tampoc poguèrem trovar el “Barrande”, Systeme silurien. (Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encarreg de la Junta de Ciencies Naturals, a Alemanya. Mec. 16 pp, Arxiu de la JCN)
La liquidació total pujà a 112.349,30 marcs, dels quals 10.362,10 per a la Secció de Paleontologia. A més dels llibres i fullets, s’adquiriren uns prismàtics Leitz per 1.670 marcs i un globus geològic per 205,45 marcs. Primers fulls del Mapa Geològic 1:100.000 (juny-desembre de 1919) Malgrat que el pressupost s’hagué de repartir entre les col·leccions i els dos mapes, Faura activà el mapa geològic de conjunt, recorrent 3.000 km2, sense abandonar el full sisè que es comptava acabar aquell any per tal d’imprimir-lo l’any vinent. En la confecció de l’1:100.000 es treballava coordinadament amb el Servei Geogràfic: 176 Desde del començament del nou Servei del Mapa Geològic de Catalunya, s’ha seguit un plà de marxa d’acord amb el Servei Geogràfic de Catalunya, el qual, en acabar una fulla en remet tres còpies: una per als treballs de camp i l’altra per al dibuix definitiu, reservant-ne un exemplar per si fos menester una repetició. Immediatament es surt al camp, fent itineraris per les vies i carreteres, així com també per les carenes de les serres i per les valls, procurant assenyalar les formacions geològiques proporcionalment a l’escala que se’ns ha encomanat, podent presentar el 25 de juny de 1919 a l’Excm. Sr. President de la mancomunitat la primera fulla (nº 43) titulada “Goles de l’Ebre” completament acabada. (Faura: Treballs fets durant l’any 1919)
El mes de juliol, Rivera informà que tenia enllestits els fulls 41, 43, 39, 24 i 35, i avançats els 23 i 40; proposà aleshores solucions per a l’edició. 177 173 174
Ofici de la Junta de Ciències (AHDB, lligall 3732). [Faura]: Notes de llibres per a comprar a R. Friedländer de Berlín. Mecanoscrit 3 pp, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1204. 175 Faura: Carta a Maluquer, 30/12/1919, Arxiu de la Junta de Ciències. En aquest document, Faura demana li reculli tots els catàlegs i vistes dels museus alemanys que visités, especialment de paleontologia, i reconeix que la relació de llibres desitjats la va elaborar a corre-cuita. 176 Segons un informe de Rivera al President de la Mancomunitat, el mes de Juliol el Servei Geogràfic tenia enllestits els fulls geogràfics 24, 35, 39, 41, 43, i avançats els 23 i 40. En el mateix informe proposava solucions per a l’edició dels fulls (AHDB, lligall 3725). 177 AHDB, lligall 3725.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 147
147
A
B Fig. 10. Primers fulls acabats del Mapa Geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000: manuscrits originals signats per Faura. A) Les Goles de l’Ebre (25/06/1919); B) Vilanova (30/06/1920). Amb permís del MGSB, fotografies d’Antoni Calvo. Fig. 10. First sheets of the Geological Map of Catalonia 1:100.000; original manuscripts by Faura: a) Les Goles de l’Ebre (25/06/1919); B) Vilanova (30/06/1920). Courtesy of MGSB; photos by Antoni Calvo.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 148
148 El 25 d’octubre adreçà Faura al President una informació dels treballs del mapa juntament amb un avenç del pressupost aproximat de l‘obra completa.178 I a finals d’any s’havien cartografiat els fulls de Tortosa i Sant Feliu, a més del massís de les Guilleries, que comprenia parcialment els fulls 22 i 23; amb la qual cosa el mes de desembre la superfície cartografiada a l’escala 1:100.000 sumava ja 2.402 km2: Full Nº 22-23 24 41 43
Nom Guilleries Sant Feliu de Guíxols Tortosa Goles de l’Ebre (acabat) Total
Superfície Km2 750 384 770 498 2.402
Taula 17. Superfície cartografiada a finals de 1919. Font Faura, 1919: “Mapa geològic”. Dins: l’Obra a fer.
Suspensió sine die del Mapa geològic a 1:40.000 (març de 1920) El full sisè del mapa geològic provincial, encomanat a Faura el 1915 i transformat en el full 51 del mapa geològic de Catalunya el juny de 1917, fou suspès per acord de la Junta en no haver-hi una partida especial en el pressupost, a les darreries de març de 1920. Tots els esforços es dedicarien en endavant al mapa 1:100.000, conforme a les resolucions del Consell de la Mancomunitat. Conseqüència d’aquesta decisió va ser l’acomiadament del Sr. Eduard Brossa (26 de març), quan estava acabant la topografia del full. El disgust del topògraf el va impossibilitar per al treball; morí el 15/10/1924. 179 En el moment de la suspensió s’havien completat 8 sectors dels 10 en que se subdividí, quedant únicament l’extrem del NW; s’havia mapat la geologia de gairebé tota la part topografiada. 180 D’aquests sectors n’hi ha sis d’acabats, manuscrits sobre paper de ceba, a la Cartoteca de Catalunya; la superfície cartografiada s’havia reduït a 1:40.000 i s’havia gairebé gravat del tot sobre pedra, segons ens demostra el full preparat per Llopis (1948) com homenatge a l’il·lustre gravador i cartògraf que es conserva a l’Institut de Paleontologia de Sabadell. D’altra banda, al MGSB hi ha diverses còpies dels sectors amb notes geològiques manuscrites per Faura. El 19 d’abril Brossa va lliurar les proves impreses de les pedres matrius dels fulls publicats pel Dr. Almera, a més de 6 exemplars topogràfics del full 5è i 4 del full 4rt; d’aquests un de cada es varen lliurar al director del Mapa Geogràfic. Es varen repartir gratuïtament exemplars dels fulls 4rt i 5è i es varen posar a la venda les existències de fulls, als preus de 6 pessetes els números 3 i 4, i 10 la resta. Liquidació de les despeses (maig de 1920) En un informe sobre els treballs del Mapa comunicat al President de la Mancomunitat el 25 d’octubre de 1919, Faura fa constar que una part del pressupost s’havia destinat a atendre les despeses de la Secció de Paleontologia, en la que s’havien emmagatzemat, des 178 179 180
[Faura, M.], 1919: L’Obra a fer, p. 53-57. Faura, 1925: “N’Eduart Brossa i Trullàs”. ButllCEC, 35 (357): 71-74. Faura, 1/06/1920: Treballs fets durant l’any 1919. MemJCN, p. 45-49.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 149
149 de 1888, nombroses col·leccions de fòssils de Catalunya i de l’estranger, amb un contingut estimatiu de 20.000 espècies; de les quals se n’havien catalogat un miler. També s’havien atès les despeses dels trasllat de les col·leccions de la Diputació. 181 Per tal de liquidar les despeses, la Diputació, d’acord amb el que preveia el pressupost de 1919, subvencionà l’Institut d’Estudis Catalans amb 7.000 pessetes destinades a la formació del Mapa; 182 les que foren transferides a la Junta de Ciències prèvia sol·licitud d’aquesta. De les 7.000 se’n justificaren 3.765,6 per despeses del Mapa Geològic, entre els mesos de novembre i març. 183 Treballs de l’exercici 1920-21 El 23/04/1920 la Junta aprovà un pressupost comptant amb l’ingrés de 7.000 pessetes procedents de la Diputació i destinades al Mapa Geològic; en paral·lel a les reduccions del propi pressupost de la Junta, es decidí no apujar a 2.000 pessetes la gratificació –que era de 1.000– al Director del Mapa. El pressupost no permeté satisfer les peticions de Faura (5 nov 1920) d’una calaixera per a fòssils (17.880,80 ptes) i una altra per a guardar mapes (700 ptes). El mes de juny Faura va recórrer la rodalia del Vendrell i de la costa, per tal d’enllestir el full de Vilanova, i el dia 30 va signar-ne el manuscrit geològic acabat. El juliol de 1920 vingué a Catalunya Paul Fallot, de la Universitat de Grenoble, amb qui Faura, Bataller i Vilaseca examinaren les formacions triàsiques i juràssiques de Salou, Tivissa, Cardó i congost de l’Ebre, per tal de caracteritzar els nivells estratigràfics, recollint fòssils que classificarien Fallot i Kilian. L’excursió tingué lloc entre els dies 7 i 10; el dia 9 visitaren Landerer a Tortosa. 184 Prepararen un croquis topogràfic a 1:25.000 i escrigueren una nota preliminar sobre la serra de Cardó: L’analyse d’ensemble faite précédemment par le Dr. Bataller et par le Dr. M. Faura i Sans de la géologie de la Province de Tarragone nous a permis au cours d’une rapide excursion faite en commun de visiter avec fruit diverses localités de la rive gauche de l’Ebre où les formations jurassiques sont bien développées et d’y relever des coupes inédites (Faura, Fallot i Bataller, 1921: “Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de la chaîne de Cardó (prov. de Tarragone)”, ButllICHN, 21:118-130).
A darrers d’agost, Faura assistí a Bordeus a la represa de les reunions extraordinàries de la Société Géologique de France, que no se celebraven des de 1913 per causa de la guerra europea. Sota la direcció de Dollfus –encarregat del Mapa Geològic de França–, tingué ocasió de visitar els clàssics i abundosos jaciments paleontològics que donen nom als pisos Aquitanià i Burdigalià i de comparar-los amb els del Miocè del Penedès. Hi recollí nombrosos fòssils. També visità les col·leccions de M. Duvergier. 185 181Íbid.
Junt amb la col·lecció Almera ingressà també la col·lecció Moragas, adquirida per la Diputació l’any 1902 i que estava en dipòsit a l’Escola Industrial: En son conjunt consta de 2.683 exemplars de minerals, rocas i fossils de diferents indrets, i amés una serie de 178 roques del litoral català en nombroses capses de preparacions microgràfiques de quiscuna d’elles, lo que està degudament catalogat en 7 llibres. Aquest material al entrar al Museu ha sigut repartit per les 3 seccions del Departament de Geologia (Faura: ofici al President de la Junta, 31/10/1919, Arxiu de la Junta de Ciències, expedient 1551). 182 Acord del 16 de desembre (AHDB, lligall 3732). 183 Llibre Consignaciones, subvenciones y otros ingresos y su inversión (manuscrit, Arxiu de la JCN, exped. 300). Hi consten les factures següents: 1.196,35 ptes (7/11/1919); 654,95 ptes (29/93/1920), 401,95 (31/03/1920); 720,05 (id), i 782,30 (id). 184 Notes de camp de Salvador Vilaseca (Arxiu del Museu Vilaseca, Reus). 185 Faura, 1920: “Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia”. Ibérica, 14(344): 173175. També: “La ciència catalana a l’estranger. Congrès de geòlegs a Burdeus”. (Article a La Veu)
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 150
150 Malgrat els migrats recursos de que es pogué disposar per a expedicions, es mantingué la marxa d’anteriors exercicis, i a finals de l’any econòmic l’estat dels treballs era el següent: Full Nº 22-23 24 41 42 43
Nom Guilleries Sant Feliu Tortosa La Sénia Les Goles de l’Ebre
Estat Preparada una exploració general Preparat el Cap de Begur Falta precisar la geologia de Cardó Manca geologia de la base de Mont Caro Full acabat (25/06/1919)
Taula 18. Estat dels fulls en data 1/04/1921. Font: Faura, 31/03/1921: Treballs fets durant l’any econòmic 1920-21. (MemJCN, p. 59-62)
A més, s’estava en disposició de començar la cartografia dels fulls 23 (Girona), 34 (Vilafranca) i 40 (Arnes), dels que es disposava de les respectives bases topogràfiques. Despeses de l’exercici 1920-21 La memòria d’activitats es llegí a la Junta el 15/07/21, i els comptes es presentaren el 25 de novembre. Les despeses es liquidaren per trimestres, per un total de 3.166,60 pessetes (Taula 19). Aquell curs el pressupost del Servei es desglossà del de la Secció de Paleontologia, cosa que va permetre atendre millor les tasques del Mapa; Faura es dolgué que no hi constés una consignació especial a càrrec de l’Emprèstit, i que la Regència anés compresa en el pressupost ordinari. 186 El 31 de març 1921 la Junta acordà augmentar les gratificacions al personal. Segons això, a Faura li corresponien 3.000 pessetes com a Regent i 2.000 com a Director del Mapa. Concepte
Abril-juny
Gener-març
Totals
Expedicions
508,10*
629,95
498,20
541,45**
2.177,70
38,00
24,00
90,90
-
152,9 207,50
Mapes Reprografia
Juliol-setembre
Octubre-desembre
184,50
69,00
16,00
28,00
Altres
9,40
27,05
186,90
137,15
360,50
Totals
750,00
750,00
800,00
866,60
3.166,60
Taula 19. Despeses de l’exercici 1920-21. Font: AHDB, lligall 2894. * Expedicions de l’ajudant Bataller ** Inclou les despeses del viatge a Burdeus (447,60 ptes)
186 Faura, M., 1922: “Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22”. Junta
de Ciències, memòria anual 1921-22, p. 45-52.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 151
151 El Servei en l’Exposició Internacional d’Astronomia (octubre de 1921) El 5/09/1920 el President de la Societat Astronómica de España y América, Josep Comas i Solà, informà la Diputació d’una propera Exposició Internacional d’Astronomia, Sismologia i Meteorologia a celebrar al Palau de la Indústria i convidà els Serveis de Geologia, Meteorologia i Cartografia a participar-hi. 187 El Consell de Pedagogia acceptà la invitació i va comunicar a Faura que veuria amb satisfacció la presència del Servei Geològic en aquella manifestació cultural. 188 L’exposició, que tingué lloc entre el 9 d’octubre i el 9 de novembre, comptà amb el concurs dels tres Serveis de la Mancomunitat. El del Mapa Geològic va exposar-hi documentació cartogràfica de les tres èpoques, a més de mostres dels meteorits recollits a Catalunya: La otra instalación [puramente geológica] estaba a cargo de nuestro distinguido consocio el Profesor Dr. D. Mariano Faura y Sans, Presbítero, y consistia en numerosas hojas del tan notable mapa geológico de Cataluña, en el que se enmiendan algunas determinaciones de terrenos, reputadas como indiscutibles (el Cretácico de algún sitio, reconocido como Mioceno) [...] Algunos relieves en escala, en colores, de Montserrat, por ejemplo, y numerosos ejemplares de bombas y lavas de Olot, tan poco alteradas algunas, que parecían recién emitidas, completaban esta notable muestra del empeño con que se estudia en Cataluña el suelo (M.M.S. Navarro Neumann, 1921: “Nota sobre la exposición de Astronomía y ciencias afines de Barcelona” BolRSEHN, 21: 402-403).
En la memòria de l’exercici,189 Faura dóna la relació de materials exposats: – L’original inèdit (geogràfic) de M. H. Moulin a mà esquerra – Els cinc fulls del mapa d’Almera-Brossa, juntament amb el retrat i l’autògraf del Dr. Almera, el pla de distribució dels 13 fulls, la versió 1:100.000 de la regió primera i el mapa de Vilatorta, ocupaven l’espai central.
A
B
Fig. 11. El Servei Geològic de Catalunya en l’Exposició Internacional d’Astronomia (1921): A) Vista general de l’estand, amb els cinc fulls de la cartografia provincial en lloc preferent i l’esborrany cartogràfic fet per Moulin a l’esquerra). B) Faura darrera la vitrina dels meteorits de Catalunya; al fons, sis fulls del nou mapa 1:100.000. Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Fig. 11. Stand of the Geological Service of Catalonia in the International Exhibition of Astronomy held in Barcelona (1921): A) General view: the five sheets of the old provincial map in front, and the Moulin geographical map at left; B) Faura behind the meteorites showcase; on the wall, six sheets of the new 1:100.000 map. Courtesy of the Geological Museum of the Seminary of Barcelona. 187 188 189
AHDB, lligall 3725. AHDB, lligall 3725. Faura, 31/03/1922: Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22 MemJCN, dins: 1922: 47-52. També a: Crònica Oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 3(10): 287.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 152
152 – A mà esquerra, el projecte del nou mapa Geològic de Catalunya, amb els originals dels fulls 23 (Girona), 24 (Sant Feliu), 39 (Vilanova), 41(Tortosa), 42 (La Sénia) i 43 (Les Goles de l’Ebre), més una fotografia del pont natural de Cardó. – En una vitrina especial situada al centre de l’espai es reuniren les restes de meteorits caiguts a Catalunya –aplegats a sol·licitud de Comas i Solà– que es conserven al Museu Martorell l’Acadèmia de Ciències, el Seminari i el Club Muntanyenc; 190 així com roques volcàniques d’Olot. – En una altra vitrina situada entre ambdós Serveis, la maqueta de la muntanya de Montserrat a 1:10.000 (distàncies) i 1:7.500 (alçades) amb indicació dels terrenys segons Faura, en colors convencionals. – Publicacions clàssiques sobre cartografia catalana.
Els meteorits exposats foren: – Nulles (caigut el 5/11/1851): exemplars del Club Muntanyenc, del Museu del Seminari i de l’Acadèmia de Ciències. – Canyelles (caigut el 14/05/1861), exemplar del Museu del Seminari. – Garraf (trobat el 1905 per Font i Sagué): Un gros exemplar del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i un del Museu del Seminari. 191
Treballs de l’exercici 1921-22 En l’encapçalament de la memòria 1921-22, Faura es dolgué un cop més de l’escassa consignació en comparació amb les moltes despeses que comportaven els treballs del Mapa: Enguany constava en pressupost la quantitat de 7000 pessetes pera la direcció i els treballs de camp, al ensemps que 10.000 pessetes, en partida especial, pera les despeses de publicació. Empró el cost de les expedicions ha aumentat progressivament en aquests derrers anys; i malgrat ço, es conserva en el pressupost la mateixa quantitat, lo que motiva que el nostre treball ne sigui molt mes penos, esforçantnos extraordinariament per a l’avenç llur, ja que no deu oblidarse qu’una fulla plena comprèn 1.175 kilómetres quadrats, els que devem recorre personalment, utilitzant tots els mitjans pera ferho amb promptitut i l’economia possible. (Faura, “Treballs fets durant l’any economic 1921-22” MemJCN, 1922: 47-52).
Entre juny i octubre no es van fer més que unes quantes expedicions curtes, la majoria centrades a St Feliu de Guíxols, cosa que va permetre ultimar el full 24 en data de 20 de setembre i deixar gairebé acabat el de Girona: El Doctor Marian Faura i Sans [...] ha estat una temporada entre nosaltres excursionejant constantment, deixant ultimada una fulla més de les que estan ja acabades, ço és la del nº 24, que comprèn el terme de la nostra ciutat, que és precisament la població que li donarà el nom de capsalera. Restant ja finida la tasca de camp, serà exposat l’original d’aquesta fulla a l’aparador de la impremta Viader, on els ganxons que tenen cura per les coses de la nostra terra, podran examinarla [...] L’exposició d’aquesta fulla finirà el proper diumenge, dia 25. Està molt avançada la fulla nº 23, que comprèn la rodalia de Girona, al costat de la de Sant Feliu (L’Avi Muné, 17/09/1921)
El 16/01/1922, Presidència donà compte al Consell de la Mancomunitat de l’estat satisfactori dels treballs dels mapes Geològic i Geogràfic, que avançaven regularment amb perfecta normalitat.192 190 Faura publicà una taula dels meteorits catalans al Butlletí de la ICHN 21(8-9): 153; i una revisió amb totes les dades que poguè aplegar al nº 322 del Butlletí del Centre Excursionista (31[322]: 270-288, 4 làm) amb fotografies i microfotografies. Posteriorment extengué la revisió als meteorits espanyols (Revista Ibérica, 17-18). Consta que influí per a obtenir un fragment del meteorit de Canyelles per al Museu (Ressenya dels treballs del Departament de Geologia, 1921-22; mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 794). 191 “La Mancomunitat de Catalunya a l’exposició Internacional d’Astronomia” (La Veu, 3/11/1921). 192 AHDB, lligall 3725.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 153
153
A
B Fig. 12. Mapa Geològic de Catalunya a 1:100.000: manuscrits originals signats per Faura. A) Sant Feliu de Guíxols (20/09/1921); B) Vilafranca del Penedès (1/02/1922). (Fotografies d’Antoni Calvo). Amb permís del MGSB. Fig. 12. Geological Map of Catalonia 1:100.000. Original manuscript sheets, by Faura: A) Sant Feliu de Guíxols (20/09/1921); B) Vilafranca del Penedès (1/02/1922). (Photos by Antoni Calvo) Courtesy of MGSB.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 154
154 El mes de gener es va recórrer la part occidental del full de Vilafranca per tal de complementar la part no cartografiada per Almera. La resta va ésser objecte d’una escrupulosa reducció pel litògraf i dibuixant Joan Brossa, fill d’Eduard. L’estudi de les bauxites de la serra de la Llacuna, fet per Bataller i Faura, va permetre introduirhi esmenes. Es varen recollir nombrosos fòssils que es varen dipositar a la Secció de Paleontologia del Museu de Catalunya; també es prengueren mostres de minerals i roques que es varen entregar a les seccions de Mineralogia i Petrografia, respectivament. Aquest full es va presentar el primer de febrer de 1922. D’altra banda, el Dr. San Miguel assumí la classificació de les roques de la col·lecció del Mapa: Havent arribat d’Alemanya el material de determinació de roques i minerals [...] un microscopi teodolític, amb tota mena d’accessoris, i un monocromatitzador, s’ha posat en joc per a estudiar les preparacions fetes dels minerals i roques enviats per la Direcció del Mapa Geològic (Ressenya dels treballs del departament de geologia 1221-22; mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 794).
Al llarg de l’exercici es justificaren despeses per valor de 5.000,00 ptes.193 LA REGÈNCIA DE PALEONTOLOGIA (1919-1922) Ingressos i ordenació de les col·leccions (1919-1920) El 31/10/1919 Faura comunicà a la Junta l’ingrés de les col·leccions de petrografia de propietat de la Diputació, Moragas i Almera.194 L’anomenada “Col·lecció Almera”, procedent dels estudis petrogràfics per al mapa provincial, constava de 600 exemplars de roques recullides amb la formació del mapa geològic de la provincia; 195 s’enregistrà com a donatiu l’any 1922 i figura en el llibre de registre en dos lots separats: un amb número de bloc (519 mostres) i un sense (45); posteriorment ingressà un segon “donatiu Almera”, enregistrat el primer de febrer de 1924, de 158 mostres. Aleshores se’ls incorporà una etiqueta rectangular de cartró “Mapa geològic de Catalunya” amb el nom de les roques en català (Aragonès, 2005). El trasllat de les col·leccions paleontològiques del Mapa provincial fou un procés molt més llarg i complicat, que no s’acabà fins al 1923. Encara en vida d’Almera arribaren al Museu de Catalunya procedents de la Universitat Industrial 431 espècies paleozoiques, revisades i catalogades per Almera i Faura; la nòmina de les quals es publicà en l’Anuari de la Junta.196 En morir Almera mentre es publicava aquesta nota, la Junta acordà que la sala on la col·lecció s’havia d’exposar portés el seu nom. El 22 d’abril de 1920 Faura comunicà al President la conveniència de condicionar les vitrines amb posts mòbils per tal de donar cabuda a les col·leccions Almera, atès que faltava lloc per als exemplars no traslladats. També demanà un nombre superior 193 Llibre Consignaciones, subvenciones y otros ingresos y su inversión (AJCN). 194 Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 1551. 195 Faura, 31/10/1919: Ofici al President de la Junta. Arxiu de la Junta de Ciències, expedient 1551. 196 Almera i Faura, 1918: “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de la província de
Barcelona recollides en la preparació del Mapa Geològic de Catalunya”. Anuari de la Junta de Ciències Naturals, 1918, p. 119-134.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 155
155 d’exemplars de la tirada apart del catàleg dels fòssils paleozoics ja traslladats; la Junta decidí imprimir-ne 250, dels quals 200 per al Museu i 50 per al co-autor. 197 A més de les col·leccions de la Diputació, ingressà una important col·lecció de 955 exemplars de 324 espècies terciàries procedent de M. Cossmann; a més dels exemplars procedents del Mapa Geològic i de donatius particulars. En tant que Regent, Faura abordà la catalogació dels 20.000 exemplars existents al Museu, havent arribat als 1.930 de Catalunya i 1.310 de fora al final de l’exercici. També començà un registre de fòssils citats a la Península, del que ja s’havien omplert 7.000 fitxes. I com a material d’exposició va fer construir una maqueta geològica en relleu de la muntanya de Montserrat.198 Faura assistí amb regularitat a les sessions de la Junta fins a finals de gener. Tramesa de fòssils per a l’estudi (febrer de 1920) El 7 de febrer de 1920 trameté en 3 caixes una sèrie de coral·laris eocènics seleccionats al Dr. Paul Oppenheim de Berlin 199 (taula 20). Segons escrigué anys després a la guia de l’excursió C-3 (1926) li envià todos los materiales de políperos fósiles que el Dr. Almera y nosotros hemos recogido en Cataluña; en un escrit posterior no esmenta en canvi els del Dr. Almera, però queda clara la finalitat de l’estudi: la datació dels diversos trams de l’Eocè marí: En realitat, el que vam enviar fou una quantitat molt important d’exemplars escollits, molt d’ells netejats per nosaltres mateixos, amb tota cura, seguint els procediments tècnics que havíem après personalment en el laboratori del propi Oppenheim. Aquests exemplars els havia anat recol·lectant metòdicament jo mateix, fixant la relació estratigràfica de cada un d’ells; entre ells hi havia els que m’havien estat ofrenats generosament per distints particulars i entitats. Teníem el ple convenciment que només amb un examen paleontològic summament escrupulós, com el podia fer el savi Oppenheim [...] hom podia arribar al coneixement de la cronologia estratigràfica de l’Eocènic català (Faura, 30/06/1936: Vot particular [sobre la tesi del Senyor Lluís Solé Sabarís], MGSB, Fons Faura).
Atès que l’especialista, que altres vegades col·laborava gratuïtament, ara demanava una retribució de 10 ptes per determinació específica (els exemplars s’havien de preparar), Faura ho va posar en coneixement de la Junta el 5/11/1920; en sessió del 6 es va acordar que les despeses fossin ateses pel Servei del Mapa. En opinió de Faura, com 197 Faura,
22/04/1920: ofici al President, i resposta del Secretari accidental, 5/05/1920. Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 1047. 198 Bofill i Poch, A., 31/03/1920: “Memòria informativa, 1919-1920”. Junta de CCNN, Memòria anual 1919-1920, p. 27-41. La maqueta del Montserrat , construïda per Francesc Parés a escales 1:10.000 (H) i 1:7.500 (V), fa 98x71 cm i està pintada amb els colors de la geologia; actualment es conserva al MGB. Porta dues etiquetes amb el nom de l’autor i data de 1919; no obstant en el catàleg de l’exposició de mapes del CEC d’aquell mateix any hi consta la de 1912. 199 Faura havia enviat material a Oppenheim ja abans de 1912: Como resultado de nuestra última expedición hemos podido mandar al insigne paleontólogo alemán P. Oppenheim abundancia de políperos fósiles del tan importante y discutido yacimiento luteciense de ca’n Llucià, término de Castellolí, de la provincia de Barcelona, los que tiene pendientes de estudio” (Faura: Nota bibliográfica, BolRSEHN, 12: 103-105). Potser la manca de resultats l’impulsà a proposar l’estudi dels Coral·laris a De Angelis; però aquest altre especialista, per bé que s’hi mostrà disposat, no prometé celeritat: Riguardo poi ai Coralli fossili dell’Eocene di Catalogna, se non ha soverchia premura della determinazione posso assumire l’impegno. Se il materiali può essere spedito per pacco postali, gradirei mi fosse inviato al mio indirizzo a Roma (De Angelis: Tarja postal a Faura, 17/12/1917, MGSB, Fons Faura)
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 156
156 que el Servei no podia assumir aquesta despesa, hauria de ser el pressupost general del Museu qui l’assumís, cosa que va exposar en la secció de la Junta tècnica el 3/05/1921, en la que va avaluar el cost de més de 200 dibuixos a unes 10 ptes la figura.200 Nº
Procedència
Edat aproximada
Localitat
1714-1761 1762-1779 1780-1793 1794 1985-98, 1811-13 1799 1800 1801 1802 1803-1805 1806 1807 1808-1810
Almera i Faura Almera Almera i Faura Almera Almera i Faura Almera Almera Almera ? Faura ? Faura Faura
Lutecià sup. O Bartonià Lutecià Lutecià superior Lutecià Lutecià superior Lutecià Lutecià Lutecià superior Lutecià superior Lutecià inferior ? Lutecià superior Lutecià superior
Castellolí Seva i Tona Montserrat, la Calsina Igualada Castelltersol St. Julià de Vilatorta Olot Carme Agramunt La Guàrdia Bellprat Fígols St. Adrià (Lleida)
1814-45, 1847-50, 1852, 1895, 1897-1903 1853-94 1915-1918 1904, 1907, 1908 1905, 1906, 1910-14 1909 1919, 1921 1920 1922-27 1928-30 1931
Faura
Lutecià sup
Navarcles
Faura Faura Faura Faura Faura Faura Faura Faura Faura Faura
Ludià Ludià Auversià? Lutecià superior Lutecià superior Lutecià Lutecià inferior Bartonià Lutecià sup. o Bartonià Lutecià sup o Bartonià
Manresa, Malvalç Manresa, Montlleó Castellterçol, St. Fruitós Castellterçol, C. Penoy Castellterçol, Castell Tossa de Montbui D’Igualada a Carme Castellolí Castellolí els Maions Castellolí Casa Nova
Taula 20. Coralls eocènics enviats a Oppenheim el 7/02/1920 Font: AJCN, exp. 1116.
Actuacions durant el curs 1920-21 El 16 d’abril se suscità una discussió sobre els Regents, a propòsit que un d’ells (que no s’esmenta) no havia complert amb el seu deure; segons Bofill i Poch la Junta n’hauria de prescindir; s’acordà aleshores suprimir totes les places de Regent, amb el vot en contra de Bofill i Pichot. El dia 23 s’acordà rebaixar la gratificació als Regents, aleshores de 2.000 pessetes (i també les hores de feina) en tant no permetés altra cosa el pressupost, a 1.600; també que els Conservadors donessin compte mensual de l’assistència dels Regents. La reducció, comunicada a Faura el 26 d’abril juntament 200
Instància de Faura al President de la Junta de Ciències, 2/10/1922 (Arxiu de la Junta de Ciències).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 157
157 amb la renovació del seu nomenament per al proper curs, 201 es mantingué fins al 25 de juny, després de la dimissió de dos dels Regents. 202 Les Actes de la Junta permeten seguir l’actuació de Faura com a Regent: – El 21 de maig Faura donà una col·lecció de fòssils integrada per 342 espècies terciàries i 28 de l’Urgonià de Portalrubio (Terol). S’acordà aleshores que Faura informés sobre les col·leccions de M. Ducloux, director de les mines de Sant Joan de les Abadesses, l’adquisició de les quals proposava. Constaven de 500 roques i 500 minerals. – El 5 de novembre, Faura valorà la col·lecció Ducloux en 5.000 pessetes, i la Junta acordà comunicarli que no disposava d’aquella quantitat. També demanà calaixeres per als fòssils per valor de 17.850,80 pessetes; la Junta acordà fer-li saber la impossibilitat absoluta de satisfer tal petició per manca de consignació pressupostària. La Junta s’assabentà de la comunicació de Faura proposant encarregar l’estudi i descripció dels fòssils coral·laris eocènics al Sr. Oppenheim, al preu de 10 ptes/espècie i calculant que no serien més de 100 espècies; acordà que Faura estudiés la manera d’abonar el cost de l’estudi amb càrrec al Mapa Geològic, i que un cop llesta la memòria entraria en curs de publicació. – El 3 de desembre la Junta quedà assabentada del trasllat d’una part de les col·leccions del Dr. Almera al Museu Martorell. Faura comunicà la mort de Francesc Chia, qui havia fet notables descobriments paleontològics a les rodalies de Tàrrega, i proposà l’adquisició d’aquelles col·leccions. També proposà l’adquisició d’una sèrie de reproduccions de fòssils per valor de 1.190 pessetes, cosa que la Junta passà a informació del Conservador de Geologia, el qual emeté informe negatiu el 4 de febrer. 203 – Faura demanà el 3/12/1920 se li permetés utilitzar amb exclusiva per als treballs del Mapa i secció de Paleontologia el quartet abans destinat a Secretaria immediat al del Sr. Director. La Junta acordà concedir-li interinament, a reserva del que més endavant convingués als serveis de Secretaria. 204 En la mateixa sessió la Junta quedà assabentada del trasllat al Museu Martorell de part de les col·leccions que foren del Dr. Almera. Seguidament (12/01/21) la Diputació disposà que les vitrines destinades a custodiar les col·leccions petrològiques Moragas i Almera fossin lliurades a la Junta. – Sobre l’adquisició de reproduccions de fòssils proposada per Faura, informà el Conservador de Geologia al President de la Junta que havent esmerçat tres parts del pressupost i compromesa la 4ª, no es disposava de fons per afrontar l’adquisició. 205 – El 18 de febrer Faura comunicà un donatiu del Dr. Felber, director del sindicat alemany de sals potàssiques de Berlín, consistent en 29 mostres naturals i concentrades per a l’adob de terres. – El 31 de març s’acordà augmentar les gratificacions al personal. A Faura li corresponien com a Regent 3.000 pessetes, i 2.000 com a Director del Mapa.
En la memòria anual consta que prosseguí la catalogació dels materials del Museu, amb 291 espècies revisades, determinades, ordenades i registrades, que van fer arribar a 1.480 el nombre d’espècies de fora i a 2.051 el de les de Catalunya. D’altra banda, continuà el registre de les espècies fòssils citades a la Península. Entre les adquisicions, s’esmenta la d’una testa de Rhinoceros procedent d’Arenys de Mar, que s’exposà al Museu Martorell un cop preparada pel Dr. Bataller; també ingressaren els materials recollits per Faura en les tasques del Mapa Geològic i en la reunió de la SGF a Burdeus; a més d’algunes reproduccions de fòssils. 206 201 202 203
Oficis del Secretari accidental Font i Quer, 26 i 27/04/1920 (Arxiu Roser Battesti). Junta de Ciències, Memòria Anual 1920-1921, p. 14. Actes de la Junta de Ciències. Aquell dia s’aprovà anunciar el concurs per a la plaça de Director del Museu, per jubilació de Bofill i Poch. El 4 de febrer seguent es donà compte de la llista i documents dels concursants, entre els quals Bataller, i el dia 18 s’acceptà un informe de Bofill i Pichot i Cazurro, acordant proposar per unanimitat a l’Ajuntament el Dr. Font i Quer com a Director del Museu. 204 En el 30 de Diciembre de 1920 expusimos á la Junta la conveniencia de ampliar las de pendencias destinadas al Servicio del Mapa Geológico, ya que las actuales eran insuficientes; lo que no fué posible por falta de mayor local. (Faura, 1925: Reseña histórica, MGSB, Fons Faura) 205 Pardillo: ofici de 28/01/1921 al President de la Junta (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1540). 206 Font i Quer, P., 31/03/1921: “Memòria informativa 1920-21”. Junta de CCNN, Memòria anual 192021, p. 39-56
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 158
158 Ingressos del curs 1920-1921 Una segona tramesa, probablement la més nombrosa, consta en l’acta de la sessió de 3/12/1920 de la Junta. Comprenia: fòssils triàsics, juràssics i part dels cretàcics procedents de la Universitat Industrial, els eocènics de la Plana de Vic i restes de mamífers quaternaris de Gràcia i Montcada, entre altres. Malauradament no s’han conservat els documents (nòmina o llibre de registre) que ens permetin saber la composició d’aquesta tramesa, que podria constar d’unes 4.500 espècies. En la memòria de la Junta de 1920-21 consta que les col·leccions procedents de Can Batlló estaven ordenades i disposades en sèries en les vitrines corresponents (Primari, Triàssic, Cretaci), mentre que els del Seminari estaven en una altra vitrina: Pel que fa referència a l’exposició pública d’exemplars, i a pesar del poc espai de què hom pot disposar, ha pogut ésser exposada una part de les col·leccions del Dr. Almera, que hem portat al Museu procedents de Can Batlló; estan ordenats i disposats en sèries en les corresponents vitrines [...] també els restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc (Faura: Memòria anual 1920-21, p. 41)
El 25 de novembre de 1921 el Director exposà projectes per a organitzar degudament les sales destinades a l’exhibició pública, atès l’augment del nombre d’exemplars. La Junta acordà que la Direcció estudiés la construcció d’un edifici per al Museu de Ciències Naturals, i l’organització que aquest hauria de tenir. El 10 de març de 1922 la Junta aprovà una proposta de Pardillo de dotar d’armaris i vitrines els museus Martorell i de Catalunya. En la mateixa sessió, Secretaria donà compte d’una petició del Sr. Agell per tal que la Junta procurés retirar del vestíbul de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques les vitrines i altre material procedent del Mapa Geològic o, en cas que no el cregués aprofitable, cedir-lo a l’Escola. 207 S’acordà que Faura mirés d’obtenir una compensació econòmica per la cessió. El 10/02/1922 Cazurro donà compte a la Junta de la mort del vocal honorari Ll. M. Vidal, i el 10 de març Pere Lluís Castells, com a hereu de confiança del difunt, donà compte de la cessió al Museu de totes les col·leccions de fòssils, roques, minerals i objectes de prehistòria del “Museu Vidal” (uns 10.000 exemplars), de les que s’encarregarà per voluntat del difunt, Cazurro. A proposta de Pardillo, s’acordà que anessin 10 armaris 12 vitrines al vestíbul del Museu Martorell, i 4 armaris i 1 vitrina al de Geologia del Museu de Catalunya, a més de 3 o 4 armaris petits. El 21 de març comunicà el Secretari que s’havien traslladat les col·leccions Vidal i que en aquell moment es procedia a traslladar i muntar els armaris.208 Faura comunicà la troballa de restes fòssils a Pedralbes i demanà una consignació per tal d’excavar-les; s’acordà destinar-hi 250 pessetes amb càrrec al romanent de l’exercici econòmic.209 En la revisió i catalogació d’espècies s’arribà al número 1.567. Altres materials ingressats a la Secció foren: Dos grans troncs de coníferes, que el Dr. San Miguel recollí a Burgos; 15 exemplars de l’oligocè procedents de la “Col·lecció Clua” de Tàrrega, obtinguts per gestions del Dr. Bataller, així com 11 més, 207La 208 A
Diputació ho havia disposat així el 12/01/1921 (AHDB, lligall 3732). través del Dr. Bataller, el Servei del Mapa Geològic rebé una petita col·lecció d’obres diverses (22 referències, probablement duplicats de la seva col·lecció), així com les llibretes de camp del cèlebre enginyer. Faura: Rebut signat 8/06/1922, Fons Faura MGSB. 209 Tot i que la col·lecció es catalogà amb relativa rapidesa, la seva exposició al públic s’endarrerí com a mínim dos anys: el 2 de maig de 1924 el conservador de Geologia del Musaeu exposà a la Junta les causes de l’endarreriment; s’aprovà aleshores la redacció de la làpida i la impressió en castellà de la biografia, bibliografia i ressenya de la col·lecció.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 159
159 trobats per aquest senyor als llits fossilífers on explorà en Clua. En les exploracions per al Mapa Geològic de Catalunya, el Dr. Faura ha recollit fòssils abundosos, entre els quals cal esmentar els de Marmellà, i els microfòssils procedents del pou artesià de l’Empordà, fins a 237 metres de fons. (Font i Quer, P., 1922: “Memòria informativa 1921-22”. Junta de CCNN, memòria anual 1921-22, p. 35-43)
Excavació d’un Elephas a Pedralbes (maig de 1922) En la finca de D. Jaume Balet, a tocar del monestir de Pedralbes, s’hi descobriren uns ossos durant la construcció d’una captació d’aigua subterrània, a 9 m de profunditat, en terreny quaternari sobreposat al granit. Presentada la troballa al preparador del Museu Lluís Soler, Faura en va donar compte a la Junta en sessió del 21 de març. El dia 30 Balet va fer solemne donació de les restes fòssils a la ciutat de Barcelona: Fou, l’esmentat dia [30/03/1922] i en les esmentades terres veïnes de Pedralbes, que l’Alcalde de Barcelona, l’Excm. Sr. Marquès d’Alella, a presència dels Iltres. Josep Barbey, president de la Comissió de Cultura i de la Junta de CN i Estanislau Duran i Reynals, ambdós Regidors de la Ciutat, del Sr. Pius Font, Director del Museu de CN, del Dr. Marià Faura, capellà i Director del Mapa Geològic de Catalunya; del Sr. Miquel Barella, com advocat de l’esmentat i generós donador i d’altres, rebé en representació de l’Excm Ajuntament, el present d’En Jaume Balet, amb destinació a un dels Museus Municipals, compromís contret de fer revertir les esmentades restes, mai que deixessin de pertànyer en propietat a l’Ajuntament, al donador o als que fossin els seus hereus (Acta de l’Ajuntament Constitucional de Barcelona, Arxiu de la Junta de Ciències / Exped. 1128)
La Junta de Ciències confià a Faura l’extracció del fòssil, acordant destinar-hi 250 pessetes; finalment se n’invertiren 701,87, abonades amb càrrec a la partida “Altres despeses”.210 En el centre d’un rectangle de tres per cinc metres aparegué la mandíbula inferior cap per avall (70 cm d’amplada, amb un molar a cada costat de 19,5x8,2 cm. Altres peces foren: un fèmur complet de 120 cm, el que va tallar la perforació, igual que una tíbia; dos húmers, un d’ells trencat però consolidat per incrustacions travertíniques; un omòplat de 70 cm i un nombre considerable de costelles. Faura observà que les restes es presentaven desordenades, sobre un pla inclinat en el mateix sentit dels aports sedimentaris, i que els ossos llargs estaven orientats en el sentit del corrent. No aparegueren, en canvi, ni el crani ni els ullals, que Faura es proposava buscar. Entre el 10 d’abril i el 5 de maig es va obrir un altre pou al costat del primer. El propietari notificà la troballa a l’Alcalde i al President de la Mancomunitat i els convidà a fer-se’n càrrec sobre el terreny; la visita presidencial es va fer el 8 de maig i la municipal el dia 29; Faura va fer la presentació de les restes. S’esperava que l’esquelet es podria armar en la seva totalitat. 211 Les restes foren seguidament traslladades al Museu, on es varen reconstruir les peces més característiques, gràcies a Faura, a la seva col·laboradora Emília Mestre i al concurs de l’auxiliar de Taxidèrmia Sr. Salvador Escoté.212 Provisionalment Faura avançà que s’assemblava més a l’E. primigenius Blum. que a l’E. antiquus Falconer. No fos possible obtenir dictamen d’E. Harlé, atesa la seva avançada edat. Els fòssils foren classificats pels especialistes com una forma nova, molt afí al E. meridionalis Nesti.213 210 211
Tresoreria 1922-24. Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 839. Faura, 1922: “Restos del elefántido cuaternario de Pedralbes (Barcelona)”. (Ibérica, 18(436): 22-44) i articles a La Veu de 11/05 i 1/06/1922. 212 El 6 de juliol Puig i Cadafalch visità al Museu l’exposició dels treballs i estudis fets durant l’any, així com els treballs de reconstrucció que es feien del Mamut, a cura de Faura (La Veu, 7/07/1922). 213 Faura, M., 30/06/1923: “Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Memòria relativa als treballs fets durant l’any econòmic 1922-23”. Mancomunitat de Catalunya. Projectes d’acord presentats a l’Assemblea en la seva dinovena reunió i acords que recaigueren. (Barcelona, agost de 1923), p. 212-220.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 160
160 El 23 de juny s’examinà una petició de Faura sol·licitant que la Junta destinés una quantitat no inferior a 1.000 pessetes per a prosseguir els treballs d’exploració; s’acordà deixar-la sobre la mesa, a reserva del que pogués acordar l’Ajuntament respecte la recerca i exhibició d’aquell fòssil, encara no cedit a la Junta; d’altra banda s’aprovà liquidar les 250 ptes lliurades a Faura per als primers treballs d’excavació. La Junta no s’assabentà de l’acceptació per part de l’alcaldia de les restes fòssils, en favor dels Museus, fins al 27 d’octubre. Faura, cessat com a Regent (juny de 1922) El 2 de juny la Junta veié un ofici del conservador de Geologia (Pardillo) exposant que el Departament tenia un dèficit de 5.582 pessetes per causa dels compromisos contrets per la Secció Paleontològica; atès que no es podia satisfer amb càrrec al pressupost ordinari demanà es considerés com una despesa apart; assumpte que quedà pendent de resolució. D’acord amb el parer del Conservador, proposà la Junta, en benefici de les col·leccions i del Mapa Geològic, encarregar la Paleontologia del Museu a un nou Regent i mantenir Faura com a Director del Mapa; s’acordà que el President i el Secretari veiessin la manera de resoldre l’afer. La sessió del 23 de juny214 aprovà per unanimitat la següent proposta de Barbey i Font: 1. Que atenent l’importància extraordinària de les col·leccions paleontològiques del Museu, augmentades encara pel donatiu recent de les que foren de l’Il·lustre Vocal Honorari en Ll. M. Vidal, i per altre banda veient la necessitat d’activar tot el possible els treballs del mapa Geològic de Catalunya, siguin encarregades aquelles tasques a un Regent de Paleontologia, i al Dr Faura i Sans la Direcció del Mapa. 2. Que sigui ajornat el nomenament de Regent de Paleontologia fins que la Junta rebi una nova partida per a personal. 3. Que Faura, com a director del mapa, rebi 3.400 pessetes any (com els Regents del Museu), en lloc de les 2.000 que fins ara tenia assignades, amb càrrec a la partida de 7.000 pessetes per al mapa geològic de la Mancomunitat de Catalunya. 4. Que per a que les tasques del mapa no quedin preterides per causa d’insuficiència de dotació per a despeses de material i viatges, sigui augmentada aquella de 1.400 pessetes fins a les 5.000 d’anys anteriors, amb càrrec a les partides destinades a material. (Llibre d’actes, Arxiu de la Junta de Ciències; acta publicada a COMC, 3/06).
La nova situació no es reflecteix encara en la comunicació que sobre el Mapa Faura va llegir al Congrés Geològic de Brussel·les a mitjan agost: A présent, il nous faut entreprendre la mise en ordre de la Section de paléontologie du Musée, car, depuis 1888, année de l’Exposition Universelle, jusqu’à ce jour, on y a emmagasiné de nombreuses collections de fossiles de la Catalogne et de l’étranger, que nous évaluons à plus de 20.000 espèces, mais qui réclament révision et un catalogage systématique. Simultanément, nous préparons la formation d’un Musée géologique de la Catalogne, dans lequel seront groupés les minéraux, roches et fossiles recueillis au cours des campagnes de levé de la Carte. (Faura, 1926: “La carte géologique de la Catalogne” XIII CGI). 214
En aquesta sessió el Director proposà destinar el Museu de Catalunya a Zoologia, ampliant-lo amb Geologia i sala de conferències (planta baixa ampliada) i Botànica (primer pis), mentre que el Martorell es destinaria a Paleontologia i Direcció del Mapa Geològic; s’acordà demanar a la comissió Municipal de Cultura que designés un arquitecte que es fes càrrec del projecte i n’estudiés les possibilitats de realització. També s’acordà demanar, a proposta del Director, 50.000 ptes del pressupost extraordinari de l’Ajuntament per tal de construir les calaixeres projectades per a les vitrines de Paleontologia del Museu Martorell, i d’altres. I que es tanqués interinament al públic el Museu de Catalunya, atès l’estat poc satisfactori de la part destinada a l’exhibició pública; la necessitat de disposar de la sala gran del Museu per a ordenar i classificar els materials i fòssils de la col·lecció Vidal, així com la urgència de les obres que s’hi havia de realitzar. El projecte de reformes es va presentar el 26 de gener, i fou aprovat. Com es pot veure, el Museu Martorell quedava ja configurat com a un veritable Museu Geològic dos abans que es decidís la definitiva especialització acordada el 27/12/1924. A remarcar que, si no s’hagués pres oportunament l’acord de separar la Regència de Paleontologia del Mapa Geològic, Faura n’hagués estat el responsable únic.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 161
161 No obstant, a partir de juny Faura es negà a signar les nòmines, i no ho va acceptar fins a finals de desembre, moment que se li abonaren les 2.666,35 pessetes endarrerides.215 El 15 de desembre la Junta ratificà l’acord del 23 de juny, juntament amb una dura censura a Faura, a proposta del President, i aprovà per unanimitat el que segueix:216 1. Ratificar l’acord pres el 23 de juny de separar la Direcció del Mapa de la Regència de Paleontologia del Museu. 2. Abonar al Dr. Faura la diferència de sou entre 2.000 i 3400 pessetes durant els mesos d’abril i maig, com a Regent. Igualment, pel mes de juny una mesada corresponent a l’antiga gratificació de 2.000 pessetes com a director del Mapa, i una com a Regent (3.400 pessetes). El mes de juliol, una com a Director del Mapa (nova gratificació de 3.400 pessetes) i una com a Regent (3400). Id. Les mesades restants com a Director del Mapa únicament (3.400 pessetes/any), declarant sense efectes la interinitat proposada el 23 de juny sobre la Regència. 3. Fer constar en acta el disgust de la Junta pel procedir de Faura en les comandes d’estudi i reproducció de fòssils (casos Oppenheim i Sociedad de Representaciones y Suministros, respectivament), així com per la manera antireglamentària de comunicar ingressos de col·leccions sense previ coneixement dels Srs. Conservador i Director del Museu. 4. Que el Director del Museu comuniqui al Dr. Oppenheim el desig de la Junta d’acabar prest l’afer dels coralls, i que en entregar-nos llest el treball la Junta acordarà el que calgui. 5. Que el Conservador de Geologia informi a la Junta sobre la conveniència d’adquirir les representacions de fòssils i altres objectes oferts per la Sociedad General de Representaciones y Suministros l’any 1920. 6. Que Faura trameti al Departament de Geologia del Museu la col·lecció de fòssils dels Srs. Novellas.
Assumptes pendents (gener-abril de 1923) El 12 de gener de 1923 fou donada per Francesc Novellas la seva col·lecció de fòssils: 776 exemplars procedents de diversos indrets de Catalunya; segons Faura aquesta donació tingué lloc gràcies a les seves gestions.217 El 23 de gener el Secretari accidental de la Junta, Font i Quer, proposà reservar 6.000 pessetes pels treballs d’Oppenheim, i 2.195 a la Sociedad de Representaciones. Visita una comunicació del Conservador de Geologia, acordà la Junta el dia 26 que Bofill i Pichot i el Secretari resolguessin el cas “Representaciones i Suministros”, procurant obtenir alguna rebaixa en el preu. Segons informà el Secretari en sessió del 23 de febrer, el gerent d’aquella Societat opinava que la millor manera d’arreglar-ho era que la Societat es possessionés d’aquells objectes, i la Junta s’hi mostrà d’acord.218 La darrera tramesa de la “Col·lecció Almera” comprenent els mol·luscs, plantes i coral·laris aptians i terciaris, no arribaria al Museu fins entrat 1923. Consta en l’acta del dia 23 de març que Faura comunicà a la Junta que allò que quedava encara al Seminari estava preparat per al trasllat; el qual es va fer efectiu durant el mes d’abril. Sota la supervisió de Faura, Mossèn Josep Sabaté i Riba es va encarregar d’efectuar-lo. D’aquesta tramesa, composta d’uns 9.000 exemplars pertanyents a 1.440 gèneres i 2.273 espècies, n’ha quedat un catàleg manuscrit de 131 pàgines: Complement de la 215
Un document de tresoreria de 30 de juny porta la nota: El Dr. Faura no ha querido firmar la suya devolviendo por tanto su importe en tesoreria (285,05 ptas). Fins aleshores l’import de les nòmines era de 166,65 pessetes (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 839). 216 Actes de la Junta de Ciències. En la mateixa sessió Faura proposà adquirir un exemplar d’or; s’acordà que n’informés el conservador de Geologia. Vist aquest informe, la sessió següent (dia 26 de gener) aprovà la compra de l’exemplar amb càrrec a la consignació ordinària del Departament. 217 Faura, 30/06/1923: Memòria citada. 218 Actes de la Junta de Ciències (Arxiu de la JCN).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 162
162 Colecció de fòssils recullits en les tasques de confecció del mapa Geològic de Catalunya, signat el 27 de març,219 i un breu resum de 6 pàgines mecanoscrites. El 18 de maig la Junta veié una comunicació de Faura demanant una gratificació per a Mn. Sabaté i s’acordà que passés a informe del Conservador de Geologia, vist el qual s’acordà que aquest proposés la quantitat; l’onze de gener s’acordà concedir a Sabaté l’equivalent a 3 mesades d’auxiliar del Museu, més 125 pessetes per despeses de viatge i 22 per transport de material (total 672 pessetes) amb càrrec al capítol “a disposició de la Junta” del vigent exercici.220 Nou Regent de Paleontologia (maig 1923) El 13/04/1923 la Junta acordà publicar les convocatòries de les dues places vacants de Regent que figuraven en el pressupost de 1923-24 amb 3.400 ptes de dotació: una de Geografia botànica, que s’adjudicaria Emili Huguet del Villar, i la de Paleontologia. Els nomenaments es farien per un any i serien prorrogables.221 A la segona varen optar el Dr. Bataller i el llicenciat Jaume Marcet i Riba. El tribunal, integrat per Pardillo i Cazurro i presidit per Raimon Palau, dictaminà que Bataller era un autor inclinat cap a l’erudició i la síntesi, mentre que Marcet era més analític i tenia un ventall de coneixements teòrics superior: Entiende el tribunal que suscribe que por modo particular se reunen estas condiciones de orden, método científico e investigación propia en el criterio con que el señor Marcet viene trabajando la Geología. Y entiende también el tribunal que si el señor Marcet, aisladamente, por propia iniciativa y propios recursos, demuestra tan decidida vocación a los estudios prácticos y teóricos de la Geología, ha de dar todavia mayor rendimiento si es acogido por una corporación oficial tan espléndida, por su elevado criterio científico, cual es la Ilustre Junta de Ciencias Naturales. En la Regencia de Paleontología podrá indudablemente el señor Marcet no sólo atender a la misión de arreglo, clasificación, etc, de los fósiles, es decir, a la labor elemental de orden de un Museo, sino ser explorador del campo, recolector e investigador de los pormenores estratigráficos y geognósticos, tan intimamente ligados con la Paleontologia que sin su consorcio queda ésta reducida a una zoografía y fitografía enjutas y de escaso provecho científico por ser exclusivamente descriptivas. (Comunicat del tribunal al President de la Junta, 18/05/1923; Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 937)
D’acord amb la proposta unànime del Tribunal, la Junta acordà nomenar Marcet el dia 18 de maig. 222 219 L’original d’aquest document era al Museu del Seminari en temps del Dr. Via, però no és localitzable actualment. No obstant, n’hi ha una còpia al Museu de Geologia de Barcelona. 220 Ordre de pagament (14/01/1924) i rebut de Mn. Sabaté a l’Arxiu de la Junta de Ciències. 221 Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 937. 222 Tenim notícies de com trobà Marcet la col·lecció paleontològica en arribar a la Regència. Estava dividida en tres: general, didàctica i regional. La primera, que era la col·lecció de consulta, estava integrada per les de Vidal, Almera, Novellas i altres; no estava exposada al públic sinó en 448 calaixos de les vitrines VI (Paleozoic), VII (Trias i Jura), VIII (Cretàcic) i XI (Terciari i Quaternari) del Museu Martorell, en 38 safates d’armaris especials del Museu de Catalunya i en 19 dels armaris de la Sala Vidal; es preveia incorporar-la a la colecció general. Amb els projectes de reforma dels dos museus i l’acord fonamental de destinar el Museu Martorell exclusivament a les seccions de Geologia (col·leccions i laboratoris) i Direcció del Mapa de Catalunya, aquest museu ganaria mucho en visualidad y aumentaría considerablemente su capacidad, quedaría como un verdadero Instituto Geológico. S’esperava tenir instal·lades les col·leccions geològiques de cara al futur Congrés de Geología de 1925, renovant les vitrines (200.000 pessetes) i ajornant les grans reformes (800.000 pessetes) per a més endavant. (La Junta de Ciencias Naturales y sus servicios. Mecanoscrit sense data [1924?] Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 796).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 163
163 EDICIÓ DELS FULLS (1922-1924) Tria de la casa editora (1920-1922) L’abril de 1920 disposà la Diputació que fos avisada la Junta de Ciències per tal de preveure el tiratge simultani dels fulls dels mapes Geològic i Geogràfic;223 però pel juliol el Director del Servei Geogràfic demanà l’excedència al·legant escassetat de recursos i la necessitat d’emprar procediments expeditius.224 Un informe de Ferran Valls i Taberner al Consell de Pedagogia digué que ni el funcionament actual era satisfactori ni el Director interí reunia les condicions indispensables.225 A començaments de 1921 s’havien estudiat els problemes que comportava la publicació dels mapes i la recerca d’editorials amb prou garantia tècnica; el Director del Servei Geogràfic presentà (17/01) al Consell Permanent informe i pressupost de publicació de les dues versions dels 6 primers fulls.226 La sessió del Consell Permanent de la Mancomunitat de 17 de març acordà aprovar la proposta immediata de publicació de 6 fulls del Mapa per 41.700 pessetes amb càrrec a la partida 145 del pressupost 1920-21, autoritzant Ferrer a fer els tractes i disposicions necessàries.227 L’11 de gener de 1922 acordà el Consell donar-se per assabentat, amb satisfacció, de les manifestacions de Presidència relatives als treballs dels mapes ...avançant regularment amb perfecta normalitat.228 I el 23 de març autoritzà Ferrer a signar amb Lammerer el conveni per a la impressió de 6 fulls del mapa Geogràfic en les mateixes condicions en que s’havia fet l’assaig d’edició, al Topographische Bureau de Munich229 Per desig del mateix President de la Mancomunitat, la impressió del Mapa Geològic l’havia de fer la mateixa entitat. Tres mesos després, Faura anuncià a Lammerer la seva anada a Munich: Con motivo de ponernos de acuerdo sobre la marcha a seguir en la impresión del mapa geologico de Catalunya que deberá imprimirse sobre el geográfico, iré a Munich de paso para Viena y Breslau [...] Yo le traigo el original de la hoja de Vilafranca dibujada geológicamente sobre una de las pruebas impresas al 1:100.000, así como la gama general de colores que deberá estar en el mapa completo. Tambien le traeré el original de las dos hojas del mapa geográfico que tiene preparadas el Sr. Ferrer, quien supongo le habrá anunciado mi visita (Faura: carta a Lammerer, 12/06/22, MGSB, Fons Faura). 223 Acord de 14/04/1920. La Junta acordà comunicar-ho a Faura el 21 de maig (Actes de la Junta de Ciències, Arxiu JCN). 224 Excedència demanada el 28/07/20 (AHDB, lligall 3725). 225 (AHDB, lligall 3725). 226 Crònica Oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 2(1), p. 12. 227 COMC, 2 (3), p. 66 Seguidament (13 d’abril) facultà el director interí Ferrer de Franganillo perquè viatgés a Paris per a entrevistarse amb el cartògraf Schrader per tal d’ultimar detalls, utilitzant les dades recollides per aquest (COMC, 2(4): 97). 228 COMC, 3(1), p. 4. 229 Íbid. Prèviament, del dia 14 Rivera havia presentat la dimissió. El juliol de 1922 l’estat del Mapa Geogràfic era el següent: 11 fulls acabats; 3 en dibuix d’originals; 3 en dibuix de minutes; de 4 es calculava la geodèsia, 1 full publicat en camí i 2 en preparació fora del Servei, per encàrrec (COMC, 3/7, p. 227). El Consell s’assabentà el 17 d’agost de la publicació del primer full (Tortosa) i autoritzà Presidència per a fixar-ne el preu de venda: 2 pessetes en paper senzill i 3 en paper doble, amb una comissió màxima del 35% als llibreters (sessió 23/08/1922, COMC; 3(8), p. 265).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 164
164 Nova Junta i pressupost (abril-juny de 1922) El 21/04/1922 es constituí una nova Junta de Ciències, ara presidida per Josep Barbey en substitució de Nicolau d’Olwer; aleshores els col·laboradors del Mapa Lambert, Oppenheim i Fallot en foren nomenats membres corresponsals. El 2 de juny es llegí la memòria de l’exercici anterior230 i s’aprovà el nou pressupost, que preveia 7.000 pessetes d’ingressos per al Mapa i 3.400 pessetes per a despeses del seu Director. Seguidament (dia 23) s’aprovà per unanimitat la proposta de separar la Regència de Paleontologia de la Direcció del Mapa; la gratificació de 2.000 ptes passà a 3.400 (amb càrrec a la partida de 7.000), i la dotació per a despeses de material i viatges, de 1.400 ptes a les 5.000 d’anys anteriors, amb càrrec a les partides de material. A la mateixa sessió proposà el President destinar l’edifici del Museu Martorell a la Secció de Paleontologia i Direcció del Mapa. Presentació internacional del Mapa Geològic (juliol-agost de 1922) El 20/06/1922 Faura va informar la Presidència de la Mancomunitat de sengles invitacions a assistir a l’assemblea de la Societat dels Geòlegs Alemanys a l’Alta Silèsia –societat a la que havia ingressat el 3/03/1920 amb el suport de Beyschlag, Pompecki i Krusch–, i també al XIII Congrès Internacional de Geologia que aquell any se celebrava a Brussel·les. La Mancomunitat li va conferir la representació oficial en aquells actes, subvencionant-la amb 1.000 pessetes, a banda de la consignació ordinària del Servei.231 Després de presentar l’original acabat del full de Vilafranca al President de la Mancomunitat,232 el viatge va començar el 20 de juliol, parant a Grenoble, on Fallot havia acabat l’estudi dels fòssils del Mesozoic de la província de Tarragona:233 Al arribar a Grenoble M. Fallot m’estava esperant, essent molt amable amb mi, i tot seguit havem fet una llarga excursió amb automòbil, recorrent una bona part dels Alps. Avans de marxar al congrés de Bruseles, M. Fallot t’enviarà l’original de la seva memòria. (Faura: tarja postal a Bataller, 21/07/1922 des de Grenoble, també signada per Fallot; MGSB, Fons Bataller) El treball de M. Fallot resultarà esplendit; constarà d’unes 15 làmines i unes 80 a 100 planes de text, amb qualques fotografies intercalades en el text. Confio amb lo que m vares dir, crec que fora convenient se publiqués prompte i a l’Institució, en el volum de treballs que està en prempsa. El treball el té tot llest, fará unes petites modificacions i avans d’anar a Brussel·les al Congrés te l’enviarà perque puguis donarlo a l’impremta tot seguit (Faura: tarja postal a Bataller des de Munich, 26/07/1922; MGSB, Fons Bataller).
A Munich signà el conveni per a la impressió del Mapa Geològic i visità el Servei Agronòmic de Baviera, on va adquirir mapes d’aquell país, publicats a l’escala 1:25.000. A Viena el va rebre el professor Michel, especialista en meteorits, amb qui tractà dels de la Península Ibèrica. A Budapest, el director del Museu, Zimanzyi, li mostrà les sales de minerals, roques i fòssils.234 Les sessions científiques de l’assemblea 230 La memòria es presentà a 17ª reunió (agost) de l’Assemblea de la Mancomunitat, i es va publicar al volum d’acords (p. 212-217). 231 Acord del Consell de 12/07/1922 (COMC, 3(7): 227). 232 El dia 6 de juliol (La Veu, 7/07/1922). 233 Treball que publicaria aquell mateix any la Institució Catalana d’Història Natural. 234 Faura, 30/06/1923: Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1922-1923. Mecanoscrit 12 p (MGSB, Fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 165
165 de la Deutschen Geologischen Gesellschaft tingueren lloc a Breslau entre el 28 i el 31 de juliol; Faura hi llegí una comunicació sobre els granits de Catalunya i oferí col·laborar en la formació del Mapamundi geològic a 1:7.000.000 que projectà l’assemblea.235 Entre les comunicacions, una de Samojloff l’interessà especialment: la que publicaria traduïda en el volum 20 de la Revista Ibèrica. 236 He passat per la Xecoeslovaquia i havem tocat la Polònia, en l’Alta Silesia. L’assemblea dels alemanys ha resultat un exit per la seva bona organització i per l’adhesió lograda. El total ha sigut de 191, haventhi rusos, austriacs, xecs, hungars, dinamarquesos i la major part alemanys. A les excursions hi prenen part més de 140 geolegs. Ha sigut un éxit colossal (Faura: Postal a Bataller des de Frankenstein, 1/08/1922, MGSB, Fons Bataller) A Breslau, capital de la Silèsia, els sabis geolegs de l’Europa occidental ens reberen amb ver entusiasme per esser l’unic representant a l’Assamblea de l’Europa occidental. Ens feu la presentació el prof. Wurm qui glosá les tasques del Servei del Mapa Geológic de Catalunya, mostrant qualques dels originals de les fulles que tenim llestes. Donarem compte després d’una nota científica titulada: Alter der Granit gesteine Kataloniens. (Faura, 27/06/1923: Memòria relativa als treballs fets durant l’any econòmic de 1922-23, op.cit.)
De l’1 al 9 d’agost tingueren lloc les excursions post-congrés. A Berlin, amb Oppenheim, que tenia el laboratori a prop de la capital alemanya, precisaren conjuntament les relacions estratigràfiques dels coralls eocènics, per tal d’escriure’n una memòria amb la descripció de les noves formes: Després d’una llarga i entretinguda conversació, m’he pogut fer càrrec del molt treball fet per ell, en la pacient neteja, cuidadosíssima, dels polípers fòssils que jo vareig enviarli, aixís com també de la forma de reproducció dels exemplars, del original escrit, etc (Faura: Carta a Font i Quer, 14/8/1922, Arxiu de la Junta de Ciències) Vam poder comprovar personalment que ja estava feta la descripció completa d’una vuitentena de formes específiques dels exemplars que li havíem enviar; ensems, ens consta positivament que les descripcions anaven acompanyades de [...] figures [...] molt escollides, retocades per mans expertes i litografiades en gros format. (Faura, 30/06/1936: Vot particular, mecs. MGSB, Fons Faura).
El dia 9 es trobava a Köln. A Brussel·les, on acudí Artur Bofill, va presentar al Congrés Internacional de Geologia, celebrat entre el 10 i el 20 d’agost, el projecte de Mapa Geològic de Catalunya, exposant en una de les sales del Congrés el pla de distribució dels fulls, la gamma de colors, els originals dels fulls acabats i el primer full imprès del Mapa Geogràfic:237 Después de referir las vicisitudes por que ha pasado el propósito de hacer una carta geológica detallada del Principado, el Sr. Faura, que actualmente dirige su publicación, da noticia del estado en que se hallan los trabajos. Estos tienen por objeto la carta, a la escala 1:100.000, de la cual están totalmente concluídas las hojas 24, 34, 39, 40 [per 41] y 43. Están sin acabar la 23 y la 42. Para la 22 (Vich-Guillerías) se ha preparado una exploración general preliminar a 1:50.000 con un croquis de la carta del Estado Mayor (Fernández Navarro, 1923). 235 COMC, 3(7): 227; Faura, 1922: “La ciència catalana a l’estranger”, La Veu, 9/09/1922; id: “Asamblea
de los geólogos alemanes en Breslau (Silesia)”. Ibérica, 18(449): 251-253. 236 Faura considerà de gran importància per al progrés de la ciència el discurs del prof. J. Samojloff sobre
els jaciments de fosforita del NE de Rússia, pronunciat el 30 de juliol: “Sobre la Paleofisiología (Paleobioquímica) y su importancia geológica”, i el publicà resumit a Ibérica (507: 380-383, i 508: 396399). Aquest professor de la universitat de Moscú considerava com d’origen orgànic els jaciments de baritina del NE de Rússia, els de celestina del Turkestà, molts de les fosforites russes i les concrecions ferromanganesíferes del fons dels mars Negre, Bàltic i de Barents; exposà idees molt originals sobre els processos fisiològics en diverses edats geològiques i preveia l’aparició d’una nova ciència, la paleofisiologia, sense la qual no es podria completar el coneixement de la vida en el passat. 237 Faura: “La ciència catalana a l’estranger”, La Veu, 23/08/1922.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 166
166 Segons comunicà a l’assemblea, la superfície cartografiada per ell i els seus col·laboradors representava vuit fulls del nou mapa; de la resta, n’hi havia 19 de coberts del tot i 16 en part, equivalents aquests a 6 fulls sencers. Comptant amb les cartografies utilitzables, s’havia cartografiat una cinquena part de la superfície total. Es comptava dedicar el proper exercici a la publicació dels fulls 24, 34, 39, 41 i 43; és per això que s’havia fet la gamma general amb Joan Brossa (50 colors), tenint en compte els mapes d’Almera, el Mapa Geològic Internacional d’Europa i altres d’Estats Units, França i altres països. 238 Nº 22 23 24 34 39 40 41 42 43
Nom Vic-Guilleries Girona St. Feliu de Guíxols Vilafranca Vilanova Arnes Tortosa La Sénia Les Goles de l’Ebre
Sup. s/d 1.160 380 1.160 540 540 740 s/d 490
Estat Revisió general preliminar a 1:50.000 Resta delimitar alguns punts eruptius de la Selva i revisar 300 km2 Acabat 20/11/1921 Acabat 1/02/1922 Acabat 30/06/1920 S’ha fet un tinerari pels Ports amb Bataller Acabat, excepte el límit occidental Manca delimitar les formacions de la base del Caro Acabat 25/06/1919
Taula 21. Estat dels fulls l’estiu de 1922. Font: Comunicació de Faura al XIII CGI.
En el mateix apartat de geologia regional, l’enginyer Agustín Marín va donar a conèixer el jaciment de sals potàssiques descobert a les comarques de Barcelona i Lleida. El dia 14, a la sala de la Unió Colonial, Faura va fer una sessió de diapositives de paisatges geològics i accidents tectònics i estratigràfics de les Balears, Catalunya i el Pirineu, presentada pel secretari general del Congrés, A. Renier.239 Assistí a tots els actes oficials; prengué part en l’expedició post-congrés al Westfalià de Mons, Charleroi i Namur i establí relacions d’intercanvi amb geòlegs d’arreu del món. El dia 16 l’assemblea decidí adjudicar l’organització del proper Congrés (1925) a Espanya, on ja s’havia designat, vistes les bones perspectives d’organitzar-lo, una comissió en la qual Faura hi figurava en qualitat de director del Servei Geològic de la Mancomunitat (Fernández Navarro, 1923). La nova fou anunciada en la cinquena circular, repartida el mes de desembre de 1922. Les aspiracions d’assolir aquesta organització se remuntaven a la sessió anterior, celebrada al Canadà l’any 1913, on Marín i Dupuy de Lome elevaren una petició en aquest sentit (Bataller, 238 El treball, “Carte géologique de la Catalogne”, es va publicar extractat en els Résumés des Communications annoncées, i complet en el volum de memòries, que no va sortir fins 1926. Acaba amb un elogi al president de la Mancomunitat: Il faut en être reconnaissant au Gouvernement de la Mancomunitat de la Catalogne et à son président M. J. Puig i Cadafalch, qui s’intéresse très vivement aux travaux géographiques, géologiques et agronomiques de la nation catalane. Ainsi nous posséderons la carte d’un coin d’Europe des plus intéressants, tant par la nature même des formations géologiques qui s’y trouvent représentées que par les travaux qu’y ont consacrés géologues nationaux et savants de l’étranger. 239 Faura: “La ciència catalana a l’estranger”, La Veu, 23/08/1922.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 167
167 1926). 240 Faura, que ambicionava que les sessions es fessin a Barcelona coincidint amb l’Exposició d’Indústries Eléctriques, prevista per 1925, anuncià des de Brussel·les l’acceptació de la candidatura espanyola: Ço significa que ja podem prepararnos per la tasca feixuga que se’ns espera, si es que ho hem de fer millor que el de Brussel·les, confiant en que no’ns mancará la colaboració de tots els geòlegs. El Sr. Bofill està molt satisfet del viatge i per haverse trobat aquí amb molts dels mestres de la Geologia (Faura: tarja postal a Bataller, 16/8/1922; MGSB, Fons Bataller)
A Londres –on Bofill i Faura es trobaven el dia 26–, el Dr. Woodward, director del British Museum, els mostrà les col·leccions de paleontologia. De retorn a Troyes visitaren el paleontòleg J. Lambert, que revisava els equínids fòssils de Catalunya, i el 30 d’agost tornaren a Barcelona. El Consell de la Mancomunitat acordà donar-se per gratament innovat d’una carta de Mn. Faura ressenyant els actes del CGI de Brussel·les, i el felicità pels resultats de la seva gestió el 13 de setembre. La Junta en fou degudament informada el 27 d’octubre. Gamma de colors i proves del full pilot (setembre 1922-abril 1923) El conveni signat amb Lammerer el 26 de juliol contemplava la impressió de la gamma general de colors i del full 34 (Vilafranca) com a full pilot, per 750 pessetes, obligant-se l’editor a trametre 12 proves sense ombrejat del terreny, 3 amb l’ombrejat (per al Servei Geogràfic) i una tirada de 3.000 exemplars, dels quals 1.000 en paper especial (vegeu annex). Estant a Berlín, Faura rebé un primer mostrari de colors, que va tornar corregit. El 29 de setembre Lammerer envià les proves del full de Vilafranca i se li abonaren les 750 pessetes convingudes. El dia 25 d’octubre Faura oficià al President de la Mancomunitat que havia rebut de Lammerer les primeres proves del full 34, fent constar que el conjunt ha sigut executat amb una especial perfecció, interpretant fidelment les nostres indicacions; el Consell s’assabentà amb goig de la publicació i acordà manifestar al director del Servei Geològic que veuria amb complaença l’adaptació dels fulls successius al Meridià de Greenwich.241 D’altra banda, el dia 27 presentà el Secretari de la Junta una prova del full, juntament amb la memòria de Lambert sobre els equínids fòssils de Catalunya i diverses comunicacions del Faura referents a personal i reformes d’organització. La Junta acordà que al segell de la dreta del full hi figurés Mancomunitat de Catalunya-Junta de Ciències Naturals;242 que la memòria passés a la comissió de publicacions, i que les propostes de Faura fossin estudiades pel President i el Secretari. A començaments d’octubre Faura demanà sis exemplars de prova de la gamma,les quals no foren prou satisfactòries: les diferències amb les gammes proposades eren tantes que caldria composar una nova gamma, i amb aquesta fer una nova prova 240 No és que Espanya tingués una gran tradició en aquesta mena de certàmens, tret de la participació assídua de Vilanova i Piera i de Jaume Almera. En la introducció a la crònica del congrés, Bataller constata, repassant la història dels congressos, que Espanya ha anat sempre a la cua en aquest progrés científic; i no pas per manca d’homes de ciència, sinó per la immiscuició de la política en els camps científics, fet consumat que perdurarà. (Bataller, 1926). 241 AHDB, Lligall 3725, peça 2ª. No es va fer: les longituds dels fulls publicats es refereixen al Meridià de Madrid, igual que els del Instituto Geográfico central. 242 No es va canviar el segell, que diu: Mancomunitat de Catalunya-Servei Geològic.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 168
168 litogràfica del full.243 En la resposta, Lammerer es mostrà preocupat per la magnitud de les correccions, que implicaven augmentar el nombre de colors de 50 a 55; tot i així va començar una nova gamma i proposà imprimir els detalls geogràfics del mapa en gris fosc i reservar el negre a les línies geològiques i el segell del servei (carta del dia 28). Segons Faura, Lammerer no s’havia ajustat ni a la primera gamma, corregida a Berlín, ni a la segona, que el mateix editor havia confegit: Al objeto, pues, de llegar a un acuerdo definitivo de las coloraciones que deberán figurar en todas las hojas del Mapa es por lo que he compuesto la nueva gama completa con 55 coloraciones; escogiendo de las tres gamas las tonalidades que mejor encajan con las combinaciones que me propongo, cuya idea veo que ha sido bien interpretada. Sin embargo debo advertirle que procure la mayor simplicidad en el numero de colores para hacer todas las tonalidades, que segun mi parecer deberian ser: dos colores grises (uno claro y otro oscuro), dos amarillos (uno claro y otro oscuro), un verde, un azul, y dos carmines (o rojo y carmin) y los otros en composicion combinada entre ellos, aproximandose en lo posible en las coloraciones que figuran en la gama que le mandé. Y no dudo que, con su pericia, acertará en lo propuesto; esperando que a no tardar me mandará la nueva gama general (Faura, carta de 3/11/1922, MGSB, fons Faura).
El 13 de novembre Lammerer envià a Ferrer proves de la nova gamma, junt amb les del full de Vilafranca. Faura en demanà 300 impresos, en comanda especial.244 El 5 de desembre Faura tornà proves del full, recomanant que s’imprimissin els signes geogràfics en siena fosc com al començament perquè el gris fosc es confonia amb el negre; també que els colors s’ajustessin als de la gamma general; demanà rebre fulls individuals per a cada color i dues classes de proves: una amb la toponímia en negre i els signes geològics en siena fosc, i una al contrari. Observà Faura que els marges haurien de ser mes amples, per tal que en les altres fulles s’hi poguessin incloure – així es va fer en fulls successius – els perfils geològics. El 3 de gener s’havia començat a fer les proves. Encara corregí Faura la gamma general el 8 de gener i autoritzà la impressió del full, després d’una petita correcció. El 26 de febrer Lammerer anuncià la tramesa de les proves del full. En aquest punt Faura comunicà a la Junta (26/01) les dificultats que comportaria substituir les llegendes dels segells dels fulls del Mapa. En una carta a Ferrer datada 18 d’abril, l’editor anuncià la publicació imminent del full pilot i que esperava enviar-lo a Faura la setmana vinent a través d’una agència suïssa.245 La tramesa quedà algun temps entretinguda a Portbou en espera d’un certificat del consolat.246 I el dia 13 de juny el Consell fou informat de l’arribada del full. Primer fullet explicatiu (març de 1923) El 23 de març la Junta rebé els originals dels fullets explicatius dels fulls de Vilafranca i Sant Feliu: acordà el passi del primer a la Comissió de Publicacions i retornar el segon al Director del Mapa per a la impressió. La mateixa sessió aprovà el pressupost per a 1923-24, que preveia uns ingressos de 12.000 ptes per a despeses del Mapa, de la Mancomunitat (3.400 ptes de gratificació al Director i 8.600 de material i viatges). Vista una comunicació de Faura, la Junta acordà augmentar a 4.500 ptes la 243 244
Faura: Carta a Lammerer (MGSB, Fons Faura). Faura: carta de 5/12. Part de la tirada s’adjuntà a la separata de la comunicació al XIII CGI, que es publicà l’any 1926. 245 Carta de 18/04/1923, ACC. 246 Carta de Lammerer del 7/07, ACC.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 169
169
A
B Fig. 13. Mapa geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000: primers fulls publicats (1922): A) Full de Vilafranca; B) Gamma de colors. Fotos J. Vidal i Fugardo (Arxiu Museu de Ciències Naturals, Barcelona). Fig. 13. Geological Map of Catalonia 1:100.000, first issues (1922): A) Vilafranca sheet; B) Colour table. Photographs J. Vidal i Fugardo (Arxiu Museu de Ciències Naturals, Barcelona).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 170
170 gratificació al Director del Mapa, sense alterar la quantitat pressupostada. Secretaria presentà l’estat de comptes: per al Mapa s’havien ingressat 6.916 pessetes i gastat 8.049,65. La Junta acordà que la Casa Altés, encarregada de les publicacions del Museu, imprimís els fullets explicatius. Però Faura va demanar pressupost a les cases Henrich, Hostench, la Neotípia, l’Editorial Catalana i la Casa de Caritat, estimant més avantatjoses les condicions de la primera casa editora: 255 pessetes el quadern de 16 planes. La impressió del fullets explicatius no s’acordaria amb la casa Henrich fins que es va signar un conveni, posat a l’aprovació de la Junta el mes de març de 1923. S’imprimí el fullet de Vilafranca, amb un centenar de planes i 46 gravats. Bona part del material gràfic procedia del Centre Excursionista de Catalunya, que el 7 de febrer accedí a col·laborar amb el préstec dels seus fons. Fig 14. Mapa geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000. Portada del fullet explicatiu del full de Vilafranca. Fig. 14. Geological Map of Catalonia at a 1:100.000 scale. Printed cover of the geological memoir, Vilafranca sheet.
Treballs del mapa Durant aquest exercici les activitats de Faura se centraren en l’edició dels fulls ja acabats, per la qual cosa els treballs de camp no avançaren tant com els anys anteriors. Entre altres expedicions curtes, les sortires de camp es limitaren a una excursió a les costes de Garraf, una a Marmellà, rodalies de Martorell i altres indrets del Penedès i Vallés (Taula 22). Data 9/09 17/09 19/11 26/11 11/12 Juliol-agost 13/08
Sortida/Concepte Penedès (l’Arbós) Penedès (Mediona) St. Llorenç d’Hortons, Masquefa i Collbató Olesa (Continuïtat del Trias) Vilanova Petites despeses de l’expedició a Europa Guia de les excursions del CGI Totals
Pessetes 22,00 18,60 24,70 12,15 20,90 142,90 10,20 251,45
Taula 22. Sortides al camp, agost-novembre de 1922. Font: Justificants de despeses (AJCN).
La memòria de 1923, signada 30/juny, es va presentar a la 19ª reunió de l’Assemblea de la Mancomunitat, i es va publicar a Projectes d’acord i acords que recaigueren (agost de 1923). D’altra banda, l’Obra realitzada, volum publicat aquell mes d’agost, insereix un resum històric i una memòria dels treballs que és una versió actualitzada de la comunicació llegida a Brussel·les.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 171
171 Estat, segons Faura
Full Nº
Nom
Memòria anual (30/06/1923)
Dins: L’Obra realitzada (agost 1923)
8 16 17 22
Puigcerdà Olot Torroella Vic
En preparació En preparació En preparació -
Avançades les tasques de camp Avançades les tasques de camp Avançades les tasques de camp Preparada una exploració preliminar a 1:50.000
23 24 26 34 35 36 39 40 41 42 43
Girona Sant Feliu Lleida Vilafranca Barcelona Gandesa Vilanova Arnes Tortosa La Sénia Les Goles de l’Ebre
En preparació En curs de publicació En preparació Publicat En curs de publicació En preparació En curs de publicació En preparació En curs de publicació En preparació En curs de publicació
Queda per comprovar la part de la Selva (1/3 del full) Acabat (20/11/1921); en curs d’impressió Avançades les tasques de camp Acabat (1/02/1922) i impresa (1922) Acabat Avançades les tasques de camp Acabat (30/06/1920); en curs d’impressió Recorregut general pel massís del Port Acabat Acabant-se; queda la base del Caro per cartografiar Acabat (25/06/1919); en curs d’impressió
Taula 23. Estat dels fulls del Mapa l’estiu de 1923.
Despeses 1922-1923 i pressupost 1923-24 (març-abril de 1923) Es justificaren 5.000 pessetes de despeses, de les quals 1.838,50 de dibuixant, 514,35 per expedicions geològiques i 1.075 de fuster, probablement per la construcció d’un fitxer (Taula 24). Apart, s’abonà la impressió de les proves del full 34 que pujà a 750 pessetes a càrrec de la partida 158 de l’Empréstit de 1921-22. 247
Expedicions (Faura) Dibuixant (E. i J. Brossa) Llibres i mapes Reprografia Altres Total
Abril-setembre 1922 145,25 737,50 123,50 117,50 1.376,25* 2.500,00
Octubre-desembre Gener-març 1923 1922 251,45 117,65
AHDB, lligall 2894.
514,35
675,00
426,00
1.838,50
323,55 1.250,00
55,50 111,20 539,65 1.250,00
179,00 228,70 2.239,45 5.000,00
Taula 24: Despeses del Mapa Geològic, exercici econòmic 1922-23. Font: Faura, 31/03/1923 (AJCN) i 27/06/23 (AHDB, lligall 2894). * inclou una factura del fuster Miguel Puig per 1.075 pessetes.
247
Total
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 172
172 El 13 d’abril s’aprovà el pressupost, en el que figuraven ingressos de 12.000 pessetes per a despeses del Mapa (3.400 per al Director i 8.600 de material i viatges), les que es consignaren a l’apartat de Material. Seguidament es veié una comunicació de Faura demanant un augment de gratificació sense alterar el total de 12.000 pessetes; la Junta acordà augmentar fins a 4.500 la retribució al Director. Secretaria presentà l’estat de comptes: de les 8.400 pessetes pressupostades se n’havien gastat 8.049,65; havent-ne ingressat 6.916 de la Diputació. Edició dels fulls de Sant Feliu i les Goles (juliol-setembre 1923) El 7 de juliol Lammerer comptava amb que a l’agost els seus gravadors començarien dos fulls més. El dia 10 diu que podria començar la tirada del de Sant Feliu si arribessin les correccions, el que, fetes les plaques i les proves, tenia a punt d’imprimir. Coincidint amb una assemblea de la Societat dels Geòlegs Alemanys, Faura viatjà a Munich, on era la primera setmana d’agost: 248 Sr. Faura está aquí y ha traído los dos originales de las hojas 40 y 42 junto con los datos de vértices geodésicos y tambien las correcciones y la parte Norte de Andorra; recibimos además su carta del 2.VIII con la nota para la hoja 35. La hoja “Barcelona” está concluida y Sr. Faura traerá consigo unas pruebas de la placa negra; las otras pruebas en todos los colores seguiran en la proxima semana impresos en rollo. La hoja St. Feliu está hecha en la prensa y seguirá al instante la hoja geológica, pues Sr. Faura ha corregido aquí mismo las pruebas. Las preparaciones de la exportación exigen siempre unos dias y entonces no aún puedo fijar el dia de la salida de este mapa (hojas geográficas juntas con las geológicas) (Lammerer: carta a Ferrer, 9/08/1923, ACC, SC-AA-2)
El 24 d’agost el President de la Mancomunitat presentà a la premsa el mapa de Sant Feliu, i el 13 d’octubre Faura mostrà al President el full imprès, i proves del de Les Goles, les quals foren comunicades al Consell en la sessió immediata.249 El Consell examinà les proves dels fulls de Tortosa i Vilanova el 3 de desembre. El 9 de novembre la Junta rebé els originals dels fulls de Tortosa i Barcelona i el text explicatiu del de St. Feliu; s’acordà que Cazurro els examinés i n’autoritzés la publicació si s’esqueia. Cosa que va fer la sessió següent, alhora que proposà recordar a Faura la conveniència que als fulls hi constés el nom de la Junta de Ciències. El dia 19 la Junta ordenà la impressió del full de Barcelona. Els fulls del Mapa, a la venda (agost de 1923 - juny 1924) Fins al dia 30/08/1923 no arribaren els 3.000 exemplars de l’explicació del full de Vilafranca. Faura sol·licità normes per a la distribució gratuïta, les que el Consell acordà el 10 de setembre juntament amb els preus de venda: el Servei rebria 500 exemplars de cada full per a la distribució institucional; el dipòsit 248 Faura viatjà a Alemanya entre el 30 de juliol i el 17 d’agost. Anà per París i Wiesbaden a Munich, on romangué entre el 8 i el 14, i tornà per Estrasburg. El cost del viatge fou de 789,60 pessetes. 249 Notícies de La Veu de Catalunya; AHDB, lligall 3725, peça 2ª. És possible que fos Lammerer en persona qui portés els mapes, atès que consta que el dia 19 Faura li va fer un obsequi durant la seva estada aquí (AJCN, despeses de 1923-24).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 173
173 destinat a la venda restaria a la Mancomunitat, fixant per al full 34 el preu de 3,50 pessetes en paper senzill i 4 pessetes en paper de luxe, sempre amb el fullet explicatiu. Els llibreters tindrien el 25% de comissió.250 La Junta de Ciències, en sessió del 9 de novembre, veié la corresponent comunicació del Consell Permanent de la Mancomunitat. El full fou presentat per Serradell a la Société Géologique de France, en sessió de 15 de setembre. Ibérica se’n va fer ressò el 13 d’octubre; Bataller en va fer una ressenya crítica: La distribució dels terrenys geològics és quasi la mateixa [del Dr. Almera], a excepció de la zona N, o de la Llacuna, on pel descobriment de la bauxita ha sigut novament explorada per varis geòlegs fent-se algunes esmenes: s’ha fet de nou la part occidental corresponent a la província de Tarragona. Respecte als terrenys cretàcics s’ha simplificat considerablement la gama de colors en la distribució dels nivells inferiors i mitjans lacustres i marins, nerítics i pelàgics, així com es precisa un cert nivell superior probablement albià desconegut fins ara a Catalunya (Bataller, dins ButllCEC, 33(345): 295-298)
Dantín Cereceda el va elogiar a El Sol i a la Revista de Geografia Colonial y Mercantil; San Miguel en destacà l’acurada edició en sengles recensions a la Real Sociedad Española de Historia Natural i a la Revue de Geologie et des Sciences Connexes; la Revista Minera, Metalúrgica y de Ingenieria en va extractar la introducció històrica; també se n’ocupà el Boletín de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales. L’aparició del full de Sant Feliu el gener de 1924 fou saludada per Longí Navàs a Ibérica i als medis locals El Autonomista, D’ací i d’allà, L’Avi Muné. Ibérica recollí l’aparició del full de les Goles el 26 d’abril. El Eco de Sitges notificà la publicació del full de Vilanova (29/06). Treballs de camp (1923-24) En contrast amb l’exercici anterior, Faura desenvolupà una intensa activitat de camp durant aquest exercici: 47 dies. Les expedicions s’encaminaren a fer un darrer repàs als fulls que havien d’entrar en màquines (Sant Feliu, Vilanova, Tortosa i Les Goles), a enllestir els que estaven gairebé acabats (Barcelona i Girona) i a prosseguir la cartografia dels de La Sénia i Lleida (taula 25). Una novetat molt interessant fou que tornà a comptar amb un assistent, que no fou altre que Ramon Capdevila, auxiliar del Mapa Agronòmic des del 28 de març. De l’1 al 8 d’octubre, Ferrer, Faura i l’auxiliar viatjaren a Andorra a fi d’apreciar els treballs topogràfics de Chevalier, qui havia acordat amb l’antic director Rivera cedir-los al Servei Geogràfic el 16/07/1920 per 10.000 ptes. Anaren per Ripoll i Alp a la Seu, les Escaldes, Encamp, Ordino i l’Hospitalet; tornaren per Puigcerdà i trameteren una caixa de mostres. Quan preparàvem els fulls 5, Andorra, i 8 , Puigcerdà [...] vaig practicar una expedició per aquells indrets (L’ermita de Sant Pere de la Seu) amb l’intel·ligent col·lega i amic senyor Marcel Chevalier. En aquella ocasió examinàrem la relació estratigràfica dels terrenys que integren aquella regió (Faura, 30/12/1936: En defensa pròpia, mec. MGSB, Fons Faura) 250
La Veu, 15/09/1923; Full de distribució (AHDB, lligall 3725).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 174
174 Data 15/04/1923 29-30/04 4-7/05 8/05 29/05 4/06 7-11/06 17/06 20-21/07 25/07 25/08 25/09 1-8/10
Full 34 24 24 35 35 35 41, 43 35 41 35 39 39 5
13 i 15/10 20-21/10 8/12 26-27/12 15-18/02/1924 3-5/03 15-16/03
35 42 39 26 26 42 23
Destinació Begues Sant Feliu Sant Feliu Sant Cugat, Rubí s/d Molins de Rei Tortosa, amb l’auxiliar del Mapa Agronòmic Gavà L’Hospitalet de l’Infant, Vandellós Santa Coloma de G., Montcada Sant Vicens de C., el Vendrell Sant Vicens de C., Torredembarra Andorra, amb Ferrer, Chevalier i l’auxiliar (inclou la meitat de les despeses de Marcel Chevalier) Dues anades a Sant Cugat Ulldecona Repàs general, amb l’auxiliar Mollerussa, amb l’auxiliar Lleida Mas de Barberans i Godall Amer Totals
Import 45,50 68,30 193,30 32,60 39,00 24,50 214,20 38,45 93,20 35,15 47,00 32,60 602,70 41,55 100,00 25,50 35,95 122,25 115,60 58,00 1.999,55
Taula 25. Despeses per sortides de camp, exercici 1923-24 . Font: AJCN, expedient 712.
Projecte de Reglament (novembre de 1923) La Junta de Ciències, reunida el 9 de novembre en la segona sessió després del cop d’Estat, 251 nomenà una ponència informativa (Bofill i Mates, Cazurro i Jansana) 251 El 13 de setembre de 1923, el Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera dictà, amb el consentiment del cap de l’Estat, un manifest al·legant, entre falses declaracions d’amor a Catalunya, que es proposava renovar la política espanyola. Era el primer acte d’una obra de demolició de la minsa estructura de poder de la Mancomunitat. El president Puig i Cadafalch s’absentà discretament, pretextant diverses obligacions a l’estranger. L’11 de gener de 1924, a conseqüència del canvi de personal de les Diputacions, aparegué una nota oficiosa de Capitania, disposant que la Mancomunitat estaria formada per nous diputats, però que continuaria funcionant d’acord amb les lleis de constitució. Una nova corporació es va formar el 30 de gener sota la presidència del governador civil, general Losada, i els diputats elegiren l’industrial Anfós Sala per a presidir-la. Però l’Estatut provincial de Calvo Sotelo, que entrà en vigor el 30 de març, deixà sense efecte el de les quatre províncies aprovat pel RD de 26 de març de 1914, i en el seu lloc es formà una comissió gestora encarregada de la liquidació de l’organisme. El president Sala presentà la dimissió el 22 d’Abril, i cinc dies després Gaietà Marfà assumí la de la Comissió Liquidadora. (Camps, 1968). Faura notà immediatament el canvi de clima: el 19 d’octubre i el 5 de novembre s’hagué de justificar davant el Degà de la Facultat per haver-se adreçat a un alumne en català des del tribunal examinador: Como caso concreto puedo citar a VE el que habiendo llamado el Tribunal de Mineralogía y Botánica, en los exámenes, al hijo del Sr. Martínez Domingo, ex-alcade de Barcelona, el Secretario de dicho tribunal, Reverendo Dr. Faura y hablandole el referido muchacho en castellano le dijo ¿No es Vd, catalan, pues hábleme en catalan? Y así continuó tratándose en el tribunal todo el asunto que dichos dos Srs. tenían que arreglar sobre la pérdida de una papeleta de examen. En el resto del examen de los alumnos no tomé parte en forma de pregunta limitándome a escuchar las contestaciones que hacían los alumnos a las preguntas del catedrático de la asignatura; y que jamás [he] exigido el que un determinado alumno me hablara en catalan; y si alguna vez he hablado en catalan ha sido en el terreno particular (esborrany de resposta manuscrit, Fons Faura, MGSB).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 175
175 per tal que, oïdes les explicacions de Faura, informés sobre la situació especial de les relacions entre Mapa, Consell i Junta, proposant una solució adient que servís de norma d’actuació. Pocs dies després, la Ponència va confiar a Faura la redacció d’un projecte de Reglament, que es va presentar el dia 26: En este proyecto de reglamento se da estado á las muchas disposiciones habidas sobre personal fijo y temporero, trabajos de laboratorio y de campo, publicaciones, material para el Museu, expediciones al extrangero, etc. Haciendo constar en una de las bases discrecionales el que nuestro ideal es que los servicios cartográficos esten reunidos de manera que dependan todos ellos directamente de la Mancomunidad. (Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los mapas geológico y agronómico de Cataluña; mecanoscrit 26 p, MGSB, Fons Faura).
Despeses ordinàries i extraordinàries (març-juny de 1924) En la sessió del 25 d’abril, la Junta reconeixia unes despeses realitzades de 10.125 pessetes, més 1.875 de compromeses, 252 que sumaven les 12.000 pessetes de la subvenció. Abril-juny 1923 Juliol-setembre 1923 Expedicions (Faura) Dibuixant (Lluís Perez; Jaume Serra) Llibres i mapes Reprografia Automòbil Altres Total pessetes
Octubredesembre 1923
Gener-març 1924
Total pessetes
656,25
207,95
1.629,10*
295,85
2.789,15
388,75
449,00
240,00
527,50
1.605,25
150,00 57,05 585,00 312,95 2.150,00
70,15 144,50 378,40 1.250,00
220,00 135,90 2.225,00
30,00 99,55 922,10** 1.875,00
180,00 127.20 1.049,05 1.749,35 7.500,00
Taula 26. Despeses del Mapa Geològic, exercici econòmic 1923-24. Font: Arxiu de la JCN, exped. 712. * inclou les despeses dels viatges a Alemanya i a Andorra (783,60 i 602,70 pessetes respectivament). ** inclou la construcció d’un moble arxivador (625,00 pessetes).
El 2 de maig la Junta veié en un informe del Sr. Juncadella que la Mancomunitat consignà a favor seu la quarta part de les consignacions anuals: 3.000 ptes per al mapa Geològic (1.125 pessetes de gratificació i 1.875 de viatges). S’acordà abonar a Faura la gratificació del mes d’abril i la partida de material del trimestre vigent, advertint-li que no contragués altres compromisos econòmics que els que es puguessin abonar amb càrrec a les partides que se li lliuraven. Es presentà aleshores l’original del full 23 (Girona), que passà a la ponència de Publicacions. Pel que fa a l’edició, la Mancomunitat havia destinat en el seu pressupost per a 1921-22, amb càrrec a l’Emprèstit, la quantitat de 10.200 ptes per a la impressió dels fulls. Iniciat el procés d’edició, Faura exposà a la Junta (26/01/1923) la conveniència de sol·licitar l’ingrés en caixa d’aquella partida; s’acordà que Bofill i Pichot i el 252 Actes de la Junta de Ciències. En la mateixa sessió es va acordar que el llibre d’actes es redactés exclusivament en castellà, para evitar el doble trabajo de traducirlas del catalan como hasta ahora se hacia, para cumplimentar una disposición del directorio.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 176
176 Secretari veiessin l’Honorable President per tal de posar-se d’acord sobre aquest punt, i el 23 de febrer el Secretari comunicà a la Junta que era criteri del President no cedir altres quantitats que les necessàries per pagar els fulls del Mapa i les memòries explicatives ja executades. El 29/02/1924 presentà els comptes de les publicacions del Mapa Geològic de 1924 per valor de 9.370,35 ptes: Data 25/04/23 6/08/23 25/09/23 19/10/23 15/12/23 10/01/24 30/01/24 20/02/24
Acreedor Lammerer “ Henrich Lammerer Henrich “ Lammerer Max Scholz
Concepte Execució i tirada del full de Vilafranca i la gamma gral de colors Impressió del de St Feliu Tiratge dels fullets de Vilafranca (3.000) Pedra, gravat i tirada de 2.000 ex. dels fulls 39, 41, 43 Fullets de St Feliu Id. Les Goles de l’Ebre Avenç dels treballs del full 35 Traducció de la correspondència alemanya Altres (Reprografia i transports) Totals
Pessetes 400,00 600,00 1.930,00 1.650,00 1.418,00 1.340,90 400,00 135,00 1.496,45 9.370,35
Taula 27. Despeses de publicació aprovades 14/03/1924 (AJCN).
El 2 de maig demanà Faura se li lliuressin les 10.200 ptes destinades a la publicació del Mapa que la Junta havia ingressat procedents del pressupost 1923-24. El 6 de juny la Junta s’assabentà de la publicació dels fulls i memòries; Faura insistí sobre el lliurament de la quantitat pressupostada per tal que no s’alentissin els treballs del Mapa, i la Junta acordà que la sol·licitud de crèdit per a material es veiés en la sessió següent. I el 5 de setembre disposà la Junta que el tresorer reintegrés a la Mancomunitat 3.231,70 ptes, romanent de les 10.200 de la partida de publicacions. 253 Nova ponència del Mapa i presentació del full de Girona (abril-maig de 1924) Una nova ponència del Mapa Geològic es va nomenar en la sessió de 25 d’abril: sota la presidència d’Octavià Navarro (Director de la Junta de Ciències) i amb Pardillo (Secretari accidental) substituint Font i Quer, estava integrada per Bofill i Pichot, Cazurro, Galiano, Juncadella i Llenas. Per tal d’imprimir-lo conjuntament amb el full de Barcelona, Faura presentà l’original del full de Girona el 2/05/1924; la Junta l’aprovà i acordà que passés a la ponència de Publicacions. Presentació internacional del Mapa Agronòmic (maig de 1924) Una de les primeres proves de la gamma de colors la va destinar Faura al nou Mapa Agronòmic, que el Consell Permanent havia acordat iniciar el 9 de novembre de 1922. La direcció dels treballs es va encomanar inicialment al Director de l’Escola d’Agricultura, Carles Pi i Sunyer; pocs dies després es va acordar que un funcionari de l’Escola aprofités les exploracions geològiques per a formar un fitxer 253
Ofici al tresorer de 5/09/1924 (Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 653).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 177
177
A
B Fig. 15. Mapes Geològic i Agronòmic de Catalunya a l’escala 1:100.000: edicions interrompudes (proves d’impremta, 1924): A) Full geològic de Barcelona; B) Gamma de colors del mapa agronòmic. Amb permís del Museu Geològic del Seminari i de la Cartoteca de Catalunya, respectivament. Fig. 15. Geological and Agronomical maps of Catalonia at a 1:100.000 scale: unfinished issues (print samples, 1924): A) Geological sheet of Barcelona; B) Colour table of the agronomic map. Courtesy of Geological Museum of Seminary of Barcelona and Cartoteca of Catalonia.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 178
178 estadístic. L’Escola va acordar fer un estudi previ a fi d’establir la normativa a seguir en la confecció del nou mapa; a l’efecte es varen formar tres ponències: una dedicada a questions de geologia i hidrogeologia, una altra a les anàlisis de terres, i una tercera a la fitotècnia i l’economia. La Junta de Ciències organitzava el Servei dintre del Mapa Geològic. (Sunyer 1995). La fixació de les normes i la direcció de les ponències es varen fer entre el Director del Servei Geològic i el claustre de l’Escola. Més endavant (28/03/1923) Faura va formar part del Tribunal del concurs que va proveir una plaça de preparador vinculada al Mapa Agronòmic: es va escollir l’únic candidat, Ramon Capdevila i Pons, qui havia treballat durant dos anys en tasques relacionades. 254 Els treballs degueren començar tot seguit, acompanyant Faura a l’auxiliar en algunes sortides al camp (taula 28). Al mes d’agost la situació era la següent: És fet un acurat estudi preliminar de conjunt, encarregat a tres ponències de Professors de l’Escola Superior d’Agricultura i aprovat pel ple de la Junta [i] és acordada la classificació i delimitació de conreus, i tots els problemes i variants relacionats amb la seva representació, dibuixada la gama de colors, establertes les condicions de preses de mostres i anàlisis a que deuen estar sotmeses, i determinats els factors agronòmics i de producció a estudiar en cada comarca per a la redacció de les Memòries. Els treballs de camp són també iniciats en quatre fulles, havent-se ja recollit les dades d’unes dues terceres parts de l’extensió de la fulla de Vilafranca del Penedès, d’una mitad de la fulla de les Goles de l’Ebre, d’una tercera part de la de Tortosa, i tenint-se l’impressió general i el recorregut coster de la de Sant Feliu de Guíxols. S’han pres més de 50 mostres de terra i 20 d’aigua, que actualment s’analitzen, i ha començat l’arreplegament de dades per a l’estudi agronòmic de les comarques (“Servei del Mapa Agronòmic”. Mancomunitat de Catalunya. L’Obra realitzada, 1914-1923, vol. II, p. 129-130).
En el que havia de ser el seu darrer acte de representació oficial, Faura trameté una ponència a la IV Conferència Internacional d’Agrogeologia, en la que, a més de descriure les característiques del nou mapa, feia una petita introducció històrica sobre el seu origen i la seva importancia en la recuperació de la identitat nacional de Catalunya. 255 El mapa, a la mateixa escala que el geogràfic i el geològic, havia d’expressar els tipus de conreu, la possibilitat d’irrigació, i els punts de presa de mostres de sòls i d’aigües; el complementaria una memòria explicativa; es preveia complementari del geològic i es revisaria periòdicament. S’anunciava com a propera l’aparició dels fulls de Vilafranca, Sant Feliu, Tortosa i les Goles de l’Ebre. No sembla, però, que s’hagués arribat a concretar gràficament cap dels fulls, ni se’n coneixen esbossos originals (Sunyer, 1995). Hem vist, no obstant, a la Cartoteca de Catalunya el, probablement, únic imprès del mapa: Gama general del Mapa Agronómic de Catalunya, una prova d’impremta feta a semblança de la del mapa geològic, amb 57 colors i sis caselles en blanc; a diferència d’aquesta, però, no porta segell, ni autor ni data (fig. 15B). En el moment de suspendre’s els treballs s’estava preparant la recopilació de les dades agronòmiques. 256
254 Va ser nomenat per tres anys per acord del Consell Permanent de 18/97/1923, amb sou de 3.000 pessetes (ANC, 184, caixa 018). 255 Faura, 1924: “Carte Agronomique de la Catalogne au 100.000ème”. Comité int. Pédologie, Mém. Cartogr. des Sols, p. 277-278. No hi ha cap indici que Faura viatgés a Bucarest, seu de la Conferència. 256 Faura: Avantprojecte d’Organització d’un Institut Geològic a Catalunya (MGSB, Fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 179
179 DESAPARICIÓ DEL SERVEI (1924-1925) Destitució de Faura a l’Escola Superior d’Agricultura (juny de 1924) El primer dels moviments que portaren a la desaparició del Servei Geològic fou la destitució de Faura com a funcionari de la Mancomunitat. Igual que molts altres col·legues de l’Escola d’Agricultura, Faura signà un escrit de suport al Director del Laboratori de Psicologia Experimental, Mr. Dwelshauvers, que aparegué en lletra impresa a La Publicitat del 15/04/1924. Entre els signants hi havia noms d’indiscutible solvència cívica i científica,257 a més dels amics de Faura Bataller, Bergós i Garcia del Cid. El Consell considerà el manifest com una falta greu: Se vierten frases de notoria descortesía y despectivas para el Consejero de la Mancomunitat, Sr. Barón de Viver, y que, dada la naturaleza del asunto, afectan a todo el Consejo Permanente, cuales frases representen una falta grave de respeto al superior, habiendose empleado la prensa, con lo que resulta agravada la falta por la mayor publicidad que se dá á la ofensa. (Ofici del Secretari del Consell, Lluis Sans i Buigas, a Faura, 15/05/1924, MGSB, Fons Faura).
Era criteri del Consell que no s’havia de trencar la disciplina, ans al contrari: calia mantenir el principi d’autoritat, fos qui fos qui s’hi oposés. Fent ús del reglament, comminà els signats a presentar excuses sota amenaça de destitució. Faura rebé el 15 de maig una comunicació del Consell Permanent advertint que, en cas de no retirar públicament la signatura en un termini de cinc dies, seria destituït en virtut del 2n punt de l’art. 50 del Reglament Interior de la Mancomunitat; gairebé tots els seus alumnes acordaren aleshores continuar les classes fora de l’Escola, amb el suport del Director. En un esborrany de resposta, Faura protestà enèrgicament per un acord que considerà improcedent i injust, i digué que no hauria signat aquella manifestació de simpatia a un company de professorat si no hagués precedit un document atemptatori contra la dignitat professional. El 27 de maig, el Consell de la Mancomunitat acordà dissoldre el Consell de Pedagogia i substituir-lo per una Junta Consultiva de Cultura de caràcter informatiu, i el 4 de juny informà La Veu que el Consell havia acordat destituir tots aquells que no havien retirat les signatures, entre els quals Faura. Suspensió del Servei Geològic (juny de 1924) El 17 de juny es llegí en sessió de la Junta de Ciències un ofici de la Mancomunitat ordenant que fins a nova disposició no es prengués cap més acord respecte del Servei del Mapa basat en l’any econòmic 1924-25, i s’acordà en conseqüència suspendre tota despesa en aquest Servei: Se acuerda suspender temporalmente todo gasto en dicho servicio, hasta conocer el estado de los trabajos que en él se efectuan, atenciones que se requieren, régimen de justificación de las cantidades recibidas y demás detalles de su organización y funcionamiento. Se acuerda oficiar al Sr. Director dicha 257
Entre altres: Josep Agell, Josep Alomar, R. d’Alós, Josep Aragay, Rafel Campalans, Carles Cardó (prev.), Manuel i Raimon Carrasco i Formiguera, J. M. de Casacuberta, Francesc Dou, Feliu Elies, Pompeu Fabra, Pius Font i Quer, F. i Alexandre Galí, R. Duran i Reinals, Joan Llongueras, J. Llorens Artigas, Salvador Maluquer, Francesc i Artur Martorell, Carles i Francesc Pi i Suñer, Ramon Raventós, Carles Riba, Jaume Serra Húnter, Manuel Trens (prev.), Ferran Valls i Taberner, Pau Vila i Joaquim Xirau (La Veu, 4 de maig, article parcialment mutilat per la censura; també a La Publicitat del mateix dia). No cal dir que les associacions d’alumnes se solidaritzaren amb els professors de l’Escola; entre els representats dels estudiants que signaren un escrit el 4 de maig, hi trobem Josep Iglésies i Marc Aureli Vila.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 180
180 suspension, transmitirle la orden que emana de la disposicion de la Mancomunidad, a que se refiere el parrafo anterior, y manifestarle que debe abstenerse en absoluto de comprometerse por su iniciativa en gasto ninguno, bajo las responsabilidades y perjuicios que la desatencion de de esta advertencia deparen. (Actes de la JCN, 17/06/1924; Arxiu de la Junta de Ciències).
En la mateixa sessió es fa referència a un mapa geològic de Catalunya que s’havia d’imprimir a 18x20 cm per tal de figurar en fullet explicatiu de les instal·lacions paleontològiques i s’acordà que en endavant totes les publicacions es fessin en castellà. L’endemà s’oficià a Faura l’acord de suspensió dels treballs, assabentant-lo del seu cessament com a Director del Mapa, amb dret a l’haver dels mesos actual i següent i advertint que no havia de comprometre cap més despesa. 258 El 4 de juliol acordà la Junta encarregar als funcionaris respectius la redacció dels projectes de Reglament del Mapa Geològic i altres, per tal d’imprimir-los conjuntament amb el Reglament general. Es constituí una nova Junta sota la presidència d’Octavi Navarro Perarnau i una nova ponència del Mapa Geològic integrada per Colom, Juncadella, Bofill, Cazurro, Galiano i Llenas. Retorn dels materials i sortida del Museu (juliol-agost de 1924) En sengles oficis de 7 i 10 de juliol la Junta comminà Faura a lliurar tots els materials, amb el corresponent inventari.259 El dia 15 Faura tornà els llibres que la Biblioteca de Catalunya havia prestat al Servei cinc anys abans; seguidament lliurà els materials de propietat de la Junta i els propis del Servei, acompanyats de dos inventaris signats respectivament els dies 18 i 23: 260 En el inventario constan los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la Dirección del Mapa geológico de Cataluña y que han sido devueltos a la Junta de Ciencias Naturales; así como una relación de los libros, mapas, documentos, originales, material y ejemplares que han sido entregados a la propia Junta, pertenecientes la mencionado Servicio, y con ello el depósito para el reparto gratuito de las cinco hojas del mapa geológico de la provincia de Barcelona, junto con las cuatro publicadas del nuevo Mapa geológico de Cataluña. (Faura, 1924: Exposición del estado actual...; MGSB; Fons Faura)
El mateix dia 23 Faura redactà una memòria sobre l’estat dels treballs del Mapa,261 que resumeix la taula 28. El 27 d’agost, segons consta en acta, el President de la Junta informà a la Comissió del pla d’instal·lació dels despatxos de Secretaria i Presidència en les dependències que el Servei ocupava en el Museu Martorell, y que en breve seran desalojados por estar ya acordada la entrega de todos los efectos y material al Servicio Geografico de la Mancomunidad, segun decreto de esta Corporación. Pocs mesos després, el dia 27 de desembre, s’acordà destinar el Museu de Catalunya a Botànica i Zoologia, i el Martorell a Geologia. 258 Dos oficis del President de la Junta, de 18/06/1924 (Arxiu Roser Battesti). 259 Oficis del President Navarro Perarnau (7/07/1924) i del secretari Pardillo (10/07/1924). Arxiu Roser Battesti. 260 Inventaris a l’Arxiu de la Junta de Ciències; còpies al Fons Faura. Segons Gòmez-Alba (1995) Faura
hauria traspassat “no a la Junta sinó a la Mancomunitat, el material al seu càrrec (llevat dels fòssils) i una memòria d’activitats”. És cert que la segona l’adreçà a la Mancomunitat, però el material el retornà a la Junta, com diu clarament el títol de l’inventari i ho certificà el secretari Pardillo. 261 Faura, 23/07/1924: Exposición del Estado actual de los trabajos del Servicio del Mapa Geológico de Cataluña (ANC, Exped. del Mapa geol i geogr., 184/018/08; també a MGSB, Fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 181
181 Nº 5 8 16 17 23 24 26 34 35 36 39 40 41 42 43
Full Nom Andorra Puigcerdà Olot Torroella Girona Sant Feliu Lleida Vilafranca Barcelona Gandesa Vilanova Arnes Tortosa La Sénia Les Goles de l’Ebre
Estat Gairebé acabat, amb la col·laboració de M. Chevalier Dades de Chevalier, Astre, Fallot i Jacob, Marín i Bataller Reconegut en part Reconegut en part Esborrany aprovat per la Junta 2/05/1924 Publicat (agost 1923) Reconegut en part Publicat (juliol 1923) En premsa quan es va donar ordre de suspensió; presentada una prova Reconegut en part Publicat (abril 1924) Reconegut en part Publicat sense fullet (abril 1924) Falta poc per acabar-lo Publicat (gener 1924)
Taula 28. Estat del Mapa Geològic en el moment de la suspensió dels treballs (17/06/1924). Font: Faura, 1924: Exposicion del estado actual de los trabajos ... (mec. MGSB, Fons Faura)
Liquidació (juny 1924) La partida 188 del pressupost extraordinari per a publicacions, per valor de 10.200 pessetes (10.077,60 netes), s’havia fet efectiva el 6 de maig. Segons liquidació aprovada al 30 de juliol s’havien invertit fins aleshores 6.845,90 pessetes, estant la resta reservada a la publicació de l’explicació del full de Tortosa, aleshores en curs, més despeses complementàries d’impressió, tramesa i duana del full de Barcelona i fullet explicatiu; treballs que no s’arribarien a fer. 262 Data 1/03/1924 12/03 30/04 9/05 28/05 10/06 27/06 30/06
Acreedor Lammerer Henrich La Neotípia J. Furnells Lammerer Henrich N. Coll J. Furnells
Concepte Liquidació fulls 39, 41, 43 (Vilanova, Tortosa, Les Goles) Pedres litogràfiques Impresos Gravats full 39 (Vilanova) Impressió full 35 (Barcelona) Explicació full 39 (Vilanova) Gravats full 5 (Andorra) Gravats full 39 (Vilanova) Reprografia i transports Total
Pessetes 2.000,00 82,00 170,00 365,00 1.600,00 1.563,95 67,50 70,80 926,65 6.845,90
Taula 29. Liquidació de les publicacions, aprovada el 20/07/1924. Font: AJCN, expedient 712. 262 Faura, 23/07/1924: Exposición del estado actual de los trabajos del Servicio del Mapa Geológico de Cataluña (MGSB, Fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 182
182 També s’acordà abonar-li 1.807,8 pessetes en concepte de despeses de material i excursions del trimestre abril-juny. Quedà pendent una factura de 408 pessetes a nom de Joan Rabasseda (carpetes de cartró), així com l’avenç de 1.400 pessetes que Faura va fer particularment al professor Oppenheim per l’estudi dels coral·laris eocènics. Traspàs al Servei Geogràfic (agost 1924) La Mancomunitat considerà aleshores la possibilitat de retirar el Servei Geològic de l’àmbit de la Junta de Ciències, i unir-lo al Servei Geogràfic. Segons un informe al President, atribuïble a Juncadella: Habiéndose en la Asamblea pasada, suscitado la cuestion del Mapa Geográfico y siendo dos servicios que tienen tantos puntos de contacto, podría el Consejo estudiar la manera de unirlos retirando a la Junta de Ciencias Naturales el encargo de los trabajos del mapa Geológico que tal como lo tienen montado hoy no produce más que dificultades (Informe anònim sense data, AHDB, lligall 3725).
En sessió del 16 de juliol, Presidència informà d’una nota dels Directors d’ambdós Serveis; el Consell acordà que el Servei Geogràfic quedés encarregat de tots els treballs referents als mapes Geològic i Agronòmic, fins aquí encomanats respectivament, a la Junta de Ciències Naturals i a l’Escola Superior d’Agricultura, i disposà que passessin els antecedents al corresponent Negociat de Governació, per tal que presentés el projecte d’acord corresponent. 263 Els informes de què disposava el Consell eren favorables al continuació dels treballs del Mapa Geològic i a la reunió d’ambdós serveis; tant per la unitat de criteris per a una obra que era la mateixa, en varies parts, com per evitar les complicacions comptables, d’inspecció i de representació davant la casa editora: Es pues necesario que todos ellos se hagan en perfecta compenetracion y la seccion encargada de este trabajo se halle exclusivamente bajo la inspeccion e inspiracion del consejo permanente, como las demás secciones de la Casa (Informe anònim sense data, AHDB, lligall 3725).
En conseqüència, el Conseller proposà assimilar el Servei Geogràfic a les altres seccions tècniques de la Mancomunitat, que continuarien depenent del Consell Permanent sota la inspecció de Cultura. El personal estaria format pel Director (cap de secció), 2 ajudants (caps de negociat), 3 escrivents, 7 delineants, 1 dactilògrafa i 1 ordenança; el Servei s’instal·laria en els locals de la suprimida Escola d’Oficis d’Art. 264 El Consell acordà el 6 d’agost: 1. Encarregar al Servei Geogràfic tots els treballs, estudis, gestions i demés referents als mapes geològic i agronòmic. 2. El Director del Servei Geogràfic es farà càrrec dels treballs, material, existències etc. relatiu als mapes esmentats existents a la Junta de Ciències i a l’Escola d’Agricultura. 3. Es transfereixen a la partida 333 del pressupost de la Mancomunitat (Mapa Geogràfic) els crèdits de 12.000 i 5.200 i els sobrants de 2.911,34 i 5.000 pessetes consignades en les partides 146, 147, 9-34 i 9-35, respectivament. 265
El dia 11 de setembre, la Junta va lliurar els materials del Servei del Mapa –consignats en l’inventari de 23 de juliol– al Servei Geogràfic, amb algunes excepcions. Una nota manuscrita signada per Ferrer al dors de l’exemplar de l’inventari que es conserva a la Junta de Ciències diu: 263 264 265
ANC, expedient 184/018/08. Informe del conseller de Cultura, agost de 1924 (ACC). AHDB, lligall 3725, peça 1ª. Ofici del Secretari del Consell al President de la Junta, 14/08/1924 (Arxiu de la Junta de Ciències).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 183
183 Entregado al Señor Director del Servicio Geográfico de la Mancomunidad cuanto contiene este inventario, a excepción de – Reynes (Amonites), Ameghino (mamíferos); Wright (Amonites Lias); García Faria (Atlas de Saneamiento). 266 – El tachado Zeiss vale, por no ser de esa marca los gemelos. – Las tres cajas de equínidos fósiles que sirvieron para las láminas de la Memoria de M. Lambert quedan en el Museo para devolver los ejemplares a sus dueños.
Mostres de suport Alguns col·legues expressaren a Faura la seva solidaritat enfront de les actuacions dictatorials. Gaston Astre, per exemple, tenia notícies alarmants a començaments de juliol, les que es varen confirmar el dia 15 del mes: Monsieur Jacob et moi venons d’apprendre que Mr. le Dr. Faura i Sans allait peut-être être l’objet de mesures de rigueur de la part du gouvernement. Nous tiendrions particulièrement a être au courant du fait. Mais nous osons espérer que c’est là un faux bruit et que la compétence qui avait fait placer le Dr. Faura à la tête du Service Géologique de Catalogne le mettra à l’abri de mesures politiques contraires (Astre: Carta a Bataller, 4/07/1924 MGSB, Fons Bataller) C’est avec peine que nous avons appris par votre carte confirmation des mauvaises nouvelles dont nous avions eu l’écho. Et il est tout-à-fait regrettable que des compétences scientifiques, comme celles du Dr. Faura i Sans et de vous, soient à la merci des vicissitudes politiques d’une nation. Nous vous prions de vouloir bien croire à toute notre sympathie à l’occasion des mesures de rigueur dont vous avez été l’objet. (Astre: Carta a Bataller, 15/07/1924 MGSB, Fons Bataller)
Al mes de setembre, Chevalier apreciava encara bones perspectives per al futur d’un Servei del Mapa integrat en el Geogràfic: Je pense que vous êtes en bonne voie pour réaliser vos projets concernant le “Servei Geografic” et le Dr. Faura est sans doute maintenant en possession de sa nomination du directeur du Service Géologique (Chevalier: carta a Ferrer, 15/09/1924, ACC).
Des de l’Instituto Geológico de España, Primitivo Hernàndez Sampelayo es mostrà també solidari: Vd. está siempre al frente de toda la geologia catalana aunque no quieran estas pobres gentes que se nos han montado encima [...] Ya ve Vd. que en la cosa pública vamos de cabeza, todo esto ya está gastado y la indignación va creciendo. ¡Dios nos tenga de su mano! (Sampelayo, 29/09/1924: Carta a Faura, MGSB Fons Faura) Es indignante lo que le ocurre á Vd. y da vergüenza vivir como vivimos y pensar que hay personas y hasta compañeros que se prestan á servir de lacayos á esta gente! (Sampelayo, 7/11/1924. Carta a Faura, MGSB Fons Faura).
Una important mostra de suport li vingué de la Societat dels Geòlegs alemanys, la qual l’inclogué com a vocal de la junta directiva en la candidatura que resultà elegida el 7 de gener per 455 vots d’un total de 466. En l’agraïment, Faura expressà amb cruesa la situació que es vivia al país i la seva pròpia: En nuestro país, en estos tiempos últimos [...] las instituciones culturales se resienten de las cuestiones políticas militaristas. En Barcelona 170 profesores han sido quitados de las escuelas y yo tambien; así como el Servicio del Mapa Geológico de Cataluña está tambien suspendido [...] el Congreso Internacional de Geología, del que formo parte de la Junta Organizadora, que debía celebrarse en 1925 queda aplazado, debido a las circunstancias, para el 1926 [...] tengo el encargo de preparar una expedición por Catalunya a través de los Pirineos, para después del Congreso (Faura. Carta de 24/12/1924 al prof. Dienst, MGSB Fons Faura). 266 Hi ha una nota manuscrita per Pardillo que reconeix haver trobat després l’Atlas de Sanejament en el moble dels mapes.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 184
184 Traspàs d’Eduard Brossa (octubre de 1924) El 15 d’octubre morí el que havia estat topògraf i gravador del Mapa Geològic des de 1885. En un article publicat a la seva memòria al Butlletí del Centre Excursionista, Faura atribuí la seva mort al disgust causat per la Junta en prescindir dels seus serveis l’any 1920.267 Liquidació (novembre 1924-gener 1925) Després d’un informe de la Intervenció General de la Mancomunitat de 28/10/1924 sobre quantitats despeses i justificades, 268 el 10 de novembre el Consell va fer seva una proposta en el sentit de lliurar a Faura 1.807,80 ptes, import acreditat amb justificants, i deixar en dipòsit el sobrant de 3.231,70 ptes procedent de l’emprèstit fins que el Consell acordés pagar a la casa Henrich i Cia l’import dels fullets de Barcelona i Tortosa, que pujava a 3.225 pessetes. Concepte
Import
Net
Satisfet per la Junta
Sobrant
Despesa justificada o compromesa
Despeses del Servei 1923-24 Edició dels fulls Trimestre ampliat Totals
12.000,00
11.856,00
12.000,00
-
-
10.200,00 3.000,00 25.200,00
10.077,60 2.964,00 24.897,60
6.845,90 1.125,00 19.970,90
3.231,70 1.839,00 5.070,00
3.225,00 1.807,80 5.032,80
Taula 30. Liquidació dels comptes del Mapa Geològic. Font: Informe de l’Interventor, 28/10/1924 (AHDB, lligall 3725).
Resum històric del Servei (gener de 1925) Hi ha constància que el dia 24 de novembre el Conseller de Cultura estava disposat a rebre Faura per parlar del Mapa Geològic. 269 Tot seguit, Faura redactà a requeriment del Conseller un resum històric del Servei, en el qual reclamava un local adient per als Serveis de Cartografia: Para asegurar la continuidad y buena marcha de los tres Servicios cartográficos, seria muy conveniente se pudiera disponer de un local debidamente acondicionado para los trabajos de gabinete, con las salas de dibujo, laboratorios para el examen de las muestras, biblioteca, exhibición del material recogido, fotografía, almacenes para guardar las piedras litográficas matrices y las existencias de las hojas publicadas (Faura, 20/01/1925: Reseña historica del Servicio de los Mapas Geológico y Agronómico de Cataluña (mecanoscrit 26 p, MGSB, Fons Faura).
Malgrat que es va arribar a redactar el nomenament de Faura com a cap de la secció de Geologia del Servei Geogràfic amb 350 pessetes mensuals 270 no va tenir lloc. El nou règim havia de donar encara el cop definitiu: la desaparició de la Mancomunitat per decret del Directori militar el dia 20 de març de 1925. 267
Faura, M., 1925. “N’Eduard Brossa i Trullàs”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 35 (357): 71-74. 268 AHDB, lligall 3725. 269 Carta a Faura, 24/11/1924 (AHDB, lligall 3725). 270 Esborrany (AHDB, lligall 3725).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 185
185 ASSUMPTES PENDENTS (1924-1928) L’afer Oppenheim (1924-1926) S’ha vist més amunt que Faura encarregà al professor Oppenheim l’estudi dels coral·laris eocènics de Catalunya, els quals se li varen enviar el 7/02/1920. No obstant, la discrepància entre Faura i la Junta sobre qui havia d’assumir els costos i la indefinició del treball i del seu import anaren ajornant la seva culminació, originant un contenciós que s’arrossegà durant anys i del que tothom en sortí perjudicat. El 3 de març de 1922 Faura avançà 400 ptes de la seva butxaca; a les poques setmanes era cessat com a Regent. L’estiu d’aquell any, després de visitar l’especialista a Berlín –visita en el curs de la qual amplià l’abast de l’estudi a la descripció de les formes ja conegudes–, es mostrà disposat a assumir ell mateix l’import del treball: Aquest treball, doncs, restarà llest enguany, i el pagaré jo, perquè no vull que la Junta m’acusi de mes extralimitacions, quant les coses les faig amb el major desinterès i en la forma que les circumstàncies ho exigeixen, i sempre per el progrés científic (Faura [14/08/1922]: carta a Font i Quer, Arxiu de la Junta de Ciències exped. 1116).
L’alemany es comprometé en carta del 6 de setembre a lliurar-li a fi d’any una representació monogràfica completa dels coralls en 10 làmines de la mida de les Memòries de la ICHN i un manuscrit de 100 a 150 planes amb breus descripcions de les formes ja conegudes, amb un cost de 6.000 pessetes: demanà aleshores un avenç de 1.000 pessetes que Faura va fer efectiu. El 3 de gener de 1923 el Secretari Font i Quer advertí Oppenheim que no podia abonar-li res sense rebre els exemplars i el treball escrit i iconogràfic. En carta del 17 de gener, Oppenheim exposa que el treball està acabat en primera fase, demana autorització per a publicar les formes noves en alemany, suggereix l’edició de les làmines a Alemanya i demana una resolució sobre l’extensió del treball. Font proposà aleshores a la Junta reservar 6.000 pessetes per pagar els treballs. 271 En carta de 17 de febrer, Font exigí l’acabament del treball, oferí publicar un resum en alemany i demanà pressupost de les làmines. El 31/12 Oppenheim es mostrà contrariat amb l’exigència de la Junta d’examinar el treball abans de fixar el preu i amb la negació del permís per publicar al marge del Museu i demanà que Faura l’orientés sobre l’estratigrafia. Malgrat les discrepàncies, preparà dues caixes per tornar part dels exemplars: Las dos cajas que en breve llegarán a poder de V., pondrán bien de manifiesto cuál es la calidad de mi labor, y la cuidadosa pulcritud con que los ejemplares de corales fósiles que se me remitieron han sido limpiados, preparados y clasificados: llegarán, pues, en sumo grado de perfección y mejoramiento. Y aun queda aquí material para llenar una tercera caja, son los ejemplares mejores, los dibujados, correspondientes a las especies o formas nuevas, y los que todavía están por dibujar. Al mismo tiempo no dejo de mano el manuscrito del texto, el cual, siguiendo el deseo del Dr. Faura, de tal modo está concebido y redactado que servirá como trabajo determinativo no solamente a los especialistas extraños a esas regiones, mas a los que en ellas se preocupan de su conocimiento. Sería muy conveniente que todas las formas de esos yacimientos se dibujaran, aun las ya bien conocidas, y aun en este supuesto, si Vds lo acordaran así, podría informarles de la manera de llevar a cabo la empresa, de lo referente a su coste, dejando en último término lo que a la remuneración de mi trabajo correspondiese (Carta d’Oppenheim al Director del Museu, 19/10/1924; traducció manuscrita per Pardillo; Arxiu de la JCN, exped. 1116).
En la mateixa carta vol saber la finalitat de la publicació, jutja inadequada la mida de les Memòries de la Institució per a les làmines, objecta la publicació en català del treball i demana que s’hi afegeixin les descripcions de les formes noves en alemany. Pel que fa a les proposicions financeres, les troba inacceptables. El 7 d’octubre la Junta rebé una 271
Tresoreria 1922-24. Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 839.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 186
186 comunicació de Transports Europa que havien rebut de la casa Stern, de Berlín, una caixa amb 29 kgs d’“escultures” embarcada a Hamburg. El 2 de desembre un nou avís advertia de l’arribada d’una segona caixa de 34 kg amb fòssils, destinades ambdues al Museu. En carta de 20/12 Pardillo com a Secretari-Director li participà que el treball s’havia de limitar a les noves espècies; que el text havia de ser com per a una revista de paleontologia, que es publicaria en alemany a un format de 37x27 cm, i que les taules indispensables es podrien imprimir a la casa Frich de Berlín; demanà pressupost pel dibuix i tiratge de 700 exemplars i retribució. En la resposta, Oppenheim (21/02/25) diu que no pot modificar el manuscrit, redactat conforme a les instruccions de Faura; accepta publicar en el format de les Memòries i observa que els honoraris s’han de renegociar d’acord amb les noves condicions monetàries; el treball es podria publicar aquell mateix any; promet enviar memòria i làmines. Aleshores la Junta acordà el 13/03: 1. Que inmediatamente que recibamos el trabajo con los dibujos y nos comunique V. que está en camino la tercera de las cajas del material que V. retiene, se le giren 4.600 pesetas, que juntamente con las 1400 pesetas que le adelantó el Dr. Faura suman las 6000 pesetas que V. viene pidiendo 2. Que al Dr Faura se le paguen las 1400 pesetas que adelantó a V cuando haya V recibido las 4600 ptas. 3. Que para evitar mas complicaciones se impriman aquí las láminas, y 4. Que de no ser aceptadas estas proposiciones (contenidas reiteradamente en las cartas de V) se dé por terminado el asunto en la Junta y se devuelva al Servicio del Mapa Geológico (Carta a Oppenheim, 16/03, Arxiu de la JCN, exped. 1116).
En la resposta de 21/03/1925 Oppenheim exigí la propietat de la memòria, la que pel seu compte pensava imprimir a Alemanya, i Pardillo demanà si ens lliuraria els 200 exemplars que la Junta s’havia compromès a repartir: La JCN ha ido aceptando paulatinamente las proposiciones que el profesor Oppenheim le ha ido presentando, quien, siguiendo un sistema firmemente preconcebido, se ha ido resistiendo a la aceptación de lo deseado por la Junta, y cuando ha logrado la aquiescencia sobre lo propuesto, ha presentado nuevas exigencias y nueva y firme defensa de ellas, hasta que ganada a su favor la partida ha sido otra la demanda. Así resulta que en marzo de 1925 se le escribió aceptando el pago de las 6000 pesetas, deduciendo las que V le abonó por su cuenta, el cual se le giraría enseguida que se recibiera el manuscrito [...] y se supiera que estaba en camino la caja de fósiles. Publicación en alemán con un resumen que aquí haríamos en castellano. A todo esto, que era lo tan debatido desde un principio, contestó pidiendo se le concediera además la propiedad de la obra, imprimiéndola y publicándola por su cuenta en Alemania, y entregándonos algunos ejemplares. Aunque esto suponía para la Junta pagar a peso de oro la clasificación de unos fósiles y la posesión de unos cuantos ejemplares de la Memoria, todavía transigió si en la portada se hacía constar que era publicación de la Junta de Ciencias Naturales y remitía el autor doscientos ejemplares mínimo de compromisos que la Junta tiene para cumplir. Esta carta, enviada en abril de 1925, no ha sido contestada todavía (Carta del President de la Junta a Faura, 13/01/1926; Arxiu de la JCN, expedient 1116)
La resposta arribà al cap d’un any, acompanyada d’algunes proves fotogràfiques de les làmines (Fig. 16), i noves demandes econòmiques Según mis notas llevo ya entregados al dibujante Arturo Schmitson unos 2.650 M, y cuando menos habré de pagarle todavía unos 500 M. La impresión de las láminas para una edición de 700 ejemplares vendrá a costar de 12.000 a 14.000 M, á lo que hay que añadir por la impresión del texto, incluyendo el papel, cerca de 2.000 M. Ya ve V que a la subvención que V me anuncia de 6.000 pesetas, equivalentes a 3.600 M, habré de añadir 2.500 M para que se publique el trabajo dignamente [...] Acaso se habría de volver a mi primera proposición de que V publicaran ahí por su cuenta el trabajo, satisfaciendo los gastos, e incluyendo una pequeña remuneración por mi labor de seis años, de preparación, determinación y redacción del manuscrito. En este caso debiera estar yo autorizado a hacer una edición en alemán, con la condición de poco coste en el uso de las ilustraciones y de las láminas que considere necesarias (Carta d’Oppenheim a l’atenció de Pardillo; traduïda per aquest; 8/04/1926; Arxiu de la JCN, exped. 1116 )
En vista de les quals, i també de la carta de Faura de 21/05/1926 en la que admetia la propietat de no poques peces, la Junta donà l’assumpte per acabat; fent constar que, vist que els fòssils eren de propietat privada, no podia assumir-ne els costos d’estudi: es tractava d’un afer privat entre Faura i l’especialista.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 187
187 Reclamació de Marcel Chevalier (setembre de 1925) Segons declarà Marcel Chevalier, el cap del Servei Geogràfic li havia ofert en una conversa particular 2.500 pessetes per les dades geològiques d’Andorra, que interpretant el pensament de Faura, eren interessants per a la continuació del Mapa Geològic: Estima finalmente el que suscribe que si se piensa continuar la publicacion de la edicion geológica del Mapa de Cataluña los trabajos geológicos del Sr Chevalier pueden tener innegable utilidad para las hojas 5 y 8, y podrian ser admitidos cuando persona competente, afecta la confección de la indicada edicion pueda apreciarlo, puesto que en la imposibilidad en que el Sr Chevalier se halla de salir de España desde 1914, pudiera alguno de sus datos resultar incompleto o anticuado ([Ferrer], 25/09/1925: informe al President de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat, mecanoscrit 2 p, ACC).
Chevalier reclamà a la Comissió Liquidadora aquella quantitat per uns treballs geològics, que, segons sembla, no havia lliurat. Va posar el cas en mans de l’advocat Moltó, qui se’n va desentendre ràpidament. Després es va adreçar al President del Directori, al·legant que havia estat enganyat pel Director del Servei Geogràfic; més endavant va oferir els seus serveis als que intentaven formar un Instituto Geológico Provincial. 272 Publicació del treball de Lambert (1925-28) Una acta de la Comissió de Publicacions d’11/12/1922 acordà ajornar la publicació dels Echinidés fossiles de Catalogne de Lambert, que presentà Faura, fins que aquest lliurés els originals de les figures. A començaments de 1924 comunica Faura a Font i Quer: Vareig rebrer una carta d’aquest Sr., que diu té l’original entregat, gratuita i generosament, a punt d’ésser imprès fins els terrenys miocènics. En la part gràfica diu que te llestes 4 làmines segons mostra i que al preu de 180 francs per a el dibuixant per a quiscuna podrá disposar la Junta el nombre amb que voldria ilustrar la memoria; car com a màxim podrian publicarsen una vintena. Per si’s volgués fer el tiratge a França els 700 exemplars costarien 350 francs, per quiscuna d’elles, sens contar l’envio ni els drets d’aduana (Faura: carta a Font i Quer, 14/01/1924).
El 19 de gener de 1924 la Comissió examinà el treball i acordà presentar-lo a la Junta per tal de publicar-lo, proposant 10 làmines de litografia, el dibuix dels quals importaria, segons Faura, 180 francs cadascuna, reservant-se la Junta l’opinió respecte del lloc d’impressió fins a conèixer exactament els preus de tiratge i paper a Barcelona i París. Lliurada al Servei de Publicacions el desembre, les primeres proves foren trameses a l’autor el març de 1925:
Fig. 16. Projecte de làmina per a la memòria dels coralls eocènics de Catalunya, per Oppenheim (reproducció facilitada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona). Fig. 16. Project of a plate to be published in a memoir on the Eocene coralls of Catalonia, by Oppenheim (courtesy of the Museum of Natural Sciences of Barcelona). 272
COMC, 4(10): 300; [Ferrer], 20/05/1931: [Informe sobre el cas Chevalier]. Mecanoscrit 2 p, (ACC).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 188
188 Hace días que se enviaron al señor Lambert las primeras pruebas de la Memoria que la Junta ha de publicarle, y sobre esto me interesa hacer constar que por las múltiples correcciones manuscritas introducidas en la transcripción mecanográfica que V. entregó del original francés, la Junta declinó ante el autor la responsabilidad científica sobre el alcance y significación de las mismas, remitiendole a V para las reclamaciones que puedan motivarle las modificaciones textuales introducidas. Es, pues, de esperar que la impresión de dicha memoria no estará exenta de complicaciones y dificultades (Carta de la Junta a Faura, 5/03/1925, Arxiu de la Junta, exped.).
La memòria es va lliurar a la impremta el 26 de febrer de 1926, i no es va presentar a la Junta fins l’11/03/1927, portant la data de 1925. 273 Quedava encara per imprimir la segona part de la memòria. L’expedient 1049 de l’Arxiu de la Junta de Ciències permet seguir el cas, a partir de la tramesa del dibuixant Gauthier, de Sens (Yonne) de les làmines V a VIII, a demanda de Lambert i amb l’autorització de la Junta. El 10 de desembre, Sagarra, com a responsable de publicacions, tramet al secretari l’original inèdit de la memòria (115 folis mecanografiats i numerats, més un suplement manuscrit de 8 folis i les llegendes de les làmines) 274 i demana instruccions; però aleshores Sagarra va ser expedientat per negligència a causa de la demora en la impressió de la primera part, fets que segons el President, no han de dejar en buen lugar la Junta ante el autor y el mundo científico. S’acordà portar la segona part de la memòria a la impremta Elzeviriana el 20/01/1928, al mateix temps que el Servei de Publicacions passà a ser responsabilitat dels Directors dels respectius Museus. Correspongué a Pardillo com a Director del de Geologia tot allò que feia referència a aquesta Secció; com a tal trameté a Lambert l’original ja compaginat per tal de fer-hi correccions. La memòria fou revisada, d’altra banda, per Chevalier i per Marcet el mes de juny. Al juliol Pardillo la trameté llesta per a ser tirada i demanà a Aguilar Amat que lliurés a la impremta les làmines, que eren al Museu de Catalunya, juntament amb el segell que es va posar a la primera part i el de dos escuts aprovat el 6/07/27. S’imprimí amb data de 16/08/1928 i sense el segon segell. 275 El 28 de setembre Pardillo en trameté 50 exemplars a l’autor: Esta vez he cuidado yo personalmente de la impresión de la Memoria, procurando la mayor rapidez posible y el esmero más extremado. (Pardillo: carta a Lambert: 28/09/1928, Arxiu de la Junta de Ciències).
Fig. 17. Portada de la primera part de l’estudi de Lambert, publicat per la Junta de Ciències (maig de 1927). Fig. 17. Title-page of Lambert’s memoir on echini of Catalonia, issued by the Junta de Ciències in may 1927.
273
Lambert: Revision des echinidés fossiles de la Catalogne. Memorias del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, 1(1). 112 p, 4 làm. 274 Es conserva aquesta memòria, sense els suplements ni les figures, a l’Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1029; amb la nota : 2ª part entregada personalment en 17/10/1923. 275 Lambert. Revision des echinidés fossiles de la Catalogne. 2e. partie. Memorias del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, 1(2); 62 p, làm. V-VIII.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 189
189 DISCUSSIÓ Un país sense mapa Abans que l’Estat endegués el seu projecte cartogràfic de detall i decidís donar l’impuls definitiu al mapa geològic, la Diputació revolucionària de Barcelona havia decidit subvencionar el mapa geològic provincial a l’escala 1:100.000 l’any 1869. Dues dècades després, els continuadors del projecte, Drs. Almera i Bofill, decidiren canviar el pla de l’obra en assumir la generació de la cartografia topogràfica a l’escala 1:40.000, “subproducte” de gran interès per a un país que tan sols comptava amb poca cosa més que mapes de carreteres i amb una xarxa geodèsica molt rudimentària. L’obra, però, a causa dels escassos mitjans amb què es portava a terme (dues persones i un pressupost de 7.500 pessetes anuals), avançà amb una lentitud excessiva: costà 30 anys cobrir un terç de la superfície provincial. Tal i com exposà Faura l’any 1909, el país necessitava disposar d’una cartografia geogràfica i temàtica en un termini raonable, i proposà l’escala 1:100.000 com la més adient. Amb la unió de les quatre províncies catalanes (1914) es va abandonar l’estreta visió provincial. Una de les primeres decisions del govern presidit per Prat de la Riba va ser aixecar el mapa del territori, atès que l’Estat, que el 1875 havia encetat el mapa d’Espanya a l’escala 1:50.000 no havia començat encara cap dels 80 fulls que cobrien el territori català. Per primera vegada es creà a Catalunya un Servei específicament I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
42o 30’
42o 00’
7o 10’
XI
XII
41o 30’
XIII
6o 10’ 41o 00’
XIV
A
5o
10’
B
40o 30’ 4o 10’
Fig 18. Els projectes de cartografia de Catalunya de Josep de Rivera (1915-1917). A) Distribució dels fulls a les escales 1:40.000 (Geològic i Topogràfic), 1:100.000 (Geogràfic), i 1:200.000 (Corogràfic). Font: a partir d’un original manuscrit del fons del Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, ACC. B) Comparació de la distribució del Mapa a 1:100.000 amb el d’Espanya a 1:50.000. Font: MGSB, Fons de l’Instituto Geológico provincial. Fig. 18. Cartography of Catalonia. Projects after Josep de Rivera (1915-1917). A) Geological and Topographical Mapa at a 1:40.000 scale; Geographical Map at a 1:1.000.000 scale, and Chorographical Map at a 1:200.000. Font: after a manuscript sketch of the Servei Cartogràfic of Barcelona province (ACC). B) Comparison with the distribution of Map of Spain at a scale 1:50.000. Source: MGSB, the Instituto Geológico provincial collection.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 190
190 cartogràfic (Montaner, 1987, 1998, 2000). Seguint el pla exposat per Faura, s’adoptà l’escala 1:100.000 com la més convenient per a bastir en un termini raonable de temps el nou mapa de Catalunya. Aquest mapa es faria aprofitant la cartografia existent, mentre que en paral·lel se seguiria fent l’1:40.000, estès a tot el país i amb una distribució dels fulls adaptada al nou mapa, a raó de dos fulls de detall per cada full del Geogràfic (1917). El projecte de mapa 1:100.000, obra de Josep de Rivera (1915), no era en absolut independent del que l’Estat portava a terme, sinó que estava traçat sobre aquest: els segments de meridià i de paral·lel que limiten els fulls guarden la relació 2:3 entre un i altre, de manera que cada dos fulls 1:100.000 (o cada tres 1:50.000) coincideixen, segons es veu a la figura 18B; d’altra banda ambdues cartografies estan referenciades al meridià de Madrid. La urgència de disposar d’aquest mapa va fer que se suspengués indefinidament el de detall (1920) sense que se’n publiqués un sol full; així com un projecte de mapa dit Corogràfic a l’escala 1:200.000. L’aixecament del nou mapa, atesa la insuficiència de mitjans, es basà en la recopilació de la informació existent, bàsicament, en les dependències militars i cadastrals de l’Estat a l’escala 1:50.000. Com a primers fulls a aixecar se seleccionaren els que tenien més informació (Fig. 19) i l’any 1919 es tingueren els primers fulls acabats, sobre els quals es traçaren els geològics. Al mateix temps aparegueren els primers fulls de detall, aixecats per l’Estat a les comarques meridionals. Com ha demostrat Montaner, la dependència de les dades estatals condemnava el nou Mapa a esdevenir obsolet a mig termini: sense la feina dels cartògrafs oficials no hi hauria mapa, però la publicació de la cartografia oficial el faria innecessari. Suprimit el Servei i la mateixa Mancomunitat, la decidida acció de la Dictadura d’impulsar la cartografia cadastral a l’escala 1:50.000 va condemnar el projecte tal com estava plantejat; per bé que no hagués estat sobrera la publicació de mapes derivats a l’escala més petita. En tant que producte cartogràfic, no hi ha dubte que els mapes editats per la Mancomunitat són uns excel·lents documents cartogràfics, clars, llegibles i ben editats. En el cas de la sèrie geològica, bona part del mèrit correspon a la base geogràfica, els encerts de la qual havia posat de relleu Dantín Cereceda en ocasió de l’aparició del primer full editat del Mapa Geogràfic (Vilafranca): La impresion que su vista produce es de todo punto excelente. Ya la escala –1:100.000– es un acierto, y la equidistancia –50 m– otro no menor, por cuanto se refiere a la totalidad del mapa, aun cuando formas del relieve muy interesantes desaparezcan si no poseían altitudes superiores a la cifra indicada. Las tintas están admirablemente estudiadas y logradas en cuanto consiguen tornar expresivo el relieve [...] Se ha tenido al mismo tiempo el cuidado de suprimir y de evitar en el dibujo cuanto pudiera darle inadecuado aspecto catastral [...] el mapa ofrece, en conjunto y en detalle, un simpático aire de modernidad, sin olvido de su estética visualidad, y representa un avance y un serio homenaje a las corrientes modernas de la Geografía. (J. Dantín Cereceda: “El mapa de Cataluña”, article publicat a El Sol, 16/11/1922)
Experts cartògrafs europeus lloaren l’aspecte atractiu i la claredat de la representació dels primers fulls editats, i no dubtaren a qualificar-los com a veritables monuments cartogràfics: L’aspect en est très atrayant, les deux éditions (géographique et géologique) se distinguen par une grande netteté [...] Je souhait qu’elle soit bientôt continuée et que la Catalogne ait une representation cartographique digne de son importance économique ... Laissez-moi [...] féliciter la Mancomunidad de la belle pensée qu’elle a eu de faire éxecuter ce que plus tard on considérera comme des vrais monuments elevés pour la gloire de votre beau pays: la carte topographique au 1:100.000 et l’édition géologique qui l’accompagne. (Comentaris atribuïts, respectivament, a Martonne i Lugeon; còpia mecanoscrita, ACC).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 191
191 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
25%
42
43
<25%
75% 50%
A
. .. . .. . .. . .. . .. . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..
Acabat Acabant-se Avançat Preparat . .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. . . . . . .
En preparació
B Fig. 19. El Mapa Geogràfic de Catalunya a l’escala 1:100.000 en el moment de la constitució del Servei Geològic de la Junta de Ciències Naturals. A) Classificació dels fulls segons la quantitat d’informació disponible. Font: Rivera, 1919; B) Estat del mapa a començaments de 1919. (Font: Faura, Marcet i Franch, 1919, làm. 30). Fig. 19. The Geographical Map of Catalonia at a 1:100.000 scale at the moment in which the Servei Geològic was constituted into the Junta de Ciències Naturals framework. A) Classification of sheets after the percent of information available. Source: Rivera, 1919. B) Status of the Map at the beginning of 1919 (Source: Faura, Marcet & Franch, 1919).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 192
192 La cartografia geològica El Mapa Geològic havia de ser la primera cartografia temàtica a fer després de la geogràfica, i es preveia encetar després el Mapa Agronòmic, del que, contràriament al primer, que contava amb una llarga tradició de gairebé mig segle, no se n’havia fet encara cap intent. A diferència del Mapa Geogràfic, l’Estat no tenia cap projecte de cartografia geològica en marxa l’any 1918 (l’únic mapa oficial existent era l’antic de 1892 a l’escala 1:400.000); així doncs, la realització d’un mapa geològic a escala 4 vegades més detallada era un avenç substancial, i no se li podia preveure una data de caducitat per solapament d’altres cartografies. El Geològic l’heretà Faura directament del Dr. Almera i en una primera etapa (1915-1919) s’intentà continuar el mateix sistema de treball, amb els aixecaments topogràfics de Brossa a 1:20.000. Es començà a treballar el full VI del Mapa Geològic i Topogràfic provincial, esdevingut després full 51 del Mapa Geològic de Catalunya amb un format lleugerament diferent. Prescindint de l’experiència almeriana, es decidí estendre la seva forma de treballar a tot el país; el resultat va ser que en quatre anys i mig no es va fer gaire més de mig full, que quedà inacabat quan ja s’havia acabat gairebé el gravat d’una de les dues pedres litogràfiques que l’integraven. La decisió de suspendre aquesta cartografia es prengué el març de 1920 per tal de concentrar els esforços en el mapa 1:100.000; mapa que, aprofitant el producte del Servei Cartogràfic, s’havia començat a aixecar l’any 1918. La decisió eliminava la servitud de crear la topografia de base (cosa que cap dels dos serveis no estava en condicions de fer), però implicava reconèixer el fracàs del model geològic-topogràfic del Dr. Almera, d’una banda, i de l’altra, portava la llavor de l’obsolescència a mitjà termini. Amb el canvi d’escala es tornava als orígens: al projecte original de M. Moulin, pensat mig segle abans per a un sol autor i independent de la base cartogràfica. Es començà a treballar en els primers fulls acabats pel Servei Geogràfic, que eren els que disposaven de més informació de partida. Els resultats foren sorprenentment bons, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu (entre 1919 i 1924 s’acabaren 7 fulls geològics, dels quals se’n publicaren cinc, quatre d’ells amb llibret explicatiu), per bé que s’ha de tenir en compte que en bona part els fulls acabats es limitaren a adaptar la cartografia geológica existent a la nova escala. Igual que el que elaborava el Servei Geogràfic, el Geològic fou pràcticament un mapa de síntesi, aixecat en bona part amb materials preexistents: els d’Almera per a l’entorn barceloní i els de Vilaseca i Bataller per al Camp de Tarragona i el Baix Ebre, respectivament (Fig. 20). Com reconeix Bataller en la ressenya del full de Vilafranca: La distribució dels terrenys geològics és quasi la mateixa [dels mapes del Dr. Almera] a excepció de la zona N, o de la Llacuna, on pel descobriment de la bauxita ha sigut novament explorada per varis geòlegs fent-se algunes esmenes; s’ha fet de nou la part occidental corresponent a la provincia de Tarragona. Respecte dels terrenys cretàcics s’ha simplificat considerablement la gama de colors en la distribució dels nivells inferiors i mitjans lacustres i marins, nerítics i pelàgics, així com es precisa un cert nivell superior probablement aptià desconegut fins ara a Catalunya (Bataller, a ButllCEC, 33(345), oct. 1923)
Si tenim en compte que els fulls meridionals ja havien estat estudiats i cartografiats per Bataller, l’únic que no ho havia estat abans era el de Sant Feliu, que Faura acabà gràcies a la seva experiència de millorar el mapa existent a 1:400.000, ja demostrada en el de la Vall de Ribes (1912). És per això que la geologia d’aquest full no és comparable a la dels d’Almera i Brossa, feta sobre el terreny amb tota minuciositat i sense límits de temps.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 193
193
. .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. .. .. . . . . . . . . .
. .. . .. . .. . .. . . . .
Fig. 20. El Mapa Geològic de Catalunya. 1) Cartografia geològica anterior a 1920: a) Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona a 1:40.000, per Almera i Brossa (1890-1913); b) Mapa de la vall de Ribes i rodalia, per Faura (inèdit, 1912) a 1:100.000; c) Mapa hidrogeològic de l’Alt Empordà, per Faura, escala 1:25.000 (inèdit, 1916); d) Full 51 (en part) del Mapa Geològic de Catalunya a 1:40.000, per Faura (inèdit, 1918); e) Mapa de les bauxites de la Llacuna, per Bataller (1919) a 1:60.000; f) Andorra, per Chevalier, a l’escala 1:50.000 (inèdit, 1919?); g) Vilaseca: Mapa del Camp de Tarragona a 1:200.000 (1920); h) Bataller: Mapa del Juràssic de la província de Tarragona a 1:200.000 (publicat l’any 1922); 2) Treballs del Mapa Geològic a 1:100.000 (1918-1924): i) fulls acabats; j) fulls en preparació (1924). Fig. 20. Geological Map of Catalonia. 1) Geological Cartography before at 1920: a) Geological and topographical map of Barcelona province at a 1:40.000 scale, by Almera i Brossa (1890-1913); b) Map of Ribes valley and Cadí mountains at a 1:100.000 scale, by Faura (unpublished, 1912); c) Hidrogeologic Map of Alt Empordà at a 1:25.000 scale, by Faura (unpublished, 1916); d) Part of sheet no. 51 of the Geological and topographical map of Catalonia, by Faura (unpublished, 1918); e) Map of bauxite zone of La Llacuna at a 1:60.000 scale, by Bataller (1919); f) Geological map of Andorra, by Chevalier (unpublished, 1919?); g) Map of the Camp de Tarragona at a 1:200.000 scale, by Vilaseca (1920); h) Map of Jurassic outcrops in Tarragona province at a 1:200.000 scale, by Bataller (published in 1922); 2) Geological Map at a 1:100.000 scale (1918-1924): i) finished sheets; j) sheets in progress (1924).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 194
194 Dels fulls impresos es valorà la tria dels colors (basada en el mapa geològic alemany) i la llegibilitat de la retolació: Si el documento cartográfico y el folleto acompañante son ya un acierto –en cuanto toca a su científico contenido-, la parte puramente tipográfica de la carta es otro no menor- La combinación de los colores –representativo de los diferentes terrenos y facies–, escollo en que suelen naufragar estos trabajos, es en este mapa una de las cosas más delicadamente logradas, la impresión a la vista es grata, no agria y chillona, como acontece con tantos otros. La rotulación – sin olvido del más nimio pormenor– no pesa, bien que sea extrema su riqueza y muchos centenares los puntos acotados en la topografía (J. Dantín Cereceda: “Nuevas publicaciones cartográficas”. El Sol, 12/11/1923)
San Miguel reconegué que estava editada con verdadero esmero. 276 També els fullets meresqueren elogis: ben escrits, molt ben il·lustrats; com a mostra una ressenya del del full de Vilanova: Per fer més acabada la tasca del Dr. Faura, corona l’obra una sèrie de grabats, reproducció de fotografies pintoresques i altament boniques, algunes d’elles preses des d’un avió, lo que, en conjunt, unit a la elegància d’estil propi de l’autor i a la claredat d’exposició, fa que conceptuem l’obra digníssima de tota nostra humil aprobació (“Les ciències naturals”, article publicat a El Eco de Sitges, signat “S”, el 29/06/1924)
Per Ignacio Patac, el format era adequat a l’ús pràctic, i la tasca feta pels geòlegs catalans amb tota independència de l’Administració central, molt meritòria: Muy bien hecho, magníficamente tipografiado y de un formato muy manuable, y por lo tanto muy práctica para las excursiones, me ha parecido la hoja del “Servei del Mapa Geològic de Catalunya” de Vilanova i Geltrú. [...] Su lectura [del fullet explicatiu] me ha sugerido algunas consideraciones acerca de la intensa, inteligente y bien organizada labor de los geólogos catalanes, en estos últimos tiempos, y la falta de conexión, la independencia absoluta de esta labor con la de los geólogos oficiales españoles. Ello obedece, sin duda, á la manera de funcionar de nuestro Instituto Geológico, que precisa, á mi juicio, de una amplia y profunda reforma descentralizadora. (I. Patac: Carta a Faura, 22/11/1924, MGSB, Fons Faura)
Un Servei precari Malgrat que el seu nom suggereix el contrari, el Servei Geològic de Catalunya no va arribar a existir mai com a organisme de l’Administració catalana; en la realitat no fou més que una unitat unipersonal subvencionada amb una funció concreta: la de fer el mapa geològic de Catalunya. Les corporacions provincials i regionals es limitaren a consignar-li una quantitat en els seus pressupostos a manera de subvenció i n’encomanaren la gestió del Servei a organismes públics de caire cultural com l’Institut d’Estudis Catalans o la Junta de Ciències Naturals. A banda d’ocasionals aportacions extraordinàries, el pressupost regular del Servei, assegurat primer per la Diputació de Barcelona i després per la Mancomunitat, fou de 7.000 pessetes anuals, que si era comparable al de l’època Almera, quedava molt per sota del que es calculava per mantenir en condicions un òrgan administratiu dedicat als estudis geològics: 22.000 pessetes en el projecte d’Institut Geològic de la Junta de Ciències (1917); 33.000 pessetes en la partida provincial per a un Institut Geològic de Catalunya (1925). Això sense comptar que el primer any (1915) no hi hagué consignació i el segon només es disposà de 2.000 pessetes; que la regularització del dèficit el 1918 afectà al pressupost de la Junta afectà i de retruc el del Servei, i que entre 1919 i
276
Sessió 5/12/1923 a la Real Sociedad Española de Historia Natural.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 195
195 1
2
. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. . .. .. .. .. ..
3. . . . . . . . . . . 4
5
6
7
8
9
12
13
14
15
18
19
20
21
22
25
26
27
28
29
31
32
33
34
35
36
37
40
41
42
43
10
11
.16 . . . . . . .. . .. . .. . .. . .. . .. 17 . .. .. .. .. .. . . . . . . . 23
24
. .. .. .. .. .. . .30 . . . . . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. .. .. .. .. .
.. .. .. .. .. .. .38 . . . . . 39 . .. . .. . .. . .. . .. . .. .. .. .. .. .. ..
A
1
2
3
4
6
7
12
13
18
19
. .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. . .. .. .. .. ..
5
.. .. .. .. .. .. .8. . . . . . . . . . . 9 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..
10
. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .16 . . . . . 17 . . . . . . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..
14
15
20
21
22
23
25
. . . . . . . . . . . 27 26
28
29
30
31
32
33
34
35
38
39
. . . . . . .. .. .. .. .. . .. .. .. .. .. . . . . . .
.. .. .. .. .. .. .36. . . . . . . . . . .37 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .40. . . . . . . . . . .41 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 42
11
24
43
B Fig. 21. Estat dels mapes Geogràfic i Geològic de Catalunya a 1:100.000 en el moment de la suspensió del Servei Geològic (estiu de 1924). A) Estat del Mapa Geogràfic (Font: Montaner, 2000): B) Estat del Mapa Geològic. Font: Faura, 23/07/1924: Exposición del estado actual de los Trabajos…(MGSB, Fons Faura). Fig. 21. Status of Geographical and Geological Map of Catalonia in summer 1924, when the Servei Geologic was suspended. A) Geographical Map (Source: Montaner, 2000); B) Geological Map (Source: Faura, 23/07/1924: Exposition of the actual works…(MGSB, Fons Faura).
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 196
196 1922 s’hagué de compartir el pressupost amb la Secció de Paleontologia del Museu. Els dos darrers anys la Mancomunitat destinà dues partides especials de 10.200 pessetes per a l’edició dels fulls i apujà la subvenció ordinària a 12.000 pessetes. A banda, la Diputació destinà el 1919 1.500 pessetes a l’adquisició de llibres de paleontologia, i la Mancomunitat subvencionà el viatge europeu de Faura com a representant oficial (1922) amb 1.000 pessetes. (taula 32) Als treballs de continuació de la cartografia a l’escala 1:40.000 es varen destinar 20.500 pessetes que no produïren cap resultar en no acabar-se el full sisè (51 del Mapa de Catalunya. En la nova cartografia 1:100.000 es varen invertir 50.500 pessetes, cosa que, tenint en compte que es varen acabar 7 fulls representa un cost de 7.214 pessetes per full; però tenint en compte que només se’n publicaren cinc, fou de 10.100 pessetes per full publicat: entre 3, 4 i 5 pessetes per exemplar segons fos la tirada de 3.000 o de 2.000 exemplars. Els costos del nou mapa foren, doncs, per full, comparables als que costà cartografiar la rodalia de Barcelona a la mateixa escala trenta anys abans (9.500 pessetes) i quatre vegades menys que els del mapa d’Almera i Brossa a l’escala de detall. Pel que fa als recursos humans, la precarietat, lluny de veure’s alleujada, s’agreujà amb el temps. Els primers anys, entre 1915 i 1918, Faura comptà amb el concurs de Brossa com a topògraf, de Bataller com a ajudant-recol·lector, i amb el suport extern de Salvador Vilaseca. L’any 1919 es comptà amb la intervenció de Bataller i Fallot; però els intents de recuperar el primer com a recol·lector fallaren per l’oposició de la Junta de Ciències. A partir d’aquí Faura hagué de treballar sol, i encara hagué de repartir el seu temps amb la Regència de Paleontologia fins al 1922. Els anys 1923 i 1924 hagué de col·laborar en el Mapa Agronòmic, i acordà la col·laboració de Marcel Chevalier en el full d’Andorra. El fet que el Servei no s’arribés a consolidar com a organisme cal atribuir-lo al difícil encaix en les diferents Administracions, que no varen saber trobar una solució satisfactòria. Convé tenir en compte que Almera despatxava directament amb el President de la Diputació i que el Ple prenia les decisions corresponents al Mapa Geològic i Topogràfic provincial. La Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, que acollí el Servei amb bona disposició inicial, no era un òrgan executiu, no arribà a assumir el Servei del Mapa com a cosa pròpia, ni tan sols es mostrà disposat a mantenir les condicions pactades amb Faura (proposà pagar per feina feta), i no va fer cap pas per organitzar el Servei, limitant-se a traspassar-lo a la Junta de Ciències; després se’n desentengué, malgrat el manament que s’havia de fer el Mapa comptant amb la seva intervenció. Inicialment Faura acceptà treballar en les mateixes condicions que el Dr. Almera; però les coses anaren de manera força diferent. En una primera etapa en la que el Mapa estigué sota la tutela de l’IEC (1915-1918), no es va organitzar el Servei argumentant la immediatesa de traspàs a la Junta; mentre que els objectius anaven variant sobre la marxa: primer la forma d’aixecar la topografia, després l’extensió del Mapa a Catalunya, la conveniència de fer un mapa de síntesi i els inicis del Mapa 1:100.000. Un cop traspassat, el Servei comença a existir, si més no nominalment enquadrat entre les seccions del Museu i lligat a la Regència de Paleontologia, sota la supervisió del Conservador de Geologia, Dr. Pardillo; una situació que es va revelar inestable i que esclatà l’estiu de 1922, cosa que motivà el cessament de Faura com a Regent, amb la qual cosa quedà en una situació molt precària: sense plaça i sense cap mena de
-
Total finançament provincial / Regional
Impost 1,2%
Finançament net
Aportació de IEC/JCNC (3)
Reintegrat a la Mancomunitat
Finançament efectiu
2.000,00
-
[24,00]
1.976,00
-24,00
2.000,00
-
-
2.000,00
-
4.500,00
-
[54,00]
4.446,00
-54,00
4.500,00
-
-
4.500,00
-
16.339,10
-
-
16.339,10
-160,90
16.500,00
-
-
16.500,00
9.500,00
-
-
[7.000,00]
1918
8.500,00
-
[102,00]
8.398,00
-102,00
8.500,00
-
1.500,00
7.000,00
-
-
-
7.000,00
1919-20
7.000,00
-
[84,00]
6.916,00
-84,00
7.000,00
-
-
7.000,00
-
-
-
7.000,00
1920-21
7.866,60
-
[950,60]
6.916,00
-84,00
7.000,00
-
-
7.000,00
-
-
-
7.000,00
1921-22
10.150,00
-
[1.505,00]
8.645,00
-105,00
8.750,00
750,00
1.000,00
7.000,00
-
-
-
7.000,00
1922-23
21.370,35
-
[177,75]
21.192,60
-257,40
21.450,00
9.450,00
-
12.000,00
-
-
-
12.000,00
1923-24
Taula 32. Finançament del Mapa Geològic (pessetes). (1) Pendent de l’edició catalana fulls IV i V. (2) Acumulat d’exercicis anteriors; podria incloure una part procedent de la partida destinada al trasllat de col·leccions. (3) Quantitats calculades per diferència.
-
Edició (a càrrec de l’Emprèstit)
-
Lliurat a IEC/JCN -
-
Romanent (2)
-
[-2.000,00] [-2.500,00]
-
7.000,00
1917
Totals
9.777,90
-3.231,70
[-32,00]
13.041,60
-158,40
13.200,00
10.200,00
-
3.000,00
-
-
-
87.503,85
-3.231,70
[2.865,35]
87.870,30
-1.029,70
88.900,00
20.400,00
2.500,00
66.000,00
9.500,00
[-4.500,00]
-4.000,00
3.000,00 [65.000,00]
1924-25
17:16
Despeses extraordinàries
-
Reservat
-4.000,00
Disposat per la Diputació (1)
[4.000,00]
1916
23/4/07
Despeses del Mapa Geològic
4.000,00
1915
Pressupostat
Concepte
Aragonès 81-204 OK Página 197
197
-
400,00
2.640,65
-2.000,00
4.640,65
400,00
-
-
-
400,00
4.240,65
-
4.240,65
-
-
s/d
s/d
16.339,10
3.463,50
-
500,00
255,00
2.708,50
12.875,60
-
12.875,60
1.951,80
[9.200,00]
[1.234,40]
[1.234,40]
-
-
-
[7.965,60]
[2.000,00]
5.965,60
s/d
215,00 1.500,00(1)
-
-
5.389,90
1919-20 (5 trimestres)
[7.866,60]
[2.700,00]
[2.000,00]
-
-
700,00
[5.166,60]
[2.000,00]
3.166,60
668,00
320,90
447,60
-
1.730,10
1920-21
[7.866,60]
866,60
-
-
-
866,60
[7.000,00]
[2.000,00]
5.000,00
s/d
s/d
-
-
s/d
s/d
1921-22
2.708,50
0,00
700,00
866,60
0,00
-4.500,00 -16.339,10 -[8.500,00] -[7.000,00] -[7.866,60]
7.208,50
2.640,65
-
-
-
2.640,65
[4.567,85]
-
4.567,85
488,30
-
-
-
612,05
5.318,90
1918
Taula 33. Els comptes del Servei Geològic (pessetes). (1) Llibres adquirits a Alemanya per a la Secció de Paleontologia i Mapa Geològic. (2) Quantitats calculades per diferència (Despeses de la Secció de Paleontologia?).
Pendent de pagament
Pagat
400,00
Endarreriments + reserves A pagar
-
Reservat per la JCN (2)
Reserves
-
-
-
400,00
Reintegrament A l’IEC
Pendent fulls Endarrerriments IV i V
Pendent ex. anterior
Despeses + personal
-
400,00
Total despeses
-
50,00
-
-
853,65
3.467,50
1917
21.370,35
-
-
-
-
-
21.370,35
4.500,00
16.870,35
1.251,55
805,00
1.386,30
9.370,35
2.451,90
1.605,25
1923-24
0,00
0,00
-10.150,00 -21.370,35
10.150,00
-
-
-
-
-
10.150,00
3.400.00
6.750,00
1.393,15
1.254,00
1.142,90
750,00
371,45
1.838,50
1922-23
1924-25
0,00
9.777,90
9.777,90
-
-
-
-
-
9.777,90
1.125,00
8.652,90
-
-
-
6.845,90
1.807,90
-
(1 trimestre)
17:16
Gratificació al Director
-
Altres despeses
-
Viatges estranger -
-
Edició mapes
Material inventariable
-
Geologia
3.337,00
1916
Exercici comptable
23/4/07
Despeses
400,00
1915
Topografia i dibuix
Conceptes
Aragonès 81-204 OK Página 198
198
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 199
199 nomenament oficial. Coincidí el cessament amb el fracàs del sondeig de Castelló d’Empúries, indicat per Faura, en el que la Mancomunitat havia invertit una considerable suma de diners. Notem que, sinó se l’hagués acomiadat, Faura hauria esdevingut l’únic responsable del Museu Martorell, convertit ja en “Museu Geològic de Catalunya” segons els plans de la Junta de reservar-lo a la Paleontologia i al Mapa. Quan la Mancomunitat de la Dictadura decidí abordar la racionalització dels serveis de cartografia reunint-los en un únic organisme al marge de la Junta (1924), era massa tard: la Institució mancomunal tenia els dies comptats. No resulta difícil entreveure la incòmoda situació personal de Faura en el si de l’organigrama del Museu. Tot sembla indicar que la especial personalitat del Director, que els era imposat en virtut dels acords de la Diputació, i més concretament la seva condició demostrada de catalanista i d’activista religiós, no foren ben acollides pels capitostos de la Junta. Aquesta suspicàcia explicaria d’una banda que es busqués una fórmula per tal de posar-lo sota el control del Museu, i de l’altra que Bataller trobés sempre les portes tancades davant dels seus intents d’obtenir plaça al Museu. El mateix Bataller no s’havia estat d’assenyalar-ho: En crear-se la Junta Mixta de Ciències Naturals [...] aquest Servei passà a la Junta i s’intentà per elements poc afectes a nostres institucions culturals la creació d’un llampant Institut Geològic de Catalunya amb ànims de col·locar el personal afecte, però la iniciativa fracassà i s’ha considerat aquest servei per certs individus com una càrrega i amb recel (Bataller, 1923: “Mapa geològic de Catalunya”, ButllCEC 33(345): 295-298).
Abans que la supressió de la Mancomunitat manu militari interrompés els projectes cartogràfics autòctons, l’acomiadament de Faura per motius polítics el 1924 havia significat la pràctica desaparició del Servei Geològic. Un Director capaç? La tasca de Faura al front del Servei bé es pot qualificar de meritòria. Malgrat totes les limitacions, ell sol aconseguí acabar set fulls entre 1918 i 1924. En opinió de Solé, tal com anava el projecte, en pocs anys es podria haver completat el mapa sencer: La marcha y la orientación seguida seran buenas, y de haber continuado sin interrupción hoy estaría cartografiada la mayor parte de Cataluña a 1:100.000, que aunque no permite el detalle de la escala escogida por Brossa y Almera, es suficiente para la representación de conjunto de la geologia de una región. Además, la existencia de un mapa más detallado no excluye la utilidad de otro general (Solé, 1945)
El Mapa fou potser l’obra de la seva vida; els resultats obtinguts, ateses les condicions en que hagué de desenvolupar la seva tasca, demostren la seva capacitat organitzadora i la seva laboriositat. Probablement fou el millor dels directors possibles; ara bé, el seu temperament era molt diferent al del seu predecessor: Almera va dedicar totes les seves energies a aixecar un mapa de detall; mentre que Faura es va dispersar en una temàtica molt diversa (de la mineralogia a la sismologia, intentà abastar tots els camps de la geologia i ciències afins) i va dedicar pocs anys a la recerca (de 1912 a 1918, aproximadament). És cert que la seva producció escrita és quantitativament important, però també que molts dels seus escrits són purament incidentals, casuals, o bé simplement divulgatius. I és que Faura, un apassionat de la ciència, no fou pròpiament un científic, com ho demostra el fet que no fes carrera. Bona part dels treballs de recerca que inicià
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 200
200 quedaren inacabats: l’estudi geològic de la vall de Ribes (1912), el del massís de la Maladeta (1914) o l’estratigrafia de l’Eocè (1916); dels que publicà ens quedaria la tesi doctoral (1912), i l’estudi dels briozous (1916), obra que Gómez Alba considera la seva més alta contribució a la paleontologia sistemàtica, però que en realitat cal atribuir a l’especialista Canu. El seu treball més important, la tesi sobre el Paleozoic català, basat en bona part en treballs anteriors, quedà ràpidament obsolet i fou molt criticat cap al final de la seva vida des del punt de vista dels paleontòlegs (no s’havia d’atribuir una edat sense proves paleontològiques incontrovertibles), i els seus darrers articles demostren que no tan sols no havia rectificat sinó que encara havia anat més enllà. Si la seva aportació als briozous de Catalunya no hauria estat possible sense Ferdinand Canu, el treball de les bauxites tampoc sense Bataller. Les seves aproximacions a la cristal·lografia dels minerals orgànics (1918) s’acabaren amb una rèplica contundent de Pardillo. Les cartografies pirinenques (1912, 1915) així com la del full VI quedaren inèdites. El seu projecte d’estratigrafia paleògena no s’acabà mai. Com a cartògraf, tot i que va aixecar els mapes de detall de l’Empordà (1916), de Montserrat i, en part, el full sisè (1918) s’especialitzà en l’escala 1:100.000, a la que dibuixà els de la Vall de Ribes (1912), la Maladeta (1914?) i el full de Sant Feliu (1920). Sens dubte el Mapa Geològic de Catalunya a aquesta escala és la seva obra culminant en aquest camp, però convé tenir en compte que en gran part es basa en la cartografia preexistent. Però, si no fou pròpiament un investigador, fou un gran comunicador que fins 1924 treballà sense descans per divulgar el coneixement geològic: publicà una gran quantitat de notes de premsa (troballes i observacions casuals, articles síntesi i de divulgació, etc), donà nombroses conferències acompanyades de projecció de fotografies; organitzà excursions, aprofitant les facilitats que trobà en diaris i revistes, societats científiques i excursionistes i participà en projectes editorials de gran abast. La seva producció escrita en aquest terreny l’acredita com un gran periodista científic. D’altra banda, excel·lí en l’aplicació de la geologia a la prospecció de recursos, especialment els hídrics. En aquest camp fou un autèntic pioner, que introduí tècniques innovadores com la recàrrega artificial dels aqüífers al·luvials. Segons Gómez Alba (1995) va ser, sens dubte, un avançat de la hidrogeologia a Catalunya i el geòleg català més complet del seu temps. El llegat del Servei Geològic Entre el que el Servei llegà a les posteriors generacions, hem d’esmentar en primer lloc els fulls del Mapa Geològic, l’objectiu per al qual fou creat, els quals representen amb fidelitat l’estat dels coneixements sobre la geologia de Catalunya en aquells anys de la Mancomunitat. Aquesta cartografia incorporà dues innovacions respecte de les cartografies sistemàtiques existents (estatal i provincial): d’una banda, la memòria de cada full que s’editava en un quadern apart amb il·lustracions, i de l’altra, la incorporació de talls geològics als marges dels fulls. Molt probablement ambdues idees foren tingudes en compte per l’IGME en el seu projecte de mapa estatal de 1927; fins i tot el format del quadern d’aquesta sèrie havia de tenir inicialment format de butxaca com els del Servei, per bé que finalment s’optà per un format en 4rt com el del Boletín de la Comisión per tal d’incloure-hi bones il·lustracions.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 201
201 Un aspecte no menys important és el patrimoni material, gairebé íntegrament format per documentació científica (biblioteca, cartoteca i arxiu), el qual serví de base per als treballs de l’Institut provincial, en les seves dues etapes, i alhora constituí el nucli documental inicial del Departament de Geologia, origen de l’actual Biblioteca de la Facultat de Geologia Finalment, la tradició dels estudis geològics. És gairebé segur que sense el precedent del Servei del Mapa, ni la Diputació no hagués creat el seu Institut provincial, ni la Generalitat restaurada el seu Servei Geològic al cap dels anys. D’altra banda, el Departament de Geologia de la Universitat no hagués esdevingut el primer centre de recerca geològica de Catalunya durant la postguerra. Assenyalem també que en el breu primer període que de funcionament de l’Instituto Geológico (1927-1930) el seu director creà un primer equip que es podria veure com el germen de l’anomenada Escola Catalana de Geologia, impulsada per Lluís.
CONCLUSIONS Per designació d’Almera i amb el vist i plau de la Diputació, l’Institut d’Estudis Catalans i Marià Faura assumiren la direcció i la realització, respectivament, de l’obra del Mapa Geològic i Topogràfic provincial, que la Diputació venia subvencionant des de 1885: una obra els orígens de la qual es remuntaven a l’any 1869 i que, gràcies a la qual, s’havia cartografiat al detall un terç de la província. Durant la breu etapa de l’Institut (1915-1917) es va començar a pensar en organitzar un Servei administratiu encarregat de l’aixecament del Mapa Geològic, paral·lel al que s’havia creat per al del Mapa Geogràfic. Però la coincidència de la nova etapa amb el procés constituent de la primera administració catalana de l’edat moderna va motivar un seguit de canvis administratius i de projecte: traspàs de la responsabilitat a la Junta de Ciències Naturals; extensió del mapa a tot el país, reducció de l’escala de treball i exempció de l’aixecament topogràfic. D’altra banda, el Servei no es va arribar a organitzar, sinó que va seguir essent, com en les èpoques anteriors, un òrgan unipersonal. Malgrat les limitacions de tot ordre (recursos econòmics, personal, autonomia de gestió), Faura aconseguí, durant l’etapa de la Junta de Ciències, acabar set fulls del nou Mapa Geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000, dels que se’n publicaren cinc; gràcies sobretot a l’impuls que els seus col·laboradors fàctics Vilaseca, Bataller i Fallot, donaren a l’estudi geològic de les comarques meridionals del Principat. Les despeses editorials foren assumides pel Consell de la Mancomunitat. Pocs mesos després del cop d’Estat que instaurà la primera dictadura militar, la Mancomunitat servil primer, i el govern central després, deixaren interrompuda, en dos temps, l’obra: la destitució de Faura per motius polítics significà la suspensió indefinida del Servei Geològic; la supressió de la Mancomunitat sencera impedí portar a terme el projecte de reunir en un únic Servei Cartogràfic els tres Serveis amb funcions de cartografia de la institució: Geogràfic, Geològic i Agronòmic. El cop rebut afectà profundament Faura, que en endavant es dedicà a l’exercici lliure de la professió.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 202
202 AGRAÏMENTS És deure de justícia agrair les facilitats per a la consulta i eventual reproducció de materials inèdits que l’autor ha trobat en els dipòsits documentals consultats, és a saber: el Museu Geològic del Seminari, l’Arxiu de la Diputació provincial, el Museu de Ciències Naturals de la ciutat, l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la Cartoteca de Catalunya i la Biblioteca de la Facultat de Geològiques. I, de manera molt especial, el suport de la Dra. Alícia Masriera i la gentilesa del Dr. Julio Gómez Alba, que m’ha posat a disposició el seu arxiu particular.
BIBLIOGRAFIA Bibliografia Aragonès, E., 1992. “La primera cartografia geològica subvencionada per una institució catalana (1869-70)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2: 13-44 Aragonès, E., 1998. “El mapa geològic y topogràfic de la província de Barcelona: de l’escala 1:100.000 a la 1:40.000 (1884-1891)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 7: 129-174 Aragonès, E., 2005. “El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: la sèrie 1:40.000”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 13: 115-280 Bataller, J. R., 1926. “XIV Congrés Geològic Internacional”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 376 i 377; extr. 72 p. Camps i Arboix, J. de, 1968. La Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, Bruguera, col. “Quaderns de Cultura”, nº 44; 109 p. Candel Vilà, R., 1949: “Marian Faura i Sans (1886-1941)”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 37, p. 116. Faura, M., Marcet, J., Franch, J., 1919. Catàleg de l’exposició de Mapes de Catalunya celebrada del 24 de gener al 15 de febrer de 1919. Barcelona, Subirana, 49 p, 14 làm. Extr. del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. [Faura i Sans, M.], 1924. “Faura y Sans, Mariano”. Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa, 23: 393-395. Faura i Sans, M., 1927. Recull dels meus treballs científics, amb motiu del IV Congrés Internacional de Regs. Barcelona, la Neotípia, 38 p. Faura i Sans, M., 1928. Relació d’algunes de les captacions realitzades o ampliades. Barcelona, l’autor, 4 p.
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 203
203 Fernández Navarro, L., 1923. XIII sesión del Congreso Geológico Internacional tenida en Bruselas en agosto de 1922. Madrid, Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, 83 p. Gómez Alba, J., 1995. “Marià Faura i Sans, Les Corts de Sarrià (avui Barcelona), 1883-Barcelona, 1941. El Servei del Mapa Geològic i Topogràfic de Catalunya”. Dins: Camarasa, J. M., & Roca, A. (Eds): Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica. Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca; 1121-1146. Maluquer, J., 1917. Vint mesos d’actuació en la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Barcelona, Montaner, C., 1987. “El Mapa Geogràfic 1:100.000: Un projecte cartogràfic institucional a Catalunya (1914-1941)”. Revista Catalana de Geografia, 3(6): 55-60. Montaner, C., 1998. Cartografia i administració a Catalunya (1914-1982). L’Avenç. 222: 18-22. Montaner, C., 2000. Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941). Barcelona, R. Dalmau, col. “Camí Ral”, 15; 237 p. Nicolau, F., & Valls, J., 1987. El Dr. Almera i la seva escola de Geologia. Barcelona, Terra Nostra, col. “Cultura i Pensament”, 6; 190 p. Rivera, J., de, 1919. Treballs actuals de formació d’un mapa de Catalunya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 39(290): 75-103. Solé Sabarís, Ll., 1945. “El Mapa Geológico de la Provincia de Barcelona”. Publicaciones Instituto de Investigaciones Geológicas, 7 (Miscelánea Almera, I), 43-62. Solé Sabarís, Ll., 1974. “L’ensenyament de les ciències naturals a Catalunya mig segle enrera”. Dins: Homenaje a Mª de los Angeles Ferrer Sensat. Barcelona, 69-99. Sunyer, P., 1995. “La formació del Mapa Agronòmic de Catalunya, una aportació d’en Marià Faura i Sans al progrés de Catalunya”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 10(40): 49-67. Via, Ll., 1975. Cien años de investigación geológica. En el centenario del Museo Geológico creado por el Dr. Almera en 1874. Barcelona, CSIC, 164 p. Via, Ll., 1979. “Possibilitats de reorganització del servei del mapa geològic de Catalunya”. Acta Geologica Hispanica, 14: 60-65. Versió catalana: “Un avantprojecte per a l’organització de l’Institut Geològic de Catalunya (Faura i Sans, 1931), Ciència, 3: 27-31 (octubre de 1980)
Aragonès 81-204 OK
23/4/07
17:16
Página 204
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 205
205 ANNEX I. PUBLICACIONS I.1. Introducció Les úniques publicacions pròpies del Servei foren els 6 fulls del Mapa (comprenent-hi el de Barcelona, del que no es va fer la tirada), quatre amb les seves memòries explicatives; tots porten el símbol del Servei Geològic i els logotips de la Mancomunitat de Catalunya i la Junta de Ciències. A banda, Faura i els seus col·laboradors publicaren en diversos mitjans notes, memòries i comunicacions que tenen relació directa o indirecta amb els treballs de formació del Mapa, per la qual cosa, malgrat que no es poden considerar com a publicacions pròpies del Servei, complementen i documenten el procés de la cartografia geològica. AnJCN = Anuari de la Junta de Ciències Naturals AttPANL = Atti della Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei BolIGE = Boletín del Instituto Geológico de España BolRSEHN = Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural BullSGF = Bulletin de la Société Géologique de France ButllAER = Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus ButllCEC = Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya ButllICHN = Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural CRAcSci = Compte Rendu de l’Académie des Sciences de Paris EncUIE = Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa LVC = La Veu de Catalunya MemMCNB = Memòries del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ResE = Reseña Eclesiástica RevRACEFN = Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid TrabMNCN = Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales TrebICHN = Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural TrebMCNB = Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ZeitDGG = Zeitschrift der Deutschen Geologischen Gesellschaft I.2. Edicions del Mapa Geològic a) Fulls a escala 1:100.000. Els va editar a Munich la casa Lammerer; se’n va fer una tirada de 3.000 exemplars, excepció del full 35 (Barcelona), del que únicament es va fer una tirada de prova d’uns 25? exemplars. Es varen imprimir sobre paper de dos gramatges. FAURA, M., 1922. Gama general del Mapa Geològic de Catalunya. 1922. 1 full litogr. color. FAURA, M., 1922. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 34, Vilafranca. FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 24, Sant Feliu de Guíxols. FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 43, Les Goles de l’Ebre. FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 39, Vilanova i Geltrú. FAURA, M., FALLOT, P., & BATALLER, J. R., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 41, Tortosa. FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 35, Barcelona. b) Memòries explicatives. Són quaderns de mida de butxaca (20x13 cm), relligats en rústica, amb nombroses il·lustracions fotogràfiques. Porten el segell del Servei Geològic a la portada i un gràfic amb l’estat del Mapa a la contraportada. [FAURA, M.] 1922. Explicació de la fulla núm. 34, Vilafranca del Penedès. Escala 1:100.000. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, Junta de Ciències Naturals. 91 p. [FAURA, M.] 1923. Explicació de la fulla núm. 24, Sant Feliu de Guíxols. Escala 1:100.000. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, Junta de Ciències Naturals. 85 p. [FAURA, M.], 1923. Explicació de la fulla núm. 43, Les Goles de l’Ebre. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, Junta de Ciències Naturals, 1923. 58 p. [FAURA, M.], 1923. Explicació de la fulla núm 39, Vilanova i Geltrú. Escala 1:100.000. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya-Junta de Ciències Naturals. 109 p. I.3. Publicacions relacionades a) Cartografia geològica FAURA, M., 1916: Bosquejo geológico de Montserrat. Mapa litografiat en colors, 27x20 cm en un full 32x25 cm; escala 1:30.000. Barcelona. Dins: Enciclopèdia Universal Il·lustrada Espasa, vol. 36, p. 784-785; art. “Montserrat”. També dins: Faura, M., 1926: Barcelona y sus alrededores. El Tibidabo y Montserrat. Madrid, V. Rico, 44 p, 7 làm
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 206
206 BATALLER, J. R., 1919: [Esquema geològic de l’àrea de la Llacuna] Escala 1:60.000, una tinta (trames). Dins: “Las bauxitas de Catalunya”, Rev. RACEFNM, 17: 422-470. Reproduït a la revista Producción, 2(22) (Madrid 1920) p. 140-141. També dins: FAURA, M., & BATALLER, J. R., 1920. “Les bauxites triasiques de la Catalogne”; BullSGF, 20: 254-255. VILASECA, S., 1920. Esbós geològic de la part central de la prov. de Tarragona. Escala 1:200.000. 13 símbols geol. (trames, una tinta); 32,5x24,7 cm. Dins: “Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona”. TrebMCNB, 8, 66 p, 3 làm. BATALLER, J. R., 1923. Esquema geológico de la formación jurásica de la provincia de Tarragona. 9 símbols (trames). Esc. Aprox. 1: 222.000. Dins: El Jurásico de la Provincia de Tarragona. TrabMNCN, Ser. Geol. Nº 29. Madrid, 1922. BATALLER, J. R., & VILASECA, S., 1923. [Esquema geològic del cap de Salou] Escala 1:250.000 15x11 cm, 8 símbols, una tinta. Dins: “Geologia del Cap de Salou”. ButllCEC, 33(336):5-32. b) Memòries, notes i comunicacions FAURA, M., 1915. “Una tortuga fósil en el eocénico de Gerona”. Extr. de: BolRSEHN, 15: 291-295, 1 làm. GARCÍA DEL CID, F., [& FAURA, M.], 1915. “Hallazgo de formaciones lacustres pliocénicas en Montroig (prov. de Tarragona”. BolRSEHN, 15: 105-107. Resum de la comunicació per Faura: BolRSEHN, 15: 426. FAURA, M., 1916. “Contribución a la fauna braquiopódica astiense de Vilacolúm, provincia de Gerona”. BolRSEHN, 16: 287-288 FAURA, M., 1916. “Nota geològica” [Probable erupció granítica secundària a Bigues] (resum). ButllICHN, 13 [16] (6): 86. FAURA, M., 1916. “Montjuich. Notas geológicas”. Barcelona, Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros, 7(28): 18-67. Extracte: Ibérica, 9[1918], (213): 72-77; (214): 89-92. Resum, per Opisso: La Vanguàrdia, 15/02. FAURA, M., & CANU, F., 1916. “Sur les Bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne”. TrebICHN, [2]:59-193, 9 làm. BATALLER, J. R., 1917. “El Siderolític a Catalunya?”. ButllICHN, 14 [17] (8-9): 125-129, tall geol. FAURA, M., 1917. “La muntanya de l’arena o les dunes de Salou”. ButllAER, 2: 117-120. FAURA, M., 1917. “Caracterització de l’oligocènic a Montserrat” (resum). ButllICHN, 14[17], (6) p. 86. VILASECA, S., 1917. “Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona”. ButllAER, 22-23: 38-64, 2 làm. BATALLER, J.R., 1918. “Algunes localitats de Graptolites” (resum). ButllICHN, 1[18](1): 13-14. BATALLER, J.R., 1918. “Troballes paleontològiques [Chalicotherium goldfussi Kaupp] a Piera”, ButllICHN, 1[18]“6”, p. 122. BATALLER, J.R., 1918. “Mamífers fòssils de Catalunya”. TrebICHN, 4: 111-272, 19 làm. BATALLER, J.R., 1918. “Sobre la troballa del Lithothamnium [a Sants]”. ButllICHN, 1[18](8): 154-155. FAURA, M., 1918. “Sobre la presencia de una pudinga poligénica en digestión por el granito eruptivo de Vall Fornés, Cánoves, provincia de Barcelona”. BolRSEHN, 18: 470. FAURA, M., 1918. “Contribució a la fauna ictiològica del Kimmeridgià del Montsech, província de Lleida”. (resum). ButllICHN, 1[18](6): 121. FAURA, M., 1918. “Naturalesa, origen, i edat de formació de les Bauxites de la Serra de la Llacuna”. ButllICHN, 1[18](2): 49-55. Resum: Ibérica, 10(241): 114. FAURA, M., & ALMERA, J., 1918. “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de la província de Barcelona recollides en la preparació del Mapa Geològic de Catalunya”. AnJCN, 3: 119-135. BATALLER, J. R., 1919. “Las bauxitas de Catalunya”. RevRACEFN, 17: 422-470. 1 mapa 1:60.000 tramat en negre. Reproduït a: Producción, 2(22): 138-143; (23)169-173; (24)188-198; 1 mapa geol. b/n. BATALLER, J. R., 1919. “Excursió geològica al Cap de Salou (Tarragona)”. ButllICHN, 2[19] (1-2): 35-36. FAURA, M., 1919. “Sobre els bancals fossilífers de l’Helvecià de Rubí, provincia de Barcelona”. ButllICHN, 2[19] (1-2): 22-24. VILASECA, S., & BATALLER, J.R., 1919. “Una nova espècie d’equínit del Triàssic de la província de Tarragona” (resum). ButllICHN, 2[19 (7)]: 122-123. FAURA, M., & BATALLER, J. R., 1919. “Tres nous afloraments d’ofites” (resum). ButllICHN, 2 [19](7)123-124. VILASECA, S., 1919. “Moviment ascensional de les platges i costes de Salou i Tarragona” (resum). ButllICHN, 2[19](89): 146-147 VILASECA, S., 1919. “Caracterització del Silúric superior i Devònic inferior a Almoster (prov. de Tarragona)”. ButllICHN, 2[19](8-9): 172-176, 1 tall geol. VILASECA, S., 1919. “Un nou jaciment fossilífer paleozòic a Cornudella (Priorat)”(resum). ButllICHN, 2[19](5-6): 91-92 VILASECA, S., 1919. “Descobriment d’una cova prehistòrica i altres recerques pels voltants de Prades”. ButllICHN, 2[19](7): 136-143, 1 esquema geol., 1 tall geol., 2 làm. BATALLER, J. R., 1920. “Hallazgo de una Sutneria en el Jurásico de la provincia de Tarragona” BolRSEHN, 20: 177-181. FAURA, M., & VILASECA, S., 1920. “Avenç del delta del Llobregat”. ButllICHN, 3[20](5): 102-103. FAURA, M., 1920. “Recents troballes a Catalunya dels mamífers fòssils “Elephas” i Rhinoceros” (resum). ButllICHN, 3[20](2): 38-39. FAURA, M., 1920. “Paleontologia de Terrassa” [Troballes de restes de mamífers fòssils] (resum). ButllICHN, 3[20] (5): 95.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 207
207 FAURA, M., & BATALLER, J. R., 1920. “Les bauxites triasiques de la Catalogne”. 12 p, 1 mapa 1:60.000 tramat en negre. BullSGF, 20: 251-267, 1 mapa geol. b/n. KILIAN, W., & FALLOT, P., 1920. “Sur l’existence et les faciès de divers étages jurassiques dans la province de Tarragone”. CRAcSci, 171(1): 19-22. Resum per Bataller: ButllICHN, 3[20](7): 172-173. VILASECA, S., 1920. “Sobre el jaciment neolític de Ciurana (Tarragona)” (resum). ButllICHN, 3[20](7): 138-139. VILASECA, S., 1920. “Caracterització de l’urgo-aptià al Cap de Salou” (resum). ButllICHN, 3[20](4): 75. VILASECA, S., 1920. “Pissarres amb nereids de l’Alt Priorat” (resum). ButllICHN, 3[20](1): 15. VILASECA, S., 1920. “Les pissarres ampelítiques de Santa Creu d’Olorde”. ButllICHN, 3[20](9): 222-223. VILASECA, S., 1920. “Més graptolits de Brugués” (resum). ButllICHN, 3[20](2): 38. VILASECA, S., 1920: “Del Trías tarragoní”. Revista del Centre de Lectura, 2: 20-21. VILASECA, S., 1920. “Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona”. TrebMCNB, 8, 66 p, 3 làm, 1 mapa geol. 1:200.000 a una tinta. WÜRM, A., 1920. “Contribució al coneixement del Triàsic de Catalunya”. ButllICHN, 3[20](7):156-162. Traducció per Faura de “Beiträge zur Kenntnis der Trias von Katalonien”. ZeitDGG, 71(8-12): 153-160. [treball datat 27/02/1914]. WÜRM, A., 1920. “Quelcom sobre el Triàsic de la província de Tarragona”. ButllICHN, 3[20](7): 163-166. (Traducció, per Faura, d’un treball inèdit). BATALLER, J. R., 1921. “Un nou lepidosteid triàsic” (resum). ButllICHN, 1[21](8-9), p. 152. BATALLER, J. R., 1921. “Nou jaciment de bauxita a Catalunya (Tarragona)” (resum). ButllICHN, 1[21](8-9), p. 152. BATALLER, J. R., 1921. “Excursió a Garraf (Vallcarca)” (resum). ButllICHN, 1[21](5-6): 98. BATALLER, J. R., 1921. “Notes per a la Geologia de la comarca tortosina”. ButllICHN, 1[21](8-9): 188-191. BATALLER, J. R., 1921. “Mamífers fòssils de Catalunya. Nota paleontològica”. ButllICHN, 1[21] (3-4): 80-86, 1 làm. FAURA, M., 1921. “Zona de mineralització, per metamorfisme, en el contacte amb el clap granític d’Alforja, província de Tarragona”. ButllICHN, 1[21](8-9): 180-187. 2 figs. FAURA, M., FALLOT, P., & BATALLER, J. R., 1921. “Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de la chaîne de Cardó (Prov. de Tarragone)”. ButllICHN, 1[21](7): 118-130; 3 làm. de talls geol. VILASECA, S., 1921. “Qualques algues del Juràssic tarragoní”. ButllICHN, 1[21](8-9): 192-194. VILASECA, S., 1921. “Tarragona pintoresca. Serra del Montsant”. Revista del Centre de Lectura, 2(38): 262-265, 1 tall geol. BATALLER, J. R., 1922. “El tómbolo de Montjuich”. ButllICHN, 2[22](1-2): 34-38. BATALLER, J. R., 1922. El Jurásico de la Provincia de Tarragona. Memòria publicada a: TrabMNCN, Ser. Geol., nº 29. Madrid, 1922. 117 p, 8 làm, amb un mapa geol a 1 tinta, escala aprox. 1: 222.000. BATALLER, J. R., 1922. ”El Juràssic de la comarca de Tortosa (prov. de Tarragona)” (resum). ButllICHN, 2[22](8): 139-140. FAURA, M., 1922. “Els primers otolits fòssils descoberts a Catalunya” [entre Sant Sadurní i Lavern] (resum). ButllICHN, 2[22](7): 124-126. FAURA, M., 1922. “Presencia del Canis familiaris L, en els terrenys quaternaris de Montfullà, prov. de Girona (resum). ButllICHN, 2[22](7): 124. FAURA, M., 1922. “Restes fòssils a Sarrià” (resum). ButllICHN, 2[22](4-5): 82. FAURA, M., 1922. “Restos del elefántido cuaternario de Pedralbes (Barcelona)”. Ibérica, 18(436): 42-44. BATALLER, J. R. 1923. “Assaig bibliogràfic de la geologia de Girona”. ButllICHN, 3[23](1-2): 36-55. BATALLER, J. R., & VILASECA, S., 1923. “Geologia del Cap de Salou”. ButllCEC, 33(336): 5-32; 8 làm; esquemes geogràfic, geològic i tectònic a escala 1:250.000, talls geol. FAURA, M., 1923. “Das Alter der Granitgesteine Kataloniens”. ZeitsDGG, 75(1-4): 38-44. FALLOT, P., & BLANCHET, F., [1923]. “Observations sur la faune des terrains jurassiques de la région de Cardó et de Tortosa; (province de Tarragona)”. TrebICHN, 6: 73-260; 13 làm. LAMBERT, J., 1927-28. “Revision des echinidés fossiles de la Catalogne”. MemMCNB, Ser. Geol, 1: 2 fascicles de 102 i 62 p; 8 làm. c) Cròniques i notes històriques [FAURA, M.], 1916. “Servei del Mapa Geològic i Topogràfic. Institut d’Estudis Catalans”. Dins: Guia de les institucions científiques i d’ensenyança. Diputació de Barcelona, Consell de Pedagogia, p. 91-93. FAURA, M., 1918. “Antologia de naturalistes catalans. M. I. Sr. Dr. D. Jaume Almera i Comas, Dean de la Seu de Barcelona”. Physis, 1: 91-94; 106-108; 120-122; 137-142. Resums i extractes: LVC, 18/02/1919; El Correo Catalán, 17/02/1919; Ibérica, 11(267): 140-143; ButllCEC, 30(303): 103-109; ResE, 11, 124-130; AttPANL, 72: 132-134; BullSGF, 20: 268-270. BATALLER, J. R. 1919. “Jaime Almera y Comas”. BolRSEHN, 19: 123-129. FAURA, M., 1919. “El mapa geològic de Catalunya”. Dins: Mancomunitat de Catalunya, l’obra a fer; p. 53-57. VILASECA, S., & FAURA, M., 1919: “Necrología. El M.I. Sr. Dr. En Jaume Almera i Comas, Dean de la Seu de Barcelona (1845-1919)”. ButllICHN, 2[19](3-4): 57-80. FAURA, M., 1920. “Cap d’any de la mort del Dr. Jaume Almera i Comas”. LVC, 15/02/1920. FAURA, M., 1920. “Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia”. Ibérica, 14(344): 173-175. Resum: “La ciència catalana a l’estranger. Congrés de geòlegs a Burdeus”. LVC, ?
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 208
208 FAURA, M., 1920. “Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any 1919”. Dins: Junta de Ciències Naturals, memòria anual 1919-1920, p. 43-49. Extracte a: Crónica oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 1(3): 74-75. FAURA, M., 1920. “Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any 1920”. Dins: Junta de Ciències Naturals, memòria anual 1920-1921, p. 57-62. FAURA, M., 1921. “El Servei del Mapa Geològic de Catalunya en l’Exposició Internacional d’Astronomia”. ButllICHN, 1[21] (8-9): 149 (resum). També dins: “La Mancomunitat de Catalunya a l’Exposició Internacional d’Astronomia”, LVC, ? FAURA, M., 1922. “Servei del Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22”. Dins: Junta de Ciències Naturals, memòria anual 1921-1922, p. 45-52. També a: Mancomunitat de Catalunya: Acords de l’Assemblea en la seva dissetena reunió (Agost 1922): 212-217. [FAURA, M.], 1922. “La Ciència Catalana a l’estranger”. LVC, 9/08; 23/08, 8/09. FAURA, M., 1923. “Servei del Mapa geològic de Catalunya. Memòria relativa als treballs fets durant l’any econòmic 1922-23”. Dins: Mancomunitat de Catalunya: Projectes d’acord presentats a l’Assemblea en la seva dinovena reunió i acords que recaigueren (Agost 1923): 212-220. FAURA, M., 1923. “Servei del Mapa geològic de Catalunya. Antecedents del Servei del Mapa i estat actual dels treballs el 1923”. Dins: Mancomunitat de Catalunya: L’obra realitzada, 1: 120-128. [FAURA, M], 1923. “Homenatge a la memòria del canonge Almera”. ResE, 15(175-176): 165-167. Resum a ButllICHN, 23[23](6): 89. [FAURA, M.], 1923. “Faura i Sans, Mariano”. EncUIE, 21: 393-395. FAURA, M., 1924. “Carte agronomique de la Catalogne au 100.000ème”. In: État de l’étude et de la cartographie du sol dans divers pays de l’Europe, Amerique, Afrique et Asie. Bucarest: V Commission International Pédologique, Cartae Romaneasca, Impr. D’Art. R. Sergies, p. 277-278. FAURA, M., 1925. “N’Eduard Brossa i Trullàs”. ButllCEC, 35(357): 71-74. Resum: Ibérica, 22(254): 323. [FAURA, M] 1925. “La ciència catalana a fora. El doctor Faura i Sans ha estat nomenat conseller de la Societat Geològica d’Alemanya”. LVC, 16/01/1925. FAURA, M., 1926, “La carte géologique de la Catalogne”. Brussel·les, XIII Congrés Géologique International 1922, p. 1533-1538. I. 3. Fons editorial Fons del mapa 1:100.000 El Servei del Mapa disposà d’una petita part del fons (400 exemplars de cada full) per a la distribució institucional. D’aquests se’n distribuïren entre 150 i 200 dels tres fulls que es varen publicar íntegres (amb memòria explicativa); el de Tortosa no es va arribar a distribuir. El romanent fou tornat a la Junta, i d’aquesta passà al Servei Geogràfic, que probablement gestionava la resta de l’edició.
Fulls 24, Sant Feliu 34, Vilafranca 39, Vilanova 41, Tortosa 43, Les Goles
Memòries explicatives 209 199 225 No publicada 251
Paper de luxe 111 183 77 275 94
Mapes Paper senzill 91 61 141 215 159
Totals 202 244 218 400 253
Taula I.1. Exemplars dels fulls del Mapa 1:100.000 tornats per Faura a la Junta de Ciències. Font: Inventari de 1924. En l’inventari de 1927 no consta que l’Instituto Geológico rebés una part d’aquest fons editorial; en canvi, en un inventari de desembre de 1964 fet per Solé Sabarís consta que a la seu de l’Instituto hi havia en aquell moment no menys d’entre 600 i 800 exemplars dels fulls (excepte el de Sant Feliu) amb les corresponents memòries explicatives, probablement la meitat de les existències del fons en aquell moment. Solé va posar a disposició del nou director de l’Instituto Alfredo San Miguel 300 exemplars del full de Tortosa i 400 de la resta, aquests amb la corresponent memòria; no ens consta, però, si aquest traspàs es va arribar a efectuar.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 209
209 Full 34, Vilafranca 39, Vilanova 41, Tortosa 43, Les Goles
Mapa 700 720 600 580
Memòria 800 760 (no publicada) 750
Taula I.2. Existències del Mapa 1:100.000 al Laboratori de Geologia l’any 1964. Font: Inventari de Solé Sabarís (MGSB, Fons del Instituto Geológico). Poc abans de traspassar els materials de l’Instituto al Museu Geològic del Seminari, es va fer una distribució gratuïta dels fulls del Mapa; els que actualment romanen al Museu són els següents: Mapa
Full
Paper de luxe 50 2 12 68
Gamma general 24, Sant Feliu 34, Vilafranca 39, Vilanova 41, Tortosa 43, Les Goles
Memòria
Paper senzill 28 27 193 220
23 10 4 37
Taula I.3. Existències actuals al Museu del Seminari La part més important del fons, però, es serva a la Cartoteca de Catalunya; la que no hem tingut ocasió de quantificar.
Fons de la Diputació En Aragonès 2005, exposàvem el que haviem pogut esbrinar sobre la gestió que el Servei Geològic va fer del fons editorial del Mapa Geològic i Topogràfic provincial. Des d’aleshores n’hem recabat noves dades: una part reduïda del fons fou gestionada pel Servei Geogràfic. Gestió Servei Geològic – Instituto Geològic. En el moment de la creació de l’Instituto Geològico provincial, el Servei li traspassà íntegrament el dipòsit del mapa provincial. Segons consta en una nota manuscrita afegida a l’inventari ...
Full
Rebuts pel Servei del Mapa Geològic (1)
I II III IV V
267 44 125 1022 1050
Lliurats a la Junta de Ciències (2)
Traspassats a l’Instituto Geológico (3)
Enrotllats
Plans
Totals
Enrotllats
Plans
Totals
425 700
225 25 79 574 245
225 25 79 999 945
400 700
181 25 67 592 220
181 25 67 992 920
Romanent actual a la Facultat de Geologia (4) 23 290 203
Taula I.4. Evolució del fons editorial del Mapa geològic de la província en poder del Servei del Mapa Geològic i de l’Instituto Geològico provincial. Fonts: 1: Memòria de 1919; 2: Inventari Faura (1924); 3, Inventari San Miguel (1927); 4, Aragonès 2005.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 210
210 Un inventari parcial efectuat l’octubre de 1946 reconeix tan sols l’existència de 5 rotlles de 25 mapes de cadascuna de les regions IV i V; mentre que segons un altre inventari datat el 1962 hi hauria, a més d’aquests rotlles, cinquanta fulls de cada mapa, que foren posats a disposició del nou titular de l’Instituto, Alfredo San Miguel Arribas. Gestió del Servei Cartogràfic. Cap a 1930, segons consta en l’arxiu de la Cartoteca de Catalunya, la Diputació lliurà al cap del Servei Ferrer de Franganillo un lot de fulls geològics.
Full Regió 1ª, 1:100.000 Regió 1ª, 1:40.000 Regió 2ª Regió 3ª Regió 4ª Regió 4ª (ed. IEC) Regió 5ª Regió 5ª (ed. IEC)
Deferència entre exemplars rebuts de la Junta i lliurats a l’Instituto (1927) 44 12 7 25 -
Exemplars rebuts de la Diputació, 30/12/1930
Totals (1930)
148 32 26 127 27 5 9 5
148 76 26 149 34 5 34 1
Romanent actual a la Cartoteca de Catalunya (Aragonès 2005) 1 5 115 40 1 10 1
Taula I.5. Evolució de la part del fons editorial del mapa geològic provincial gestionada pel Servei Geogràfic.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 211
211 ANNEX II. FONS DOCUMENTAL II.1. HISTÒRIA Formació (1919-1924) El Servei del Mapa Geològic, ultra generar col·leccions geològiques, gràfics i material d’arxiu, aplegà un interessant conjunt de llibres i cartografia geològica impresa. Un cop posat en funcionament el Servei a començaments de 1919, una de les primeres tasques a fer consistí en la recuperació dels fons històrics que es conservaven a l’Arxiu Provincial i de la biblioteca del Mapa Geològic reunida per Almera que es trobava en dipòsit a la de Catalunya (cosa que s’aconseguí en el primer cas, però no del tot en el segon). Després, el fons anà creixent no solament per la pròpia activitat del Servei, sinó també per algunes adquisicions i donacions. Heus aquí les contribucions al patrimoni del Servei: a) Herència de la Diputació. En el moment de la posada en funcionament del Servei, es demanaren de la Diputació els materials de l’antic Mapa Geològic i Topogràfic: els arxius històrics de Moulin, Almera i Brossa, el fons editorial dels mapes i els llibres dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Els dos primers punts es varen complir (tot i que la Diputació es va reservar una part del fons editorial), mentre que la biblioteca va ser dipositada en part al Servei en qualitat de préstec. b) Adquisicions de la Junta de Ciències. A finals de 1920, la Junta va fer una compra de material científic a Alemanya, aprofitant el canvi favorable del marc. Una part del pressupost es destinà al Servei del Mapa i Paleontologia; Faura va suggerir les publicacions que serien útils per al Servei, i per bé que no es va poder aconseguir les més valuoses, es varen comprar llibres, revistes i fullets, a més del mapa geològic d’Europa, una esfera geològica i uns prismàtics. c) Adquisicions de Faura. Durant el viatge que va fer per Europa l’any 1922, Faura comprà mapes geològics de diversos països. d) Donacions. Del Llegat Vidal el Servei va rebre alguns mapes, llibres i documents en una tramesa de 8/06/1922 i en una tramesa posterior. També del CEC es varen rebre llibres i fullets. Alguns autors com Almera, Elías, Harlé, Margerie aportaren graciosament fullets i mapes. e) Materials generats. De l’activitat pròpia del Servei en resultaren les col·leccions de fòssils i roques, una part del fons editorial dels fulls publicats, a més d’una gran quantitat de documentació cartogràfica i escrita original o en diversos estadis de pre-publicació. f) Després de la constitució formal del Servei a finals de 1918 i de la posada en funcionament l’abril de 1919, la Biblioteca de Catalunya diposità un lot de llibres, una part dels quals procedia de l’antic Mapa Geològic i Topogràfic, La Junta de Ciències aportà llibres de geologia i paleontologia entre altres materials. El contingut d’aquests préstecs està especificat en sengles inventaris fets en el moment de retornar-los als legítims propietaris, a conseqüència de la desaparició del Servei. El primer contenia exclusivament una relació de llibres, mentre que el segon material divers: – Préstecs de bibliografia i cartografia: Una selecta biblioteca de paleontologia formada per 62 títols de llibres, 19 de revistes i 30 fullets (Harlé); a més de 2 mapes geològics impresos. – Col·leccions del Museu: 131 capsetes amb fòssils, més dues safates de fòssils carbonífers i 10 fòssils solts. A més, una mostra de roca i 3 testimonis del sondeig de Puigreig. 1 – Arxiu: Llibre de registre antic del Museu; un paquet de paperetes de fòssils escrites. – Altres materials: 75 cobertes per a l’arxiu de fòssils; 30 clixés de geologia de les publicacions de la Junta; tubs de vidre amb tapa metàl·lica; una capsa amb tubs de vidre; 8.000 paperetes per a les caixes; números d’esmalt per als calaixos, una estufa elèctrica. Composició (juliol de 1924) Per conèixer amb detall el patrimoni del Servei, disposem de l’inventari fet per Faura en el moment de cessar com a director del Servei el mes de juliol de 1924.2 El contingut d’aquest inventari es pot resumir com segueix: a) Biblioteca: 76 títols de llibres, 9 de revistes, 247 separates, i un paquet de fullets. b) Cartoteca: Un armari de roure i cedre amb mapes de totes classes; un arxivador de roure amb 40 carpetes per als fulls del mapa geològic de Catalunya; 6 carpetes amb mapes de Catalunya (8); de l’estranger (12); geològics de França (5); mapes originals de Moulin (1) i Faura (2); 6 mapes publicats; 16 mapes i gràfics emmarcats; una esfera terrestre geològica. 1 Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la
Dirección del Mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. D. Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la mima (mecanoscrit 3 p, Arxiu de la Junta de Ciències).
2 [Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,
pertenecientes al Servicio del Mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans (mecanoscrit 5 p, Arxiu de la Junta de Ciències).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 212
212 c) Fons editorial dels mapes. En part a l’armari de roure; però fora hi havia: 45 rotlles dels fulls IV i V d’Almera (25 exemplars cada rotlle); 1.317 exemplars dels cinc fulls publicats del mapa 1:100.000; 700 exemplars de la gamma general de colors i 884 fullets explicatius. d) Fotografies i gravats: 3 prestatges amb fotografies; 2 carpetes amb fotografies i postals; 147 clixés de gravats; clixés del treball de Fallot sobre ammonits. e) Arxiu del mapa geològic: 5 dietaris; 15 arxivadors de fòssils; 1 carpeta amb la distribució de fulls i pressupostos de publicació; llibre memorial del mapa; llibre de comptabilitat; llibre registre de les roques recollides; id. de gravats; carpeta amb documents oficials; llibre registre dels fòssils de Catalunya; avantprojecte dels fulls del Mapa. f) Arxiu històric: Moulin: 1 quadern manuscrit; Vidal: 4 caixes de correspondència, 1 carpeta amb els treballs de camp i llibretes manuscrites; Brossa: 1 carpeta amb els treballs de camp; còpia del registre antic dels fòssils del Museu; Faura: bibliografia de paleontologia ibèrica; col·lecció de fitxes d’espècies fòssils citades a Espanya i col·lecció de fitxes de gravats; Lambert: original de la memòria dels equínids fòssils. g) Material científic: Uns prismàtics Leitz; un aneroide inservible, una brúixola; una làmpada i un termòmetre amb les seves fundes. h) Material d’oficina: 1 pesacartes; 2 gerros de maiòlica i 2 de vidre; una paperera de persiana; dos petjapapers de vidre; una brusa; 2 vades; 2 segells i un tampó; 2 prestatges amb material de dibuix i escriptori; 4 arxivadors per a notes de camp. i) Material fungible: 1 paquet de paperetes d’arxivador; 1 id. de bibliografia; 3 carpetes amb paperetes per arxiu de gravats; 3 carpetes per a guies; 2 id. per a mapes; carpetes per a expedients; targes per a acusar rebut de publicacions; un paquet de sobres grossos; paper amb membret; paper de màquina; 2 caixes de sobres; paquet de fulls de paper engomat amb números impresos; dues capses d’etiquetes; dues id. de sobres. j) Col·leccions: 219 capsetes amb fòssils; 12 amb minerals i roques; material procedent de varies excursions, existents a la part baixa d’un armari de caoba. Traspàs a l’Instituto Geológico provincial (1924-1927) Immediatament, la Junta transferí bona part del material al Servei del Mapa Geogràfic de la Mancomunitat, on es preveia que s’integraria el del Mapa Geològic amb el mateix director que tenia abans. Pocs mesos després, desapareguda la Mancomunitat, es començà a pensar en la creació d’un Institut Geològic de Catalunya. Després que la Diputació destinés una partida a un encara inexistent Instituto Geològico Provincial, decidí traspassar els materials del Mapa Geològic al nou Institut, ubicat físicament al Departament de Geologia de la Universitat. En aquest punt es va fer un inventari dels materials a traspassar, signat pels directors del Servei Cartogràfic i de l’Institut Geològic el 20 d’agost de 1927. 3 Segons aquest document, els materials estaven continguts en caixes, el contingut de les quals era el següent: Caixa nº 1: 72 clixés de fotogravat, 11 paquets de fitxes, 16 fullets, 20 volums. Caixa nº 2: 100 paquets amb mostres de roca. Caixa nº 3: 1 carpeta amb documents del personal, 80 fullets, 1 capsa amb fullets, 36 volums, 1 col·lecció d’articles científics i 2 mapes provincials de Chias. Caixa nº 4: 1 paquet de documents, 1 capsa amb fitxes, 1 paquet de paper de seda, 1 bloc arxivador, 1 mapa, 1 fullet, 21 volums. Caixa nº 6: Fòssils. Caixa nº 7: Capses de fitxes i paperetes de camp. Caixa nº 8. 4 fullets; 37 volums. Caixa nº 9. 1 carpeta amb documents, 8 fullets, 1 caixa i 1 carpeta de fullets, 1 anuari, 1 memoràndum, 1 monografia; 22 volums. Caixa nº 11. Capses de clixés fotogràfics; 2 carpetes de documents; 3 fullets; 45 rotlles del mapa d’Almera; 8 mapes enrotllats, 5 quadres grans i 2 petits. Caixa 13. 1 capsa amb clixés de fotogravat; 1 capsa fullets d’Almera; Mapa geológico de España (capsa); catàleg de roques; 8 volums. Calaixera de cortina: 17 mapes de termes municipals; 1.180 mapes d’Almera; 9 carpetes amb 177 mapes; 36 mapes geològics d’Itàlia i Bèlgica; 40 del Mapa Geològic d’Europa. Apart: 14 carpetes de plànols i 37 volums. En aquest inventari es troben a faltar tres caixes, cosa que sembla indicar que no tots els materials foren traspassats. En efecte, això es pot constatar amb la presència de si més no una part de la cartografia topogràfica (les proves de les litografies de Brossa) a l’actual Institut Cartogràfic, hereu del dipòsit de l’antic Servei. 3 San Miguel, M. i Ferrer. 20/08/1927: Relación del material que se halla en la Sección del Servicio Cartográfico y que se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p, AHDB, lligall 4180).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 213
213 En arribar el material al nou emplaçament, tal com establia el conveni entre Diputació i Universitat, el Director va fer inventari detallat del material4; però aquest no es va marcar al segell de l’Institut com prescrivia el conveni. a) Biblioteca: 207 referències bibliogràfiques entre llibres, revistes i separates; 3 carpetes amb butlletins de la ICHN, 1 id. del Servei Meteorològic de Catalunya, 1 id de la Soc. Ibérica de CCNN b) Cartoteca: Un armari amb persiana amb mapes de totes classes; 13 carpetes grosses amb documents del Mapa 1:100.000; 28 rotlles del mapa de la regió 5ª i 16 del de la IV; Mapes emmarcats: 5 del Dr. Almera, 5 dels fulls 1:100.000, 1 carpeta amb el mapa geològic i agronòmic de Baviera i una altra amb el de Prússia. Un mapa de Coello; 1 carpeta amb memòria i plànols de Carbons d’Erillcastell c) Fotografies i gravats: Dues bosses amb fotografies publicades a les memòries dels fulls de Vilanova i St. Feliu; 20 capses de plaques de fòssils; 132 tacs de gravats. d) Arxiu del Mapa Geològic: arxivador amb el catàleg de la col·lecció de roques; id de fòssils; 4 carpetes amb documents i apunts del Mapa Geològic; 3 capses en forma de llibre amb factures, documents, i dades explicatives d’alguns fulls del mapa. e) Arxiu històric. f) Material científic: una brúixola de butxaca. g) Material fungible: 7 paquets de fitxes de paleontologia i 2 de bibliografia geològica; fulls en blanc “gravats”, en una caixa. h) Capses buides: “Gravats”, “Mapes militars”, “Mapes del Servei geogr. de C”; “Comptes, material i excursions”. i) Capses miscel·lànies: una amb guies de Catalunya i impresos “Gravats”; sis capses amb mapes i fotografies. De la comparació entre els inventaris de Faura i San Miguel, es pot veure que una part dels materials no va arribar al nou Institut: l’esfera geològica, el material científic; el material d’oficina, el material fungible i les col·leccions; tampoc el fons editorial del mapa geològic 1:100.000. Conservació al Laboratori de Geologia (1927-1985) Desaparegut l’Instituto (setembre de 1930) sense successió, el material romangué al Departament de Geologia. Sembla que no sortí del tot indemne de la guerra civil, passada la qual fou traslladat a una altra dependència de la Facultat. Després que Solé Sabarís substituís San Miguel al front de la Càtedra, la Diputació decidí subvencionar de nou l’Institut a partir de 1944. Hi ha indicis que Solé va fer inventari de material, perquè s’ha conservat un paper que
a)
b)
Fig. A.1. Segells identificatius. a) Museu Municipal de Ciències Naturals (1906?); b) Serveis Geològics de la Junta de Ciències (8/03/1918); c) Llegat Vidal (10/01/1922); d) Servei del Mapa Geològic (1922); e) Institut Geològic de la Diputació (1927).
c)
d)
e)
Fig. A.1. Identificative seals. a) Museum of Natural History of Barcelona (1906?); b) Geological Services of Barcelona Science Board (8/03/1918); c) Vidal collection (10/01/1922); d) Geological Map Service (1922); e) Geological Institute of Barcelona Council (1927).
4 San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografia de la dirección de Obras públicas de la Excma. Diputación de Barclona al Director del Instituto Geológico Topográfico provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognostica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre le Rector de esta Universidad y la Excma, Diputación provincial de Barcelona (mecanoscrit 6 p i manuscrit original 24 p incomplet; MGSB, fons de l’Instituto Geológico).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 214
214 assenyala la existència a la Biblioteca del Laboratori de Geologia de 5 rotlles de mapes Almera-Brossa de la regió 4ª i altres tants de la 5ª. Aquest paper, que porta el títol “Inventario nº 2”, fa referència a una relació que no s’ha trobat entre els papers del fons de l’Instituto. Passada una primera etapa en la que es mantingué la identificació IG (en les enquadernacions dels llibres, per exemple), la biblioteca i la cartoteca del Servei s’incorporaren a les del Departament –d’antuvi com a Laboratorio de Geologia i més endavant com a Departamento de Geomorfología y Tectónica-, quedant segregat l’arxiu i el dipòsit editorial i quatre carpetes amb mapes diversos. De 1964 són uns inventaris parcials de Solé que fan referència exclusivament al dipòsit editorial de mapes. Corresponen al moment en què –probablement per raons d’incompatibilitat- l’Instituto Geològico fou assumit per un altre departament universitari: el de Petrologia que dirigia el Dr. San Miguel Arribas. Solé li oferí aleshores una part del dipòsit editorial, però no la resta dels materials. El que ens diuen aquests inventaris és que al departament de Geomorfologia hi havia una part del dipòsit editorial del mapa geològic 1:100.000, el qual no havia estat transferit amb la resta dels materials del mapa l’any 1927, cosa que obliga, doncs, a pensar en un traspàs posterior des del Servei Geogràfic de la Diputació al Departament. Pel que fa a la cessió d’una part d’aquest fons al departament de Petrologia, no en tenim constància, però resulta versemblant atesa la migradesa del que ha subsistit en el primer. Dispersió dels materials (ca. 1985) Ja als anys 80, el Dr. Solé Sabarís decidí dipositar l’Arxiu de l’Instituto provincial al Museu del Seminari, on el Dr. Via havia començat a formar un Arxiu Històric i Biogràfic. L’any 1985, coincidint amb el trasllat de la Facultat i la desaparició de Solé Sabarís, es va inventariar un dipòsit de mapes antics que es trobava al Departament contingut en quatre carpetes, que resultà procedir del Servei del Mapa; s’hi identificaren mapes procedents del llegat Vidal, uns altres s’atribuïren a un suposat llegat Brossa, i d’altres a fons diversos. Aleshores es varen fer gestions per traspassar aquest fons de mapes al Servei Geogràfic de la Generalitat;5 però no es va arribar a cap acord. Quinze anys després, aquest fons fou també, per decisió del degà de la Facultat, dipositat al Museu Geològic del Seminari. Ubicació actual A conseqüència de les vicissituds sofertes, el patrimoni material del Servei Geològic de la Mancomunitat es troba avui repartit entre diverses institucions. Excepte les col·leccions, que no s’han mogut del Museu de Geologia, la ubicació de la resta es pot resumir en la taula següent:
Arxiu Biblioteca Cartoteca Fons editorial
Institut Cartogràfic (ex Servei Cartogràfic de la Mancomunitat) Mapes impresos Mapes 1:40.000 i 1:100.000
Biblioteca de la Facultat (ex Instituto Geològic de la Diputació) Integra Geològics: Originals i proves Topogràfics: minutes i proves Mapes 1:40.000
Museu del Seminari (ex Laboratorio de Geologia de la Universitat) Íntegre Topogràfics: minutes, originals i proves (Brossa) Mapes 1:100.000
Taula II.1. Ubicació actual dels materials del Mapa.
II. 2. BIBLIOTECA Formació i conservació A finals de 1915, els llibres comprats pel Dr. Almera amb càrrec al Mapa Topogràfic i Geològic de la Diputació foren dipositats, per decisió del President Prat de la Riba, a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, la mateixa institució que havia assumit la gestió del Mapa. Des d’aquella data i fins a la constitució oficial del Servei l’any 1919, Faura havia de sol·licitar en prèstec els volums que necessitava consultar: per la correspondència que s’ha conservat 5 Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de geomorfologia i tectònica (Universitat de Barcelona).
Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985. (Mecanoscrit, Institut Cartogràfic de Catalunya).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 215
215 a la Biblioteca de Catalunya sabem que li deixaren en préstec ocasionalment les obres malacològiques de Loriol (14/09/1917), els graptòlits d’Elles i Wood, les memòries de paleontologia de la Société Géologique de France i una obra de Barrois; també que el 25/05/1918 Faura es comprometé a retornar-los, tal com desitjava la Biblioteca.6 La biblioteca es comença a formar en el mateix moment de la constitució del Servei en el si de la Junta de Ciències Naturals i, durant els anys d’activitat, entre 1919 i 1924, acumulà llibres de procedència diversa: A. Dipòsit de la Junta de Ciències (març de 1919). La Direcció del Servei pogué disposar dels llibres de geologia i paleontologia de propietat de la Junta que ja eren al Museu. La relació d’aquests llibres es troba en un l’inventari signat per Faura i Pardillo en el moment de la dissolució del Servei.7 Entre d’altres, el lot comprenia una selecta biblioteca de paleontologia formada per algun manual (Gaudry, Pictet, Zittel), 8 monografies sobre vertebrats entre els que destacariem els Ossemens de Cuvier, les obres malacològiques de Cossmann; alguns volums de la Palaeontographical Society (Harmer, Lycett i Wright) i altres treballs sobre ammonítids (Nicolesco, Reynes i Roman). B. Dipòsit de la Biblioteca de Catalunya (juny de 1919). En la reunió constitutiva del Servei del Mapa de la Junta de Ciències s’acordà sol·licitar de la Diputació tots els llibres adquirits pel Dr. Almera que la Biblioteca de Catalunya tenia des de 1916 (vegeu la relació d’aquest material a Aragonès, 2005), una part dels quals ja eren a la nova seu del Mapa al Museu Martorell: 4. Sol·licitar de la Biblioteca de Catalunya el retorn formal de tots els llibres, que essent propietat de la Diputació ne feu entrega el Dr. Almera, i que avui tenim en part en calitat de dipòsit en la secció del Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Procurar fer les gestions convenients per a esclarir aquest retorn d’un modo especial amb el Sr. Puig i Cadafalch. No obstant procurar que la Diputació trameti a la Biblioteca de Catalunya semblant comunicació que a l’Institut d’Estudis Catalans. (Acta de reunió la Ponència del Mapa Geològic, 25/04/1919; Arxiu de la Junta de Ciències Naturals). El 16 de juny la Biblioteca prestà un lot de 51 títols de paleontologia dels quals 35 pertanyien al dipòsit efectual pel Dr. Almera, segons una relació del director del Servei;8 la resta procedien d’un llegat que el govern francès havia fet a la Biblioteca. En aquesta llista figuren manuals com els de Hoernes i d’Orbigny, la Lethaea geognostica de Bronn, els 22 volums de les memòries de paleontologia de la Societé Géologique de France; a més d’obres de malacologia (Agassiz, Bellardi, Brocchi, Sandberger), paleobotànica (Heer, Rerolle, Saporta, Zeiller); monografies de paleontologia estratigràfica com el Système silurien de Barrande; així com els 3 volums de l’explicació del Mapa Geològic de França. Sembla que hi hagué una segona sol·licitud complementària que no fou atesa, perquè d’una llista especial que es va fer el 16 de juliol ... ... no se’ns deixà cap, i per cert que m’ha perjudicat extraordinàriament per atendre les tasques encomanades en el Museu; entre elles n’hi havia d’incompletes de les que nosaltres haviem seguit les subscripcions que inicià el Dr. Almera, particularment les obres de Cossmann entre altres (Faura: Carta a Jordi Rubió, 21/10/1921, Arxiu de la BC). C. Adquisició d’un lot d’obres d’estratigrafia i paleontologia (desembre 1919-març 1920) La forta devaluació del marc alemany, acabada la guerra, va produir un allau de compres de tota classe d’efectes per part d’altres països; també la Junta de Ciències decidí aprofitar l’ocasió per adquirir a baix preu llibres i material científic en aquell país. És per això que aprovà un pressupost extraordinari de 13.500 pessetes, al canvi 98.541,80 marcs, suma de la que es tractava de treure tot el partit possible i procurar per un igual que hi participessin tots els departaments del Museu, incloses les seccions de zoologia i el mapa geològic, amb un marge aproximat de 1500 pessetes. Al capdavall, la relació degué ésser encara més favorable, ja que el marc passà a canviar-se al 0,06% o sigui a 15,15 marcs per pesseta; de manera que els 112.348,30 marcs que pujà la factura total no valien més que 7.415,75 pessetes. El 9,22% del total correspongué a la secció “Mapa geològic, Paleontologia”. Josep Maluquer, encarregat de les adquisicions, demanà als Regents que féssin una relació dels llibres desitjats. Faura va triar –depressa i corrents, segons digué- els llibres de paleontologia sobre els catàlegs nos. 466, 467, 468 i 469 de la casa Friedländer, de Berlín; en ella hi figuraven els Palaeontologische Abhandlungen; els de la Societat suïssa de Paleontologia (33 vols), les edicions completes de la Palaeontographical Society (71 vols), la Paléontologie française de d’Orbigny (13 vols) i 63 obres més de paleontologia, de les que se’n compraren 19.9 La relació definitiva de publicacions encomanades és més extensa i més propera als que en realitat es varen comprar; és aquesta una llista única en la que no se separen els llibres corresponents a cada secció del Museu, i inclou, a més dels llibres, les separates.10 6 Correspondència Rubió-Faura; Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. 7 Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la
Dirección del mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la misma. (Arxiu de la Junta de Ciències Naturals).
8 Faura, 16/06/1919: Llibres de l’Excma Diputació dipositats en la Biblioteca del Museu de Catalunya-Departament del
mapa Geològic en data 16 de juny de 1919. Mecanoscrit 4 p., Arxiu de la BC.
9 Faura: Relació de llibres (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1204). 10 Maluquer: Relació de llibres sol·licitats per les seccions (AJCN, Exped. 1128).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 216
216 En l’informe de les adquisicions realitzades, Maluquer reconeix la impossibilitat d’aconseguir la sèrie Palaeontographica i el Système silurien de Barrande: Per al servei del Mapa geològic, sel·leccionats pel Director del mateix els llibres preferents, fou entregada la llista a la casa Friedländer, amb la prescripció única, de que no excedís la factura a uns 7.800 a 8.000 marcs, adquirint ademés els prismàtics, les fulles no agotades del mapa geològic internacional, el globus, etc. Malauradament, l’obra cabdal “Palaeontographica” no poguèrem trovarla com no fos pagantla a marcs or, o siguin 50.000 marcs, demés de les despeses d’ambalatje, etc. No cal dir que no la compràrem. Tampoc poguèrem trovar el “Barrande, Système silurien” (J. Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encàrrec de la Junta de Ciències Naturals, a Alemanya. Museu de Zoologia, Arxiu de la Junta de Ciències Naturals, exped. 1128) Pel que fa als llibres que finalment es varen comprar, no entra en gaires detalls, com es pot veure en la taula II.2. A aquesta llista se l’hi hauria d’afegir la traducció alemanya del Torrubia, inclosa en l’epígraf “General”, que costà 36 mk (2,31 pessetes). Segons l’inventari de 1924, les separates adquirides serien: 33 de geologia, 18 de paleontologia i 60 de temàtica diversa. A algunes de les peces se’ls aplicà el segell circular Museo Municipal de Ciencias Naturales; per bé que no totes les separates el porten. La relació de llibres –excepte els de les separates- es troba en l’inventari de material tornat a la Junta en el moment de la dissolució del Servei (nota 1): dues revistes i 21 monografies entre els quals destaca l’obra de Koninck sobre la calcària carbonìfera, la Flora de Sternberg, els ammonits de Wright, els coralls de Koby i els vertebrats de Kaup. A més, 18 fullets de paleontologia i 168 fullets diversos sense especificar. Obres Ammon, Schildkröten Berendt, Reste vorwelt (2 vols) Portis, Schildkröten Schlösser: Affen, Lemuren Pantocsec, Bacillarien Ungarns Vertebrata fossilia (18 publicacions) 17 obres (Filhol, Kaup, Leriche, Perner, Sauvage, Sternberg) 26 vols (Ameghino, Koby, Koninck, Wright) 105 fullets Austria-Hongria (1881-1918) Palaeontologische Abhandlungen (vols 1-8) Bolletino dal R. Comitato geologico d’Italia, 1-18 i 20-27 Total
Marcs 16,00 72,00 16,00 104,00 610,00 30,00 698,50 4.521,00 120,00 1.880,00 258,00 8.325,50
Pessetes 1,05 4,75 1,05 6,86 40,26 1,98 46,10 298,41 7,92 124,09 17,03 549,50
Taula II.2. Obres comprades a Alemanya per a la secció “Paleontologia i mapa geològic”. Font: Maluquer, 3/03/1920. D. Llibres del llegat Vidal (juny de 1922). Un document signat per faura reconeix haver rebut diverses obres de cartografia i geografia amb destí al mapa geològic.11 Probablement es tractava de duplicats o bé d’obres que l’Acadèmia (institució a la que Vidal va llegar la seva biblioteca) ja tenia. Hi figuren dos llibres: Las primeras edades del metal en España, de Siret, i el projecte de sanejament de de Barcelona per García Faria, a més de 18 fullets sense especificar; així consta també en l’inventari de material propi del servei signat per Faura i Pardillo el 23 de juliol de 1924. 12 E. Compres de juliol de 1922. Segons la memòria de l’any econòmic 1922-23, Faura adquirí aquell estiu el llibretguía de les excursions a Brusselles, i a més d’una guia de suissa, una guia del Cardener de Torras i una obra de la xarxa geodèsica española d’Ibañez.13 F. Donació del Centre Excursionista. El Centre Excursionista de Catalunya –al qual Faura estava vinculat com a president de la Secció de Geografia i Geologia - va fer una donació d’11 llibres i un gros paquet de fullets i guies. Els primers estan relacionats en l’inventari dels materials propis del Servei ja citat. 11 Faura, 8/06/1922: [Materials del Llegat Vidal, rebuts a través de Bataller per al Servei Geològic]. Mecanoscrit 2 fulls,
(MGSB, Fons Faura).
12 Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,
pertenecientes al Servicio del mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans (Mecanoscrit 5 p, Arxiu de la Junta de Ciències Naturals). 13 Faura, 30/06/1923: Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1923-23 (Mecanoscrit 12 p, MGSB).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 217
217 G. Altres donacions no estan documentades, però segurament les col·leccions de separates d’Almera (34 opuscles), Elias (una col·lecció o un volum de separates) i Harlé (dos paquets de 46 i 30 separates) foren donades pels autors. Segons es diu en la memòria d’activitats signada el 20/06/1923, aquell any s’havia començat a organitzar un arxivador cedulari per tal de tenir catalogats tots els documents, cartogràfics i altres, pertanyents al Servei. El cedulari s’ha conservat, del qual s’ha extret una fitxa bibliogràfica que s’exposa al Museu dins la vitrina del Mapa Geològic. La fitxa porta el logo del Servei a la part superior esquerra. El material no es va marcar, però: tan sols hem vist el segell del Mapa Geològic en una de les peces (el Compte-Rendu d’Almera sobre la reunió extraordinària de la Société Géologique de 1898). Devolució del material Havent decidit el Consell de la Mancomunitat la suspensió de les activitats del Servei i el cessament del Director, aquest organitzà la devolució de la biblioteca als seus propietaris i el dipòsit dels llibres propis del Servei a la Junta de Ciències, cosa que es va fer entre els mesos de juliol i agost de 1924. Dipòsit de la Biblioteca de Catalunya. Segons consta en una nota manuscrita afegida a la llista del prèstec, signada i rubricada el 15 de juliol de 1924, la Biblioteca de Catalunya rebé aquell dia els llibres que el Servei tenia en dipòsit, a més d’un volum de Congrés que no hi figurava, i faltant-hi els 3 volums Fayol i 1 vol Renault – ambdós formen part d’una obra en 3 volums sobre el carbonífer de Commentry. Quedant per recollir l’endemà els 29 volums de Memoires de Paléontologie. Dipòsit de la Junta de Ciències. En representació de la Junta, Pardillo reconeguè haver rebut el 18 de juliol tots els llibres de la seva propietat dipositats en el Servei Geològic. Traspàs al Servei Geogràfic. En un altre inventari, Pardillo signà el 23 de juliol la relació de llibres del Servei lliurats per Faura a la Junta. Aquest document separa els llibres del Servei segons el seu origen, considera com a propis els llibres comprats per Maluquer a Alemanya i no enumera les 239 separates més que d’una manera genèrica: Almera, 34; Elies, 1 col·lecció; Harlé, 76; Adquirits per Maluquer: 63 (33 de geologia; 18 de paleontologia; 12 de tema divers); 18 del llegat Vidal i 48 no especificats. Immediatament, els llibres passaren al Servei geogràfic, segons consta en una nota afegida a l’inventari, amb l’excepció dels següents: Ameghino (mamífers); Reynes i Wright (ammonits) i García Faria (Sanejament), que la Junta es va reservar. Traspàs a l’Instituto Geológico Per disposició de la Diputació, el recentment creat Instituto Geológico i Topogràfico es va fer càrrec del material. El 20 d’agost de 1927 hi ha un llistat del material, signat pel Director de l’Institut i pel Cap del Servei Cartogràfic. El material estava en caixes numerades de l’1 al 13 de les que faltaven les 5, 10 i 12. Els llibres estaven repartits en les caixes nº 1 (16 fullets i 20 vols); 2 (80 fullets i 36 volums, més una capsa amb fullets i una col·lecció d’articles científics (Elias?); 4 (1 fullet i 21 volums), 8 (4 fullets i 32 volums); 11 (3 fullets), 13 (una capsa amb fullets d’Almera); apart de 37 volums. Cosa que fa un total de 136 volums i un mínim de 104 separates. Arran dels acords signats amb la Universitat per a la ubicació del nou Instituto Geológico y Topográfico, la Diputació va lliurar els materials de geologia que conservava la Secció topográfica al catedràtic de Geologia, Maximino San Miguel, el qual va ver inventari d’acord amb les bases del conveni.14 Aquest inventari recull amb detall no solament els autors i títols dels llibres, sinó també el de les separates. Carpeta (1) conteniendo folletos. Carpetes B i C: Institució Catalana d’història Natural (Butlletins?). Carpeta D: Servei Meteorològic de Catalunya (Butlletins?). Institució Catalana d’Història Natural (una carpeta llena de folletos). Incorporació al Laboratori de Geologia La biblioteca romangué al Departament de Geologia. És probable que sofrís alguns danys durant la guerra i algunes pèrdues posteriors; però el gruix dels llibres de geologia es conserva avui a la Biblioteca de la Facultat de Geologia [BFG], que recollí les biblioteques dels departaments (alguns a l’armari de reserva, BFGRes], i no poques separates existeixen entre els fons de separates d’Espanya [BFGEsp] i de l’estranger [BFGSep] 14 San Miguel de la Cámara, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografía de la Dirección de Obras Públicas de la Exma. Diputación de Barcelona al Director del Instituto Geológico Topográfico provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Excma. Diputación provincial de Barcelona. Mecanoscrit 6 p. (MGSB, Fons del Mapa Geològic).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 218
218 Algunes de les publicacions seriades foren relligades amb les sigles IG (Instituto Geológico) abans de 1957; o LG (Laboratorio de Geología) entre aquella data i 1969. Segell Universidad de Barcelona / Laboratorio de Geologia (anys 70). Segell Biblioteca de Geología / Universitat de Barcelona-CSIC (1985). Estat actual El fons de llibres i opuscles de geologia propis del Servei s’ha conservat gairebé íntegrament a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Geològiques, que heretà els fons del Departamento de Geomorfologia i Tectónica, als que els de l’Instituto Geológico provincial s’havien incorporat prèviament. No és aquest el cas de la biblioteca de geografia i ciències auxiliars, que no es troba en aquella ubicació i que ignorem on pot haver anat a parar. Els llibres de propietat de la Diputació emprestats al Servei del mapa es conserven, amb alguna excepció, a la Biblioteca de Catalunya des de 1924. La majoria dels de propietat de la Junta de Ciències es poden consultar a la Biblioteca del Museu de Geologia. Alguns han estat restaurats i relligats de bell nou.
II. 3. CARTOTECA Formació i conservació (1915-1924) Des del mateix moment de la creació del Servei, s’anà formant un fons de mapes a base de diverses aportacions: a) Arxiu del Mapa Topogràfic i Geològic provincial (1915). Tot i que no en tenim constància, és de suposar que en el moment de fer-se càrrec del Servei del Mapa, Faura rebé del Dr. Almera el dipòsit de mapes de treball generat al llarg de les tres dècades de laboriosa activitat del tàndem Almera-Brossa, format íntegrament per material d’arxiu (minutes, esborranys, manuscrits, litografies i proves d’impremta), a més d’alguna col·lecció dels mapes impresos i probablement també algun mapa topogràfic de Catalunya. b) Documentació generada (1915-19). A aquest nucli inicial se li afegirien els manuscrits parcials de Brossa del full VI; així com les minutes de camp de Brossa, lliurades arran del projecte de Mapa Geològic de Catalunya a 1:40.000,15 els parcials topogràfics del full de Sabadell del nou mapa, del mateix autor, i algun altre mapa com el de Faura de Montserrat (1916). c) Préstec de la Junta de Ciències (ca 1919). En els inventaris aixecats per Faura-Pardillo l’estiu de 1924 consten com a tornats a la Junta dos mapes, ambdós geològics: el de la Península de Verneuil i Collomb i un de la primera edició del de la provincia de Barcelona.16 d) Fons de la Diputació (estiu de 1919). En el moment de posar en marxa el Servei (1919), la ponència del Mapa Geològic acordà sol·licitar de la Diputació els materials cartogràfics existents: els de la primera època del Mapa Geològic (1867-1870) que havien estat retornats a l’arxiu provincial pel Dr. Almera, i una bona part del fons de mapes geològics-topogràfics publicats per la corporació provincial. e) Proves i còpies del Servei Cartogràfic (1919-1922). Per al traçat del nou mapa geològic a 1:100.000 era indispensable comptar amb les bases topogràfiques elaborades pel Servei Cartogràfic. A més dels fulls publicats, aquest Servei subministrà a Faura proves d’impremta, exemplars sense ombrejar i còpies en blanc i negre dels fulls. f) Compres de Maluquer a Alemanya (1920). Malgrat que Faura insistí en que comprés mapes, sembla que l’únic que va comprar va ser una esfera geològica per valor de 205,65 marcs, i la Internationale Karte Europe, 51 fulls per 161,15 marcs17 g) Litografies de les pedres matrius del mapa provincial (1921). A sol·licitud del Servei, Brossa llurà proves impreses de les pedres matrius a 1:40.000 i 6 exemplars topogràfics del full V i 4 del full IV,18 h) Llegat Vidal (8/06/1922). És sabut que l’enginyer de mines i degà dels geòlegs catalans Lluïs Marià Vidal llegà la seva biblioteca a l’Acadèmia de Ciències i les col·leccions al Museu de Catalunya; la cartoteca, juntament amb els manuscrits i alguns llibres duplicats, anaren a parar al Servei Geològic. La tramesa es va fer en dos moments: un petit lot arribà a través del Dr. Bataller, format per dues col·leccions de mapes geològics (el d’Espanya i el de l’Ariège), i alguns mapes geogràfics (mapa de conjunt de França, els de Catalunya de Morera i del Dépot de 15 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los mapas Geológico y Agronómico de Cataluña. Mecanoscrit 26 p, Fons
Faura (MGSB)
16 Faura i Pardillo, 18/07/1924. Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la
Dirección del Mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la misma. Mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències.
17 J. Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encàrrec de la
Junta de Ciències Naturals, a Alemanya (AJCN, ecped. 1128)
18 Faura, 1922: Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22. Mecanoscrit 8 p (MGSB)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 219
219 Fortifications, a més d’alguns mapes de Coello i el de Matas de la província de Tarragona.19 Posteriorment hi hagué una segona tramesa de material de la que no quedà altra constància que la notícia: Havent mort D. Lluis M. Vidal, la família, generosament, ens ofrenà per al Servei del Mapa geològic, qualques obres, mapes i les dades de camp preses per l’eminent geoleg català, les que podrán essernos útils per a la confecció del mapa geològic de Catalunya, en especial de la provincia de Lleida. Aquest material, després qu’hagi sigut revisat detingudament, el servarem ordenat en l’Arxiu cartografic del Servei (Faura, 30(06/1922). Segons els inventaris posteriors, aquesta segona tramesa estava formada principalment per originals manuscrits geològics, geogràfics, de projectes miners i d’enginyeria civil, entre els que destaquen els esborranys que va fer per a la cartografia geològica de la província de Lleida. L’ordenació del material no es va arribar a fer, però se’l va marcar amb el segell del llegat, circular i en tinta vermella. i) Compres de Faura (estiu de 1922). En el decurs del viatge europeu de l’estiu de 1922, Faura adquirí una sèrie de mapes geològics a Berlín i a Brussel·les, i probablement a Alsàcia. La relació d’aquestes compres està especificada a la memòria 1922-23. Sota l’epígraf “Pharus d’Europa” s’hi relacionen els mapes geològics següents: d’Europa, d’Alemanya, Noruega i de Bèlgica, i fulles soltes dels geològics d’Alemanya, Itàlia, Hongria, Japó i Bèlgica i Baviera; els mapes de l’Allier per Boulanger i els de la conca hullera del Nord per Carnelle; un mapa del Mont Blanc i fulls solts dels mapes agronòmics d’Alemanya i Baviera. j) Obsequi de E. de Margerie. Una relació manuscrita revela que aquest autor donà una col·lecció de 10 plànols de les conques mineres del NE de França, publicats a París l’any 1919. Els mapes plegats, alguns entelats d’origen, es conservaren en capses i carpetes. Per a la conservació dels mapes plans es va fer construir un armari de persiana i una calaixera. Per als originals i mapes de treball dels fulls 1:100.000 es va fer una comanda especial de carpetes. Es va fer emmarcar una col·lecció dels mapes Almera-Brossa i una del nou mapa 1:100.000, junt amb esquemes de distribució i altres gràfics. No sembla que s’arribés a fer inventari de mapes, ni tampoc es varen identificar amb el segell de goma del Servei. Traspàs al Servei Geogràfic de Catalunya En el moment de la dissolució del Servei s’aixecà un inventari de material (23/07/1924) en el qual les indicacions que es donen dels mapes són molt lleugeres i de vegades no precisa si es tracta de mapes geogràfics o geològics. El contingut d’aquest inventari es pot resumir com segueix: – Un arxivador de roure amb 40 carpetes per als fulls del mapa 1:100.000 que contenen, entre altres documents, els originals dels fulls publicats i també els de Girona i el full 42, i dos exemplars del full de Barcelona. – Un moble de roure i cedre per a desar mapes plans, que conté, entre altres: Originals d’impremta i proves dels fullets de Tortosa i Barcelona; proves litogràfiques de les pedres; originals del full sieè i de Moulin, dels fulls publicats per almera, del mapa de Lleida de Vidal; plànols de mineria del llegat Vidal; original de la vall de Ribas (Faura); una col·lecció de mapes geològics de diversos països europeus, inclòs el Mapa Geològic Internacional d’Europa. – Mapes geològics i altres gràfics emmarcats en roure: Almera-Brossa i Mapa 1:100.000; mapa geològic d’Espanya (de Faura?); dos quadres de distribució de fulls; columna del sondeig de l’Empordà (Faura). – Carpetes de mapes: a) mapes Almera-Brossa entelats; b) treballs de camp de Brossa; c) treballs de camp de Vidal; d) 8 mapes de Catalunya; e) 12 mapes estrangers; f) 5 mapes geològics de frança – Altres mapes originals: Mapa geogràfic de Moulin; projecte de distribució en fulls del mapa provincial (AlmeraBrossa); Mapa [geològic] de Montserrat; i mapa geològic de les Guilleries (ambdós de Faura). – Altres mapes impresos: Mapa Almera-Brossa (quatre col·leccions); mapa geològic de Verneuil; Mapes i memòries geològiques de Suècia, Mapa Geològic d’Espanya (aquests, del llegat Vidal) – Una esfera terrestre geològica – Fons editorial dels mapes provincial i de Catalunya La Junta transferí tots els materials al Servei Cartogràfic, que havia d’assumir les funcions del Geològic, el mateix any 1924. Al cap de tres anys, la Diputació decidí crear un Institut provincial que recuperés, ampliant-les, les funcions de l’antic Servei Geològic, per bé que reduïdes al territori de la seva jurisdicció. Traspàs a l’Instituto Geològico Provincial Per decisió de la Diputació, els materials foren traspassats al nou Instituto Geológico ubicat a la Universitat. Ens consta que no tots els materials foren traspassats: segons veiem avui, una part dels mapes geogràfics va romandre al Servei Cartogràfic: una part de les minutes de Brossa, els originals del full sisè i les proves litogràfiques de les pedres, si més no. Aparentment el Servei cartogràfic es reservà la cartografia no geològica, o una part 19 Faura, 8/06/1922: [Materials rebuts del Dr. Bataller pel Servei del Mapa, procedents del Llegat Vidal] mecanoscrit 2 p,
MGSB). També Relació extractada del material a la memòria del Servei, 1922-1923.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 220
220 Segons un inventari signat per ambdós directors, aquest document, datat el 20 d’agost,20 s’esmenten els mapes següents: – Una calaixera de cortina: 5 mapes d’Italia, 31 de Bèlgica, 40 Internacional d’Europa, 17 mapes de termes municipals; 204 mapes Almera-Brossa en carpetes i altres 1108 – 45 rotlles del mapa geològic Almera-Brossa – 14 carpetes plànols [mapa geològic 1:100.000] – Mapa geològico de España (una capsa) – 2 mapes Chías de Tarragona i Barcelona – Carta geológica de mineralogia – 5 quadres grans i 7 petits En el moment de la constitució de l’Institut Geològic, la Diputació encarregà al seu director, Maximino San Miguel de la Cámara, un inventari de tots els materials que rebés de la Secció de Cartografia d’Obres Públiques. D’aquest inventari se n’ha conservat un original manuscrit i una còpia lleugerament simplificada datada el ... 21 És probable que no tots els materials del Servei passessin al nou institut, atès que alguns (minutes de camp de Brossa, proves d’impremta), actualment a l’Institut Cartogràfic, degueren romandre al Servei Cartogràfic de la Diputació. A. Armari de mapes. El manuscrit descriu els mapes amb bastant detall i ens dóna l’organització de l’armari de plànols: 1. Mapes originals (topogràfics). Mapes de termes municipals (Olesa, Esparraguera, Arnes, Paüls, Horta de Sant Joan i 75 mapes del full V d’Almera. 2. Mapes de Catalunya. Tres carpetes: 1) Mapes de Lleida i Andorra. Amb originals de Vidal i un perfil geològic de la Seu a Camarasa: 2, Mapa de Catalunya), amb mapes provincials i altres com el geològic de la vall de Ribes; 3) Originals miners del llegat Vidal. 3. Originals Mapa, amb dues carpetes: 1, Mapa geológico de la provincia de Barcelona): originals Brossa full 6è, i còpies; 2, Originals del mapa provincial (Almera-Brossa) 4. Calaix sense títol, amb dues carpetes: Mapes publicats: geològics de l’estranger i geogràfics de les illes. 5. Mapes geològics estrangers: dues carpetes: 1) Itàlia; 2) Bèlgica, França, Baviera. 6. Sense títol: Mapes geològics d’Europa, de la Província de Bercelona, de la conca hullera del Nord. 7. Fulla V, amb dues carpetes: 1ª talls estratigràfics, conté mapes diversos; 2) Còpies dels originals de les fulles 8. Fulla IV: 175 mapes de la prov de Barcelona, regió 4ª 9. Sense títol. 167 mapes de la regió 3º, 58 de la cinquena, 81 de la quarta 10. Sense títol. 32 mapes de la regió 1ª, 25 de la 2ª, 25 de la primera, 128 de la primera B. Carpetes del mapa geològic Andorra: amb 6 fotos de Faura Arenys de Mar, amb un gràfic de corbes de nivell Barcelona, amb alguns apunts Cervera, amb el mapa de Terrassa per Palet, tres gammes generals i alguns apunts Girona, amb 4 mapes de Girona Les Goles de l’Ebre: contenint 3 mapes Horta: amb dos mapes d’Arnes Sant Feliu de Guixols, amb 8 fulls de St Feliu Tortosa: un ferroprussiat del terme de Vandellós; un mapa de Rasquera i set mapes de Tortosa Vilafranca, amb 13 mapes del full Vilanova: amb 6 mapes de Vilanova Talls estratigràfics, amb alguns apunts Distribució de fulles i gamma general: amb diverses gammes i un ferroprussiat de la divisió en fulls C. Altres carpetes Carpeta A: Mapa geològic i agronòmic de Baviera. Carpeta E: Mapa geològic i agronòmic de Prússia a 1:25.000
20 San Miguel i Ferrer, 20/08/1927: Relación del material que se halla en la seccion del Servicio cartográfico y que
se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p, AHDB, lligall 4180)
21 San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografia de
la dirección de Obras públicas de la Excma. Diputación de Barclona al Director del Instituto Geológico Topográfico provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognostica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre le Rector de esta Universidad y la Excma, Diputación provincial de Barcelona (mecanoscrit 6 p i manuscrit original 24 p incomplet; MGSB, fons de l’Instituto Geológico)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 221
221 D. Capses de cartró Cartografia de l‘estranger. Cartografia Almera Cartografia Vidal (contenia les llibretes de camp) Cartografia Brossa Cartografia geològica de França E. Fons del mapa geològic (mapes enrollats) Regió 5ª: paper gruixut (1913): 25x(9+5) Id paper fi (1914): 25x14 Regió 4ª, paper prim (1914): 25x17 F. Mapes solts Carta de Macià de Viladestes (facsímil); mapa oficial de les carreteres de Catalunya, Verneuil-Collomb Amb l’inventari es va complir una part de les condicions del conveni amb la Universitat; en canvi no es va marcar el material com estava indicat. Malgrat la dissolució de l’Institut (1930), la cartoteca romangué al Departament de Geologia de la Universitat fins a la nova etapa de l’Institut (1944-1964). Incorporació a la cartoteca del Departament de Geomorfologia Desparegut l’Instituto geológico (1964), la cartografia impresa s’integrà a la cartoteca del Laboratorio de Geologia, i després a la del Departament de Geomorfologia. Dos segells de tinta dónen fe d’aquests canvis; el segon és específic de l’Archivo cartografico del departament i porta associat un número de registre. a) Laboratorio de Geologia Dinámica, Facultad de Ciencias (LG, post-1946). b) Universidad de Barcelona / Facultad de Ciencias / Departamento de Geomorfologia y Tectonica / ARCHIVO CARTOGRAFICO (A) La resta del fons (esborranys, proves, còpies, etc) romangué també al Departament però sense integrar-se a la cartoteca. Un catàleg del material inèdit (1985) En ocasió del trasllat de la Facultat de Ciències al nou edifici i la reunió dels materials bibliogràfics i cartogràfics dels departaments en una única biblioteca, es va procedir a la catalogació de la cartografia, tasca que es va confiar a personal de l’antic Servei Cartogràfic de la Generalitat. És així que el fons de mapes impresos va quedar integrat en la Cartoteca de la Facultat. el personal d’aquest organisme tingué notícia d’un fons antic no inventariat dipositat en 4 carpetes que contenien material de Catalunya; entre els quals, originals de Brossa, proves d’impremta del mapa geològic d’almera, originals del Servei Geològic i del Instituto Geológico y Topogràfico provincial.21 Aquest fons es va estudiar i classificar entre el 25 d’abril i finals de setembre de 1985, i es va descriure com segueix: Un cop fet el buidatge dels catàlegs de la Cartoteca, sense que hi haguéssim trobat cap mapa destacat, la bibliotecària ens va comentar que es tractava d’una biblioteca moderna, però que tenien unes carpetes on hi guardaven mapes dels que ja no es feien servir. Entre aquests mapes la majoria topogràfics dels anys 50-60, varen aparèixer molts mapes d’Alemanya entorn 1900-1920, i 4 carpetes més que hi havia un material molt heterogeni que no se sabia a què corresponia. En vista d’això, es va prendre la decisió de conèixer bé el seu contingut ... El resultat d’anar preparant el preinventari de la manera més clarificadora possible ens portà a poder determinar que tot el material (tret de la carpeta amb 260 mapes núm. 067) era material de base provinent del Servei del Mapa Geològic (Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985: Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica (Univer. De Barcelona). Mecanoscrit 25 p, Arxiu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) Vist que no es tractava de diversos fons aplegats en distintes èpoques, sinó que formava part dels fons procedents del Servei del Mapa Geològic, es va fer una classificació provisional en: 1) Llegat Vidal, identificable pel tampó que figura en els mapes; 3) En el Fons Brossa s’inclogueren aquelles que portaven indicacions en llapis així com els originals dels mapes impresos. 2) Les peces que no queien en cap d’aquestes dues categories anteriors. Dins de cada categoria, es diferencien els impresos, originals, fotocòpies, proves d’impremta, etc., i en cada classe, els geològics dels topogràfics. Diferències de criteri entre el professor coordinador i el Servei Cartogràfic van fer que no s’arribés a cap acord, i el fons va romandre a la Facultat, fins que al cap d’uns anys es va dipositar al Museu Geològic del Seminari. 22 Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica (Universitat de Barcelona).
Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985. Mecanoscrit 26 p (CCICC)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 222
222 Material Tipus document Impresos
Originals
Proves d’impremta Fotocòpies Pòsters Planxes gravat
Classe de mapa Geològics Topogràfics Temàtics Aparells miners Mines i pedreres Obres hidràuliques i carreteres Fragments del Mapa Topogràfic 1:40.000 Còpies anotades id. Geològics 1:50.000 Distribució dels fulls Mapa 1:40.000 Plànols miners Topogràfics termes municipals i altres Signes convencionals (geològics) Tesi Llopis Lladó Total peces
Vidal 3 16 1 6 15 7 3 51
Fons Brossa 1 7 58a 16b 82
Total Altres 17 1 18 7 49c 21 1 1 115
4 40 2 6 15 7 58 16 18 7 49 3 21 1 1 248
Taula II.3. Mapes procedents del Servei Geologic existents a la Facultat de Geologia, segons un informe de la Cartoteca de Catalunya (1985). a) 58 fragments del mapa de J. Almera (Base topogràfica); b) 16 fragments del mapa de J. Almera (Base topogràfica); c) 49 proves dels fulls (mapa geològic i base topogràfica) de l’obra d’Almera Ubicació actual Actualment el fons cartogràfic del Servei Geològic es troba distribuït en tres centres: Biblioteca de la Facultat de Geologia. Conté exclusivament els mapes impresos, la majoria mapes geològics d’Europa i de diversos països europeus. El fons està catalogat i és accessible a la consulta informàticament i també mitjançant un fitxer manual. Tret d’alguns mapes plegats, que es troben en caixes dins el recinte de la cartoteca funcional, el gruix dels mapes es conserva en un armari de fusta (probablement el mateix que va fer construir Faura, modificat) en un departament soterrani. Aquest moble, que consta de 16 calaixos i portes de vidre, conté, a més d’altres mapes més moderns: – Calaix 15. Mapes geològics impresos d’Alemanya i Suïssa – Calaix 14: Mapes entelats i plegats de França del llegat Vidal; mapa geològic d’Hongria. – Calaix 9: Fons de mapes fets per l’Instituto Geológico i publicats per l’IGME, entre els quals els de Barcelona (1929), Gavà (1930), a més d’exemplars dels de Tortosa (1929) i Balaguer (1934), Bellvis i Sabadell (1946) i Puigreig (1950) – Calaix 6. Mapes geològics impresos (alguns del llegat Vidal) de Noruega, Alemanya, Portugal, mapes geòlògics de França (fulls del mapa oficial, a més dels d’Allier, Hérault; de Guipúzcoa (Yarza), diversos mapes Geológics d’España (carpeta que conté l’1:400.000 amb els mapes entelats; a més de la reducció d’aquest a 1:1.500.000, el de Botella, Galícia (Schulz) – Calaix 5. Mapa topogràfic factici del Pirineu Central (llegat Vidal) i còpies al ferroprussiat del mapa topogràfic de les Guilleries – Calaix 2. Mapes geològics a 1:25.000 de Prússia, Baviera, Alsàcia-Lorena; mapes a 1:40.000 de Bèlgica – Calaix 1. Mapa Geològic Internacional d’Europa (1 carpeta més fulls duplicats) Museu Geològic del Seminari. Aplega la cartografia no publicada, majoritàriament geològica (esborranys, originals manuscrits, litografies, proves, còpies, etc.) procedent de l’antic Instituto Geològico provincial. El fons, que es conserva en les carpetes de cartró originals, no està catalogat (la part corresponent al Mapa Geológico y Topográfico provincial ha estat descrita a Aragonès, 2005). Hi ha les carpetes següents: – Una carpeta grossa amb manuscrits i proves del Mapa Almera-Brossa – Carpetes del Mapa Geològic de Catalunya corresponents als mapes 23 (Girona); 24 (Sant Feliu); 34 (Vilafranca), 35 (Barcelona), 39 (Vilanova), 41 (Tortosa); 43 (Les Goles); Talls estratigráfics; Distribució de fulls i mapa general; Mapes topogràfics a 1:100.000. – (2) carpetes grosses amb mapes diversos – Altres carpetes Cartoteca de Catalunya. D’altra banda, a la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic es conserva la part del fons del Servei del Mapa Geològic heretada de l’antic Servei Cartogràfic de la Mancomunitat: es tracta de cartografia topogràfica de Brossa (originals, litografies, proves d’impremta, còpies, etc) del Mapa Geològic provincial – En una calaixera situada al dipòsit soterrani retolada 79 i 80 guarda originals, proves d’impremta, fulls publicats i altres documents relacionats amb els mapes 1:100.000, entre els quals el de Barcelona, Tortosa, Vilanova guarden 3 còpies dels contactes geològics.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 223
223 – D’altra banda, el calaix 83-1 conté proves litogràfiques de les pedres de Brossa, el projecte de divisió en fulls del mapa d’Almera i alguns manuscrits de Brossa. – Arxiu del servei Cartogràfic, incloses les llibretes de camp de Brossa
II. 4. ARXIU Formació L’arxiu documental del Servei estava format, a més del material generat per la pròpia activitat, per materials històrics de la Diputació, del llegat Vidal, i de la Secció de Paleontologia, pertanyents a la Junta de Ciències. La seva composició es troba, més o menys detallada, en els inventaris següents: 1. Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la Dirección del mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Martiano Faura y Sans, por pertenecer a la misma (mecanoscrit 3 p. AJCN) 2. Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos, pertenecientes al Servicio del Mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans. (mecanoscrit 5 p. AJCN) 3. San Miguel i Ferrer de Franganillo, 1927: Relación del material que se halla en la sección del Servicio Geográfico y que se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona (manuscrit 4 p, AHDB. Fons del Instituto Geológico) 4. San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografía de la Dirección de obras públicas de la Excma. Diputación de Barcelona al director del Instituto Geológico Topográfico provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Exma. Diputación provincial de Barcelona. (mecanoscrit 6 p, i manuscrit original; MGSB, Fons de l’Instituto Geològico) L’arxiu propi del Servei ha romàs en el Laboratori de Geologia de la Universitat, antiga seu de l’Instituto Geològico, fins que per decisió del Dr. Solé fou traspassat pels volts de 1985 al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, on es conserva actualment. Composició Material de la Junta de Ciències (Paleontologia del Museu) – Còpia del llibre de registre antic del Museu (1) [?] – Llibre de registre de fòssils del Museu (1) [?] – 75 cobertes per l’arxiu de fòssils (1) [MGB]23 23 En un armari del segon pis del Museu es conserven aquestes cobertes amb el llom de pell que porta imprès el rètol “Museu geològic de Catalunya” i una guia metàl·lica per a posar-hi una etiqueta extraïble; amb cargols-passadors daurats per tal de subjectar les fitxes. N’hi ha 26 de buides; 9 que contenen fitxes no emplenades de paleontologia i 41 amb fitxes manuscrites de 23x11,5 cm, sense logotip. Formen dues sèries que es distingeixen pel color: a) Col·lecció del Museu: cobertes de color vermell. S’hi pot accedir de tres maneres: registre alfabètic (7 cedularis: A-B; C-E; F-K, O-P, R-S, P-Z; Indeterminats); per grups (8 cedularis: Coelenterata-Protozoa; Mollusca 1 i 2; Molluscoidea 1 i 2, Echinodermata; Arthropoda; Vermes), i estratigràfic: (6 cedularis: Cámbric-Silúric; Devónic; Antracolític; Oligocènic; Miocènic; Pliocènic). b) Col·lecció Almera: cobertes de color marró. Segueixen una organització semblant: registre alfabètic: (5 cedularis: A-C; DL; M-D; P-Z; indeterminats); per grups (6 cedularis: Plantes, Mollusca 1 i 2; Molluscoidea; Coelenterata-Echinodermata i Varia), i estratigràfic, que consta dels elements següents:
Cedulari Cambrià-Silurià Devonià-Carbonífer Triàsic-Juràssic Paleozoic-Mesozoic de Barcelona Cretaci inferior Aptià I Aptià II Cretaci Pliocènic
Numeració 1-180 182-430 431-581 Números no correlatius 582-667
Nº teòric de gèneres 180 249 151 86
Números no correlatius des del 668
490
1156-1193
38 1194
Total
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 224
224 – Un paquet de paperetes escritas per als arxivadors (1) [?] – 30 clixés de geologia procedents de publicacions del Museu (1) [?] Fons del Mapa Geològic Capses i carpetes – Carpeta amb la distribució dels fulls del Dr. Almera; pressupostos i contractes per a la publicació del Mapa (2) – Carpeta amb el repartiment dels fulls del mapa (2) – Capsa de cartró amb el títol Documents oficials. Varis (2, 3) – Capsa de cartró amb el rètol Comptes publicació, buida (4) – Capsa de cartró amb el rètol Comptes material i excursions (4) Llibres – Llibre-memorial del Mapa geològic (2) – Llibre de comptabilitat (2, 3) – Llibre-registre de roques recollides per al mapa geològic (2, 3, 4) – Llibre de registre dels gravats del Servei del Mapa (2) – Cinc dietaris: 1920-1924 (2, 4) [-] – Avant-projecte dels fulls del Mapa Geològic (2) [MGSB] – Llibre-registre dels fòssils de Catalunya (2) Arxivadors i fitxes – 15 arxivadors de fòssils de Catalunya (2) – 4 arxivadors per a notes de camp – 6 arxivadors de pell amb el rètol Museu Geològic de Catalunya; dos d’ells amb fulls (4) – Bibliografia paleontològica ibèrica (2) – Col·lecció de fitxes d’espècies fòssils citades a Espanya (2, 424) – Col·lecció de fitxes de gravats – Un paquet de paperetes d’arxivadors, escrites (1) Memòries geològiques – Carpeta amb els originals dels fullets explicatius del Mapa Geològic (2) – Originals i proves d’impremta dels fulls de Tortosa i Barcelona (ref. 4) – Equínids fòssils de Catalunya, de Lambert (2) Fotografia i fotogravat – Dues bosses amb fotos de les memòries dels fulls St. Feliu i Vilanova. (2,25 4) [?] – Sis capses de cartró amb mapes i fotos (2,26 4) [?] – Una capsa de cartró amb fotos, amb el rètol Mapes del Servei Geog. de C. (4) [?] – Grup fotográfic Geologorum Conventus, Brussel·les (4) [?] – Clixés del treball de Fallot sobre Ammonits juràssics de Catalunya (2, 4) [?] – 147 clixés de les publicacions (2, 327, 428) [?] Fons Vidal 4 caixes de correspondència (2, 4?) [MGSB] Diverses llibretes manuscrites (2, 429) [MGSB] Capsa de cartró amb quaderns de notes, amb el rètol Cartografia Vidal (2, 4) [MGSB] Carpeta amb memòria i plànols de carbons d’Erill Castell (4) [?] 20 capses amb plaques negatius de fòssils; la majoria del llegat Vidal(4) [?] Fons Moulin Manuscrit original amb el rètol: Carte géologique de la province de Barcelona., 1869. [MGSB]
24 25 26 27 28
Diu: Especies fòsiles, carpeta F; id. G. Diu: Tres prestatges amb fotografies, i “dos carpetes con fotografias y postales”. Diu: dues carpetes amb fotografies i postals. Diu: 72 clixés de fotogravat + 1 capsa amb clixés de fotogravat. Diu: 132 tacs de gravats de les explicacions del Mapa. En el manuscrit original d’aquest inventari es descriuen 134 tacs. La numeració arriba fins al 145, de manera que en falten 11, que corresponen a la diferència entre els 18 buits de numeració menys 4 tacs no numerats i 3 números repetits. La numeració és correlativa i segueix l’ordre de publicació dels fulls: de l’1 al 33, full de Vilafranca; del 34 al 78, Sant Feliu; del 79 al 97, Les Goles; del 98 al final, Vilanova. 29 Diu: Carpeta conteniendo apuntes científicos.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 225
225 II. 5. CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA Explicació Revistes AnnCAF: Annales du Club Alpin Français BolCMGE: Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España BullSGF: Bulletin de la Société Géologique de France BullSOCAF: Bulletin de la Section SO du Club Alpin Français BullSSNOF: Bulletin de la Société des Sciences Naturelles de l’Ouest de France BullSR: Bulletin de la Société Ramond ButllCEC: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya ButllICHN: Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural CentralblMGP. Centralblatt für Mineralogie, Geologie, Paläontologie CRAFAS: Compte-rendu de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences JahrbKKGR: Jahrbuch der KonigKliche Geologische Reichanstalt JahrKUGAnst: Jahresberich der Kgl. Ungar Geol. Anstalt MemRACAB: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona MemRSEHN: Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural MemSGN: Mémoires de la Société Géologique du Nord MittGGWien: Mitteilungen der Geologischen Gesellschaft Wien NeuesJbMGP: Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geologie, Paläontologie TrabMNCN: Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales TrebMCN: Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona VerhandKKGR: Verhandlungen Konig Kliche Geol. Reichanstalt ZeitsDGG: Zeitschrift des Deutschen Geologischen Gesellschaft Procedència A: Préstec de la Junta de Ciències B: Préstec de la Biblioteca de Catalunya C: Comprat a Alemanya per Maluquer D: Llegat Vidal E: Donatiu del Centre Excursionista de Catalunya F: Altres donacions? Referències 1. [Faura], 16/06/19. Llibres de la Exma. Diputació depositats en la Biblioteca del Museu de Catalunya – Departament del Mapa Geològic en data 16 de juny 1919. (mecanoscrit, Arxiu de la Biblioteca de Catalunya). 2. Faura, novembre de 1920: Relació de llibres sol·licitats (Arxiu de la Junta de Ciències). 3. Maluquer: Relació dels llibres sol·licitats per les seccions (id). 4. Maluquer: informe de 3/03/1921. 5. Faura: Catàleg de la biblioteca (cedulari, 1922?). 6. Faura, 8/06/1922. [Material rebut del llegat Vidal, a través de Bataller]. Mecanoscrit 2 fulls, MGSB. 7. Faura, 30/06/1923. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1922-23. (Mecanos. 12 p, MGSB). 8. Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la Dirección del Mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la misma. (Mecanoscrit 3 p, Arxiu de la JCN). 9. Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos, pertenecientes al Servicio del mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans. (Mecanoscrit 5 p, Arxiu de la JCN). 10. San Miguel, M; & Ferrer de Franganillo: Relación del material que se halla en la sección del Servicio Geográfico y que se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona. (Manuscrit 4 p, AHDB, lligall 4180). 11. San Miguel, M., 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografía de la Dirección de obras públicas de la Exma. Diputación de Barcelona al director del Instituto Geológico Topográfico Provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Exma. Diputación provincial de Barcelona. (Mecanoscrit 6 p, MGSB, Fons de l’Instituto Geológico). 12. “Geologia”, dins: Catàleg de la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 1931.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 226
226 13. San Miguel, M; Marcet, J.; Gallego, S. (PO), Pardillo, F; Pòlit, I., 30/11/1937: Inventari dels Mobles, Aparells i llibres dipositats als laboratoris de Mineralogia i Geologia de la Secció de CCNN de la Universitat Autònoma de Barcelona. (Arxiu JCN). 14. [Masriera, A.], 1976. Catálogo de la biblioteca del Museo Municipal de Geología. Ayunt. de Barcelona, Museo de Geologia, Impr. Hogar nº 1, 88 p. 15. Catàleg i estat actual de la biblioteca del Mapa Geològic i Topogràfic provincial (fons Almera), donada per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca de Catalunya. Dins: Aragonès, 2005: “El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: la sèrie 1:40.000 (1888-1914)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 13:115-280. Ubicació actual [BC]: Biblioteca de Catalunya [BMGB]: Biblioteca del Museu de Geologia de Barcelona [BFG]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques [BFGEsp]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques; Secció Separates Espanya [BFGRes]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques; Armari de Reserva [BFGSep]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques; Secció Separates Estranger [?]: Desconeguda] Marques (FMP): Exlibris Francesc Martorell i Penya (ICN): Segell Instituto de Ciencias Naturales (IGE): Segell Instituto Geológico de España (JMCN): Segell Junta Municipal de Ciencias Naturales (LG): Segell Laboratorio de Geologia (MM): Segell Museo Martorell (MMCN): Segell Museo Municipal de Ciencias Naturales (MMG): Segell Museo Municipal de Geología (MS): Dedicatòria a Max Schlosser (SMG): Segell Servei del Mapa Geològic (Vid): Exlibris Luis Mº Vidal A. Geologia Manuals FONT I SAGUÉ, N. 1905. Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya. Barcelona, Thomas, 481 p. (Proc. A; Ref. 8, 12, 14) [MGB, 2 ex: R 380 l R381; top. 55(467.1.1)Fon]30 (MMCN) HAUG, E., 1920. Traité de géologie. París, Colin. 2 t en 4 vols: I, Les phénomènes géologiques; II, Les períodes géologiques (3 fasc.), 2024 p, 135 pl. (Proc. F?; Ref. 9) [?] LANDERER, J. J., 1907. Principios de geología y paleontología. Barcelona, J. Gili, 374 p (Proc. A; Ref. 8, 12,31 13, 14) [MGB, R 597; top. 55+56 Lan] LANDERER, J. J., 1919. Principios de geología y paleontología. Barcelona, J. Gili, 350 p 2 ex. (Proc. A; Ref. 5; 14) [MGB; R. 11.679] (MMCN) Notions de sciences physiques et naturelles: histoire naturelle. E. Vite, 1912. 324 p (Proc. F?; Ref. 10, 1132) [?] SOLANO Y EULATE, J. M., 1905: Apuntes de geología litológica (geognóstica) e histórica (estratigráfica), Madrid, Impr. S. Fr. de Sales, 373 p. (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R 983 / top. 551Sol]33 (MMG) Geologia regional ALBERTI, F., 1864. Ueberblick ueber die Trias mit Berücksichtigung ihres Vorkommens in den Alpen. Stuttgart, Cotta, 353 p (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 8º 229] 34 ALMERA, J. & BOFILL, A., 1894 [-1907]. Descripción de los terrenos pliocenos de los alrededores de Barcelona, con un apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán. Diputación de Barcelona, Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia. (Proc. F?; Ref. 10, 1135) [BFGRes] 30 31 32 33 34 35
Dedicat per l’autor al Museu. Diu: 1901. Segons aquest catàleg, li faltaven fulls. Obsequio del autor, 15/01/1915. Relligat en pell/tela blava per la Biblioteca de Catalunya. Diu: 2 vols.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 227
227 ALMERA, J. (ed.), 1896. Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés seguido de cortes geológicos y de un cuadro estratigráfico de los depósitos miocénicos de la provincia. Extr. de: MemRACAB, 1(20): 349-408. (Proc. F?; Ref. 9, 10, 1136) [?] [ALMERA, J. (ed)], 1898. Société géologique de France. Réunion Extraordinaire a Barcelone (Espagne) du mercredi 28 Septembre au samedi 8 Octobre 1898. Extr. de BullSGF, 26: 661-900 (Proc. F?; Ref. 9, 10, 11) [BFGRes] (SMG) ALMERA, J. [33 fullets diversos] (Proc. F?; Ref. 9) [?] AMPFERER, O., 1908. Die Triasinsel des Gaisberges bei Kirchberg in Tirol. Viena, l’autor, 7 p. Extr. VerhandKKGReich, 1907 (17-18): 389-393. Inclou la recensió, pel mateix autor, de: Reyer, E: “Geologische Prinzipien fragen”. Leipzig, 1907 (id.) p. 396-397 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN) BATALLER, J.R., 1922. El jurásico de la provincia de Tarragona. Madrid, Junta de Investigaciones Científicas, 117 p, 8 làm. Extr. TrabMNCN, nº 29 (Proc. F?; Ref. 9) [?] BATALLER, J.R., & VILASECA, S., 1923. Geologia del Cap de Salou. Extr. ButllCEC (Proc. F?; Ref. 9) [?] BERTRAND, L. & MENGAUD, L., 1912: Sur la structure des Pyrénées cantabriques entre Santander et Llanes et leurs rélations probables avec les Pyrénées. Extr. de ButllSGF, 12: 504-518. (Proc. F?; Ref. 10, 11) [?] BITTNER, A., 1894. Ueberschiebungs-Erscheinungen in den Ost-Alpen. Viena, 5 p. Extr: VerhandKKGR, 14: 372-376 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] BITTNER, A., 1894. Noch ein Worth über die Nothwendigkeit, des terminus “norisch” für die Hallstätter kalke aufrecht zu erhalten. Viena, 7 p. Extr. VerhandKKGR, 1894, (15): 391-398 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) BITTNER, A., 1895. Zur definitiven Feststellung des Begriffes “norisch” in der Alpinen Trias”. Viena, BrüderHollinek. 16 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) BITTNER, A., 1896. Geologisches aus dem Pielachthale nebst Bemerkungen über die Gliederung der alpinen Trias. Viena, 34 p. Extr: VerhandKKGR, 14: 385-418. (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] (LG) BITTNER, A. 1896. Bemerkungen zur Neuesten Nomenclatur der Alpinen Trias. Viena, l’autor, 32 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) BITTNER, A., 1896. Dachstein kalk und Hallstätter kalk. Viena, l’autor, 80 p. (Proc. C?) [BFGSep] (LG) BITTNER, A., 1897. Ueber die stratigraphische Stellung des Lunzer Sandsteins in der Trias formation. Viena, 27 p. Extr. JahrbKKGR, 47 (3): 430-454. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) BITTNER, A., 1899. Ein Bemerkung zur Nomenclatur und Gliederung der alpinen Trias. Viena, l’autor, 6 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) BITTNER, A., 1900. Die Grenze zwischen der Flyschzone un den Kalkalpen bei Wien. Viena, 8 p. Extr. JahrbKKGR, 50 (1): 51-58. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN, LG) BÖHM, E. A., 1898. Recht und wahrheit in der nomenclatur der Oberen Alpinen Trias. Viena, 31 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] DUFRÉNOY, O. P. A., & ELIE DE BEAUMONT, 1841-1873: Explication de la carte géologique de France, redigée sous la direction de M. Brochant de Villiers. París, Impr. Royale. 3 vols (de 4). (Proc. B; Ref. 1) [BC; A55 4º 101-103] ELIAS, J.: Col·lecció d’estudis científics. Volum factici. (Proc F?; Ref. 11) [?] 38 Erläuterungen zur Geologische Karte der Königreichen Bayern (Proc. C; Ref. 11) [?] Estudios geológicos de las islas baleares. Volum factici que conté: 1ª parte: H. HERMITE: “Mallorca y Menorca” (p. 3-241); 2ª parte: VIDAL, L.M., & MOLINA, E., 1880: “Reseña física y geológica de las islas Ibiza y Formentera” (p. 245-297). Madrid, M. Trillo, 1 mapa: Mapa geológico en bosquejo de las Islas Baleares, por H. Hermite, LM. Vidal y E. Molina, Escala 1:400.000, 1879-1880 (Extr. BolCMGE, t. 15, làm. A) (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R3051; top. 55(467.5)Est] (IGE 39; ICN) Études sur les schistes cristallins, présentées par les auteurs sur l’invitation du Comité d’Organisation. London, IV Congrés Géologique International, 1888. 127 p, 1 pl. (Proc. A; Ref. 8, 12) [?] FALLOT, P., 1922. Etude géologique de la Sierra de Majorque (Thèse Univ. París). París-Liège, Béranger, 480 p, 10 pl, [manquen 3 mapes] (Proc. A; Ref. 8,40 13, 14) [MGB R348; top. 55(467.5)Fal] FROSSARD, CH. L., 1888. Etude minéralogique-géologique à Pouzac. Extr. Bull. Soc. Ramond, 1988(3): 97-113 (Proc. F?; Ref. 11) [?] FUGGER, E., 1903. Die Oberösterreichischen Voralpen zwischen Irrsee und Traunsee. Viena, 50 p. Extr. JahrbKKGR, 53(3): 295-350 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] FUGGER, E., 1906. Die Gaisberggruppe. Viena, 46 p. Extr. JahrbKKGR, 56(2): 213-258. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN)
36 Diu: 2 t. 38 Es conserva a la Biblioteca de la Facultat de Geologia una col·lecció de separates d’Elies amb segells diversos (San Miguel,
Solé Sabarís, Laboratorio de Geología; Biblioteca de Geología). N’hi ha una que porta el segell del Museu: es tracta de La faja de terres blaves de Viladecaballs (Ensayo tectónico-morfológico); publicada a: Trabajos de la Sección Excursionista y de Turismo del “Centro Social”, Terrassa, impr. La Indústria, 1923; 4 p. 39 Donatiu de l’IGE al Museu. 40 Diu: Sense mapa.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 228
228 FUGGER, E., 1907. Das Blühnbachtal. Viena, 24 p. Extr. JahrbKKGR, 57(1): 91-114. (Proc, C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN) GEINITZ, H. B., 1875. Das Elbthalgebirge in Sachsen. Cassel, Fischer. 2 vols: I, Der untere Quader (319 p); II: Der mittlere und obere Quader (245 p) (Proc. C; Ref. 9, 1141) [?] GENTIL, L., 1908. Itinéraires dans le Haut Atlas marocain. París, La Géographie, 17(3): 177-200, (Proc. D; Ref. 6) [BFGSep] (Vid) GORDON, M. O., 1893. Contribution to the Geology of the Wengen and St. Cassian strata in Southern Tyrol. Extr. Quart. Journ. Geol. Soc, 49 (Proc. E?; Ref. 11) [?] GOSSELET, J., 1922. Les assises crétaciques et tertiaires dans les fosses et les sondages du Nord de la France. Etude Topographique du Soubassement Paleozoique,VIII. París, Impr. Nationale, 122 p (Proc. B; Ref. 1). [BC] HAHN, F., 1911. Neue Funde in nordalpinen Lias der Achenseegegend und bei Ehrwald. Stuttgart, 36 p. Extr. NeuesJbMGP, 32: 535-576. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] KORMOS, Th., 1910. Zur Kenntnis der Geologischen und Faunistischen Verhältnisse des Nagyberek-Moores im Komitat Somogy. Budapest, 16p. Extr. de: Resultate der Wissenschaftlichen Erforschung des Balatonsees, I(1), p. 1-16 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] KRAFT, A., 1897. Ueber den Lias des Hagengebirges. Viena, 26 p. Extr. JahrbKKGR, 47 (2): 198-224, 1 mapa. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS) Livret-guide des excursions en Belgique. XIII Congrés Intern. Géologie, 1922. 900 p, mapes.42 (Adquirit per Faura) (Ref. 7, 9) [?] MAESTRE, A., 1964. Descripción física y geológica de la provincia de Santander. Junta Gral de Estadística. 43 120 p, 1 mapa geol. (Proc D; Ref. 10, 11) [BFGRes] (Vid) (Relligat LG) MALLADA, L., 1890. Reconocimiento geográfico y geológico de la provincia de Tarragona. Madrid, M. Tello, 175 p (Extr. BolCMGE). (Proc. F?; Ref. 9, 11) MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Descripción física y geológica de la provincia de Barcelona. Madrid, M. Tello. 487 p, 11 làm. (Proc. A; Ref. 4) [?] Mission d’Andalousie. Études relatives au tremblement de terre du 25 Dec. 1884 et à la constitution géologique du sol ébranlé par les sécousses. Mémoires présentés par divers savants à l’Académie des Sciences de l’Institut National de France, t. 30, nº 2. París, Impr. Nationale, 1889. 1 vol 772 p, 4 mapes i 43 làm. Conté: “Exposé et discussion des phénomènes qui ont signalé le tremblement de terre du 25 Décembre 1884” (p. 9-55); FOUQUÉ, F. & LÉVY, B. M.: “Expériences sur la vitesse de propagation des sécousses dans des sols divers” (p. 57-77); BARROIS, CH., & OFFRET, A.: “Mémoire sur la constitution géologique du Sud de l’Andalousie, de la Sierra Tejeda à la Sierra Nevada” (p. 79-169); LÉVY, B. M. & BERGERON, J.: “Étude géologique de la Serrania de Ronda” (p. 171-375); BERTRAND, M., & KILIAN, W.: “Études des terrains sécondaires et tertiaires dans les provinces de Granada et de Málaga” (p. 377-579); KILIAN, W.: “Le gisement tithonique de Fuente de los Frailes, près de Cabra (province de Cordoue)” (p. 581-599); KILIAN, W.: “Études paléontologiques sur les terrains sécondaires et tertiaires de l’Andalousie” (p. 601-739). (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC 5(06)(44.361) 4º)] MUSSY, M., 1870. Carte géologique et minéralogique du département de l’Ariège. Foix, Pomiès, 269 p, mapes. (Proc. D; Ref. 9?) [?] National antarctic Expedition. Natural History, vol. I, Geology (Field Geology, Petrography). London, British Museum, 1907. 160 p. (Proc. A; Ref. 4) [MGB R3567; top. 910:502Nat] PAPP, A., K., s/d. Das Eocäne Becken von Jorna im Vértes. S/i, 28 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] PETHÖ, J., 1887. Die Tertiärbildungen des Fehér-Körös-Thales zwischen dem Hegyes-Drocsa uns Pless-Kodru Gebirge. Budapest, 42 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] PETHÖ, J., 1888. Die geologischen Verhältnisse der Umgebungen von Bosjeno, Apatelek, Buttyin und Beil im GelerKöros-Thale. Budapest, 23 p. (Proc, C; Ref. 3, 11) [?] PETHÖ, J., 1889. Geologische Studien in den nördlichen Ausläufern des Hegyes-Drocsa-Gebirges an dem linken Ufer der Weissen Körös. Budapest, 34 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] PETHÖ, J., 1895. Die östliche Zusammentreffen des Kodru-Móma und Hegyes-Drócsa-Gebirges im Comitate Trad. Budapest, 29 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] PETHÖ, J., 1897. Die geologische Verhältnisse der Umgebung von Nagy-Halmágy. Budapest, Franklin, 39 p. Extr. JahrKUGAnst, 1894, p 33-46. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS) Región volcánica de Olot. MemRSEHN (Proc F?; Ref. 9) [?] RICHARZ, S. V. D., 1908. Der Südliche Teil der Kleinen Karpathen und die Hamburger Berge. Ein petrographischgeologische Untersuchung. Viena, 48 p. Extr. JahrbKKGR, 58(1): 1-48 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS; JMCN; LG) ROUSSEL, J., 1896. Étude stratigraphique des massifs montagneux du Canigou et de l’Albère. 24 p, 2 pl, 1 mapa. Extr. BullSGF, 8(52) (Proc. D) [?] 41 Diu: 1 vol. 42 Figura com a comprat a la memòria de 1922-23; però no a Ref. 9? 43 Del Llegat Vidal. Relligat pel marró/tela verda LG.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 229
229 SACCO, F. 1889. Il bacino Terziario e Quaternario del Piemonte. Bibliografia, Geologia pura, Paleontologia, Geologia applicata. Con tre carte geologiche. Milano, Bernardoni. 3 parts en 1 vol + 1 mapa. Conté: I: Il bacino Terziario del Piemonte (extr. Boll.R.Com.Geol.d’Italia, 1889); II: Catalogo paleontologico del bacino terziario del Piemonte (Roma, Ac. Dei Lincei, 223 p, 1889); III: Geologia applicata del bacino terziario e quaternario del Piemonte (Roma, tip. Nazionale, 41 p, 1 mapa); Appendize; Mapa geològic a 1:100.000, entelat i plegat. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 4º 143-144] SAPPER, C., 1888. Über die geologischen Verhältnisse des Juifen und seiner Umgebung mit besonderer Berücksigchtigung der Lias ablagerungen. Stuttgart, Bonz, 34 p, 1 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS) SKUPHOS, TH. G., 1893. Ueber die entwicklung und Verbreitung der Partnachschichten in Vorarlberg und im Fürstenthum . Viena, 1893, 33 p (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] SÖHLE, V, 1899. Vorläufiger Bericht über die stratigraphisch-geologischen Verhältnisse der Insel Lesina. Viena, 7 p. Extr. VerhandKKGR, 1899 (11-12): 319-325 (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] (MS; LG) SÖHLE, V, 1900. Geognostisch-palaeontologische Beschreibung der insel Lesina. Viena, 14 p. Extr. JahrbKKR, 50(1): 33-46, 1 làm (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS; LG) THOS I CODINA, S., 1885. Reconocimiento físico-geológico-minero de los valles de Andorra. 2ª ed. Barcelona, Peninsular. 94 p, 1 esqu. geol. (Proc. F?; Ref. 10, 11) [BFGRes] (Relligat LG) TOULA, F., 1906. Die Kreindlsche Ziegelei in Heiligenstadt-Wien (XIX Bez) und das Vorkommen von Congerienschichten. Viena, 28 p. Extr JahrbKKGR, 1906(1): 169-196 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN) TOULA, F., 1908. Oberer Lias am Inzersdorfer Waldberge (nördlich von Giesshübl) im Randgebirge der Wiener Bucht. Viena, l’autor. Extr VerhandKKGR, 1908(10): 209-232. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] TOULA, F., 1910. Schichten mit Gervilleia (Perna) Bouei v. Hauer, am Gaumannmüllerkogel an der Weissenbacher Strasse. Viena, 24 p. Extr. JahrbKKGR, 59(2): 383-406 (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] TOULA, F., 1911. Die diluvialterrasse zwischen Hirt und Zwischen-Wässern in Kärnten Viena, 12 p. Extr: JahrbKKGR, 61(2): 203-214, 3 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN) TOULA, F., 1913. Die Kalke von Jaegerhause unweit Baden (Rauchstallbrunnengraben) mit nordalpiner St. Cassian Fauna. Viena, extr. JahrbKKGR, 63: 77-126. (Proc., C; Ref. 3, 11) [?] TORRUBIA, J., 1773. Vorbereitung zur naturgeschichte von Spanien: mit 14 Kupfertafeln versehen welche viele Fossilien vorstellen, die in den Spanischen Ländern verschiedenen Welttheile gefunden werden (Trad. C.G. v. Murr). Halle, Gebauer, 147 p. (Proc. C; Ref. 3, 9, 11) [BFGRes] TRAUTH, F., 1907. Ein neuer Aufschluss im Klippengebiete von St. Veit (Wien). Viena, 5 p. Extr. VerhandKKGR, 1907 (10): 241-245. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS, JMCN) UHLIG, V., 1900. Abwehrende Bemerkungen zu R. Zuber’s ‘Stratigraphie der karpatischen Formationen’. Viena, 19 p. Extr. VerhandKKGR, 1900(2): 37-55. (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] (JMCN) UHLIG, V., 1908. Die karpathische Sandsteinzone und ihr Verhältnis zum sudetischen Karbongebiet. Viena, 34 p. Extr. MittGGWien, I: 36-70, 1 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] VACEK, M., 1898. Ueber die geologischen Verhältnisse des südlichen Theiles des Brentagruppe. Viena, 17 p. Extr. VerhandKKGR, 1898(8): 200-215. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] VACEK, M., 1899. Ueber die geologischen Verhältnisse des Umgebung von Roveredo. Viena, 21 p. Extr. VerhandKKR, 1899(6-7): 184-204 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] VACEK, M., 1901. Zur Geologie der Radstädter Tauern. Viena, 23 p. Extr. VerhandKKGR, 1901(8): 191-213 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS) VIDAL, L.M., 1886. Reseña geológica y minera de la provincia de Gerona. 1 mapa (Extr. BolCMGE, 134: 209-380) (Proc. F?; Ref. 9, 10, 11) [?] VILASECA, S., 1918. Terrenys paleozoics del Camp de Tarragona. Extr. Bull. Agr. Exc. Reus (Proc. F?; Ref. 9, 11) [?] WAAGEN, L., 1892. Vorläufige Mitteilung über die Ablagerungen Trias in der Salt-range. Viena, 10 p. Extr. JahrbKKGR, 42(2): 377-386. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS) WAAGEN, L., 1898. Der neue Fundort in den Hallstätter Kalken des Berchtesgadener Versuchsstollens. Viena, 14 p. Extr. JahrbKKGR, 49 (3): 545-558. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS) WITTENBURG, P., 1908. Neue Beiträge zur Geologie und Paläontologie der Werfener Schichten von Wladiwostock. Stuttgart, Schweizerbartsch, 22 p. Extr. CentralblMGP. 1908(3): 67-89. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS, JMCN) WURM, A., 1911. Untersuchungen über den Geologischen Bau und die Trias von Aragonien. Inaugural Diss. Berlin, G. Schade; Extr. ZeitDGG, 63(1): 37-175 [manca el mapa geol. D’Aragó 1:800.000 b/n] (Proc. A; Ref. 8, 12) [MGB R2110, R2111; top. 55(465.2)Wur] (MMG) WURM, A., 1913. Beiträg zur Kenntnis der Iberisch-Balearischen Triasprovinz. Heidelberg, Winter. Extr. Verhand.Naturhist. Medizinischen Vereines in Heidelberg, 12(4): 477-594; 1 làm, 1 esquema península. (Proc. A; Ref. 8, 13) [MGB R2112; top 56(46)Wur] (MMCN) WURM, A., 1919. Beiträge zur Kenntnis der Trias von Katalonien Extr. ZeitsDGG, 71 (8-12): 153-160. (Ref. 11) [BFGEsp] ZITTEL, C. A., 1899. Ueber Wengener, St. Cassianer und Raibler-Schichten auf der Seiser Alp in Tirol. Munchen, 21 p. Extr. Bayer. Akad. Wissensch. “Munchen”, Math-Phys. Klass: Sitzungberichte, 29(3): 341-361. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 230
230 B. Estratigrafia paleontològica General ABEL, O., 1922. Lebensbilder aus der Tierwelt der Vorzeit. Jena, Fischer, 643 p. (Proc. A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB R2, top. 56Abe] (ICN) BRONN, H.G., 1837-38. Lethaea geognostica, oder Abbildungen und Beschreibungen der für die Gebirgs-formationen bezeichnendsten Versteinerungen. (2ª ed). Stuttgart, Schweizerbart, 2 vols + Atlas (Proc. B) (Ref. 1, 15) [BC A56 8º 27-28 i A56 Fol 18] GAUDRY, A., 1878-90. Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. París, Savy. 3 vols: [I, 1878] Mammifères tertiaires, 297 p; [II. 1883]: Fossiles primaires, 317 p; [III, 1890] Fossiles secondaires, 293 p (Proc. A; Ref. 8) [MGB R3910, R3912, R3913; top. 56 Gau] (MCNB; Relligat per Subirana) (MMCN) MALLADA, L., 1892. Catálogo general de las especies fósiles citadas en España. Madrid, Tello, 253 p Extr. BolCMGE (Proc. A; Ref. 8). [MGB R662; top 56(46)Mal] 44 (IGE; ICN)45 RENIER, A., 1910: Documents pour l’étude de la paléontologie du terrain houiller. Liège, Vaillant-Carmanne, 28 p, 118 pl. Paleozoic BARRANDE, J., 1852-81. Systeme silurien du centre de la Bohême. Ie. Partie: Recherches paléontologiques. Praga, París, l’autor. 3 seccions (de 7) en 9 vols (de 30): Secció I, Trilobites (2 vols: Text 935 p + Atlas 51 làm, 1852); Secció III, Pteròpodes (1 vol. 179 p+16 làm, 1867); Suplement a la secció I: Trilobites, Crustacés et Poissons (2 vols: text 647 p + Atlas 35 làm, 1872); Secció VI: Acéphalés (Atlas: 361 làm en 4 vols, 1881). (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 Fol 53-61] BARROIS, Ch., 1882. Recherches sur les terrains anciens des Asturies et de la Galice. Lille, Six-Horemans, text 630 p; Atlas 20 pl. Extr. de: MemSGN, 1(2): 1-630. Seguit de: Zeiller: “Notes sur la flore houillère des Asturies, p. 122. (Proc. B; Ref. 1,46 15) [BC R42.553]47 BIGSBY, J. J., 1868. The Flora and Fauna of the Silurian Period with addenda from recent acquisitions. London, van Voorst, col. “Thesaurus Siluricus”. 214 p. (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB R72; top. SG “6133”Big] (ICN) BRONGNIART, CH. & FAYOL, H., SAUVAGE, RENAULT, B. & ZEILLER, 1887-88. Etudes sur le terrain houiller de Commentry. 3 vols. Conté: vol 1: Lithologie et stratigraphie, per Fayol (St. Etienne, Theolier, 1887; 1 vol 660 p + Atlas); vol 2: Flore fossile, per Renault i Zeiller (746 p + Atlas 75 litogr.); vol. 3: Faune ichthyologique et entomologique, per Brongniart i Sauvage (638 p) (Proc. B; Ref. 148) [BC: 55(44.57); manca l’atlas de Fayol i la 3ª part)] FAURA, M., 1913. Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos más importantes. Madrid, Fortanet, 202 p, 9 làm (Extr: MemRSEHN, 9(1): 1-202) (Proc. A; Ref. 8) [MGB R353, top. 55(467.1)Fau] (MMCN) KONINCK, L. de, 1878-1887. Faune calcaire carbonifère de la Belgique. 6 parts en 12 vols, dels quals 6 d’Atlas. Annales du Musée Royale de Belgique, sèr paléontologique, vols 2, 5, 6, 8, 11, 14. Part I (1878), Poissons et genre Nautile (152 p, 31 pl); II (1890): Genres Gyroceras, Cyrtoceras, Gomphoceras, Orthoceras, Subclymenia et Goniatites (133 p, 29 pl); III (1881): Gasteropodes (170 p, 21 pl); IV (1883), Gasteropodes, suite (256 p, 36 pl); V (1885), Lamellibranches (280 p, 41 pl), VI Brachiopodes (154 p, 37 pl) (Proc. C; Ref. 2, 4, 9, 10, 11) [?] MOURET, G., & ZEILLER, R. 1891-92. Bassin Houiller et Permien de Brive. París, Impr. Nat. 2 fasc.: I, Stratigraphie, per Mouret (459 p, 1 mapa geol); II, Flore fossile, per Zeiller (132 p, 15 làm). De la sèrie “Études des gîtes minéraux de la France, publiés sous les auspices de M. le Ministre des Travaux Publics par le Service des Topographies Souterraines”. (Proc. B; Ref. 1) [BC A55 Fol 71] PATAC, I., 1920. La formación uraliense asturiana: estudios de cuencas carboníferas. Gijón, Cia Asturiana de Artes Gráficas (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R764, top. 55(461.2)Pat] (ICN) Mesozoic BÖSE, E., 1892. Die mitteljurassischen Brachiopoden-Schichten bei Castel Tesino im östlichen Südtirol. S/i, 35 p. Extr. ZeitsDGG, 1892, p. 265-302, 2 làm. (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [BFGSep] (MS, JMCN) BÖSE, E., 1893. Die Fauna der liassischen Brachiopodenschichten bei Hindelang (Algäu). Viena, 24 p. Extr. JahrbKKGR, 42[1892](4): 628-650, 2 làm. (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [BFGSep] (JMCN, LG) COQUAND, H., 1865-66. Monographie paleóntologique de l’étage aptien de l’Espagne. Marseille, Arnaud. 1 vol. 221 p+Atlas 28 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 21-22] COUFFON, O., 1919. Le Callovien du Chalet, commune de Montreuil-.Bellay (Maine et Loire). Angers, Grassin. 1 vol 245 p + Atlas 18 pl (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB R237, R3594; top. 56(44)Cou] DUMORTIER, E., 1864-1874. Études paléontologiques sur les dépôts jurassiques du bassin du Rhône. París, Savy, 4 vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 17-20] 44 45 46 47 48
Un exemplar donat per l’IGE al Museu es troba a la biblioteca del CEC. Obsequi de l’IGE al Museu Municipal; relligat per Subirana. Diu: 2 vols. Relligat antic; topografia al llom. Hi consta per duplicat: una per Brongniart i altra per Fayol.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 231
231 LAUBE, G., 1864-68. Die fauna der Schichten von St. Cassian. Ein beitrag zur Palaeontologie der Alpinen Trias. 5 parts en 1 vol. Viena, Denkschriften der KK Akad. Wissensch, Mat-Naturw. Kl. (Proc. B, Ref. 1, 15) [BC A56 Fol7] LISSAJOUS, M., 1923. Étude sur la faune du batonien des environs de Mâcon. Lyon, Trav. Lab. Géol Fac. Sci, fasc. 3 i 5 (Proc. A; Ref. 8) [?] LORIOL, P, & JACCARD, A., 1865. Étude géologique et paléontologique de la formation d’eau douce infracrétacé du Jura et en particulier de Villers-le-Lac. Ginebra, Ramboz & Schuchardt, 68 p. Extr. Mém de la Soc de Phys et Hist. Nat. Genève. 18(1). (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 Fol 6] LORIOL, P., & GILLIÉRON, V., [1869]. Monographie paléontologique et stratigraphique de l’étage Urgonien inférieur de Landeron (Cant. de Neuchatel). Basel, Georg; Zurich: Zürcher & Furrer. 123 p, 8 làm. Extr. Neue Denkschr. Allgem. Schweiz.Gesells.Wissensch. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 37] TRAUTH, F., 1904. Ein Beitrag zur Kenntnis der Jurafauna von Olomutschau. Viena, 7 p. Extr. VerhandKKGR, 1904 (10-11): 241-245. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS; JMCN) Terciari ARCHIAC, J. E. A. D. d’, & HAIME, J., 1853. Description des animaux fossiles du groupe nummulitique de l’Inde précédé d’un résumé géologique et d’une monographie des nummulites. París, Gide & Baudry, 373 p, 36 pl (Proc. A; Ref. 8, 12, 14) [MGB R264; top. GF56(540)Arc] (MMCN) BERENDT, G. C., 1845-56. Die im Bernstein befindlichen Organischen Reste der Vorwelt. Berlín, Nicolai. Dues parts en un volum: Primera (1845): I, Pflanzenreste (125 p, 7 làm); II: Crustaceen, Myriapoden, Arachniden u. Apteren (124 p, 17 làm); Segona (1856; 125 p; 8 làm): I: Hemipteren, Orthopteren; II: Neuropteren. (Proc. C49; Ref. 3, 5, 10, 11) [BFGRes] (JMCN; relligat LG) BOUILLÉ, R. COMTE DE, 1873. Paléontologie de Biarritz et de quelques autres localités des Basses-Pyrénées, 1, 42 p. Pau, Vignancour. Extr: CR. Trav. Congrès Sci. France. (Proc. ?; Ref. 11) [?] LOCARD, A., & COTTEAU, G., 1876. Description de la faune des terrains tertiaires moyens de la Corse. Description des Échinidés par G. Cotteau. París, Savy; Genève, Georg. 374 p, 17 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 27] LÖRENTHEY, E., 1893. Die Pontische Fauna von Kurd im comitate Tolna. s/l, 30 p. Extr. de Foldtani Közlöny, 24: 73-102, 2 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] LÖRENTHEY, E., 1895. Neuere daten zur Kenntnis der Oberpontischen Fauna von Szégzárd. s/i, 14 p. Extr. Természetrajzi Füzetek, 18(3-4): 316-326, 1 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) RICHE, A., & ROMAN, F., 1921. La montagne de Crussol. Étude stratigraphique et paléontologique. Lyon, Fac. des Sciences, 198 p (Proc. A; Ref. 8, 13) [MGB R1958; top. 55(44)Ric] (MMG) ROMAN, F. Le néogène continental de la basse vallée du Tage (Proc ?; Ref. 10, 11) [BFGRes] TOULA, F., 1912. Ueber die Kongerien-Melanopsis-Schichten am Ostfusse des Eichkogels bei Mödling. Viena, 18 p. Extr. JahrbKKGR, 62(1): 54-70. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] C. Paleontologia Tractats i obres generals CLERC, M. & FAVRE, J., 1910-18. Catalogue illustré de la collection Lamarck, appartenant au Muséum d’Histoire Naturelle de Genève. 1e. Partie, fossils. Ginebra, Georg, 1 vol. (Proc. A; Ref. 8, 1350) [?] GAUDRY, J.A., 1896. Essai de paléontologie philosophique. Ouvrage faisant suite aux enchainements du monde animal dans les temps géologiques. París, Masson, 230 p (Proc. A; Ref. 8?, 12, 14) [MGB R426; top. 56 Gau] (JMCN) GOLDFUSS, A., 1862-66. Petrefacta Germaniae tam ea quae in Museo Universitatis Regiae Borussicae Fridericiae Wilhelmiae Rhenanae servantur quam alia quaecunque in Museis Hoeninghusiano Muensteriano aliisque extant iconibus et descriptionibus illustrata. Abbildungen und Beschreibungen der Petrefacten Deutschlands und der angrenzenden Länder, unter Mitwirkung des Hernn Grafen Georg zu Münster (2ª ed). Berlín, Dames; 4 t en 1 vol. (Proc. B; Ref. 151, 15) [BC A56 Fol 12] HEER, O., 1872. Le monde primitif de la Suisse. Trad. de l’allemand par Isaac Demole. Ginebra-Basel, Georg. 1 vol. 597 p, 12 làm, 1 mapa. (Proc B; Ref. 1, 15) [BC A55 4º 38] HOERNES, R., 1886. Manuel de paléontologie. Trad. de l’allemand par L. Dollo. París, Savy, 741 p, 671 grav. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 2] LAPPARENT, A. C., & FRITEL, P., 1886-88. Fossiles caractéristiques des terrains sédimentaires. Dessinés sous la direction de M. A. de Lapparent d’après la collection de l’Institut Catholique de Paris. París, Savy. 3 parts en 1 vol. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 54]
49 Comprat a Alemanya per 72 mk. 50 Diu: 4 vols. 51 Diu: 2 vols.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 232
232 ORBIGNY, A. d’, 1850-52. Prodrome de Paléontologie stratigraphique universelle des animaux mollusques et rayonnés faisant suite au Cours Élémentaire de Paléontologie et de Géologie stratigraphiques. París, Masson, 3 vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 33-35] PICTET, F. J., 1853-57. Traité de Paléontologie ou Histoire Naturelle des animaux considerés dans leurs rapports zoologiques et géologiques. (2ª ed); París, Baillière, 4 [de 5] volums+ Atlas (Proc A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB, R77377; top. 56Pic] (FMP; MM; MMCN) ZITTEL, K.A., SCHIMPER, W. P., & SCHENK, A., 1883-94. Traité de Paléontologie. París, Doin; Munich, Oldenburg. 2 parts en 5 vols: I partie, Paléozoologie, 3 vols: 1(1883): Protozoa, Coelenterata, Echinodermata, Molluscoidea, 764 p; 2 (1887): Mollusca, Arthropoda, 896 p; 3 (1893): Vertebrata (Pisces, Amphibia, Reptilia, Aves 894 p); 4: Vertebrata (Mammalia), 806 p; II partie: Paléophytographie (1891, 849 p, trad. Ch. Barrois). (Proc. A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB, R1123-27; top. 56Zit]52 Vertebrats ABEL, O., 1914. Die vorzeitlichen Säugetiere. Jena,, G. Fischer, 309 p. (Proc. A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB R1; top. 56Abe] ADAMS, A. L., 1877-81. Monograph on the British Fossil Elephants. London, Paleontographical Society. 3 parts en 1 vol, 265 p, 28 làm (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB, R627; 569.614 Ada]53 AMEGHINO, F., 1889. Contribución al conocimiento de los mamíferos fósiles de la República Argentina. Buenos Aires, P. Coni, 1 vol 1027 p + Atlas 98 pl. (Proc. C; Ref. 2, 9, 14) [MGB, R85, R3430; top. 569(82)Ame] AMMON, L. 1911. Schildkröten aus dem Regensburger Braunkohlenton. Regensburg, Huber, 35 p; 4 pl. Rell. apart. Extr: Jahresbericht des Naturwiss. Vereins, 12 (1907-1909). (Proc. C54; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) ANDREAE, A. Acrosaurus Frischmanni. Heidelberg, 14 p (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] ANDREWS, C.W., 1906. A descriptive catalogue of the Tertiary vertebrata of the Fayum, Egypt. London, British Museum of Natural History, 324 p, 26 pl. (Proc. A; Ref. 8, 13) [MGB R3450; top. 566(620)And] (MGB) BROILI, F., 1908. Ein Dicynodontierrest aus der Karooformation. Stuttgart, 15 p. Extr. Neues JbMGP, 1-15 (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] BROILI, F., 1908. Ichtyosaurierreste aus der Kreide. 20 p. Extr. NeuesJbMGP, 25, p. 422. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] BURMEISTER, C.H.C., 1889. Los caballos fósiles de la Pampa argentina. (2ª ed?) Buenos Aires, impr. La Tribuna; 65 p, 4 lit. (Proc. A; Ref. 14) [?] CUVIER, G., 1834-36. Recherches sur les ossemens fossiles (4ª ed), 10 t + 2 Atlas (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB, R245-56; top. 566Cuv] (MMCN) DENINGER, K., 1910. Ueber einen Affenkiefer aus den Kendengschichten von Java. Stuttgart. Extr. de: CentralblMGP, p. 3 (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] DUVERNOY, G.L., 1854. Nouvelles études sur les Rhinocéros fossiles. París, Imprs. J. Claye, 144 p (Proc. C; Ref. 2, 3, 9) [?] EWALD, R, & LAURER, G., 1911. Ueber die Hornentwicklung von Bos primigenius Boj. Stuttgart, Schweizerbartsch, 7 p. Extr. CentralblMGP, 21: 684-687. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (Dedicat per l’autor al prof. Hulschpel?) FREUDENBERG, W., 1908. Die Fauna von Hundsheim in Niederösterreich. Viena, 26 p. Extr. JahrbKKGR, p. 197-222. (Proc. C; Ref. 3, 11, 13)[BFGSep] (MMG) FREUDENBERG, W., 1922. Die Säugetiere Fauna des Pliocäns und Postpliocäns von Mexico: II Teil: Mastodonten und Elefanten. Jena, Fischer. 76 p, 9 làm. Extr. Geol. Palaeontol. Abhandl., 14-3. (Proc. A; Ref. 8) [MGB R3538; top. 569(72)Fre] FRITSCH, A., 1878. Die Reptilien und Fische der böhmischen Kreideformation. Praga, l’autor, Rivnác. 44 p. (Proc. C; Ref. 9, 10, 11) [?] HARLÉ, E., 1893. Restes d’Elephants du sud-ouest de la France. Toulouse, Lagarde et Seville. 6 p. (Extr. de CRSocHistNatToulouse). (Proc. A) [?]. 55 KAUP, J. J., 1832-39. Description d’ossements fossiles de Mammifères inconnus jusqu’à présent qui se trouvent au Muséum grand-ducal de Darmstadt. Darmstadt, Geyer, 3 fasc [de 5] + Atlas. (Proc. C; Ref. 2, 3, 9, 10, 11) 56 [?] LAMBE, L. M., 1913. The manus in a specimen of Trachodon from the Edmonton formation in Alberta. Extr: The Ottawa Naturalist, 27: 21-25. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] LERICHE, M., 1905. Les poissons éocènes de la Belgique. Bruxelles, Pollenius & Ceuterik, 228 p (Mem. Mus. Royal d’HN de Belgique, nº 11; 3(3): 51-228, 9 làm (Proc. C; Ref. 2, 3, 9, 10, 11) [BFGRes top 12567(44Ler)] (Relligat LG) LERICHE, M., 1906: Contribution à l’étude des poissons fossiles du Nord de la France et des régions voisines. Lille, Le Bigot fr., 430 p. Extr: MemSGN, 5(1) (Proc. C; Ref. 2, 357, 11) [BFGRes, 12 567 (44Ler)] (Relligat LG) LORTET, L., 1892. Les reptiles fossiles du bassin du Rhône. Lyon, Mus. Hist, Nat; Archives nº 5, 139 p, 16 pl. (Proc. C; Ref. 2, 3, 8, 9, 10) [?] 52 Falta el volum 1 de la part I. 53 Indicis d’exposició al foc. 54 Comprat a Alemanya per 16 mk. 55D’aquest autor hi havia a més, segons l’inventari de 1924, una col·lecció de 76 opuscles 56 (3) diu: 1832, 1 foll 64 p, i Atlas (2 fulls de XV pl); (9): un atlas i tres fasc.; (11) reconeix únicament l’Atlas. 57 (3) diu: 1 vol. de 17 pl.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 233
233 LYDEKKER, R., 1886-87. Guide of the fossil mammalia in the British Museum (Natural History). London, the Trustrees. 5 vols (Proc. A) [56:391Lyd] LYDEKKER, R., 1889-90. Guide of the fossil reptilia and amphibia in the British Museum (Natural History). London, Taylor & Francis, 4 vols (Proc. A) [567.6/568:069(41)Lyd] (Exl mss HG Seeley) MEYER. Ueber Nephrotus chorzowiensis. (Ref: 11) [?] PORTIS, A., [1878]. Über fossile schildkroeten aus dem Kimmeridge von Hannover. Cassel, Fischer, 28 p. 4 taf. (Proc. C58; Ref. 3, 11) [?] RUTTEN, 1909. Die diluvialen Elephanten-Arten der Niederlande s/l, 7 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] SCHLOSSER, M., 1887. Die Affen, Lemuren, Chiropteren, Insectivoren, Marsupialer, Creodonten u. Carnivoren des europäischen Tertiärs u. deren Beziehungen zu ihren aussereuropäischen Verwandten. Viena, KK Hof- u. UniversitätsBuchhändler (Extr. Beiträge zur Paläontol. Österreich-Ungarns. 3 parts en 1 vol. 492 p. (Proc. C59; Ref. 3, 10, 11) [?] STEHLIN, H. G., 1910. Zur revision der europäischen Anthracotherien. Verhandl. Naturfor. Gesell., 21: 165-185 (Proc. C; Ref. 11) [?] STOLLEY, E., 1915. Ueber einige Brachyuren aus der Trias und dem Dogger den Alpen. Extr. JahrbKKGR, 64: 675-682 (Proc. C?; Ref. 11) [?] STRUCKMANN, C., 1884. Über die bisher in der Provinz Hannover aufgefundenen fossilen und subfossilen Reste Quartärer Säugetiere. Hannover, 35? p. Extr. 33 Jahresber. Naturhistorisch. Gesellsch. Hannover, 1-54. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] WALTHER, J., 1901. Ueber Mastodon im Werragebiet Berlín, 12 p. Extr. JahrbPreussGeol Landesanst. 1900: 212-221. Segell JCN (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] WOODWARD, A. S., 1889-1901. Catalogue of the fossil fishes in the British Museum. London, Taylor & Francis, 4 vols (Proc. A) [MGB R3444-47; top. 567:069(41)Woo] (MMG) WURM, A., 1913. Beiträge zur Kenntnis des Diluvialer Säugetiergauna von Mauer der Elsenz (bei Heidelberg). s/i, 4 p. Extr. Jahresberich. Mitt. Oberrhein Geol. Ver., Karlsruhe, 1913, p. 58-61, 2 làm. (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] WUST, E., 1907. Die Schnecken der Fundschicht des Rhinoceros Hundsheimensis Toula bei Hundsheim in Niederösterreich. Viena, 5 p. Extr: VerhandKKGR 1907(4): 83-87. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JCN; MMCN) Mol·luscs AGASSIZ, L., 1840-45. Etudes critiques sur les mollusques fossiles. 2 parts en 1 vol: Mémoire sur les Trigonies (Neuchâtel, l’autor, 1840, 58 p+11 làm) i Monographye des Myes (Neuchatel, l’autor, 1843-45; 287p+39 làm) (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 26] (Relligat i etiquetat per Almera) ALMERA, J., & BOFILL, A., 1893. Moluscos fósiles de los terrenos terciarios de Catalunya. Madrid, Tello, 131 p, 8 làm. Extr. BolCMGE, 2 vols (Proc. F?; Ref. 9, 11) [BFGRes] (LG; Relligat LG) ALMERA, J., & BOFILL, A., 1898. Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos de Cataluña. Descripción y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos. 222 p, 14 làm. Extr. de BolCMGE, t. 4. (Proc. F?; Ref. 9, 11) [BFGRes] (Relligat LG) BELLARDI, L., & SACCO, F., 1872-1904?. I molluschi dei terreni terziari del Piemonte e della Liguria. Torino, Mem. Acad. Scienze. 30 parts en 12 volums. (Proc. B; Ref. 1, 1560) [BC, R39648] BITTNER, A., 1901. Lamellibranchiaten aus der Trias von Hudiklanec nächst Loitsch in Krain. Viena, 10 p. Extr: JahrbKKGR, 51(2): 225-234 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG) BROCCHI, G.B., 1843. Conchiologia fossile subappennina, con osservazione geologiche sugli Appennini e sul suolo adiacente. 2ª ed, Milano, Silvestri (Biblioteche scelte di opere antiche, nº 452-53) 2 vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 41-42] COSSMANN, M., & VASSEUR, C.G., 1880-1917. Éocène de Bretagne: faune de Bois-Gouet, atlas paléontologique. París, Hermann, 19 pl. (Proc. A; Ref. 8) [MGB R1067; top. 564(44)Vas] (MMCN) COSSMANN, M., 1886-1913. Catalogue illustré des coquilles fossiles de l’Éocène des environs de Paris. Bruxelles, Wiessenbruch, 3 vols [de 6] (Proc. A; Ref. 8) [?] COSSMANN, M., 1895-1906. Mollusques éocèniques de la Loire inférieure. Nantes, Secr. Musée d’Hist. Nat. Extr: BullSSNOF. 8 parts en 3 vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 47-49] COSSMANN, M., 1895-1921. Essais de Paléoconchologie comparée. París, Comptoir Géologique, (12 vols). Proc. A; Ref. 8; 12, 13, 1461. [MGB R223-25; R228; top. 564Cos]62 (ICN) COSSMANN, M., 1898. Estudio de algunos moluscos eocénicos del Pirineo catalan. Madrid, Tello. Extr. BolCMGE. (Proc. ?; Ref. 11) [?] COSSMANN, M., & PISSARRO, G., 1904-13. Iconographie complète des coquilles fossiles de l’Éocène des environs de Paris. París, s/i. 2 vols: T. 1: Pélécypodes; t. 2: Scaphopodes, Gastropodes, Braquiopodes, Céphalopodes. (Proc. A; Ref. 8, 1363) [MGB] (ICN) 58 59 60 61 62 63
Comprat a Alemanya per 16 mk. Comprat a Alemanya per 104 mk. Diu: Probablement procedent de la biblioteca particular del Dr. Almera. (13) i (14) diuen:12 vols; al fitxer de la biblioteca n’hi consten 4 (7, 8, 9, 12); a la web, només els fascicles 7, 9 i 12. Només els lliuraments 7, 8, 9, 12. Diu: 5 vols: I.II text; fasc. 1,2,3 (làm).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 234
234 COSSMANN, M., THIERRY, P., & SAUVAGE, M.H.E., 1907. Note sur l’infralias de Provenchères-sur-Meux. Chaumon (Proc. A; Ref. 8) [?] COSSMANN, M, & PEYROT, A., 1909-12. Conchologie néogènique de l’Aquitanie. Bordeaux, A. Saugnac (7 vols?). I, Pelécypodes 1(1909); II, Pelécypodes 2 (1914, 496 p); III, Scaphopodes (1916, 709 p); IV, Gastropodes (1916, 621 p); vols V i VI per Peyrot; Atlas. (Proc. A; Ref. 864, 1365) [BFG 53/564Cos] COSSMANN, M., 1919?. Synopsis illustré des mollusques de l’Éocène et de l’Oligocène en Aquitaine. París, Soc. Géol. Fr, mem. 25; 1921; 224 p, 15 làm. (Proc. A; Ref. 8) [?] COSSMANN, M., [1919?]. Supplément aux mollusques éocèniques de la Loire inférieure (Extr. BullSSNOF, 5: 54-141) (Proc. A; Ref. 8, 14) [?] COSMANN, M., 1921-22. Description des pélécypodes jurassiques recueillis en France. Ed. Rapport, 1 t i 1 fasc [50 p, 5 làm] (Extr de: CRAFAS; congressos de Strasbourg i Montpellier) (Proc. A, Ref. 8, 13) [?] DOUVILLÉ, 1887. Sur quelques formes peu connues de la famille des Chamidés. Extr. BullSGF, 15(3): 756-802 (Proc. F?; Ref. 11) [?] DREGER, J. 1903. Die lamellibranchiaten von Häring bei Kirch-bichl in Tirol. Viena, 32 p. Extr JahrbKKGR 53(2): 253-284, 3 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS, MMCN, LG) FAVRE, E., 1869. Description des mollusques fossiles de la Craie des environs de Lemberg en Galicie. Ginebra-Basel, Georg. 187 p, 13 pl.66 (Proc C; Ref. 2, 9, 11) [BFGRes] (MMCN) FISCHER, P., 1887. Manuel de Conchyliologie et de Paléontologie conchyliologique, ou histoire naturelle des mollusques vivants et fossiles. Suivi d’un appendice sur les Brachiopodes par D.P. Oehlert. París, Savy. 1 vol. 1.369 p, 23 làm. (Proc. B; Ref. 1,67 15) [BC A59 4º 51] FRECH, F., 1902. Ueber Diceras-ähnliche Zweischaler aus der mittleren Alpentrias. Stuttgart, Schweizerbartsch, 6 p. Extr. NeuesJbMGP, II: 127-132, 2 làm (Proc. C; Ref. 3, 9, 11) [BFGSep] GROSSOUVRE, A. De, 1894-1901. Recherches sur la Craie supérieure. Stratigraphie générale, 2e. Partie, Paléontologie. Les Ammonites de la Craie supérieure. Mem.Carte Géol. Fr, 264 p; Atlas 39 làm (Proc. C; Ref. 2, 9, 10, 11) [MGB R2916, top. 55(44)Gro] (MMG) HARMER, F.W., 1920. The Pliocene mollusca of Great Britain, being supplementary to S.V.Woods’s Monograph of the Crag mollusca. Palaeontographical Society, 2, part II. (Proc. A; Ref. 8) [MGB, v.3, part1]? JONGMANS, W., & KUKUK, P., 1913. Die Calamariaceen des Rheinisch-Westfälischen Kohlenbeckens. Leiden, Trap. (Extr. de Meded. Von Rijks Herbarium, 20; Mitteilungen aus dem geologischer Museum der Westfälischen Berg gewerkschaftskasswe, Bochum. 1 vol 89 p+Atlas 22 pl. (Proc. C; Ref. 9, 10, 11) KORMOS, TH., 1912. Beiträge zur Kenntnis der pleistozänen Molluskenfauna des Mittelkarpathen Gebietes. Budapest, A. Fritz, 7 p. Extr. JahrKUGAust, 1910, p. 326-332. (Proc. C; Ref. 3, 11) [MFGSep] LIEBUS, A., 1912. Über einige Fossilien aus der karpatischen Kreide mit stratigraphischen Bemerkungen. Viena, Braumüller, 18 p. Extr de: Beiträge zur Paläontol. and Geol. 14(1-2): 113-130, 1 pl. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN) LYCETT, J., 1872-79. A monograph of the British Fossil Trigoniae. London, Palaeontographical Society. 245 p, 45 pl. (Proc. A; Ref. 2, 8, 13) [?] NICOLESCO, C. P., 1921. Étude sur la disymétrie de certains ammonites. París, thèse fac. Sci. 102 p. (Proc. A; Ref. 8, 14) [?] PETHO, J., s/d. Cucullaea Szabol, ein neue Muschelart aus den Hypersenonen Schichten des Pétervárader Gebirges. s/i, 8 p. Extr. de Földtani Körlöny, 21, 8 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [MFGSep] REYNES, P., 1867-79. Monographie des ammonites: Lias. París, Baillière & Savy. 1 vol 72 p + Atlas 59 pl. (Proc. C; Ref. 2, 8, 9, 12, 13, 1468) [MGB R858; R3420; top. GF 564.53Rey] (MMCN al text; JCN a l’atlas) ROMAN, F., & BOYER, P., 1923: Sur quelques ammonites de la zone à ‘Ludwigia murchisonae’ du Lyonnais. Lyon, Labor. Géol. Fac. Sciences, Travaux nº 4. (Proc. A; Ref. 8) [?] SANDBERGER, C.L.F., 1870-75. Die Land- und Süsswasser conchylien der Vorwelt. Wiesbaden, Kreidel. Text+Atlas en 1 vol, 1.000 p, 36 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 27] SCHLOSSER, M., 1882. Die Land- und Süsswasser gastropoden vom Eichkogel bei Mödling. Viena, 40 p. Extr. JahrbKKGR, 32(3): 373-396. Dedic. M. Schlösser (Proc. C; Ref. 369, 11) [BFGSep] UHLIG, V., [1882]. Zur Kenntnis der Cephalopoden der Rossfeldschichten. s/i, 24 p. Extr. JahrbKKG 32(3): 373-396. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] WRIGHT, Th., 1878-86. Monograph on the Lias Ammonites of the British Islands. London, Palaeontographical Society, 2 vols. (Proc. C; Ref. 2, 4, 9, 1070, 11) [?] 64 65 66 67 68
Diu: 2 vols. Diu: 4 vols: vol. III quadern 2; vol IV: quaderns 1 i 2 i Atlas VII làm. Relligat pell/tela vermella. En retornar els llibres a la BC, el receptor tatxà en llapis aquest, probablement per error. L’obra apareix dividida entre (8) i (9); segons això l’Atlas seria de propietat del Mapa geològic, i el text de la Junta. En canvi (13) ubica l’Atlas al MGB i no esmenta el text. 69 Segona llista de Faura. Diu: 1907. (segona ed?, corres pondria a 57(4): 753-792). 70 Segons aquest inventari, no es va traspassar al Servei Geogràfic.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 235
235 Braquiòpodes BITTNER, A., 1898. Ueber zwei neue Brachiopoden aus dem Lias und der Gosankreide von Salzburg Viena, 8 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?] BITTNER, A., 1897. Rhynchonellina Geyeri, ein neuer Brachiopode aus den Gailthaler Alpen. Viena, 6 p. Extr. JahrbKKGR, 47(2): 387-392, 2 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MMCN, LG) DAVIDSON, Th. 1864-1871. British fossil brachiopoda [...] with observations on the classification of the Silurian Rocks by Sir R.I. Murchison, Bart. Vol III (de VI): Devonian and Silurian species. Palaeontographical Society Monographs, 397 p, 50 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A 56 4º 51] HAAS, H., 1893. Kritische Beiträge zur kenntniss der jurassischer Brachiopodenfauna des schweizerischen Juragebirges und seiner angrenzenden Landestheile. Basel, Birkhäuser. 35 p. Extr de Abh. Schw. Paläontol. (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [?] WAAGEN, K., 1904. Brachiopoden aus den Pachycardientuffen der Seiser Alpe. Viena, Lechner, 10 p. Extr: JahrbKKGR, 53(3): 443-452 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] Altres grups d’invertebrats (Equínids, Crustacis, Cnidaris, Graptolits) COTTEAU, G., & EGOZCUE, J., 1897. Descripción de los equinoides fósiles de la isla de Cuba (Extr. BolCMGE, 22: 1-99, 29 pl). (Proc. A; Ref. 4, 14) [MGB, R236, top. 563.9(729.1)Cot] (IGE, MMCN) ELLES, G.L., & WOOD, E.M.R., 1901-18. A monograph of the British Graptolites. Londres, Ed. Ch. Lapwort, The Palaeontographical Society. 1 vol; parts I-X; text 526 p.; atlas 52 pl. (Proc. B) (171, 15) [BC R42552; top. A56 4º 41-42]72 FRITSCH, A., 1887. Die Crustaceen der böhmischen Kreideformation. Praga, l’autor, Rivnác. 53 p. (Proc. C; Ref. 2, 3, 9, 10, 11) [?] HAWLE, I., & CORDA, A. J. C., 1847. Prodrom einer Monographie der böhmischen Trilobiten. Praga, Calve, 176 p, 7 pl. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 50] HOEVEN, H. van der, 1838. Recherches sur l’Histoire Naturelle et l’Anatomie des Limules. Leiden, 48 p. (Proc. C; Ref. 3, 9, 11) [?] KOBY, F., 1880-90. Monographie des polypiers jurassiques de la Suisse. Mem. Soc. Paléontol. Suisse, 7-16, p. 1-582 (Proc. C; Ref. 2, 4, 9, 11) [?] KOBY, F., 1905. Description de la faune jurassique du Portugal. Polypiers du Jurassique supérieur (Avec une notice stratigraphique par P. Choffat). Lisboa, Com. Ser. Geol Port, 167 p, 30 pl. (Ref. C; Ref. 3, 4, 9, 10, 11) [?] LAMBERT, J. M., & THIÉRY, P., 1909. Essai de nomenclature raisonnée des Echinidés. Chaumont, Ferrière, 607 p, 15 pl (Proc. A, Ref. 8, 13, 14) [MGB R596, top. 563.9Lam] (MMG) PERNER, 1894. Études sur les Graptolites de Bohème. 1e. Partie: Structure microscopique des genres Monograptus et Retiolites. Praga, Gerhard, 14 p, 3 làm. (Proc. C; Ref. 3, 4, 9) [?] TOULA, F., 1908. Kriechspuren von Pisidium amnicum Mull. Beobachtungen auf einer Donauschlick barre bei Kohlaubergerdorf-Wien. Viena, 6 p. Extr. VerhandlKKGR, 1801(1): 239-244. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MMCN) Foraminífers DOUVILLÉ, J. H. F., 1906. Évolution des nummulites dans les différents bassins de l’Europe occidentale. Extr. BullSGF, 6(1): 13-42. (Proc. F?; Ref. 11) [?] DOUVILLÉ, J. H. F., 1920. Essai d’une revision des Orbitoides. 1e. Partie. Orbitoïdes crétacés et genre Omphalocyclus. Extr. BullSGF, 20: 209-232. (Proc. ?; Ref. 11) [?] HARPE, Ph. de la, 1883. Etude des nummulites de la Suisse et révision des espèces éocènes des genres de Nummulites et Assilina. Abh. Sch. Palaeontol. Ges., 10: 140-180, pl. III-IV (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [?] PANTOCSEK, J., [post-1886]. Beiträge zur kenntnis des fossilen Bacillarien Ungarns (nach dem ungarischen Ms). Berlin, Junk (2ª ed.) (Proc. A73; Ref. 4, 8, 13) [?] PREVER, P. L., ?. Osservazioni sopra alcune nuove Orbitoides. (Proc. ?; Ref. 11) [?] Flora fòssil ALMERA, J., 1895. Catálogo de la flora pliocénica de los alrededores de Barcelona. Extr. BolCMGE (Proc. F?; Ref. 11) [?] HEER, O., 1855-59. Flora Tertiaire Helvetiae / Die tertiäre Flora der Schweiz. Zurich, Naturf. Gesellsch.; Winterthur, Wurster & Co. 3 vols (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 51-53] RENAULT, B., 1893-96. Bassin houiller et permien d’Autun et d’Epinac. Flore fossile. París, Impr. Nationale. 2 vols (text 578 p i Atlas pl. 28-89). De la sèrie: “Étude des Gîtes minéraux de la France”, IV, 2ª partie (Proc. B; Ref. 174) [BC R35.942 A55 Fol 70] (ex-Musée Pédagogique) 71 72 73 74
Diu: 2 vols. Porta la nota mss: Faura. Relligat BC amb la topografia al llom. Comprat a Alemanya per 618 mk. Malgrat que en la relació de préstecs hi constaven els 2 vols, la nota de devolució està corregida amb llapis i diu: 2ª part.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 236
236 RENIER, A., 1908. Les métodes paléontologiques pour l’étude stratigraphique du terrain houiller. París-Liège, Béranger. 176 p (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R842, top. 56Ren] (MCNB, ICN) RÉROLLE, L. 1884. Études sur les végétaux fossiles de Cerdagne. Montpellier, Boehm. 92 p, 10 làm. Extr: Rev. Sci. Nat., 4. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 36] SAPORTA, G. de, & MARION, A. F., 1876: Recherches sur les végétaux fossiles de Meximieux. Précédées d’une introduction stratigraphique par Albert Falsan. Lyon, Georg. 1 vol 209 p, 38 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 15] SAPORTA, G. de, 1879. Le monde des plantes avant l’apparition de l’homme. París, Masson, 1 vol. 416 p, 13 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 23] SAPORTA, G. de, 1888. Origine paléontologique des arbres cultivés ou utilisés par l’homme. París, Baillière. 1 vol. 360 p. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 24] SCHIMPER, W. P., 1869-70. Traité de paléontologie végétale, ou la flore du monde primitif dans ses rapports avec les formations géologiques et la flore du monde actuel. París, Baillière, 2 vols. (Proc. A; Ref. 8, 12, 1375, 14) [?] STERNBERG, K. M., 1820-1825. Versuch einer geognostisch-botanischen Darstellung der Flora der Vorwelt. 2 parts en 1 vol: I (Leipzig-Praga, Fleischer): 24+33+39 p, 39 làm; II (Regensburg, Wittwe, 1825), 48 p, làm 40-59 + A-E. (Proc. C; Ref. 2, 3, 4, 976, 10, 11) [BFGRes] (MMCN; Relligat LG) D. Geografia i matèries afins Cartografia FAURA, MARCET I FRANCH, 1919: Exposició cartográfica catalana: 24 de gener-15 de febrer de 1919. Barcelona, l’Avenç; Extr. ButllCEC, 29 (290-94):49-175. (Proc. E?, Ref. 8, 9, 10) [?] HUGUENIN, J., 1877. Notice sur un systeme de coloriage des cartes géologiques. Haarlem, 10 p, 3 làm (Extr. de Arch. Néerlandaises, 12: 470-480).77 (Proc. D; ref. 11) [BFGSep] (Vid) Geografia regional Alturas barométricas de la provincia de Lerida. (Proc. E? Ref. 10) BOUILLET, M.N., 1852. Dictionnaire universel d’histoire et de géographie (9ª ed) París, Hachette, 2 vols, 1924 p (Proc. A; Ref. 8) [?] CAMENA D’ALMEIDA, P., [1893] Les Pyrénées. Développément de la connaissance géographique de la chaîne. París, Colin, 328 p (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [BFG 1251(467.1)Cam] CARRERAS CANDI et al, 1920: Cartografia catalana (Extr ButllCEC). (Proc. E?; Ref. 11) [?] COY, A. 1906. Sort y la comarca de la Noguera Pallaresa. Barcelona, Vda. J. Cunill (Proc. E?; Ref. 10, 11) [?] FOUCHIER, L & Ch., [1921] Un mois aux Pyrénées. París, Hachette, 256 p. (Proc. E?; Ref. 9) [?] HUGUET DEL VILLAR, E., [1916]. Archivo geográfico de la península ibérica. Barcelona, la Académica, 256 p (Proc. A) [?] JOLY, A., 1908-09. Notes géographiques sur le sud tunisien. Alger, s/i. (Proc. D; Ref. 6) LABROUCHE, P., & SAINT-SAUD, 1894. Aux pics d’Europe: Pyrénées Cantabriques. París, s/n, 32 p. (Proc. D?; Ref. 11) [?] LABROUCHE, P., & SAINT-SAUD, 1895. Pyrénées asturiennes et Pics d’Europe. Toulouse, Ed. Privat, 64 p. (Proc. D?; Ref. 11) [?] PLUNKET, F.H., 1875. Here and there among the Alps. Londres, Longmans, Green & Co, 195 p. (Proc. E; Ref. 9) [?] REIG I PALAU, J., 1896. El valle de Arán. Barcelona, Thomas, 129 p (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1886. Un mois d’excursions dans les Pyrenées espagnoles, Aragon París, Chamerot, 32 p. Extr. AnnCAF, 12 (1885) (Proc. D?; Ref. 11) SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1886. Un mois d’excursions dans les Pyrénées espagnoles, Catalogne. Bordeaux, Gagnebin-Lacrambe, 33 p. Extr. de: BullSOCAF (1887) (Proc. D?) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1887. Ariège, Andorre et Catalogne. París, Chamerot. 26p. Extr de: AnnCAF, 13 (Proc. D?; Ref. 11) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1888. Dans la Haute Catalogne. Bordeaux, Gagnebin-Lacrambe, 24 p. Extr: ButllSOCAF, 1888 (Proc. D?; Ref. 11) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1891. Le Moncayo. Aragon et Castille. París, Chamerot-Renouard, 10 p. Extr: AnnCAF, 17(1890) (Proc. D? Ref. 11) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1891. Excursions nouvelles dans les Pyrénées françaises et espagnoles. Pyrenees centrales espagnoles, note sur les stations géodesiques de premier ordre. Toulouse, E. Privat, 20 p. (Proc. D; Ref. 11) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1892. Excursions nouvelles dans les Pyrénées espagnoles. Contribution à la carte des Pyrénées espagnoles. Toulouse, Privat, 51 p, 5 mapes. (Proc. D; Ref. 6, 11) [?] SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1892. Aux Rives des Nogueras. Bordeaux, Cadoret, 15 p. Extr: BullSOCAF, 1891 (Proc. D?; Ref. 11) [?] 75 Diu: 3 vols: vol. III, Atlas, quadern 3 (làm. 51-75); quadern IV (làm. 76-90). 76 Diu: 3 t. 77 Segell del Llegat Vidal. Etiq. Llibr. Paul Klincksieck, París.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 237
237 SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1895. D’Oviedo a Santander. París, Chamerot-Renouard, 23 p.Extr: AnnCAF, 21 (1894) (Proc. D?; Ref. 11) [?] SALSAS, A., 1899. La Cerdagne espagnole. Perpinyà, Libr. L’Indépendant, col “Pyrénées inconnues”, 229 p. (Proc. D; Ref. 10) [BFGRes] (Vid; Relligat LG) SANTALÓ, M., ?. El Gironés. Barcelona, 113 p (Proc ?; Ref. 8) [?] SERRA, J., 1859. Las Guillerias. Barcelona, Tasso, 95 p. (Proc. E; Ref. 9) [?] TRUTAT, E., 1900. Le massif du Canigou, conférence faite à la Soc. de Géogr. de Toulouse. Toulouse, Lagarde et Sébille, 87 p. (Proc. ?; Ref. 11) [?] WELD, Ch. R., 1859. The Pyrenees, west and east. Londres, Longmans et al., 410 p. 78 (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [BFGRes R7811] Geomorfologia, karst, hidrogeologia BELLOC, E., 1893. Origine, formation, comblement des lacs des Pyrénées. Assoc. Fr. pour l’Avanc. des Sci, Congrès de Pau. (Ref. 11) [?] CHALON, P. F., 1913. Eaux souterraines. Recherche, captage et purification. París-Lieja, Libr. Polyt. Ch. Béranger. 470 p. (Proc. A; Ref. 8) [?] DELEBECQUE, A., 1898. Les lacs français. París, Chamerot & Renouard, 436 p, 153 fig, 22 pl. (Proc. E; Ref. 9) [?] FERRATÉ, J., 1918. Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus, Agrupació Excursionista. 135 p, 1 mapa (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB, R362, top. 55(467.1 Tarragona)Fer] GAUPILLAT, G., 1894. Les gorgues et ponts naturels de l’Argens, de la Siagne et du Loup (Var et Alpes maritimes). París, Chamerot-Rénouard, 12 p. Extr. AnnCAF, 20(1893). (Proc. E; Ref. 11) [BFGSep] (Vid) MARTEL, E. A., 1886. Los congostos del Tarn y Montpellier-le-Vieux (Lozère y Aveyron, França). Trad. R. Arabia; Barcelona, s/i. extr. Bull. Assoc Exc. Catalana (Proc F?; Ref. 11) [?] MARTEL, E. A., 1893. Le sous-sol des Causses (Cavernes et Rivières souterraines). Rouen, Cagniard, 39 p. (Proc. F?, Ref. 11) [BFG Geol 12 551.435.8 Mar] MARTEL, E. A., 1894. Les abîmes, les eaux souterraines, les cavernes, les sources, la spéleologie. Explorations souterraines effectuées de 1888 a 1893 en France, Belgique, Autriche et Grèce. París, Delagrave, 578 p. (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [BFG 12 551.435.8Mar] MARTEL, E.A., 1894. Sous terre (sixième campagne, 1893). Paris, Cham. Renouard, 21 p. Extr. AnnCAF, vol. 22. (Proc. D; Ref. 11) [BFGSep] MARTEL, E.A., 1895. Sous terre (huitième campagne, 1895). Marble Arch, Irlande, et Gayring Hill, Angleterre. 39 p Extr. AnnCAF, (Proc. D?; Ref. 11) [BFGSep] (Vid) MARTEL, E. A., [1898]. La spéleologie: dix ans d’explorations souterraines: les abîmes et cavernes d’Éurope. París, Gauthier-Villars, 44 p (Proc. D?; Ref. 11) [?] MARTEL, E. A., 1900. Les cavernes de la Grande-Chartreuse et du Vercors. Grenoble, Allier, 87 p. (Proc. D?, Ref. 11) (BFGSep, incomplet) MARTEL, E. A., 1900. Les cavernes de la Région des Causses. París, 30 p, extr. Livr-Guid. VIII Congr.Geol. Int. (Proc. D; Ref. 11) [BFGSep] (Vid) MARTEL, E. A., 1900. Explorations souterraines en France de M ___. (XII Campagne, 1999). Extr de: La Géographie, 15/1/1900, p. 51-56 (Proc. D; Ref. 11) [BFGRes] (LG) MARTEL, E. A., 1924. L’expedition de Filippi au Caracorum (Karakoram) (1913-1914). La Nature, 21/06/24, nº 2620 p. 385-388. [BFGSep] MARTONNE, E. de, 1922. Traité de géographie physique: climat, hidrographie, relief du sol, biogéographie. París, Colin, 922 p. (Proc. A) [?] PÉREZ JIMÉNEZ, N., 1892. Termas de San Hilario. Estudio físico-clínico-hidrológico. Barcelona, Henrich, 268 p (Proc. A; Ref. 8) [MGB R761; top. 556.36(467.1)Per] THOS I CODINA, S., 1878. El agua en la Tierra. Estudios sobre el origen, régimen y acción de las aguas en la corteza terrestre. Barcelona, l’autor, 304 p. (Proc. F?; Ref. 11, 12) [?] Topografia (manuals) ELOLA, J. DE, 1908. Levantamientos y reconocimientos topográficos. Madrid, Sucs. Rivadeneyra. (Ref. 11)79 [?] GUILLÉN GARCÍA, G. J. de, 1896. Altimetria. Medición de alturas por medio del barómetro, del hipsómetro y del fotográmetro. Alturas de muchos puntos de Cataluña. Barcelona, Ortega, 91 p, 33 figs. (Ref. 9) [?] IBÁÑEZ DE IBERO, C., 1865. Base central de la triangulación geodésica de España. Madrid, s/i, 300 p.80 (Ref. 9) [?] LÓPEZ CAJA, J., 1919. Topografía práctica. Libr. A Romo, 754 p. (Ref. 9)[?] MAS I ZALDUA, A., 1902. Foto-topografía práctica. Barcelona, L. Tasso, 93 p. (Ref. 9, 10, 11) [?] 78 Exl Biblioteca d’Escornalbou. Relligat d’origen. 79 Probablement el primer volum (text) de 3 (faltarien l’Atlas i la Agenda del Topógrafo). 80 Adquirit per Faura; no a l’inventari.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 238
238 RUIZ MAGAN, L., & ALVAREZ, E. [s/a]. Tratado práctico de nivelación baromètrica [S/l]. Impr. Coop. Tipogr. Prod. Agr. Obreros Católicos, 97 p, 6 grav. (Ref. 9, 11) [?] Tablas trigonométricas sexagesimales (Ref. 11) [?] TORROJA, J. M., 1916. Topografía moderna. La estereofotogrametría en 1915. Madrid. Inst. Ing. Civ. R. Velasco, 37 p, 20 làm, 8 map. (A) [?] Estereofotogrametria, table des calcules. (Ref. 11) [?] Toponomàstica Nomenclator de la provincia de Barcelona (Ref. 10, 11) [?] Nomenclator de los pueblos de Barcelona (Ref. 11) [?] PUJOL, C, & ALSIUS, P., 1883. Nomenclator geográfico histórico de la provincia de Gerona. Girona, Torres, 160 p (Extr. de Asoc. Literaria, 11: 89-248). (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [?] SAMPERE, S., 1880. Un estudi de toponomàstica catalana. Barcelona, Associació d’Exc. Catalana, Verdaguer, 173 p. (Proc. F?; Ref. 9, 10, 11) [?] Guies turístiques i excursionistes Almanaque leridano; guía indicador de la provincia de Lérida. Lleida, Solé i Benet, 1898. 284 p. (Ref. 11) [?] BAEDEKER. 3 vols. no especificats. (Ref. 9) [?] CORNET I MAS, G., 1860. Guía del viajero de Manresa y Cardona: descripción de todo lo notable en ambas poblaciones. Barcelona, Magrinyà, 432 p, 1 mapa. (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [?] CORNET I MAS, G., 1888. Una excursión por Cataluña: utilizando los viajes circulares en ferrocarril. Barcelona, Tip. “La Academia”. 173 p., 1 mapa. (Proc. D; Ref. 11) [BFGRes] 81(Vid) FOLCH I TORRES, J. M., 1912. Select guide Barcelona, Cataluña, Baleares. Guía práctica para el turismo. Barcelona, Thomas, 253 p (Proc. F?; Ref. 9) [?] Guía catalana, ó Cataluña en la mano: vocabulario por orden alfabético de las ciudades, villas, pueblos, villorrios, caseríos y santuarios de las cuatro provincias catalanas y su distancia de la capital ó cabeza de partido: libro de bolsillo, indispensable á los jefes, oficiales y soldados de la República ... Barcelona, Saurí, 1873. 142 p. (Ref. 10, 11) [?] Guía de Mallorca (Ref. 11) [?] Guia de París, sense especificar (Ref. 9) [?] Guia de Zaragoza 2 foll. per als congressistes (Ref. 9, 10, 1182) [?] Itinerari de la vila d’Olot (Ref. 10) [?] MONMARCHE, M., 1920. Suisse (31ª ed.). París, Hachette, col. Guides Bleus. 488 p83 (Ref. 9) [?] OSONA, A. [14 Guies sense especificar]. (Ref. 9) [?] PLEYAN DE PORTA, J., 1882. Guia de Lleyda ó sia notícia histórica, artística, monumental, administrativa, industrial i mercantil de dita ciutat. Impr. Mariana, 107 p (Ref. 10) [?] TORRAS, C. A., 1922. Comarca del Cardener. Barcelona, Hostench, col. “Pirineu català”, nº 8, 415 p.84(Ref. 9) [?] E. Altres matèries Antropologia (estudis) GOMIS, C., 1910. Zoologia popular catalana: modismes, aforismes, creencies, supersticions [...] que sobre els animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions. Barcelona, l’Avenç, 489 p. (Ref. 9, 10, 11) [?] Arqueologia (estudis) AGUILERA, E. 1909. El Alto Jalón, descubrimientos arqueológicos. 182 p. [?] BROECK, E. van den, 1899. Note sur la rivière souterraine de la grotte de Rémouchamps, sur ses niveaux à silex et à ossements d’âge paléolithique. Extr. Bull. Soc. Archéol. Belgique, 27: 124-144. (Proc. A; Ref. 8) [?] BRUNET, J. 1892. La Creu: els monuments megalítics. Barcelona, Massí i Casas, col. “Errors històrics”, nº 3, 310 p. (Ref. 11) [?] SIRET, H. & L., 1890. Las primeras edades del metal en el sudeste de España. Resultados obtenidos en las excavaciones hechas por los autores desde 1881 a 1887. Trad. Thos i Codina. Barcelona, Henrich, 2 v.. (Proc. D; Ref. 6, 9, 10, 11) [BFG85] (Vid) Col·leccions (guies i catàlegs) British Museum. A guide (Proc. A; Ref. 8) [?] Catalogues of British Museum (15 vol) (Proc. A; ref. 8) [?] Catálogo oficial de la Exposición universal de Barcelona (Ref. 9, 10, 11) [?] Museo de Cataluña (Proc. A; Ref. 8) [?] 81 82 83 84 85
Rell LG tela blava. Diu: 1 fullet. Adquirida per Faura, 1922. Adquirit per Faura (1922). Hem vist l’Atlas al dipòsit soterrani de la Biblioteca.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 239
239 Congressos (actes) Congrès International d’Alpinisme (1920?) (1 vol) (Ref. 11) Memoria oficial de la XIII sesión del Congreso Geológico Internacional (Bruselas, agosto de 1922) (Proc: Faura; Ref. 11) [?] Diccionaris Diccionari francès, Garnier (Ref. 9) [?] Diccionari alemany-català i viceversa, Langescheidts (Ref: 9) [?] Enginyeria (projectes) Ferrocarril de Igualada a San Saturnino de Noya. Memoria descriptiva, facultativa y económica. Barcelona, Tasso, 1881. 46 p, 2 mapes. (Proc: D; Ref. 6, 9, 10, 11) [?] GARCÍA FARIA, P., 1893. Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona. Alcantarillado, drenaje, residuos urbanos. Barcelona, Henrich. 2 vols (Memoria descriptiva 434 p; Presupuesto 125 p)+Atlas. (Proc. D; Ref. 6, 9, 10, 11) [BFG?]86 (Vid) Fotografia (manuals) DAVANNE, A. La photographie. Traité théorique et Pratique, 1 vol (Ref. 9, 10, 11)87 [?] DILLAYE, F., 1890. L’art en photographie avec le procédé au gelatino-bromure d’argent. París, Libr. Illustrée, 399 p (Ref. 9, 10, 11) [?] DILLAYE, F., 1900. La pratique en photographie avec le procédé au gelatino-bromure d’argent. París, Libr. Illustrée, 400 p (Ref. 9, 10, 11) [?] Història DAUBAN, C.A., 1873. Le fond de la société sous la Commune, décrit d’après les documents qui constituent les archives de la justice militaire, avec des considérations critiques sur les moeurs du temps et sur les événements qui ont précedé la Commune. Paris, Plon, 481 p (Ref. 10, 1188) [?] Història de la ciència FONT I SAGUÉ, N., 1908. Historia de les ciencies naturals a Catalunya del segle IX al segle XVIII. Barcelona, (Ref. 11) [?] Meteorologia ANGOT, A., 1916. Traité élémentaire de la météorologie (3ª ed.). París, Gauthier-Villars. 415 p (Proc. A; Ref. 8) [?]89 Publicacions (catàlegs) Catálogo de publicaciones del Instituto Geológico de España, 2 vols (Ref. 10, 11) [?] Catálogo del Instituto Geográfico de España (Ref: 9) [?] Zoologia BOFILL, A, & HAAS, F., 1920. Estudis sobre la malacologia de les valls pirenaiques. Vall del Segre i Andorra. Extr. TrebMCN, 3(10): 105-172. (Proc. F?; Ref. 11) [?] BRADY, H.B., 1884: Report on the Foraminifera dredged by HMS Challenger, during the years 1873-1876. 2 vols+Atlas. (vol IX de: THOMSON & MURRAY eds: Report on the scientific results of the voyage of HMS Challenger during the years 1873-76). Londres, Edinburgh. H.M. Stationery office. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A59 Fol 21-66] GOURDON, M., 1889. Catalogue raisonné des Mollusques de la Vallée de la Pique et de ses affluents. Extr. BullSR, 1889-1: 17-34 (Proc. F?; Ref. 11) [?] WEISS, J. C., 1920. Contribució al coneixement de la fauna lepidopterològica d’Aragó. Extr: TrebMCN, 4: 29-103 (Ref. 11) [?] F. Hemeroteca Abhandlungen des Deutschen Natur-Wissenschaftlich-Medicinischen Vereines für böhmen ‘Lotos’, prof. V. Uhlig. 1 vol (Ref. 11) [-] Abhandlungen der Schweiz Paläontologische Gesellschaft (Proc. A, Ref. 8) t. 1-3 (1874-76), 5-21 (1878-98) i 44 (1920) [MGB] Abhandlungen der Geologische Spezialkarte von Elsass-Lothringen. 25 vols (Ref. 11) [BFG]90 86 87 88 89 90
Existia, fa alguns anys, al soterrani de la Biblioteca. (9) i (10) diuen: 2 vols; en canvi (11) tan sols en reconeix un. Diu: 2 t. Al MGB n’hi ha un exemplar, però és de l’edició de 1928. Hi ha els volums III (1891), IV (1888), V (1897); Neue Folge I-V (1898); VI (1905) [relligat LG] i fascicles solts.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 240
240 Annales de la Société Géologique du Nord (Lille). 6 fasc (Proc. A, Ref. 8), 1921-26 [MGB] Anuari de la Junta de Ciències Naturals 7 vols? (7)91 Boletín de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales: 1 carpeta (Ref. 11) [BFG]92 Boletín del Instituto Geológico de España, t. 38 i 42 (1910-1926) (Proc. A, Ref. 8) [MGB] Bolletino dal R. Comitato geologico d’Italia, vols 1-18 i 20-2793 (Proc. C, Ref. 4) Bulletin du Service de la Carte geol. d’Alsace et de Lorraine, 1 vol (Ref. 11) [BFG]94 Bulletin de la Société d’Historie Naturelle d’Autun ns. 2, 4-7, 12-13, 15, 22 i 25 (Proc. B, Ref. 1) (BC) Bulletin de la Société Géologique et Minière de Bretagne. 14 fasc (1920-24) (Proc. A, Ref. 8) [MGB] Bulletin de la Société Ramond, Explorations pyrénéennes, 1879 (5 butll.) (Ref. 11)95 Bulletin de la Carte géologique de la France, 23 vols (1889-1921) (Ref. 9, 11) [MGB], 1 t Bulletin Pyreneen, 1 t (Ref. 11) [-] Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (Ref. 9): 2 carpetes i 2 butlletins; 17 t. (Ref. 11) Compte-rendu du Congrés Géologique International. (Proc. B, Ref. 1, 15) 2ª sessiò (Bolonya, 1881); 4ª sessió (Londres, 1881; 6ª sessió (Zurich, 1894) [BC 55(063) 8º] i 8a. Sessió (França, 1900, 2 vols) [BC 56(063)Con 4º] Crònica oficial de la Mancomunitat, 4 vols. (Ref. 9); 1 vol (Ref. 11) [-] Mémoires de la Société Géologique de France. 3ª ser, t. 1-5 [1877/80-1888/91]; 4ª ser, t 1-2 [1905/11-1912]. (Proc. A, Ref. 1, 15) (1, 796) Mémoires de la Societé Géologique de France. Paléontologie. París, Baudry et Cie. 1ª ser: t. 1 al 21 [1890-1916]; 3ª ser: t. 1. (Proc. A, Ref. 1,97 15) [BC 56(06)44Fol]98 Mémoires de la Société Paléontologique Suisse. vol VII (Ref. 9, 11) Mitteilungen der Geologische Landesanstalt von Elsass-Lothringen. 10 vols (Ref. 11) [BFG]99 Monographs of the US Geological Survey, 4 vols. (Proc. A, Ref. 8) [8 vol BFG, 12 53/55(082 Mon)]100 Paläontologische Abhandlungen, vols 1-8 101 (Proc. C, Ref. 4, 9, 11) [BFG]102 Paläontologische Zeitschrift 3 vols (1914-21) (Proc. A, Ref. 8) [MGB] Revue Critique de Paléozoographie, 1919-1924 (Proc. A, Ref. 8) Revue Critique de Paléozoologie, 1-22 (1897-1918) (Ref. 9, 11103) [BFG] Servei Meteorològic de Catalunya: una carpeta (Proc. F?, Ref. 11) [-]104 Id. de Portugal (Ref. 11) [-] Spelunca, Bull. de la Société de Spéleologie. 1 vol 1895 + 2 vols. Per J. Maheu (Proc. F?, Ref. 11) [-] Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural. 4 vols (Proc. F?, Ref. 11) [BFG?] Treballs de la Junta de Ciències Naturals (Proc. F?, Ref. 11) Zeitschrift der Deutschen Geologischen Gesellschaft, 2 t, 16 fasc. (Proc. A, Ref. 8) II. 6. CATÀLEG DE LA CARTOTECA Explicació Procedència A. Comprats a Alemanya per Maluquer (1921) B. Del llegat Vidal (1922) C. Comprats per Faura (1922-23) D. Fons històrics de la Diputació E. Donatius i cessions F. Elaboració pròpia 91 Probablement, els 3 voluns de l’Anuari (1916-1918); les tres memòries anuals (1919-1922) i la Guia de les instal·lacions i serveis de 1917. 92 Existeix entre 1920 i 1935, relligats. 93 Comprat a Alemanya per 258 mk. 94 Hi ha 11 vols. entre 1777 i 1905. 95 Existeix a BFG, vols. 1ª 16 96 Diu: 8 mem. 97 Diu: 22 vols. Inclou un t. 1 de la 3ª sèrie que probablement pertany a les de Paleontologia (repetit?). 98 Relligada per BC en pell tela; hi ha, a més, el vol. 22 de 1918-1920. 99 Hi ha dos volums relligats LG: IX-X (1914-1917), i XI-XII (1923). 100 Hi ha els ns. 39 i 40 (1900); 43 i 44 (1903). 101 Comprat per Maluquer a Alemanya. (B) diu 7 t. 102 Comprat a Alemanya per 1.880 mk. (7) fiu: 7 vols. A la BFG n’hi ha 7: II(1884-85); III (1886-87); IV (1888-89); V (1889-90); VI (1892-96); VII (1896-97); VIII (1898-01). Porten el segell del MMCN. 103 (11) diu: 23 vols. Existeix a BFG. 104 Probablement les Notes d’Estudi del primer volum (1921-1923)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 241
241 Referències 0. J. Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encàrrec de la Junta de Ciències Naturals, a Alemanya (AJCN, exped. 1128) 1. Faura, 8/06/1922: [Relació de materials rebuts del llegat Vidal] Mecanoscrit 2 p (MGSB, Fons Faura) 2. [Margerie, ca. 1922: relació de mapes oferts per l’autor] 1 full manuscrit (MGSB) 3. Faura, 30/06/1923: Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1922-23. Mecanoscrit 12 p (MGSB, Fons Faura). Els notats 3’ porten l’encapçalament “Pharus d’Europa” 4. Faura, i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos, pertenecientes la Servicio del mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans. (mecanoscrit; Arxiu Junta de Ciències) 5. Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la dirección del Mapa geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la misma (Mecanoscrit; Arxiu de la Junta de Ciències). 6. San Miguel y Ferrer, 20/08/1927: Relación del material que se halla en la Sección del Servicio Cartográfico y que se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p, AHDB, lligall 4180) 7. [San Miguel, 10/07/27: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la Sección de Cartografía de la Dirección de obras públicas de la Excma. Diputación de Barcelona al Director del Instituto Geológico Topográfico Provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Exma. Diputación provincial de Barcelona] Original manuscrit, 24 p (falten les dues primeres). MGSB, Fons de l’Instituto Geológico. 8. Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica (Univer. de Barcelona). Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985 Marques Vid. Llegat Vidal LG segell laboratori de Geologia Ubicació BFGCart: Cartoteca de la Biblioteca de la Facultat de Geologia de la UB BFGARes: Biblioteca de la Facultat de Geologia; Armari de reserva CC: Cartoteca de Catalunya MGSB: Museu de Geologia del Seminari A. Esferes Esfera geològica (Proc. A; Ref. 0, 4)105 B. Cartografia impresa B1. Europa Geognostische übersichts-karte von Deutschland, Frankreich, England und den angrenzenden laendern. Nach den grösseren Arbeiten von L. v. Buch, E. De Beaumont, G. B. Greenough, zusammengestellt von H. v. Dechen, s/escala [1:2.500.000]. (2ª ed). Berlín, Schropp, 1869. (Proc. C; Ref. 3’) [BFGARes, calaix 6]106 Carte géologique internationale de l’Europe 1:1.500.000 exécutée et achevée par Beyschlag. Parue chez Dietrich Reiner Berlin 1881-1913. Dressée dans le bureau du Service Géologique de Prusse par M. Pütz. Imprimée dans l’Inst. Lith. De Berlin. (Proc. A; Ref. 0, 4, 7)107. 49 fulls 69x62 en una carpeta [BFGARes, calaix 1]108 B2. Península Ibèrica Mapes de conjunt VOGEL: Spanien und Portugal (Ref. 7) VERNEUIL & COLLOMB: Carte géologique de l’Espagne et Portugal (Ref. 4, 5, 7) 105 106 107 108
Desapareguda del Servei Geogràfic Mapa entelat i plegat d’origen: etiqueta Schropp. La primera edició és de 1839. Segons 0, 51 fulls; segons 4, 50 fulls; 7 diu: 40 fulls i gamma de colors Segons B, 39 fulls més la gamma de colors. Actualment n’hi ha una carpeta bastant completa (Falten els fulls 25, 31, 32 i 39); i fulls duplicats
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 242
242 Portugal “Mapa de Portugal” (Ref. 7) “Carta geológica de Portugal” en 4 fulls (Ref. 4, 7) 109 Andorra: Mapa del Val d’Andorre y Pallars DEVERELL, F. H.: Andorra (Ref. 7, 8) Vid Espanya, mapes de conjunt Mapa de España, escala 1:500.000: Dos fulls (Catalunya) (Ref. 4) COELLO: Atlas de España. Mapes a escala 1:200.000 de les províncies de Barcelona, Castelló, Balears, Girona (2 ex.), Tarragona (Proc. B, Ref. 1) Mapa militar itinerario de España, escala 1:200.000: Catalunya (mapa entelat, refs. 4, 7); carpeta amb 27 fulls (ref. 4); full de Valladolid (proc. B, ref. 1) Mapa militar de España, escala 1:100.000: 15 fulls110 (Ref. 4) Mapa de España a escala 1:50.000 (Instituto Geográfico): tots els fulls publicats (Ref. 4) Mapa de la Comisión Hidrográfica de España: 14 fulls (Ref. 4) Mapa político de España (Ref. 7) Mapa geológico de Espanya [Faura] emmarcat (Ref. 4) Mapa Geológico de España a escala 1:400.000: Conjunt plegat, en una capsa(Proc. B; Ref. 1, 4, 7); 5 fulls sòlts (Ref. 4) Catalunya, mapes de conjunt BROSSA: Cataluña y país lindante de Aragón y Francia (2 ex) (Ref. 7) Catalunya Escala 1:100.000. (Ref. 7) MORERA: Plano de Cataluña, (Proc. B) (Ref. 1, 7) R.M. Plano de Cataluña. 1894 (Ref. 8) Vid Mapa de Cataluña (Ref. 7) Plano de Cataluña (Ref. 7). Provincia de Lérida; parte prov. de Lérida; provincia de Tarragona; part de id. (7) Vid Mapa de carreteras y caminos de Cataluña (Ref. 7). Mapa oficial de las carreteras de Cataluña (RAC) (Ref. 8) (Vid) Pirineo catalán Provincias de Barcelona i Gerona, Obras públicas de España (6, 7) (Vid) Mapa geològic de Catalunya, escala 1:100.000 5 fulls + gamma general, emmarcats (Ref. 4, 7) “Treinta y un mapas de Cataluña” (4) Barcelona (provincia) COELLO. Mapa de la provincia de Barcelona. (Proc. B) (Ref. 1, 4, 8) Situació de carreteres i Camins de la província de Barcelona (Ref. 7) ALMERA & BROSSA: Mapa geológico y topogràfico a 1:100.000 (Ref. 7) ALMERA & BROSSA: Mapa geològico y topográfico 1:40.000 4 col·leccions (ref. 4); 1 entelada (Ref. 4); 1 emmarcada] (Ref. 4, 7) FAURA: Bosquejo geológico del Montserrat (Ref. 7) Barcelona (ciutat?). Plànol general (Proc. C) (Ref. 3) Girona (provincia) COELLO. Mapa de la provincia de Gerona, 2 ex. (Proc. B) (Ref. 1, 8) Vid Plano geologico-minero del Valle de Ribas (prov. Gerona, en la parte ocupada por las concesiones de la Sociedad “Minas y Minerales” (7, 8) Mapa del Golfo de Rosas (Ref. 7) Mapa de St. Feliu de Guixols (Ref. 7) Mapa de la villa de Palafrugell 2 (Ref. 7) Lleida (provincia) APT, 1884: Mapa de la provincia de Lerida (Proc. B) (Ref. 8) Vid Obras públicas de España: provincia de Lérida (2+ 1 ex) (Proc. B) (Ref. 8) Vid 109 A la BFGRes hi ha una Carta geologica de Portugal por JFN Delgado e P. Choffat. 1899 Escala 1/500.000; 2 fulls paper
95x70 cm [calaix 6]
110 Probablement inclou els fulls de Manacor, Artà, Andraitx, Estallenchs, Palma, Mahó (Ref. 7)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 243
243 Tarragona (provincia) COELLO. Provincia de Tarragona (Proc. B) (Ref. 1) MATAS DURAN. Provincia de Tarragona (Proc. B) (Ref. 1) Tarragona; Obras públicas de España (Proc. B) (Ref. 8) Vid Provincia de tarragona (Proc. B) (Ref. 8) Vid Altres Mapa de la Isla de Mallorca: sacado en escala menor del que publicó el Emin. Sr. Cardenal Despuig en el año 1785 (Facsímil) (Ref. 7, 8) (Vid) TOFIÑO, V., 1786: Carta esférica de las islas de Iviza y Formentera (6, 7) (Vid) COELLO: Mapa de la provincia de Castellón, per coello (B) (2) (Vid) “Mapa de Aragón” (Ref. 7) “Mapa de la província de Murcia (Planimetria)” (Ref. 7) Mapa geológico de Mallorca (Ref. 7) (Fallot?)
B3. França Mapes de conjunt Carte de France, 1:500.000, Dépot des fortifications. Full de Catalunya (proc. B) (Ref. 1) Carte géographique de la France, 14 fulls (Proc. B, ref. 1; 4) 111 Carte de la France dresse par le Service vecinal. Tableau d’assemblage. (Proc. B) (Ref. 1) Carte géologique de la France, 10 fulls (proc. B, Ref. 1, 4112). Allier (Departément) Carte géologique, minéralurgique et topographique du département de l’Allier, par C. Boulanger. 1:160.000. Publ. Desrosiers, à Moulins (mapa entelat i plegat). 92x66 cm (etiqueta Longuet, París) (Proc. C) (Ref. 3’, 4, 7) [BFGRes, calaix 6] Alsàcia-Lorena 113 Geologische Uebersichtskarte von Elsass-Lothringen ... von E. W. Benecke. Escala 1:500.000 Strassburg, Berliner Lithogr. Institut, 1892. 47x60 cm (Ref. 7) [BFGRes, calaix 15] Karte der nutzbaren Lagersstätten Deutschlands. Elsass-Lothringen, 1:200.000. Herausgegeben v. d. Direktion der Geolog-Landes untersuchung v. Elsass-Lothringen. Strassburg, 1908. Bearbeitet unter Mitwirkung des Herrn v. Braunmühl von W. Bruhns, 1906. 2 fulls 47x44: Pfalzburg i Mettendorf. (Ref. 7) Geologische Specialkarte von Elsass-Lothringen, Herausgeg. von der Commission für die geologische LandesUntersuchung von Elsass-Lothringen, 1: 25.000. Fulls 68x73,5 cm. Fulls nº 5 (Sierck, 1882); 10 (Monneren), 11 (Gross-Hemmersdorf). 15 (Gelmigen, 1883), 27 (Bliesbrücken, 1883); 29 (Roppweiler, 1883); 33 (Remilly, 1883); 38 (Rohrbach, 1882); 39 (Bitsch, 1882); 40 (Stürzelbronn, 1888); 41 (Lehmbach, 1883); 42 (Weissemburg, 1883); 43 (Weissemburg ost, 1883); 52 (Saareinsberg, 1885); 53 (Niederbronn, 1885); 65 (Buchsweiler); 75 (Pfalzburg, 1884); 91 (Molsheim, 1885); 92 (Geispolsheim, 1884); 132 (Homburg, 1886) (Ref. 7) [BFGRes, calaix 2] 114 Karte des Kohlengebirges zwischen Clarenthal und Klein-Rosseln (Ref. 7) Karte des Kohlenbergwerkes Klein-Rosseln (Ref. 7) Karte der Aufschlüsse u. verliehenen Bergwerksfelder im Steinkohlengebirge von Deutsch-Lothringen (Ref. 7) Carte du Bassin Houillier du Nord i Composition des veines et analyse des Charbons (2 mapes) (Proc. C; Ref. 3, 4, 7, 8) [per J. Carnelle, 1876-77] 115 Enquète sur les Richesses Minérales du Nord-Est de la France et des Régions voisines. Cartes dressées par E. de Margerie. Service Géographique de l’Armée. París, 1910. Està format pels mapes següents: I. Nord-Est de la France et Régions voisines. Structure géologique et frontières politiques (1914); II: Concessions minières de la Lorraine et des régions voisines; III: Région du Fer. Lorraine Française, Lorraine annexée et Luxemburg; IV:
111 Inclou probablement, L’Hospitalet, Bagnères, Luz, Foix, Toulouse, Barcelone; retallats, sense títol, hi ha els de Peyrehorade, St. Jean-Pied-de-Port; Baygorry; Bayonne 112 Es conserven els següents al calaix 14: a) Mapes entelats 1:80.000 del llegat Vidal, 92x60: fulls 108 (Blois, 1845); 118 (Beaupreau, ed. 1872), 121 (Valençay, ed. 1873) 113 Segons (4), hi havia 30 mapes d’aquesta regió. 114 Manquen avui els fulls: 10 (Monneren), 11 (Gross-Hemmersdorf) i 65 (Buchsweiler) 115 Comprat (memòria 1922-23).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 244
244 Bassin houiller de la Sarre; V: Carte géologique de la région de Sarrebruck; VI: Gisements de potasse de la Haute Alsace; VII: Principaux gîtes minéraux de la Prusse Rhénane; VIII: Carte géologique de la région d’Aixla-Chapelle; IX: Bassin houiller de la Ruhr (Province du Rhin et Westphalie); X: Topographie souterraine du bassin houiller de la Ruhr (allure de la base du Morts-Terrains) (Ref. 7) Ariège (Département) Carte géologique et minéralogique du departément de l’Ariège, commencée par M. François, continuée et terminée par M. Mussy. París, 1870, 4 fulls. (Proc. B) (Ref. 7) Hérault (Département) Carte géologique et Minéralogique du Département de l’Hérault, par M. Paul de Rouville. Escala 1:80.000. París, Lemercier, 1876. Fulls de St. Pons (88x65 cm); Montpellier (73x99 cm); Lodève (87x65 cm); Béziers (97x73 cm) (Proc. B; Ref. 4, 7) 116[BFGRes, calaix 6]117 (Vid) Savoie (Département) “Mapa de la Savoia”. (Proc. C) (Ref. 3’, 4)118
B4. Alemanya Mapes de conjunt Geologische Karte von Deutschland bearbeitet von Dr. H. von Decken. Berlín 1869 (2ª ed, 1880). S. Schropp 80x85 cm (mapa entelat i plegat d’origen, etiqueta Schropp) (Proc. C) (Ref. 3’) [BFGRes, calaix 6] “2 fulles del Mapa geològic alemany al 1:80.000” (Proc. C) (Ref. 3’) “Algunes fulles del Mapa agronòmic alemany al 1:25.000” (Proc. C) (Ref. 3) Baviera Geologische karte des Königreichs Bayern 1:25.000. Herausgeg. von der Geognostischen abteilung des K. B. Obergamtes, 11 fulls 85x58 cm: Mellrichstadt; Wannbrunn; Krummhübel; Schereiberhau u. Schneegruben; Ohlau; Kattern; Rothsürben; Schmolz; Hammelburg; Ebenhausen; Geroda, Dachau; Hendungen; Brückenau; Mühldorf (Proc. C) (Ref. 3, 4, 7) [BFGRes, calaix 2]119 Prússia Geologische Karte von Preussen und benachbarten Bundesstaaten. Herausgegeb. Von der Königlich Preussischen Geol. Landesanstalt. Escala 1:25.000. (Proc. C) (Ref. 4, 7)120 Full 76-6 (Ohlau, 1912), 65x68 cm [BFGRes, calaix 2] Renània-Westfàlia. Geologische Karte von Rheinland und Westfalen. (Proc. C) (Ref. 4, 7); full de Malmedy, 1907 (entelat i plegat d’origen; etiq. S. Schropp, Berlin) [BFG, a-9] Saxònia Geologische karte von Sachsen121 (Ref. 4, 7)
B5. Altres països Àustria “Un mapa de los alrededores de Gratz [sic]” (Ref. 4)
116 Segons (4), 4 fulls; segons (5), n’hi havia 5. 117 No a l’inventari. 118 Probablement: Carte géologique de la Savoie et des régions limitrophes, par L. Moret, esc. 1:200.000. En la relació de
compres de 1922-23 figura com a Montblanc, mapa geològic. 119 Segons (3): algunes fulles del Mapa geològic i agronòmic de la Baviera al 1:25.000. (4) diu: once hojas del Mapa de Baviera 17 fulls; (6) enumera els 15 que figuren aquí; avui tan sols hem pogut veure el full de Mellrichstadt. 120 Segons (4) hi havia 7 fulls. 121 No a l’inventari.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 245
245 Bèlgica “Un mapa geològic de Bélgica” (Proc. C) (Ref. 3’, 7) Carte géologique de la Belgique: d’après la carte géologique originale à l’échelle du 1:40.000e dressée par ordre du gouvernement. Échelle du 1:160.000. Bruxelles, inst. Cart. Militaire, 1920. 12 fulls 42x40 cm (Proc. C)(Ref. 3’, 7) [BFG, a.15]122 Carte géologique de la Belgique dressée par ordre du gouvernement par M. Mourlon. Escala 1:40.000. Fulls 62,5x41,5. Hi ha els següents: 116 (Waterloo-la Hulpe, 1893); 117 (Wavre-Chaumont-Gistoux, 1893); 118 (Jodoigne-Hanche, 1893); 119 (Hannut-Montenaeken, 1893); 120 (Waremme-Momalle, 1902); 129 (NivellesGenappe, 1893); 131 (Perwez-Ehezée, 1894); 132 (Wasseiges-Braives, 1903); 123 (Saint-Léger-Messancy, 1892) (segell del SG de Bèlgica, 1/04/1922); llegenda (Proc. C; Ref. 3’, 7) [BFGRes, calaix 2]123 Hongria A Magyar Birodalom ès a szamszèdos országok heteros terulesteintk Fäldtoni Térképe. Mérték 1:900.000. 1890-1910 Escala Budapest, Lóczy Lajosdr, 1922. 116x76 cm. (Proc. C) (Ref. 3’, 4) [BFGRes, calaix 14]124 Italia Carta geologica d’Italia. Scala chilometrica 1:100.000. Istituto Geografico Militare. Roma. Fulls 249 (Palermo), 292 (Nado), 253 (Castroreale), 261 (Bronte), 262 (Etna), 269 (Paternò), 270 (Catània) (Proc. C; Ref. 3, 4, 7)[BFG, a. 15]125 Japó Geological and Topographical maps of the oil fields of Japan (7 gràfics i mapes) (Ref. 3’, 4, 7) Noruega. Geologisk kart over det Nordlige Norge, per Tellef Dahll, 1866-1879. s/escala (1: 1.000.000). 1 mapa 82x88 cm. (Proc. C; Ref. 3’, 4,126 7) [BFGRes, cal. 6 (plegat dins d’un sobre)] Geologisk oversigtskart over fjelgruden i det sydlkige Norge, per K. O. Björlykke (1:2.000.000) 43x28 cm (Proc. C; Ref. 3’, 7) [CartBFG] Silèsia Carte Nädlitz (Ref. 7) Suècia Maps and Memoirs Swedish geology (Ref. 4) (Proc. B) Suïssa “Un mapa de Suissa” (Ref. 3) (Proc. C) C. Manuscrits, fotolits, còpies i proves d’impremta127 C1. Fons Moulin (1865-1870) (Proc. D) H. Moulin, c1865: Plànols d’una instal·lació destil·ladora d’oli d’esquist128 Aparatos para la obtencion del aceite de esquisto por medio del sulfuro de carbono. 1 secció en tintes negra i vermella sobre paper-tela, signat jacinto de Moulin. 90x74 cm. (no porta el segell) (Ref. 8) Refrigerante para la destilación seca. 2 seccions, tintes negra i vermella s/paper transparent, 45,5x51 (signat el ingeniero director Jacinto de Moulin) (Ref. 8) Sense títol [fàbrica], signat Moulin 82x90 Id [alambí] Nota mss: 1/10, signat Moulin. 63x65 122 Comprats 12 fulls (3’). (6) en cita 9 (4) diu: Ventitrés mapas de Bélgica. 123 Segons (6), 9 fulls?. 124 Comprat (memòria 1922-23). 125 Comprat (memòria 1922-23). Totes les referències coincideixen en el número de fulls: 7. 126 (4) Diu: “Un mapa de Noruega”, i “un mapa de Escandinavia”. 127 Descripció del material que es troba en el Fons del Mapa Geològic del Museu del Seminari i en la Cartoteca de Catalunya
(S’indica tan sols la segona ubicació).
128 Aquesta col·lecció porta erròniament el segell del llegat Vidal; en realitat fou lliurada per la Diputació al Servei Geològic.
(7) identifica els dos plànols amb títol, més quatre sense identificar.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 246
246 Id , signat per Moulin com a ingeniero director. 85x65,5 Id [vàlvula], sense signar, 68,5x33,5 H. Moulin, c1867-1870: Originals del Mapa Geològic de la província de Barcelona129 Provincia de Barcelona. Mapa geològico. Esborrany manuscrit amb la llegenda geològica inacabada. Mapa geológico. Província de Barcelona [Mapa geogràfic a 1:100.000] (Ref. 4)130 Originals diversos (perfils i esquemes cartogràfics)
C2. Fons Vidal (1869-1920) (Proc. B) Mapes i esquemes geològics dels fulls de Lleida i Girona (1873-1881)131 [Esborrany geològic de la província de Lleida, per Vidal]. Sobre fragment NO del mapa de Catalunya d’Indar. Entelat i plegat. 33x40 cm. [Esborrany geològic de la província de Lleida, per Vidal]. Sobre la meitat occidental del mapa de Catalunya d’Indar. 48x67 cm [Geologia de la regió central de la província de Lleida, per Vidal, sobre un mapa imprès de la Comissió a 1:400.000] [Geologia del Pirineu de la província de Lleida, per Vidal], mss. sobre transparent, 30,5x23,5. [Notes geològiques per Vidal, sobre una làmina de perfils impresos pels rius Segre i Noguera, publicada al butlletí de la CMGE] Llapis, tinta i aquarel·la. 71,5x26,5 cm. Geología de la region central de la prov. de Lérida / Vidal / 1874. 35x27 cm. Tintes i aquarel·les sobre paper transparent. 10 unitats geològiques. Inclou l’itinerari seguit per l’autor. Mapa [geologico] de la provincia de Lèrida / Escala 1/400.000. 42,3x55,5 cm. Tinta i aquarel·les sobre paper apergaminat semitransparent. Amb el paral·lel 42 i els meridians 4 i 5 de Madrid. 11 colors = unitats geològiques. [Esquema cartogràfic de les conques altes del Ter i Freser entre Toses, Ripoll i Prats de Molló]; tintes sobre paper tela, per Vidal. Escala 1:200.000; 39,5x39,5 cm. Bosquejo geológico / de la provincia / de / Gerona / Por D. Felipe Bauzá. / Abril de 1873. // Escala de 1/400.000. 61,5x46,6 cm. Tintes i aquarel·la sobre paper-tela transparent; 13 unitats geològiques. Paral·lels i meridians de Madrid. Mapa / geológico en bosquejo / de la provincia / de Gerona // Escala de 1/400.000 / Barcelona 1º de Diciembre de 1879 / Luis M. Vidal (rubricat). 15 símbols geològics. Tinta i aquarel·la sobre paper. Correccions superposades en paper transparent. [Esborrany de la geologia de l’illa d’Eivissa]. Llapis de colors sobre un mapa geogràfic de Coello? Mapes i plans de labors de concessions mineres132 a) Província d’Almeria (ca. 1869) Plano de la demarcación de la mina de cobre titulada Matilde númº 1005 sita en el paraje nombrado Cabezo de la Fuentecica, término de Huercal Overa. Escala 1/5.000, corbes de nivell, s/data. Tinta sobre paper-tela blanc, 47x25,5 cm Plano de las minas Fortuna, Miss Elisa y Sta. Felisa demarcadas en los dias 3,4 y 6 de junio de 1869 y de sus colindantes ó próximas comprendiendo todo el grupo inmediato á la fábrica de cobre Sta. Felisa en térº de Fiñana. Escala de 1/5.000. Corbes de nivell; tinta sobre paper-tela blanc, 30x43,5. [Nota de Vidal: Las tres minas Riquísima, Miss Elisa y la Rata deben correrse 50 m al O ó sea del punto A al A’ a fin de que la Riquisima quede lindando 195 ms. con la Fortuna y 105 con S. Antonio] b) Conca Surroca-Ogassa (1876-1883) [Mapa dels propietaris entre Torralles, Ogassa i Surroca]. Tintes i aquarel·la sobre paper tela; 125x43 cm (Ref. 8) Distrito minero de Gerona. Plano de demarcacion del coto minero Porvenir sito en los términos de Surroca y Caballera (incomplet, només la meitat occidental). Tres tintes sobre un full 85x51,8 cm. [Nota de Vidal: Líneas coloradas son perts. antiguas. Líneas negras, son perts. hoy exists. (1876).] (Ref. 7, 8) Plano de las pertenencias de la mina concedidas y solicitadas en la cuenca carbonífera de S. Juan de las Abadesas. Escala de 1:10.000 paper tela, 156x54,6 (Ref. 7, 8) Plano de las labores de explotacion de la galeria Bárbara. Escala de 1/500. (paper-tela; 75,5x46,5) (Ref. 7, 8)
129 130 131 132
(4) diferencia el mapa geogràfic de la resta, englobada com a “Originales de la hoja de Barcelona, de M. Moulin. Exposat en la mostra de Astronomía y Ciencias Afines (1921); desaparegut del Servei Geogràfic. (4) diu: “originales del mapa de la provincia de Lérida, de don L. M. Vidal” A (4) diu: “Planos de minería, procedentes de don Luis Mº Vidal”
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 247
247 Plano de las labores de explotacion de las minas Rossinyol y Mare de Deu. Escala de 1/250; 62,5x48 cm (Ref. 7, 8) Plano de las labores de explotacion de la mina Pinté, 94x55 (Ref. 7, 8) Plano de las labores de explotacion de la 1ª capa del Centro de la Gallina y Balanza. Escala de 1/500; 72x52 cm (Ref. 7, 8) Plano de las labores de explotacion de la capa del Sud de las minas Gallina y Balanza, 73,5x53 (Ref. 7, 8) [fragment] Piso 1º-Capa Sur, Mina Gallina (títol mss) 58,5x37,5 (Ref. 7, 8) [fragment] 2º piso Capa Sur; Mina Gallina (títol mss) 36,5x37,5 (Ref. 7, 8) c) Mines i pedreres de la província de Lleida [Mapa de les concesions de Navines], mss. sobre paper milimetrat; notes mss de Vidal; 131x75 cm. Plano geológico de la cuenca carbonífera de Seo de Urgel [per Vidal], datat 20/01/1883 (Ref. 7, 8) Plano topográfico de la cuenca carbonífera de Seo de Urgel (Ref. 8) Plano de la cantera de piedra litográfica de Santa María de Meyá (Lérida). Escala 1:2.000. Mss. Tinta i aquarel·la sobre paper, 169x59,5 cm. Nota de Vidal: Las cotas azules son las del plano primitivo (aux. c.) (Ref. 8) d) Mines i pedreres de les províncies de Barcelona i Tarragona (1910-1915) Plano Geológico Minero del Grupo de minas de Plomo que en término de Pradell (Provº. de Tarragona) posee la Sociedad “José Sust y Comp”. Escala de 1 por 2.500. Signat José Peraire, Ayte. de Minas, Agost 1909. Aquarel·la sobre còpia, 3 símbols geològics. (Ref. 8) Plano geológico minero del grupo de minas de plomo que en termino de Pradell (Prov. de Tarragona) posee la sociedad José Sust y Cia. Escala 1:10.000. Data agost 1909. Còpia amoníac. Mapa geològic no pintat; 2 sistemes de pertinences superposats, notes manuscrites. 49x38,5 cm. Acompanya 1 full mecanoscrit de la Cia. J. Sust que detalla les concessions mineres. Data 5/01/1910. (Ref. 8) Plano topográfico de las canteras llamadas Sta. Madrona, Prats, Grau, Figueras y Fuxarda [Montjuïc]. Escala 1:1.000. Signat a Barcelona, juliol 1915 per l’arquitecte Josep Amargós. Aquarel·la sobre còpia amoníac. 133x82,5 cm. (Ref. 8) Mapes i plànols de projectes de camins i canals a) Carretera i ferrocarril a la Seu (ca. 1886) Proyecto de una carretera de 2º orden de Lerida por Balaguer i Seo de Urgel a Puigcerdá. Long. 159660 mts. [escala 1:200.000] Tintes sobre paper-tela, còpia mss. per Vidal d’un projecte de 1861. 230x92 cm (Ref. 7, 8) Idea general para el estudio de un camino de hierro desde Manresa á las minas de Seo de Urgel y Andorra. Escala 1:200.000 Mss. sobre paper-tela signat Vidal gener de 1886 (o 87); 54x85 cm (Ref. 7, 8) b) Aqüeducte de Vilanova “Príncep Alfons” (ca. 1880) Plano del acueducto del Príncipe Alfonso (Villanueva y Geltrú) desde su origen hasta el Repartidor. Escala de 1:5.000. 3 tintes sobre paper milimetrat; aproximadament 210x80 cm (Ref. 7, 8) Plano y perfil longitudinal de la cañeria que debe atravesar la riera de Arbós y que la Sociedad Acueducto del Príncipe Alfonso debe construir para el servicio de un algibe lavadero para el pueblo de Arbós. Escala de 1/500. 2 tintes sobre paper-tela transparent. 50x34,5 cm (Ref. 7, 8) Puente-Acueducto sobre el barranco de la Font-de-Alsina. Escala de 1/200. id, 57x29,5 cm (Ref. 7, 8) Puente-Acueducto sobre el barranco de Cova-Pineda. Escala de 1/200. Id, 56x29 cm (Ref. 7, 8) Detalles del sifon regulador de la galeria dels Parairas. Escala 1/40. Nota: Los detalles V a IX fueron tomados en 1880 por D. Eusebio Presas. Mss. sobre paper milimetrat, 38x27,5 cm (Ref. 7, 8) Repartidor. Escala 1/100. 1 tinta sobre paper tela, 69x36 cm (Ref. 8)
C3. Fons del Mapa geològic i topogràfic provincial (1885-1914) (Proc. D) La descripció d’aquest fons es pot trobar a Aragonès, 2005; únicament afegirem aquí un complement amb les peces trobades al dipòsit de la Cartoteca de Catalunya, i aquelles del Museu del Seminari que no apareixen en la relació esmentada. Brossa: Manuscrits Hostalric-Tordera. 31x25,5 )(sobre paper-ceba) [CC] [Mapa topogràfic de la província de Barcelona]; format diferent que el geològic; sense corbes de nivell. 72x60 en fulls 95x66 cm. Xarxa hidrogràfica en blau (només la part cartografiada per Brossa); límits de termes i trens en negre; camins en vermell. Hi ha els fulls de Granollers, Vilafranca i el Maresme (2 ex, a 2 i 3 tintes). [CC]
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 248
248 Brossa: Proves de les pedres litogràfiques 1:40.000. Algunes muntades sobre làmines de cartró de 50x65 cm [CC]133 a) Topografia Ancosa, 42x31 cm Arenys-Calella, 47x36,5 cm Badalona-Mataró, 48x37 La Garriga, 47x31 cm en in full 48,5x36,5 Garraf, 40x50,5 cm. (Porta la caràtula del mapa geològic, sense data. Un altre exemplar sense muntar) Granollers, 45x32 en un full 47,5x35 Marmellà, 15x20,5 (Diu: Región tercera; toponímia mss i xarxa hidrogràfica en blau) Sant Celoni-Breda-Hostalric, 47x36,5 cm (falta un sector al N) Sant Sadurní. 41x30,5 cm Sta. Coloma de Gramenet, 11x19 en un full 48x32 cm (Diu: Reporte de Sta. Coloma de Gramanet que yo regalo á la Excma. Diputación). Tordera / Sector al N d’Hostalric, 38x49 cm Topografia de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores / por Edo. Brosa ... 1894. Diu: Emp. a grab. En 30 may, 93; 41x55 cm Vall del Llobregat-Martorell, 47,5x32. (sobre una cartulina de la mateixa mida) b) Toponímia Arenys-Malgrat, 38x27 cm (un ex sobre cartolina + 1 sense muntar) Badalona, 24x21 cm (id) Badalona-Masnou, 30x36,5 (un ex. sobre cartolina i dos sense muntar) Breda-la Batllòria, 35x26,5; (un ex. sense muntar) Canet-Sant Pol, 34,5 x 27 cm (un exemplar muntat i 2 sense) Cantallops-Olivella, 41x35 cm La Garriga, 29x32,5. Diu: pruebas primitivas de la Quinta (2 ex. muntats) Granollers, 30x39 cm sobre cartolina; un sense muntar que diu: pruebas primitivas de la Quinta i dos més Llinàs-Dosrius, 32,5x28,3 id. (2 ex. muntats i 2 sense) Mataró, 35,5x28,5 Diu: pruebas primitivas de la Quinta (3 ex. i 2 sense muntar) Ordal-Sitges, 45,5x63 (un ex. muntat i un sense) Sant Celoni, 38,4x30 (2 ex muntats sobre cartolina i un sense muntar) Sant Sadurní, 65x45 cm Sitges, 43,5x19 cm Tordera-Empalme, 37x26,5 cm (un exemplar muntat i un sense muntar) Vilanova. 16,5x47 cm. Brossa: Mapa Topogràfico y Geológico de la provincia de Barcelona 1:40.000. Proves d’impremta dels fulls (CC) Full 2n: Prova amb les corbes de nivell i ciutats, una tinta (negre); amb caràtula però sense any, 67x91,5. Diu: litografiado por E. Brossa y Trullás. Full 4rt. Prova topografia, 3 tintes, sense geologia. Sense cartel·la 65x73,5 Full 5è. Toponímia; xarxa hidrogràfica i contactes geològics (negre), i camins (vermell) sense pintar; sense corbes de nivell ni ciutat, sense cartel·la (2 còpies, 94,5x71) Full 5è., caràtula de 1913. Topografia, hidrografia i camins Almera-Brossa: Originals del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona: Fragment d’un original del full 5è; colors sobre litografia (MGSB) Almera: Distribució dels fulls (Ref. 4) [Mapa] Brossa: Treballs de camp (1 carpeta) (Ref. 4, 7)134 [Mapa] C4. Fons del Mapa Geològic de Catalunya a 1:40.000 (1915-1919) (Proc. F) Brossa: Minutes de Camp (full VI). (1915-1917). Esbossos cartogràfics de camp a escala aproximada 1:20.000. Llapis i tintes sobre cartolines Dins del lligall Región sexta al Este (MGSB) hi ha minutes soltes datades entre 1915 i 1917 (taula II.4)
133 (4) diu: “Pruebas litográficas de cada una de las piedras que se guardan en casa Henrich” 134 Caja cartón conteniendo mapas, y con el título de Cartografía Brossa (Ref. 7)
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 249
249 Data 20/07/1915: 18/08/1915: 22/08/1915: 3/09/1915 10/09/1915: 15/09/1915 21/09/1915. octubre, novembre i desembre 1915) 5/ 11/1915 20/11 25/11/1915 26/11 12/01/1916 19/01/1916, 22/04/1916 3/06/1916 Juliol de 1916 10/11/1916 3/09/1917
Localitats Diagonal Home-St. Celoni E Caldes Ballestá Rosàs Diagonal Perer-Bertí Riells Riells-Bertí Pujades i Safaja Altres
Nº fitxes 5 1 2 2 2 3 3
Riells Bigues Aiguafreda-Cerdà St. Felíu, E S Feliu Paralelo Home 2º Paralelo Home, Castelltersol
5 1 2 1 1 1 5
Nordeste Castelltersol
1 3
Palaudàries Puigoriol 1
1
Notes
Títol general Regió sexta ó dels Fays i Vallès Occidental
13 ptes
24 ptes
26 ptes 10 ptes
Meridià Caritg 12º20’
Al N, S i O de Castelltersol 34 ptes (con Juan, 24 ptas) 26 ptes De Castelletersol à Centelles i á Bertí o extremo NE de la región Sexta Alto Vallès
Taula II.4. Minutes de Brossa corresponents al full VI del mapa provincial (51 del Mapa de Catalunya) (MGSB). [Servei Cartogràfic de la Diputació]: Gràfic del projecte de divisió en fulles del Mapa Geològic de Catalunya en projecció polièdrica; escala 1:40.000. 1917. Esquema manuscrit (tinta s/paper), escala 1:500.000, 62x58 cm. [MGSB] Brossa: Mapes Manuscrits a 1/20.000 (CC) De la regió dels Fays i Vallès occidental, fet en 1915 per E. Brossa y entregué en Janer 1916. 1/20.000. 49,5x 25 cm. (Ref. 7) [2 originals (topografia i toponímia) sobre paper-ceba i còpia en paper conjunta a CC; 8 còpies en paper a MGSB] De Castelltersol á Centelles i a Bertí 1/20.000 per E. Brossa. 40x39 en un full 45x48. (Ref. 7) [original sobre paperceba a CC; 4 còpies (1 amb la toponímia manuscrita) a CC i 2 ferroprussiats a MGSB] Tros de St Llorenç del Munt-La Mata. Dos transparents 33,5x49,5 en un full 39,5x60 cm: un de toponímia i un de topografia a tres tintes (negre, blau i vermell) inacabat (alguns espais en blanc). Hi ha una extensió que arriba a St Llorenç Savall, i meridians traçats en tinta blava. (Ref. 7)[originals a CC; una còpia a MGSB] Tros de Tarrassa de la regió sisena del Mapa geologic i Topografic. Basat en la Geodesia del S G i C ...: Dos transparents 42x39 en paper de 46x39: un de toponímia i un altre de topografia. Diu: bo per publicar. [CC] Tros de Castellar, Sentmenat de la Regió Sexta. Aquest tros está creuat pels meridians de Rodós, Tibidabo, Puig de la Creu i St. Pere Màrtir i pels paralels de St. Llorens, Puig de la Creu, S. Geroni i Montal. Serveixen els planos de Sabadell, Castellar, Sentmenat i Caldes. (Ref. 7) [CC: Dos transparents 37x50 en paper de 39x54, i una còpia del mapa sencer. A MGSB hi ha 5 còpies corresponents a diferents graus d’acabament de l’original] Tros de Sabadell de la Regió Sisena del mapa Geològic i topogràfic. Diu. Bo per publicar. (Ref. 7) [CC: 2 transparents de 36x40 en paper de 38,5x46, i una còpia del mapa sencer] Tros de Caldes, al E. i al S. 1/20.000. Topografiat per E. Brossa. (Ref. 7) [CC: 2 transparents 36x49 sobre paper-ceba 39x49 (toponímia i topografia); MGSB: una còpia en paper del mapa sencer] [Tros de Mollet-Sta. Perpètua]. CC: Original topogràfic36x46 en un full 37,5x48; còpia de la toponímia. [Sector entre Viladecavalls i Ullastrell], límit entre els fulls 6è i 7è, sense meridians (paper-tela, inacabat). Brossa i Faura: notes geològiques sobre còpia de la topografia (ca. 1917) (MGSB) De la regió dels Fays i Vallés Occidental fet en 1915 per E. Brossa y entregué en Janer 1916. 1:20.000. Mapa geològic parcialment pintat sobre una còpia de la topografia que porta els camins dibuixats en vermell i la hidrografia en blau (Nota de Faura: entrega de Riells/entrega de Caldes) 49,5x25 cm.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 250
250 Tros antic de Terrassa i Sant Llorenç del Munt, inacabat, 60x41 60x41, una còpia amb colors geològics al N de Matadepera. Tros de Terrasa, regió 6. 1:25.000. Còpia amb anotacions manuscrites de camp. Una altra amb part de la geologia pintada i llegenda: Tortoniense /Tortoniense o Martinense?/Quaternari inferior/Quaternari actual. Tros de Caldes. 1 còpia amb anotacions geològiques en llapis Tros de Mollet: una còpia amb notes geològiques en llapis Tros de Sabadell. Còpia amb la geologia parcialment pintada. Brossa i Faura: perfils estratigràfics135 “Corte estratigráfico del Vallés, hoja 6ª (Ref. 4) “Corte estratigráfico del Vallés (Ref. 4) “Una carpeta con cortes estratigràficos” (Ref. 4, 7) C5. Fons del Mapa Geològic de Catalunya a 1:100.000 (1919-1924) 136 Mapes topogràfics (proc. D) a) Proves i còpies de mapes topogràfics a escala 1:100.000 Full 24 (Sant Feliu) 1 topogràfic b/n, net Full 35 (Barcelona) Còpia id. del topogràfic, parcials (toponímia, ferrocarrils, hidrografia) b) Mapes topogràfics de termes municipals 1:25.000 (Còpies en paper): Olesa de Montserrat (planimetria i anivellació) (Ref. 7) Esparraguera (planimetria i anivellació) (Ref. 7) Arnes (3 plànols) (Ref. 7, 8) Paüls (3 còpies, una amb notes) (Ref. 7, 8) Gallifa: anivellació (Ref: 8) Alfara (3 còpies) (Ref: 8) Cardona, per l’Instituto Geográfico (2 ex.) (Ref. 8) Palau Sacosta (Cos d’Estat Major) (Ref. 8) Horta de St. Joan (anivellació) (3 plànols) (Ref. 7, 8) Prat de Comte (3 ex.) (Ref. 8) Sant Feliu de Codines, anivellació (Ref. 8) Girona (Cos d’Estat Major) (Ref. 8) c) altres Carta geogràfica de Macià de Viladestes (7) Mapa topográfico de la zona de Caldas de Montbuy (8) Part del Vallès oriental (8) Contorn del delta de l’Ebre a escala 1:100.000 (calc en paper transparent) Girona, 2 esquemes cartogràfics sense relació amb el mapa. Mapa del fons submarí entre Montgat i Blanes, mss, sense títol (2 tintes, costa ombrejada) 56,5x42,5 cm 135 No localitzats 136 Segons descripció de Faura (Ref. 4), aquest fons estava distribuit en 40 carpetes (una per full) dins un arxivador de roure.
conteniendo algunas de ellsas dibujos originales de las hojas del mapa; croquis estratigráficos; proyecto de distribución de hojas; fotografías del trabajo de M. Chevalier sobre el valle de Andorra; la hoja original de Gerona últimamente aprobada pòr la Junta de CCNN; dos ejemplares de la hoja de Barcelona, en curso de publicación, y el original de la hoja nº 42. San Miguel (Ref. 7) en dóna la relació següent: Andorra: conteniendo seis fotografías de Faura Arenys de Mar, conteniendo un gráfico de curvas de nivel Barcelona: conteniendo algunos apuntes Cervera; conteniendo un mapa geológico de los alrededores de Tarrassa por Palet; tres gamas generales del mapa geológico de Cataluña por Faura y Sans y algunos apuntes Girona: conteniendo cuatro mapas de Girona Horta: Conteniendo dos mapas de Arnes Les goles de l’Ebre, conteniendo tres mapes de Les Goles San Feliu de Guíxols conteniendo ocho mapas de St Feliu Tortosa: conteniendo el término de Vandellós al ferroprusiato; mapa de Rasquera; siete mapas de Tortosa Vilafranca: conteniendo trece mapas de Vilafranca del Panadés Vilanova y Geltrú, conteniendo seis mapas de Vilanova Distribució de fulles i gama general: conteniendo varias ..., y un gráfico de division en hojas, al ferroprusiato. Talls estratigráfics, conteniendo algunos apuntes
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 251
251 Faura: Mapes geològics diversos, manuscrits (Proc. E) “Mapa original del Valle de Ribas, Cadí y Cerdanya” “Mapa de Montserrat”, geològic manuscrit (Ref. 4, 7) “Mapa geológico de las Guillerias, original del Dr, Faura (Ref. 4) Notes geològiques sobre una còpia topogràfica de la rodalia de Girona [de Faura?], escala 1:10.000, 43x67,5 cm Quadre amb el sondeig de l’Empordà (Ref. 4) Faura: Manuscrits i proves del Mapa geològic(Proc. F) a) Gamma general de colors Geologische Farbenscale mit 5 Farben; Bayer. Topographi. Bureau, München. 36x24 cm (prova impresa) Gamma general del Mapa de Catalunya a l’escala de 1:100.000 per M. Faura i Sans 1922. [estratigrafia i colors, còpia sense pintar] Prova sense títol; notes en llàpis en alemany, 33x46 cm Prova d’impremta especial, 29,5x23 Proves en diversos estats d’acabat [CC] b) Full 23, Girona Mapa geològic parcial mss sobre còpia b/n del topogràfic; notes toponímiques de Faura Mapa geològic mss (Ref. 4)137 c) Full 24. Sant Feliu de Guíxols. Original geològic sobre topografia b/n, pintat, signat Faura 20/09/1921 2 transparents amb els contactes geològics (invertits) i 6 còpies, una d’elles pintada d) Full 34, Vilafranca 8 còpies de treball corregides per Faura i/o retallades (MGSB) Còpia del topogràfic en negre amb notes geològiques en color (angle SW) (MGSB) Original geològic (aquarel·la sobre topografia) signat Faura, sense data (MGSB) Full 34. Transparent amb els contactes i dues còpies e) Full 35 (Barcelona) 8 còpies dels contactes geològics, de les quals 4 porten els límits de les conques artesianes [3 còpies més a CC] 1 còpia id. corregida per Faura, procedent del Llegat Faura 1 prova de la geologia, en colors, amb el límit de la conca artesiana, la llegenda i el tall (procedent del Fons Faura) 2 proves d’impremta (Ref. 4) f) Full 39, Vilanova Topogràfic amb notes geològiques Original geològic manuscrit (aquarel·la; notes en alemany) Transparent amb els contactes geològics i 2 còpies. 3 copies del fotolit geològic, que conté també el de les Goles de l’Ebre [CC] g) Full 41, Tortosa Topogràfic amb notes geològiques Original geològic sobre topografia Transparent amb els contactes i 3 còpies [3 còpies més a CC] 2 proves d’impremta amb correccions (una d’elles corregida per Fallot) h) Full 42 (La Cénia-Ulldecona) Original geològic manuscrit (Ref. 4)136 i) Full 43, Les Goles de l’Ebre Original geològic sense signar Transparent amb els contactes geològics i 2 còpies Prova d’impremta amb la hidrografia (blau) i l’ombrejat del relleu (sienes) j) Esquemes de distribució de fulls 1 còpia 51x42 Mapa Geológic de Catalunya, Gràfic de la divisió de fulles 2 transparents amb la distribució del mapa d’Almera Còpia amb l’equivalència dels fulls 100.000 i 50.000
136 Desaparegut
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 252
252 ANNEX III. COL·LECCIONS III.1. Col·lecció mineralògica Segons consta en una llista que es conserva a l’Arxiu Històric de la Diputació,1 ingressaren al Museu de Geologia en diverses tongades 53 mostres de minerals (taula III.1). Els ingressos es produïren en dues èpoques diferenciades: la primera en els moments inicials de la col·lecció, inmediatament després de la Col·lecció Moragas, 1/01/1919 (números 500 i 600), probablement al voltant de 1920; i la segona, més tardana (números 3.000), és anterior a l’ingrés de la Col·lecció Vidal (15/05/1922). Al costat dels recollits en les àrees cartografiades (fulls de Sant Feliu i Tortosa), n’hi ha també d’altres zones visitades per Faura (lignits de Portalrubio, sulfurs d’Alforja) Núm. Registre 537 569
Nº Minerals mostres 1 Pirita 1 Cuprita Galena, pirita, ocre, sulfat de ferro; anhidrita, 585-596 12 guix, granatita, quiastolita, quars 603-620 13 Blenda, fluorita, guix, quars, feldespat, haüyna 3078 1 Quars Galena, calcopirita, limonita, baritina, mica, 3674-3696 23 granat, grossulària, actinota, òpal, quars, lignit 3704 1 Baritina 4545 1 Ortosa
Localitats Sa Riera (Begur) Alforja Aiguamúrcia, Alforja, Tona, Portalrubio, Sant Feliu Costa Brava; Tortosa, Girona; Olot Montràs Costa Brava, Alforja, Port del Comte, Portalrubio, Sant Hilari, Santa Coloma de Farners Sant Hilari Sant Cebrià dels Alls
Taula III.1. Minerals del Mapa Geològic de Catalunya, ingressats al Museu de Geologia de Barcelona. Font: Llista de Francesc Pardillo (AHDB) III.2. Col·lecció petrogràfica Un full manuscrit existent al Museu indica que es va començar una col·lecció de roques ígnies del full VI, que es va numerar del 601 al 615 (ns. de bloc).2 Les sis primeres mostres (pòrfids i porfirites) i la darrera foren inscrites per Faura; mentre que la resta, procedents del castell de Montbui i indeterminades, ho foren per Bataller. 4 Una relació signada per San Miguel3 reconeix com a Col·lecció del Mapa Geològic l’anomenada “Col·lecció Faura” ingressada el 27/03/1922, blocs numerats del 1001 al 1137 i ingressada al Museu amb números compresos entre 3959 i 4183 (molts dels blocs s’ingressaren per duplicat) El llistat electrònic del Museu5 revela que una part dels blocs d’aquella col·lecció s’ingressà posteriorment (13 mostres, 1/12/1923), i que el primer de maig de 1924 ingressà una altra tongada de 86 blocs. En total la col·lecció del Mapa consta de 325 mostres que corresponen a 223 blocs (taula III.2). Data
Nº bloc
Blocs
Nom
Localitats
27/03/1922 5/09/1923 1001-1137 1/12/1923
137
Faura i Sans
Costa Brava, Montseny, Baix Ebre
30/05/1924 1138-1223
86
Mapa Geològic de Catalunya
Gironès, la Selva, Baix Ebre, Camp de Tarragona, Baix Llobregat, Priorat
Totals
223
Nº Nº registre Numeració museu exemplars 71 3959-4183 225 85 5920 1 100 5968-5980 13 103
6172-6257
86
Totals
325
Taula III.2. Exemplars del Mapa Geològic de Catalunya. Font: Llistat electrònic del Museu 1 F. Pardillo, 1927: Minerales del Mapa Geológico de Cataluña, ingresados en el Museo de Geología de Barcelona.
Mecanoscrit 2 p, AHDB. 2 Faura i Bataller [1916]: Full VI. 1 full manuscrit, Arxiu del MGB. 3 San Miguel, 1927: Relació de roques del Mapa Geològic existents al Museu. 4 No sembla, però, que aquestes mostres arribessin a ingressar al Museu. 5 Llistats electrònics: “Exemplars Faura i Sans” i “Col·lecció Mapa Geològic de Catalunya”, amablement facilitats per A. Masriera.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 253
253 En el moment de la devolució del material a la Junta (juliol de 1924), consta que Faura lliurà 12 capsetes amb minerals i roques procedents de diverses excursions; les que no varen arribar a ingressar al Museu. L’ingrés 71 està format majoritàriament per roques ígnies (1001-1080); segueix un reduït conjunt de roques metamòrfiques (1082-4072, i la resta són sedimentàries. De la tongada nº 100, ingressada el primer de desembre de 1923, consten els noms dels recol·lectors: Faura (ns. 5968-72: Romanyà, Benifallet i Alfara i 5979-80); Bataller (ns. 5973-76: Alfara, Mora, Mas Valls); i Vilaseca: 5977-78 (Rasquera); són totes roques volcàniques. L’ingrés 103 conté preferentment roques eruptives i metamòrfiques de la província de Girona, i roques metamòrfiques i sedimentàries de la de Tarragona. L’anàlisi de les localitats revela que fins al nº 1185 la major part de les mostres procedeix de l’activitat cartogràfica portada a terme per Faura als fulls de Sant Feliu i Girona, i en una petita part, de la cartografia del full de Tortosa; les que segueixen són o bé mostres soltes o bé de l’Alt Empordà, on no consta que s’hi hagués començat cap full, però que Faura frequentà l’estiu de 1922, arran del control geològic del sondeig de Sant Martí d’Empúries. No hi ha mostres dels fulls centrals, ja cartografiats abans per Almera. La col·lecció fou estudiada en part per San Miguel: un quadern que es conserva al Museu de Geologia conté les determinacions de les primeres 77 mostres de roques ígnies ingressades per Faura.6 El fet que sigui un estudi parcial de la primera tongada i que no constin els números del Museu, indica que l’estudi és anterior a 1922. Això no obstant, el registre electrònic no ens dóna els números de preparacions d’aquest conjunt. De l’anomenada “Col·lecció del Mapa Geològic” (ingrés 103) consten en el registre electrònic números de 37 preparacions compresos entre els 2787 i 2821, algunes de roques sedimentàries.
Nº mostra Tipus 1001-1022 Granits, pòrfids, diorites, basalts 1023-1040 Granits, pòrfids, pegmatites, basalts, aplites 1041-1048 Basalts, ofites, diabases 1049-1079 Granits, Pòrfids, aplites, pegmatites, basalts 1080-1081 Pòrfids
Localitats St. Feliu, Calonge, Palamós, Begur, Palafrugell, Mont-ràs, Romanyà Maçanet, Sta. Coloma de F., Viladrau, Arbúcies, St. Hilari Benifallet, Alfara, Rasquera Espinelves, Osormort, Sant Hilari, Sta. Coloma de F., Corçà, St. Martí de Llémena Alforja; Blanes
1082-1083 Micacites, gneiss 1084-1094 Pissarres, marbre, griotte, gneis, micacites 1095-1100 Calcàries 1101-1115 Calcàries 1116-1137 Calcàries
Osor, Solterra Sta. Ceclina, Calonge, Vall-llobrega, St. Feliu de G., Tossa, Llagostera, Begur Sort, Mallorca, Tivenys, Sant Carles, Tortosa L’Escala, Esclanyà, Pals, Llorà, Palafrugell Tarragona, Tortosa, Paüls, Benifallet, Les Peces, Arbós, Albinyana, Tivenys, Alforja Martorell, Vilaseca, Maçanet de la S; St. Adrià
1138-1146 Diverses 1147-1185 Pòrfids, Granits, Aplites, Micacites 1186-1198 Gneiss, pòrfid, aplita, calcàries, argiles 1198-1206 Calcàries triàsiques i oligocenes 1207-1217 Diverses 1218-1923 Diverses
Sils, Caldes, Vidreres, Llagostera, Solius, Els Àngels, Susqueda, Osor Roses, Vilajuïga, Figueres, Vilacolum La Riba, el Pinell St. Miquel de Fluvià, Banyoles, Arenys d’E., Portbou, Vilacolum, Pont de Molins Palafrugell, L’Aleixar, Picamoixons, Calaf, St. Miquel de Fluvià.
Data
Full Sant Feliu Girona Tortosa Girona
Entre 1919 (mostres i 03/1922 soltes) Girona Sant Feliu (mostres soltes) Tortosa Vilafranca (mostres soltes) Girona Entre 4/1922 i 06/1924
Figueres? ? Figueres? (mostres soltes)
Taula III.3. Col·lecció petrogràfica del Mapa Geològic de Catalunya (AMGB). Font: Llistats electrònics del Museu 6 Rocas del Mapa Geológico de Cataluña. Enviadas por du Director Dr. Faura al laboratorio de Petrografía. Clasificadas por el Dr. San Miguel. Quadern manuscrit, pp. 9-13 (MGB).
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 254
254 En el moment de la dissolució del Servei, Faura lliurà a la Junta: – 1 exemplar de calcària de Tivenys (propietat de la Junta) – 3 testimonis del sondeig de Puigreig (id) – 12 capsetes amb roques i minerals de Caldes de Malavella (propietat del Servei)
III. 3. Col·lecció paleontològica Sense el llibre de registre del Museu, que no s’ha conservat, i en absència de qualsevol altre documentació, desconeixem el nombre, característiques i ubicació del suplement a la col·lecció Almera aplegat per Faura entre 1915 i 1924; no obstant una recerca en els fitxers del Museu podria donar algun fruit. Tan sols tenim constància dels fòssils lliurats a la Junta en el moment de la dissolució del Servei: a) Exemplars de la Junta de Ciències, tornats el 18/07/1924 (Inventari del 18 de juliol): – Dues safates de fòssils del carbonífer de Catalunya – Una capsa de polípers eocènics de Catalunya – 9 capsetes amb restes de mamífers fòssils de Catalunya – 12 capses d’equínids fòssils de la Col·lecció Almera – 14 capsetes de fòssils eocènics del Dr. Faura – 9 fòssils eocènics d’entre Tona i Collsuspina – 48 capsetes de fòssils de Tivenys – 1 ammonit fragmentat de Tivenys – 17 capsetes de fòssils de Morella – 17 capsetes de fòssils de Terrassa – 4 capsetes de fòssils de Sant Quirze de Terrassa b) Fòssils propis del Servei, amb indicació de localitat (inventari del 23 de juliol) – 14 capsetes de fòssils del Pinell, Masmonet (?), Colldejou i Tarragona – 5 capsetes de fòssils de l’Escala – Una capseta de fòssils del Coll de l’Àliga (Tortosa) – 25 capsetes de fòssils del Perelló – 21 capsetes de fòssils de Tortosa, Alcanar i Mas de Barberans – 23 capsetes de fòssils de Tivissa – 21 capsetes de fòssils de Capçanes i l’Hospitalet – 47 capsetes de fòssils del Cap de Salou – 12 capsetes de fòssils d’Alfara – 17 capsetes fòssils de Carlades – 34 capsetes de fòssils de Capçanes – Una capsa de polípers fòssils eocènics de diversos propietaris – Material indeterminat, procedent de diverses excursions
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 255
255 ANNEX IV. SELECCIÓ DE DOCUMENTS 1. Faura. Plan general de l’organització per a la continuació del Mapa Geològic de la província de Barcelona subvencionat per l’Escma. Diputació Provincial (s/d, gener 1915). Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1179. Per a la confecció del Mapa geològic de la provincia de Barcelona, que, segons una distribució feta constarà de unes tretze fulles complertes, de les que ja n’hi ha cinc de publicades per el Doctor Almera, se deurà seguir treballant en el camp a l’escala de 1:20.000, publicant-se després reduit a l’escala de 1:40.000, això es, de 25 mm per quilometre, i fixant-hi el relleu orogràfic amb unes curves de nivell de 5 metres d’altitut equidistants. Amb el naturalista geòloc deuràn col·laborar-hi: un dibuixant topograf i un ajudant recol·lector. El topograf portarà l’avançada dels treballs, que després resseguirém i completarem en el detall al recorre el terreny anotant-hi les variacions geologic-estratigràfiques. També necessitém d’un ajudant recol·lector per a que’ns procuri cantitat de fòssils dels jaciments que descubrim, i també per a preparar-nos el material petrogràfic, que desprès estudiarém i classificarém en el laboratori. Els nostres honoraris, per cada jornada en campanya, seràn de 15 a 20 pessetes, segons l’intensitat del treball; pels del dibuixant topògraf de 10 pessetes, i d’unes 5 pessetes el recol·lector. Pels treballs de laboratori s’apercibiràn de unes 5 o 10 pessetes. Tots els gastos aniràn per separat; els satisfets en les expedicions, compre de llibres, adquisició de material científic, i per els envíos dels exemplars dubtosos que puguin presentar-se per a que puguin ésser consultats per eminencies espacialistes extrangeres. Com també abonar els gastos per a poguer assistir a les reunions que anyalment celebra la “Société Géologique de France” de la que’n som membres aduc que per a ésser delegats per a portar la representació en els Congressos internacionals de Geología, que tenen lloc cada tres o quatre anys; car que en aitals aplecs on se reuneixen les eminencies d’altres nacionalitats ens allissonaríem per a fer directament els estudis comparatius dels terrenys de nostra terra. Al final de cada mes se presentará la nota de gastos i honoraris, i al cap de l’any se fará entrega de tots els comprovants amb la liquidació general de conformitat amb la consignació presupostada. Tot el material recullit en les expedicions, objecte de especials investigacions, un cop fet el degut estudi i dictaminada la classificació en fem generosa donació, éssent de propietat de l’Excma. Diputació, sempre i quant per a ella ens sigui senyalat un lloc a propósit, amb instal·lacions acomodades per a la major il·lustració del public. Fem present, que, a l’extranger els comissionats per a confeccionar fulles geológiques, a més d’estar explendidament retribuits, el material recullit resta de sa propietat; i en el cas de fer-ne donació als museus nacionals reben proporcionals gratificacions. Ara bé, tenint en compte que a l’Escola Superior d’Agricultura s’hi troben instal·lats els laboratoris per a la assignatura de Geologia, desitjaríem que per a els treballs d’aquest Mapa geológic de la provincia de Barcelona se posés a nostra disposició un dels pabellons avui encare sense utilització que hi ha a ca’n Batlló, i que reunís millors condicions per a la naturalesa del Museu que projectem, el qual podría estar agregat a la mateixa Escola Superior d’Agricultura, d’acort amb el Patronat d’aquella entitat. En el mateix pabelló s’hi instal·laría el Museu geológic que portaría el nom d’”Almera” per haver sigut un dels primers geòlocs catalans, qui s’ha distingit per una abundó de treballs d’investigació científica referents a aquesta ciencia, i tota vegada que’ll mateix s’ha ofert a trasladar i ordenar ses col·leccions particulars, en el jorn que tinguém un lloc destinat a Museu; i aixis les oficines del Mapa geològic actuaríen a alguna dependencia del mateix Museu, amb personal competent per a l’ordenació, conservació i catalogació dels exemplars que hi figuressin. A mida que’ls treballs de campanya restin ultimats se’n farà entrega al dibuixant litograf per a grabarlos sobre les pedres respectives mitjansant una directa i gradual reducció a la mitat, anant per separat les estampacions topogràfiques, de les variadíssimes composicions dels colors indicadors de les diferentes classes de terrenys. Els gastos del grabador i d’estampació anirán á cárreg de l’Excma. Diputació. I essent la tirada normal d’uns 1.000 exemplars, per a repartir entre les corporacions oficials, academies, cátedres i pels Ajudants, se’n reservarán 400 exemplars de cada una de les fulles per a l’autor del Mapa geològic de la provincia de Barcelona. Atenent a les necessitats d’una bona organització, essent més costosos els treballs al allunyar-nos cada día mes de nostra capital, per a que puguin seguir avençant le fulles periòdicament, no retrassant la publicació llur, aduc que per a conservar i ordenar tot el material de fòssils, roques i minerals en el “Museu Almera”, servint d’il·lustració per a el public estudiós de nostra terra, i per els sabis extrangers que frequentment ens visiten, tota aquesta complexitat de treball reportará un gasto molt superior a la consignació designada en els Presupostos d’enguany, per lo que devem recordar que en altre s’hi havien destinat fins a 7.500 pessetes de subvenció anyal. Essent d’un carácter especial l’institució d’aquest Mapa geològic de la provincia de Barcelona, que porta uns 30 anys de durada, i que demá podría ampliarse amb el de les altres provincies catalanes per la Mancomunitat; ara que tenim el plan general fixat, està llesta la part mes embrollada, i trovantnos animats i vigorosos per a poguer donar una forta avançada en aquest Mapa que perdurará en les generaciones esdevenidores, demanem a l’Excma. Diputació de Barcelona que’n els proxims pressupostos hi consti una consignació proporcional a els gastos, establint una normalització general que proposém, mentres per a enguany inaugurarém nostres treballs amb la
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 256
256 CAMPANYA PROPERA Mitjansant les condicions precedents indiquém que, per a donar cumpliment a l’obra de la qual se’ns ha confiat la continuació, el Dr. D. Eduard Brossa ne sigui el dibuixant topograf, aduc que’ll mateix podrá servir-nos de gravador, i que’l ajudant recol·lector sigui de nostra lliure elecció. A l’empendre els treballs de campanya senyalarem la limitació corresponent a la fulla 6ª, aixó es: partint de la meridiana de la fulla 5ª, ultimament publicada, que va d’Aiguafreda a Sant Fost, fins arribar a la que corre de Calders, Viladecavalls, passa per Mura i fineix a Ullastrell, amb les limitacions al N de Calders a Centelles; i al S desde sobre Rubí, per Ripollet fins a Reixac aproximadament; comprenen-hi els macius montanyosos de Bertí, Sant Miquel del Fay, Sant Llorens del Munt i Castellsapera, amb les explanades meridionals del Vallés, pels encontorns de Sabadell i Terrassa. Inmediatament s’establirá la xarxa de triangulació fundamental. I després comensarém a detallar topogràfica i geològicament en el contacte amb la fulla 5ª, unificant els extrems d’abdues fulles, la 5ª i la 6ª, aduc que lo mateix farem amb la limitació de la fulla 1ª a la que hi correspón sobreposada. Aquesta fulla, en el cas d’estar ateses nostres indicacions proposades, referents a l’organització general podríem deixar-la acabada en uns tres anys poc més o menys, temps necessari per a recorre personalment tots els viaranys de la superficie demarcada, i estudiar la naturalesa i varietats dels terrenys. A mida que nosaltres anem fent els estudis, si ens sorprengués qualque trovalla de certa importancia n’escriuríem alguna nota preliminar o monografíes que entregaríem per a les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, suplicant-ne des d’ara un retorn gratuit de 50 exemplars de tirada apart. 2. Junta de Ciències: Bases per a l’organització del Institut Geològic de Catalunya (25/10/1917). Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1442 i 1179. Iltre Sr.: La Ponencia nomenada per la Junta en sessió del 19 de Maig del any corrent, per a estudiar el plan de adaptació a l’organització de la mateixa dels Serveis Geològics que ha posat en la seva cura la Excma. Diputació Provincial de Barcelona, té l’honor de sotmetre a la seva del·liberació i aprovació les següents Bases confeccionades després de una série de reunions i tenint en compte la índole dels serveis actuals i llur desenrotllament ulterior. S’apoien aquestes Bases en el plan general aprovat per la Junta en sessió del 3 de Juliol darrer, venint a ser una ampliació de lo en ella acordat referent a serveis geológics, per a que l’Institut Geológic allavors esmentat pugui comensar a actuar des de primer d’any. Bases per a l’organització del INSTITUT GEOLOGIC DE CATALUNYA A. Amb el nom de I.G.C. reuneix la Junta de Ciencies Naturals els diferents serveis especials, laboratóris i demés amb la Geología relacionats que té avui a son cárreg i demés quin establiment el desenrotllo ulterior de aquestes aconselli. B. L’IGC dependrà de la J. de C.N. com a organisme superior, peró será regit en tot lo que no es refereixi al Estatut de la Junta, per un Patronat de carácter técnic, consultiu é informatiu, designat per la Junta. Formarán aquest patronat dos técnics, un diputat provincial i un regidor vocals de la Junta, dos técnics vehins de Barcelona i el President i Secretari de la Junta. Dintre les del·liberacions del Patronat, tindrán aquests vuit Srs. iguals drets. C. Ademés de les cantitats que del seu Pressupost destini la Junta al IGC podrá rebre aquest llegats, subvencions, donatius, i demés, destinats exclussivament als seus fins especials. Disposará igualment dels ingressos que’ls seus treballs, instal·lacions ó publicacions li proporcionin. D. En lo que a comptes, ordres, i nomenament de personal es refereix, s’atendrá a lo establert en el reglament general de la Junta. E. Com a elements executius, tindrá l’IGC un Director i un Conservador de acord amb la plantilla general de la Junta, ademés dels professors de Laboratori, Auxiliars-técnics, Ajudants, etc., que a proposta del Patronat acordi aquella nomenar. El Director tindrá veu en les del·liberacions del Patronat. F. Per al seu ordre interior, se regirá l’IGC per un Reglament especial fet per el Patronat i aprovat per la Junta. G. Els serveis que de moment passen a la cura del Patronat son: 1) La confecció del Mapa Geológic de Catalunya 2) L’estudi de les col·leccións paleontologiques, petrografiques i mineralogiques de la Junta 3) El trasllat i ordenació de les col·leccions procedents de la Diputació 4) Els laboratoris de mineralogia i cristal·lografia petrografia i paleontologia que actualment té la Junta. Ademés s’ocupará desde’l primer moment en confeccionar un plan de organització dels serveis complementaris de aquestos i concernents a la Geografia física de Catalunya que sometrá a la del·liberació i aprovació de la Junta H. Encare que’l fi principal de l’IGC es l’estudi de la Geologia Catalana en son sentit mes ampli, podrá ocuparse en l’estudi d’altres regions peninsular i extrangeres, organitzar expedicions de recol·lecció i estudi, etc., sempre d’acord amb lo reglamentat per la Junta.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 257
257 I. L’Institut publicará el resultat dels seus treballs e investigacions en memòries i demés seguit el tipo general adoptat per la Junta. K. El Patronat podrá admetre en ses del·liberacions sempre que ho cregui convenient, el Conservador, Professors, de l’Institut. M. La cura, conservació i catal·logació de les col·leccions estará a carrec de l’Institut. En cas de acumulació de trameses d’exemplars, separació de col·leccions, podrá sol·licitar del Director del Museu autorització per autilitzar personal de aquest, o encarregar-li part de sos treballs, custodia i cura de col·leccions i demés, dintre les condicions del Reglament del Museu. O. Del compliment del Reglament de la Junta, per part del personal del Institut axis com del dels acorts del Patronat, cuidará de acort amb l’Estatut el Secretari de la Junta Barcelona 25 Octubre 1917 BASES TRANSITORIES I ACORTS DE JUNTA COMPLEMENTÀRIS A. Personal superior i laboratóris: Mentres l’Excm. Ajuntament acorda lo que procedeixi respecte la adaptació del personal superior de plantilla fixa Director i Conservador del IGC, a que se refereix lo aprovat en la Junta del 1 de Juliol darrer, la Junta acordá que tot lo referent a Mineralogía i cristal·lografía vaigi a cárrec del Prof. Dr. Pardillo, lo refent a Petrografía i tectónica geológica a carrec del Prof. Dr. San Miguel i lo referent a Paleontología i geología histórica o estratigráfica a carreg del Prof. Dr. Faura qui ha format part fins are del servei geológic de la Diputació. En el Pressupost ordinari de la Junta per l’exercisi vinent se hi reservará la dotació corresponent al laboratóri de Paleontología i personal del mateix. B. Mapa geológic. La Junta encarrega la continuació del Mapa geologic als tres laboratoris esmentats assumint provisionalment la Direcció del Institut mentres no proveheixi l’Ajuntament el càrrec en definitiva, el Secretari de la Junta i en son defecte o ausencia el Prof. mes antic. Per als treballs topogràfics, la Junta nomenará un topògraf especialista que pot ser el Dr. Eduard Brossa que fins are ha exercit aquest carreg en el Servei de la Diputació. C. Patronat i Incautació. La Junta nomenará el Patronat a que’s refereix las Bases anteriors, el que es possessionará oficialment en nom de la Junta de les col·leccions actualment en la Escola Industrial, així com de les dipositades provisionalment en el Seminari, fentne entrega á les seccions corresponents per la seva cura, conservació, estudi, catalogació, etc. La part actualment en el Seminari, s’encarregaria al Prof. Dr. Faura sota l’inspecció del Vocal Honorari Dr. Almera, Membre del Patronat. Signat: Josep Mª Bofill, M. Cazurro; Artur Bofill; M. San Miguel de la Cámara; Maluquer. NOTES I ACLARACIONS 1. Patronat. Podrien formarlo els Srs. Almera, Bofill i Pitxot, Cazurro, Palet i Barba, un Concejal, President i Secretari, i Lluís Mº. Vidal. 2. De la organització dels serveis, trasllat de col·leccions, etc, val mes no parlar-ne, fins qu’estigui constituit el patronat, i nomenat el personal: Director, Conservador, i Professors dels tres laboratoris. 3. Els Professors, encarregats dels tres laboratoris fonamentals, foren: Dr. Pardillo, Dr. Faura, Dr. San Miguel. 4. Tenint en compte la conveniencia de tenir extés a la vista lo més rapidament, el material que hi ha al Seminari, lo primer que hauría de acordar el Patronat, es son trasllat, tal com estés, a la Universitat industrial, on se extendría sobre grans taulells disposats a propósit, pel personal que té avui el Dr. Almera a la seva disposició ajudat pel que cregués convenient adjuntar-li el mateix Patronat. 5. Interinament se resolt lo referent a la plantilla del Institut, el Patronat encarregaría la cura, catalogació i inventariació de la part ordenada, al Director del Museu de Ciencies Naturals D. Artur Bofill, i el trasllat i ordenació de lo restant al Secretari General i Técnic de la Junta, ajudat dels Professors dels laboratoris de la mateixa, sota la inspecció del Dr. Almera. 6. Tot lo pendent i en tramitació, comptes atrassats, liquidacions, etc., referent als serveis geológics de la Diputació, passaría tal com estés al Secretari general, informant aquest al Patronat i aquest a la Junta, sobre la solució de lo pendent. 7. En lo successiu, tots els treballs, encárregs, i demés, seguiran idéntic trámit, que en els altres serveis de la Junta. 3. Acta de presa de possessió de les col·leccions de la Diputació (21/03/1918). Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1600. En la ciudad de Barcelona a veinticinco de Marzo de mil novecientos diez y ocho, reunidos en el local del Museo del Seminario de Barcelona, los Srs. D. José Mª. Bofill, D. Domingo Palet y Barba, D. Manuel Cazurro Vocales de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, comisionados, por la misma para tomar posesión de las colecciones pertenecientes al servicio del Mapa Geológico de Cataluña, que la Excma. Diputación de Barcelona, tenía a su cargo y que transfiera a la citada Junta, por una parte, y por otra al muy Iltre. Sr. Rdo. Dr. D. Jaime Almera director hasta ahora de este servicio, y el Dr. D. Mariano Faura, que venía trabajando en el mismo bajo su dirección, acuerdan en cumplimiento de lo dispuesto por la Excma. Diputación, y comunicado a la dicha Junta de Ciencias Naturales en 30 de Junio de 1917, hacer entrega de las citadas colecciones a la dicha Junta.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 258
258 A este efecto se hace constar 1º Que estas colecciones estan instaladas en parte en el Gabinete de Historia Natural del Seminario y en parte tambien en un local de la Universidad Industrial, en la que se hallan tambien la colección de rocas y preparaciones petrográficas que proceden del Sr. Moragas y que por ser propiedad de la Diputación esta traspasa igualmente a la Junta. 2º Que por lo numeroso de los ejemplares que las componen y su instalación en vitrinas y cajones, es por hoy imposible de todo punto, el pensar ni siquiera aproximadamente, el número de ejemplares que las componen, por lo cual la posesión y traspaso se ha de referir unicamente al conjunto de todas ellas. 3º Que siendo por el momento imposible atender a su traslado e instalación en los Museos de la Junta de Ciencias Naturales, dichas colecciones tendrán que seguir interinamente en calidad de depósito, en los locales que dejan bajo la custodia de los expresados Sres. Dr. Almera y Dr. Faura, pero como pertenecientes desde hoy a la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona que desde este momento y por mano de sus expresados delegados se incauta de ellas. Asi mismo se hace constar que por los expresados Sres. Vocales de la Junta, se ha visto con gran satisfacción los trabajos practicados, tanto por los referidos Sres. Dr. Almera y Dr. Faura para el estudio y catalogación de las colecciones como los realizados para continuar la publicación de la sexta hoja geológica, con la colaboración inteligente del topógrafo Sr. Brossa. Y para que conste esta entrega y preste sus efectos se levanta la presente acta que firman los Sres. asistentes. Barcelona 21 de Marzo de 1918. 4. Acta de la Ponència dels serveis del Mapa Geològic de Catalunya. Reunió tinguda el dia 25/04/1919. (Mss. del Fons Faura, MGSB) Amb l’assistencia de D. Domingo Palet i Barba, D. Lluis M. Vidal, Dr. Manuel Cazurro i el que sotscriu, haventse rebut una comunicació de D. J. Ma. Bofill i Pichot qui no pogué assistirhi. Els assumptes tractats foren: 1. Solicitar de la Diputació l’existencia dels mapes geològics de les cinc fulles publicades no destinades a la venta, per a repartir-les per les corporacions oficials de Catalunya, als ajuntaments i parroquies de quiscuna d’elles, i a les corporacions científiques. Fou aprovat. 2. Solicitar de la Diputació l’entrega de les pedres matrius; aixis com també de les que encar se guarden a ca’l Henrich de les ultimament publicades; per a esser guardades en forma acondicionada a l’esguard dels agents meteorològics en la dependencia del Servei del mapa Geològic de Catalunya en el Museu. Fou aprovat. 3. Requerir de la Tresoreria de la Diputació, o bé del Dr. D. Josep Agell i Agell la liquidació dels comptes que desde el 1912 al 1917 anaven en partida especial per a les col·leccions Almera, Moragues, etc ... Oficiar-li per a la corresponent entrega de tot el material de les mateixes existent al Laboratori que està a son càrrec. Del primer extrém manifestà el Sr. Palet i Barba que procurará informarsen a la Diputació. I del segón se convingué el que li fos tramés al Dr. Agell per part de la Diputació l’acort prés per aquella el que totes les col·leccions i material a son càrrec debía esser trasmés a la Junta de Ciencies Naturals. 4. Liquidació de les despeses fetes per al trasllat de la col·lecció del Dr. Almera en l’any 1917, import 1.185 ptes. Que resten per a cobrar Aquest import deurá esser abonat per les quantitats pendents de liquidació que van a càrrec del Dr. Agell. 5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans la entrega de les dugues fulles IV i V reeditades en català, aixis com també l’original d’una memòria inédita escrita per el Dr. Almera per a que dits treballs puguin formar part de les publicacions del nostre Museu. Un cop trasmés per la Diputació a l’Institut d’Estudis Catalans l’acort de passar a la Junta de Ciencies Naturals tot lo referent als serveis del Mapa geològic de Catalunya, allavors gestionar l’entrega de tot lo indicat. 6. Sol·licitar de la Biblioteca de Catalunya el retorn formal de tots els llibres, que essent propietat de la Diputació ne feu entrega el Dr. Almera, i que avui tenim en part en calitat de dipòsit en la secció del Servei del Mapa Geològic de Catalunya Procurar fer les gestions convenients per a esclarir aquest retorn d’un modo especial amb el Sr. Puig i Cadafalch. No obstant, procurar que la Diputació trameti a la Biblioteca de Catalunya semblant comunicació que a l’Institut d’Estudis Catalans. 7. Sol·licitar de la Diputació tots els mapes, croquis i manuscrits originals de M. Moulin que en part han sigut entregats al servei del Mapa geogràfic de Catalunya; els que deurian servarse en l’arxiu del Servei del Mapa Geològic de Catalunya del Museu. Previa la comunicació dels acorts avans indicats. Advertí D. Lluís M. Vidal que M. Moulin també feu entrega a la Diputació, on son depositats, de molts exemplars dels fossils recullits en les preliminars excursions, els que també deurian esser sol·licitats.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 259
259 8 Reedició de les fulles I i II, car estan totalment agotades les que’s donavan al Dr. Almera per a la venta. Esperar l’entrega de les existencies que avuy serva la Diputació. 9. Liquidació de la diferencia que existeix entre les quantitats rebudes per el Dr. Almera i les despeses per ell fetes amb motiu de la reedició catalana de les dugues fulles IV i V; l’import es de unes 2.540 ptes aproximadament. En el cas de existir nombre suficient d’exemplars dels mapes que avui té la Diputació podrían esser entregats als hereus en la proporció del valor equivalent a la diferencia reconeguda. Com també podría esser satisfeta amb les resultes de la liquidació amb el Dr. Agell. 10.Reglamentació especial dels serveis del Mapa geològic en el funcionament autònom de la Junta del Museu de Catalunya. S’encomanà al Director del servei del Mapa geològic de Catalunya per a que formulés unes bases, les que en altre reunió posarà a la aprobació de la Ponencia. 11.Construir un moble especial per a guardar les pedres matrius del Mapa Geològic de Catalunya. Posarho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut. 12.Construir un moble especial per a guardar les existencies de les fulles publicades i les que s’haigin d’anar publicant. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut. 13.Per a perpetuar la Memoria del Dr. Almera, qui ens ha llegat valioses col·leccions, podriem confeccionar un bust per a colocarlo a la sala de Paleontología del Museu de Catalunya. Posarho a la aprobació de la Junta. 14.Publicació de la voluminosa monografia póstuma sobre els moluscs miocènics de Catalunya. Posar-ho en coneixement de la Comissió de Publicacions tant prompte estigui ordenat, previa la revisió per a entregarlho a la imprempta. 15.Sol·licitar a la Direcció general de Agricultura, un exemplar del mapa Geològic d’Espanya, mural, a l’Escala de 1:400.000; i un altre del general d’Europa per a que figurin en el Museu de Catalunya. Fou aprovat. Barcelona 26 d’Abril de 1919. El Director dels Serveis del Mapa Geològic de Catalunya 5. Conveni entre Faura y el Dr. A. Lammerer de Munich, per a l’edició del full de Vilafranca del Mapa Geològic, 26/07/1922. (MGSB, Fons Faura) A base de una conversación celebrada por dichos señores el Dr. Lammerer se encarga de la reproducción del Mapa geológico de Catalunya 1:100.000 hoja n. 34 Vilafranca del Panadés según los documentos entregados sobre el mapa geográfico de esta hoja en las siguientes condiciones: 1. Los contornos de la hoja y las correspondientes anotaciones del margen se gravarán en piedra; dicha piedra será propiedad del señor Dr. Faura. 2. Las placas de impresión para los colores geológicos se ejecutarán según los documentos entregados por el Dr. Faura y su expli[ca]ción de los colores; estas placas quedarán propiedad del Dr. Lammerer. 3. De las placas de impresión listas se mandarán pruebas para su examen, o sean 12 sin el sombreado del terreno para el Dr. Faura, y 3 con el sombreado para el Dr. M. Ferrer de Franganillo. 4. Estas impresiones de prueba tendrán que remitirse en el mes de Setiembre. 5. Después de corregir las observaciones que harán los señores mencionados en el apartado 3 se imprimirá en seguida una edición de 3000 hojas, de las cuales sobre papel bueno ordinario para imprimir mapas, 1000 sobre papel especial. 6. El precio para toda la obra, inclusive piedra y embalajes, es de Pts. 750.- Setecientas cincuenta Pesetas, que se han de remitir al Dr. Lammerer en seguida después de recibida la edición en Barcelona 7. Los gastos de fotografía y trabajos litográficos –preparación de las placas de impresión – se ha de remitir, si se piden por el Dr. Lammerer en seguida después de recibir las pruebas. 8. Los gastos del permiso de exportación y de transporte y del seguro que se desee van por cuenta del destinatario. Munich, 26 de julio de 1922 6. Faura: Projecte de reglament del Mapa Geològic de Catalunya, 26/11/1923 (MGSB, Fons Faura) De conformitat amb el projecte d’organització de treball que presentarem en l’11 de Gener de 1915 al Institut d’Estudis Catalans, al essernos confiada la tasca de continuació del Mapa geológic de la provincia de Barcelona, la que havia empres el Dr. Almera, de feliç recordança; aduc amb l’informació que adressarem a la Junta en data del 7 de març de 1918; aixís com també tenint en compte la reglamentació que formulá la Ponencia designada en data del 10 de Gener de 1919 integrada per els Drs. Almera, Bofill i Pitxot, Cazurro, Faura i els Srs. Palet i Barba i D. Ll. M. Vidal, poc després d’esser traspassat a la Junta els Servei del Mapa geológic; i a requeriment de la Ponencia nombrada per acord de la Junta, en sessió del 9 de novembre d’enguany, integrada per els Srs. Jaume Bofill i Matas, Manuel Cazurro, Antoni Jansana, reunida en el 16 del present mes, formulem un
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 260
260 PROJECTE DE REGLAMENT DEL SERVEI DEL MAPA GEOLÒGIC DE CATALUNYA. DISPOSICIONS GENERALS 1. L’obra del Mapa geològic de Catalunya s’organitzará i funcionará autonomicament com un departament. Estará integrat: per un Arxiu de documents cartografics; una biblioteca especialitzada en obres de geografia i geología, i per els aparélls necessaris per a portar a efecte la confecció del Mapa. 2. La Junta designarà una Ponencia, amb la que consultará el Director, i l’informará del afers del Mapa geológic. De les resolucións que’s prenguin se’n donará compte a la Junta en les sessions inmediates. 3. La Ponencia estará integrada per un diputat, un vocal tecnic dels representants de la Mancomunitat, i un delegat del Ajuntament. 4. La Junta de Ciencies Naturals facilitará un local d’estudi a proposit per a les tasques del Servei; aduc un mobiliari suficient pera servar el material per a esser examinat avans d’ingressar al Museu, i el personal auxiliar que sigui menester per a fer la selecció i neteja dels exemplars recullits en les tasques de camp. 5. El Director será el cap del personal tecnic i del subaltern, i armonitzará la tasca que’s realitzi. Asistirá a les reunions de la Junta amb veu peró sense vot, pera informar sobre la marxa del treball; i a proposta del Director del Servei podrá esser convocada la Ponencia sempre que hi hagi afers d’inmediata resolució. 6. El Director rebrá una gratificació igual que la que frueix el Director del Servei del Mapa geografic, ço es: 6000 pessetes anyals. I en el jorn que siguin establertes dietes pera les surtides al camp, tindrá les mateixes que puguin senyalarse en els caps dels altres serveis similars; aixís com també participará de les gratificacións extraordinaries que siguin repartides per entre els funcionaris de la Junta. 7. En ço que afecti als treballs a realitzar dintre del Museu, aixís com també al personal del mateix, en lo que no sigui estrictament de Laboratori, el Cap del personal encarregat d’aquesta Obra haurá d’actuar d’acord amb el Director del Museu. 8. Al objecte de portar regularitzada la tasca del inventari, aduc per a preparar el material del que se’n fa entrega al Museu, hi haurá un personal auxiliar del mateix adscrit al Servei del Mapa geológic. Aquest personal auxiliar cuidará també de la preparació de tot lo perteneixent al Servei, correspondencia, repartiment de les fulles, etc, etc, essent gratificat amb 2.400 pessetes anyals. TREBALLS TOPOGRÀFICS 9. Segons conveni establert amb la Direcció técnica del Mapa geografic de Catalunya (13 d’octubre de 1916), abdós serveis se subjectaran a un pla general comú, amb la mateixa distribució de fulles; essent totes les despeses del afers topografics ateses per el Servei geografic. Al ensemps funcionará d’acord amb el Director del Servei del Mapa agronomic, procurant donar-li totes les facilitats convenients per a realitzar la tasca llur. 10.Se facilitará pel Servei geografic al Servei geològic, les copies dels originals, que siguin menester per a surtir al camp, i a l’escala que sigui mes convenient per a detallar la limitació de les formacións geològiques. TREBALLS GEOLÒGICS AL CAMP 11.La Direcció ordenará en la data i forma que estimi mes convenient les expedicións necesaries per a recorrer el terreny i senyalar la limitació de quiscuna de les formacions geológiques que l’integran amb la major precisió de dades. 12.La Direcció acceptarà la col·laboració de geólegs nacionals o extrangers per a l’avenç del Mapa geológic, aduc pera esclarir millor els problemes que poguessin presentarse. 13.Les persones tecniques que puguin haver d’intervenir en la confecció del Mapa que no perteneixin al Servei, ni tampoc al Museu, serán gratificades amb els honoraris de 30 pessetes per jornada de campanya; essent abonades separadament les despeses llurs. 14.L’ajudant recol·lector procurará fer la recerca de la major quantitat de fossils dels llits que hagi descubert el geòleg; i també preparará el material petrografic i mineral que despres s’estudiará i classificará en el Laboratori. Els honoraris per a la jornada d’expedició serán de 20 pessetes. 15.Les despeses de les expedicións anirán totes per separat i se’n donará compte en quiscuna de les liquidacións trimestrals. PUBLICACIONS 16.El Director curará de les tasques d’impresió de les fulles i follets explicatius que s’hagin de publicar. 17.A mida que els treballs de campanya restin ultimats, l’original borrador s’entregará a un dibuixant litograf, qui seguirá les normes de la gama general impresa en 1922; al objecte de que al procedir al gravat hi hagi una perfecte unitat en totes les 43 fulles de les que deurá estar compost el nou Mapa geológic de Catalunya, a l’escala de 1:100.000. 18.A més acompanyará cada fulla un folletó esplicatiu amb l’historia dels estudis geologics fets a la comarca, l’orografia, hidrografia, geodinamisme, estratigrafia, mineralogia, petrografia, paleontologia i una bibliografia. 19.Les despeses del gravador i estampació de la fulla i folletó anirán a carrec de la Mancomunitat de Catalunya. 20.La tirada normal será de 2.000 exemplars per fulla, i será major en les fulles mes interessants; reservantse en l’Arxiu de la Mancomunitat el diposit dels exemplars destinats a la venta. Mentres al Servei seran entregats 500
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 261
261 exemplars per a la repartició gratuita que’s ferá segons les normes fixades per la Mancomunitat i la Junta de Ciencies Naturals, entregantsen generosament 100 exemplars al autor de quiscuna de les fulles. En la memoria anyal donará compte la Direcció del com s’ha fet la repartició de les fulles. 21.Les pedres litografiques del Mapa geológic de la provincia de Barcelona, aduc les del nou mapa geológic de Catalunya restarán propietat de la Mancomunitat, qui disposará d’un lloc acondicionat per a esser preservades dels agents meteorologics, juntament amb les pedres matrius dels altres serveis cartografics. MATERIAL PER AL MUSEU 22.Tot el material recullit en les expedicións será objecte d’especials investigacións per a el personal tecnic del Servei del Mapa geológic. Un cop fet el degut estudi i dictaminada la classificació de les especies fossils, minerals i roques, serán traslladats els exemplars al Museu. 23.La cura, conservació i catal·logació de les col·leccions estará a carrec dels respectius departaments del Museu, fentse constar esser procedents del Mapa geológic, aduc la persona que l’hagi recullit i classificat, procurant siguin exposades en instal·lacións acomodades per a una major il·lustració del public estudiós de nostra terra, i per els sabis extrangers que ens visitan. 24.Aniran a carrec del Museu les despeses dels envios del material recullit en les expedicións, aduc de les remeses d’exemplars dubtosos que precisi esser consultats per especialistes extrangers. 25.De conformitat amb les normes establertes en altres Museus extrangers, als comisionats per a la confecció de les fulles geológiques, al fer donació al Museu dels exemplars recullits i estudiats, podrán rebrer gratificacións proporcionals a la valua i quantitats dels exemplars. INVENTARI 26.Se portará una catalogació de tot lo que perteneixi estrictament al Servei del Mapa, ço es: mobiliari, col·leccións, llibres, aparells i altres objectes, fentne constar la procedencia per compra, donatiu o intercambi. 27.El Servei geologic podrá adquirir nou material, rebrer generosament ofrenes, establir intercambis, etc., restant propietat del Servei; i en el cas de duplicats serán repartits per les corporacións mes afins com el Servei geografic, Biblioteca de Catalunya, Museu de Ciencies Naturals i Escola d’Agricultura. 28.En el cas de dissolució de la Junta, aixís com també de desintegració del Servei del Mapa geológic podrá esser retornat a la Mancomunitat el que sigui de la seva propietat respectiva, segons l’article 9 de l’ESTATUT. EXPEDICIONS A L’ESTRANGER 29.El Director del Servei asistirá a les reunións estraordinaries que celebrin les societats geológiques extrangeres, al objecte d’allissonarse, per comparació, en el sincronisme de les formacions geológiques que integran la terra catalana. En els Congresos internacionals de Geología portará la representació de la Mancomunitat. MEMÒRIA ANYAL I COMPTABILITAT 30.El Director del Servei presentará a fi d’any una memoria de les tasques efectuades, acompanyada del pla de treballs per a el següent. Trimestralment se presentará la nota de despeses i honoraris, aixís com també del cost de les publicacións. Fará entrega a la Junta de tots els comprovants, per duplicat, al presentar les liquidacions periodicament. BASES DISCRECIONALS A. El funcionalisme autonom del Servei del Mapa geológic de Catalunya, tota vegada que presenta una complexitat especial, relacionada amb els altres servis afins, ço es, el geografic i l’agronomic, deuria esser regularitzat en forma que’l Director assumeixi totes les responsabilitats de carácter tecnic; tenint en compte la llarga periodicitat de les reunions de la Junta. No obstant, posaria en el coneixement de la mateixa la marxa dels treballs que s’anessin realitsant i a fi d’any escriurá una memoria de la tasca realitzada. D’aquesta manera, verdaderament autónoma, es com funciona el Servei del Mapa geografic, amb tot i formar part del Institut d’Estudis Catalans. B. El nostre ideal fora que els serveis cartografics estessin acoblats en forma que depenguessin tots ells directament de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, 26 de Novembre de 1923. Dr. M. Faura i Sans (Rubricat) 7. Faura: Exposición del estado actual de los trabajos del Servicio del Mapa Geológico de Cataluña. 23/07/1924. (MGSB, Fons Faura) Habiendo sido declarado cesante en el cargo de Director del Mapa Geológico por acuerdo de la Junta de Ciencias Naturales en sesión del 17 del mes de Junio del corriente año 1924, al propio tiempo que nos fué dada la orden de suspender hasta nueva disposición todo trabajo en los servicios del Mapa Geológico, entendemos es nuestro deber el
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 262
262 poner en conocimiento de la Superioridad el como quedan paralizados los trabajos que en 1915 nos fueron encomendados por la diputación Provincial de Barcelona, para continuar la obra del malogrado maestro el Dr. Almera; confiandonos luego el Institut d’Estudis Catalans el nuevo Mapa geológico de Cataluña, en relación con el Servicio geográfico creado desde aquel entonces; cargo que nos ratificó la Junta de Ciencias Naturales al constituirse en Junta mixta, en 1919. Anualmente hemos dado cuenta de la labor realizada en la creación y organización del nuevo Mapa geológico de Cataluña; lo que nos releva en este momento de reproducir el contenido de todas aquellas memorias entregadas a la Junta. Tan solo nos resta el hacer una breve exposición del como quedan los trabajos en el momento presente. Material. Cumpliendo una disposición dada por la Presidencia en el 7 de Julio de 1924, hemos hecho entrega a la Junta de Ciencias Naturales, por conducto de la Secretaría, de todo lo perteneciente al mencionado Servicio, haciendo el debido inventario, del cual nos ha sido librada una copia autorizada en fecha del 18 y 23 del corriente mes y año. Ante todo en el dia 15 hicimos la devolución de los libros que nos habían sido prestados por la Biblioteca de Cataluña en el 16 de Junio de 1919. En el inventario constan los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la Dirección del Mapa geológico de Cataluña y que han sido devueltos a la Junta de Ciencias Naturales; así como una relación de los libros, mapas, documentos, originales, material y ejemplares que han sido entregados a la propia Junta, pertenecientes al mencionado Servicio, y con ello el depósito para el reparto gratuito de las cinco hojas del mapa geológico de la provincia de Barcelona, junto con las cuatro publicadas del nuevo Mapa geológico de Cataluña. Liquidación. Oportunamente hemos entregado las cuentas a la Junta con los correspondientes comprobantes, por duplicado, hasta el 31 de Marzo del corriente año. En el 6 de Mayo se nos hizo efectiva la totalidad de la partida n. 188 del presupuesto extraordinario de la Mancomunidad para publicaciones, la que es de 10.200 pesetas, que deducidas 122,40 pesetas por el 1,20 %, restan 10.077,60 pesetas neto. De esta cantidad hemos invertido la suma de 6.845,90 pesetas, según la liquidación presentada con fecha del 30 de Junio. Y las 3.221,70 pesetas restantes las teníamos reservadas para la publicación del folleto explicativo de la hoja n. 41 TORTOSA que está en curso de publicación; asi como el satisfacer los gastos complementarios de la impresión, envíos y aduanas de la hoja n. 35 BARCELONA, y lo restante era para el folleto explicativo de la misma. No habiendonos sido efectuada la entrega de la cantidad correspondiente al trimestre prorrogado, para atender los gastos de material y expediciones, partida n. 187, de la que atendidas las gratificaciones de personal interesa la suma de 1.875,00 pesetas, hemos presentado tambien la nota de todos los gastos efectuados hasta la fecha, la que asciende a 1.807,80 pesetas, acompañando los comprobantes respectivos desde el n. 52 el 63, ambos inclusive. Queda tan solo por satisfacer la factura de Juan Rabaseda del 16 de Junio de 1923 que importa la cantidad de 408,00 pesetas. Aparte de esta relación de gastos que afecta directamente al Servicio del Mapa geológico de Cataluña nos queda por liquidar el anticipo que hice particularmente al prof. Oppenheim de Berlin, siendo regente de Paleontologia, por haberle sido encomendado un estudio monográfico de los poliperos fósiles de los terrenos eocénicos de Cataluña; de cuyo encargo dimos cuenta oportunamente a la Junta, habiendo sido entregados a la misma dos recibís: el uno correspondiente a la suma de 400,00 pesetas en fecha del 27 de Febrero de 1922, y el otro de 1.000,00, con fecha del 2 de Octubre de aquel mismo año: total 1.400,00 pesetas. Resumiendo, pues, presentamos a la Junta la siguiente liquidación: Cobrado en efectivo, por concepto de publicaciones (p. 188):............................................................ 10.077,60 p. Pagado para publicaciones ................................................................................ 6.845,90 pesetas “ material y excursiones ..................................................................................... 1.807,80 “ al prof. Oppenheim ........................................................................................... 1.400,00 Suma total ............................................................................................................... 10.053,70 Restan en caja pesetas ............................................................................................................................................. 10.053,70 Queda la deuda de 408 pesetas al Sr. Rabaseda ................................................................................................... 23,90 Publicaciones. Teniendo en consideración las negociaciones preliminares habidas para llegar a un convenio para normalizar una publicación metódica de las hojas con folletos explicativos del Mapa geológico de Cataluña, según consta en la reseña presentada a la Junta en el 30 de Junio de 1923, al dar cuenta de los trabajos realizados durante el año económico de 1922 a 1923, debemos hacer constar como en el ejercicio último de 1923 a 1924 nos hemos dedicado preferentemente a la labor de impresión de las hojas que teniamos ultimadas, sin dejar de verificar aquellas expediciones necesarias para la revisión y complemento de las mismas, preparando además las hojas que deberán seguir en la publicación de acuerdo con el Servicio geográfico. Durante el ejercicio último de 1923 a 1924 han sido tres las hojas dadas a la publicidad, tales son: 24.- SANT FELIU DE GUIXOLS .................................................................... 377,6 kilómetros cuadra. 43.- LES GOLES DEL EBRE ............................................................................. 496,0 “ “ 39.- VILANOVA I GELTRU ................................................................................. 162,5 “ “ 41.- TORTOSA (sin el folleto expli.) .............................................................. 740,0 “ “
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 263
263 De ellas queda en curso de publicación tan solo el folleto explicativo de la hoja n. 41 TORTOSA, hecha con la colaboración, además del Dr. J. R. Bataller, del prof. Dr. [P]. Fallot de Nancy, quien generosamente vino a nuestro pais para estudiar conjuntamente la sierra de Cardó, sin recibir gratificación alguna; del resultado de nuestras investigaciones publicamos con él una memoria exponiendo las relaciones estratigráficas de aquella región, y mas tarde del examen analítico de las numerosas formas de fósiles recogidas, el mismo Dr. Fallot, con otro paleontólogo francés, el Prof. F. Blanchet, se ha publicado una voluminosa monografia en la Institució Catalana de Historia Natural en 1922. Además nos han sido prestados algunos gravados de la Junta de Ampliación de Estudios de Madrid, de la Revista Ibérica y del Centre excursionista de Cataluña, los que estan todos en la imprenta Henric, y en ella hay una parte del folleto compuesto. Hoja n. 35 BARCELONA.- Esta hoja cumplimentando la orden de impresión dada por la Junta en 19 de noviembre de 1923, la mandamos a Munich para proceder al grabado y estaba imprimiéndose cuando se dio la orden de suspensión; de ella presentamos un ejemplar en pruebas. Hoja n. 23 GERONA.- Con el afan de procurar imprimir conjuntamente la hoja n. 35 con la n. 23, lo que nos hubiera proporcionado una notable economia, de suerte que nos hubiera permitido la impresión de un mayor número de ejemplares, presentamos a la Junta en 2 de Mayo del corriente año el original borrador, en el que está representada la superficie de 1.148 kilómetros cuadrados, mereciendo la aprobación de la misma. En preparación.- Aparte de las hojas indicadas que están en curso de publicación, hay otras de las que tenemos mucha superficie recorrida; tales son: N. 5, ANDORRA; 8, PUIGCERDÀ; 16: OLOT; 17, TORROELLA DE MONTGRÍ; 26, LLEIDA; 36, GANDESA; 40, ARNES; 42, LA CENIA-ULLDECONA. La hoja n. 5 ANDORRA está casi hecha, con la colaboracion de M. Chevalier a quien no se le ha dado gratificación alguna por la labor hecha, esperando la terminación de la hoja. Para la n. 8 PUIGCERDÀ, además de dicho señor nos han prestado valiosa ayuda los geólogos franceses M. Astre, Fallot y Jacob, así como los españoles A. Marín y el Dr. J. R. Bataller, en lo referente a la sierra del Cadí. La hoja n. 42 LA CENIA-ULLDECONA nos falta poco para completarla. Y de todas las restantes tenemos hechos varios itinerarios en distintas direcciones. Repartición gratuita. Ha sido debidamente cumplimentada la repartición de las tres hojas publicadas según las normas establecidas. En esta exposición queda reseñada la labor ultimamente realizada Barcelona 23 de Julio de 1924 Dr. M. Faura y Sans (rubricat) 8. Informe anònim que proposa continuar l’edició del mapa geològic, s/d [agost? 1924]. AHDB, lligall 3725. La edición geológica del mapa de Cataluña no debe suspenderse, entre otras razones por las siguientes: a) Todos los trabajos en curso quedarían inaprovechables y habrían de recomenzarse cuando se volviesen a organizar los trabajos. b) Los compromisos contraídos con el “Topographische Bureau” fueron por cierto nº de hojas, con el fin de obtener mejores condiciones económicas, tanto para las hojas geológicas, como para las geográficas. Segun los compromisos actuales se deben editar 12 hojas del mapa en sus dos ediciones, de las que cinco han sido publicadas. El Top. Bureau podria reclamar el total cumplimiento del convenio. c) El Mapa Geológico, igualmente que el Geográfico, es hoy conocido y apreciado por los geólogos y profesores extranjeros y nacionales, al notar la cesacion de su publicacion, no podria evitarse un efecto desagradable y contraproducente, despues de ciertas campañas que se han hecho, precisamente en los centros docentes extranjeros. La reunion de los servicios geografico y geologico aparece necesaria entre otras razones por las siguientes: a) La buena marcha y mejor éxito en los trabajos de confeccion y publicacion del mapa de Cataluña, considerado como un todo único, en sus diversas ediciones. Por buena que sea la inteligencia y armonía entre los directores, el hecho de depender cada una de los organismos diferentes, hace casi imposible el que un criterio único presida a la formacion de esta obra que es una sola, en varias partes. Las ediciones diversas del mapa solo pueden hacerse en orden y supeditación mutua, a base del mapa geografico que es la base fundamental de la cartografia de Cataluña. Es, pues necesaria que todas ellas se hagan en perfecta compenetracion y la seccion encargada de este trabajo se halla exclusivamente bajo la inspeccion e inspiracion del Consejo Permanente, como las demás secciones de la Casa. b) La Casa encargada de los trabajos litograficos es la misma y no puede por menos de serlo, para la edicion geografica y para la geológica. Resulta que varios organismos distintos, alimentados todos con fondos del mismo origen, tienen que tener tratos con la misma persona para tratar partes de un mismo asunto. Las pérdidas morales y materiales que por ello se ocasionan son bien apreciables. Las complicaciones de contabilidad y hasta las dificultades de inspeccion son así mucho mayores que si todo el trabajo fuese encomendado a un solo organismo bien organizado en secciones y dotado de las elementos necesarios para asegurarle una marcha regular y un trabajo eficaz.
Aragonès annexos 205-264 OK
23/4/07
17:18
Página 264
264 9. Acord del Consell Permanent unificant els mapes geològic i geogràfic (6/08/1924) AHDB, lligall 3725 Teniendo en cuenta los muchos inconvenientes que para la buena marcha y mejor éxito de los trabajos de confeccion publicación del mapa de Cataluña, en sus diversas ediciones resultan de la actual organización de los trabajos, organización según la cual se encomiendan las ediciones geológica y agronómica a entidades indirectamente ligadas a la Mancomunitat y sobre las que la inspección de ésta es nula; organismos sin otra relación que la amistosa con nuestro Servicio Geográfico a pesar de ser éste el único organismo adecuado para encargarse de todos los trabajos cartográficos y sin cuya ayuda nada pueden hacer los encargados de las ediciones especiales del mapa; que la confección y publicación de las ediciones geológica y agronómica solo pueden hacerse en orden y supeditación a la edición geográfica que es la base primordial de la cartografía de Cataluña, y que la experiencia ha demostrado que por buena que sea la relacion entre los encargados de las diferentes partes de esta obra, son frecuentes los inconvenientes que resultan de la falta de una dirección única responsable; Atendiendo por otra parte que los trabajos de publicación de las ediciones geográfica y geológica del Mapa, así como la agronómica el día que logre realizarse, son y no pueden por menos de ser efectuados siguiendo normas comunes y condiciones técnicas supeditadas entre sí, y encomendados a una misma entidad litográfica; y resulta enojoso y antieconómico que varios servicios distintos tengan que tratar con la misma entidad para finalidades idénticas, con fondos procedentes del mismo origen, pero a veces en condiciones diferentes; Considerando que no sólo la buena marcha de los trabajos sino también el buen nombre de la administración mancomunal y la simple lógica aconsejan no separar partes de un todo único; y que los trabajos de cartografia, aun siendo especializada, no por ello dejan de ser esencialmente cartográficos y por tanto de la competencia exclusiva de cartógrafos; El Consejero de Cultura que suscribe, tiene el honor de proponer al Consejo Permanente que se sirva adoptar el siguiente acuerdo: Art.- I.- El Servicio Geográfico de la Mancomunidad queda encargado en lo sucesivo de todos los trabajos, estudios, gestiones, negociaciones, relaciones y finalidades referentes a los mapas geológico y agronómico de Cataluña, encomendados anteriormente a la Junta de Ciencias Naturales y a la Escuela S. de Agricultura. Art. II.- El Director del Servicio Geográfico se hará cargo de los trabajos, material, correspondencia, datos, existencias, planos, y cuanto relativo a los mapas citados tengan las entidades mencionadas. Art. III.- Se transfieren a la partida correspondiente al Mapa Geográfico en el Presupuesto de la Mancomunidad para 1924-25, los créditos consignados en las partidas 146 y 147 del Art. 3 del Cap. III y 3[4] y 35 del Anexo 9. Art. IV.- El Interventor de la Mancomunidad liquidará las partidas correspondientes del presupuesto del año anterior y pedirá el reintegro de las cantidades taxativamente fijadas en el presupuesto que no hayan sido totalmente gastadas en su destinacion. Art. V.- El presente acuerdo será comunicado para su inmediato cumplimiento al Director de la Escuela de Agricultura, al Presidente de la Junta de Ciencias y al Director del Servicio Geográfico. Barcelona, 5 de agosto de 1924 (rubricat) Hago constar que el Consejo Permanente en sesión del dia 6 del corriente, tomó acuerdo de absoluta conformidad con la anterior propuesta. Barcelona, 12 de agosto de 1924. El Secretario del Consejo (rúbrica illegible) Segell de la Mancomunitat.
Instruccions autors 265
23/4/07
17:06
Página 265
265 INSTRUCCIONS ALS AUTORS Treballs del Museu de Geologia de Barcelona és la publicació periòdica científica d’aquesta institució. Les seves finalitats principals són promoure i difondre la investigació en les diverses branques de les Ciències de la Terra, contribuir particularment al coneixement de la geologia de Catalunya, fomentar l’estudi dels fons del Museu i reforçar-ne la identitat. Per això, publicarà treballs originals, amb preferència els que tractin d’aspectes relacionats amb les nostres col·leccions, amb Catalunya i Espanya. També considerarà treballs històrics i museològics o d’altres relacionats directament amb les Ciències de la Terra. En casos especials es publicaran números monogràfics. Els articles seran inèdits. Es donarà prioritat als de gran desenvolupament sobre les notes curtes. S’estableix un màxim orientatiu de 30 pàgines i 4 làmines per article. ORIGINALS S’hauran de presentar informatitzats amb còpia de paper, en format DIN A4, a doble espai i per una sola cara , i elaborat en entorn PC o Macintosh dins dels programes Word, WordStar o Word Perfect. 1. A la primera plana i per aquest ordre: Títol del treball, alineat a l’esquerra i en minúscules negres. Autor o autors amb l’adreça postal completa al peu de pàgina. El nom s’escriurà en minúscules seguit del COGNOM en majúscules. RESUM, alineat a l’esquerra, encapçalat en majúscules negres, que informi del contingut de l’article, sense ultrapassar les 200 paraules. Si la llengua original de l’article no és l’anglès, el Resum anirà precedit d’un ABSTRACT, encapçalat pels AUTORS i seguit del títol del treball en anglès; si l’article és en anglès, el Resum, els Autors i el títol de l’article en castellà precediran l’Abstract. Paraules clau, en minúscules negres, a continuació dels respectius resums. 2. A la segona pàgina i següents: Text, que es pot dividir en APARTATS, alineats a l’esquerra i encapçalats en majúscules negres. Els Subapartats, en minúscules negres, alineats també a l’esquerra. Al marge esquerra del text, i amb llapis, es marcarà la posició on es desitja intercalar figures, gràfics i taules. Si és possible s’evitaran les notes a peu de pàgina. Quant a les descripcions sistemàtiques, se seguiran els Codis de Nomenclatura Geològica, Zoològica i Botànica corresponents. Els tàxons estudiats se centraran en el text, seguits del seu Autor en minúscules i any de publicació. Els tàxons superiors a gènere s’escriuran en majúscules. Els gèneres i espècie aniran en cursiva o subratllats. Si un tàxon es fa figurar en el treball, es farà constar la Figura (Fig.) del text i la Làmina (Làm.) i figura (fig.) o figures (figs.) corresponents. En la llista de sinonímies se seguirà el model següent: 1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3 1978 Spathipora comma (Soulé), Pohowsky: 101-102, Làm. 18, fig. 8 Es recomana seguir els criteris proposats per S.C. Matthews en “Notes on open nomenclature and on synonymy lists”, Paleontology, 16 (4), 1973, pp. 713-719. Quan s’estableixin nous tàxons es farà constar l’origen del nom, els tipus, la localitat tipus, l’edat de l’associació a la qual s’adscriuen, la diagnosi, la seva descripció i les mesures dels exemplars corresponents. I sempre, el número de registre de la institució on estan dipositats.
Instruccions autors 265
23/4/07
17:06
Página 266
266 Els AGRAÏMENTS, encapçalats en majúscules negres, alineats a l’esquerra, figuraran al final del text i precediran la Bibliografia. 3. La BIBLIOGRAFIA es disposarà separadament, alineada a l’esquerra. Les referències bibliogràfiques s’ordenaran alfabèticament, i s’adequaran al model que segueix. Si es tracta d’un llibre o d’un fulletó, es farà constar nombre de pàgines, editorial i ciutat. Vidal, L.M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc. de N. Ramírez y Compa., Barcelona. Vidal, L.M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 9: 360-362, láms. 6-7. Madrid. 4. Les IL·LUSTRACIONS s’adjuntaran fora del text. La mida màxima de caixa de la làmina serà de 130 x 180 mm. L’autor del treball muntarà i numerarà amb xifres aràbigues les làmines i fotografies en blanc i negre, i quedarà al seu arbitri el fons, blanc o negre. Les il·lustracions que s’hagin d’intercalar en el text –dibuixos, taules, mapes, esquemes, etc.–, s’han de numerar en xifres aràbigues i realitzar en tinta xinesa sobre paper vegetal o similar; s’incorporarà una escala gràfica i s’identificaran amb llapis en el marge inferior. Les taules que no es puguin fer en paper vegetal i tinta xinesa han de presentar-se amb el màxim de polidesa possible, ja que es reproduiran directament. S’adjuntarà fotocòpia de les il·lustracions. Les llegendes corresponents aniran en fulls a part del text, amb la seva traducció a l’anglès, si l’article no s’ha escrit en aquesta llengua. 5. L’autor es compromet a corregir les proves d’impremta i a retornar-les en un termini màxim de quinze dies. L’autor o conjuntament els autors rebran cinquanta separates gratuïtes del seu treball. Els articles seran examinats pel Consell de Redacció de la revista, que podrà proposar als autors les modificacions que consideri oportunes i decidir-ne la publicació. L’autor o els autors no podran retirar els originals un cop presentats ni sotmetre’ls a una altra publicació fins que el Consell de Redacció hagi decidit sobre els mateixos. Els autors són els únics responsables de les opinions i dades expressades en el seu treball. La correspondència ha de dirigir-se a : TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaria) Museu de Geologia Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona
Instruccions autors 265
23/4/07
17:06
Página 267
267 INSTRUCCIONES A LOS AUTORES Treballs del Museu de Geologia de Barcelona es la publicación periódica científica de esta institución. Sus fines principales son promover y difundir la investigación en las diferentes ramas de las Ciencias de la Tierra, contribuir particularmente al conocimiento de la geología de Catalunya, fomentar el estudio de los fondos del Museo y reforzar la identidad del mismo. Para ello, publicará trabajos originales, con preferencia los que traten aspectos relacionados con nuestras colecciones, Catalunya y España. Considerará también los aspectos históricos y museológicos u otros relacionados directamente con las Ciencias de la Tierra. En casos especiales, se publicarán números monográficos. Los artículos serán inéditos. Se dará prioridad a los de gran desarrollo sobre las notas cortas. Se establece un máximo orientativo de 30 páginas y 4 láminas por artículo. ORIGINALES Deberán presentarse informatizados con una copia en papel, en formato DIN A4, a doble espacio y por una sola cara, y elaborado en entorno PC o Macintosh en los programas Word, WordStar o Word Perfect. 1. En la primera página y por este orden: Título del trabajo, alineado a la izquierda y en minúsculas negritas. Autor o autores con la dirección postal completa a pie de página. El Nombre se escribirá en minúsculas seguido del APELLIDO en mayúsculas. RESUMEN, alineado a la izquierda, encabezado en mayúsculas negras, que informe del contenido del artículo sin sobrepasar las 200 palabras. Si la lengua original del artículo no es el inglés, el Resumen irá precedido de un ABSTRACT, encabezado por los AUTORES y seguido del título del trabajo en inglés; si lo es, el Resumen, los autores y el título del artículo en castellano precederán al Abstract. Palabras clave, en minúsculas negras, a continuación de los respectivos resúmenes. 2. En la segunda página y siguientes: Texto, que puede dividirse en APARTADOS, alineados a la izquierda y encabezados en mayúsculas negras. Los Subapartados, en minúsculas negras, alineados asimismo a la izquieda. En el margen izquierdo del texto, y a lápiz, se marcará la posición donde se desee intercalar figuras, gráficos y tablas. Se evitarán en lo posible las notas a pie de página. Para las descripciones sistemáticas se seguirán los Códigos de Nomenclatura Geológica, Zoológica y Botánica correspondientes. Los taxones estudiados se centrarán en el texto, seguidos de su Autor en minúsculas, y año de publicación. Los taxones superiores a género se escribirán en mayúsculas. Los géneros y especies irán en cursiva o subrayados. Si un taxón se figura en el trabajo, se harán constar la Figura (Fig.) del texto y la Lámina (Lám.) y figura (fig.) o figuras (figs.) correspondientes. En la lista de sinonimias se seguirá el siguiente modelo: 1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3. 1978 Spathipora comma (Soulé), Pohowsky: 101-102, Lám. 18, fig. 8. Se recomienda seguir los criterios propuestos por S.C. Matthews en “Notes on open nomenclature and on synonymy lists”, Paleontology, 16 (4), 1973, pp. 713-719. Al establecer nuevos taxones se harán constar el origen del nombre, los tipos, la localidad tipo, la edad de la asociación a la que se adscriben, la diagnosis, la descripción de los mismos y las medidas de los ejemplares correspondientes. Y siempre, el número de registro de la institución donde están depositados.
Instruccions autors 265
23/4/07
17:06
Página 268
268 Los AGRADECIMIENTOS, encabezados en mayúsculas negras, alineados a la izquierda, figurarán al final del texto y precederán a la Bibliografía. 3. La BIBLIOGRAFÍA se dispondrá separadamente, alineada a la izquierda. Las referencias bibliográficas se ordenarán alfabéticamente, atendiendo al modelo que sigue. Si se trata de un libro o de un folleto, se harán constar número de páginas, editorial y ciudad. Vidal, L.M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc. de N. Ramírez y Compa., Barcelona. Vidal, L.M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 9: 360-362, láms. 6-7. Madrid. 4. Las ILUSTRACIONES se adjuntarán fuera del texto. El tamaño máximo de caja de la lámina será de 130 x 180 mm. El autor del trabajo montará y numerará con números arábigos láminas y fotografìa en blanco y negro, quedando a su arbitrio el fondo, negro o blanco. Las ilustraciones que deban intercalarse en el texto –dibujos, tablas, mapas, esquemas, etc.– deben numerarse en arábigos y realizarse a tinta china sobre papel vegetal o similar, incorporarán una escala gráfica y se identificarán a lápiz en el margen inferior. Las tablas que no puedan realizarse en papel vegetal y tinta china deben presentarse lo más pulidas posible, pues se reproducirán directamente. De las ilustraciones se adjuntará fotocopia. Las leyendas respectivas irán en hojas aparte del texto con su obligada traducción al inglés, si no es ésta la lengua del artículo. 5. El autor se compromete a corregir las pruebas de imprenta y a devolverlas en un plazo máximo de quince días. El autor o conjuntamente los autores recibirán cincuenta separatas gratuitas de su trabajo. Los artículos serán examinados por el Consejo de Redacción de la revista, que podrá proponer a los autores las modificaciones que considere oportunas y decidir su publicación. El autor o los autores no podrán retirar los originales una vez presentados ni someterlos a otra publicación hasta que el Consejo de Redacción haya decidido sobre los mismos. Los autores son los únicos responsables de las opiniones y datos vertidos en su trabajo. La correspondencia debe dirigirse a: TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaría) Museu de Geologia Parc de la Ciutadella s/n 08003 Barcelona (España)
Instruccions autors 265
23/4/07
17:06
Página 269
269 INSTRUCTIONS TO CONTRIBUTORS Treballs del Museu de Geologia de Barcelona is the scientific periodical of the Barcelona Museum of Geology. Its principal aims are to promote and publicize research in the different branches of the Earth Sciences, to contribute in particular to an understanding of the geology of Catalonia, to encourage the study of the Museum’s collection and to publicize the Museum. To this end, it will publish original work, preferably work dealing with aspects relevant to our collections, to Catalonia and to Spain. It will also consider historical work, work on museums or others work directly related to the Earth Sciences. In special cases, monographic numbers will be published. Articles must not have been previously published. Priority will be given to full-length articles over short notes. As a rough guide, a maximum of 30 pages and 4 plates per article should be observed. ORIGINALS These should be presented on a computer diskette accompanied by a printout in A4 (210 x 297 mm) format with double spacing and on one side only, and written in a PC or Macintosh environment using either the Word, WordStard or Word Perfect programs. 1. On the first page and in this order: Title of the work, left-aligned and in lower-case bold type. Author or authors, with full postal address at the foot of the page. The First Name must be written in lower case followed by the SURNAME in upper case. SUMMARY, left-aligned, with the heading in upper-case bold type, summing up the contents of the article in no more than 200 words. If the original language of the article is not English, the Summary should be preceded by an ABSTRACT, headed by the AUTHORS and followed by the title of the work in English; if the original language in English, the Summary, authors and title of the article in Spanish should precede the Abstract. Key words, in lower-case bold type, after the respective abstracts. 2. On the second and subsequent pages: The text, which can be divided into SECTIONS aligned on the left and with headings in upper-case bold type. The Subsections, in lower-case bold type, also aligned on the left. The point where figures, graphs or tables are to be inserted should be indicated in pencil in the lefthand margin of the text. Footnotes should be avoided as much as possible. For systematic descriptions the corresponding Geological, Zoological and Botanical Codes of Nomenclature should be followed. The taxons under study should be centered in the text, followed by their Author, in lower case, and the year of publication. Taxons above the genus should be written in upper case. The genus and species should appear in italics or underlined. If a taxon is illustrated in the article, the corresponding Figure (Fig.) in the text and Plate (Pl.) and figure (fig.) or figures (figs.) should be given. In synonymy lists the following model is to be followed: 1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3 1978 Spathipora comma (Soulé), Pohowsky: 101-102, Pl. 18, fig. 8 We recommend the guidelines laid down by S. C. Matthews in “Notes on open nomenclature and synonymy lists”, Paleontology, 16 (4), 1973, pp. 713-719. When establishing new taxons, the origin of the name, the types, the locality type, the age of the association to which they are ascribed, the diagnosis, the description and the measurements
Instruccions autors 265
23/4/07
17:06
Página 270
270 of the corresponding examples should all be given, and, at all times, the registration number of the institution in which they are kept. ACKNOWLEDGEMENTS, headed in upper-case bold type, aligned on the left, should figure at the end of the article, before the Bibliography. 3. The BIBLIOGRAPHY should be arranged separately, aligned on the left. Bibliographical references should be arranged alphabetically according to the model that follow below. In the case of books or leaflets, the number of pages, the publisher and city should be given. Vidal, L.M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc. de N. Ramírez y Compa., Barcelona. Vidal, L.M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 9: 360-362, láms. 6-7. Madrid. 4. The ILLUSTRATIONS should be included separately from the text. The maximum size for plates is 130 x 180 mm. Plates and black-and-white photographs should be mounted and numered in Arabic numerals by the author on a black or white background. Illustrations for insertion in the text –drawings, tables, maps, diagrams, etc.– should be numered in Arabic numerals and presented in Indian ink should be as clear as possible for direct reproduction. A photo-copy of the illustrations should be enclosed. The respective legends should be presented on separate sheets from the text, with the English translation whenever this is not the language of the article. 5. The author undertakes to correct the printer’s proofs and return them within fifteen days. The author or authors will receive a total of fifty offprints of their work free of charge. Articles will be examined by the magazine’s Editorial Board, which reserves the right to suggest any modifications it considers convenient and will decide whether or not to publish the article. The author or authors may not withdraw originals once these have been submitted or submit them to other publications until the Editorial Board has taken a decision. Authors must take sole responsibility for the opinions and data appearing in their work. Correspondence should be addressed to: TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaria) Museu de Geologia Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona (Spain)