TMGB vol 19 (2013) by Museu Ciències Naturals de Barcelona MCNB

Treballs del Museu de Geologia de Barcelona

Treb19-coberta_Treb14-coberta 02/09/13 18:58 Pรกgina 1

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Treballs del Museu de Geologia 19 de Barcelona

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Treballs del Museu de Geologia de Barcelona Museu de Geologia de Barcelona CONSELL DE REDACCIÓ Director: Jaume Gallemí Secretària de redacció: Yael Díaz Redactors adjunts: Carles Curto, Montserrat Navarro, Vicent Vicedo La revista compta, a més, amb un Consell assessor integrat per diferents especialistes, als quals es remet quan s’escau. Distribució i intercanvi: Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Parc de la Ciutadella, s/n. 08003 Barcelona. Tels. 93 319 68 95 - 93 319 69 12 E-mail: bibmuseuciencies@bcn.cat Accés on-line: http://tmgb.museucienciesjournals.cat © de l’edició, Ajuntament de Barcelona Edita: Museu de Geologia. Institut de Cultura de Barcelona Publicat l’1 de setembre de 2013 Disseny gràfic: Marta Lorenzo Cañellas Impressió: Arts gràfiques Alpres, sl ISSN: 1130-4995 Dip. Leg.: B-40.634-1990

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 19 (2013)

ÍNDEX 5 In memoriam Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz (1945-2012) 13 SANTANACH, P. Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba 49 FORNER, E. i CASTANY, J. Revisió de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) de l’Aptià de la conca del Maestrat 59 GALLEMÍ, J., VICEDO, V., LÓPEZ, G. i TROYA, L. La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB 151 Instruccions als autors

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 19 (2013): 5-11

In memoriam Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz (1945-2012)

No és fàcil parlar en passat d’aquells amb qui has compartit hores de feina, projectes professionals i personals, moments agradables i també moments tensos, però també –i molt especialment– il·lusions i intimitats. I aquest és el cas del nostre company Julio GómezAlba, que ens deixà el 28 de desembre de 2012, dos anys després de la seva jubilació oficial i només uns quants mesos després d’abandonar definitivament el seu despatx de la Sala de Paleontologia del Museu Martorell. Marxà en acabar d’assessorar el muntatge definitiu de l’àmbit de Paleontologia del nucli de l’exposició permanent “Planeta Vida” i la seva introducció –“La biografia de la Terra”–, a la nova seu expositiva del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau) a la zona Fòrum. Li hem volgut adreçar aquest record des del mateix lloc en què dedicà bona part de les seves hores de feina, en els gairebé darrers 20 anys de la seva vida laboral, la revista Treballs del Museu de Geologia de Barcelona de la qual fou Secretari de Redacció des de la seva fundació el 1989 fins al 2008. No només n’exercí aquest càrrec sinó que hi publicà un grapat d’articles essencialment relacionats amb el seu camp de recerca, la història de les Ciències Naturals a Catalunya, i una versió adaptada de la seva tesi doctoral. Havent pogut publicar en altres revistes de més anomenada, fou Treballs la seva aposta personal, una llavor que ha donat com a fruit la consolidació d’una línia de publicació d’articles d’història de les ciències en aquesta revista com ho demostren els tres darrers volums publicats. D’en Julio Gómez-Alba, posseïdor d’una cultura vastíssima en diversos àmbits com la història, la geografia, l’art i l’etnografia, però també dotat d’altres capacitats que havia après i practicat des de molt jove com ara la literatura o la música, recordarem les seves sàvies explicacions professionals efectuades amb tota naturalitat, les cançons taral·lejades en el silenci del seu despatx, la riquesa i el control de la seva llengua materna castellana i un ampli anecdotari personal; tot ben ancorat en la fina ironia, l’humor i una tendra picardia de la qual no se’n salvava ningú, ni ell mateix. Voldríem que el contingut d’aquestes pàgines, tot i limitar-se als aspectes professionals i científics d’una persona polifacètica com ell, fos un petit homenatge a tot el què vam aprendre, a tot el què vam compartir i a tot el què vam estimar d’en Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz, el nostre “Julio” a seques. Mentre expressem el nostre sentit condol a la seva família i amics, els qui compartírem part de la nostra vida amb ell, sabem del cert que mantindrem viu el seu record.

A las aladas almas de las rosas, del almendro de nata te requiero, que tenemos que hablar de muchas cosas, compañero del alma, compañero.

Julio Gómez-Alba en la seva penúltima sortida de treball de camp, a la conca carbonífera de Villablino (Lleó) el dia 13 de setembre de 2009. L’excursió fou organitzada pels Drs. R. Wagner, C. Álvarez i E. Montero del Museo Paleobotánico (Jardín Botánico) de Córdoba i també hi participaren M. Apesteguía, C. Cleal i J.A. Torres.

Elegía - Miguel Hernández 10 de gener de 1936 (El rayo que no cesa) Jaume Gallemí Barcelona, abril de 2013

BIOGRAFIA PROFESSIONAL

Dels orígens a la llicenciatura. Julio Antonio Senador Gómez-Alba Ruiz va néixer a Madrid el 13 de novembre de 1945. Criat en el si d’una família tradicional, nombrosa i relativament acomodada, part de la seva educació transcorregué en col·legis religiosos de Navarra i Madrid. També com a infant, molts dels seus estius transcorregueren en una finca familiar d’Extremadura. A les primeries dels anys seixanta, cap a 1963 o 1964, inicià els estudis universitaris d’enginyer agrònom que abandonà el 1965 en encetar un període de recerca personal i vida “artístico-bohèmia” a diversos municipis del litoral d’Alacant sobrevivint amb feines temporals i actuacions musicals en pubs i discoteques. Tornat a Madrid, entre 1968 i 1973, convalidant algunes de les assignatures superades anteriorment a l’Escola Superior d’Enginyers Agrònoms, cursà la carrera de geòleg a la Universidad Complutense de Madrid on aconseguí el títol de Licenciado en Ciencias Geológicas formant part de la 16a promoció. Els anys del museu. Un cop acabats els estudis universitaris, es traslladà aquell mateix any a Barcelona i de 1973 a 1974 treballà com a geòleg analista de l’empresa de prospecció “LOSAN”. Inicià la seva tasca al llavors anomenat Museo municipal de Geología –depenent de l’Excm. Ajuntament de Barcelona– en ser contractat com a Conservador de Paleontologia el 2 de novembre de 1973, situació administrativa que es perllongà fins al 1978. L’any 1975 simultaniejà l’encàrrec de remodelació general de la Sala de Paleontologia del museu –que s’enllestí el 1978–, amb les tasques de Professor Ajudant de Geologia a la Universitat de Barcelona (1975-1977). Una reestructuració administrativa municipal feu que el 1978 esdevingués Tècnic Superior de Ciències (Conservador de Paleontologia) del Museu de Geologia de Barcelona, lloc de treball que mantingué fins a la seva jubilació. El 1978, en celebrar-se el 1r Centenari del Museu de Geologia de Barcelona, no només se l’hi encarregaren les funcions de Coordinador científic sinó també les de

Primera targeta d’identitat d’en Julio Gómez-Alba com a “Conservador Tècnic” del Museu de Geologia de Barcelona (9 de novembre de 1977). Font: MCNB, Llegat J.A.S. Gómez-Alba Ruiz.

L’equip tècnic del Museu de Geologia de Barcelona l’any 1984. D’esquerra a dreta, Alicia Masriera (sotsdirectora i conservadora de Petrologia), Francisco García (conserge), Carles Curto (conservador de Mineralogia), Alfredo San Miguel (director), Valentina de Segarra (administrativa) i Julio Gómez-Alba (conservador de Paleontologia). Font: MCNB, Llegat J.A.S. Gómez-Alba Ruiz.

Coordinador científic i presentador de la 1a Setmana de Cinema Geològic de Barcelona, celebrada al Palau de Congressos de Montjuïc. L’any següent (1979) col·laborà en la redacció del Llibre blanc dels Museus de Barcelona editat pels Serveis de Cultura del Ajuntament de Barcelona i en la del Llibre blanc dels Museus de Catalunya editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. De maig a juliol de 1981 seguí el “Curs de motlles, reproduccions i tècniques aplicades de restauració” de 80 hores lectives al Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’any següent (1982) començà els treballs conduents a la publicació de la monografia Guía de campo de los fósiles de España y de Europa que culminà sis anys més tard (1988) amb la seva publicació per l’editorial Omega de Barcelona. Obra de 925 pàgines, 5.775 fotografies, 500 dibuixos, 20 làmines a color i 4.000 referències bibliogràfiques, representa la guia paleontològica més extensa de les publicades a Europa durant el segle XX. El 1984 fou nomenat Membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins al 1986. El 1985, assistí a una reunió organitzada per la Universidad de Zaragoza per tractar la constitució de la Sociedad Española de Paleontología (SEP), esdevenint-ne membre fundador. El 1988 formà part del Comitè de redacció de la Normativa sobre Documentació de Col·leccions d’Història Natural constituït pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. Exercí les tasques de Secretari de Redacció de la revista científica Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, des de la seva creació el 1989 fins l’any 2008. I l’any 1991 formà part del Comitè organitzador de la trobada estatal Seminario sobre gestión informatizada de colecciones paleontológicas españolas organitzat pel Museu de Geologia de Barcelona. L’any 1992 se li atorgà el títol de Doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, defensant la tesi Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Historia de la institución amb la qualificació “Apto cum laude”. Era la primera vegada que un catàleg

de paleontologia era admès a Espanya com a tesi doctoral. L’octubre del mateix any exercí les funcions de Tresorer de les VIII Jornadas de Paleontología de la SEP, organitzades pel Museu de Geologia de Barcelona. El 1994 col·laborà amb la Fundació Catalana per a la Recerca de la Generalitat de Catalunya i l’any següent (1995) esdevingué membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. També col·laborà amb el Jardín Botánico de Córdoba (Área de Paleobotánica) des del 1998 i amb el Muséum d’Histoire Naturelle de Perpignan (França) des del 2007. Com a organitzador, autor de textos i assessor, participà també, des de l’any 1978, en una vintena d’exposicions científiques que consten en annex. Els seus serveis com a assessor científic per a la conservació i gestió del patrimoni paleontològic foren requerits pel Centro de Interpretación Paleontológica de Huelva (Lepe, Huelva), l’Institut de Paleontologia de Sabadell (Barcelona), el Museo de Ciencias Naturales de Álava (Vitoria), el Museo de Geología de la Universidad de Sevilla, el Museo Paleobotánico del Jardín Botánico de Córdoba, el Museu de Ciències Naturals de València i el Museu Municipal d’Igualada (Barcelona).

Recerca en història de les Ciències Naturals. Especialitzat en documentació del patrimoni científic i en història de les Ciències Naturals, fou autor de les següents publicacions monogràfiques: Decàpodes fòssils d’Espanya (Decapoda, Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona (Gómez-Alba, 1989); Luis Mariano Vidal (1842-1922). Biografía; també publicat en català (Gómez-Alba, 1992a, 1992b); Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982) (Gómez-Alba, 1997); i La Cuenca Carbonífera de Surroca-Ogassa (Ripollès, Cataluña, España). Historia económica, minera y geológica y catálogo

Presentació de l’obra “Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica” (9 d’abril de 1995). D'esquerra a dreta, el primer és Julio Gómez-Alba i el tercer, Josep Maria Camarasa, editor de l’obra. Font: MCNB, Llegat J.A.S. Gómez-Alba Ruiz.

de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Gómez-Alba, 2008), treball exhaustiu i minuciosament documentat. Des del 2008, centrà les seves activitats de recerca en tres temes interrelacionats: 1) la història dels estudis i col·leccions de Malacologia a Catalunya; 2) els taxidermistes i la taxidèrmia a Catalunya; i 3) la història dels naturalistes catalans i de la Junta de Ciències Naturals de Catalunya. Aquests objectius concentraren intensament la seva activitat abans i després de la seva jubilació, que només s’interrompé molts pocs dies abans de morir. Dels seus arxius de treball, generosament cedits per les seves filles Ángela i Sofía, sembla deduir-se que havia pràcticament enllestit els dos primers temes, i que el tercer es trobava en fase molt avançada. Investigadors experts valoren actualment la possible edició i publicació d’aquests treballs pòstums.

Esquerra: Portada de la Guía de campo de los fósiles de España y de Europa publicat per Ed. Omega l'any 1988. Reproduïda per cortesia d’Ediciones Omega (Barcelona). Dreta: Cartell anunciador de les VIII Jornadas de Paleontología (Barcelona, 1992) de les quals Julio Gómez-Alba fou tresorer.

la pàgina web del GBIF (Global Biodiversity Information Facility). En aquest mateix volum de Treballs es publica el catàleg de la col·lecció Gómez-Alba en forma d’article, tancant un acord pres a finals de 2011 pel comitè de redacció.

Direcció de Tesi doctoral. Entre els anys 1993 i 2001, co-dirigí amb el Dr. Juan Antonio Micó Navarro la tesi doctoral de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València Las colecciones paleontológica y conquiológica del Museo Paleontológico J. Rodrigo Botet de Valencia: inventario faunístico, importancia científica, museística e histórica de la doctoranda Sra. Amparo Salinas Jaques que va ser qualificada “Sobresaliente cum laude”. La col·laboració amb aquesta investigadora de la història de la ciència continuà des d’aleshores fins poques setmanes abans del seu traspàs. Julio Gómez-Alba (dreta) amb Ángel Montero, al Museo Paleontológico del Jardín Botánico de Córdoba (27 de maig de 2010). Fou la seva darrera visita a aquest centre amb el qual venia col·laborant des de 1998. Font: MCNB, Llegat J.A.S. Gómez-Alba Ruiz.

La col·lecció Gómez-Alba. L’any 2010 féu donació al Museu de Ciències Naturals de Barcelona –integrat pel Museu de Geologia, el Museu de Zoologia i el Jardí Botànic de Barcelona des del 2008–, de la seva col·lecció paleontològica personal que ja havia dipositat al Museu de Geologia el 1981 i que s’havia registrat, documentat i informatitzat el 2005. La col·lecció Gómez-Alba consta de 4.783 exemplars fòssils i 25 lots, representant unes 1.757 espècies. Una de les seves característiques més notòria és el fet que conté 1.149 exemplars figurats, essencialment, en la “Guía de campo” esmentada anteriorment. En tractar-se d’una col·lecció tancada i completament documentada i informatitzada, l’any 2012 els conservadors de paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’escolliren perquè fos el primer conjunt de dades paleontològiques del museu consultables on line, mitjançant

Esquerra: El 1992 el Museu de Geologia de Barcelona, per commemorar el 150è aniversari del naixement de L.M. Vidal, edità quatre volums. Tres eren reproduccions facsímils d’obres de Vidal, però la seva biografia –publicada també en castellà– fou escrita per Julio Gómez-Alba. Dreta: L’últim treball monogràfic publicat per Julio Gómez-Alba (2007) afegeix, a la revisió taxonòmica i sistemàtica de la flora del Carbonífer de Catalunya conservada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, un exhaustiu estudi sobre la història econòmica minera i geològica de les conques carboníferes catalanes.

Seminaris impartits. Diversos foren els seminaris impartits al llarg de la seva vida: l’octubre de 1982, un sobre Origen y evolución de las aves al Parc Zoològic de Barcelona; l’octubre de 1993 el Seminari d’Història de la Ciència titulat La Junta de Ciències Naturals de Catalunya (19061941) per a la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica a Barcelona. El curs 2007-2008 s’incorporà al cos de docents del Màster Oficial Interuniversitari de Paleontologia (UB, UAB, ICP) on dictà dos seminaris: Patrimonio Paleontológico (2008) i La Paleontología de vertebrados en Cataluña: antecedentes històricos (2009). Assistència a congressos. Entre 1976 i 2010, el Dr. Julio Gómez-Alba assistí a 28 congressos i jornades nacionals i ibèriques de Paleontologia, entre els quals cal destacar les seves ponències: Una aproximación a las colecciones de Ciencias Naturales en la Barcelona del siglo XIX. I Jornadas de animación científica entre investigadores y comunicadores. La Biodiversidad. CSIC-Generalitat de Catalunya; Barcelona, 24-26 de març de 2003.

Gómez-Alba, J. (1992b). Biografia. In Gallemí, J. (coord.) “Lluís Marià Vidal (1842-1922). Selecció d’obres”: xiii + 1-174.Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona. Gómez-Alba, J. 1997. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 6: 1-289. Gómez-Alba, J. 2007. La cuenca carbonífera de SurrocaOgassa (Ripollès, Cataluña, España). Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Monografies del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 4: 1-263. Personal tècnic del Museu Martorell (MCNB) celebrant la jubilació d'en Julio Gómez-Alba (25 de novembre de 2010). D'esquerra a dreta, Montserrat Navarro (bibliotecària), Carles Curto (conservador de Mineralogia), Yael Díaz (conservadora de Petrologia), Julio Gómez-Alba i Jaume Gallemí (conservador de Paleontologia). Font: MCNB, Llegat J.A.S. Gómez-Alba Ruiz.

Las colecciones paleontológicas de los museos catalanes. I Jornadas sobre Patrimonio paleontológico y museística. Dpto. de Geodinámica y Paleontología, Facultad de Ciencias Experimentales de la Universidad de Huelva; 1-4 d’octubre de 2008. Las colecciones paleontológicas históricas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. II Jornadas sobre Patrimonio paleontológico y museística. Dpto. de Geodinámica y Paleontología, Facultad de Ciencias Experimentales de la Universidad de Huelva; 2-6 de novembre de 2009. La gestión museológica del patrimonio científico. III Jornadas sobre Patrimonio paleontológico y museística. Dpto. de Geodinámica y Paleontología, Facultad de Ciencias Experimentales de la Universidad de Huelva; 14-16 d’octubre de 2010. Revisió de llibres. Col·laborà amb algunes editorials barcelonines en la revisió de les traduccions de monografies de temàtica paleontològica d’autors europeus; concretament, revisà per a Ediciones Omega: Guía pràctica de fósiles (Mayr, H., 1987), Guía de los fósiles (Chaumeton, H. & Magnan, D., 1987) i Manual del coleccionista de fósiles (Richter, A.E., 1989) i per a Ediciones Martínez Roca, The Practical Fossil Finder (Parker, S., 1994). Publicacions monogràfiques Gómez-Alba, J. 1988. Guía de campo de los fósiles de España y de Europa: 1-925, pls. 1-368+20 làms. Ediciones Omega, Barcelona. Gómez-Alba. J. 1989. Decàpodes fòssils d’Espanya (Decapoda, Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona: 1-46. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona. Abad, A., Agustí, J., Gómez-Alba, J., López, C. (E. Aragonès, coord.) 1991. Paleontologia. Documentació i instruccions per a la formació de col·leccions paleontològiques. Museus Documentació: 1-29. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. Gómez-Alba, J. (1992a). Biografía. In Gallemí, J. (coord.) “Luis Mariano Vidal (1842-1922). Selección de obras”: xii + 1-178. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona.

Articles Casanovas, M.L., Santafé, J.V., Gómez-Alba, J. 1979. Presencia de Chirotherium en el Triàsico catalán. Butlletí Informatiu del’Institut de Paleontologia de Sabadell, 9: 34-42. Gómez-Alba, J. 1990. El Museo de Geología de Barcelona: desde su fundación a la Junta de Ciencias Naturales (1878-1905). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 1: 7-34. Gómez-Alba, J. 1991. El jaciment de “La Pedrera de Rúbies” en el Museu de Geologia de Barcelona (Espanya). Resum de les seves col·leccions. In Martínez -Delclòs, X. (ed.) “Les calcàries litogràfiques del Cretaci inferior del Montsec: deu anys de campanyes paleontològiques”: 27-30. Edicions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida. Gómez-Alba, J. 1992. La construcción del Museo Martorell (1878-1882).Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2: 5-12. Gómez-Alba, J. 1995. Lluís Marià Vidal i Carreras. In Camarasa, J.M. (ed.) “Ciència i Tècnica als Països catalans: una aproximació biogràfica”: 555-594. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona. Gómez-Alba, J. 1995. Jaume Almera i Comas. In Camarasa, J.M. (ed.) “Ciència i Tècnica als Països catalans: una aproximació biogràfica”: 595-621. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona. Gómez-Alba, J. 1995. Marià Faura i Sans. In Camarasa, J.M. (ed.) “Ciència i Tècnica als Països catalans: una aproximació biogràfica”: 1119-1146. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona. Gómez-Alba, J. 1999. Catàleg de la exposició: “Els primers vertebrats fòssils descoberts a Catalunya”. Museu de Geologia de Barcelona, 29 de abril-26 de setembre de 1999. Museu de Geologia de Barcelona, Barcelona. Gómez-Alba, J. 2001. El mamut y la colección petrológica de grandes bloques del Parque de la Ciudadela. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 10: 5-76. Gómez-Alba, J. 2010. Francesc Martorell i Peña y las colecciones de arqueología y prehistoria del Museo Martorell de Barcelona (1822-1896). In Rovira, J. (coord.) “Museu d’Arqueologia de Catalunya. Anys 1935-2010. Miscel·lània commemorativa”: 27-41. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Barcelona. Gómez-Alba, J., Masriera, A., Santafé, J.V., Via, L. 1986. Revisió crítica del “Sistema de documentació per a museus” des de l’òptica de la seva aplicació a les col·leccions paleontològiques. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

ANNEX

Treballs de camp i participació en projectes de recerca 1975. Prospecció i recol·lecció dels jaciments del Miocè marí de la muntanya de Montjuïc, Barcelona. 1976. Prospecció i recol·lecció de fòssils del Terciari superior marí de Múrcia, Almeria, Sevilla i Huelva. Codirector de la campanya amb el Dr. J.F. de Villalta (CSIC). 1977. Prospecció i recol·lecció de fòssils continentals en el jaciment plistocè de Venta Micena, Granada. Amb el Dr. J.F. de Villalta (CSIC). 1978. Prospecció, excavacions i recol·lecció de fòssils continentals en el jaciment plistocè de Cueva Victoria, Múrcia. Amb el Dr. J.F. de Villalta (CSIC). 1979. Prospecció dels jaciments de flora oligocènica dels voltants de Cervera, Lleida. 1979. Excavació de restes de dinosaures en el Cretaci inferior de Morella, Castelló. Amb els Drs. J.V. Santafé i Mª L. Casanovas, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. 1980-1982. Prospecció i recol·lecció de flora miocena de la Cerdanya, Girona. 1989. Excavació de restes de vertebrats del Miocè inferior continental de Els Casots, Subirats. Amb el Dr. J. Gallemí, del Museu de Geologia de Barcelona, i els Drs. J. Agustí i S. Moyà, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. 1989-199. Prospecció i recol·lecció en els jaciments triàsics de Collbató, Barcelona. Amb el Dr. J. Gallemí, del Museu de Geologia de Barcelona. 1993. Excavacions (dinosaures) en el Cretaci superior de Tremp, Lleida. Amb els Drs. J.V. Santafé i Mª L. Casanovas, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. 1995. Excavacions (dinosaures) en el Cretaci superior de Losilla, València. Amb els Drs. J.V. Santafé i Mª L. Casanovas, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. 1998. Estudi geològic de les coves del municipi de Tiana (Barcelona) i informe sobre el seu estat i actuacions per a la seva consolidació i conservació. Ajuntament de Tiana.

Esquerra: Portada del primer catàleg de les col·leccions del Museu de Geologia de Barcelona (1989), realitzat per Julio Gómez-Alba i dedicat als decàpodes (“crancs i gambes”) fòssils. Dreta: Separata de l’article (2001) que Julio Gómez-Alba publicà sobre “El mamut y la colección de grandes bloques del Parque de la Ciudadela (Barcelona, España)”. Un exemple dels quatre que, sobre la història de les Ciències Naturals a Catalunya, publicà a Treballs del Museu de Geologia de Barcelona.

1998-2000. Projecte de la DGICYT “Paleoherpetología, en especial dinosaurios, del Mesozoico continental del Noreste Ibérico”. Amb els Drs. J.V. Santafé i Mª L. Casanovas, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, i el Dr. C. Santisteban, de la Universitat de València. 2009. Recol·lecció de flora carbonífera en las explotacions carboneres de Villablino (Lleó). Amb l’equip dirigit pel Dr. R. Wagner del Jardín Botánico de Córdoba.

Organització i participació activa en exposicions 1978. “Exposició de Geoplanetologia”. Saló del Tinell, Barcelona. 1982. “Historia de las Aves”. Museu de Geologia de Barcelona. 1983. “Els Museus i col·leccions de Barcelona”. Palau de la Virreina, Barcelona. 1984. “Les col·leccions del Museu de Geologia: passat, present i futur”. Museu de Geologia de Barcelona. 1985. “Josep F. de Villalta. Col·lecció Paleontològica. Exposició-Homenatge”. Museu de Geologia de Barcelona. 1987. “Castelldefels: 5 milions d’anys”. Casal de la Cultura, Ajuntament de Castelldefels, Barcelona. 1989. “Geologia de Montjuïc”. Palau de Congressos, Fira de Barcelona. 1989. “Crustacis fòssils de Catalunya”. Museu de Geologia de Barcelona. 1991-1992. “La Segarra fa 35 milions d’anys. Flora, fauna i paisatge”. Sala d’Exposicions de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, Cervera, Lleida. 1992. “Fòssils marins”. Museu del Mar, Vilanova i la Geltrú, Barcelona. 1992-1993. “Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922). Enginyer de Mines i Geòleg.” Exposició sobre el 150è aniversari del seu naixement. Museu de Geologia de Barcelona. Itinerant per Catalunya (Barcelona, Girona, Agullana, Lleida) i Madrid. 1993. “Els animals fòssils”. Museu de Geologia de Barcelona.

1995. “Catalunya i Ultramar”. Museu Marítim, Reials Drassanes de Barcelona. 1996. “Els grans animals del passat: maquetes històriques al Parc de la Ciutadella”. Hivernacle del Parc de la Ciutadella i Museu de Geologia de Barcelona. 1999. “Els primers vertebrats fòssils descoberts a Catalunya”. Museu de Geologia de Barcelona. 2000. “Triàsic. El laberintodont del Montseny”. Museu de Geologia de Barcelona. 2001. “Oblidats per Noè”. Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. 2003. “El Museu Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)”. Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella.

2003. “Els altres arquitectes” Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. 2004. “La diversitat de la VIDA”. Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. 2007. “Orígens. Univers Terra Vida Humanitat”. Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. 2008-2010. “La Terra Avui. Àmbit de Paleontologia” formant part del nucli de l’exposició permanent “Planeta Vida” a la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau) a la zona Fòrum. 2010-2011. “La biografia de la Terra”, introducció a l’exposició permanent “Planeta Vida” al Museu Blau (MCNB-Fòrum).

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 19 (2013): 13-47

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba Pere Santanach*

Abstract SANTANACH, P. The first study on tectonics in Catalonia: the structure of the Prelittoral Chain (NE Iberian Peninsula) by Domingo Palet y Barba. Despite the entrenched ideas of the Catalan geological community, at the start of the XX century, Palet (1872-1953) undertook a pioneering study on the tectonics of the Prelittoral Chain. The present paper provides 1) a description of Catalan geology of the time, 2) an outline of Palet’s life, and 3) an account of Palet’s research based on his fieldbooks and publications. With the aid of French textbooks, Palet gained new insights into thrust tectonics and its role in the structure of mountain chains, attributing the trusts of the Prelittoral Chain to the collapse of the Vallès graben in accordance with the prevalent ideas of the time. He published some preliminary notes (1908 to 1911), and until 1915 worked on an extended paper, which he did not complete owing to the inability of the academicians to understand his data and interpretations. The acceptance of Palet’s interpretation of the structure of the Prelittoral Chain had to await the presentation of his ideas to prestigeous European tectonists during a field excursion at the International Geological Congress in 1926, which led to the publication of Palet’s cross-sections. Key words: History of geology, Palet y Barba, tectonics, Catalonia. Resum Enmig d’una comunitat geològica ancorada en una geologia antiga, Palet y Barba (1872-1953) emprèn a principis del s. XX un projecte de recerca amb objectiu tectònic a la serralada Prelitoral catalana. Es descriu el marc de la geologia catalana de l’època, s’esbossa una biografia de Palet i es narra la història de l’estudi de la serralada Prelitoral per Palet a partir de les llibretes de camp i publicacions relacionades. Palet havia adquirit un bon coneixement de la tectònica d’encavalcaments en els manuals francesos i comprenia la seva importància en l’estructuració de les serralades. Entén l’essencial de l’estructura d’encavalcaments de la serralada Prelitoral que, d’acord amb les idees dominants a l’època, interpreta com a conseqüència de l’enfonsament de la fosa del Vallès. Va publicar unes poques notes preliminars (1908 a 1911) fins que, cap a 1915, abandonà la redacció de la memòria extensa que tenia prevista a causa de la incomprensió dels acadèmics enfront de les seves dades i resultats. La interpretació de l’estructura d’aquesta serralada va haver d’esperar que una discussió sobre el terreny de Palet amb tectonicistes europeus de prestigi durant una excursió del Congrés Geològic Internacional de 1926 desencallés la publicació dels talls de Palet. Paraules clau: Història de la geologia, Palet y Barba, tectònica, Catalunya.

INTRODUCCIÓ Tot i que ja el 1870 l’enginyer francès Jacint de Moulin, com consta a les notes de camp i als papers en net transcrits per Aragonès (1992a), hagués observat una possible superposició del granit sobre el Trias immediatament al SE de Sant Feliu de Racó, no va ser fins els anys 19081910 que Domingo Palet y Barba (1872-1953), en tres comunicacions a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, va publicar les primeres descripcions dels encavalcaments de materials del sòcol sobre els terrenys mesozoics i terciaris de la part central de la serralada Prelitoral catalana (RACAB 1908, 1910a, b). Aquestes notes no contenien cap mapa ni cap tall. Palet y Barba va publicar el primer tall d’aquesta estructura a la revista del Centre Excursionista de Terrassa (Palet, 1911a). Aquestes publicacions, que constitueixen els primers treballs amb

* Departament de Geodinàmica i Geofísica, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, Martí i Franquès s/n, 08028 Barcelona, Espanya. pere.santanach@ub.edu

objectiu tectònic publicats per un geòleg català, eren l’avançament d’una memòria extensa i il·lustrada que sobre la tectònica de la serralada Prelitoral havia començat a preparar Palet y Barba. Aquesta memòria no va ser publicada, ni, penso, mai acabada. La majoria d’autors que posteriorment s’han ocupat de l’estructura d’aquesta regió donen crèdit a Palet y Barba citant una o altra de les seves notes publicades. Elias (1923) fa referència a les dues notes de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB, 1910a, b); Darder (1931) esmenta les notes de l’Acadèmia (RACAB, 1908, 1910a, b) i les ressenyes d’excursions amb contingut geològic (Palet, 1911a, 1921 i 1923); Llopis (1947) cita RACAB (1910b) i la publicació tardana feta com a conseqüència d’una excursió del Congrés Geològic Internacional de 1926 (Palet, 1931); Fontboté (1954) menciona l’última de les notes de l’Acadèmia (RACAB, 1910b). Schriel (1929) no fa cap esment a Palet y Barba en un treball amb molt poques referències bibliogràfiques, a peu de pàgina, on descriu l’encavalcament del granit sobre el Trias al sud de Sant Feliu de Codines i l’il·lustra amb un tall, un esquema cartogràfic i una fotografia.

L’objectiu d’aquest article és mostrar a) que l’estudi de la part central de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba fou, en certa manera, un projecte de recerca de l’autor davant el problema que li plantejà l’anàlisi del mapa de la província de Barcelona publicat per Maureta i Thos (1881); b) la novetat que representava a la geologia catalana l’enfoc tectònic del treball de Palet y Barba i c) suggerir els motius pels que Palet y Barba no va acabar la memòria anunciada. El treball es basa, principalment, en les publicacions de Palet y Barba, i d’altres relacionades, i en la documentació personal de Palet y Barba dipositada a l’Arxiu de geòlegs del Museu geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (Annex 1), en especial les llibretes de camp, i en el fons Domènec Palet i Barba de l’Arxiu Comarcal de Terrassa. Primer, s’esbossa el marc de la geologia catalana –coneixements i actors que interessen al relat d’aquest article– en el tombant de segle, en particular pel que fa referència a la part central de les cadenes costaneres. A continuació es presenten les principals dades biogràfiques de Domingo Palet y Barba. El cos central de l’article conté la narració de les seves investigacions geològiques i les seves relacions amb els geòlegs coetanis. Per acabar es fa una valoració de l’obra de Palet y Barba. LA GEOLOGIA A CATALUNYA AL TOMBANT DEL SEGLE A la segona meitat de la dècada dels 80 del s. XIX, quan Palet y Barba es va començar a interessar per la geologia, ja es tenia un cert coneixement de les grans unitats estratigràfiques de Catalunya i es disposava dels primers esbossos cartogràfics. La Comisión del Mapa Geológico de España havia estat creada el 1870 i a finals dels 80 havia publicat reconeixements geològics de les quatre províncies catalanes. Maureta i Thos (1881) es van ocupar de la província de Barcelona i van publicar-ne un esbós cartogràfic a 1:400.000; Vidal va ressenyar les províncies de Lleida, zona central (1875)1 i Girona (1886); de la província de Tarragona, el 1877 n’aparegué una primera versió de Gombau, amb el mapa degut a Martínez Alcíbar i posteriorment (1889) una memòria més completa deguda a Mallada (Truyols, 1989). A la zona que interessa les investigacions de Palet y Barba cal mencionar també, a manera d’antecedents, la tesi de Vézian (1856) sobre els terrenys post-pirinencs dels voltants de Barcelona amb un mapa geològic a escala aproximada de 1:180.000 que inclou bona part del Vallès (Aragonès 1992b, Abad 2005) i l’estudi dels terrenys cretacis i terciaris del nord d’Espanya de Carez (1881) amb un mapa a escala aproximada 1:700.000 que comprèn el sector central de les cadenes costaneres. Interessant és també la contribució de Vidal (1874) al coneixement de les fàcies garumnianes de Catalunya i la seva correlació amb les diferents unitats continentals de similar posició estratigràfica del sud de França (Gómez-

El mapa del conjunt de la província de Lleida no es va publicar, perquè Vidal no el va acabar, malgrat les repetides demandes de la Comissió. No obstant, el mapa es va haver de completar per incloure’l en el general (Aragonès, com. pers.).

Pere Santanach

Alba, 1992). El 1888 Almera va donar a conèixer una primera versió del mapa geològic dels voltants de Barcelona a escala 1:100.000. Al segle XIX l’únic centre acadèmic que formava geòlegs era l’Escola d’Enginyers de Mines de Madrid i la geologia professional del moment, un exemple de la qual són els enginyers que col·laboren amb la Comisión del Mapa Geológico de España, es nodria fonamentalment dels titulats d’aquesta escola. Vidal, enginyer de mines català que representava aquesta geologia oficial, va treballar molt majoritàriament a Catalunya i va tenir un gran prestigi social. Va ser membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (des de 1879) i President del Centre Excursionista de Catalunya (1896-1900). Va fer una tasca important a la mineria del carbó i va orientar la seves recerques a la biostratigrafia. No va tenir deixebles. El món oficial era representat a Catalunya per la Universitat de Barcelona, que, a la segona meitat del s. XIX, comptava ben poc en l’ambient científic de Catalunya. No va ser fins l’any 1910 que, a la Facultat de Ciències, es va crear la secció de Ciències Naturals que impartia docència superior de geologia. A finals del s. XIX, temps de formació de Palet y Barba, l’única assignatura obligatòria amb contingut geològic comuna a totes les especialitats de Ciències era Mineralogia i Botànica, impartida des de 1889 per l’aragonès Odón de Buén y del Cos (18631945) que, doctorat a la secció de Ciències Naturals de Madrid, acabava de guanyar la càtedra d’Història Natural. De Buén, preocupat per l’ensenyament de les ciències naturals, publicà manuals (també de geologia) i instaurà les classes pràctiques, organitzà cursos d’extensió universitària i féu una aferrissada defensa de l’evolucionisme darwinista. Com a conseqüència, va topar amb les autoritats eclesiàstiques, el poder polític constituït i gran part del claustre universitari. El 1895 fou excomunicat pel bisbe de Barcelona i separat temporalment de la càtedra pel rector Julián Casaña Leonardo, i els seus llibres inclosos a l’índex. El 1911, després de repetides sol·licituds, a de Buén li fou concedit el trasllat a la Universitat de Madrid. A ell es deuen, en gran part, les gestions, que van conduir a la creació de la secció de Ciències Naturals (Solé, 1974). Immediatament es van proveir les dues primeres càtedres de geologia, la de Cristal·lografia i Mineralogia, que guanyà Francisco Pardillo (1884-1955) el 1911, i la de Geografia Física i Geologia Dinàmica que ocupà Maximino San Miguel de la Cámara (1887-1961) el 1912, el qual, dins de l’ampli camp que comprèn la càtedra, centrà la seva activitat en la petrografia. Amb aquests nous catedràtics, deixebles de de Buén, comencen els ensenyaments i la recerca geològica a la Universitat de Barcelona. (Ordaz & Truyols, 2003). Enfront de la geologia oficial, la geologia que GómezAlba (1995) ha anomenat la geologia apologètica. La cristianització de la ciència a Catalunya, sota l’impuls del bisbe de Barcelona, Joaquim Lluch i Garriga (Aragonès, 2012), va ser promoguda pel rector del seminari conciliar de Barcelona, Salvador Casañas i Pagès (1834-1908): s’havia de combatre la falsa ciència amb vertader coneixement de causa, i amb arguments sòlids fonamentats en fets positius racionalment interpretats i assentar la ciència vertadera en completa conformitat i harmonia amb la revelació

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

divina. Per aconseguir-ho, quan el 1874 el Seminari conciliar de Barcelona s’erigí en col·legi de segon ensenyament agregat a l’Institut Provincial, Casañas va dotarlo d’un prestigiós quadre de professors integrat per un grup de distingits sacerdots amb formació científica. Entre ells, Jaume Almera i Comas (1845-1919), naturalista, que impartí l’assignatura d’història natural i fisiologia. Immediatament Almera creà un Museu de Geognòsia i Paleontologia, embrió del Museu Geològic que ha arribat fins als nostres dies. Poc després la càtedra es desglossà i Almera passà a ensenyar la geologia com a assignatura independent. Va deixar la docència el 1885 en ser nomenat canonge i responsabilitzar-se, per encàrrec de la Diputació Provincial, del mapa geològic de la província de Barcelona. El succeí Palou i Dachs fins el 1919, ajudat els últims temps per Marià Faura i Sans (1883-1940). El canonge Almera va presidir la geologia catalana en el tombant de segle. Almera, que s’havia doctorat amb la tesi Sobre la teoria de la nutrición vegetal, va adquirir de manera pràcticament autodidacta la formació geològica. Va ser important la seva relació amb Josep J. Landerer (1841-1922) amb qui s’entrenà en els treballs de camp; aquest també l’introduí a la Societé géologique de France. El 1878, Almera participà en el primer Congrés Geològic Internacional celebrat a París i el 1879 va ser admès a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb el discurs de recepció De Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas. De 1906 al 1908 presidí aquesta corporació. La Diputació de Barcelona li va encarregar el mapa geològic de la província de Barcelona juntament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch (1844-1929) el 1885; aquest darrer va deixar les tasques cartogràfiques ben aviat (1893). Bofill es va dedicar a diferenciar el Trias del Garumnià entre el Congost i el Llobregat, on va descobrir fauna del Muschelkalk (Bofill, 1893 a, b). El cinc fulls publicats del mapa geològic constitueixen l’obra central d’Almera, a la que es dedicà quasi en exclusivitat. Un estudi complet d’aquesta obra i la seva història es troba a Aragonès (2005). Les seves notes i monografies, les col·laboracions amb altres geòlegs espanyols i estrangers tenien com objectiu resoldre problemes plantejats per l’elaboració del mapa. Es pot afirmar que el conjunt d’articles i monografies d’Almera constitueixen la memòria explicativa dels fulls publicats del mapa geològic de la província de Barcelona. L’any 1898 tingué lloc a Barcelona una reunió de la Société géologique de France per conèixer sobre el terreny els avenços de la geologia dels voltants de Barcelona. Les guies de les excursions signades pels geòlegs catalans van ser publicades al Bulletin de la Société géologique de France el 1898. Ni el mapa, ni les publicacions d’Almera contenen referències a l’estructura. Com escriu Aragonès (2005) “en el Mapa hi ha tanta voluntat de descriure els fets com de no interpretar-los, a la manera dels antics geognostes. Més enllà de les superposicions estratigràfiques, no sembla que Almera estigués interessat per la geometria de les unitats, la seva disposició espacial ni les relacions entre elles, atès que els esquemes i perfils geològics són molt escassos en les seves llibretes. Això el situa fora dels corrents de la ‘nova geologia’, que apareix cap a 1875 en tenir en compte els moviments relatius dels materials, fins

i tot els tangencials, que es començaren a descriure als Alps. És significatiu que Almera no acudís a cap de les reunions de la Société Géologique on s’exposà, discutí i demostrà la importància dels mantells d’encavalcament en l’edificació de la serralada alpina”. En les publicacions d’Almera “la intervenció d’especialistes és sempre més decisiva que no sembla a primera vista, pel fet que van signades sempre pel director del Mapa, encara que de vegades no siguin més que transcripcions dels resultats comunicats per aquells”. Es dóna el cas que “alguns col·laboradors, com Barrois i Lambert, optaren per avançar els resultats en revistes del seu país. Curiosament, Almera desestimà publicar conjuntament amb especialistes, cosa que de vegades aquests li proposaren” (Aragonès, 2005). Justament, una de les poques publicacions conjuntes amb un especialista estranger, Bergeron, està dedicada a intentar explicar, mitjançant una tectònica d’estil alpí, les superposicions suposadament anormals, al Paleozoic de Collserola, que en realitat no ho eren, com demostrà Pruvost amb una revisió faunística. En canvi els clars encavalcaments de la serralada Prelitoral van quedar pendents de resoldre, malgrat les aportacions de Palet y Barba, fins després del XIV Congrés Internacional de Geologia celebrat el 1926. Sembla que “Almera era home d’aprofitar-se científicament de la col·laboració d’aquells de qui es rodejava, però poc generós per esdevenir el seu preceptor” (Iglésies, 1963). Malgrat això, va protegir un jove, que també va ser ajudat per Vidal: Norbert Font y Sagué (1874-1910). Almera el va encarrilar cap a les ciències naturals, li va encarregar els dibuixos del tercer lliurament dels mol·luscs pliocens de Catalunya i el va agafar com a ajudant al museu del Seminari. Font y Sagué, ordenat sacerdot al 1900, es llicencià en Ciències Naturals a Madrid al 1904, ja que a Barcelona no es podia cursar aquesta especialitat. L’obra geològica de Font y Sagué és curta, donada la seva mort prematura. Font y Sagué, catalanista que traspuava entusiasme, adquirí una gran notorietat pública per les seves expedicions espeleològiques i és considerat l’introductor de l’espeleologia a Catalunya (Iglésies, 1963). Va tenir nombroses iniciatives divulgatives. Cal destacar el curs obert de geologia que, just acabat de llicenciar-se, va impartir en els locals del Centre Excursionista de Catalunya el curs 1904-05. En va resultar el llibre Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada a Catalunya (Font, 1905), primer llibre de geologia general publicat en català, prologat per Vidal. El llibre és una adaptació delTraité de Géologie de Lapparent2, il·lustrat amb exemples de la geologia catalana. Degué utilitzar la segona edició (1885) que hi havia al museu del

2 Albert Auguste de Lapparent (1839-1908): geòleg francès, sortit de l’Escola de Mines de París, va ser escollit per Élie de Beaumont per treballar en el mapa geològic de França. L’any 1875 en fundar-se la Université Catholique de París (posteriorment, Institut Catholique de París), universitat de l’església, va ocupar la càtedra de geologia. Brillant i de gran prestigi entre els seus col·legues, el 1880 va ser elegit president de la Société géologique de France. El seu tractat de geologia (1883) va ser novedós, tant per l’estil com pel contingut i va tenir molt d’èxit. Se’n van fer cinc edicions revisades i augmentades (1ª ed. 1883, 1 vol., 1280 p.; 2ª ed. 1885, 1 vol., 1504 p.; 3ª ed., 2 vols., 1645 pp; 4ª ed., 1900, 3 vols., 1911 pp; 5ª ed. 1906, 3 vols., 2014 pp.).

Pere Santanach

Seminari i, pel format, es degué inspirar en la tercera edició de l’Abregé del mateix autor (Lapparent, 1895), que tenia a la seva biblioteca (Aragonès, 2004, 2011). No hi ha dubte que Almera i Vidal van intervenir d’una manera o altra en l’orientació del llibre. De la comparació del programa del curs (Font, 1904-1905) i del contingut del llibre publicat amb els llibres de Lapparent sobta l’escassa presència que tenen en el curs de Font y Sagué les estructures tectòniques, només una breu referència als plecs anticlinals, sinclinals i monoclinals, i a les falles i esquerdes dins del capítol dedicat a l’estratigrafia. Font y Sagué es devia adonar del poc coneixement que es tenia de les estructures tectòniques de Catalunya i això devia influir en el curt desenvolupament d’aquesta part de la geologia. El curs 1905-06, el curs de geologia es va incorporar als Estudis Universitaris Catalans (Balcells, 2011), amb les classes teòriques obertes al públic, complementades per classes pràctiques per a un nombre reduït d’estudiants. Els temes de cursos successius van anar variant3. Va dedicar especial atenció a la tectònica el curs 1907-08 (descripció d’estructures, orogènia, geosinclinal, isostàsia, tectònica experimental) i també el 1909-10. L’any 1914 Almera, que vorejava els 70 anys, renuncià a continuar la seva obra cartogràfica i proposà M. Faura i Sans (1883-1941) com a continuador. La Diputació va accedir-hi i va encarregar a l’Institut d’Estudis Catalans la formació d’un pla per continuar i augmentar els treballs. Faura va presentar un pla que va ser acceptat i esdevingué el director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Se seguí treballant per publicar a escala 1:40.000 fins el 1920; a partir d’aquesta data es passà a l’escala 1:100.000. Informació detallada sobre la història del Mapa Geològic de Catalunya sota la direcció de Faura i Sans es troba a Aragonès (2006). Faura i Sans fou ordenat sacerdot el 1908 i, com Font y Sagué, estudià un any a la universitat de Barcelona i després se n’anà a la de Madrid on es doctorà el 1912 amb la tesi Síntesis estratigràfica de los terrenos primarios de Cataluña. Retornat de Madrid, Faura i Sans ingressà com a professor ajudant a l’Escola superior d’Agricultura el 1913 i esdevingué funcionari de la Mancomunitat en ser-hi traspassada l’Escola, l’any 1918. El mateix any fou nomenat professor auxiliar numerari a la Universitat de Barcelona; substituí ocasionalment San Miguel de la Cámara en l’ensenyament de les assignatures de Geografia Física i Geologia Dinàmica i de Geologia Geognòstica i Estratigrafia (Aragonès, 2006). Així doncs, el 1915, Faura, a l’edat de 32 anys, era el director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya i professor auxiliar de la Universitat per oposició. Faura i Sans, igual que Font y Sagué, va ser membre del Centre Excursionista de Catalunya on destacà com a promotor de la secció de geologia i geografia física, i afeccionat a l’espeleologia. A part dels treballs del mapa realitzà nombrosos treballs de geologia aplicada, en particular d’hidrogeologia.

Fill de Miquel Palet i Rosa Barba, tots dos d’Ullastrell, va néixer a Terrassa el 10 de juny de 1872. Domingo Palet y Barba fou polifacètic: propietari, advocat, polític i geòleg. Va cursar l’ensenyament secundari al Reial Col·legi Terrassenc4 del que n’era director el botànic Joan Cadevall i Diars (1846-1921). Va realitzar l’últim exercici dels exàmens de batxillerat a la Universitat de Barcelona el juliol de 1889 i aquesta Universitat li va expedir el títol de Batxiller amb data de 4 d’octubre de 1889. De ben jove s’interessà per les ciències naturals i va ser ben aviat company d’excursions científiques de Cadevall. Primer es va interessar per la botànica i després per la geologia. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona entre els cursos 1889/90 i 1895/96. Es va llicenciar en Dret a l’edat de 24 anys l’any 1896. Segons consta a l’expedient de la Universitat de Barcelona, en paral·lel als seus estudis de Dret, va seguir algunes assignatures de la Facultat de Ciències: el curs 1989/90, Anàlisi Matemática 1º (aprovat), Química general (aprovat), Mineralogia i Botànica (notable); el 1990/91, Geometria general (notable) i Zoologia (excel·lent); i el 1892/93 fa l’Ampliació de Física de la que no s’examina. El professor de Mineralogia i Botànica fou Odón de Buén, que el 1889 acabava de guanyar la càtedra d’Història Natural. Cadevall i, en particular, de Buén, van ser importants en la vocació i formació naturalista de Palet y Barba, com ell mateix explica en el pròleg del seu treball sobre el Pliocè dels voltants de Terrassa, datat l’agost de 1894: (1) “mi entusiasmo por el conocimiento de la naturaleza, [es hijo] de aquel amor que supo comunicarme mi primer maestro en Historia Natural, el distinguido botánico Dr. D. Juan Cadevall, cuyo nombre me complazco en recordar, el cual me aficionó por algún tiempo al estudio de la flora fanerogámica de los alrededores de Tarrasa, hasta que al cursar en 1890 la asignatura de Mineralogía en la Facultad de Ciencias de Barcelona, cuyo catedrático, Dr. de Buén, dando con buen acuerdo, á la propiamente Mineralogía un interés secundario, para convertir la asignatura en un verdadero curso de Geología, logró interesarme de tal modo, que transformó aquella afición en entusiasmo por el estudio geológico de aquellos alrededores, convencido de que en la flora ningún dato había de hallar que no fuese conocido por el citado botánico, cuando en la gea había mucho por descubrir” (Palet, 1895: 8). Si bé Palet y Barba no havia cursat tota la carrera de ciències naturals, tampoc es pot dir que fos un amateur sense formació superior en el camp de la geologia. Havia cursat l’assignatura de mineralogia i botànica amb Odón de Buén, l’única assignatura geològica dels estudis comuns per a les tres llicenciatures de ciències (exactes, físiques i naturals) del pla d’estudis de 1880. Entre les assignatures pròpies de la llicenciatura de ciències naturals només n’hi havia una altra de contingut geològic:

3 A l’Arxiu històric de geòlegs del Museu del Seminari de Barcelona es conserven els apunts dels cursos 1907-08, 1908-09, 1909-10 i uns apunts sense data que, pel contingut, semblen correspondre al curs 1904-05.

4 El Colegio Tarrasense va ser fundat el 1864 per la burgesia liberal que apostava per un ensenyament laic i de qualitat. Era un punt de referència en el mapa escolar català. El 1901 va passar a mans del escolapis (Marcet, 1998:61).

DOMINGO PALET Y BARBA (1872-1953)

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Ampliació de Mineralogia geognòstica. És a dir, va cursar el 50% de les assignatures geològiques de la llicenciatura. Palet y Barba va completar la seva formació amb treball pràctic sobre el terreny i l’estudi de manuals i treballs d’investigació, primer probablement, sota l’estímul d’Odón de Buén i, ben aviat, d’Almera i Bofill. En paraules seves: (2) “Con los elementales conocimientos teóricos con que salí de la cátedra y los nulos prácticos que proporciona nuestra enseñanza oficial, emprendí hace tres años y medio con más ardor que ciencia y sin más guía que las que las publicaciones de la Comisión del Mapa Geológico, durante las vacaciones escolares, frecuentes excursiones por los contornos de Tarrasa é inmediaciones de los pueblos vecinos, y luego por las cercanías de Barcelona, guiado por las publicaciones del Dr. Almera. Los muchos trabajos y notas escritos en estos últimos años por este señor y por el Sr. Bofill, referentes á diversas localidades de la región…”(Palet, 1895: 8). Els treballs citats a les seves publicacions i algunes notes sobre llibres que es troben a les llibretes de camp consultades, així com les obres de contingut geològic de la seva biblioteca (Annex 2), mostren que Palet y Barba tenia un coneixement geològic prou ampli. La ràpida assimilació de la literatura geològica, el seu esperit crític, i el coneixement de la geologia dels voltants de Terrassa ja es posen de manifest en el seu primer treball Los mapas geológicos publicat el desembre de 1891, poc més d’un any després d’haver seguit el curs d’Odón de Buén. A començaments de 1894 es feu soci del Centre excursionista de Catalunya (Anònim, 1894a), el 19 d’abril hi pronuncià una conferència sobre la geologia dels voltants de Terrassa (Anònim, 1894b) i a finals d’any s’integrà a la Junta com a segon secretari (Font J., 1996; Anònim, 1894c). L’any 1910 es fundà el Cente Excur-

Fig. 1. Domingo Palet y Barba, amb el martell a la mà esquerra, explicant la geologia de la serralada Prelitoral prop de can Torres, a Matadepera, a un grup de consocis durant una excursió naturalista del Centre Excursionista de Terrassa, cap el 1910-1911 (Autor: Antoni Jover Aurell; Arxiu Tobella, Reg. 37/11768; 28113). Fig. 1. Domingo Palet y Barba, with a hammer in his left hand, explains the geology of the Prelittoral Chain to a group of members of the Centre Excursionista de Terrassa during an excursion. Near the can Torres farmhouse at Matadepera around 1910-11 (Author: Antoni Jover Aurell; Arxiu Tobella, Reg. 37/11768; 28113).

sionista de Terrassa (Anònim, 1910), del que Palet y Barba en fou soci fundador (Fig. 1). En seria president de 1914 a 1921. També va ser soci de la Institució Catalana d’Història Natural des de 1905 i va ser-ne president els anys 1923 i 1924 (Camarasa, 2000). En acabar els estudis d’advocat, Palet y Barba va obrir bufet a Terrassa i va alternar l’exercici de la professió amb la dedicació a la geologia. A més, era propietari d’una masia important cap a Ullastrell –can Palet de Vistalegre- i tenia finques a Terrassa, un magatzem d’una fàbrica de gènere de punt, al carrer de Sant Pere. L’any 1898 va passar a formar part d’aquesta empresa industrial (Palet F., 1996). Palet y Barba era un republicà liberal d’esquerres i catalanista que va participar activament a la vida associativa i política de Terrassa. Pronuncià moltes conferències i escriví força articles, alguns de signats i d’altres sense signatura, sobre temes diversos, també de tema geològic, en diferents diaris i revistes, com La Publicidad (diari republicà-catalanista d’un republicanisme moderat), les publicacions terrassenques Revista Tarrasense (diari independent que, a partir de 1895 abraçà la causa tradicionalista), Egara (portaveu del catalanisme egarenc), Futurisme (“setmanari d’orientacions modernes”, progressista nacionalista, es publicà durant un any i mig i es va suspendre, segons consta a l’última edició, per no ser capaç d’adaptar-se a les normes de censura; Palet y Barba en fou director) (Oller, 2002), i el quinzenal de Granollers La Granolaria (literari i il·lustrat) (Subirà, 1982). De 1898 a 1901 va ser secretari general de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa (Anònim, 1953). També va ser fiscal municipal de Terrassa. El 1899 va ser elegit regidor municipal amb la candidatura del partit republicà i va ser nomenat primer tinent d’alcalde i president de la comissió de Foment que incloïa els serveis culturals. Va ser a l’Ajuntament fins el 1909, atès que va ser reelegit el 1904, tornant a ser primer tinent d’alcalde. Va fundar l’Escola Municipal d’Economia Domèstica, més tard Escola de la Llar, i millorar l’Escola Municipal d’Arts i Oficis on ell impartia classes de geologia (Palet F., 1996). El 1903 és un dels fundadors de la Fraternitat Republicana (Casa del Poble de Terrassa) i n’és nomenat president. Durant llargs períodes, de manera accidental, va fer d’Alcalde i sota las seva presidència la corporació va prendre decisions importants, com la venda del Colegio Tarrasense als escolapis i la construcció del mercat (Puy, en premsa). Va ser diputat provincial de 1917 a 1921 i, com a tal, va formar part de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1920-21). A les eleccions a Corts de 1919, Palet y Barba, amb el suport de nacionalistes i republicans, es va enfrontar a Sala, candidat de la dreta local que dominava el districte des de l’inici de la Restauració. L’elecció fou un exemple de corrupció i Sala s’emportà l’acta gràcies a la denominada “tupinada de Rellinars”. Finalment a les eleccions a Corts de 1923 Palet y Barba obtingué l’acta de diputat enfront del candidat salista (Marcet, 1998). Va ser diputat pocs mesos: la legislatura va ser interrompuda per la dictadura de Primo de Rivera. Amb l’adveniment de la República (1931) va tornar a ser elegit diputat per Esquerra Republicana i va continuar

Pere Santanach

Fig. 2. Fragment del Mapa geológico en bosquejo de la provincia de Barcelona a escala 1:400.000 de Maureta & Thos (1881) centrat en la serralada Prelitoral entre el Congost i l’Anoia. Observeu, entre el Congost i el Llobregat, la continuïtat de les franges de Trias (vermell, T) i de Danià [fàcies garumnianes] (verd, Cd) entre els terrenys eocens de la conca de l’Ebre (En) i els terrenys de transició (Carbonífer, Devonià, Silurià i Cambrià, S) i el Granit (G) que limiten amb els terrenys de rebliment del Vallès que atribueixen molt majoritàriament al Quaternari (Cu). Fig. 2. Part of the Mapa geológico en bosquejo de la provincial de Barcelona at 1:400.000 scale (Maureta & Thos, 1881) showing the Prelittoral Chain. Between the Congost and the Llobregat rivers, note the continuity of the Trias (red, T) and the Danian [garumnian facies] (green, Cd) bands located between the Ebro basin Eocene (En) and the transition terrains (Carboniferous, Devonian, Silurian and Cambrian, S) and the granite (G), which bound the Vallès basin infilling to the NW. This infilling is mainly attributed to the Quaternary (Cu).

per reelecció fins al 1939. Va participar en totes les sessions de Corts que es tingueren en diverses localitats durant la guerra llevat de l’última, que va ser al castell de Sant Ferran de Figueres, en els últims moments de la guerra. Imposada la dictadura franquista va viure amagat a l’interior canviant de domicilis, primer a Vic i després en diverses cases de Barcelona. Va reaparèixer a la vida pública el 1946 (Puy, en premsa). Palet y Barba es dedicà a la recerca geològica des que era estudiant fins, aproximadament al 1915. Després va centrar la seva activitat geològica en la divulgació dels seus coneixements (Palet, 1914a, b, 1921, 1923, 1924), tot i que com mostra la seva correspondència seguia interessat en els progressos de la geologia5. L’any 1926 participa en el XIV Congrés Geològic Internacional, arran del qual acabaria publicant tots els talls que tenia fets de la serralada Prelitoral (Palet, 1931). Les notes de camp sobre la geologia de la serralada Prelitoral ja mostren l’interès de Palet y Barba per la geologia de les surgències. És, però, als anys 20, principalment des de després del Congrés Geològic Internacional, i fins el 1938 que Palet y Barba centrarà la seva activitat en la cerca i captació d’aigües subterrànies. De fet, s’anuncia com a geòleg prospector: Investigaciones subterráneas. Prospección de aguas, minerales y rocas a cualquier profundidad, con dispositivos patentados de pròpia invención. El mètode de la seva invenció és un mètode rabdològic que practicava amb el seu fill Miquel6 (Palet, 1929). Palet y Barba es fa, doncs, saurí. Majorità-

5 Postal de Palet a Bataller de 1923 (Fons Bataller, Museu de Geologia del Seminari) i postals de Bataller a Palet dels anys 1924, 1925 i 1926, (Arx. Comarcal Terrassa, Fons Domènec Palet i Barba [13/4], carpeta 1/1). 6 Fons Palet y Barba, Museu de Geologia del Seminari i Fons Domènec Palet i Barba, Arx. Comarcal de Terrassa, carpeta 2/1.2.

riament prospecta aigües, però després de la guerra fins i tot ho va intentar amb el petroli (Palet, 1949). Acabada la guerra ja no va viure més a Terrassa, es va instal·lar definitivament a Barcelona, on va morir el 1953. ELS MAPES GEOLÒGICS (1891) Sota el títol de Los mapas geológicos, Palet y Barba va publicar en forma de dos articles, a La Publicidad del diumenge 6 de desembre (Palet, 1891a) i a la Revista Tarrasense del dia 13 (Palet, 1891b), un treball motivat per la publicació del mapa de la rodalia de Barcelona a escala 1:40.000 d’Almera. En el primer article, després d’explicar què és i per a què serveix un mapa geològic7, relata els antecedents dels treballs d’Almera, en particular els treballs de la Comisión del Mapa Geológico de España. Presta una atenció crítica al mapa de Maureta & Thos: (3) “Si al recorrer los alrededores de esta ciudad [Barcelona] me convencí de que el citado mapa era solo un bosquejo, falto de detalles, al examinar los alrededores de Tarrasa, á cuyo estudio me dedico, pude observar en él verdaderas inexactitudes. Así, la banda triásica de la base de la cordillera media que aparece en él de una manera contínua desde la base de Montserrat á la del Montseny (Fig. 2), desde casa Candi, cerca de Matadepera, hasta el torrente Llort, término de Viladecaballs, por el desarrollo que en este sitio adquiere el silúrico, que penetra también dentro de la franja cretácea8. Pero lo que resulta un verdadero dislate es el trazado del terreno terciario de la parte occidental del Vallés, cuyo error aparece pa7 Sobre

la utilitat dels mapes geològics com a base per als estudis agrològics, hi dedicarà un article l’any següent (Palet y Barba, 1892). 8 Es refereix a les fàcies garumnianes.

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Fig. 3. Torrent de Vallparadís des d’una mica al S de l’actual pont que uneix la plaça del Dr. Robert i l’Avinguda de Jacquard, en ple centre de Terrassa, cap al N el 1890. Quan Palet y Barba va estudiar els voltants de Terrassa, aquest pont encara no havia estat construït. A primer terme, les Hortes dels Frares; a la dreta, el castell-cartoixa de Vallparadís, en el sortint al sud del qual hi ha, avui, la casa Baumann i el pont; al fons, entre els torrents de Vallparadís (dreta) i del Pedró (esquerra) Sant Pere de Terrassa amb les esglésies preromàniques. (Arxiu Municipal de Terrassa. Col. Baltasar Ragón. Autor desconegut. Reg. 34534). Fig.3. The Vallparadís creek viewed towards north. Picture taken around 1890 from a site located south of the present bridge that joins Dr. Robert square and Jacquard Avenue in the centre of Terrassa. This bridge did not exist when Palet y Barba studied the surroundings of Terrassa. In the foreground are the Hortes dels Frares vegetable gardens; on the right, the Carthusian castle of Vallparadís, in front of which the Baumann house and the aforementioned bridge were subsequently constructed; in the background, the Sant Pere de Terrassa pre-romanesque church between the Vallparadís creek on the right and the Pedró creek on the left. (Arxiu Municipal de Terrassa. Col. Baltasar Ragón. Unknown author. Reg. 34534).

tente, por poco que se recorra el terreno, y casi es imperdonable, si se tiene en cuenta que cuando se dió á luz esta obra se había publicado ya la Memoria del Dr. Almera del Montjuich al Papiol, de la que demostraron tener noticia sus autores y que contiene datos muy exactos sobre el terreno”. La segona part del treball presenta el mapa d’Almera, el descriu i fa un elogi de la seva meticulositat i precisió, de manera que quan Almera acabi el mapa de la província (4)“bien podremos envanecernos de ser quizá la única provincia de España y uno de los pocos departamentos del mundo, que a pesar de lo complicado de su constitución geológica, tienen esta perfectamente conocida.” Aquest treball mostra un Palet que, encara estudiant de dret i al cap de poc més d’un any d’haver acabat el curs d’Odón de Buén, havia ja recorregut els voltants de Terrassa, guiat pel mapa de la memòria de Maureta & Thos i s’havia adonat que “en la gea había mucho por descobrir”. No tenim notes de camp d’aquestes primeres excursions geològiques9. És de remarcar la confiança en les seves observacions, atès que és capaç d’observar errades en el mapa aixecat pels geòlegs professionals i exposar-les per escrit. Justament, entendre el Terciari dels 9 A les contraportades de les llibretes nos 2 i 3 dipositades al Seminari hi consta que formen part de la “Serie 2ª”. En unes hipotètiques llibretes de la Serie 1ª, que desconeixem, devia haver-hi les notes corresponents a aquestes excursions primerenques.

voltants de Terrassa i l’estructura de la serralada Prelitoral (“cordillera media”), on ha observat deficiències en el mapa publicat, seran els dos objectius de la recerca geològica de Palet y Barba. EL PLIOCÈ DE TERRASSA (1892-1894) L’ Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones contíguas de Palet y Barba, el pròleg del qual va ser signat l’agost de 1894, va veure la llum el 1895. Aquest estudi s’emmarca en els treballs que havien de conduir al full del Vallès occidental del mapa geològic de la província de Barcelona d’Almera (que no va arribar mai a acabar-se). La Diputació va sufragar-ne la impressió de 500 exemplars. Almera instà Palet a estudiar el context del jaciment on Palet i Cadevall havien descobert restes paleomastològiques atribuïdes per Depéret al Pliocè, per tal d’incloure aquesta informació a la memòria que Almera preparava sobre el Pliocè (Aragonès, 2005). El treball de Palet va ser presentat per Almera a l’Acadèmia de Ciències el 24 de març de 1896 (Almera, 1899). Els treballs de camp sistemàtics per a l’estudi de la geologia dels voltants de Terrassa tingueren lloc entre les vacances de Nadal de 1891 i maig de 1894. Al mateix temps (1891-estiu 1893) Bofill va estar treballant, en el marc dels treballs del mapa geològic, a la serralada Prelitoral entre el Congost i el Llobregat, fet que devia facilitar la relació entre Palet i Bofill.

Excursions geològiques als voltants de Terrassa. Les llibretes de camp10 1 a 4, contenen els apunts de camp recollits per a l’estudi dels terrenys dels voltants de Terrassa (Fig. 3). En aquestes llibretes també s’hi recullen notes d’algunes excursions fora d’aquesta àrea amb l’objectiu d’estudiar terrenys descrits per Almera. La primera excursió datada, la quarta, és del 4 de gener de 1892. Així, Palet y Barba devia començar la feina durant les vacances de Nadal 1891-92. L’última excursió està datada el Divendres Sant, 23.03.1894. Durant aquests dos anys i mig va fer un total de 49 sortides, 29 el 1892 (incloent-n’hi alguna de finals de 1891), 17 el 1893 i 3 el 1894 per acabar de fer algunes comprovacions (Annex 3). Va fer quatre excursions per estudiar àrees publicades per Almera: a la Bonanova [1: 8]11; a Montcada, Cerdanyola, Sant Cugat del Vallès, i Collcerola [2: 32-35]; a Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat [3: 5-8]; i als turons del NW de Badalona [3: 12]. En algunes excursions, a part d’estudiar els terrenys de rebliment del Vallès, s’endinsa a la serralada Prelitoral: sortida fins a Sant Llorenç i cova Simanya [1: 29-30]; arriba als voltants de Matadepera [2: 3-4]; fins a Vacarisses per can Guanteres i la riera de Gaià [2: 39-42]; fins a Castellar i Matadepera on estudia els terrenys paleozoics [2: 62-69]; arriba fins a Igualada seguint un itinerari longitudinal pel Vallès-Penedès que passa per les Begudes, Vallbona i la Pobla de Claramunt [3: 15-19]. La resta de sortides se centren en els terrenys quaternaris i pliocens de Terrassa i rodalia. Consta explícitament que Almera el va acompanyar en una excursió (03.10.1892) als voltants de Terrassa12 i que amb Cadevall va anar a visitar els lignits amb impressions de plantes a la mina de can Cabassa (28.12.1893). La memòria. Aquesta publicació estudia, a més del Pliocè, el Tortonià i el Quaternari, porta dos perfils geològics i un mapa geològic tramat, que ha estat reproduït a Aragonès (2005). En les descripcions estratigràfiques distingeix ben explícitament la litologia (“geognosia”),

10 Les

llibretes consultades fan 10x17 cm, i són escrites amb una lletra menuda i molt atapeïda. Les referents a l’estudi del Pliocè de Terrassa ho són a llapis, en castellà i, a vegades, no gaire endreçades. Semblen fetes directament al camp. Les llibretes que contenen les excursions relacionades amb l’estudi de la serralada Prelitoral, en català, presenten diferents aspectes: les primeres, a llapis negre, s’assemblen a les anteriors, n’hi ha algunes escrites amb llapis/tinta violeta, en general més difícils de llegir, i la resta, més polides, són a tinta. En algunes de les escrites a llapis hi ha anotacions a tinta, addicions o correccions, fetes després d’excursions posteriors com ell mateix explica, per exemple, a la llibreta 8, p. 52. Les llibretes escrites a tinta semblen copiades d’un esborrany agafat en alguna altra llibreta: en algunes excursions hi ha l’encapçalament amb l’itinerari i després segueixen unes quantes pàgines en blanc sense cap anotació abans de la següent excursió; es diria que havia previst l’espai per passar les notes en net, però que no ho va arribar a fer. Les descripcions contenen nombroses referències geogràfiques (noms de cases, turons, fonts, etc.), la majoria dels quals han pogut ser localitzats gràcies a l’acurada toponímia dels mapes excursionistes de l’editorial Alpina (edicions antigues) i amb això reconstruir els itineraris de Palet amb força precisió. 11 [nº de llibreta: nº de pàgina]. 12 En efecte, a la llibreta d’Almera, hi consta: “Dia 3, a Tarrasa y contornos” (Aragonès, com. pers.).

Pere Santanach

la paleontologia i l’edat, i la discussió de l’ambient sedimentari, procedència dels sediments, etc. (“geogènia”). Pel que fa a l’estratigrafia del Pliocè, (4) “tomaré por tipo el ribazo y la ladera de la izquierda del torrente de Vallparadís, desde el camino de can Gorchs hasta la font del Tintoré, en donde puede observarse claramente al pliocénico en su completo desarrollo” (1895: 20). Hi distingeix tres nivells i situa els fòssils que determinats per Depéret van permetre assignar aquesta unitat al Pliocè superior13. Tant Almera (1899) en la presentació del treball de Palet a l’Acadèmia, com Aragonés (2005) en la breu ressenya que en fa en la seva història del mapa geològic de la província de Barcelona destaquen els aspectes cartogràfics i estratigràfics del treball. Considero interessant, atès l’objectiu d’aquest article, destacar aspectes que mostren la visió espacial de Palet y Barba i la seva comprensió de la disposició estructural dels materials i de les relacions de tall. Presta atenció a les relacions geomètriques entre les diferents unitats, analitza els gruixos del Pliocè i del Quaternari que el recobreix, observa les diferents alçades dels contactes entre aquestes unitats i demostra entendre bé les superfícies d’erosió i el paleorelleu (Fig.4): (5) “La superfície superior de éste [Tortonense superior], lo mismo que la del pliocénico, se presentan irregulares, sin seguir la dirección de sus lechos, en señal de haber sufrido la denudación antes de ser recubiertas ambas formacions por los depósitos que respectivamente se les superponen… (1895: 18). Té una idea força clara de l’estructura dels materials de rebliment del Vallès i es mostra crític amb les idees dels seus predecessors quan les seves observacions el condueixen a conclusions diferents: (6) “Respecto á la inclinación de los estratos del Tortonense inferior, hay que distinguir: la inclinación general de los mismos en un sentido determinado, y los pliegues ú ondulaciones secundarios. La primera [...] es á NO, pasando alguna vez algo a NE [....], de ordinario oscila entre 20º y 30º [...]. Por excepción he observado el buzamiento á SE con inclinación superior a 35º, formando antítesis con el general, junto á la carretera de Olesa á la estación, en contacto con el paleozoico.” (1895: 51-52). Las flexiones secundarias han determinado una serie de líneas anticlinales y sinclinales en sentido transversal á la dirección que siguen los estratos por virtud de aquella inclinación; dirección que modifican haciéndola ondulada.” (1895: 52). “M. Carez, al observar los materiales de la formación [...] en los ribazos de la riera de Gayá (den Moral y Cabassa) y del Llobregat, sólo se fijó en las flexiones transversales, no en la inclinación general” (1895: 53). “Respecto á la inclinación, los estratos del Tortonense superior, se presentan en la parte de Viladecaballs con 13 Les

molt abundants restes de macro i micromamífers, i les restes macrobotàniques de fusta no carbonitzada i un registre pol·línic complet lliurats per aquesta unitat en un estudi realitzat recentment en ocasió a les obres del ferrocarril, han permès concloure que aquests dipòsits registren la part superior del Pleistocè inferior i el seu trànsit al Pleistocè mitjà. La correlació de la biostratigrafia amb la magnetostratigrafia ha posat de manifest que els nivells més baixos del torrent de Vallparadís són immediatament anteriors a Jaramillo i els més alts corresponen a la part més baixa de Brunhes. (Madurell-Malapeira et al., 2010).

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

buzamiento de unos 30º á NO, esto es, concordantemente con los del inferior [...] pasando después a la normal [...] será el tránsito del buzamiento general del Tortonense inferior á la horizontalidad que es la posición ordinaria del superior” (1895: 60). Donada aquesta disposició interpreta l’enfonsament del Vallès: (7) “Dadas dichas inclinaciones, debió la conmoción traducirse por el hundimiento uniforme de todo el Vallés medio y de levante desde la base de la serie de colinas integradas por el horizonte inferior, en unión de las res-

pectivas montañas de la cadena media y de la litoral, mientras que la zona en que hoy se muestran la faja inferior de sedimentación tranquila y con las formaciones inferiores, esto es, el bajo Vallés, probablemente con las inmediatas montañas litorales, obró como zona rígida ó de resistencia permaneciendo inmóvil; la parte intermedia tuvo que plegarse contra la última sufriendo un movimiento de báscula, efecto del cual sus capas buzan á N [...] contrarrestarse con el movimiento contrario ó de ascenso que en Olesa sufrió la montaña, debido al cual el Tortonense á su falda buza á S” (1895: 68).

Fig. 4. Tall dels dipòsits del Pla de Terrassa (Palet, 1895). Reflecteix els paleorelleus que separen les unitats superiors i la disposició dels terrenys del Miocè superior en relació als de la serralada Prelitoral. Fig. 4. Section across the Pla de Terrassa deposits (Palet, 1895). It shows the palaeo-reliefs that limit the upper units, and the relationship of the Miocene strata with respect to the terrains of the Prelittoral Chain.

Fig. 5. Tall general de la conca del Vallès, on es mostra l’estructura general i la falla entre can Poal i Terrassa (Palet, 1895). Fig. 5. Cross-section of the Vallès basin showing its overall structure and the fault located between can Poal farmhouse and Terrassa (Palet, 1895).

“Tomo á estos movimientos en el sentido relativo que debe dárseles no teniendo un punto seguro, fijo, de comparación. Me inclino á creer en el hundimiento de la parte oriental y central del Vallés é inmóvil la parte baja, á suponer lo contrario, que daría el mismo resultado, porque en este caso, la región litoral hubiera debido sufrir parecido levantamiento, cuando precisamente debió quedar lo suficientemente baja, para que un ligero descenso de la misma, que no produjo efecto sensible en la región contígua deshaciendo lo hecho por el anterior movimiento, bastara inmediatamente después á iniciar la bahía pliocénica del Bajo Llobregat” (1895: nota peu de pàg. 68-69). La juxtaposició de materials de dos nivells estratigràfics li permet d’interpretar la falla del turó de can Poal que representa en el tall nº 2 (Fig. 5): (8) “por efecto de tal movimento, se produciría la falla que al pie del cerro de can Poal – en el cual los materiales del Tortonense inferior quedaron levantados á su máxima altura – debe existir [...]; de no ser así, dada la inclinación que afectan los bancos poligénicos en el cerro [Tort. inf.], deberían corresponderse con los inmediatos unigénicos [Tort. sup.] y horizontales del llano, habiendo sólo la denudación contribuído á separarles; mas, tan sólo la distinta composición basta para destruir tal supuesto” (1895: 69). Va veure correctament la relació entre les capes neògenes del Vallès i els terrenys del sòcol de la serralada Prelitoral (Fig. 4), però no va interpretar el contacte com una falla, tot i el moviment relatiu que segons ell hi havia hagut entre el Vallès i la serralada Prelitoral. Havia, però, observat els terrenys argilosos [les gouges de falla] entre els terrenys pissarrosos de la serralada Prelitoral i les capes del Neogen. Per exemple, a l’excursió a Olesa i Viladecavalls (09.08.1892) observa els afloraments de Ribes Blaves: (9) “Al inclinar la carretera hacia la vertiente opuesta al torrente del Pont gran y debajo las pizarras, tierras azules más claras aunque en Viladecaballs deleznables con efectos erosivos marcados; de aspecto terreo arcilloso. Se ven, aparecen, en manchones hacia el lado de Viladecaballs y algunos junto á la carretera de Olesa en el lado opuesto. […] Junto al deposito azulado llega el aluvión tortonico continental alternando con alguna capa de arcilla con la inclinación SE” [1: 35-36, hi ha un petit esquema]. De tota manera, no va entendre’n el significat i no va considerar aquestes argiles blaves especialment significatives. No en parla a la memòria publicada. Finalment, en una descripció dels voltants de Matadepera, en nota peu de pàgina, escriu: (10) “En el Puig de la Creu [prop de Castellar del Vallès], sin embargo, en que por última vez por el lado E aparece esta roca [roques intrusives, granítiques, que venen aflorant des de la vall del Congost], según observación de mi amigo el Sr. Bofill, atraviesa toda la formación triásica hasta la pudinga nummulítica [conglomerats de St. Llorenç] que se le echa encima, lo cual indica que su erupción fué después del triásico y anterior al terciario” (1895: 22). Cal retenir que Bofill, autoritat geològica juntament amb Almera, pensa que la relació entre el granit i el Trias és d’intrusió.

Pere Santanach

LA SERRALADA PRELITORIAL (1907-1911)

Primera comunicació a l’Acadèmia. La primera comunicació de Palet y Barba sobre la geologia de la serralada Prelitoral va ser presentada a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 29 de maig de 1908 i l’última publicació, va fer-la després de les excursions del Congrés Geològic Internacional de 1926 (Palet, 1931). Les seves comunicacions són el resultat de les notes preses en vàries excursions de 1907 a 1910, una del 1911, dues del 1912 i una altra del 1915 (Palet, 1931). A les llibretes de camp que ens han arribat, la primera excursió és de l’11 de desembre de 1907 i fins a finals de 1910, hi ha registrades 31 excursions. En segueix una datada el 18 de febrer de 1911 i l’última no porta data. Faltaria només informació sobre dues excursions (Fig. 6). De ben segur que abans d’aquestes dates Palet y Barba ja havia fet excursions a la serralada Prelitoral per observar-ne la geologia, de manera que, com s’ha vist, ja el 1891 s’havia adonat que entre Matadepera i el torrent del Llort els terrenys paleozoics s’endinsaven fins als terrenys paleògens de la conca de l’Ebre (l’encavalcament de les Pedritxes, en la terminologia actual), com amb altres paraules havia expressat en el treball Los mapas geológicos. El motiu del treball a la serralada Prelitoral era “esbrinar l’enigma que semblava encloure aquella anomalia” (Anònim [Palet y Barba], 1908). Segurament hi havia anat fent d’altres excursions, i fins i tot, quan començava a treballar-hi, almenys una amb Almera al lloc anomenat Caus del Guitard que és una surgència en el contacte encavalcant de les pissarres paleozoiques sobre els terrenys paleògens en el front de les Pedritxes14. L’any 1907, probablement animat per Almera, va decidir posars’hi de manera sistemàtica per preparar una memòria per presentar a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Quan el desembre de 1907 va començar a prendre notes tenia ben clar per on havia de començar. Inicia la presa de dades pels límits oriental (exc. 1 i 4) i occidental (exc. 2, 3 i 5) de l’encavalcament de les Pedritxes. Ja a la primera excursió, a la vora oriental, parla de contacte anormal de les licorelles sobre els materials del Trias i fa un petit tall [5: 5] que mostra l’encavalcament (Fig.7). A la segona excursió també anota dades i fa petits esquemes del “contacte anormal” del Paleozoic

14 A

la carta a Almera de 10 de maig de 1908: “Com ja li vaig indicar al esmentarli lo del fenómen de recubriment de sobre Tarrassa ab ocasió de la visita als Caus del Guitard...”. Text sencer de la carta a l’Annex 4. Palet fa referència a l’excursió que havia fet amb Almera les dues vegades que va tornar a ser als Caus del Guitard l’any 1910 (exc. 22 i 26). A les notes de la primera escriu que l’excursió amb Almera va tenir lloc el 12.12.1907 [7: 55]; i a les de la segona apunta que va ser l’11 de desembre [8: 7]. Aquesta última data no sembla possible atès que coincideix amb la primera de les excursions registrades i a les seves llibretes no hi ha cap excursió el dia 12. A les llibretes de camp d’Almera consta que estigué a Guitard el 28.01.1908 (Aragonès, com. pers.), data en què Palet també va ser a Guitard (exc. 6). Tot i que a l’encapçalament de les notes de Palet referents a aquesta excursió no figura explícitament que Almera l’acompanyés en aquesta excursió, com és el cas amb acompanyants en altres excursions, en descriure el contacte de les pissarres sobre l’Eocè diu en un passatge que costa molt de llegir: “... segons vegerem ab el Dr. Almera, y efectivament ....”. Per tant sembla raonable pensar que l’excursió esmentada a la carta de Palet a Almera fós la de 28.01.1908.

Fig. 6. Esquema geològic de la serralada Prelitoral (simplificat del Mapa geològic de Catalunya, 1:50.000, I.G.C.) amb: A) localització d’on han estat preses les notes reproduïdes en les figures i dels talls geològics publicats per Palet y Barba; B) itineraris de les excursions reflectides a les llibretes de camp de Palet y Barba, numerats per ordre cronològic. Fig. 6. Geological sketch of the Prelittoral Chain (simplified from the Mapa geològic de Catalunya, 1:50.000, I.G.C.) with: A) Location of the areas from where the notes reproduced in the figures of this paper were taken and location of the cross-sections published by Palet y Barba; B) Itineraries of the excursions described in the field note-books of Palet y Barba, chronologically numbered.

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Pere Santanach

Fig. 7. Primer esquema cartogràfic i tall de l’encavalcament de les Pedritxes prop de c. Candi a Matadepera (localització a la Fig. 6). L’encavalcament del Paleozoic sobre el Trias consta com a vist, a l’esquema cartogràfic se’n pot seguir la traça (contacte anormal). Notes preses durant la primera excursió de Palet, el dia 11.12.1907 [5: 7]. Fig. 7. First cartographic scheme and cross section of the Les Pedritxes thrust, near can Candi farmhouse at Matadepera (location in Fig. 6). The thrust of Palaeozoic over Trias is noted as observed (vist), and its trace is drawn on the cartographic scheme (contacte anormal). Notes taken during the first excursion of Palet, on 11 December 1907 [5: 7].

sobre el Trias [5: 7]. Després (exc. 6) travessa els materials paleozoics de les Pedritxes i n’estudia el contacte septentrional. Penetra en el Paleogen fins a Vacarisses i acaba l’excursió a l’estació d’Olesa [5: 31-37]. Dedica les següents quatre excursions a estendre l’exploració cap al NE, entre Matadepera i Castellar del Vallès, i ressegueix els contactes encavalcants del Paleozoic. Dibuixa l’encavalcament de les pissarres del Paleozoic sobre els conglomerats de Sant Llorenç: (11) “...el cobriment de paleozoic acaba aquí en punta. M’en separo per la part de ponent y veig qu’es molt superficial per dit costat [...]. Dita clapa está constituida per esquists...” (Fig. 6. exc. 7, fletxa) [6: 6]. A l’excursió 8 va de Castellar a Sant Feliu del Racó i segueix cap a l’oest resseguint l’encavalcament del Paleozoic, primer sobre el Trias i, més cap al NW, sobre el Paleogen. A l’oest de Sant Feliu del Racó, després d’haver pujat cap al NW, (12) “vaig planejant á buscar la ratlla de contacte anormal [de pissarres sobre Paleogen]. Aquest es preciós – en un xaragall se veu be.[ ...] areniscas [...] s’ocultan dessota les pissarres...” [6: 14]. Dibuixa un esquema cartogràfic dels voltants de Sant Feliu del Racó, on figura el contacte anormal (Fig. 8) [6: 17]. A la següent excursió ressegueix els fronts encavalcants immediatament a l’est de Castellar [6: 19-28]. En l’excursió 10, que el porta de Matadepera fins al peu del cavall Bernat de Sant Llorenç, descriu la sèrie triàsica redreçada, formada per les pudingues i gresos rojos del Werfenià [Buntsandstein], un nivell de calcàries que atribueix al Muschelkalk [Muschelkalk inferior]; segueixen els segons gresos rojos [Muschelkalk mitjà] y un altre nivell

Fig. 8. Encavalcament del Paleozoic i granit sobre el Trias als voltants de Sant Feliu del Racó (localització a la Fig. 6). És un exemple dels esquemes cartogràfics que prenia Palet a les seves llibretes, aquesta escrita amb llapis tinta violeta. Es pot apreciar la traça de l’encavalcament (contacte anormal) i nombroses referències geogràfiques. Notes preses el 25.02.1908 [6: 17]. Fig. 8. Thrust of Palaeozoic and granite over Trias in the surroundings of Sant Feliu del Racó (location in Fig. 6). This is an example of the cartographic sketches drawn by Palet in his field note books, in this case using a purple pencil. Note the trace of the thrust (contacte anormal) and the number of geographical references. Notes taken on 25 February 1908 [6: 17].

calcari [Muschelkalk superior], conjunt que assigna al Keuper15. Segueix, com a exemple de les descripcions estratigràfiques de Palet a les llibretes de camp, la descripció de la segona part de la sèrie triàsica i el seu pas al Paleogen: (13) “...per la part de c. Solá [...] dessota la casa, començan les 2as areniscas rojas. Son, major part, bancs margosos. Apenes son menys inclinadas que les caliças [...]. Al cap de [...] venen les 2as caliças compactas foscas en la fractura, y desseguit llits de les mateixes plenes de fucoides, y sembla qu’altres fosils, qu’alternan ab altres llises. Son més dretes [cabussen cap al] N, sembla algo NE sobretot després.

15 En l’atribució d’edats a les diferents unitats litològiques del Trias, segueix Bofill (1893a, b; 1898).

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Fig. 9. Horitzontalització progressiva de les capes paleògenes a l’E de Sant Salvador de les Espases (localització a la Fig. 6). Notes preses el 24.04.1908 [6: 48]. Fig. 9. Progressive horizontalization of the Palaeogene strata east of Sant Salvador de les Espases (location in Fig. 6). Notes taken on 24 April 1908 [6: 48].

Desseguit de 12-18 m se converteix ab aglomerat caliç. Pro mirant ho millor veig que ja avants, á les 1as capas d’aquestas calices, dessota las de fucoides manifestos hi emportat [?] un fragment de 5 cm d’una caliça groguenca d’ocre no molt dura; y alternan ab las compactas sobre’ls fucoides algunes de brechoides ó que estan constituidas per aglomeració de fragments cantelluts de la (mateixa sembla) caliça cimentats per la pròpia. Passan insensiblement á caliça homogènia (es color bru algo mes cendrós probablement algo dolomitica). En el fons del torrent veig que desseguit aquesta caliça brechoide es dominant. Després als dits 12-18 [m], verdader conglomerat d’elements caliços, rodats, fortament cimentats, el ciment algo rogenc, després algun element de cuarç y pisarra y aviat es clarament la pudinga de St. Llorenç [segueix la descripció]” [6: 32]. En aquesta mateixa excursió observa la klippe de pissarres sobre els conglomerats de Sant Llorenç que hi ha al N de Matadepera: (14) “A n’el collet que forma l’arrencada del promontori que constitueix el serrat de Cabra figa passa el contacte anormal del recubriment del paleozoic. Els esquists [segueix descripció litològica] ... Passo a resseguir el lambeau [klippe]16 de c. Torras y veig que s’esten al S de la casa...” [6: 33-34]. Dedica l’excursió següent (exc. 11) a creuar el Paleozoic de les Pedritxes i en descriu la litologia [6: 36-37]. Ressegueix i descriu l’encavalcament de les Pedritxes [6: 38-39], en particular la V que dibuixa en travessar el torrent del Llort i interpreta correctament la posició de les pissarres sobre els terrenys de l’Eocè. També observa, a 16

Klippe, de l’alemany, roca o relleu rocós que destaca en un paisatge suau. El terme va adquirir sentit tectònic en els Carpats on hi ha una zona de la serralada amb un relleu amb abundants klippes, en sentit morfològic, formades per calcàries juràssiques-neocomianes que destaquen en el paisatge suau del flysch cretaci: l’aïllament de calcàries juràssiques dins de les capes cretàcies seria degut a la ruptura i extrusió de fragments de la zona de xarnera de nuclis anticlinals carbonàtics en ser fortament serrats, degut a la diferent competència del Juràssic i Cretaci; l’erosió diferencial hauria deixat la morfologia de klippes (Neumayr, 1871; en aquest sentit a Lapparent,1885, i Margerie & Heim, 1888). Haug (1907) anomena lambeau de recouvrement als testimonis de mantells de corriment aïllats per l’erosió i explica que a vegades se’ls dóna el nom alemany de klippes. Tradicionalment, en francès, lambeau de charriage o de recouvrement s’ulitzava per klippe en sentit actual i lambeau de poussée es deia de terrenys arrencats del seu substrat per una unitat encavalcant i arrastrats per ella (Foucault & Raoult, 1980). Palet y Barba utilitza simplement lambeau per referirse a klippe en el sentit actual i anomena klippe, extenent el sentit de Neumayr, a qualsevol escata arrencada i arrossegada, rodejada per falles (lambeau de poussée).

la banda esquerra del torrent del Llort, pinçada en el contacte, una lentilla de gresos rojos, que atribueix al primer tram [Buntsandstein]: (15) “A un centenar de metros avants de baix hi ha un retall ó klipe17 arrastrat. Es d’arenisca roja micacea ó samita del 1er tram. Tindrá una llargada d’uns 25 m [...] D’aquí’l contacte torç ja cap a NO, al fons del torrent del Llor [la V ]. [...] Per l’estrem del ribaç puja’l contacte costejant obliquament pujan á la serra de turons de detras de Coll Cardús fins á guanyar el coll del bosch de la Torre amb aquesta inclinació [dibuixet], percibintse bé la acció de recobriment, que s’ovira de llun. En el turó ahont arriba a dalt (el revolta per a conseguir el coll) se veuen blanquejar roques quarç ó quarcites” [6: 37]. A la segona part de l’excursió, caminant de N a S més a l’oest, talla el Paleogen i la sèrie triàsica redreçada fins arribar al Paleozoic. Dedica dues excursions a l’àrea compresa entre la riera de Sant Jaume (estació d’Olesa) i el Llobregat. En la primera (exc. 12), des de l’estació d’Olesa, segueix la riera de Sant Jaume cap al nord i descriu la sèrie triàsica redreçada amb ondulacions i, un cop al Paleogen, trenca cap a l’W, en direcció a Sant Salvador de les Espases. Fa observacions en el paisatge sobre les barres triàsiques i observa la disminució del cabussament de les capes del Paleogen a mida que es puja en la sèrie i en fa un esquema (Fig.9) [6: 48]. Acaba l’excursió a La Puda, des d’on fa algunes anotacions de paisatge de la riba dreta del Llobregat, on centrarà la següent excursió (exc.13). Aquesta comença a l’estació d’Olesa, observa i descriu els terrenys argilosos de Ribes Blaves [gouges de falla], però no en fa cap interpretació. Pren nota del Paleozoic entre el poble d’Olesa i la Puda, puja pel torrent de Sant Salvador, creua les pudingues de base del Buntsandstein i puja a sobre una barra de Muschelkalk, des d’on dibuixa un paisatge interpretat cap a Sant Salvador, en el que destaca les diferents unitats litològiques que es manifesten morfològicament en forma de barres [6: 52]. Abans de creuar el Llobregat dibuixa la disposició de les barres calcàries triàsiques a la riba dreta del Llobregat [6: 53]. Immediatament al nord de l’administració de la Puda, a l’estret del Cairat, observa com (16) “...las caliças del muschelkalk planeres i invertidas s’enfilan per dessobre els conglomerats caliços eocenics...” (Fig.10) [6: 54]. És a dir, veu bé el Muschelkalk inferior encavalcant sobre els materials de la conca de l’Ebre; també observa com aquí els materials paleogens descansen al seu torn sobre materials calcaris del Trias (Fig.10) [6: 55]. Ja a la riba dreta del Llobregat interpreta el contacte fallat entre els conglomerats paleogens i les calcàries del Keuper [Muschelkalk superior] [6: 49], i descriu l’encavalcament de les pissarres del Paleozoic sobre el Muschelkalk: (17) “Pujo á observar les licorellas qu’arriban fins sobre c. Paloma, enmascaradas al peu de la carretera pel q3 roig nodulos y detrític. Son apiçarradas, mes argilosas qu’á l’altre part del riu. Recubreixen part de les caliças, després deixen veure en una finestra l’arenisca

17 Vegeu

nota 16.

Pere Santanach

Fig. 10. Relacions entre el Trias i el Paleogen a l’estret del Cairat, vall del Llobregat (localització a la Fig. 6). A l’esquerra, tall a la riba esquerra del Llobregat on es veu el Trias encavalcant el Paleogen; a la dreta, talls en diverses orientacions que mostren com el Paleogen descansa també sobre el Trias. Notes preses el 01.05.1908 [6: 54-55]. Aquestes dades, junt amb d’altres Palet va integrar-les en tres talls interrelacionats: dos paral·lels al Llobregat, un per cada riba, i el tercer, transversal que intersecta els dos anteriors (talls 5, 6 i 7 a la Fig. 6; vegeu més endavant la Fig. 15). Fig. 10. Relationships between Trias and Palaeogene at the El Cairat gorge, Llobregat valley (location in Fig. 6). Left, section along the left bank of the river Llobregat, showing Trias thrusting over Palaeogene; right, differently oriented cross-sections showing Palaeogene overlying Trias. Notes taken on 1 May 1908 [6: 54-55]. This and other data were incorporated by Palet into three cross-sections: two of these parallel to the Llobregat, along the two banks of the river, and the third section cross-cutting the aforementioned sections (sections 5, 6 and 7 in Fig. 6; see also Fig. 15).

werfeniesa [Buntsandstein] y despres altre vegada arriben á recubrir part de les caliças” [6: 57]. Una llarga excursió li permet obtenir dades del tros entre Castellar del Vallès i la vall del Tenes (Bigues) (exc. 14). A l’est de Castellar observa l’encavalcament del granit i del granit i pissarres sobre el Buntsandstein: (18) “Després de Castellar se veu qu’el granit recobreix part de l’arenisca werfeniesa á n’el repeu de la montanya y ja en el pla mes ó menos accidentat, doncs aquesta surt de dessota aquell –no es veu enlloc la pudinga de la base. [...] A c. Vinyals de Sentmanat en el marge de la carretera que ve de dessota la casa y per sobre d’ell se compren un recobriment planer en que hi recobreix no sols granit en la part baixa sino llicorellas qu’es veuen un xic mes amunt de la casa. La capa de recobriment queda molt prima; dessota, l’arenisca rebregada…” [6: 60]18. Fa observacions de l’encavalcament del granit sobre els conglomerats paleògens als voltants de Sant Feliu de Codines: (19) “El granit [que ve observant a la carretera que ve de Caldes] arriba fins el poble mateix de S. Feliu de Codines quines primeres cases hi reposen. Agafo la carretera de Bigas (á la Garriga des de S. Llorenç Savall) al tombar al marge ja hi ha l’eocenic, dessobre hi arriba’l granit...” [6: 62]. Es fixa en una lentilla de calcàries triàsiques pinçada entre els conglomerats paleogens i el granit encavalcant: (20) “A la capella del Villar, uns 200 m més enllà, á E de la casa, un morro de caliçes s’adelanta per sobra’l conglomerat eocénic (degut á un cabalcament) quin conglomerat se veu en el marge de la carretera…” [6: 63]. Cap a l’est arriba a un turó amb bona vista sobre la vall del Tenes i, més enllà, fins a Puiggraciós. Es fixa com el Trias baixa des de Puiggraciós i com, a la vall del Tenes,

(21) “... el trias deu formar una notable inflexió á S” [rodejada pel granit] [6: 64] [...] “El contacte d’E del recobriment [encavalcament del granit sobre el Trias a la banda esquerra del Tenes a Bigues] porta una direcció SSE-NNO” [6:65]. A començaments de maig, havent pres notes sobre la geologia de la serralada Prelitoral entre les valls del Tenes i del Llobregat, Palet y Barba es va posar a ordenar les dades i a preparar la memòria amb la intenció de presentar-la a l’Acadèmia a la sessió d’aquell mes. Així ho comunica a Almera en una carta datada el 10 de maig19, en la que li ho explica i indica que encara volia sortir a fer unes últimes observacions i que sent recança de no poder fer un parell més de sortides per arrodonir les observacions obtingudes en els extrems de la faixa objecte del seu estudi. Explica amb quatre ratlles el contingut de la memòria i diu que (22) “Si li semblés millor podría limitarme á fer pera la Academia una síntesi ó avançement de dita memoria, que considero qu’impresa tirará 40 á 50 planes á lo menos.” També li demana el dia de la sessió de l’Acadèmia, amb quina anticipació hauria de lliurar-li el treball, i si (23) “ha de ser una Memoria ben presentada externament ó si simplement podrian ser unes quartilles, sens prejudici si acás després de presentaro en plecs cosits. Li dic aixó perqué’l temps justeija y naturalment que’m fore més facil fer lo darrer.” Aprofita també la carta per comentar la principal diferència entre la seva interpretació i la d’Almera: (24) “Li tinc de dir que no interpreto exactament com V. el tall del Llobregat entre la Puda y’l Cairat, si bé estic d’acord en lo essencial; de tots modos es més complert el fenómen de lo que indica el perfil donat en el compte rendu de la Reunió Extraordinaria de la Societé doncs hi ha un segon cabalcament (no falla) del paleozoic sobre’ls

18 Observa

que sota l’encavalcament els gresos del Buntsandstein estan deformats. Aquest contacte granit/Trias és el que Bofill creia intrusiu. Vegeu final Pliocè de Terrassa.

19 Arxiu històric de geòlegs, Museu Geològic del Seminari; text complet de la carta a l’Annex 4.

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

primers trams del Trias desde c. Paloma per sobre el Castell del Mas y c. Vinyals cap al repeu dels turóns de c. Rubió qu’inicia el recubriment mercés al quin desapareix el Trias després de Collbató fins a l’Anoya.” A part de mostrar-nos el Palet que llegeix críticament els antecessors, aquest últim paràgraf ens indica que ja devia d’haver fet alguna excursió exploratòria enllà de Collbató fins a l’Anoia, encara que no consti a les llibretes de camp. El 15 de maig, en plena redacció de la nota que trametria a l’Acadèmia, va tenir encara temps de fer una excursió al N de Castellar del Vallès (exc. 15). Segueix la vall del Ripoll, fins a endinsar-se en el Paleogen. Als voltants de Sant Feliu del Racó observa uns gresos rojos pinçats entre les calcàries del Muschelkalk superior i les pissarres paleozoiques encavalcants. (25) “El turó del muschelkalk avants anotat [...] detrás [del turó esmentat] hi ha de les arenisques rojes; tenen caracters de les vosgieses [Bunter inferior] y podria ser un paquet arrastrat per el contacte, verdader Klippe, doncs se compren qu’el paleoz. s’extenia aquí per sobre” (7: 2). Riu amunt, es fixa en el contacte basal de la sèrie paleogena, subhoritzontal, que descansa sobre les calcàries del Muschelkalk superior i en descriu la traça en forma de V, vèrtex aigües amunt: (26) “Les caliçes del Keuper s’adelantan [riu amunt] en punta pel fons del riu fins dessota, una mica més amunt del mas Olivet y lloc del pont del Oller...[...] ...el paquet de calices acaba endintsantse en projecció en els bancs de la pudinga eocénica...[...] L’Eocenic, que s’exten á S. per tant fins mes avall del pont del Oller per les vertents d’un y altre costat forma bancs de conglomerats...” (7: 4-5). Segueix cap a l’est i anota l’encavalcament de les calcàries del Muschelkalk superior sobre el Paleogen i observa la klippe de Paleozoic sobre Paleogen que hi ha al nord del puig de la Creu, tot i que dubta: (27) “Me dirigeixo á S. per la serra que desde Cadafalc va al Puig de la Creu [...] Més á S. del punt ahont atravessa’l cami de carros que vé de Castellet y de S. Sebastiá de Vilamajó, observo revoltant un turó com tint y resquicies de paleoz. [...] no’l puc observar si a cas el lambeau –vaig depressa- pro ¿qui sab?...” (7: 8). A la sessió ordinària de l’Acadèmia del dia 29 de maig, l’acadèmic Dr. Cadevall va presentar la memòria Estudios geológicos, especialmente de tectónica y orogenia, sobre la parte occidental de la cordillera superior del Vallés de Palet y Barba. D’aquesta memòria només se’n va publicar la ressenya de la seva presentació al butlletí de l’Acadèmia (Anònim,1908) que reprodueix textualment, amb petites correccions d’estil, l’acta de la reunió20. El mateix Palet y Barba va publicar, de forma anònima, una ressenya d’aquesta presentació, amb un resum una mica més extens del contingut, a la revista Futurisme, que ell dirigia (Anònim [Palet y Barba], 1908). En aquesta memòria, després d’una introducció on justifica l’estudi a partir de l’anomalia observada en el mapa geològic de la província de Barcelona, passa a una descripció de 20 Acta de la Junta general ordinaria celebrada el dia 29 de Mayo de 1908, a RACAB, Libro de Actas de Juntas generales que empieza el dia 24 de Noviembre de 1904 y termina el 30 de Marzo de 1910.

l’estratigrafia i la tectònica. Primer, la zona de les Pedritxes, explicant els talls del torrent del Llort i de la riera de les Arenes. A continuació aborda els recobriments del tram comprès entre la riera de les Arenes i el Ripoll. Finalment estén cap a llevant la descripció fins a les immediacions de Bigues, destacant l’encavalcament del granit i les pissarres entre Castellar i Sentmenat, i l’encavalcament del granit sobre el Paleogen a Sant Feliu de Codines; cap a ponent arriba fins al Llobregat i Collbató. Indica que es rectifiquen i aclareixen els perfils dibuixats per Almera amb motiu de l’excursió que hi féu la Société géologique de France el 1898. Acaba la descripció amb l’encavalcament del Paleozoic a Collbató i indica que segueix fins a l’Anoia. Per acabar, tracta de la gènesi de la serralada: (28) “... génesis de la serralada [...] sent un sol l’esforç orogénic que va produirla i una sola la época en que va ocorre. Está lligat el seu origen ab l’enfonçament que va produir la depressió de l’actual Vallés i Panadés. Aquets sigui un enfonçament de volta, formada per l’adaptació de la litosfera o crosta sòlida de la Terra al centre o nucli cada vegada mes contret. El càlcul i l’experiencia dedueixen que la ratlla de fractura ó de mínima resistència es á un ters de la distancia entre l’arrancament i punt alt de la clau, i que la deformació se verifica en doble flexió en S quant no es de materia rígida. Això mateix degué passar. Al rompres la clau pel punt mes alt del plec superior degué quedar la branca vertical ó dreta qu’uneix als dos plecs á voltes invertida mercès á la compressió ó estrebada lateral de la clau, produhintse un arrebuçament ó arremangament de la vora de la fractura. [...] Al cedir la clau l’empenta lateral [... va] produir l’arrancament i arrastre de grans masses de roques i terrenys corrent els mes antics sobre’l més modern, produintse aixís els recobriments ó acotxaments.” Devia ser una comunicació, escrita a cuita-corrents, sense gràfics, com ja ho anunciava a la carta a Almera del 10 de maig. Ho explica ell mateix: (29) “... cuyo trabajo retiré luego para completarlo con gráficos; pero observaciones posteriores sobre el terreno para fijar detalles iniciaron una serie de ulteriores exploraciones que me hicieron retener dicha Memoria, para refundirla con nuevos aportes. Por este motivo no han aparecido, en las publicaciones de la Academia, noticias concretas de estos estudios...” (Palet, 1931).

Segona comunicació a l’Acadèmia i publicació del tall de Les Pedritxes. El 30 de juny de 1910 el Secretari perpetu de l’Academia de Ciències i Arts de Barcelona va llegir una nota presentada per Palet sobre la cordillera del N de Tarrasa. L’acta de la reunió publicada en el butlletí de l’Acadèmia (RACAB, 1910 a) només diu que complementava la presentada dos anys abans. La nota completa va ser publicada a Egara (Palet, 1911c). Aporta una interpretació de les unitats paleozoiques de Les Pedritxes i la seva estructura interna. També alguna informació estratigràfica. Després de la presentació de la comunicació del 1908 i fins el juny de 1910 Palet y Barba va centrar les seves observacions en la unitat de les Pedritxes. En total, a les llibretes de camp consten 12 sortides, en cinc de les quals no hi ha cap anotació (exc. 16, 19, 25, 27 i 28). De les anotacions que hi ha a la resta de sortides es dedueix

Pere Santanach

Fig. 11. Tall de l’encavalcament de les Pedritxes publicat a l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa el 1911. En els terrenys paleozoics distingeix les pissarres (2) que atribueix tentativament a l’Ordovicià i quarsites, filadis i esquists (1) que considera més antics (cambrians). En el recobriment de les Pedritxes els segons, més antics, recobreixen els primers a través d’un encavalcament subhoritzontal. En el Trias distingeix la pudinga bassal (3) i el grès bigarré (4) del Trias inferior [Buntsandstein], les calcàries del Muschelkalk (5) [Muschelkalk inferior], les arenisques roges del Keuper [Muschelkaljk mitjà]. El contacte d’aquests terrenys amb el Paleogen (7) és per falla. Fig. 11. Cross-section of the Les Pedritxes thrust published in Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, on 1911. Palet divided the Palaeozoic into two units: slates (2) which he tentatively attributed to the Ordovician, and quarzites, phyllites and schists (1), which he considered older (Cambrian). In Les Pedritxes thrust-sheet, the latter covers the former by a subhorizontal thrust. As regards Trias, he distinguished the basal conglomerate (3) and the coloured sandstones (4) from the Lower Trias [Buntsandstein], the limestones from the Muschelkalk (5) [lower Muschelkalk], and the red sandstones from the Keuper [middle Muschelkalk]. A fault (7) exists between Trias and Palaeogene.

que va intentar precisar l’estructura de l’encavalcament de Les Pedritxes, en particular la del tall de la riera de les Arenes (exc. 17 i 19). Repassa aquest tall amb bastantes anotacions de cabussaments i petits esquemes de l’estructura del Trias i dibuixa un tall força detallat [7: 47]. També torna a visitar el contacte encavalcant del Paleozoic sobre el Paleogen (exc. 20, 22, 26). Dedica un bon esforç a estudiar els materials paleozoics de la unitat de les Pedritxes (exc. 18, 19, 22, 24). A l’excursió 24 descriu un tall dels materials paleozoics distingint un Paleozoic antic [més metamòrfic] sobre un de modern: (30) “Efectivament dessota c Amat, en el morro del cami vell, hi arriven els esquists foscos blavosos lluents silico argilosos, ben llevats, que tinc per mes moderns (silurics) [...] Detrás de c. Amat, pujant pel cami del Troncó, apareixen primer els esquists cistalofilics d’una pasta clara feldespática ó talcosa ab cristalls de mica fosca y palletas de id ó sericita disposades en grupos com ....” (7: 68). Només a l’exc. 23 no aborda la unitat de les Pedritxes.21 Apart de la segona comunicació a l’Acadèmia, resultat d’aquestes excursions devien ser tres talls (veg. situació a Fig. 6, talls 1, 2, 3): 1) Les Pedritxes, 2) Sant Llorenç del Munt a Matadepera i 3) Montcau a Sant Feliu del Racó passant per la Mola de Sant Llorenç del Munt 22.

21 Les excursions 27 i 28, de les que no hi ha anotacions, sembla que van tenir lloc en el Neogen del Vallès, la 27 tallant la zona de Ribes Blaves. .22 Aquests son els tres talls citats per Palet (1931) quan explica que, després de la primera nota a l’Acadèmia, “creí oportuno dar dos notas a aquella Corporación, resumiendo las nuevas investigaciones, y refiriéndose la segunda a una mayor extensión en uno y otro sentido a lo largo de la cordillera. La terminación y refundición de los trabajos, y, por lo tanto, su publicación quedó pendiente. (Fig. 1, 2 y 3)”.

Cap d’aquests talls va ser publicat al Butlletí de l’Acadèmia ni a Egara. El tall que il·lustra el recobriment de les Pedritxes, paral·lel a la riera de les Arenes, va publicar-lo a l’Arxiu d’Estudis del Centre Excursionista de Terrassa, en la ressenya de l’excursió geològica i espeleològica a Mura i contorns (16 i 17 d’abril, 1911), dirigida per ell mateix (Fig. 11) (Palet, 1911a): (31) “ ... aixó m’obliga a avensar aqui un tall geologich inedit que tenia en preparació pera altre treball, sobre la tectónica d’aquesta cordillera, a fi de donar clara noció d’aquestes coses en poques paraules y tota vegada qu’aixó servirá de base de lo que haurém en altres excursions de veure sobre la geologia de les vehines montanyes” (Palet, 1911a: 21). En aquest article hi ha, doncs, el primer tall publicat dels encavalcaments de la serralada Prelitoral. En la seva descripció (Palet, 1911a: 20-24), després d’explicar l’estratigrafia i la disposició de les diferents unitats triàsiques, amb algunes falles inverses, i de fer notar l’absència de les calcàries del Keuper [Muschelkalk superior] degut a la tectònica, passa a descriure l’encavalcament de les Pedritxes. En segueix un fragment: (32) “Cap a Nort, després dels esmentats banchs de sa base, l’eocenich continua desenrotllantse en la forma qu’expressa el tall geologic y sa llegenda, siguent aquell reconstruit idealment del nivell de la carretera en avall [...] En la vessant dels propers turons que’ns cauen a l’esquerra veyèm les llicorelles y grenys silíceus (quarcites) primaris ocupar la part alta. El perfil gràfic expressa clarament sa posició. Formen un recubriment o millor dos acotxaments superposats que corresponen a dos moments del mateix corriment o arrastre qu’ascencionalment sufriren aquestes roques. Les roques primaries

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

reposen en ampli jaç sobre les terciaries y d’elles un mantell independent de les mes antigues n’acotxa un retall d’altres de mes posterior formació. Grandiós fenómen, que no fa molt s’hauria tingut per un absurdo geologich, que prova la trascendencia de les dislocacionsqu’ha sofert la escorça terrestre. El detall del paquet de banchs del conglomerat oligocénich, arrancats y redressats, comprimit contra la testa d’altres qu’arremanga, que s’observa dessota les pedritxes, es frapant y deixa sense dupte sobre la manera d’haverse produit el fenómen. Aquest munt de roques primaries superposades á les terciaries, de posició tan clara com’s veu en eixa vessant, y que per detrás del turó de roques blanques de can Torrella continúa en avall, reposant sobre les secundaries y mes cap al plá sobre altres primaries d’época mes jove, forma aqui l’extrem del extens mantell de recubriment, sensiblement quadrilateral, que en una extensió de mes de 5 Km. fins al torrent del Llor, Coll Cardús y boscos de la Torre de Vacarisses, interromp la serie estratigráfica regular d’eixa cordillera, posant en contacte anormal ab l’oligocenich uns esquists primaris inferiors, que de no haver sigut aquest fenómen tectonich, no veurien pas aqui la llum, quedant soterrats a gran profonditat. Ascendiren les roques que recubreixen pels plans inclinats F. sent arrastrades, mercés a la colossal estrebada lateral que reberen al enfonsarse’l Vallés, que fou com un enfondrament de volta: fallaren aquí els estrebs, y’l terreny s’esmunyí. [...]” (Palet, 1911a: 23-24). Tercera comunicació a l’Acadèmia: extensió de la investigació fins al Congost i l’Anoia. A la sessió de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona del 31 de desembre de 1910, es va presentar una tercera comunicació de Palet y Barba sobre la serralada Prelitoral (RACAB, 1910b; Palet, 1911b) que, com diu l’autor, complementava les dues anteriors i que (33) “deberán refundirse, más detalladamente reseñadas y documentadas con algunos perfiles, pues que integran y redondean un mismo cuerpo de estudio” (RACAB 1910b: 132). En aquesta nota estén les seves investigacions cap a l’E fins al Congost i cap a l’W fins a l’Anoia. Tampoc hi ha cap tall. A l’est de Sant Feliu de Codines, a la vall del Tenes descriu l’encavalcament del granit sobre el Trias: (34) “en la base de la ladera opuesta [riba esquerra, est], en el valle del Tenas, se observa un nuevo avance del granito, que se superpone á las primeras hiladas del trías, acusándose la presencia de dos láminas o paquetes corridos superpuestos, según es de ver en el margen de la carretera en las inmediaciones de la nueva Casa Consistorial de Bigas y Riells, en que aparecen dos veces consecutivamente la pudinga cuarzosa y el grès bigarré, extraordinariamente estrujado y deshecho, infraponiéndose al granito” (RACAB, 1910b: 132)23. Palet segueix aquest encavalcament fins al Congost. A l’E del Congost,

Vegeu-ne la justificació a les observacions anotades a la llibreta de camp, citació 40, amb la corresponent figura.

(35) “el triásico se va manteniendo sin trastornos notables para pasar á la vertiente septentrional del Plá de la Calma y á la sierra del Brull, no manifestándose ya accidentes tectónicos trascendentales ocasionados por el empuje del hundimiento del Vallés” (RACAB, 1910b: 132). Amplia la descripció dels encavalcaments, cap a l’W, més enllà d’Esparraguera amb la descripció da la separació pluriquilomètrica del front d’encavalcament entre Esparraguera i el Bruc de Dalt: (36) “en el nivel de c. Roca y c. Rubió (de Esparraguera) cedieron los estratos, originándose un ámplio décrochement lateral, que inicia por algunos escalones hasta Collbató, merced á los cuales avanza por grados el corrimiento, y comprimiendo al triásico contra el Montserrat, va eliminando tramos recurvándole, hasta comprimir contra el eocénico de dicha montaña solamente las calizas del keuper [Muschelkalk superior] en el Turó del Castell, el Pujol y el Grau, en Collbató, para avanzar al pie mismo del Montserrat el paleozoico hasta el nivel del Bruch de Dalt, si bien permanece oculta esta parte superior de esta enorme falla de costado, que alcanza más de 7 kilómetros, cubierta por aluviones del cuaternario (RACAB, 1910b: 133). Descriu la traça del front d’encavalcament, “la culata del ámplio recubrimiento”, com diu Palet y Barba, des del Bruc de Dalt fins arribar al talweg de l’Anoia enfront de la Pobla de Claramunt: (37) “Este talweg coincide con el décrochement que limita a poniente esta gran cobijadura, la cual es notable por la especie de Klippes que representan el manchón calcáreo del keuper [Muschelkalk superior] comprimido y cogido entre las pizarras y el eocénico y oligocénico en Rocas Blancas, otro banco de la misma roca en igual situación en la citada Font del Ferro, y otro manchón formado por ruinas de los estratos del grès bigarré con fragmentos de la pudinga cuarzosa y bloques de caliza, en confusión, en el Maset del Tort, donde se inicia una faja de alteración de las pizarras paleozoicas por dinamometamorfismo [gouges de falla] que alcanza hasta el Noya. [...] Más allá del Noya, á Poniente, cesan las dislocaciones de la índole de las investigadas; sobre las rocas paleozoicas se apoyan transgresivamente las formaciones posteriores ...” (RACAB, 1910b: 133-134). A les llibretes de camp hi ha registre de tres excursions entre la segona i la tercera comunicació a l’Acadèmia. Dues de tres dies (exc. 29 i 30) per estendre les seves observacions cap a l’est i una de dos dies (ex. 31) per arribar, cap a l’oest, fins a l’Anoia. A les excursions dedicades a estendre les observacions cap a l’est, repassa aspectes ja observats en anteriors excursions entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll i per anar cap a Sant Sebastià de Montmajor passa per c. Cadafalc on dinen i observen la mola de St. Llorenç, fixant-se en les diàclasis i la seva incidència en la morfologia: (38) “Arribem á Cadafalc á ¾ de 1. Aném á dinar á la mina á uns 7 minuts al NO de la casa, baixant un poc. Contemplém el St. Llorens y sa mola fins el Moncau. Tot ell te les diaclasas continues de dalt á baix en el sentit de la serra, constatades á la part baixa desde devant Mas Olivet en 1908. No les puc no obstant observar ab prou

Fig. 12. Apunts del turó de la Solana, prop de Sant Feliu de Codines (localització a la Fig. 6). S’hi veu l’encavalcament del Trias sobre el Paleogen a través una falla inversa, sota de la qual hi anota un retall, una escata de materials que atribueix al nivell de Bulimus. Notes preses el 15.08.1910 [8: 29]. Fig. 12. Sketch of the Solana hill, near Sant Feliu de Codines (location in Fig. 6). It shows the reverse fault that places Trias over Palaeogene. Beneath the reverse fault Palet noted a slice of red materials which he attributed to the Bulimus level. Notes taken on 15 August 1910 [8: 29].

claretat per la calitxa y modo de la llum. Observo mes clarament en algun punt sortin les en sentit perpendicular á la mateixa, com les del grop sortint de la mole de devant font Flavia ahont n’hi ha tres ó 4 que determinen en son devanter els monolits (gegants) que de dita font se veuen” (8: 25). Es fixa en les calcàries del Muschelkalk que baixen del Farell i les observa mes detalladament a partir de Sant Sebastià de Montmajor; després d’una marrada, dormen a la Vila, casa de St. Sebastià. L’endemà es dirigeix cap a Sant Feliu de Codines on precisa observacions fetes dos anys abans: (39) “Al tombar el cami seguint el cambi de direcció de la vall del t. d’en Uyá l’aglomerat eocénic arriba al camí per arribar á la solera del cabalgament que per sobre hi forma el trias. Aquest aluvió....” [...] “El turó d’arribant á S. Feliu qu’integra el granit, al extrem del recobriment, s’en diu, de la torre d’en Nimbó. El poble s’exten en amunt á N, per la serra dessobre del eocenic, fora d’alguna de les primeres cases que descansen en el granit. Hi arribem á quarts de set, y’n sortim 3 h després després de fetes provisions y prés apunts y haver escrit postals y telefonat. Desd’el poble prench del turó de la Solana el seguent apunt complementari del de 8 de Maig 1908 [reproduït a Fig. 12]. A mes ser prés ab més cura el perfil superior del serrat [turó de la Solana], qu’es més complert, y mes exacta la inclinació de la falla inversa, he anotat un retall que per la coloració y aspecte tinch per induptable que perteneix als materials del tram de la base de l’eocenic, el nivell del Bulimus” (8: 29). A la vall del Tenes, entre Riells i Bigues, reconeix bé les grans unitats estratigràfiques, l’Eocè gris de Sant Miquel del Fai, els conglomerats roig-fosc, els nivells de Bulimus [Vidaliella gerundensis (Vidal, 1883)], les calcàries i gresos del “Keuper” [Muschelkalk superior i mitjà] i les calcàries del Muschelkalk [Muschelkalk inferior] a la surgència de l’Avencó.

Pere Santanach

Són especialment interessants les observacions, acompanyades de talls, i interpretacions que fa al sud dels afloraments del Muschelkalk on es troba l’esmentada surgència, que justifiquen la interpretació publicada a l’Acadèmia (RACAB, 1910b: 132): (40) “A uns 10 minuts més avall al costat dret de la carretera trovém la Casa Consistorial de Bigas y Riells, construida fa 2 anys. Está bé. En l’entremitj per entre els taluds recents y q0 del costat O. de la carretera veig assomar les arenisques del grès bigarré; no aprecio el busament, doncs assoma poc y sembla molt triturat. Els detritus del talud anuncien aviat avants de dita C.C. la proximitat del granit, y efectivament á cosa de 150 m. avants de dita C.C. aquesta roca integra el marge de l’esquerra y’s veu qu’adelanta y puja per la costa cap á N.O. [....] Davant de la mateixa prench el bonich apunt senyalat anteriorment per (A) en el marge de Llevant, de la carretera, en una extensió de 30 ó 40 m. Una mica mes avall prench l’altre apunt en un marge totalment integrat pel triassich. Els dos apunts demostren la existencia d’una escama triassica superposada, arrastrada pel corriment del granit” (8: 33) (Fig. 13). Segueixen fins a La Garriga, fent observacions en el granit. De la Garriga surten a les cinc de la tarda: (41) “Sortim de la Garriga aprop de las 5. Atravessem el llarg carrer-carretera – molts banyistes assentats al peu de les aceras” (8: 34). Amb aquesta frase s’acaben les notes d’aquesta excursió; no sabem per tant quin va ser en detall el seu itinerari, ni les seves observacions, entre La Garriga i Balenyà. Per completar les observacions anteriors fa una altra excursió de tres dies que comença en el granit encavalcant de Sta. Eulàlia de Ronsana, que descriu en diversos apunts, com per exemple: (42) “Agafem un camí de carros afresat que tira á N. y aviat se decanta á N.E., es el que va cap á Bigas. Pujant lleugerament trepitjem sempre el granit descompost, á vegades lleugerament enmascarat per llots pertanyents al q3 ó taluds recents, tots molt superficials, després al ser mes amunt fora de terra vegetal, el terrer es de granit solament. Aquest en el trajecte fins á Bigas, es normal, de gra regular, mica fosca en plaquetes, exagonal, el feldespat sempre descompost ó á lo menys alterat. Es grisench primer, mes blanc cap amunt y també algo rosat sobretot cap á la vall de Bigas; está sovint atravessat ja per vetas, ja per filonets de 1 dm y alg. de 3 ó més d’una roca rosada de carn ó mes clara homogenia ó de gra microscopic, aparienc. feldesp. será [espai en blanc]. Algun filó en el cont. dona al granit text. pegmatítica, veyentse destac[ar]. cristalls de quars; aquesta roca es sempre dura quartejada en fragm. petits polièdrics. Els filons prenen la direcció E-O ó NO-SE, sembla en general” (8: 39-40). Observa l’encavalcament a la banda dreta del Tenas, als voltants de can Ribes: (43) [Està caminant sobre el granit] “que’l granit forma durs brenys [per grenys?] sortints. Desde aquí se veuen be les roques triasiques que constitueixen la serra que limita á E aquella depressió per quin fons se veu corra el contacte anormal ab el granit que recobreix. Veig qu’al abaixarse aquella es la roca de caliça del Keuper

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

[Muschelkalk superior], en la depressió que segueix se veu en algo vermellejar les arenisques del id. y en el turonet que continua á S. se descobreixen caliçes, les del Muschelkalk. Pera observar l’origen del recobriment, reculo, agafo un poc tros la carretera de Bigas y’m dirigeixo á una casa que queda més á N., al dret del darrer indicat turonet [on] hi ha un bosquet de suros, es á c. Ribas. Fins a la casa hi arriba el q3. Baixo cap a sota pera atravessar el torrent, desseguit per entre el q3 apunten els materials rojos del trias y cap al fons quedan al descobert. Son argilencs, desfets, no poguent apreciar la estratrif., roig molt viu, taquetas groc-verd. abundants y llits d’aquesta color y bruns esclusiu en bon espessor cap a fons. A l’altra part, encara en el talveg per entre els al·luvions, surt la caliça compacta del muschelkalk qu’integra l’aludit turó” (8: 40-41). Ressegueix el front de l’encavalcament del granit entre Bigues i el nord de l’Atmetlla, just al sud de Puiggraciós, i en direcció al Figueró. No hi ha notes de l’itinerari pel Montseny del segon i tercer dia d’excursió. L’excursió per estendre les observacions cap a l’Anoia s’inicia a la Puda on revisa observacions fetes en anteriors excursions: (44) “Atravesso el riu y vaig pel costat del canal fins aprop d’hont atravessen el canal les caliçes del Keuper,

y comprobo y ratifico el perfil de 1er Maig 1908, si bé afino en aquella mateixa llibreta y apunt algun detall” (8: 51-52). Ressegueix l’encavalcament del Paleozoic sobre el Trias fins a Collbató, i observa petits salts en direcció del front de l’encavalcament, i des d’Esparraguera va cap al Bruc de Dalt fent observacions que li permeten concloure: (45) “Es evident qu’el decrochement ó falla de costat qu’en definitiva deixa el Trias á Collbató feu avensar el paleozoic fins mes amunt del Bruch de Dalt rompent els bancs del eocenic no lluny del actual enribassat de la montanya sent aixó la causa de l’aillament d’aquesta; per aquest costat haventse favorescut la denudació del paleozoic (l’arrel de quins estrats está cobert avuy pel q3).[...] Tindrá en total el decrochement, desde c. Angel uns 8 Km” (8: 59). Camí de Castellolí, on acaba el dia, fa observacions litològiques i paisatgístiques. El segon dia d’excursió ressegueix el front d’encavalcament del Paleozoic sobre els materials del Paleogen i dedica especial atenció a les lentilles triàsiques pinçades en aquest front. De la de Roques Blanques, a la serra de Fembra Morta anota: (46) “Pujém á O, cap d’alt de les serralades indicades avants per la carena que limita la cara externa ó vertent de Mitjdia, á fi d’observar les roques caliçes d’apariencia del Trias que vegerem ahir ja desde c. Rubió y del Bruch.

Fig. 13. Encavalcament del granit sobre el Trias a Bigues, a la carretera de la Garriga als voltants de la casa consistorial (localització a la Fig. 6). Notes preses el 15.08.1910. A dalt, el dos esquemes presos [8: 30-31]. Geogràficament, l’esquema A se situa al nord (esquerra) del B. A sota, s’han col·locat els dos esquemes en la seva posició relativa, s’ha acolorit segons les indicacions que hi ha als esquemes i s’han dibuixat els encavalcaments segons interpreta Palet [8: 33]: “Els dos apunts demostren la existència d’una escama triàsica superposada, arrastrada pel corriment del granit”. Violeta: pudinga quarsosa basal; fúcsia: gresos rojos del Trias inferior; carabassa: granit. Observeu els plecs vergents en el Buntsandstein, avui en gran part encara observables i l’anotació d’ “arenisc. triturada” a l’escata arrossegada. Fins fa pocs anys encara es podien observar les dades que figuren a l’apunt A. Fig. 13. Thrust of granite over Trias in Bigues, along the La Garriga road near the town-hall (location in Fig. 6). Notes taken on 15 August 1910. Top, the two sketches by Palet [8: 30-31]. Scheme A is located to the north (left) of scheme B. Bottom, the two schemes have been placed according to their relative position, and the thrusts interpreted by Palet have been drawn [8: 33]: “The two notes demonstrate the existence of a superposed Triassic slice, dragged by the granite thrust”. Violet: basal quartz conglomerate; fuchsia: red sandstones from the lower Trias; orange: granite. Note the north-directed folds in the Buntsandstein, today still visible, and the annotation “arenisc. triturada” (crushed sandstone) in the dragged slice. The data of sheme A were visible a few years ago.

Fig. 14. Klippe de Roques Blanques: escata de materials triàsics en el front de l’encavalcament de les pissarres paleozoiques sobre el Paleogen a l’oest del Bruc (localització a la Fig. 6). Notes preses el dia 11.10.1910 [8: 63]. Vegeu la citació (46) en el text que conté una descripció detallada d’aquesta estructura. Fig. 14. Roques Blanques Klippe: slice of Triassic materials in the thrustfront of Palaeozoic over Palaeogene, west of El Bruc (location in Fig. 6). Notes taken on 11 October 1910 [8: 63]. See quotation (46) that contains a detailed description of this structure.

Están á 7 ó 800 m del darrer punt y, com sospitava, forman uns grans retalls (especie de Klippes) pinçats en la testera del corriment. Donen nom al lloch que en diuen roques blanques; están en terreny vinya y part herm de pertenencies de c. Guixá del clot del Trumfo terme del Bruch. Passo áveureles per la part de dalt venint de la carena, en que limita ab el terreny dit, el bosch de c. Soteras, terme de Castellolí; vet aquí sa disposició: [dibuix reproduït a la Fig. 14]. Al extrem de la massa arrastrada de piçarres 1, en quin limit la denudació ha excavat profond xaragall ó fondal b, hi ha un paquet de estrats ó petits banchs de caliçes del Keuper [Muschelkalk superior], 2, segons observo per les darreries del resalt c hont les examino. Veig que son les superiors que semblen aglomerades brexoides, tenen un espessor de 10-12 m, redressats, invertits fins á uns 20º, que pujen de baix el fondal desde un xich á E. formant la abrupte cara que mira á Mitjdia d’aquesta estreta vall ó fondal, mercés á lo que s’oviran de molt lluny aparentant constituir tota aquesta montanya. El paleozoic se queda abaix, y constitueixla vertent oposada del fondalet que recurva á N.O. al detrás d’aquest paquet hont queda finit é integra tota la montanya del O., quin turó mes alt a es anomenat de febra morta (qu’ es á 1 Km d’aquí) y atravessa la serra per x en contacte directe ab l’oligocenich. Mes reculat hi ha un altre paquet de la mateixa caliça 2’ (encara que no comprovo, tocant, clarament els caracters, pro es análoga) que no te ni un ters de la extensió, al travers, de potencia sols de 4 ó 5 m, que está adosada prop de la aresta de la carena y queda un xic al descobert formant una marjada oblicua á esta [paraula no desxifrada] mercés á estar un poc denudats els materials intermitjos en la vertent que desde el punt superior hont estich forma rapidament á E.; depassa menos la vertical que la anterior. En l’intermitj, y en un espessor d’uns 20 á 25 m, bretxes rogenques d’elements exclusius del paleozoich, que’s correspondran ab les que de naturalesa petrográfica identica he observat en la part de Llevant de la serralada; están

Pere Santanach

desfetes á la superficie constituint terra vegetal: me sembla que formen bretxa aluvial y que no son eboulis de detritus del terreny arrastrat, que no obstant, per diferentes consideracions resultaria impossible. Tot pujant al peu mateix de l’oligocenic, veig un trosset avall, que fa sortint ó ressalt, uns banchs ó fragments de pudinga rodada á elements calcaris, vertical 4; será arrebussament dels del terreny ferm; en el tros que atravesso, pujant en dit terreny de la culata, son les pudingues ó aluvions mitjanets del oligocenich, rogenchs, per més que la abundosa terra vegetal, sols en algun punt permet veurals. Á més profonditat hi haurá les caliçes y sediments més fins del eocenic marí. Les segones caliçes, 2’, desapareixen á O. un poc avantsque les 2 y á E no allarguen de tros tant. En la vertent E. de febra morta, davant del extrem dels banchs de roques blanques, hi ha una gran parcela, herm, qu’es de c. Elies de la Guardia (maset). Aquests paquets, que formen aquesta mena de gran Klippe, han d’estar pinçats y emplasats contra’l mur de la gran falla inversa que limita aquest extens recubriment. Desde aquí dalt observo el limit de l’acotxament del paleozoich: desde cala Madrona del Bruch de Dalt recula lleugerament cap al fons de la que deu ser riera de Pierola, per l’altre vertent avans ó millor que pel fons, dessota ó mes avall del clot del Trumfo y puja en direcció casi E-W ó lleugerament N.O. cap á roques blanques. D’aquí al Bruch de Dalt hi haurá escassament 4 Km. A n’el punt hont el paleozoic atravessa la serra, x, observo l’oligocénic del contacte: es conglm. poligenic, planer” (8: 62-64). També descriu amb força deteniment les inclusions triàsiques i les gouges de falla del contacte en el torrent del Forn d’en Monner, al NE i a prop de la Pobla de Claramunt: (47) “Desde’l collet baixém per un caminet pel fons; als pocs passos en un gran filó de quars esparramat, algo de mineral, oxit de ferro de poca importancia [...]. Veig que per aquesta [vall] pel repeu de la vertent de S. baixa la ratlla de contacte anormal del paleozoic ab el terciari; aquest ocupa casi tota la testa de la vall, qu’es ample y’l fons y vertent de la part N. observant, si be de lluny, qu’es algo rogench é integrat per aluvions d’elements petitets y capes areniscoses; la ratlla baixa dreta ó lleugerament oblicua, [cabussa] S., ó sigui manifestament falla. Tot baixant ja’m crida poderosament la atenció veure al fons, avants d’arribar á una casa gran ab bastantes dependencies qu’aper un caseriu, el Maset del Tort, una ampla faixa d’esquists ó materials derivats, blavenchs, y en un petit tretxo una altre de terres roges rutilants en contacte ab el terciari. El camí ho atravessa, passanthi en direcció al Maset. Efectivament els esquists s’alteran y es descomposan algo, desfentse, quedant mitj terrosos com a c. Marcet de Viladecaballs y al torrent de Canyamassos d’Olesa [ho compara amb els afloraments de gouges de falla que hi ha entre Viladecavalls i Olesa], prenent com allí coloració blavenca fosca. La faixa aquesta tindrá de 30 á 40 m. L’altre, la roja, que tindrá un gruix de 12-14 y una llargada de 30-40, apart unes resquicies mes enllà, esta integrada per desferres d’arenisca triassica, trinxada, capolada, petitament fragmentada, y casi terrosa á vegades, que’m sembla perteneix al Keuper [Muschelkalk superior], á lo menys en sa majoria. Hi ha

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

un fragment de varis m de banch ó paquet d’estrats (doncs hi ha ind. d’estratificació) de caliça qu’apar del Muschelkalk, apart altres blocs aillats de id. Y, junt al cont[acte] ab el terc[iari], un fragment gros y, aprop, altres petits de la pudinga quarçosa, que te tots els caracters de la normal blanca d’elements regularets. Se tenyeixen aquests materials per l’oxit de ferro tipic del dinamometam[orfisme] ab els matissos y lluissors propis d’haber sofert altes temp[eratures] ó la fusió; fins en algun lloc apar ser mineral. y’n recullo exemplars qu’examinats resulta ser fragments de silice y, aglutinacions de fragments de la mateixa, formen duríssima bretxa (de fricció) ab bany mes ó menys espés d’oxit. Lo fort de l’aglutinació denuncia un principi de fusió doncs els elements estan soldats sense ciment. Aquest pincement de desferres está comprimit contra uns bancs y estrats de caliça del eocé marí (no m’entretinch en observar si porta fosils) presentant sota alg. com en bauma, alsantse aquelles una mica. Aquests fan com una marjada que forma una llometa en la direcció tectonica que s’enllassa en curva ab la carena per la que he baixat, la que estreny aquella vall referida darrerament. [...]. La faixa blavenca va seguint algo enmascarada cap dessota el Maset del Tort vers O. [...] La faixa d’esquists alterats blavenchs segueix bordejant el paleozoich en contacte ab l’aluvió ó conglom. avants esmentat [eocè], integrant la pendent que constitueix el talweg del torrent, prop d’aquest; es fosch, d’esquists no desfets la major part, si no alterats; pro á n’el Maset del Marbras arriba [la faixa] al torrent y desde la era de c. Isidret forma la rápida vertent en que comensa la montanya cap á S,. retombada la estratificació [que cabussa] S. Aixís aquí els esquists estan desfets, sont verdadera argila, blau, bastant clars, com á ribes blaves d’Olesa té son aspecte, conte filons de quars y algun llit d’esquist poc desfet, alguna veta silicea traslucida [que] no se si’s pot atribuir á la fusió. Te bastanta potencia, uns 60 m encar que la aparent es mes de 100”. (8: 64-66) ABANDONAMENT DELS TREBALLS Palet y Barba va seguir fent excursions a la serralada Prelitoral fins el 1915, segons ell mateix explica (Palet, 1931). A les llibretes de camp que han arribat a les nostres mans només hi ha quatre notes d’una excursió (exc. 32) del febrer de 1911 a Gallifa, (48) “ab el procurador D. Joseph Feliu, al objecte de veurer la Iglesia, casa y torres del Castell pera ilustrarme en la questió d’interdicte que dirigeixo á nom de la Parroquia contra l’Ajuntament” (9: 1). Agafa només quatre notes geològiques, no arriba a una plana. Palet va continuar treballant en la memòria de l’estructura de la serralada Prelitoral fins els volts de 1915, o potser una mica més. Va fer algunes excursions per completar o assegurar observacions i va dibuixar quatre nous talls, entre La Puda i Collbató, que publicaria el 1931 com es veurà més endavant. Tot i tenir bones dades, com mostren les llibretes de camp, no va dibuixar cap tall a l’oest del décrochement d’Esparraguera-El Bruc, ni cap a l’est entre Sant Feliu de Codines i el Congost. Ho va deixar córrer.

Segons el seu fill petit, Joan Palet Martí (com. oral), el seu pare li havia explicat que havia abandonat els treballs sobre la serralada Prelitoral ben abans del Congrés Geològic Internacional de 1926, decebut per la resposta dels acadèmics a la seva feina. Fou sens dubte Almera qui encarregà a Palet y Barba el treball sobre el Pliocè dels voltants de Terrassa i qui l’empenyé a dur-lo a terme. No crec, però, que Almera l’estimulés en el seu treball a la serralada Prelitoral, penso que no devia copçar-ne la importància. Qui devia impulsar i valorar la feina de Palet y Barba a la serralada Prelitoral seria Font y Sagué. Pràcticament de la mateixa edat, tots dos havien ingressat al Centre Excursionista de Catalunya el 1894, els unia l’afecció a l’espeleologia i van teixir una relació d’amistat. A les darreries de 1896 ja havien explorat junts les diverses coves a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, entre les quals les coves Simanya, del Frare, de les Ànimes (Font, 1897; Hernández, 1986). És molt probable que tot pujant a les coves Palet y Barba li expliqués les seves observacions i idees sobre la superposició dels materials paleozoics sobre els triàsics i paleògens i potser fins i tot li ensenyés algun aflorament il·lustratiu dels encavalcaments del Paleozoic sobre el Paleogen. En deurien seguir parlant els anys següents i Font y Sagué, amb el seu caràcter entusiasta i engrescador, el devia animar a materialitzar les seves observacions, de manera que, a finals de 1907, s’hi va posar de forma sistemàtica. Els apunts dels cursos de geologia dels Estudis Universitaris Catalans mostren la importància que Font y Sagué donava a les estructures tectòniques (els encavalcaments i mantells de corriment, entre altres) i als processos orogènics24. Tenia clara la importància dels corriments en l’estructuració de les serralades i, per tant, devia entendre l’interès del cas que interessava a Palet y Barba: les estructures de corriment en l’estructuració de la serralada Prelitoral i la seva relació amb l’enfonsament del Vallès. Un exemple d’aquest interès és la invitació que va fer a Palet la primavera de 1908 a presentar els resultats de les seves investigacions en el marc dels cursos sobre geologia dels Estudis Universitaris Catalans25. També es passaven material didàctic per a les conferències26. Malauradament Font y Sagué traspassà el 19 d’abril de 1910. El gener de 1911 Palet y Barba participà a la sessió necrològica que el Centre Excursionista del Vallès (Sabadell) va dedicar a Font y Sagué, en la que Faura va llegir-ne la biografia. 24 Apunts

cursos 1907-08 i 1909-10. carta a Font i Sagué de 23.05.908 Palet y Barba li anuncia que està redactant una memòria, resultat de les seves observacions des de les immediacions de Bigues a les de Collbató i que té el compromís de presentarla a la sessió de la RACAB de finals de mes. Correspon a la primera comunicació a l’Acadèmia. A la mateixa carta li diu “Encara que no tinc condicions de conferenciant no tinc inconvenient en fer una explicació, sense pretensions, respecta als aludits fenomens d’acotxament, en la seva Cátedra dels E.U.C., una vegada presentada la indicada memoria.” També li parla d’una excursió que tenen pendent. Finalment li escriu quatre ratlles amb resultats dels seus treballs. No he pogut esbrinar si va arribar a pronunciar aquesta conferència. 26 En carta del 3 d’abril de 1909 Palet y Barba a Font i Sagué: “Li agrairia que si pogués prepararme aquells clixés que va oferirme ho fes tot seguit, doncs com que’l dimecres no hi ha classe á l’Escola, disposaria de tota la vetlla y pot ser podria projectar plegats els de dinámica y’ls d’estratigrafia”. En aquesta mateixa carta li recorda l’excursió que tenen pendent “per a veure’ls recubriments”. 25 En

Després del decés de Font y Sagué, Palet y Barba va presentar la segona i la tercera comunicació a l’Acadèmia de Ciències. En aquesta última escriu: (49)“Recordando una excitación que hace tiempo me había hecho mi distinguido amigo, el malogrado geólogo Dr. Font y Sagué, para que prolongara la investigación ...” (RACAB, 1910b: 132). Palet y Barba seguí treballant en la memòria sobre la geologia de la serralada Prelitoral, com ja ha estat dit, com a mínim, fins els volts de 1915, quan s’iniciaven els treballs del full 6è del mapa geològic. En crear-se el Servei del Mapa Geològic de Catalunya, Faura en va ser nomenat director i va presentar un pla que va ser acceptat, en el qual es preveia començar pel full VI, Regió sisena o del Vallés i Sant Llorenç del Munt (GómezAlba, 1995; Aragonés, 2006). Així ho feu, i el 1916 Faura i Sans dóna notícia a la Institució Catalana d’Història Natural (reunió de 04.06.1916) “d’una probable erupció granítica secundària a Bigues” (Anònim, 1916). Aquesta idea, va ser presentada i ampliada en una comunicació a la reunió de la Deutsche geologische Gesellschaft que va tenir lloc a Breslau27 entre el 28 i el 31 de juliol de 1922 (Aragonès, 2006) i es va publicar l’any següent a la revista de la Societat geològica alemanya. Faura va escriure: “el Trias inferior entre Bigues i Riells ha estat aixecat i digerit pel granit28” (Faura, 1923: 41). D’una manera o altra, això significava que l’autoritat, la direcció del mapa geològic oficial, interpretava com a intrusius29 els contactes del granit sobre el Trias que Palet y Barba, després d’observar i descriure detalls estructurals del contacte, interpretava com a encavalcants. És raonable pensar que Palet se sentís incomprès i decebut. El fet que Faura no comptés amb ell per als treballs del full 6è del mapa geològic també podria haver ajudat a aquesta decepció. ACCEPTACIÓ DELS ENCAVALCAMENTS DE LA SERRALADA PRELITORAL (1923-1931) Després de les comunicacions de Faura sobre el caràcter intrusiu del granit en el Trias, Palet, convençut de les seves dades i interpretacions, va presentar els encavalcaments de la serralada Prelitoral a la Institució Catalana d’Història Natural a la III excursió científica col·lectiva a la comarca de Terrassa que tingué lloc els dies 5, 6 i 7 de juliol de 1923 (Palet, 1923). Bofill i Elias van prendre part en aquesta excursió; Faura, en canvi, no hi va participar. Malgrat les discrepàncies, Faura i Palet van signar conjuntament un dictamen sobre abastament d’aigua per a la ciutat de Terrassa (Faura et al., 1923). El contingut de l’informe, pel que fa a les estructures de la serralada Prelitoral és contradictori. D’una banda, s’hi poden llegir les idees de Palet: “Los accidentes tectonicos indicados debidos a las enormes presiones desarrolladas en el hundimiento de

27 Ciutat

de Silèsia, a la vora del riu Oder, avui Wroclaw, Polònia. untere Trias zwischen Bigues und Rielles [ist] vom Granit aufgenommen und verdaut worden”. 29 Segueix les idees de Bofill, que al Puig de la Creu, prop de Castellar, observava que a l’extrem occidental de l’aflorament del granit que es troba a Bigues, el granit intruia el Trias (Palet y Barba, 1895). 28 “die

Pere Santanach

la fosa del Vallés-Panadés, han producido cabalgamientos por fallas inversas y verdaderos corrimientos con amplios planos inclinados de arrastre y manifiestas fallas de costado, por donde han sido en profundidad rasgadas las rocas [...] y han dado lugar a ensanchamientos de la faja paleozoica de granitos y pizarras, que cortan a trechos la faja triásica y aun invaden el eocénico; así: el granito interrumpe al triásico entre Caldas y S. Feliu de Codinas hacia Bigas, el granito y las pizarras lo recubren con parte del eocénico al pie del S. Llorenç, entre S. Feliu del Recó (Castellar) y C. Sallent, en importante corrimiento de pizarras en una amplitud de más de 5 kilómetros, desde cerca de la riera de las Arenas en Matadepera al Torrente del Llor y Coll Cardús (Viladecaballs y Vacarisas), o sea al N de Tarrasa, elimina aquella faja triásica y se superpone en una gran extension sobre el eocénico y lo mismo ocurre desde Collbató y pie de los ribazos occidentales del Montserrat hasta la cortadura del Noya.” De l’altra, en el tall que publiquen, per Terrassa i Matadepera, els encavalcaments no hi són reflectits: el Trias, simplement redressat, descansa discordantment sobre el sòcol paleozoic. Es podria interpretar aquest treball com una certa acceptació per part de Faura de les idees de Palet? No necessàriament. La descripció de l’estructura de la serralada Prelitoral en el marc del dictamen és marginal respecte de l’objectiu de l’informe. Emmarca la geologia de la conca del Vallès i no afecta la geologia del seu rebliment, que és l’objectiu investigat de cara a l’abastament d’aigua. Imagino que l’associació de Faura i Palet per aquest dictamen era útil a tots dos: Faura, acadèmic i prestigiós consultor per a temes hidrogeològics, que havia fet informes per a la Mancomunitat (Aragonès, 2006), podia aprofitar el bon coneixement de la geologia local de Palet, d’altra banda persona prestigiosa i influent a Terrassa. Signar l’informe amb Faura donava prestigi a Palet, que estava entrant a treballar en el camp de la prospecció. Potser tot plegat també servia per alleugir la hipotètica tibantor que hi pogués haver entre els dos geòlegs. En tot cas sembla que no es van amoïnar gaire amb el problema dels encavalcaments. L’empenta definitiva per a l’acceptació dels encavalcaments de la serralada Prelitoral va venir com a conseqüència del XIV Congrés Geològic Internacional de 1926. Després de les sessions, el congrés organitzà tres excursions per terres catalanes: la C-3 als Pirineus centrals, dirigida per A. Marín i M. Faura i Sans, la C-4 a la conca potàssica i als Pirineus orientals, dirigida per A. Marín (conca potàssica), J.R. Bataller i A. de Larragan (zona de Berga i Sant Joan de les Abadesses) i M. San Miguel de la Cámara i J. Marcet (zona volcànica d’Olot-Girona), i la C-5 a les Illes Balears, dirigida per B. Darder amb la col·laboració de P. Fallot. Una història del Congrés geològic a Catalunya es troba a Aragonès (2007). Aquí destacarem només alguns fets que interessen l’objectiu d’aquest article. Palet y Barba participà en el congrés i va prendre part a l’excursió de Mallorca. Abans de l’inici de les excursions, el 2 de juny, els congressistes van fer diverses visites a Barcelona i, el dia 3, en tres moderns autocars van anar a Montserrat. Cal destacar que Faura, disgustat per com havien anat els

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

preparatius, no participà en els actes del dia 2 ni a l’excursió a Montserrat: “Els expedicionaris, en nombre de 120, sortiren a 2/4 de 9 de la P. de Catalunya, en direcció a Martorell i Collbató. En enfilar la vall del Llobregat es feren càrrec de la disposició del terciari superior i inferior del baix Llobregat: passat l’engorjat paleozoic de Martorell, travessaren la conca terciària mitja del Penedès fins a Collbató, on es detingueren per fer l’estudi del contacte de les formacions paleozoiques i del trias de la serralada mitja catalana amb la vora terciària de la depressió central catalana, observant-se un interessant tall d’elles. El Sr. Marín i els geòlegs Drs. San Miguel, Bataller i Marcet i el geòleg de Terrassa Sr. Palet y Barba, ex-diputat, ressenyaren particularment als congressistes sobre els detalls tectònics, originant-se tot seguit, per la diversitat de parers emesos, una interessant discussió científica, que durà prop d’una hora i que no arribà a tancar-se, en la que intervingueren especialment els estrangers MM. Fallot, Jacob, Fourmarier i Argand. La caravana continuà la seva ruta a Montserrat pels Brucs i per Can Massana: el Sr. Palet y Barba féu veure a diversos congressistes, aimants de la tectònica, la seva manera d’interpretar l’estructura de la zona de contacte esmentada i mostrà la zona de recobriments de Roques Blanques” (de la crònica publicada a Ciència, Anònim, 1927). Bataller en va fer una crònica més sentida i impulsiva (Bataller, 1926 i 1927). De la crònica publicada per Bataller a Ibèrica: “... hasta llegar a la cresta secundaria y paleozoica de los alrededores de Olesa [sic, per Collbató]. Por razones que no son de exponer, se dió aquí uno de los espectáculos que no favorecen en nada a la dirección de la excursión, pues había las más encontradas opiniones sobre si el eocénico inferior que tenían delante correspondía a tal o cual piso, de si había o no Bulimus gerundensis, de si el triásico era completo, de si había corrimientos, cabalgamientos, inversiones de capas, etc: debido a que cada uno, sin un estudio previo, daba allí su opinión, contraria muchas veces a la de otros. Las escenas fueron muy pintorescas y con facilidad se hubieran evitado, si una buena dirección hubiera presidido la expedición: para aclarar muchas de las dudas surgidas, nos vimos precisados el día siguiente a hacer un recorrido complementario. ¡Tantas publicacions como hay sobre nuestra montaña santa, y de la que se han ocupado preferentemente el Dr. Almera, Bofill, Faura, y hasta Vidal en uno de sus últimos trabajos, y aun se han suscitado dudas...!” (Bataller, 1927). Bataller veia l’estructura d’una manera molt simple, enfront dels encavalcaments que descrivia Palet y Barba. “ El dia 3 [sic per 4], cerca de mediodía salían de Barcelona hacia Manresa los expedicionarios para la Cuenca potàssica. Para esclarecer algunas dudas surgidas en la ida a Montserrat, algunos coches por indicación nuestra pasaron por Matadepera para ver ràpidament la disposición del triásico con respecto al paleozoico, sacando la idea de que, aunque su tectònica es algo revuelta, no puede admitirse en ella corrimientos ni otros fenómenos discutidos el día anterior, sin que esto quiera significar que las apreciaciones del señor Palet y Barba sean erró-

neas ni mucho menos, solo sí que son más sencillas. Sería un buen trabajo y muy meritorio el que nuestro amigo realizara, como tiempo ha nos tiene prometido, y en el que con gusto colaboraríamos muchos más, aun cuando él es quien desde hace tiempo nos ha dado las primicias sobre la tectònica del alto Vallés y el que està más capacitado aun hoy para hacerlo, por sus estudios sobre la gran isla balear [sic]” (Bataller, 1927). A l’última frase del paràgraf anterior, Bataller passa de manera confusa de Palet y Barba a Darder, que en el marc del congrés dirigia l’excursió de Mallorca i que és qui des de 1913 (Darder, 1913) venia publicant sobre la tectònica d’encavalcaments de les serres de Llevant de l’illa de Mallorca i que culminaria amb la publicació del mapa geològic d’aquesta regió (Darder, 1932). Dels altres participants en aquest episodi no en coneixem cap testimoni escrit30. Els únics talls d’aquesta zona publicats amb anterioritat als treballs de Palet eren els d’Almera (1898). Aquesta era la informació de la literatura que podien tenir els participants en la discussió (Fig. 15). Bona part de la discussió sembla que va ser entre els directors de l’excursió (Marín, San Miguel i Bataller). Costa imaginar què podien aportar a la discussió els dos primers que probablement no havien vist mai un encavalcament. Marín, ben relacionat amb Fallot, potser tingués un actitud conteporanitzadora. L’oposició entre Bataller i San Miguel era pública i notòria. Bataller era paleontòleg, però de ben segur havia après sobre encavalcaments amb Fallot, Jacob i Astre, amb qui havia participat dos anys abans a la campanya d’aquests geòlegs francesos en el mantell del Pedraforca (Bilotte & Aragonès, 2010). San Miguel era petrògraf i no consta que hagués mai manifestat cap interès per les estructures tectòniques31. Tot i tenir un cert coneixement dels encavalcaments, Bataller veia l’estructura de Collbató d’una manera molt senzilla (Fig. 16). En el seu escrit, tot i que es resisteix a parlar de corriments o encavalcaments, no rebutja de ple les idees de Palet i acaba, de manera una mica confusa, excitantlo a prosseguir les investigacions. Argand, Fallot, Fourmarier, junt amb Darder i Palet y Barba van participar a l’excursió de Mallorca32, i van poder seguir parlant de les estructures observades al peu de Montserrat. Aquests tres tectonicistes van empènyer Palet y Barba a què recollís les seves observacions i els estudis que n’havia fet i que els donés a conèixer en una publicació especialitzada o d’alguna forma o altra convenient perquè poguessin ser coneguts per la comunitat geològica (Palet, 1931). Així, després de tenir força temps desats els set talls que havia fet, l’any 1931 va donar-los a conèixer en un article al primer volum de Géologie de la Méditerranée occidentale editada per Marcet, on descriu i discuteix l’estructura d’aquest sector de la serralada Prelitoral. 30

No he trobat cap referència a aquesta excursió en el fons Fallot dels Arxius de la Universitat de Granada, on hi ha llibretes de camp relacionades amb les campanyes de Fallot a Espanya, ni en els papers d’Argand conservats a l’Institut de Geologia de la Universitat de Neuchâtel. 31 San Miguel només dedica unes poques pàgines a les estructures tectòniques en el seu manual de 1931; en els apunts publicats el 1959 hi consta el mateix que en el llibre de 1931. 32 Jacob va anar a la dels Pirineus Centrals.

Arran del Congrés Geològic de 1926, Stille s’adonà de l’interès i possibilitats de la geologia de la Peninsula Ibèrica i ben aviat va començar a enviar-hi col·laboradors. Un dels primers va ser Schriel, que l’any 1929 va publicar una monografia de la geologia de les cadenes costaneres catalanes des de l’Ebre fins a l’Empordà. Schriel va treballar amb molt poca bibliografia i sembla que desconeixia les notes de Palet. Descriu i dibuixa l’encavalcament del granit a Sant Feliu de Codines, però no arriba a tenir una idea precisa de l’extensió i traçat d’aquests encavalcaments.

Pere Santanach

L’any 1931, Darder va publicar l’estudi geològic de la comarca de Sabadell, amb un enfoc tectònic i hidrogeològic, en el que estudia l’estructura de la serralada Prelitoral entre el riu Ripoll (Castellar del Vallès) i la riera de la Barata (Matadepera); hi descriu els encavalcaments de la serralada33. Es pot dir que amb el treball de Darder queden validats els encavalcaments de la serralada Prelitoral i a partir d’aquest moment els diferents autors que se n’han ocupat ja no els han posat en discussió, han aportat precisions i noves interpretacions (Llopis, 1947; Fontboté, 1954; i altres).

Fig. 15. Comparació de les interpretacions de l’estructura a l’estret del Cairat d’Almera (1898) i Palet y Barba (talls publicats el 1931). A dalt talls de Palet (esquerra; tall 5 de la Fig. 6) i Almera (dreta) per la riba dreta del Llobregat. A sota talls de Palet que complementen l’anterior. A l’esquerra tall per la riba esquerra del Llobregat (tall 7 de la Fig. 6) i a la dreta, tall transversal (tall 6 de la Fig. 6) que relaciona els altres dos. Llegenda dels talls de Palet: pissarres paleozoiques (2); pudinga quarsosa basal (3); gresos i margues rojos del Trias inferior (4); calcàries del Muschelkalk [Muschelkalk inferior] (5); gresos rojos amb guixos del Keuper inferior [Muschelkalk mitjà] (6); calcàries dolomítiques del Keuper superior [Muschelkalk superior] (6’); gresos, bretxes, graves i conglomerats de l’Eocè (7); conglomerats de l’Oligocè (8); aluvions del Pontià (9); Quaternari (10); F: falles. Llegenda del tall d’Almera (dalt a la dreta): calcàries del Muschelkalk [Musch. inf.] (3); gresos argilosos rojos amb guixos del Keuper [Musch. mitjà] (4); calcàries de fucoides (5) i calcàries dolomitisades (5bis) [Musch. sup.]; capes argiloses eocenes (6); Pontià (7). Noteu l’absència de falles en el tall d’Almera: no integra l’encavalcament de les pissarres paleozoiques sobre el Trias dibuixat en el tall de Palet; també el contacte de les calcàries triàsiques amb el Paleogen: una falla inversa inclinada al S per Palet, un contacte estratigràfic inclinat al N per Almera. A la carta de Palet a Almera (Annex 4) es pot llegir la comparació que fa el mateix Palet de les dues interpretacions. Fig. 15. Comparison of the El Cairat structure interpretations by Almera (1898) and Palet y Barba (cross-sections published in 1931). Top, sections by Palet (left; section 5 in Fig. 6) and Almera (right) along the right bank of river Llobregat. Bottom, sections by Palet, which complement the previous one. Left, section along the left bank of the Llobregat (section 7 in Fig. 6), and right, section across the river (section 6 in Fig. 6), that connects both former sections. Legend of Palet’s cross-sections: Palaeozoic slates (2); basal quartz conglomerate (3); red sandstones and marls from the lower Trias (4); Muschelkalk limestones [lower Muschelkalk] (5); red sandstones with gypsum from the Keuper [middle Muschelkalk] (6); dolomitic limestones from the upper Keuper [upper Muschelkalk] (6’); sandstones, breccia, gravels and conglomerates from the Eocene (7); Oligocene conglomerates (8); Pontian alluvium (9); Quaternary (10); F: faults. Legend of Almera’s cross-section (top right): Muschelkalk limestones [lower Muschelkalk] (3); red clayish sandstones with gypsum from the Keuper [middle Muschelkalk] (4); limestones with fucoides (5) and dolomitized limestones (5bis) [upper Muschelkalk]; Eocene clay beds (6); Pontian (7). Note the absence of faults in Almera’s section: he does not include the thrust of Palaeozoic slates over Trias, which is shown in Palet’s section. Note also the contact between the Triassic limestones and the Palaeogene: a dipping to the South reverse fault for Palet, a stratigraphic contact dipping to the North according to Almera. A comparison of both interpretations by Palet is to be found in the letter of Palet to Almera reproduced in Annexe 4.

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Fig. 16. L’estructura de la serralada Prelitoral a Collbató: a dalt, tall de Palet y Barba (publicat el 1931, mateixa llegenda que als talls de la Fig. 15) i a sota tall d’una llibreta de camp de Bataller dibuixat el dia 3 de maig [sic per juny] de 1926 durant la discussió que va tenir lloc sobre el terreny durant l’excursió a Montserrat. Noteu l’encavalcament del Paleozoic sobre el Trias invertit i la falla inversa entre el Trias i el Paleogen en el tall de Palet, mentre que Bataller no dibuixa cap falla i col·loca el Trias sobre el Paleozoic i el Paleogen sobre el Trias, que s’entén en posició normal. Fig. 16. Prelittoral Chain structure at Collbató: Top, section by Palet y Barba (published in 1931, same legend as in Fig. 15), and bottom, section taken from Bataller’s field note-book, which was drawn during the excursion to Montserrat on 3 May [sic June], 1926. Note the Palaeozoic thrust overlying inverted Trias and the reverse fault between Trias and Palaeogene in Palet’s section. By contrast, Bataller did not draw any faults and interpreted Trias as overlying Palaeozoic and Palaeogene as overlying Trias, which is not inverted.

CONSIDERACIONS FINALS 1. En el tombant dels segles XIX i XX, enmig d’una comunitat geològica que cartografiava amb precisió, però que es limitava només a descriure i establir l’ordre estratigràfic dels terrenys sedimentaris i a descriure petrogràficament les roques ígnies, Palet y Barba destaca com el primer geòleg català que s’adona de la importància que les estructures tectòniques, en particular els mantells de corriment, estan adquirint en la comprensió dels processos orogènics i aplica les noves idees a l’estudi de la serralada Prelitoral a partir d’un bon coneixement del terreny. En paraules seves: (50) “... La parte ó rama integrante de la ciéncia geológica que mayores y más trascendentales progresos ha realizado en los últimos años es sin duda la que podemos denominar Tectónica y Orogenia: ha sentado más en firme sus principios, ha abierto en su campo más dilatados y nuevos horizontes, ha señalado nuevos rumbos. Orogenia, de acuerdo con su etimologia, se llama á la ciència ó aspecto de la ciència geològica que estudia el origen y génesis de las montañas, de las cordilleras que estas constituyen. Geologia tectónica, ó sustantivando,

simplemente Tectónica, se denomina hoy dia, al estudio de la textura que ofrece la corteza terrestre en los distintos sitios que se considera, esto es, la disposición y enlace que presentan las capas de sedimentos, sus tramos y los filones y masas de rocas de origen interno que en cada punto la constituyen, para investigar sus causas determinantes, el proceso á que ha obedecido dicha textura. Se toma aun hoy frecuentemente como equivalente de Tectónica la Estratigrafia, dando al concepto de esta una cierta amplitud; però hablando con puridad y precisión en el lenguaje, con claridad en los conceptos y con orden y método al considerar el cuerpo de doctrina de la Geologia, debe distinguirse entre una y otra. La Estratigrafía mira a la deposición sucesiva de los estratos ó capas de los terrenos y á la forma y situación de las masas de rocas de origen interno que los atraviesan. La Tectónica la manera como han sido afectados los elementos de la textura por la actuación de las fuerzas orogénicas, á la alteración de su textura, normal, digamoslo así, que han operado, á la complicación que en ella han producido, y se propone aclarar estas causas. Ciertamente que tienen cierto enlace, que han de considerar unos mismos elementos, però su modalidad es diferente; en cierto modo la primera objetiva un cuadro estático, la segunda un cuadro dinámico. Hago estas disquisiciones para fijar el valor de las palabras, el contenido de los conceptos en lo sucesivo. El nombre de Tectónica es de uso variante en Geologia, y cada dia va siendo más adoptado, por razón del relieve que van tomando las concepciones que abarca. Por lo que llevo dicho, se comprenderá que la Tectònica y la Orogénia están íntimamente compenetradas. Aquella da á esta los elementos para que pueda elaborar sus generalizaciones, y esta facilita á aquella los principios y las reglas que por inducción ha sentado, para con su auxilio establecer deducciones en cada caso á que se aplica. Por su estrecha relación, se usa con frecuencia, sin duda para variedad de lenguaje la primera como sinónimo de la segunda, sobre todo adjetivando, y así se habla de fuerzas tectónicas”34. 2. L’objectiu del treball de Palet y Barba a la serralada Prelitoral és clarament tectònic. Neix de la constatació que als voltants de Terrassa els terrenys no presenten la regularitat estratigràfica representada en el mapa de Maureta & Thos: els terrenys paleozoics s’endinsen fins als paleogens de la conca de l’Ebre. L’objectiu del treball es “esbrinar l’enigma [tectònic] que semblava encloure aquella anomalia” (Anònim [Palet y Barba], 1908). Palet ho explicita ben clarament, en la carta que va escriure a Almera poc abans de presentar la primera comunicació a l’Acadèmia, quan justifica el títol que proposa: (51) “Pensaba intitolarlo “Estudios geológicos, particularmente de tectónica y orogenia, sobre la parte occidental de la cordillera superior del Vallés” ó com aixís; perqué en efecte l’estudi que faré sobre sobretot ab mira á la tectónica qu’ofereix la cordillera y á la seva causa 33 No és l’objecte d’aquest estudi, però seria interessant analitzar l’impacte de la participació de Darder a l’excursió de Montserrat en el seu treball. 34 Últims paràgrafs del manuscrit “De Geología tectónica y Orogenia” (Fons Palet y Barba, Arxiu històric de geòlegs del Museu de Geologia del Seminari), que sembla inacabat.

generadora, ó sia dels efectes produits per les energies (especialment tangencials o laterals) qu’actuaven en l’enfonzament del Vallés...” 35 3. Palet y Barba té una fàcil visió tridimensional de les estructures com mostra, ben aviat, en el seu treball sobre el Pliocè dels voltants de Terrassa i en les interpretacions de les estructures de la serralada Prelitoral. En les seves descripcions les capes poden ser planeres [subhoritzontals] (16: planeres i invertides, 46) 36, dretes (3) o invertides (16). Entén les relacions entre la topografia i les traces de superfícies: descriu les interseccions de les valls en V i interpreta correctament el seu significat pel que fa al cabussament (15, 26). Distingeix el cabussament real que dóna sempre com a direcció de la màxima inclinació (6: inclinación a, buzamiento a SE; 13) del cabussament aparent (inclinació en una direcció). Es fixa en les variacions progressives del cabussament de les capes (6; Fig. 9). Per ell, la direcció d’un contacte o d’una capa és la direcció de la seva traça, no la direcció de la horitzontal sobre aquests contacte o capa (21, 41). Distingeix potència real i aparent (21, 46). 4. El coneixement que Palet y Barba tenia de la geologia dels encavalcaments era el publicat en els manuals francesos de la seva època (Margerie & Heim, Lapparent, Haug). En part va adaptar la terminologia al català; alguns termes els utilitzava directament en francès. Un encavalcament planer fa que materials més antics encavalquin, s’enfilin (16), formant mantells de recobriment (32), cobriments (11), recobriments (18, 28, 39, 43), acotxaments (28) dels materials més moderns. La base del mantell de recobriment és la seva solera (39) o mur (46). La traça de màxim avançament observable del mantell, el seu front, és la testa (32), testera (46) o culata (46). Alguns dels corriments que descriu estan afectats o limitats per décrochements (36, 37) o falles de costat (45). Prop del front dels mantells de recobriment els encavalcaments es redressen i els qualifica de falles inverses (39, 46). Reconeix klippes, que anomena lambeaux (14, 27), mentre que anomena klippes (15, 25, 37) a retalls (39) arrossegats pels mantells de corriment, vegeu nota 15. L’erosió pot formar finestres (17) que permeten observar els materials infrajacents a un recobriment. També descriu les deformacions de les roques situades sota els recobriments (18, 40), i les gouges de falla (47) que interpreta com a resultat del dinamometamorfisme (37) produït per l’emplaçaments dels corriments. 5. Els encavalcaments de la serralada Prelitoral, i per tant la mateixa serralada, haurien estat causats per les forces tangencials, conseqüència de l’enfonsament del Vallès degut a l’adaptació de la litosfera al centre o nucli de la Terra cada cop més contret (28). Així, Palet y Barba explica l’estructura descrita seguint la teoria orogènica més acceptada a Europa (Suess per ex.) en el tombant de segle: la teoria de formació de serralades per enfonsament de la seva perifèria, la teoria dels enfonsaments (affaissements) que va proposar Prévost (1840), a partir

35 Carta

de Palet a Almera del 10 de maig de 1908, Annex 4. números entre parèntesi es refereixen a la numeració de les citacions literals de Palet y Barba en aquest article. 36 Els

Pere Santanach

de la idea de la contracció de la Terra per refredament prèviament suggerida per Élie de Beaumont, i com oposició a la idea de formació de les serralades per aixecament de von Buch. 6. La incomprensió dels geòlegs acadèmics enfront de les dades i els resultats de Palet y Barba, probablement la interpretació com a intrusiu del contacte entre el granit i el Trias a Bigues, com ja ho havia fet Bofill als anys 80 del segle XIX, per part de Faura, director del Mapa geològic de Catalunya i professor universitari, va desanimar Palet i el portà a abandonar la redacció de la memòria extensa sobre l’estructura de la serralada Prelitoral i, també, la recerca geològica bàsica. Això no obstant, convençut de la bondat de les seves idees Palet, aprofitant una excursió del Congrés Geològic Internacional de l’any 1926, va confrontar sobre el terreny les seves idees amb la opinió de reputats tectonicistes forans (Fallot, Jacob, Argand, Fourmarier), els quals van animar-lo a publicar la seva interpretació. Finalment, l’any 1931, Palet va publicar els materials que ja tenia treballats quan havia abandonat la feina, amb talls de la part central de la regió estudiada. No va incloure-hi els extrems occidental (entre l’Anoia i Montserrat) ni oriental (vall del Tenes), zones de les que tenia bones dades i interpretacions significatives a les llibretes de camp. Un establishment geològic ancorat en una geologia antiga i sord davant dels moderns avenços de la tectònica, en particular de la tectònica d’encavalcaments en la interpretació de l’estructura de les serralades, aleshores en plena efervescència a Europa, va fer que el primer estudi de tectònica fet a Catalunya per un geòleg independent no tingués cap repercussió en el progrés de la geologia catalana del moment. Es van haver d’esperar quasi 20 anys per conèixer l’estudi, inacabat, de Palet y Barba, i que l’estructura d’encavalcaments de la serralada Prelitoral fos acceptada per la comunitat geològica. AGRAÏMENTS A Joan Palet i Martí, fill petit de Domingo Palet y Barba, amb qui vaig mantenir una llarga conversa sobre el seu pare cap a finals del anys 80 i que em va confiar els papers de Domingo Palet y Barba relacionats amb la geologia, avui dipositats a l’Arxiu històric de geòlegs del Museu geològic del Seminari Conciliar de Barcelona. A Francesc Palet i Setó, que va posar-me en contacte amb el fill de Domingo Palet i Barba. A Joan Pérez Ventayol de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (Terrassa) i bibliotecari del Centre Excursionista Terrassa per les orientacions en la cerca de dades de Palet y Barba. A Josep Puy, historiador, que m’ha facilitat algunes informacions, fins ara inèdites, de la biografia de Palet y Barba. A M. Cuyàs de l’Arxiu administratiu de l’Ajuntament de Terrassa i a M. Saludes de la Fundació Tobella pel seu ajut en la cerca d’informació gràfica. Especialment a E. Aragonès, bon coneixedor de la història de la geologia catalana, que m’ha facilitat dades i suggerit idees que m’han ajudat en la recerca i en la redacció final dels aspectes interpretatius, l’únic responsable dels quals, n’és, però, l’autor.

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

FONTS PRIMÀRIES

Archive de l’Institut de Géologie, Université de Neuchâtel (Suïssa) – Papers i llibretes de camp d’ E. Argand Archivo del Congreso de Diputados (Madrid) – Histórico de Diputados 1810-1977 (on line) Archivo universitario, Universidad de Granada Fondo de Paul Fallot Arxiu Comarcal de Terrassa Fons Domènec Palet i Barba (13/4) – Carpeta 1/1 Correspondència familiar. Correspondència 1906-1932 – Carpeta 1/2 Liquidació de la seva biblioteca particular. 1946-1948 – Carpeta 2/1.2 Correspondència sobre captació d’aigües 1917-1934 Arxiu general i històric de la Universitat de Barcelona – Expedient acadèmic de Domingo Palet y Barba Arxiu històric de geòlegs, Museu de Geologia del Seminari (Barcelona) Fons Almera – Carta de Palet y Barba a Almera, 10.05.1908 Fons Font i Sagué – Cartes de Palet y Barba a Font y Sagué, 23.5.1908;

BIBLIOGRAFIA Abad, A. 2005. Alexandre Vézian, geólogo y paleontólogo. Semblanza biográfica. Batalleria, 12: 3-32. Almera, J. 1888. Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, subvencionado por la Excma. Diputación provincial. Región primera ó de contornos de la capital. Lit. E. Brossa, esc., 1:100.000 Almera, J. 1899. Sobre el mapa geológico de Tarrasa por D. Palet y Barba y la memoria que le acompaña. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(26): 530-532. Almera, J. 1898. Compte-rendu de l’excursion du jeudi 29 septembre à Olesa, La Puda et à Montserrat. Bulletin de la Société géologique de France (3ème sér.), 26: 690-712. Anònim 1894a. Secció Oficial. Socis entrants desde’l primer de janer fins el dia de la fetxa. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya, 4(12): 65. Anònim 1894b. Conferències. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya, 4 (13): 141. Anònim 1894c. Junta General. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya, 4 (15): 268. Anònim 1910. Noves. Festa inaugural del “Centre Excursionista de Terrassa”. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya, 20: 327-328. Anònim 1916. Secció oficial. Sessió ordinària de 4 de juny de 1916. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 2ª època, any XIII (6): 83-86. Anònim [Palet y Barba] 1908. A la Academia de Ciencies. Futurisme, any 1er., 22: 3-4. Anònim, 1927. XIV Congrés Geològic Internacional. Expedicions geològiques a les terres catalanes. Ciència, 2(15): 185-296. Anònim, 1953: In Memoriam. Don Domingo Palet y Barba. Boletín de la Cámara Oficial de Comercio e Indústria de Tarrasa, IV época, año LXVII, nº 536: 19.

03.04.1909; 08.05.1909 – Apunts curs de geologia sense data (probablement correspon al curs 1904-05) – Apunts cursos de geologia EUC, cursos 1907-08, 1908-09, 1909-10 Fons Bataller – Postal de Palet a Bataller, 05.12.1923 – Llibretes de camp Fons Palet y Barba, Museu de Geologia del Seminari – Llibretes de camp (17x10,5 cm) – Talls geològics, originals per a la publicació de 1931 – Informes de prospecció d’aigües – Llibreta (17x10,5 cm) amb anotacions de lectures – Manuscrit titulat “De Geología tectónica y Orogenia”

RACAB, Libro de Actas de Juntas generales que empieza el dia 24 de Noviembre de 1904 y termina el 30 de Marzo de 1910 – Acta de la Junta general ordinaria celebrada el dia 29 de Mayo de 1908 RACAB, Libro de Actas de Juntas generales que empieza el dia 30 de abril de 1910 y termina el 21 de abril de 1921 – Acta de la Junta general ordinaria celebrada el dia 30 de junio de 1910 – Acta de la Junta general celebrada el dia 31 de diciembre de 1910 Aragonès, E. 1992a. La primera cartografía geològica subvencionada per una institució catalana (1869-1870). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2: 13-44. Aragonès, E. 1992b. La cartografia geològica de Catalunya. Història i estat actual. Revista Catalana de Geografia, 7(19): 55-66. Aragonès, E. 2004. La biblioteca del Museu d’Història Natural del Seminari de Barcelona (1874-1919). Notícies de Natura, 7: 1-12. Aragonès, E. 2005. El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: la sèrie 1:40.000 (1888-1914). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 13: 115-280. Aragonès, E. 2006. Marià Faura i Sans i el Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1914-1924). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 14: 81-264. Aragonès, E. 2007. El Mapa Geològic de Catalunya entre el XIV Congrés Internacional i la guerra civil (1926-1936). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 15: 81-227. Aragonès, E. 2011. Font i Sagué i el Centre Excursionista de Catalunya (1894-1910). Notícies de Natura, 20: 1-16. Aragonès, E. 2012. Almera, Font i Sagué i la cova de Gràcia: Història Geològica o Història Sagrada? Notícies de Natura, 22: 1-20. Balcells, A. 2011. Els Estudis Universitaris Catalans (19031985). Per una Universitat Catalana: 1-217. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. Bataller, J.R. 1926. XIV Congrés Geològic Internacional. Excursions. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 377: 361-383. Bataller, J.R. 1927. Las excursiones del Congreso geológico de Madrid por Cataluña. Excursión C-3. Pirineos Centrales. Separata de la revista Ibérica, 664-665: 1-9. Bilotte, M. & Aragonès, E. 2010. Gaston Astre et la géologie de la région Cadí-Pedraforca. Histoire d’une cartographie inédite réalisée de 1922 à 1927. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 17: 27-43. Bofill, A. 1893a. Nota sobre los límites del Triásico superior con el Garumniense. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, 1(5): 120.

40 Bofill, A. 1893b. Sobre el mapa topográfico-geológico del medio y alto Vallés. Descubrimientos paleontológicos en el Trias de dicha región. Bol. R. Acad. Cienc. Art. Barcelona, 3ª época, 1(8): 142-147. Bofill, A. 1898. Sur le Trias à Cératites et sur l’Éocène inférieur de la gare d’Olesa (Barcelone). Bulletin de la Société géologique de France (3ème sér.), 26: 826-829. Camarasa, J.M. 2000. Cent anys de passió per la natura: una història de la Institució Catalana d’Història Natural. 18991999. Memòria ICHN, 14: 1-183. Carez, L. 1881. Étude des terrains crétacés et tertiaires du Nord de l’Espagne: 1-327. Libr. F. Savy, París. Darder, B. 1913. Los fenómenos de corrimiento de Felanitx (Mallorca). Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie geológica, 6: 1-9. Darder, B. 1931. Estudio geológico de la comarca de Sabadell (prov. de Barcelona). Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 14(3): 183-230. Darder, B. 1932. Mapa Geològic de les Serres de Llevant de l’illa de Mallorca. Esc. 1:50000. Dos fulls. Excma. Diputació de Balears, Palma. Elias, J. 1923. Fenòmens de corriment al Vallès (prov. de Barcelona). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 2ª ser., 3: 138-148. Faura, M. 1923. Das Alter der Granitgesteine Kataloniens. Zeitschrift der Deutschen Geologischen Gesellschaft, 75 (Monatsbericht 1-4): 38-44. Faura, M., Viñals, M. & Palet, D. 1923. Dictamen sobre abastecimiento de aguas potables para la Ciudad de Tarrasa: 1-68. Salvatella y Cª, Tarrasa. Font, N. 1897. Catalech Espeleologich de Catalunya (1). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 24: 8-20. Font, N. (1904-1905): Cursos. De Geologia. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 14: 359, 393; 15:30-31, 61-62, 91-92, 127-128, 160, 191. Font, N. 1905. Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada a Catalunya: 1-481. Estbl. Gráf. Thomas, Barcelona. Font, J. 1996. El gran impuls. Del 1891 al 1839. Període 1891-1902. Presidències d’Antoni Rubió i Lluch, Francesc Maspons i Labrós, Lluís Marià Vidal i Carreras, i Ramon Picó i Campamar. In Jolis, A. (coord.) “Centre Excursionista de Catalunya. 120 anys d’història. 1876-1996”: 47-51. CEC, Barcelona. Fontboté, J.M. 1954. Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallés-Penedés con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro. Real Sociedad Española de Historia Natural, tomo homenaje al prof. E. Hernández Pacheco: 281-310. Foucault, A. & Raoult, J.F., 1980. Dictionnaire de Géologie: 1-334. Masson, París. Gombau, I. 1877. Reseña físico-geológica de la provincia de Tarragona. Boletín de la Comisión del Mapa geológico de España, 4: 181-250, mapa de Martínez Alcíbar. Gómez-Alba, J. 1992. Luis Mariano Vidal. 1842-1922. La tenacidad científica. Museu de Geologia, Ajuntament de Barcelona: i-xiii, 1-178. Gómez-Alba, J. 1995. Jaume Almera i Comas. Vilassar de Mar, Maresme, 1845 – Barcelona, 1919. La geologia apologètica. In Camarassa, J.M. & Roca Rosell, A. (dirs.) “Ciència i Tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica”: 596-621. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona. Haug, E. 1907. Traité de Géologie: 1-2024. Libr. Armand Colin, París. Hernández, A.M. 1986. Els naturalistes terrassencs: 1-12. Ed. Egara, Terrassa. Iglésies, J. 1963. Mossèn Norbert Font i Sagué (L’introductor de l’Espeleologia a Catalunya): 1-63. Rafael Dalmau ed., Barcelona.

Pere Santanach

Lapparent, A. de 1885. Traité de Géologie. 2ª ed.: i-xv, 1-1504. Librairie F. Savy, París (1ª ed. 1883). Lapparent, A. de 1895. Abrégé de Géologie, 3ª ed.: i-vii, 1-299. G. Masson éd., París (1ª ed., 1886; 10ª ed. 1923). Llopis Lladó, N. 1947. Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides: 1-372. CSIC, Barcelona. Madurell-Malapeira, J., Minwer-Barakat, R., Alba, D.M., Garcés, M., Gómez, M., Aurell-Garrido, J., Ros-Montoya, S., MoyàSolà, S. & Berástegui, X. 2010. The Vallparadís section (Terrassa, Iberian Peninsula) and the latest Villafranchian faunes of Europe. Quaternary Science Reviews, 29: 3972-3982. Mallada, L. 1889. Reconocimiento geográfico y geológico de la provincia de Tarragona. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, 16: 3-175, mapa esc. 1:400.000. Marcet, X. 1998. Història industrial de Terrassa: 1-320. Lunwerg Editores (Barcelona) i Diari de Terrassa, Terrassa. Margerie, E. de & Heim, A., 1888. Les dislocations de l’écorce terrestre. Die Dislocationen der Erdrinde. Essai de définition et de nomenclature. Versuch einer Definition und Bezeichnung: 1-154. Verlag von J. Wurster, Zurich. Maureta, J. & Thos, S. 1881. Descripción física, geológica y minera de la provinciade Barcelona. Memorias de la Comisión del Mapa Geológico de España, 9: i-xiii, 1-487. Neumayr, M., 1871. Jurastudien. 5. Der penninische Klippenzug. Jahrbuch der Kaiserlich Königlichen Geologischen Reichsanstalt, 21(4): 451-536. Oller, J.M. 2002. Apunts per a una història de la premsa terrassenca: 1-204. Fundació Torre del Palau, Terrassa. Ordaz, J. & Truyols, J. 2003. Antecedents de l’ensenyament de la geologia a la Universitat de Barcelona. In Liesa, M. (ed.) “Cinquanta anys de Geologia a la Universitat de Barcelona”: 67-86. Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. Palet, D. 1891a. Los mapas geológicos. La Publicidad, 8. dic. 1891: 2, Barcelona. Palet, D. 1891b: Los mapas geológicos. Revista Tarrasense, año XVI, 13 dic. 1891, 99: 3-5. Palet, D. 1892. Notas agrológicas de los alrededores de Tarrassa. La Revista Tarrasense, 51: 2-4; 53: 1-5; 54: 3-6; 57: 5-8; 59: 2-5; 60: 2-5. Palet, D.1895. Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones contiguas: 1-88, 2 talls, 1 mapa esc. aprox.1:15000. Imp. Henrich y Cª, Barcelona. Palet, D. 1911a. Excursió geológica y espeleológica a Mura y contorns. Arxiu d’Estudis del Centre Excursionista de Terrassa, 1(1-3): 19-28. Palet, D. 1911b. Nota sobre tectónica de la Cordillera Media Catalana. Egara, ano XX, 18 marzo 1911, 954: 1-2. Palet, D. 1911c. Nota sobre la cordillera del N. de Tarrasa presentada por D. Domingo Palet y Barba á la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, leída en la sesión de 30 de Junio de 1910. Egara, año XX, 13 mayo 1911, 962: 3-4. Palet, D. 1914a. Notes bibliogràfiques II. “Espeleologia de Catalunya” per M. Faura y Sans Pbro. Arxiu d’ Estudis del Centre Excursionista de Terrassa, 3(17): 37-39. Palet, D. 1914b. Notes bibliogràfiques I. “Assaig de Geogenia de Terrassa i sos contorns” per Jacint Elías, “Ensayo fitotopográfico de Bages”, per en P. Font i Quer. Arxiu d’ Estudis del Centre Excursionista de Terrassa, 3(18): 51-53. Palet, D. 1921. Excursió a Sant Llorenç del Munt. Notes geològiques. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 2ª època, 3(13): 198-205. Palet, D. 1923. Notes geològiques intercalades a la ressenya de P. Navás “ III Excursió científica col.lectiva anyal de la Institució Catalana d’Història Natural a la Comarca de Terrassa (prov. de Barcelona). Dies 5, 6 i 7 de juliol de 1923”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 2ª ser., 23(9): 155-162.

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Palet, D. 1924. Geologia de l’Ubach. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 2ª época, 6(29): 39-41. Palet, D. 1929. Sobre estudis per prospecció ràbdica del subsòl del Pla de Barcelona i del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 29(4-5): 80. Palet, D. 1931. Los corrimientos de la Cordillera media catalana. Géologie de la Méditérranée Occidentale, 2(4): 1-11. Palet, D. 1949. Petróleo en España, posibilidades de autarquía: 1-14. Barcelona. Palet, F. 1996. Domènec Palet i Barba: esbós biogràfic. Arxiu del Centre Excursionista Terrassa, 4ª època, (90-91): 131-138. Prévost, C. 1840. Sur la théorie des soulèvements. Observations. Bulletin de la Société géologique de France, 1ª sèrie, 11: 183-203. Puy, J. en premsa. Domènec Palet i Barba, líder de la Terrassa republicana. Fundació Josep Irla, Barcelona. RACAB 1908. Presentación de una memoria redactada por D. Domingo Palet y Barba, titulada “Estudios geológicos, especialmente de tectónica y orogenia, sobre la parte occidental de la cordillera superior del Vallés”. In “Sesión ordinaria del dia 29 de mayo de 1908”. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, 2: 578-579. RACAB 1910a. Nota geológica sobre la cordillera del N de Tarrasa leída por el señor Secretario perpétuo… In “Sesión ordinaria del dia 30 de junio de 1910”. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, 3: 124. RACAB 1910b. Nota sobre la cordillera superior del Vallés. In “Sesión ordinaria del dia 31 de diciembre de 1910”. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, 3: 131-134. San Miguel de la Cámara, M. 1931. Manual de Geología: 1-431. Manuel Marín ed., Barcelona.

San Miguel de la Cámara, M. 1959. Apuntes de Geología, Mineralogía y nociones de Geoquímica: 1-384. C. Bermejo imp., Madrid. Schriel, W. 1929. Der geologische Bau der Katalonischen Küstengebirge zwischen Ebromündung und Ampurdan. Abhandlungen der Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen, Mathematisch-Physikalische Klasse, 14(1): 1-79. Trad. esp.: Constitución geológica de la Cadena Costera Catalana entre la desembocadura del Ebro y el Ampurdán. Publicaciones alemanas sobre Geología de España, 1(4): 1-68, CSIC, Madrid, 1942. Solé, L. 1974. L’ensenyament de les ciències naturals a Catalunya mig segle enrere. In “Homenaje a María de los Ángeles Ferrer Sensat”: 69-99. Instituto Nacional de Enseñanza Media “Infanta Isabel de Aragón”, Barcelona. Subirà, J. 1982. La premsa a Granollers (1882-1982), vol. 1: 1-404. Departament de Cultura, Geneneralitat de Catalunya. Truyols, J. 1989. La geologia catalana entre l’oficialitat i la iniciativa privada: 1-64. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Vézian, A. 1856. Du terrain post-pyrénéen des environs de Barcelone et de ses rapports avec des formations correspondantes du bassin de la Méditerranée. Thèse: 1-116. Imp. Ricard Frèrers, Montpellier. Vidal, L.M. 1874. Datos para el conocimiento del terreno garumnense de Cataluña. Boletín de la Comisión del Mapa geológico de España, 1: 209-247. Vidal, L.M. 1875. Geología de la provincia de Lérida. Región central. Boletín de la Comisión del Mapa geológico de España, 2: 273-349. Vidal, L.M. 1886. Reseña geológica y minera de la provincia de Gerona. Boletín de la Comisión del Mapa geológico de España, 13: 209-380, mapa esc. 1:400.000.

ANNEX 1. Material lliurat per Joan Palet i Martí i donat al Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona

10 llibretes de camp (17x10,5 cm) Quatre (finals 1891-1894) contenen bàsicament les notes de camp de l’estudi dels terrenys terciaris dels voltants de Terrassa. Les altres sis (1907-1911) contenen les observacions fetes a la serralada Prelitoral. 2 talls geològics, originals per a la publicació de 1931 El tall núm. 6 entre Sant Llorenç del Munt i Matadepera i el tall núm. 7 de Montcau a Sant Feliu del Racó. Manuscrit titulat “De Geología tectónica y Orogenia” (6 quartilles, sense data) Manuscrit titulat “Gloses al Assaig de geogenia de Terrassa y sos contorns per en Jacinto Elias” (3 quartilles, sense data) 77 informes de prospecció d’aigües Numerats del 2 al 92. Manquen els núms. 1, 19, 36, 56, 59, 60, 61, 65, 66, 67, 70, 72, 78, 88 i 89. El número 2 és datat del 6 d’octubre de 1927 i el núm. 92 el juliol de 1938. 1 llibreta (17x10,5 cm) amb anotacions de lectures Papers diversos amb anotacions ràbdiques, inclou una llibreta petita ANNEX 2. Obres geològiques de la Biblioteca Palet y Barba Fons Domènec Palet i Barba (13/4) Carpeta 1/2- Liquidació de la seva biblioteca particular 1946- 1948 A partir de l’any 1946, amb l’ajut de l’historiador terrassenc Salvador Cardús, Domingo Palet y Barba va procedir a la liquidació de la biblioteca entre llibreters i particulars. La carpeta conté la correspondència entre D. Palet y Barba i S. Cardús (des del 20.06.46 fins al 30.09.48) sobre el tema i dues llibretes amb llistes de llibres. Una porta el títol “Entregues de llibres al Sr. Palet i Barba”, l’altra, escrita amb llapis per Salvador Cardús (carta de S. Cardús a Palet de 30.09.46), “Inventari llibres Sr. Palet i Barba”. Les dues llistes són majoritàriament coincidents, tot i que hi ha alguns llibres que són en una i manquen a l’altra. A totes dues llibretes, per cada obra, hi consta, el núm. de volums, el títol (a vegades abreujat) i l’autor (el cognom) informació que s’ha transcrit literalment a la llista que segueix, formada amb les obres de contingut geològic de les dues llibretes, que han estat ordenades temàticament per l’autor d’aquest article. Encara que només estiguessin en una s’ha entès que han estat, almenys durant algun temps, en mans de D. Palet y Barba. Pel que fa a les classificades com a manuals de geologia, entre claudàtors, s’hi ha afegit informació que pot ser d’interès per al lector de l’article.37

Manuals de geologia – Almera: Cosmogonía y Geología, 1 vol. [1877, reed. 1904]

37 Una part de la biblioteca fou adquirida el 1945 pel senyor Josep M. Domènec, qui en formava una de monografies locals de Catalunya que actualment forma part del fons bibliogràfic de la Cartoteca de Catalunya (Aragonès, com. pers.).

Pere Santanach

– Charpentier: Géologie, 1 vol. [Henri Charpentier: Géologie et Minéralogie appliquées, 1900 ?] – De Margerie et Heim: Les dislocations de l’écorce terrestre [1888, text en francès i alemany, sinonímies en francès, alemany i anglès] – Font i Sagué: Geologia, 1 vol. [1905] – Gignoux: Géologie stratigraphique, 1 vol. [1ª ed. 1926; 5ª ed. 1960] – Haug: Traité de géologie, 3 vols. [1907] – Jannetaz: Les Roches, 1 vol. [Les roches. Description et analyse au microscope de leurs éléments minéralogiques et de leur structure. Gisements. 1ª ed. 1874; 2ª ed. 1884; 3ª ed. 1889; 4ª ed. 1910] – Lapparent: Traité de géologie, 3 vol. [1ªed., 1883, 1 vol., 1280 pp.; 2ªed., 1885, 1 vol., 1504 pp.; 3ª ed., 1893, 2 vols., 1645 pp.; 4ª ed.1900, 3 vols., 1911 pp.; 5ª ed. 1906, 3 vols., 2014 pp.] – Lapparent: Cours de Minéralogie, 1 vol. [1ª ed., 1884; 2ª ed., 1889; 3ª ed., 1899; 4ª ed., 1908] – Martonne: Traité de géographie Physique [1909] – Odón de Buén: Geologia, 1 vol. [Tratado elemental de Geología, 1890; 2ª ed, 1896] – Suess: La Face de la Terre, 4 vol. [traducció francesa de l’alemany sota la direcció de Emm. de Margerie, prefaci de M. Bertrand: t. 1, 1897; t. 2, 1900; t. 3(1ª part), 1902; t. 3(2ª part), 1913] – Vilanova: Manual de Geología, 2 vols. [Compendio de Geología, 1 vol., 1872; Manual de Geología aplicada a la agricultura y a las artes Industriales, 3 vols., 1860/61?]

Aigües – Aguas subterráneas, Fernández-Navarro (1 vol.) – Aguas subterráneas y pozos artesianos, Ruiz (1 vol.) – Como se descubre el agua subterrània, Preriendea, Menéndez (1 vol.) – Dictamen sobre abastecimiento de aguas de Terrassa (2 vols.) – Études sur les sources, Pochet – L’art de découvrir les sources, Auscher (1 vol.) – Investigaciones y alumbramientos de aguas, Labeig (1 vol.) – Investigación y alumbramiento de aguas subterráneas, Fernández-Navarro (1 vol.) – Manual práctico de aguas, Gai de Montellà (1 vol.) – Plan Nacional de Obras Hidráulicas (3 vols.) – Pozos artesianos, Fernández Navarro (1 vol.) – IV Congreso Nacional de Riegos (3 vols.) Mineria i petroli – Manual del Minero, Bertolis (1 vol.) – Recherche et exploitation du pétrole, Hardel (1 vol.) – Recherches Minières, Colomer (1 vol.) Geologia regional – Articles i estudis diversos del Dr. Almera, Faura, Marcet i Riba, Darder, Vidal, Bataller, Font i Sagué, San Miguel de la Cámara, Bofill y Pichot, etc. – Estudio del terreno paleozoico de Terrassa, Palet, enquadernació de luxe (1 vol.) – Guies congres geològic internacional (19 vols.)

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

– Formaciones volcánicas de la prov. de Gerona, Calderón – Cazurro (1 vol.) – Los volcanes extinguidos de Olot, Gelabert – Publicacions del “Congrès Géologique International”

– – – – – – – – – – – – – – –

Revistes i sèries Articles geològics (fulls 14/15) Boletín del Instituto Geológico de España Boletin oficial de Minas y Metalurgia Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (31 fasc.) Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural Bulletin de la Société géologique de France Géologie de la Méditerranée occidentale Instituto Geológico y Minero de España Memorias del Instituto geológico de España Memorias y Boletín del Mapa Geológico de españa (18 vols.) Publicaciones de la Comisión de Investigaciones paleontológicas y prehistòricas, fulls 10 i 11 (3 vols.) Publicacions de la Junta de Ciències Naturals (40 vols.) Servei del Mapa geològic de Catalunya, 24, 34, 39, 43, (4 vols.) Trabajos del Museo de Ciencias Naturales Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural (5 vols.)

Altres – Bibliothèque scientifique Internationale (10 vols.) – Centenaire Société géologique de France (1 vol.)

Data

– – – – – – – – – – – – –

El hombre y la tierra, Reclús (6 vols.) Essai de Paléontologie philosophique, Gaudry (1 vol.) Evolución de las teorias geológicas, Meunier (1 vol.) Física y Geología, Torrella-Sans (1 vol.) Geología y Prehistoria, Alamo (1 vol.) La crisis del transformisme, Dantec (1 vol.) La montaña, Reclús (1 vol.) La Science seismologique, Montessus (1 vol.) Las convulsiones de la corteza terrestre, Meunier (1 vol.) Les glaciers et les montagnes, Meunier (1 vol) Les tremblements de terre, Montessus (1 vol.) L’evolution souterraine, Martel (1 vol.) Quaderns del Sahara, Font (1 vol.)

ANNEX 3. Contingut de les llibretes de camp de D. Palet y Barba

Data: en cursiva, informació extreta de la llibreta; en rodona, interpretació de l’autor. Localitats: en cursiva, el títol donat per Palet y Barba a la sortida. A les llibretes 1-4, en rodona algunes de les localitats citades a la descripció; entre parèntesi la pàgina on se citen. A les llibres 5-10 (serralada Prelitoral), atès que les localitats dels títols són força expressives de l’itinerari, en general, no s’han inclòs noms de localitats esmentades en el text. S’han numerat les excursions de la serralada Prelitoral (casella de la data) per facilitar-ne la citació en el text.

Localitats

Acompanyant Llibreta (pàg.)

s/d

casa Amatller

–

1 (5-7)

s/d

Bonanova

–

1 (8)

s/d

Inmediaciones Tarrasa: Torrente del Batlle (8), torrente de San Pedro (9), C. Delayse (10), C. Roses (10), torrente S. Juan (10), casa Castañer (10), torrente Grimasera (10, 11), casa Vallet (11), Sto. Domingo (11)

–

1 (8-11)

s/d

Hacia Viladecaballs: casa Poal (13) , c. Misert (13, 14), San Miguel (15)

–

1 (12-18)

4.01

Hacia casa Palet de Vistalegre: torrente del Batlle (19), casa Poal (19), sierra de casa Costa (19), torrente del Salt (19)

–

1 (19-20)

s/d

Font del Sagrera: torrente del cementerio más abajo carretera Sabadell (23), camino del Vapor Vell y Aiguacuit (24), casa Tere y sierra del Colegio (24)

–

1 (23-24)

Carretera de Sabadell poco despues de la de Rubí (24), casa Palet (24, 25), S. Margarita (25)

–

1 (24-25)

–.07.1892

Hacia Viladecaballs por la línea: casa Guanteras (26), sierra de Gayá (26), torrente Llor (27), casa Mitjans (27), fuente de Gayá (27)

–

1 (26-27)

25.07.1892

A S. Llorenç i Simanya: casa Solá del Plá (29), casa Robert, Rovirosa,Pelachs y Bufí hasta la Barata (29), cova Simanya (29), Sta. Inés (S. Llorens) (30), cuevas de Sascosta... en la canal de casa Pelachs (30)

–

1 (29-30)

Plioceno á Casa Vallhonrat: casa Aurell (30), casa Mir (30)

–

1 (30-31)

13.03

s/d

09.08.1892

Excursión a Olesa y Viladecaballs: estación Viladecaballs (34), estación de Olesa (34), casa Marcet (34), casa Font (34), Tarrasa (34), torrente del Pont gran (35), casa Margarit (36), riera de S. Jaume (37), torrente del Salt (37), casa Trullás (38), Castellbisbal (38), casa Bayona (38), torrente del Salt de la Torreta (38), riera de casa Trullás (38), casa San Jaume (39)

Miguel Galí

1 (34-39)

s/d

Plioceno y Mioceno SO de Tarrasa: c. Sanfeliu (40), casa Vallhonrat (40), torrente de casa Sanfeliu (42), carretera de Martorell (43), casa Aurell (43)

–

1 (40-43)

16.08. [1892]

A Viladecaballs: Vacarisas (43), Viladecaballs (43), casa Turu (44), torrente de S. Miguel (44)

–

1 (43-46)

17.08. 1892

A Viladecaballs: torrente de la Maurina (1), riera de c. Misert (1), San Mig (1), Sanfeliu (1), Viladecaballs (1), torrente de S. Miguel (2), casa Purull (2)

–

2 (1-2)

Pere Santanach

Data 20.08.[1892]

Localitats

Acompanyant Llibreta (pàg.)

A casa Carbonell y Matadepera: c. Baguña (3), c. Carbonell (3)

–

2 (3-4)

s/d

A casa Aurell. Plioceno: Colina de c. Vallhonrat (5), c. Sanfeliu (6,7), bosque Aurell (6), carretera de Martorell (7)

–

2 (4-7)

04.09.1892

Inmediaciones de Tarrasa. Plioceno y cuaternario: torrent de Vallparadís (8), capilla San Jaime (8), calle de Gall (9), carretera de Sabadell (9), huerto del colegio (10)

–

2 (8-10)

09.09.1892

Plioceno y cuaternario SO de Tarrasa: c. Sanfeliu (10), colina de Vallhonrat (10, 11), torrente de Sanfeliu (10), c. Vallhonrat (11, 12), carretera de Martorell (11), bosque Palet de Vistalegre (11), casa Sanfeliu (12), viña de Mogas y bosque Aurell (12), bosq. Aurell (13)

–

2 (10-13)

Miercoles 28.09.[1892]

Plioceno: bosque de c. Aurell (14), torr. Sanfeliu (14), c. Poal (14, 15), antigua carretera de Martorell (14, 15), c. Aurell (15)

–

2 (14-15)

Viernes 30.09.[1892] mañana

Plioceno: colina de c. Vallhonrat (16, 17), camino Sanfeliu (16), carretera de Martorell (16, 17), bosque Palet (18)

–

2 (16-18)

Viladecaballs Plioceno: c. Mitjans (18), Viladecaballs (18), carretera de Tarrasa a Viladecaballs (18, 19), torrente del Salt (19)

–

2 (18-19)

J. Almera ?

2 (20-24)

A casa Falguera por la carretera de Rubí: c. Falguera (24, 25), c. Casanovas (25), casa Bosch (25), riera de Tarrasa (25)

–

2 (24-26)

04.10.[1892]

A casa Palet, Sta. Margarita y c. Llobateras: fuente de Sagrera (26), sierra de c. Palet (26, 27, 28), c. Palet (26), c. Llobateras (28, 29), C. Sabater del Torrent (28, 29, 30), c. Payás (28), C. Sabater de Sta Margarita (28, 30), camino de S. Quirico de Tarrasa (28),c. Viver (29), Figueras (29-30), c. Camps (29), c. Payás (30), sierra dels Vallots (30), carretera de Sabadell (30), c. Inglada (30), c. Gorchs (30)

–

2 (26-30)

03.10.[1892]

En la excursión con el Dr. Almera: (Sembla una nota escrita després de l’excursió del dia 4, d’una excursió feta amb el Dr. Almera, el dia 3): Poal (31), c. Misert (31), torrente Purull (31)

Dr. Almera

2 (31)

06.11[1892]

Moncada, Sardañola,, S. Cugat del Vallés y Collcerola: Moncada estación (32), font Pudenta (32), sierra de S. Cugat (32), Sardañola (33), c. Codonyers (33), S. Cugat (33), Sto. Cristo (34), Canaletas (34), bosque torre Negra (35), Moncada (35)

Dr. Almera

2 (32-35)

Martes 27.12.[1892]

A Gay. Plioceno, cuaternario y paleozoico: puente de Gayá (39), Vacarisas (40), c. Guanteras (40, 41), riera de Gayá (41), Vacarisas (42)

–

2 (39-42)

Miercoles 28.[12].1893[2]

A c. Cabasa con el Dr. Cadevall: (Visita de lignits amb impressions de plantes): mina de lignito (43), c. Misert (43), torrente del Castellá (43)

Dr. Cadevall

2 (43)

Viernes 30.12.1892

A Sabadell: c. Gorchs (45), riera de las trenas (45), Torre Abelardo, (47, 48), c. Llonch,(47, 48, 51), c. Oriach (47), c. Viver (47), torrente de c. Oriach (49), c. Puigjaner (49), La Salud (49), Vacarisas (51), carretera de Tarrasa a Sabadell (51), c. Barba (52), c. Torrella (52), c. Palet (52)

–

2 (45-52)

Lunes 02.01.1893

A Gayá y Viladecaballs: c. Cardús (52), torrent de Castellar (53), c. Font y Amat (53), camino del Ubach (53), (toca pissarres paleozoiques) camino de Vacarisas (54), fuente de Gayá (55), torrente del Llor (56, 58), c. Mitjans (57, 58), c. Corbera (58), fuente de Viladecaballs (58), Viladecaballs (59), c. Trullás (59), (cita una opinió del Dr. Almera, 60), c. Vilader (60), carretera de Tarrasa (61), S. Miguel (61), c. Mir (61)

–

2 (52-61)

Jueves 05.01.1893

A Matadepera y Castellar Cuaternario, plioceno y silúrico: C. Sabas (62), C. Arnella (62), San Pedro (Fatjó) (62), Sta. Magdalena (62, 63), c. Arnella (63, 64), carretera de Mat. a Sabad. (64, 68), c. Sabas (64), c. Font de Castellar (64), torrente de Ribatallada (64), c. Messeguer (65), c. Argelet (65), c. Ustrell (65), c. Font (65), c. Font (66), c. Messeguer (67), torrente de Ribatallada (67, 68), c. Ustrell (68), c. Argelaguet (68), Torre de mosen Homs (68), S, Juliá (68), SE de Castellar (68)

–

2 (62-69)

Domingo 15.01.1893

A Molins de Rey y San Feliu de Llobregat: estación Molins de Rey (5), c.Mitjans (6), torr[ente] Albareda (6), estación de San Feliu (6), torr[ente] Gornal (7), c. Rigol (7), la Bordeta (7), San Feliu (8)

–

3 (5-8)

Domingo 22.01.1893

A Badalona: colinas NO de Badalona (12)

–

3 (12)

Lunes 13.02.1893

Inmediaciones de Tarrasa: torrente de S. Pedro (13), c. Tusell (13)

–

3 (13-14)

A Igualada: Martorell (15), San Esteban (15, 16), Beguda Alta (16), Masquef[a], (16), Pobla de Piera-Hostalets (17), San Feliu (17), Vallbona (17), estación de Capellades (18), Pobla de Claramunt (18), Igualada (18, 19), Vilanova del Camí (19)

–

3 (15-19)

Tarde 01.10.[1892]

02.10.1892

31.07.1893

Plioceno C.Misert, Costa y Palet de Vistalegre: c. Misert (20, 22, 23), torrente San Miguel (20), S. Miquel Misert (21), bosque Costa (21), c. Costa (21, 22,), torrente del Saltador (22), c. Palet de Vistalegre (22, 23), huerta de c. Palet de Vistalegre (23), viña de José Puig y la de D. Rodó (23), fuente de los gitanos en la carretera de Martorell (23), c. Solá y Mata (23), Las Caranellas y c. Aurell (24)

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

Data

Localitats

—.08.1893

Torrente Munné, Torrente de San Pedro: Hort Apotecari (20), debajo el Castell, huerto del Ursis (25) [vàries pàgines serie estratigràfica i tall], Huerto Juan Germán (28), Bartolomé Bosch (28), Clos de German (28), [averiguació localització troballa ceràmica], Castell (29), pozo de c. Gorgs (29), Hort del Apotecari (29), can Barba (29)

–

3 (20-30)

29.09.1893

[Sense títol]: Sta. Maria (30), torrente de San Pedro (31)

–

3 (30-32)

Bajada de San Pedro a la fuente Sta. Maria: la rectoria (32), fuente Sta. Maria (32), torrent S. Pedro (33)

–

3 (32-33)

Torrente Pereporras:

–

3 (33-35)

20.10. [1893]

[Recull més mol·luscs terrestres], tintoreria de Mouset y Guardiola (36, 39), [por la tarde] (39), huerta del castell (39)

–

3 (35- 40)

03.[11?.1893]

Miranda de la calle de la Riba (40), cementerio (40, 41, 42), carretera de Sabadell (42), esquema cartogràfic cementiri (42)

–

3 (40-44)

04.[11?.1893]

Cauce de la riera del Palau frente a la puerta de S. Roque: c. Bosch (46), c. Gorchs (47), carretera de Sabadell (48)

–

3 (44-48)

Plazuela de la Cruz (1), S. Pedro (1), c. Montllor (1, 2), torre de mosen Homs (1, 2), c. Petit (2), Sta. Magdalena (2), carretera de Matadepera a Sabadell (2), carretera de Sabadell (3), torrente de Ribatallada (4, 5), Ripoll (6), carretera de Castellar a Sabadell (6), S. Vicente de Junqueras (6), la Salud (7)

–

4 (1-7)

El corte del torrente del Batlle: viña del tio Jacinto (8), bosque Trias (8, 9), c. Mir (8), c. Mitjans (8, 9), torrente de c. Trias (9), c. Amat (11)

–

4(7-11)

Tarrasa: S. Pedro (17, 18), Castillo (19), cementerio (19), torrente del cementerio (20), carretera de Sabadell (20)

–

4(17-21)

29.12.1893

Torrente del otro lado del cementerio [només hi ha el títol, res anotat]

–

4 (22)

07.02.1894

A c. Boguñá y Carbonell: Torrente de Pereporras (26), pla de l’Atmetllera (26), c. Boguñá (26)

–

4. (26)

Jueves Santo 22.03.1894

Mañana: antiguo camino del cementerio (30), carretera de Sabadell (30). Tarde á Ullastrell: nueva carretera (31), torrente de las Animas (31), pendiente de Amat (32), heredad Palet de Vistalegre (32), [molusc hallados por el Dr. Bofill (32)], Ullastrell (33, 34), c. Rodó (33)

–

4 (30-34)

Viernes 23.[03.1894]

Tarde, A c. Cot: loma de c. Palet (34)

–

4 (34)

30.[09.1893] 10.10.1893

05.10.1893

07.10.[1893] 05.11.[1983]

Acompanyant Llibreta (pàg.)

Columna estratigràfica sense localització

4(41)

Contactes del Triassich de can Candi: Trons a l’W de Matadepera, can Candi, font d’Oliva, Collet de Sant Joan

–

5(1-5)

Contactes del Triàssich del Torrent del Llor: Torrent del Llor

–

5(5-9)

Exc.3 Dilluns 6.1.1907 [1908]

Contactes Trias del T. de Llort: Font de Gayá

–

5(11-13)

Exc.4 Dimecres 09.01.1908

Can Torrella, Roure, Ferrés y pedritxas. Triassic y contactes: Collet de Sant Joan, Alzina del Vent

–

5(14-21)

Exc.5 Divendres 17.01.1908

Torrent del Llor – Coll Cardús la Torra de Vacarissas +el paleozoic Contactes del triassic y eocènic+: El Molinot, mina de la pleta, Coll Cardús

–

5(23-30)

J. Almera

5(31-37)

Exc.1 Dimecras 11.12.1907 Exc.2 Dijous 19.12.1907

Exc.6 Dimars 28.01.1908

A can Bogunyá, Guitard; Ubac y Vacarisses. Contactes

Exc.7 Dimars 11.02.1908

Triassic Paleozoic i eocènic y contactes de can Solá, Torres i Girabau

–

6(1-9)

Exc.8 Dimars 25.02.1908

a Castellar, S. Feliu del Recó Girabau y Montrodon

–

6(10-18)

Exc.9 Dimars 10.03.[1908]

A Matadepera, Montrodon, pedrera de c. Sallent y c. Sola del Recó

–

6(19-28)

Can vinyes, Solá del Recó y Torras

–

6(29-35)

A c. Font de Gayá, Xuriguera, Gabarra, Pineda, Cupots, Coll Cardús y c. Margarit

–

6(36-44)

Exc.10 Divendres 03.04 [1908] Exc.11 10-04.1908 Exc.12 Divendres 24.04.1908

A l’estació d’Olesa, Coll d’Abraham, S. Salvador, c. Tobella, La Puda y Olesa

Muntanyola

6(45-51)

Exc.13 Divendres 01.05.1908

A Olesa, Puda, Cairat. c. Paloma, c. Rubió, c. Sedó

Muntanyola

6(52-59)

Pere Santanach

Data

Localitats

Acompanyant Llibreta (pàg.)

Exc. 14 08.05.1908

A Caldas de Montbuy, S. feliu de Codinas, Carretera de Bigas, La Solana y pedreras granit de Caldas

–

6(60-66)

Exc. 15 15.05.1908

A Castellar, Mas Olivet, S. Feliu del Recó-Arrabal-Cadafalch, serra del Puig de la Creu y Canyellas

–

7(1-10)

Exc. 16 07.12.1908

A c. Cabassa

–

7(11)

Exc. 17 18.01.1909

A c. Candi, c. Carbonell, c. Ferrés, c. Roure y c. Torrella

–

7(13)

Esc. 18 Dilluns 01.02.1909

A c. Guanteras, Caseta de la Pineda y Font del Gayá.

–

7(19-22)

Exc. 19 Dilluns 08.02.1909

A c. Guanteras, Coll Cardús, bosc de la Torra, sot de l’Arbós, Pineda y c. Font

–

7(25)

Exc. 20 Dilluns 02.08.1909

A la font del Llimac.

–

7(42)

Exc. 21 Dissapte 13.11.1909

c. Candi, c. Torrella, c. Roure, c. Ferrés, c. Solá del Plá

–

7(45-48)

Exc. 22 Dimecres 05.01.1910

A can Amat, Guitard, font del llimac

–

7(53-58)

Exc. 23 Dimars 18.01.1910

A Coll Cardús, Buixadell, Mimó, c. Marcetó y c. Marcet

–

7(59-60)

Exc. 24 Divendres 25.02.1910

A c. Amat

–

7(68-70)

Exc. 25 Diumenge 14.04.1910

Baixada de c. Font de Gaya, Xuriguera y c. Amat.

–

8(1)

Cauets, Caus, Truncó

–

8(7)

A Gayá, Molinot, c. S. Jaume, c. Bayona y Estació d’Olesa

–

8(11)

–

8(15)

Exc. 26 Dijous 09.06.1910 Exc. 27 Divendres 17.06.1910 Exc. 28 Dissapte 25.06.1910 Exc. 29 Dissapte 14.08. 1910 y dies seguents 15 y 16

A c. Carbonell, sota Pedritxas y c. Bogunyà Matadepera, Girabau, Cadafalcgh, Castellet, S. Sebastià de Montmajor, S. Feliu de Codinas, Riells, les barbotes y l’avencó, Bigas, l’Ametlla, la Garriga, Figueró, Ayguafreda, S. Martí del Brull, Seva y Balenyá.

Pablo Steinbachs

8(23-34)

Pablo Steinbachs

8(39-47)

A la Puda, c. Castells y c. Vinyals d’Esparraguera, Collbató, Bruch, Castellolí, Pobla de Claramunt y Capellades

Procurador Miquel Galí y Figueres. Un tros s’hi afegeix Lau Soteras Subirats, d’Igualada, propietari de c. Soteras de Castellolí

8(51-67)

A Gallifa, desde Castellar, per Cadefalch y Coll Mone

Procurador Joseph Feliu

9(1)

–

9(33-38)

Exc.30 A Sta Eulalia de Ronsana, Bigas, Puigraciós, Monmany, Figueró, Vallcárcara, Tagamanent, Pla de la Cauma, y Pla de la Calma, Palestrins, Sta. Susagna, La Diumenge 11.09.1910 y dies Costa del Montseny, Muscarolas y Campins seguents 12 i 13 Exc.31 Dilluns i dimars 10 y 11.10.1910

Exc.32 Dissapte 18.02.1911 Exc.33 s/d

A S. Feliu de Codinas

Primer estudi tectònic a Catalunya: l’estructura de la serralada Prelitoral per Domingo Palet y Barba

ANNEX 4. Carta de Palet y Barba a Almera poc abans de presentar la seva primera comunicació a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Tarrassa 10-V-908 Iltre. Dr. D. Jaume Almera. Molt distingit Sr. meu: Vaig rebre exemplars de les Memories de la Vall de Vic y del llac oligocenic de Campins ab dedicatoria de V. qu’agraeixo. Estic ordenant y comenso á redactar el trevall motivat pels recubriments de sobre Tarrassa ab la intenció de poguerli remetre á temps pera donarne compte ó presentarlo á la Academia en la sessió d’aquest mes (que suposoque com de costum será un dels darrers días), si es que V.’l trova conforme y si cap dintre la ordre del día ó comés d’aytal sessió. Com ja li vaig indicar al esmentarli lo del fenómen de recubriment de sobre Tarrassa ab ocasió de la visita als Caus del Guitart, jo á las horas no havia fet més que comprobar que la interrupció del Trías á n’aquesta part de la cordillera obehia á un recubriment; pro sospitaba ja que’l fenomen tindria més extensió y ho relacionaba ab illots de piçarres qu’habia observat en mitj del conglomerat eocénic á sobre Matadepera y ab el contacte del granit ab dit conglomerat en la travessia de Caldas á St. Feliu de Codinas observats per mi de passo pera distints objectes agens á la geologia. Per aixó y pera fer un estudi una mica complert conforme li vaig parlar he anat extenent les observacions, tant més perque efectivament se confirmaven las meves presumcions y he anat trovant detalls y manifestacions lligades que no’m podia sostraure á fermen carrec. Les moltes obligacions meves que no’m deixen sortir sempre que voldria y’l mal temps que m’ha destorbat algunes sortides projectades han anat aplassant la ultimació del meu comés. Encare aquesta setmana vull sortir á completar algunes observacions, y sento recansas pera no poguerne fer un parell més pera arrodonir mes les que tinc fetes en els punts extrems de la faixa objecte del meu estudi. Pero en fi, no ha pas d’esser una monografia tencada sino, una serie

d’estudis que’s podrán completar en nota ó notas posteriors. De tots modos, me penso tenir datos pera en lo essencial fer un trevallet arrodonit, que en lo que respecta als recubriments de sobre Tarrassa, que es lo determinant, podrá ser detallat. Pensaba intitolarlo “Estudios geológicos, particularmente de tectónica y orogenia, sobre la parte occidental de la cordillera superior del Vallés” ó com aixís; perqué en efecte l’estudi que faré sobre sobretot ab mira á la tectónica qu’ofereix la cordillera y á la seva causa generadora, ó sia dels efectes produits per les energies (especialment tangencials o laterals) qu’actuaven en l’enfonzament del Vallés, ab lo que empró hi relacionaré algunes observacions de petrografía y estratigrafía; comprenent les meves observacions desde les inmediacions de Collbató á les de Bigas. Si li semblés millor podría limitarme á fer pera la Academia una síntesi ó avançement de dita memoria, que considero qu’impresa tirará 40 á 50 planes á lo menos. Desitjaria saber quin día será la sessió de la Academia y ab quina anticipació V. hauria de tenir el trevall. Y aixís també si ha de ser una Memoria ben presentada externament ó si simplement podrian ser unes quartilles, sens prejudici si acás després de presentaro en plecs cosits.Li dic aixó perqué el temps justeija y naturalment que’m fore més facil fer lo darrer. Li tinc de dir que no interpreto exactament com V. el tall del Llobregat entre la Puda y’l Cairat, si bé estic d’acord en lo essencial; de tots modos es més complert el fenomen de lo que indica el perfil donat en el compte rendu de la Reunió Extraordinaria de la Societé doncs hi ha un segon cabalcament (no falla) del paleozoic sobre’ls primers trams del Trias desde c. Paloma per sobre el Castell del Mas y c. Vinyals cap al repeu dels turóns de c. Rubió qu’inicia el recubriment mercés al quin desapareix el Trias després de Collbató fins a l’Anoya. Dispensim la molestia que li dono, y esperant lletres de V. me reitero de V. afm. y s.s. q.l.b.b.m. Domingo Palet y Barba

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 19 (2013): 49-57

Revisió de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) de l’Aptià de la conca del Maestrat Enric Forner1 i Joan Castany2

Abstract FORNER, E. and CASTANY, J. Revision of Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) from the Aptian of the Maestrat basin. The description of Trapezium nucleus (Coquand, 1865) is completed and a diagnosis is given. A biometric study of population of Maestrat basin and differences between Oliete sub-basin and Morella sub-basin are done. An ontogenetic analysis is made and a neotype is designated. T. nucleus is compared with Tapes parallela Coquand, 1865 holotype. T. nucleus and T. parallela are now considered as separated species, although immature forms are very similar. The distribution of T. nucleus is extended in two new localities both belonging to the Morella sub-basin: el Forcall and Vallibona (els Ports, Castelló). Key words: Bivalvia, Aptian, Margas de Forcall Formation, Maestrat basin, Iberian Domain. Resumen FORNER, E. y CASTANY, J. Revisión de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) del Aptiense de la cuenca del Maestrazgo. Se completa la descripción de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) y se establece su diagnosis. Se realiza un estudio biométrico de las poblaciones de dicha especie en la cuenca del Maestrazgo, indicando las diferencias entre las subcuencas de Oliete y de Morella. Se analiza la ontogenia de la misma y se designa un neotipo. Se compara con el holotipo de Tapes parallela Coquand, 1865 concluyendo que T. nucleus es una especie distinta de T. parallela, aunque sus ejemplares juveniles presentan fuertes similitudes. Se amplía la distribución de T. nucleus a dos nuevas localidades de la subcuenca de Morella: el Forcall y Vallibona (comarca dels Ports, Castelló). Palabras clave: Bivalvia, Aptiense, Formación Margas del Forcall, Cuenca del Maestrat, Dominio Ibérico. Resum Es completa la descripció de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) i se n’estableix una diagnosi. Es realitza un estudi biomètric de les poblacions de la Conca del Maestrat i s’indiquen les diferències entre les subconques d’Oliete i de Morella. Es fa una anàlisi ontogenètica i es designa un neotip. Es compara amb l’holotip de Tapes parallela Coquand, 1865 concloent que T. nucleus és una espècie diferent de T. parallela, tot i que les formes juvenils presenten fortes similituds. S’amplia la distribució de T. nucleus a dues noves localitats dins la subconca de Morella: el Forcall i Vallibona (els Ports, Castelló). Mots clau: Bivalvia, Aptià, Formació Margues del Forcall, Conca del Maestrat, Domini Ibèric.

INTRODUCCIÓ En la seva monografia sobre la geologia de la província de Terol, el geòleg valencià Joan Vilanova i Piera (1863) va figurar, amb una breu descripció en llatí, una espècie nova (Cypricardia gibbosa) procedent de l’Aptià de Josa. Coquand (1865) va descriure en la seva monografia sobre la paleontologia de l’Aptià espanyol, la mateixa espècie anomenant-la Cypricardia nucleus, fixant com a holotip un exemplar procedent del poble d’Obón (Terol). Vilanova va reclamar la prioritat d’aquesta i d’altres espècies en ocasió de la Reunió de la Societat Geològica de França (de 5 d’agost de 1867), però la comunitat científica del moment va acceptar la prioritat de Coquand, consens que es manté encara actualment.

En el treball esmentat Coquand (1865: 296-297, pl. 18, figs. 10-11), també va descriure un altre bivalve molt semblant a C. nucleus: Tapes parallela, de l’Aptià inferior d’Utrillas (Terol). Recentment s’han evidenciat dificultats per a la correcta diferenciació d’aquestes dues espècies. El Museu de Geologia - Museu de Ciències Naturals de Barcelona conserva un exemplar (MGB 40943) determinat com Tapes parallela provinent de Josa (Gómez-Alba, 1988: 25, làm. 125, fig. 6) del que en el present article se n’argumenta l’atribució a Cypricardia nucleus. L’adscripció genèrica també ofereix dubtes degut al desconeixement que es té sobre la xarnera. Per intentar aclarir aquestes qüestions controvertides s’ha realitzat un estudi biomètric de l’espècie Trapezium nucleus. MATERIAL I MÈTODES

Sant Roc, 125, 3r 5a. 12004 Castelló de la Plana. forner_enr@gva.es 2 Mestre Ripollès, 40, pta. 24. 12003 Castelló de la Plana. grupaucastello@gmail.com

Els fòssils es conserven en forma de motlles interns. La conquilla de T. nucleus és d’aragonita i s’ha dissolt

durant el procés diagenètic. No s’ha pogut aconseguir cap exemplar on fos visible la xarnera. Es disposa de 21 exemplars mesurables d’Obón (localitat tipus) i 16 de Josa que es conserven al Museo Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel - Dinópolis (FCPTD); 10 de Forcall (7 del jaciment del mas de Parra i 3 de la mola de la Garumba) i 23 de Morella dels quals 30 (MGB 59927-MGB 59956) es dipositen a les col·leccions de Paleontologia del Museu de Geologia - Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MGB) i 1 a la col·lecció museogràfica d’Onda, Castelló (MO CFC 2524); 2 exemplars del MGB dels quals el MGB 40855, prové del jaciment de Morella la Vella i l’altre (MGB 40943, identificat com “Tapes” parallela Coquand, 1865), de Josa. Disposem també de 3 exemplars, no mesurables, del jaciment del mas de les Argiles (Vallibona). Per a l’estudi biomètric s’han descartat tots els exemplars que per deformació o trencament no han pogut ser mesurats en les tres dimensions (longitud, alçada i gruix).

Enric Forner - Joan Castany

Per establir les coordenades UTM i l’altitud sobre el nivell de la mar s’ha utilitzat un GPS eTrex Garmin, considerant-se per a l’altitud un marge d’error de ± 5 m. En l’estudi biomètric les mesures, preses amb un peu de rei digital, es donen en mil·límetres (mm), arrodonides a dècimes de mm. Abreviatures: L = longitud; H = alçada; W = gruix. MARC GEOLÒGIC, ESTRATIGRAFIA I JACIMENTS Tota l’àrea d’estudi es localitza en la part més oriental de la Serralada Ibèrica i sud de la Serralada Costera Catalana, que correspon a la Zona d’Enllaç entre ambdues serralades (Guimerà, 1984). La zona ha estat definida per Salas i Guimerà (1996: 1704-1706) com a Conca Cretàcica inferior del Maestrat, integrada per set subconques. Els dos primers jaciments on es va descriure l’espècie (Josa i Obón) s’inclouen en la subconca d’Oliete, l’única que queda fora de la Zona d’Enllaç, que limita al N i NW

Fig. 1. Mapa estructural simplificat de la conca del Maestrat durant el rift Juràssic superior - Cretaci inferior, amb la localització dels jaciments mostrejats: 1) Obón; 2) Josa; 3) Forcall, mas de Parra; 4) Forcall, mola de la Garumba; 5) Morella; 6) Vallibona. Subconques: Ol, Oliete; Mo, Morella. Font: Salas & Guimerà (1996). Fig. 1. Simplified structural map of the Maestrat basin during the late Jurassic - early Cretaceous rift, with location of the sampled localities: 1) Obón; 2) Josa; 3) Forcall, Mas de Parra; 4) Forcall, Mola de la Garumba; 5) Morella; 6) Vallibona. Sub-basins: Ol, Oliete; Mo, Morella. Source: Salas & Guimerà (1996).

Revisió de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) de l’Aptià de la conca del Maestrat

amb la conca terciària de l’Ebre, a l’E amb la depressió cenozoica de Calanda, a l’W amb l’anticlinal paleozoic de la Hoz de la Vieja i al S amb les falles de la Muela de Montalbán i d’Herbers que la separen de les subconques d’Aliaga i Morella. Precisament a la subconca de Morella pertanyen els altres quatre jaciments (Fig. 1). Aquesta limita al N amb la depressió cenozoica de Calanda i la subconca del Perelló i al S amb la subconca de la Salzedella per la falla del Turmell. A la conca Ibèrica, de tipus intracontinental, durant el Mesozoic la sedimentació va assolir 6,5 Km. de potència en la cubeta del Maestrat amb sis etapes de rift i post-rift; els materials estudiats es van sedimentar en la cinquena etapa, l’anomenat rift Cretaci inferior (Salas i Guimerà, 1996), desenvolupat entre l’Hauterivià terminal i l’Albià mig. Durant el Cenozoic es va produir la inversió de la conca mesozoica, elevant-se les Serralades Ibèrica i Costera Catalana (Guimerà et al., 2000).

Estratigrafia. Els jaciments de la subconca d’Oliete, Josa i Obón, pertanyen a la formació Margas de Forcall (Canérot, 1982), emmarcada entre la formació subjacent Calcàries d’Alacón i la formació suprajacent Calcàries d’Oliete (Soria et al., 1994). Mitjançant ammonoïdeus i nautiloïdeus, Moreno et al. (2007) i Martínez & Graugés (2006), respectivament, han precisat que en aquesta formació hi són representades les biozones Weissi - Deshayesi. A la subconca de Morella la formació Margues del Forcall ha estat subdividida en tres membres (Canérot, 1982: 287; Salas, 1986: 344-345) que, de base a sostre són: el Mb. Margas de Cap de Binet [= Cap de Vinyet], el Mb. Barra de Morella (calcari) i el Mb. Margas de Morella la Vella. Els quatre jaciments estudiats pertanyen al membre superior, les Margues de Morella la Vella, que s’emmarca entre el tram calcari subjacent del Mb. Barra de Morella i la formació Calcàries de Villarroya de los Pinares suprajacent; les dues darreres unitats esmentades són fàcilment reconeixibles al camp. Les margues del Forcall són d’edat Bedulià superior-Gargasià i representen ambients oberts i distals d’una plataforma carbonatada. Tots els jaciments estudiats són, doncs, d’edat aptiana. Ecologia. Durant el Cretaci i, en base a la distribució d’organismes típics d’aigües càlides com ara els foraminífers (significativament els Orbitolínids), els rudistes i el repartiment de les potents acumulacions de calcàries de plataforma, l’àrea estudiada quedaria englobada en el marc general del Tethys occidental. Aquests indicadors situarien la zona en un clima càlid i humit semblant al que actualment es produeix entre les latituds 20º i 25º (Rat, 1982: 1066-1068). No obstant això, segons els mapes paleogeogràfics de Dercourt et al. (1986) la conca del Maestrat estava situada durant l’Aptià a una paleolatitud aproximada d’entre 26º i 27º 30’, un poc més al N. Totes dues opinions, per tant, indiquen que el clima global del planeta era més càlid que l’actual. Salas et al. (2005) conclouen que a l’inici de l’Aptià, els indicadors paleoclimàtics senyalen la presència de llargs intervals humits amb una estacionalitat significativa en la pluviometria (períodes de sequera) força semblant a un clima monsònic.

La fauna present als jaciments de la subconca d’Oliete, atesa l’escassa presència de braquiòpodes, foraminífers i coralls, apunta a unes condicions marines molt proximals. Soria et al. (1994: 53) indiquen un medi marí intern amb un ambient un tant restringit i de règim hidrodinàmic moderat. Per contra, els jaciments de la subconca de Morella, són també d’aigües somes, però més distals, més plenament marines, raó per la qual adquireixen un pes molt significatiu els braquiòpodes i hi ha major abundància d’equinoïdeus, coralls i foraminífers.

Jaciments. 1) Obón, paratge de l’ermita de San Miguel (Cuencas Mineras, Terol), subconca d’Oliete; coordenades UTM: 0690598/4501660; altitud 897 m. Aptià, corresponent a la seqüència deposicional del Bedulià superior-Gargasià, formació Margues del Forcall, biozones Weissi - Deshayesi. 2) Josa, la Tejería (Cuencas Mineras, Terol), subconca d’Oliete; coordenades UTM: 0686264/ 4536615; altitud 929 m. Els trets estratigràfics són els mateixos que els del jaciment d’Obón. 3) Forcall, mas de Parra (els Ports, Castelló), subconca de Morella; coordenades UTM: 0734782/4505181; altitud 793 m. Els materials aptians pertanyen a les antigament denominades, per la presència freqüent de Plicatula placunea (Lamarck, 1819), “Margues amb Plicàtules” que corresponen al membre Margues de Morella la Vella, element superior de la formació Margues del Forcall. 4) Forcall, part W de la mola de la Garumba (els Ports, Castelló), subconca de Morella; coordenades UTM: 0738023/4502498; altitud 873 m. Com l’anterior, correspon a la Fm. Margues del Forcall, membre Margues de Morella la Vella. 5) Morella, mas de Morella la Vella (els Ports, Castelló), subconca de Morella; coordenades UTM: 0742125/4503126; altitud 1015 m. És la localitat tipus del membre Margues de Morella la Vella (Fm. Margues del Forcall). 6) Vallibona, mas de les Argiles (els Ports, Castelló), subconca de Morella; coordenades UTM: 0248512/4501467; altitud 927 m. Com els jaciments 3, 4 i 5, correspon al membre Margues de Morella la Vella, formació Margues del Forcall).

DESCRIPCIÓ SISTEMÀTICA Abreviacions. Les abreviacions de les col·leccions on es troben els exemplars estudiats en el present article són les següents: CPT, Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis, Teruel; MGB, Museu de Geologia de Barcelona - Museu de Ciències Naturals de Barcelona; MMO, Col·lecció Museogràfica d’Onda, Castelló. Les abreviacions usades a la llista de sinonímies segueixen les propostes de Matthews (1973): *, primera publicació vàlida del nom específic; v, l’exemplar ha estat estudiat pels autors. Classe BIVALVIA Linné, 1758 Subclasse HETERODONTA Neumayr, 1884 Ordre VENEROIDA H. Adams & A. Adams, 1856 Superfamília ARTICACEA Newton, 1891 Família TRAPEZIIDAE Lamy, 1920

Trapezium Megerle von Mühlfeld, 1811

Enric Forner - Joan Castany

Espècie tipus. Trapezium perfectum Megerle von Mühlfeld, 1811 per designació original [= Trapezium oblongum (Linné, 1758)]

Trapezium nucleus (Coquand, 1865) Fig. 2 Tipus. Neotip CPT-3842 (Terol), designat aquí. Sinonímia * 1865 Cypricardia nucleus; Coquand: 305-306, pl. XI, figs. 7-8 1870 (1863) Cypricardia gibosa; Vilanova: làm. 7, fig. 6 1887 Cypricardia nucleus Coquand; Mallada: 96, núm. 323, làm. 32 D, figs. 5-6 [1888] 1947 Trapezium nucleus (Coquand); Bataller: 101-102, núm. 355 amb figura v 1988 Tapes parallela Coquand; Gómez-Alba: 252, làm. 125, fig. 6 v 1988 Trapezium? nucleus (Coquand); Gómez-Alba: 244, làm. 121, fig. 3 Descripció original. Coquille transverse, allongée, gibbeuse, épaisse, lisse, très inéquilatérale; côté buccal court, excavé sous les crochets; côte anal long, arrondi, tronqué obliquement vers la région palléale; crochets subterminaux légèrement écartés, peu visibles; lunule cordiforme, petite aussi longue que large. La conquille devient gibbeuse vers la partie supérieure des valves, et est mollement déprimée vers la région palléale. Cette petite et élégante espèce, par sa forme gibbeuse, se distingue aisément, des autres Cypricardia. Descripció. Conquilla equivalva, inequilateral, de contorn subtrapezoidal, allargada, un 50% més llarga que alta (relació longitud/alçada: 1,51), gruixuda, quasi tant com alta (relació alçada/gruix: 1,1). El màxim gruix s’assoleix al primer terç anterior del pla sagital i al primer terç

dorsal respecte a l’eix umbo-pal·leal. Llisa a excepció d’alguna línia concèntrica de creixement. Umbes prosògirs situats al primer quart anterior de l’eix cardinal que no sobresurten del marge dorsal. Marge anterior curt deprimit sobre la lúnula, arrodonit. Marge posterior allargat, arrodonit que es relaciona amb un angle obtús amb el marge pal·leal. Aquest marge ventral és recte, paral·lel al marge dorsal, amb una lleugera depressió ventral, al centre o un poc posterior, que s’aprecia en els exemplars més adults. Angle dorsal anterior d’uns 120º. Escut estret, llarg, que ocupa tota la part recta del marge dorsal. Lúnula menuda (un terç de l’escut) però més ampla, subarrodonida, quasi tan ampla com llarga. Amb l’edat les conquilles esdevenen geperudes en la part superior de les valves: més gruixudes i proporcionalment menys altes i llargues. Diagnosi. Trapezium amb els marges ventral i dorsal paral·lels. Conquilla quasi tan gruixuda com alta. El màxim gruix s’assoleix al primer terç anterior del pla sagital i al primer terç dorsal respecte a l’eix umbo-ventral. Diagnosis. Trapezium with dorsal and ventral margins in parallel. Shell almost as wide as high. It achieves the maximum width at the anterior first third of the sagittal plane and at the dorsal first third regarding the umbo-ventral axis. Estudi biomètric. A la taula 1 s’indiquen la mitjana de les mesures del total d’exemplars prospectats a la conca del Maestrat i les proporcions entre elles. Pel que fa als holotips perduts, les mesures indicades pels autors figuren en negreta, per diferenciar-les de la resta de mides estimades a partir de les il·lustracions. Les de l’holotip de Vilanova, que no va facilitar cap mesura, només poden considerarse proporcionalment. L’holotip de Coquand es troba en el rang més alt dels exemplars recol·lectats, apropant-se a les mesures màximes. Aquesta circumstància podria considerar-se normal perquè els autors acostumaven a escollir l’exemplar més gran, el que consideraven més adult.

Fig. 2. Trapezium nucleus (Coquand, 1865) de l’Aptià d’Obón (Terol). Neotip CPT-3842: A) vista lateral esquerra; B) vista dorsal; C) vista anterior. Mesures a la Taula 1. Foto: FCPTD. Fig. 2. Trapezium nucleus (Coquand, 1865) from the Aptian of Obón (Teruel province). Neotype CPT-3842: A) left lateral view; B) dorsal view; C) anterior view. For its measures, check Table 1. Photo: FCPTD.

Revisió de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) de l’Aptià de la conca del Maestrat

En la mostra analitzada no s’ha fet cap discriminació per grandària. Les relacions també són molt semblants, si bé cal assenyalar algunes diferències subtils. L’exemplar figurat per Coquand és exactament tan alt com gruixut, però la mitjana de la nostra mostra de referència, tot i que s’acosta a aquesta proporció, no hi arriba. De fet, dels 72 individus estudiats, només 6 són tan gruixuts com alts, o més. De la mostra estudiada resulta que les conquilles eren poc més d’una vegada i mitja (1,51) més llargues (L) que altes (H) mentre que per Coquand aquesta relació era de 1’78, significativament més elevada. Cap exemplar de la mostra assoleix aquest percentatge; en aquest sentit, l’holotip ocupava posicions extremes dins la diversitat intraespecífica. Cal matisar que potser era un individu molt vell, i les tendències que indica sí que són plenament concordants amb allò que resulta de la mostra estudiada com s’apreciarà en l’estudi ontogenètic posterior. A la subconca de Morella (taula 2) les dades indiquen que els exemplars són més grans o tenen més edat de mitjana, concretament un 14 % més llargs i alts i un 22 % més gruixuts. Entre els intervals de confiança de la longitud (L) dels exemplars de la subconca d’Oliete (20,72 23,48) i els de la subconca de Morella (24,56 - 26,64) no hi ha intersecció ( = 0,05), la qual cosa suggereix que una part de la diferència no es pot explicar per l’atzar. El quocient longitud/alçada (L/H) és el mateix a les dues subconques; però els exemplars de la subconca de Morella són relativament més gruixuts i presenten unes relacions longitud/gruix (L/W) i alçada/gruix (H/W) un 9% menors que a la subconca d’Oliete. Recordem que

aquesta última presenta una proporció notablement menor de braquiòpodes, foraminífers i equinoïdeus; aquesta diferència en la composició faunística suggereix que l’ecosistema marí de la subconca d’Oliete presentava influències continentals. És també significativa, a diferència del que passa a la subconca d’Oliete, la desaparició de Gimnentome pizcuetana (Vilanova, 1859), espècie característica d’ecosistemes molt costaners com ara estuaris, deltes o manglars (Mennesier, 1984: 102-103; Cleevely & Morris, 1988: 277), en les Margues del Forcall de la subconca de Morella; de fet l’espècie està present en les formacions inferiors Argiles de Morella (Calzada, 1973, 1989) i Margues de Cervera del Maestre (Forner, 2009) ambdues clarament deltaiques, més continental la primera i de prodelta la segona. A la subconca d’Oliete, Gimnentome pizcuetana sí es troba en el mateix nivell d’aparició de T. nucleus, tant a Josa com a Obón; aquest fet sembla reforçar la idea d’un ecosistema de caràcter més francament marí per la subconca de Morella que el d’Oliete, de majors influències continentals. No obstant això no podem afirmar taxativament que les diferències en dimensions o de la corba de supervivència fossin causades exclusivament per la diversitat ambiental ja que podrien haver-hi concorregut altres circumstàncies. En els cas dels mol·luscs i per a una mateixa comunitat, la variable longitud (L) es pot prendre com un indicador groller de l’edat dels exemplars ja que aquests creixen durant tota la seva vida. Si es comparen comunitats, les respectives diferències podrien estar afectades per condicionants mediambientals diversos susceptibles d’afavorir

Mesures Exemplars

Espècie

Localitat

Holotip (perdut) Holotip (perdut) Holotip (perdut) Neotip CPT-3842 Mostra

1 1 1 1 72

Cypricardia nucleus Cypriacardia gibbosa Tapes parallela Trapezium nucleus Mitjana T. nucleus Desviació estàndard Valor mínim Valor màxim

Obón Josa Utrillas Obón Conca Maestrat

Ratios

L/W

L/H

H/W

32 21 31 23,9 23,8 4,1 15,8 32,6

18 12 10 13,8 13,8 3,1 7,2 18,8

18 13 16 15,2 15,8 2,3 11,2 20,6

1,78 1,75 3,10 1,73 1,72 0,19 1,46 2,27

1,78 1,62 1,94 1,57 1,51 0,09 1,27 1074

1,00 1,08 1,60 1,10 1,14 0,15 0,93 1,56

Taula 1. Mesures dels exemplars estudiats de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) de l’Aptià de la conca del Maestrat. Table 1. Measures of Trapezium nucleus (Coquand, 1865) studied specimens from the Aptian of the Maestrat basin.

Mesures

Ratios

Localitat / Conca

L/W

L/H

H/W

Obón Josa Total Subconca Oliete el Forcall Morella Total Subconca Morella Total exemplars

21 17 38 10 24 34 72

21,42 22,98 22,12 26,14 25,39 25,61 23,77

11,69 12,75 12,17 15,98 15,43 15,59 13,78

14,23 15,23 14,68 16,86 17,06 17,00 15,78

1,83 1,8 1,82 1,64 1,65 1,65 1,72

1,51 1,51 1,51 1,55 1,49 1,51 1,51

1,22 1,19 1,21 1,06 1,11 1,10 1,14

Taula 2. Mesures dels exemplars de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) per subconca. Table 2. Trapezium nucleus specimens measures (Coquand, 1865) by sub-basin

Enric Forner - Joan Castany

o perjudicar el creixement. A l’estudi s’ha tractat de fer una comparació del total de la població recollida a tota la conca per veure si existeix alguna pauta de variació en les relacions entre mesures que informe sobre l’ontogènia de l’espècie. Els resultats, com es pot apreciar a la taula 3, indiquen que la proporció longitud/alçada (L/H) va creixent lleugerament segons avancen els estadis de desenvolupament acostant-se, sense arribar-hi, a la de l’holotip de Coquand, probablement un exemplar geròntic. D’altra banda, a mesura que un exemplar de T. nucleus va creixent, esdevé proporcionalment més gruixut. Els quocients del gruix (L/W i H/W) decreixen amb l’edat. Aquesta circumstància s’aprecia en el gràfic de núvol de punts (Fig. 3) que mostra una recta de regressió creixent. Tot i que les diferències entre Trapezium nucleus i Tapes parallela sempre són notables, cabria la possibilitat de confondre exemplars juvenils ja que al llarg de l’ontogènia, T. parallela sempre manté una morfologia estreta. En els dos holotips de Coquand, molt semblants en llargària (L: 32 i 31 mm., respectivament), l’índex L/W és un 60% més alt per a T. parallela (1,60) que per a T. nucleus (1,00); en altres paraules, el primer és molt més comprimit

lateralment que el segon. Altrament, ja ha estat assenyalat (Renzi & Martinell, 1979: 33-34) que les diferències qualitatives i quantitatives en el desenvolupament dels individus són importants en la sistemàtica per a diferenciar taxons. Així, doncs, aquest procés ontogènic d’increment relatiu del gruix (W), aquest “fer-se geperuts i no solament ser-ho”, com deien els autors del XIX, resulta un tret diferencial entre Trapezium nucleus i Tapes parallela. Holotip. La col·lecció de Coquand es conserva al Magyar Állami Földtani Intezet (MAFI) de Budapest (Hongria). Segons comunicació personal (e-mail, 7.nov.2008) del Prof. László Kordos, director del mateix, no es té constància de l’existència de l’holotip ni de sintips del T. nucleus descrita d’Obón. Tampoc s’ha pogut localitzar l’holotip de la mateixa espècie descrita al municipi de Josa, Cypricardia gibbosa (Vilanova, 1868), segons comunicació personal (e-mail, 16.oct.2008) de Cèlia Santos, conservadora del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), on es conserven altres holotips de la col·lecció de Joan Vilanova i Piera. I ha resultat infructuós (e-mails de la conservadora Silvia Menéndez, 23.nov.2008 i

Mesures

Ratios

Classes longitud

L/W

L/H

H/W

< 18 mm ≥ 18 i < 21 mm ≥ 21 i < 24 mm ≥ 24 i < 27 mm ≥ 27 i < 30 mm = 0 > 30 mm Total

7 12 17 16 16 4 72

17,09 19,41 22,55 24,91 28,18 31,55 23,77

11,89 13,49 15,16 16,47 18,27 19,30 15,78

8,19 10,57 13,16 15,07 17,04 17,68 13,78

2,09 1,84 1,71 1,65 1,65 1,79 1,72

1,44 1,44 1,49 1,51 1,54 1,63 1,51

1,45 1,28 1,15 1,09 1,07 1,09 1,14

Taula 3. Ontogènia de Trapezium nucleus (Coquand, 1865). Mesures per classes de longitud. Table 3. Onthogeny of Trapezium nucleus (Coquand, 1865). Measures by length class intervals.

L = longitud

Trapezium nucleus

W = gruix Fig. 3. Representació de la relació L/W dels exemplars de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) de la Taula 1 i de l’holotip de Tapes parallela Coquand, 1865 (quadrat rosa): L, longitud; W, gruix. Mesures en mil·límetres. Fig. 3. Representation of the L/W ratio for the specimens of Trapezium nucleus (Coquand, 1865) in Table 1 and for the holotype of Tapes parallela Coquand, 1865 (pink square): L, length; W, width. All measures in millimeters.

Revisió de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) de l’Aptià de la conca del Maestrat

26.feb.2009) l’intent de localitzar-lo entre les col·leccions del Museo Geominero de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME). Cal concloure, doncs, ateses les informacions de què disposem, que no hi ha en aquest moment un tipus portador del nom del tàxon Trapezium nucleus. En base a l’article 75 del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica vigent (ICZN, 2003) es designa com a neotip de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) l’exemplar figurat CPT-3842 dipositat al Museo Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel - Dinópolis (FCPTD), institució que manté una col·lecció d’investigació amb infraestructura adient per a conservar tipus portadors de nom i que romanen accessibles a l’estudi. Coquand (1865) cita només una localitat sense més precisions: Nous l’avons recueillie dans les assisses supérieures de l’étage aptien à Obón (Aragón). El neotip s’ha recollit al municipi d’Obón (Terol), concretament al paratge de l’ermita de San Miguel. Localitat tipus. Obón (Terol). Estrat tipus. Aptià. Formació Margues del Forcall. Raó del nom. Coquand sovint anomenava les noves espècies en base a un tret significatiu que les diferenciava d’altres sense donar-ne les raons; és el cas de T. nucleus. El significat d’aquest substantiu en llatí fa referència a la part blana de fruites amb crostes dures (ametlla, nou, avellana, etc) o al propi pinyol de les fruites. Hipotèticament podria pensar-se que Coquand l’anomenà així per l’aspecte general en forma d’ametlla, gla o d’algun altre “nucleus”. És curiós, però, que malgrat que va usar fins a tres vegades en la descripció original l’adjectiu “gibbeuse” (geperuda), indicant que era aquest caràcter gruixut el que la diferenciava fàcilment de les altres Cypricardia, gènere al que l’atribuí originalment (Coquand, 1865: 306), no va emprar aquest caràcter per anomenar-la. Hem cregut convenient incloure aquestes reflexions perquè justament el cas del nucleus creà una polèmica entre els paleontòlegs Coquand i Vilanova sobre l’autoria del nom específic. El llibre de Vilanova “Ensayo de descripción geognóstica de la provincia de Teruel”, segons la portada, data de 1863, tot i que sembla que es va imprimir en 1864; el mapa geològic annex potser va endarrerir la publicació ja que està datat al 1868. Uns autors afirmen que just aquest mateix any és quan es va fer la distribució general del llibre (Calzada y Pastor, 1976; Calzada, 1995); altres ho endarrereixen a 1870 (Mallada, 1887: 3; Gozalo, 1993, 1995, 1996). Durant aquest interval del temps (1863-1870) Coquand publica el llibre sobre l’Aptià espanyol, la portada del qual porta la data de 1866, tot i que els coetanis Verneuil & Lorière (1868: II) afirmen que es va publicar l’any 1865; és en aquesta obra on descriu la mateixa espècie que Vilanova amb el nom Cypricardia nucleus (Coquand, 1865: 305-306) de l’Aptià del poble veí d’Obón (Terol). Recordem que Vilanova li havia assignat al mateix tàxon el nom de Cypricardia gibbosa i que va reclamar la prioritat d’aquesta i altres espècies en la Reunió de la Societat Geològica de França de 5 d’agost de 1867. Però li va servir de poc ja que la comunitat científica del moment acceptà la prioritat de Coquand, que roman fins avui, tot i existir algunes ombres (Calzada & Pastor, 1976: 24) ateses les pròpies paraules de Coquand (1865: 398-399).

Era òbvia l’existència d’una pugna per veure qui es feia amb l’autoria de més espècies. Vilanova, abans de publicar ell llibre, li remet a Coquand les proves d’impremta de les làmines on figurava la Cypricardia gibbosa, tot i no estar acompanyades, segons el receptor, de cap denominació descriptiva. I és això el que usa aquest (Coquand, 1865: 398-399) per no tenir-les en compte: Comme ces épreuves ne sont accompagnées d’aucune dénomination et que, d’un autre côté, nous sommes privé de tout renseignement sur les gisements et les provenances, nous regrettons beaucoup de ne pouvoir mettre à profit les indications que doit renfermer l’œuvre encore inédite de l’habile professeur de Madrid; mais nous faisons des vœux pour qu’elle voie le jour au plus tôt.... Es fa difícil pensar que Vilanova no acompanyés les làmines amb les llegendes i amb el catàleg provisional dels fòssils del Cretaci que conformaven les pàgines 98-101 de la seva obra (Vilanova, 1863). En alguna làmina s’hi representen fins a 27 espècies. En aquesta llegenda, Vilanova, a més de la indicació numèrica de la figura, indica el nom de l’espècie, l’autor, la localitat i el pis; a més a més, en les espècies noves inclou una breu descripció en llatí. I encara es fa més estrany que Vilanova no inclogués la denominació de les noves espècies representades si es té en compte que el que pretenia era que l’autor francès li respectés les espècies que ell ja havia figurat i anomenat. Vilanova tenia pressa perquè sabia que Coquand estava preparant una publicació sobre el mateix període i es temia el pitjor. Per això, davant del previsible retard en l’edició de la publicació, en un últim intent desesperat li envià “les làmines” per tal de no perdre la prioritat de les espècies que tenia ja impreses des de l’any 1864, mentre esperava un mapa geològic que s’havia d’incloure al llibre i que no arribaria fins a 1870. Tant li amoïnava al geòleg valencià perdre la prioritat que confessà ser capaç de desatendre el rigor científic: Si la Memoria tuviera un carácter puramente científico no solo me hubiera esforzado en presentar mayor número de especies clasificadas, sino que hubiera descrito por lo menos las que yo creo nuevas, y que ahora solo consigno en las listas y ofrezco dibujadas en las láminas con el fin de que se me conceda el derecho de prioridad (Vilanova, 1870: 7). És a dir, sembla clar que les espècies duien la indicació numèrica de la figura, el nom de l’espècie, l’autor, la localitat, el pis i en les espècies noves una brevíssima descripció en llatí. O Vilanova era molt maldestre o Coquand no va dir la veritat. En el primer cas, els últims mots de la cita de Coquand s’haurien de llegir com una fina i elaborada ironia: una maldat. Comparació amb altres formes similars. Atès que no es pot accedir a les xarneres de Trapezium nucleus, l’espècie es pot confondre amb Tapes parallela Coquand, 1865. A banda de possibles diferències entre procedències geogràfiques i nivells estratigràfics d’aparició, el tret fonamental que separa ambdues espècies, segons les descripcions dels autors, és la compressió lateral de T. parallela. Trapezium nucleus presenta major gruix, té una lúnula arrodonida (la de T. parallela és estreta), mostra una suau depressió en la zona ventral en els exemplars de més edat i ontogènicament incrementa el gruix respecte de les altres dues dimensions.

Distribució. L’espècie ha estat citada a les següents localitats: 1) Obón (Coquand, 1865: 306; recollida pels autors a l’ermita de San Miguel). 2) Josa (Vilanova, 1868; recollida pels autors a la Tejería); Mallada (1892: 132) cita erròniament a Coquand. 3) Morella (Mallada, 1892: 132; Gómez-Alba, 1988: 244; recollida pels autors al mas de Morella la Vella). 4) Cinctorres (Bataller, 1947: 102). S’amplia la distribució als nous jaciments del mas de Parra i la mola de la Garumba (Forcall) i del mas de les Argiles (Vallibona), comarca dels Ports de Morella. Fora de la conca del Maestrat ha estat esmentada per Bataller (1947: 102 citant a Almera) a les Mesquites (Vilanova i la Geltrú, Garraf, Barcelona) i a la Casa Alta (Castellet i la Gornal, Alt Penedès, Barcelona). La distribució estratigràfica és exclusiva de l’Aptià inferior. CONCLUSIONS En la figura de Coquand (1865: pl. XI, fig. 7) la regió umbonal sobresurt al marge dorsal, potser per un defecte del gravat ja que no passa en tota la mostra examinada. El marge dorsal és recte i paral·lel al ventral. Bataller (1947: 102) còpia la figura. En el exemplars més grans, per tant més vells, s’aprecia la lleugera depressió ventral típica del gènere, que reafirma la inclusió de nucleus en el gènere Trapezium. No és, però, l’única variació ontogènica ja que amb l’edat els individus esdevenen més gruixuts en relació a l’alçada i la longitud. Tot i mancar el coneixement de les xarneres i trobar exemplars de Tapes

BIBLIOGRAFIA Bataller, J.R. 1947. Sinopsis de las especies nuevas del Cretácico de España. Pars VIII - Mollusca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas, 6: 3-186. Calzada, S. 1973. Confusiscala caneroti n. sp. del Aptiense inferior de Chert (Castellón). Acta Geológica Hispánica, 8(4): 131-133. Calzada, S. & Pastor, J. 1976. Sobre Glauconia gaudryi (Vilanova, 1868), gasterópodo del Hauteriviense. Acta Geológica Hispánica, 11(1): 21-24. Calzada, S. 1989. Gasterópodos del Aptiense inferior de Forcall (Castellón, España). Batalleria, 2: 3-22. Calzada, S. 1995. Sobre la fecha de la memoria sobre Teruel de Vilanova. Noticias Paleontológicas, 25: 58-59. Canérot, J. 1982. Ibérico Central Maestrazgo. In A. García (ed.) “El Cretácico en España”: 273-344. Universidad Complutense de Madrid, Madrid. Coquand, H. 1865. Monographie [paléontologique] de l’étage Aptien de l’Espagne. Mémoires de la Société d’Émulation de la Provence, 3: 1-221; Atlas: pls. 1-28. Cleevely, R.J. & Morris, N.J. 1988. Taxonomy and ecology of Cretaceous Cassiopidae (Mesogastropoda). Bulletin of the British Museum (Natural History), Geology series, 44(4): 233-291. Dercourt, J., Zonenshain, L.P., Ricou, L.-E., Kazmin, V.G., Le Pichon, X., Knipper, A.L., Grandjaquet, C., Sbortshikov, I.M., Geyssant, J., Lepvrier, C., Pechersky, D.H., Boulin, J., Sibuet, J.-C., Savostin, L.A., Sorokhtin, O., Westphal, M., Bazhenov, M.L., Lauer, J.P. & Biju-Duval, B. 1986. Geological evolution of the Tethys belt from the Atlantic to the Pamirs since Lias. Tectonophysics, 123: 241-315.

Enric Forner - Joan Castany

parallela a la localitat tipus, es donen per bones les assignacions genèriques. Totes les poblacions de Trapezium nucleus examinades es consideren uniformes, pertanyents a una mateixa espècie i separades de l’holotip de T. parallela, ateses les mesures descrites per Coquand (1865) i el resultat del present estudi biomètric. S’ha ampliat la distribució de T. nucleus a dues localitats de la subconca de Morella (Vallibona i Forcall). AGRAÏMENTS Agraïm al professor László Kordos, director del MAFI (Budapest, Hongria), la informació sobre la col·lecció Coquand; a Celia Santos (conservadora del MNCN, Madrid) i Silvia Menéndez (conservadora del Museo Geominero, IGME, Madrid) les informacions relatives a la col·lecció de Joan Vilanova i Piera. Al Dr. Julio Gómez-Alba (conservador jubilat del MGB) el facilitar l’estudi del material del museu1 i a Montserrat Navarro (Cap del Centre de Documentació del MCNB, Barcelona) l’accés a la bibliografia. Finalment, al personal del Museo Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel - Dinópolis el treball fotogràfic. Aquest treball ha estat parcialment finançat pel projecte 224/2008 “Prospección paleontológica de invertebrados marinos en afloramientos del Cretácico inferior de los municipios de Palomar de Arroyos, Montalbán, Escucha, Utrillas, Obón y Josa (Teruel)” de la Dirección General del Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón. Forner, E. 2009. Gymnentome pizcuetana (Vilanova, 1859): 150 anys de la descripció del primer fòssil castellonenc. Ribalta. Quaderns d’aplicació didàctica i investigació, 15: 55-64. Guimerà, J. 1984. Paleogene evolution of deformation in north eastern Iberian peninsula. Geological Magazine, 121: 413-420. Guimerà, J., Salas, R., Martín-Closas, C., Meléndez, A., Alonso, A. 2000. The Iberian Chain: tertiary inversion of a mesozoic intraplate basin. Geotemas, 1(1): 67-69. Gómez-Alba, J.A.S. 1988. Guía de campo de los fósiles de España y de Europa: 1-925, làms. 1-368 + I-XX. Ediciones Omega S.A., Barcelona. Gozalo, R. 1993. Homenaje a Juan Vilanova y Piera. Valencia, 25-27 de noviembre de 1993: 1-103. Dptº de Geología Universitat de València, Servicio de Investigación Prehistórica Diputación de València, Sociedad Econòmica de Amigos del País de Valencia. València. Gozalo, R. 1995. Sobre la fecha de la “Memoria sobre Teruel” de Vilanova. Noticias Paleontológicas, 26: 53-55. Gozalo, R. 1996. 1870, año de publicación de la Memoria de Teruel de Vilanova: pruebas documentales. Comunicaciones de las XII Jornadas de Paleontología: 58-60. ICZN (International Comission on Zoological Nomenclature), 2003. Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica: 1-166. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. Mallada, L. 1875-1892. Sinopsis de las especies fósiles que se han encontrado en España. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico, 2: 1-160, pls. 1-7 S. siluriano, 1, 4-8,

Nota del redactor: traspassat el 28 de desembre de 2012, abans que aquest article fos publicat.

Revisió de Trapezium nucleus (Coquand, 1865) (Mollusca, Bivalvia) de l’Aptià de la conca del Maestrat

13-14 S. devoniano, 1-3, 6-11 S. carbonífero (1875); 3: pls. 2-3, 9-10, 15-16, 18-19 S. devoniano, 4-5, 12-21, 28, 3133 S. carbonífero (1876); 7: 241-256, pls. 1-3 S. triásico, 28, 28A, 28B, 28C, 28D, 28E, 28F, 29, 29A, 29B, 39-40, 45 S. jurásico (1880); 8: pls. 1-2, 8-9, 10, 14, 18-19, 24-26, 30, 30A, 30B, 38, 38A S. jurásico (1881); 9: pls. 13, 15, 46-47 S. jurásico, 3-12 S. cretáceo, 9-10 S. numulítico (1882); 10: pls. 30C, 33 S. jurásico, 6-7, 7A, 8, 11-12 S. numulítico (1883); 11: 209-358, pls. 12, 27, 43 S. jurásico, 21-22, 24, 41-44 S. cretáceo, 21, 23-24, 28 S. numulítico (1884); 12: portada [647] i índex alfabètic t. 1: 649-657 + portada [659] i índex alfabètic t. 2: 661-670, pls. 44 S. jurásico, 1-2, 14, 17A, 31-33 S. cretáceo, 29-30 S. numulítico (1885); 13: pls. 4A, 16, 16A, 17, 19-20, 23, 25-26, 29, 31A, 31B, 32A, 32C, 33B, 33C S. cretáceo (1886); 14: portada [i], índex alfabètic t. 3 [iii-xiii] i sinonímies [xv-xix], 1-171, pls. 13, 18, 30B, 33A, 33E, 34-35, 37-38, 38A, 38B, 38C, 38D, 40, 45-48, 62 S. cretáceo (1887); 15: pls. 15, 27, 27A, 28, 30, 30C, 30D, 32B, 32D, 33D, 36, 36A, 39, 49-51 S. cretáceo (1888); 16: pls. 52-61, 63-64 S. cretáceo (1890); 17: pls. 7-12 S. cretáceo (1891); 18: pls. 36-43 S. cretáceo (1892). Mallada, L. 1892. Catálogo general de las especies fósiles encontradas en España. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico, 18: 1-253. Martínez, R. & Graugés, A. 2006. Nautílidos del Aptiense Inferior (Cretácico Inferior) de la subcuenca de Oliete, Cordillera Ibérica oriental (Teruel, España). Revista Española de Paleontología, 21(1): 15-27. Matthews, S.C. 1973. Notes on open nomenclature and synonymy lists. Palaeontology, 16(4): 713-719. Mennesier, G. 1984. Révision des gastéropodes appartenant à la famille des Cassiopidae Kollmann (= Glauconiidae Ptchelintsev). Travaux du Département de Géologie de l’Université de Picardie, 1: 2-189.

Moreno, J.A., Company, M., Delanoy, G., Graugés, A., Martínez, R., Salas, R. 2007. Precisiones sobre la edad, mediante ammonoideos y nautiloideos, de la Fm. Margas del Forcall en la subcuenca de Oliete (Cadena Ibérica, España). Geogaceta, 42: 75-78. Rat, P. 1982. Factores condicionantes en el Cretácico de España. Cuadernos de Geología Ibérica, 8: 1059-1076. Renzi, M. de & Martinell, J. 1979. Algunos aspectos de la problemática de la especie paleontológica: aplicación al caso de diferenciación biométrica de Nassarius semistriatus (Brocchi, 1814) y N. elatus (Gould, 1845). Studia Geologica, 15: 7-36. Salas, R. 1986. 4.4.2 El cicle cretaci inferior al marge oriental d’Ibèria. In Santanach, P. (ed.) “Història Natural dels Països Catalans. 1 Geologia (I)”: 333-349. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Salas, R. & Guimerà, J. 1996. Rasgos estructurales principales de la cuenca cretácica inferior del Maestrazgo (Cordillera Ibérica oriental). Geogaceta, 20(7): 1704-1706. Salas, R., Mas, J.R., Delclòs, X., Guimerà, J., Martín-Closas, C., Caja, M.A. 2005. Factores principales de control de la sedimentación y los cambios bióticos durante el tránsito JurásicoCretácico en la Cadena Ibérica. Geogaceta, 38: 15-18. Soria, A.R., Vennin, E., Meléndez, A. 1994. Estratigrafia, sedimentología y control tectónico en la evolución de las rampas carbonatadas del Crétacico inferior de la Cubeta de Oliete (provincia de Teruel). Revista de la Sociedad Geológica de España, 7(1-2): 47-61. Verneuil, E. de & Lorière, G. de 1868. Description des fossiles du néocomien supérieur de Utrillas et ses environs, province de Teruel. Matériaux pour la paléontologie de l’Espagne: vii + 30 pp., pls. 1-3. Impr. Edmond Monnoyer, Le Mans. Vilanova, J. 1863. Ensayo de descripción geognóstica de la provincia de Teruel, en su relación con la agricultura de la misma: 5312, làms. 1-10, 1 mapa. Junta General de Estadística, Madrid.

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 19 (2013): 59-149

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB Jaume Gallemí1, Vicent Vicedo1, Gregori López2 i Luis Troya2

Abstract GALLEMÍ, J., VICEDO, V., LÓPEZ, G. & TROYA, L. The Gómez-Alba palaeontological collection of the MGB-MCNB. We present the catalogue of the palaeontological collection belonging to the late Dr. Julio Gómez-Alba, former curator of Palaeontology at Barcelona’s Museum of Geology, now integrated in Barcelona’s Natural History Museum Consortium. He proposed the donation of his collection to the city of Barcelona in November 2010 and the Barcelona’s Institute of Culture (ICUB) accepted it on the 11th February 2011. Formed by 4.990 specimens and 25 batches, it is not the collection of a palaeontological researcher but that of a general palaeontologist. Many items in this collection were figured in a field guide authored by Gómez-Alba (1988) dealing with the fossils of Spain and Europe. The catalogue is, apart from some minor corrections, the literal transcription of the database originally associated to the collection that –since its acceptation– has neither been updated nor revised. Key words: catalogue, collection, palaeontology, Gómez-Alba, MGB-MCNB. Resumen GALLEMÍ, J., VICEDO, V., LÓPEZ, G. y TROYA, L. La colección paleontológica Gómez-Alba del MGB-MCNB. Se presenta el catálogo de la colección paleontológica que había pertenecido al recientemente fallecido Dr. Julio Gómez-Alba, antiguo conservador de Paleontología del Museo de Geología de Barcelona, actualmente integrado en el Consorcio del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. La propuesta de donación de la colección a la ciudad de Barcelona se realizó en noviembre de 2010 y fue aceptada por el Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB) en fecha 11 de febrero de 2011. Formada por 4.990 ejemplares y 25 lotes, no es la colección de un investigador en paleontología sino la de un paleontólogo generalista. Muchos ejemplares de esta colección fueron figurados en una guía de campo elaborada por GómezAlba (1988) sobre los fósiles de España y de Europa. El catálogo es, aparte de algunas correcciones menores, la transcripción literal de la base de datos originalmente asociada a la colección que –desde su aceptación– no ha sido actualizada ni revisada. Palabras clave: catálogo, colección, paleontología, Gómez-Alba, MGB-MCNB. Resum Es presenta el catàleg de la col·lecció paleontològica que havia pertangut al recentment traspassat Dr. Julio GómezAlba, antic conservador de Paleontologia del Museu de Geologia de Barcelona, actualment integrat en el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La proposta de donació de la col·lecció a la ciutat de Barcelona al novembre de 2010 fou acceptada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) en data 11 de febrer de 2011. Formada per 4.990 exemplars i 25 lots, no és la col·lecció d’un investigador en paleontologia sinó la d’un paleontòleg generalista. Molts exemplars d’aquesta col·lecció foren figurats en una guia de camp elaborada per Gómez-Alba (1988) sobre els fòssils d’Espanya i d’Europa. El catàleg és, a part d’algunes correccions menors, transcripció literal de la base de dades originalment associada a la col·lecció que –des de la seva acceptació– no ha estat actualitzada ni revisada. Paraules clau: catàleg, col·lecció, paleontologia, Gómez-Alba, MGB-MCNB.

INTRODUCCIÓ A principis del quart trimestre de 2010, unes setmanes abans de la seva jubilació, el Dr. Julio Gómez-Alba, conservador degà de Paleontologia del Museu de Geologia - Museu de Ciències Naturals de Barcelona, proposà a l’Ajuntament d’aquesta ciutat la donació d’una col·lecció paleontològica de la seva propietat amb destinació a l’esmentada institució municipal en la que havia treballat des

1 Museu de Geologia - Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Parc de la Ciutadella, s/n. O8003 Barcelona. jgallemi@bcn.cat, vvicedov@bcn.cat 2 doc6. Mallorca, 272, 3r. 08037 Barcelona. glopez@doc6.es, ltroya@doc6.es

del seu ingrés el 2 de novembre de 1973. Endegats els tràmits preceptius, el 18 de febrer de 2011 la Presidència de l’Institut de Cultura de Barcelona resolgué “Acceptar i agrair... la donació... amb l’objectiu de col·laborar i enriquir la col·lecció de l’esmentat Museu.” ORÍGENS I COMPOSICIÓ DE LA COL·LECCIÓ Per tal de poder introduir la col·lecció als lectors, hem optat per traduir directament el text i la taula annexa (Taula 1) que sobre els orígens i composició de la mateixa aportà el propi Dr. Julio Gómez-Alba Ruiz per tal d’iniciar el procés de donació formal al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Els afegitons entre claudàtors són nostres.

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

“La col·lecció paleontològica Gómez-Alba partí d’una petita col·lecció de fòssils iniciada cap al 1915 pel notari Julio Senador Gómez [avi patern del donant] i formada amb exemplars procedents de jaciments avui clàssics, anglesos, francesos i centreeuropeus. La col·lecció fou ampliada pel seu fill, el coronel d’infanteria Sergio Gómez Alba, durant la dècada de 1960, amb els exemplars que recollia durant les seves pràctiques de camp per Espanya. El 1968 passà al seu fill Julio Gómez-Alba, llavors estudiant a la Facultad de Ciencias Geológicas de Madrid, que en anys successius l’amplià amb recol·leccions personals, canvis i compres. La col·lecció adquirí veritable importància durant els anys en què el Dr. Gómez-Alba elaborà la seva Guía de Campo de los fósiles de España y de Europa (Omega, 1988), en rebre exemplars procedents de tota Europa, subministrats pels principals col·leccionistes europeus que d’una forma o d’altra se sumaren a aquesta empresa, molts dels quals figuren en l’esmentada Guía de Campo. La col·lecció Gómez-Alba és, probablement, la col·lecció sistemàtica d’invertebrats fòssils més variada i extensa de les que existeixen a Espanya, en la qual abunden els exemplars excepcionals, a la que s’hi agrega una altra de la flora del Miocè de la Cerdanya, recol·lectada íntegra-

Grups Icnologia Foraminífers, Esponges, Briozous Coralls Braquiòpodes Escafòpodes Bivalves Gasteròpodes Rostroconquis Opistobranquis Cefalòpodes (excepte coleoïdeus) Coleoïdeus Trilobits Equinoderms (excepte equinoïdeus) Equinoïdeus Graptòlits Vertebrats Juràssic de La Estepa, Sevilla Juràssic de Maranchón, Guadalajara Flora del Carbonífer Flora del Mesozoic Flora del Paleogen Flora del Miocè Material didàctic per a Paleontologia General Altres Per determinar Total

ment pel seu propietari, revisada i determinada pel Dr. E. Barrón en la seva Tesi Doctoral, i alguns vertebrats singulars, como l’únic molar de Desmostylus present en les col·leccions paleontològiques espanyoles, que sapiguem. El conjunt destaca per la qualitat de les peces, la seva procedència –jaciments espanyols i estrangers avui clàssics i en part destruïts o esgotats. La col·lecció, dipositada a l’edifici del Museu Martorell, des de l’any 1981, en la secció a càrrec del Dr. Gómez-Alba, fou registrada, reetiquetada i informatitzada l’any 2005, amb la col·laboració de la Sra. Anna Guarinos [Llicenciada en Geologia]. Els treballs previs consistiren en la neteja i consolidació del material, la correcció i actualització de la nomenclatura i la identificació i documentació dels exemplars figurats en la bibliografia pertinent. A excepció de les peces de major mida, tot el material es conserva en caixes de plàstic transparent, amb les seves respectives etiqueta de caixa i etiqueta bibliogràfica. Segons el primer inventari tret d’error o omissió, la col·lecció consta de: 4.990 exemplars (117 d’ells per determinar) i 25 lots, que inclouen 1.640 especies determinades i 122 gèneres sense especificar. La col·lecció conté 1.149 exemplars figurats, la major part dels quals en l’esmentada Guía de Campo.”

Espècie Det. 18 33 64 147 16 423 397 1 26 137 17 36 16 73 8 24 5 33 42 2 11 30 31 50

sp. 2 5 8 57 11

Exemplars Indet.

6 13 3

5 8

2 1 3 2

1 1 1 3 11 16

9 4 4

Unitats

Lots

57 120 175 525 56 1.470 1.112 2 101 254 38 53 69 39 16 54 16 116 59 2 19 248 38 83

1 5

1 5 5

1 1

Figurats 8 32 63 146 12 319 323 10 84 17 18 8 59 6 11 1 7 12 1 6 2

2 3

1.149

61 1.640

122

117

4.783

Taula 1. Composició de la col·lecció paleontològica Gómez-Alba. Nombre d’espècies (determinades, en nomenclatura oberta “sp.” i indeterminades), d’exemplars (unitats i lots) i d’exemplars figurats de la mateixa, per grups biològics. Traducció de l’original en castellà del Dr. Julio Gómez-Alba que acompanyava la seva proposta de cessió de la col·lecció a l’Ajuntament de Barcelona. Table 1. Figures of the Gómez-Alba palaeontological collection. Number of species (determined, in open nomenclature “sp.” and undetermined), specimens (units and sets) and figured specimens, per biological group. Original in Spanish prepared by Dr. Julio Gómez-Alba.

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

CATÀLEG DE LA COL·LECCIÓ Presentem a continuació el catàleg de la mateixa, respectant els criteris documentals que, al seu dia, validà el propi donant. Això suposa que, de la mateixa manera que algunes determinacions específiques poden ser incorrectes des del punt de vista taxonòmic actual, les atribucions genèriques dels exemplars que composen la col·lecció tampoc han estat revisades des que aquests s’hi integraren i el Dr. Gómez-Alba els determinà o acceptà bona fide la classificació amb què els exemplars li foren transmesos per altres científics, comerciants i col·leccionistes. N’és exemple, unes línies més avall, el registre d’una de les primeres espècies relacionades en aquest catàleg: Orbitolina lenticularis (Blumenbach, 1805); actualment (Schroeder et al., 2010), l’espècie lenticularis es considera adscrita al gènere Palorbitolina i no, tal i com figura en aquest catàleg, a Orbitolina. Uns pocs registres no disposaven de l’any d’establiment de l’espècie en la documentació original i se’ls hi ha incorporat al llarg del procés de redacció del present catàleg excepte en dos casos, que trobareu precedits per un asterisc (*). Complementàriament, i al marge dels exemplars sense procedència o adscripció temporal documentades que hi ha a la col·lecció, també ha calgut escatir alguns jaciments i localitats de dubtosa toponímia documental; aquest aclariment s’ha aconseguit en tots els casos excepte en un, també assenyalat amb un asterisc. Hem cregut que la forma més útil de presentar aquest catàleg era ordenant alfabèticament les espècies o –en el cas de nomenclatures obertes, vegeu més avall– els gèneres que identifiquen cada exemplar, un cop agrupades aquestes per fílums i classes en els Regnes Protista i Animalia, i per fílums i ordres en el Regne Plantae. En el darrer apartat (Icnofòssils), les espècies i gèneres segueixen un simple ordre alfabètic. La pauta seguida per presentar cada registre segueix l’exemple d’altres catàlegs de col·leccions en museus, com ara els publicats pel Muséum d’Histoire Naturelle de Genève (Suïssa) dels que Proz (2006) pot ser-ne un bon exemple. La informació que inclou cada registre és del tipus “espècie, autor, any, [subespècie, autor, any,] gènere / jaciment, municipi, comarca [o equivalent], província [o equivalent], país / període, pis / núm. de registre, bibliografia si ha estat figurat”. N’és una mostra el següent registre, ja esmentat:

lenticularis (Blumenbach, 1805), Orbitolina Marmellar, el Montmell, Baix Penedès, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 39755 (Gómez-Alba, 1988; Làm. 19, Fig. 1), MGB 39756 Abreviacions. Les abreviacions més comunes usades en aquest catàleg, són les següents: sp. (species; nomenclatura oberta): no s’ha pogut determinar l’espècie però, normalment, es coneix el gènere al qual pertany. En aquest treball s’han ordenat –dins de cada grup– cap a la fi, just abans dels exemplars indeterminats; aff. (affinis): l’exemplar comparteix moltes de les característiques

d’una espècie determinada, però no totes. Aquest tipus d’exemplars s’ordenen en el catàleg –per a cada grup– just després de l’espècie amb la que presenten afinitat (si existeix a la col·lecció) o en la posició que alfabèticament li correspon a l’espècie; s. l. (sensu lato; en sentit ampli): en certs grups (p. ex. trilobits) s’aplica a exemplars atribuïbles –amb un cert grau d’incertesa– a un gènere o conjunt de gèneres dels quals, l’esmentat, és el més reconegut; var. (varietat): subconjunt d’exemplars d’una mateixa espècie que presenten característiques morfològiques diferencials però no prou significatives com per a constituir una nova espècie; forma: vocable emprat com a sinònim de “varietat”; Indeterminat: no es coneix la identitat de l’espècie ni la seva adscripció genèrica; -: localitat de procedència de l’exemplar / mostra / lot desconeguda; edat atribuïble a l’exemplar desconeguda.

Regne PROTISTA Foraminifera Polythalamea

alpina Douvillé, 1916, Operculina Bellprat, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Bartonià-Priabonià MGB 39788 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 16), MGB 39789 archiaci (Schlumberger, 1903), Discocyclina Orxeta/Orcheta, Marina Baixa, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè, Ypresià-Lutecià MGB 39795 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 20) atacicus Leymerie, 1846, Nummulites Costoja/Coustouges, Vallespir, Pyrénées-Orientales, França Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 39784 boscii (Defrance, 1825), Alveolina Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià inferior-mitjà MGB 39767 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 6), MGB 39768 canalifera d’Archiac, 1853, Operculina Orxeta/Orcheta, Marina Baixa, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè, Ilerdià mitjà-superior (Ypresià) MGB 39790 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 17) complanatus Lamarck, 1801, Orbitolites Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià mitjà MGB 39765 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 5), MGB 39766 compressa (d’Orbigny, 1850), Lacazina Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39763 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 4), MGB 39764 conoidea Gras, 1852, Orbitolina Viladellops, Olèrdola, Alt Penedès, Tarragona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 39757 discoidea Gras, 1852, Orbitolina

Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 39758 exponens (Sowerby, 1840), Assilina Província d’Osca, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39785 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 15), MGB 39786 exponens (Sowerby, 1840), Assilina Agost, l’Alacantí, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39787 heberti Munier-Chalmas, 1882, Operculina Era Toa/Latoue, Haute-Garonne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39791 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 18) irregularis Deshayes, 1838, Nummulites Orxeta/Orcheta, Marina Baixa, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè, Ypresià superior-Lutecià inferior MGB 39773 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 10), MGB 39774 laevigatus (Bruguière, 1792), Nummulites La Pobla de Lillet, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià inferior MGB 39770 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 9), MGB 39771 laevigatus (Bruguière, 1792), Nummulites Castell de Mur, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià inferior MGB 39772 lenticularis (Blumenbach, 1805), Orbitolina El Montmell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 39755 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 1), MGB 39756 millecaput Boubée, 1832, Nummulites Agost, l’Alacantí, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià mitjà-superior MGB 39775 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 11), MGB 39776 oblonga d’Orbigny, 1826, Alveolina Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior MGB 39769 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 7) ovata (de Roissy, 1805), Fabularia Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39761 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 8), MGB 39762 perforatus Montfort, 1808, Nummulites Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, Girona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià superior MGB 39777 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 13), MGB 39778 perforatus Montfort, 1808, Nummulites Bellprat, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià superior MGB 39779 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 12), MGB 39780 planulatus (Lamarck, 1804), Nummulites

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Cuise-la-Motte, Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior MGB 39781 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 14), MGB 39782 planulatus (Lamarck, 1804), Nummulites Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior MGB 39783 radians (d’Archiac, 1848), Actinocyclina Gurb de la Plana, Osona, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià inferior-Priabonià superior MGB 39797 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 22) sella (d’Archiac, 1850), Discocyclina Oliana, Alt Urgell, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ypresià superior-Priabonià superior MGB 39796 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 21) socialis (Leymerie, 1851), Lepidorbitoides Salàs de Pallars, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 39792 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 19 superior), MGB 39793 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 19 inferior), MGB 39794 stellaris (Brünner, 1848), Asterocyclina Gurb de la Plana, Osona, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 39798 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 23), MGB 39799 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 24), MGB 39800 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 25) sp., Nummulites MGB 42791 sp., Nummulites Agost, l’Alacantí, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè MGB 42792 sp., Orbitolina El Mas Mestre, Olivella, Garraf, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 39759 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 19, Fig. 8), MGB 39760 Regne ANIMALIA Porifera Demospongia

lycoperdioides Lamouroux, 1821, Hallirhoa Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42426 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 21, Fig. 2), MGB 42427 stellata Moret, 1925, Discodermia Àlaba, Espanya Cretaci superior, Santonià MGB 39802 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 21, Fig. 5), MGB 39803 sp., Cliona El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Fig. 1. Tremadictyon reticulatum (Goldfuss, 1826), esponja procedent del Juràssic superior de Frías de Albarracín (Terol). Exemplar MGB 39805 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 23, fig. 2). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 1. Tremadictyon reticulatum (Goldfuss, 1826), a sponge from the Upper Jurassic of Frías de Albarracín (Teruel province, NE Spain). Specimen MGB 39805 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 23, fig. 2). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

Quaternari, Holocè, Actual MGB 42375 sp., Hallirhoa Es Mercadal, Menorca, Illes Balears, Espanya Juràssic MGB 39801 Hexactinellida

elegans Lagneau-Herenger, 1962, Moretiella Castellet i la Gornal, Alt Penedés, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 39810 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 25, Fig. 2) reticulatum (Goldfuss, 1826), Tremadictyon Frías de Albarracín, Serra d’Albarracín, Terol, Espanya Juràssic superior MGB 39805 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 23, Fig. 2) samueli (d’Archiac, 1848), Laocoetis Tona, Osona, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39809 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 24, Fig. 1) thiolati d’Archiac, 1846, Guettardia Tona, Osona, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè mitjà MGB 39807 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 23, Fig. 5), MGB 39808 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 23, Fig. 4) Calcispongia sp., Elasmostoma Frías de Albarracín, Serra d’Albarracín, Terol, Espanya Juràssic-Cretaci MGB 39806 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 22, Fig. 6)

sp., Raphidonema Faringdon, Oxfordshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Aptià superior MGB 39804 Indeterminat Cretaci inferior MGB 42793 Cnidaria Anthozoa

aegiale Felix, 1903, Phyllosmilia Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39862 annularis (Fleming, 1828), Thecosmilia Wicken, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic superior, Oxfordià MGB 39837 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 34, Fig. 13), MGB 39838 arachnoides (Parkinson, 1808), Thamnasteria Wicken, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic superior, Oxfordià MGB 39888 archiaci (Fromentel, 1866), Aulosmilia Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39863 barcelonensis (Oppenheim, 1911), Cycloseris Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya

Paleogen, Eocè, Biarritzià MGB 39910 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 45, Fig. 3) basochesi (Defrance, 1828), Phyllosmilia Toralla, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià superior-Maastrichtià MGB 39861 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 39, Fig. 1) bellardii (Haime, 1852), Heliopora Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Biarritzià MGB 39919 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 46, Fig. 9), MGB 39920 bofilli Vidal, 1921, Placosmilia Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39839 braunnii Michelin, 1847, Rhizangia Tendrui, Tremp, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 39908 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 9), MGB 39909 cariosa (Goldfuss, 1826), Lobopsammia Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 39918 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 46, Fig. 8) crispus (Lamarck, 1816), Sphenotrochus Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39874 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 40, Fig. 5), MGB 39875 cristatus (Lamarck, 1801), Aspidiscus La Pobla de Lillet, Berguedà, Barcelona, Catalunya Cretaci superior, Cenomanià MGB 39892 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 7) cvijici (Oppenheim, 1906), Favites Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Biarritzià MGB 39841 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 36, Fig. 5), MGB 39842 cylindricus H. Milne-Edwards i Haime, 1848, Coenocyathus El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 39866 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 39, Fig. 10), MGB 39867 distorta (Michelin, 1842), Trochoseris Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 39891 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 41, Fig. 4) emarciata (Lamarck, 1816), Stylocoenia Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 39827 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 33, Fig. 7) escosurae Mallada, 1887, Cycloseris Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 39911 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 45, Fig. 4), MGB 39912 excentrica Fromentel, 1870, Heterocoenia Sensui, Salàs de Pallars, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 39914 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 46, Fig. 2)

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

falloti Bataller, 1936, Diploctenium Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià superior MGB 39855 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 8), MGB 39856 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 9) favosa (Goldfuss, 1826), Michelinia Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer inferior MGB 39820 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 31, Fig. 7) frondescens Fromentel, 1857, Elasmocoenia Torallola, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 39836 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 34, Fig. 3) garumnica Vidal, 1921, Heterocoenia Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià inferior MGB 39915 gothlandicus Lamarck, 1816, Favosites Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 39818 granulosa (d’Achiardi, 1875), Cereiphyllia Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè superior MGB 39833 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 34, Fig. 7), MGB 39834 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 34, Fig. 8), MGB 39835 helianthoides (Goldfuss, 1826), Dohmophyllum Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà, Eifelià MGB 39816 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 29, Fig. 1) hexagona (Goldfuss, 1826), Hexagonaria Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà-superior, Givetià superior-Frasnià inferior MGB 39817 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 29, Fig. 3-4) humilis (Quenstedt, 1880), Paracunnolites Salàs de Pallars, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià-Senonià MGB 39904 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 5), MGB 39905 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 5 centre), MGB 39906 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 6), MGB 39907 infundibuliformis (Blainville, 1830), Cyathoseris Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 39890 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 41, Fig. 2) intermedius (Münster, 1826), Sphenotrochus Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè inferior MGB 39876 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 40, Fig. 6), MGB 39877 lobatorotundata (Michelin, 1842), Astrocoenia Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè-Oligocè MGB 39824 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 33, Fig. 3) lukavatzensis Oppenheim, 1923, Agaricia Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 39889 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 41, Fig. 1) macrogyra (Reuss, 1867), Colpophyllia

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Biarritzià MGB 39878 numisma (Defrance, 1826), Astrocoenia Província d’Osca, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià-Priabonià MGB 39825 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 33, Fig. 2), MGB 39826 ornata (Defrance, 1828), Dendracis Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39828 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 33, Fig. 8), MGB 39829 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 33, Fig. 9), MGB 39830 pachecoi Bataller, 1953, Diploctenium Torallola, Conca de Dalt, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 39857 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 11) problematicum Goldfuss, 1829, Pleurodictyum Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià inferior MGB 39821 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 31, Fig. 8) raristella (Defrance, 1826), Diplhelia Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 39846 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 3), MGB 39847 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 4) reussi (Fromentel, 1870), Cunnolites La Pobla de Segur, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià-Maastrichtià MGB 39895 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 43, Fig. 4), MGB 39896 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 43, Fig. 5) sandalina (Linnaeus, 1771), Calceola Gerolstein, Vulkaneifel, Rheinland-Pfalz, Alemanya Devonià MGB 39815 sandalina (Linnaeus, 1771), Calceola Sàhara Occidental Devonià inferior-mitjà, Emsià superior-Givetià superior MGB 39812 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 27, Fig. 5 mig), MGB 39813 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 27, Fig. 5 inferior), MGB 39814 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 27, Fig. 5 superior) scalaria (Catullo, 1856), Saeptiphyllia Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè-Oligocè inferior MGB 39864 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 39, Fig. 6) serpens Goldfuss, 1829, Aulopora Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà-superior, MGB 39822 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 32, Fig. 7) solanderi (Defrance, 1826), Axopora Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39811 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 26, Fig. 7), MGB 39848, MGB 42795 styriaca (Michelin, 1847), Hydnophora Torallola, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià-Maastrichtià MGB 39844 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 37, Fig. 1)

subcirculare H. Milne-Edwards i Haime, 1849, Diploctenium Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià-Maastrichtià MGB 39858 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 13), MGB 39859 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 14), MGB 39860 sulcata Lamarck, 1816, Turbinolia Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 39872 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 40, Fig. 4), MGB 39873 tenuiradiata Fromentel, 1863, Cunnolites Província de Lleida, Catalunya Cretaci superior, Coniacià-Santonià MGB 39893 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 43, Fig. 2), MGB 39894 tenuis (Reuss, 1868), Cereiphyllia Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè superior-Oligocè mitjà, MGB 39831 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 34, Fig. 5), MGB 39832 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 34, Fig. 6) terquemi H. Milne-Edwards i Haime, 1857, Trochocyathus (Platycyathus) Albanyà, Alt Empordà, Girona, Catalunya Cretaci superior, Turonià-Maastrichtià MGB 39870 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 40, Fig. 3), MGB 39871 trochiformis (Pallas, 1766), Eupsammia Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 39916 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 46, Fig. 6), MGB 39917 truncata (Goldfuss, 1806), Circophyllia Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Priabonià MGB 39849 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 5), MGB 39850 undulata (Goldfuss, 1826), Cunnolites Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 39897 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 3), MGB 39898 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 1), MGB 39899 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 2), MGB 39900 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 44, Fig. 4), MGB 39901 vidali (Mallada, 1917), Anisoria Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 39886 vidali Mallada, 1892, Placosmilia Província de Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià superior MGB 39851 sp., Actinastraea Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39823 sp., Caryophyllia Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè

MGB 39865, MGB 42788 sp., Cunnolites Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 39902 sp., Cunnolites Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 39903 sp., Cyathophyllum Prüm, Eifelkreis Bitburg-Prüm, Rheinland-Pfalz, Alemanya Devonià mitjà MGB 39879 sp., Dendrogyra Província de Lleida, Espanya Cretaci MGB 42845 sp., Diploctenium Província de Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 39852 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 58, Fig. 7), MGB 39853 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 38, Fig. 12), MGB 39854 sp., Favia Jaca, La Jacetania, Osca, Espanya Paleogen, Eocè MGB 42797 sp., Favosites Prüm, Eifelkreis Bitburg-Prüm, Rheinland-Pfalz, Alemanya Devonià mitjà MGB 39819 sp., Heliastrea Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39845 sp., Hydnophyllia Santa Cilia de Jaca, La Jacetania, Osca, Espanya Paleogen, Eocè MGB 39843 sp., Isastrea Anglaterra ?, Regne Unit Juràssic superior MGB 39840 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 36, Fig. 3) sp., Stephanophyllia Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 39913 sp., Thamnasteria Alise-Sainte-Reine, Bourgogne, Côte-d’Or, França Juràssic mitjà, Bajocià mitjà MGB 39887 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 40, Fig. 12) sp., Trochocyathus Tendrui, Tremp, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Eocè mitjà-superior MGB 39868 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 39, Fig. 12), MGB 39869 sp., “Zaphrentis” Sàhara Occidental Devonià MGB 42796

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Indeterminat Prüm, Eifelkreis Bitburg-Prüm, Rheinland-Pfalz, Alemanya Devonià mitjà MGB 39881, MGB 39882, MGB 39883 Indeterminat Sàhara Devonià MGB 39884, MGB 39885 Indeterminat Regió de Timimoun, Adrar, Algèria Devonià-Carbonífer inferior MGB 39921, MGB 39922 Indeterminat Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 39923, MGB 39924 Bryozoa Gymnolaemata

conica (Defrance, 1853), Trochopora Neogen, Miocè, Helvecià MGB 42794 Stenolaemata

ramossissima (Lamouroux, 1821), Terebellaria Niort, Deux-Sèvres, França MGB 42798 Brachiopoda Inarticulata Articulata

actoniae (Sowerby, 1839), Nicolella Gembloux, Namur, Gembloux, Namur, Bèlgica Ordovicià superior MGB 39929 acuta (Sowerby, 1818), Homoeorhynchia May-sur-Orne, Calvados, França Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 39991 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 8), MGB 39992 alatus (Schlotheim, 1813), Pterospirifer Sunderland, Tyne and Wear, Anglaterra, Regne Unit Permià superior MGB 40090, MGB 40091 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 68, Fig. 4) almadenensis Pardo i García-Alcalde, 1984, Apousiella Almadén, Ciudad Real, Espanya Devonià superior, Frasnià MGB 40085 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 67, Fig. 6-7) arnaudi Alméras i Moulan,1982,Telothyris Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 40148

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Fig. 2. Corall colonial indeterminat (MGB 39922) del Devonià-Carbonífer inferior de la regió de Timimoun (Adrar, Algèria). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 2. Undetermined colonial coral (MGB 39922) from the Devonian-Lower Carboníferous of the Timimoun region (Adrar, Algeria). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

ampulla (Brocchi, 1814), Terebratula Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Miocè MGB 40121 ampulla (Brocchi, 1814), Terebratula Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40119 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 71, Fig. 8), MGB 40120 aspera (Schlotheim, 1813), Spinatrypa Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà MGB 40053 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 1), MGB 40054 attenuata (Dubar, 1931), Quadratirhynchia Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior-Toarcià inferior MGB 39998 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 10), MGB 39999 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 11), MGB 40000 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 9), MGB 40003, MGB 40004, MGB 40007 attenuata (Dubar, 1931), Quadratirhynchia Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior-Toarcià inferior MGB 40001 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 8), MGB 40002 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 7), MGB 40006 attenuata (Dubar, 1931), Quadratirhynchia

Albarracín, Sierra de Albarracín, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior-Toarcià inferior MGB 40005 aff. bicostatus Solle, 1953, Acrospirifer Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià inferior, Siegenià-Emsià MGB 40084 biloba (Linnaeus, 1758), Dicoelosia Gotland, Suècia Silurià, Wenlock MGB 39940 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 54, Fig. 2), MGB 39941 bouchardi Murchison, 1840, Apousiella Pas-de-Calais, França Devonià superior, Frasnià MGB 40086 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 67, Fig. 5) bouchardi (Davidson, 1852), Stolmorhynchia Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Toarcià MGB 39974 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 6), MGB 39976 bouchardi (Davidson, 1852), Stolmorhynchia Aguas de Madeiros, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Toarcià MGB 39975 boueti (Davidson, 1852), Goniorhynchia Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic mitjà, Bathonià superior

MGB 39995 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 4), MGB 39996 cabedanus Verneuil i d’Archiac, 1845, Spirifer La Pola de Gordón, Gordón, León, Espanya Devonià MGB 40088 calcaria Buckman, 1917, Calcirhynchia Stratford-on-Avon, Warwickshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Hettangià MGB 39971 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 2), MGB 39972 campomanesi (Verneuil i d’Archiac, 1845), Atrythyris Colle, Boñar, León, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40067 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 13), MGB 40068 canalis (Sowerby, 1839), Resserella Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià superior MGB 39942 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 54, Fig. 7) cardium (Valenciennes, 1819), Eudesia França Juràssic mitjà, Bathonià mitjà-superior MGB 40202 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 11) carnea Sowerby, 1812, Carneithyris Farenham, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Campanià-Maastrichtià MGB 40159 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 75, Fig. 2) cerdanyolae (Bataller, 1947), Viarhynchia Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Campanià superior-Maastrichtià inferior MGB 40036 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 4), MGB 40037, MGB 40038 chama Comte,1938, Acrospirifer Colle, Boñar, Lleó, Espanya Devonià inferior, Siegenià-Emsià MGB 40077 chloris Coquand, 1865, Tamarella Olivella, Garraf, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 40201 claudicans (Coquand, 1879), Cyclothyris Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Coniacià inferior-Santonià mitjà MGB 40014 coarctata Parkinson, 1811, Dictyothyris Villar del Cobo, Sierra de Albarracín, Terol, Espanya Juràssic mitjà, Bathonià mitjà-superior MGB 40160 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 75, Fig. 3) colletti (Verneuil, 1850), Pradoia Colle, Boñar, Lleó, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40069 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 4), MGB 40070 compressa (Valenciennes in Lamarck, 1819), Cyclothyris Sarthe, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 40016 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 2) compressa (Valenciennes in Lamarck, 1819), Cyclothyris Le Mans, Sarthe, França

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Cretaci superior, Cenomanià MGB 40015 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 3), MGB 40017 concentrica (Buch, 1834), Athyris Ferques, Pas-de-Calais, França Devonià mitjà-superior, Givetià-Frasnià MGB 40060 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 6) concentrica (Buch, 1834), Athyris Sàhara Occidental Devonià MGB 40061 cor (Lamarck, 1819), Zeilleria (Cincta) França Juràssic inferior, Sinemurià MGB 40185 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 1 crassicosta (Leymerie, 1869), Gemmarcula Lekeitio/Lequeitio, Lea Artibai, Biscaia, Espanya Cretaci superior, Cenomanià MGB 40209 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 6), MGB 40210 crassicosta (Leymerie, 1869), Gemmarcula Llastarri, Tremp, Pallars Jussà, Catalunya Cretaci inferior, Aptià superior MGB 40211 cultrijugatus (Roemer, 1844), Paraspirifer Massen-Niederlausitz, Brandenburg, Alemanya Devonià inferior, Emsià MGB 40081 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 15) cuneata (Dalman, 1828), Rhynchotreta Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 39961 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 60, Fig. 4), MGB 39962 daleidensis (Roemer, 1844), Trigonirhynchia Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià inferior-mitjà MGB 39963 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 60, Fig. 5), MGB 39964 davidsoni (Walker, 1867), Oblongarcula Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Aptià superior MGB 40217 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 11), MGB 40218 decorata (Sch lotheim, 1820), Burmirynchia Charleville-Mézières, Ardennes, França Juràssic mitjà, Bathonià mitjà MGB 39997 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 5) deflexa (J. de C. Sowerby, 1839), Anastrophia Ledbury, Hertfordshire, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 39953 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 59, Fig. 8), MGB 39954 deluci (Pictet, 1872), Cyclothyris Garraf, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià superior-Albià inferior MGB 40018 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 4) dereimsi (Oehlert, 1901), Reticulariopsis Província de Lleó, Espanya Devonià mitjà, Eifelià MGB 40109 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 70, Fig. 3),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40110 detruncata (Gmelin, 1790), Megathiris Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40204 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 2 esquerra), MGB 40205 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 2 dreta), MGB 40206 diaphragmata García-Alcalde, 1972, Arbizustrophia Llanera, Nora, Astúries, Espanya Devonià inferior, Emsià superior MGB 39946 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 55, Fig. 16) dicax García-Alcalde, nom. nud., Leptagonia Província de Lleó, Espanya Devonià inferior-mitjà MGB 39943 difformis (Valenciennes in Lamarck, 1819), Cyclothyris El Montmell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Cretaci superior, Cenomanià MGB 40021 digona (Sowerby, 1815), Digonella França Juràssic mitjà, Bathonià MGB 40193 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 6), MGB 40194 diphya von Buch, 1834, Pygope NoroestdeCehegín, Múrcia, Espanya Juràssic-Cretaci, Tithonià-Berriasià MGB 40161 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 75, Fig. 4), MGB 40162 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 75, Fig. 5) elegans König, 1825, Trigonosemus Ciply, Valònia, Bèlgica Cretaci superior, Maastrichtià MGB 40219 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 14) elegans (Muir-Wood, 1925), Howellella Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 40078 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 11), MGB 40079 euglypha (Dalman, 1828), Strophonella Shropshire, Anglaterra, Shropshire, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock, Ludlow, MGB 39944 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 55, Fig. 13) exporrecta (Wahlenberg, 1821), Cyrtia Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 40071 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 5), MGB 40072 ezquerrai (Verneuil i d’Archiac, 1845), Anathyris Llanera, Nora, Astúries, Espanya Devonià inferior-mitjà MGB 40063 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 11), MGB 40064, MGB 40065 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 12), MGB 40066 fimbria Sowerby, 1821, Plectothyris Gloucester, Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic mitjà, Bajocià inferior MGB 40167 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 8) fleuriausa (d’Orbigny, 1850), Cheirothyris Saint-Amour, Jura, França

Juràssic superior, Oxfordià MGB 40191 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 5), MGB 40192 fodinalis (Tate, 1874-1882), Quadratirhynchia Alfara de Carles, Baix Ebre, Tarragona, Catalunya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 40008 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 62, Fig. 12) fortunae Calzada, 1985, Fortunella Fortuna, Oriental, Múrcia, Espanya Cretaci inferior, Hauterivià inferior MGB 40042 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 6), MGB 40043 galeata (Dalman, 1828), Gypidula Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 39955 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 60, Fig. 1), MGB 39956 globata (Arnaud, 1877), Cyclothyris Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Campanià MGB 40019 goyi García-Joral, 1983, Rhynchonelloidea Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 39993 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 11), MGB 39994 gryphus Schlotheim, 1820, Uncites Paffrath, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà MGB 40055 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 2) guerangeri (Verneuil, 1851), Mutationella Nogueras, Jiloca, Terol, Espanya Devonià inferior MGB 40115 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 71, Fig. 2) heteroclita Defrance, 1824, Cyrtina Província de Lleó, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40075 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 9), MGB 40076 heteroclita Defrance, 1824, Cyrtina Llanera, Nora, Astúries, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40074 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 8) humbletonensis (Howse, 1848), Stenocisma Sunderland, Tyne and Wear, Anglaterra, Regne Unit Permià superior MGB 40044 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 12), MGB 40045 hystericus Schlotheim, 1820, Hysterolites Nogueras, Jiloca, Terol, Espanya Devonià inferior, Siegenià MGB 40080 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 14) hythensis Owen, 1956, Sulcirhynchia Atherfield, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Aptià superior MGB 40034 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 3), MGB 40035 iberica Dubar, 1931, Aulacothyris Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià

MGB 40190 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 4) inconstans (Sowerby, 1821), Torquirhynchia Sarthe, França Juràssic superior, Oxfordià-Kimmeridgià inferior MGB 40031 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 13) intermedius (Schlotheim, 1820), Euryspirifer Província de Lleó, Espanya Devonià mitjà, Eifelià inferior MGB 40082 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 67, Fig. 2) aff. intermedius vetustus Solle, 1953, Acrospirifer Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià inferior, Siegenià-Emsià MGB 40084 jauberti (Deslongchamps, 1863), Telothyris Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 40145 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 2), MGB 40146 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 3), MGB 40147 jauberti (Deslongchamps, 1863), Telothyris Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 42441 laminosa McCoy, 1844, Tylothyris Província deSaragossa, Espanya Carbonífer MGB 40087 latissima (Sowerby, 1829), Cyclothyris Garraf, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 40020 lenticularis (Wahlenberg, 1818), Orusia Porthmadog, Gwynedd, Gales, Regne Unit Cambrià superior MGB 39925 linguifera (J. de C. Sowerby, 1839), Antirhynchonella Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 39959 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 60, Fig. 3), MGB 39960 loxogonia Béclard, 1891, Cimicinella Província de Lleó, Espanya Devonià mitjà MGB 40168 lycetti Davidson, 1851, Zeilleria Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 40186 lyra (J. de C. Sowerby, 1816), Terebrirostra Le Havre, Seine-Maritime, França Cretaci inferior MGB 40220 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 15), MGB 40221 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 16), MGB 40222 magnobovata Buckman, 1927, Obovothyris França Juràssic mitjà, Bathonià MGB 40195 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 7), MGB 40196 mariae meridiana Delance, 1975, Zeilleria

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 40179 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 14), MGB 40180 marianus(Verneuil i Barrande, 1855),Cyphoterorhynchus Chillón, Almadén, Ciudad Real, Espanya Devonià inferior, Frasnià inferior MGB 39970 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 1) marini (Bataller, 1847), Helvetella Oliva, La Safor, València, Espanya Cretaci inferior, Valanginià superior MGB 40214 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 8), MGB 40215 menardi (Lamarck, 1819), Gemmarcula Le Mans, Sarthe, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 40212 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 7), MGB 40213 mentzeli (Dunker, 1851), Mentzelia Caldes de Montbui, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya Triàsic mitjà, Anisià MGB 40113 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 70, Fig. 8), MGB 40114 meridionalis (Deslongchamps, 1863), Homoeorhynchia Albarracín, Sierra de Albarracín, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior-mitjà MGB 39980, MGB 39982 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 10) meridionalis (Deslongchamps, 1863), Homoeorhynchia Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 39979 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 13) meridionalis (Deslongchamps, 1863), Homoeorhynchia Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 39981 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 9), MGB 39984, MGB 39989 meridionalis (Deslongchamps, 1863), Homoeorhynchia Alfara de Carles, Baix Ebre, Tarragona, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 39983 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 12), MGB 39986 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 15), MGB 39988 meridionalis (Deslongchamps, 1863), Homoeorhynchia Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 42430 meridionalis batalleri (Dubar, 1831), Homoeorhynchia Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 39985 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 14), MGB 39987 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 16), MGB 3999 miliani (Bataller, 1847), Burrirhynchia Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 40025 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 9), MGB 40026 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 8), MGB 40027 moorei (Davidson, 1852), Pseudogibbirhynchia

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Toarcià MGB 39973 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 3) multicostata (Tintant, 1963), Eudesia França Juràssic mitjà, Bathonià superior MGB 40203 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 1) nicklesi Corroy, 1927, Liospiriferina Fuentelespino de Moya, Serranía Baja, Conca, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 40108 noctilio (Sharpe, 1849), Monorthis Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn superior MGB 39930 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 52, Fig. 8), MGB 39931 numismali var. conocollis (Rau, 1905), Zeilleria (Cincta) Subles, Calvados, França Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 40182 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 16), MGB 40183, MGB 40184 obtusa Sowerby, 1818, Meristina Much Wenlock, Shropshire, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 40058 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 5), MGB 40059 orbignyanus (Verneuil, 1850), Uncinulus Província de Lleó, Espanya Devonià mitjà, Couvinià MGB 39965, MGB 39967 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 60, Fig. 7) oxyptera (Buvignier, 1843), Spiriferina Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40096 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 69, Fig. 3), MGB 40097 papillata (von Schlotheim, 1813), Thecidea Maastricht, Limburg, Bèlgica Cretaci superior MGB 40223 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 17 esquerra), MGB 40224 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 17 dreta), MGB 40225 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 18 esquerra), MGB 40226 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 18 dreta), MGB 40227 parvirostris (Roemer, 1839), “Rhynchonella” Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 40012 pellicoi (Verneuil i d’Archiac, 1845), Euryspirifer Llanera, Nora, Astúries, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40083 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 67, Fig. 3) perforata Piette, 1856, Zeilleria Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Hettangià-Sinemurià MGB 40181 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 15) perovalis (Sowerby, 1823), Dundrythyris Calvados, Calvados, França Juràssic mitjà, Aalenià mitjà-Bajocià inferior

MGB 40128 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 72, Fig. 3) pinguis (Sowerby, 1821), Brachythyris Visé, Visé, Bèlgica Carbonífer, Mississipià mitjà, Viseà MGB 40094 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 68, Fig. 6) planosulcatus Phillips, 1836, Actinoconchus Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer, Mississipià inferior, Tournaisià MGB 40062 plicatella (Sowerby, 1825), Sphenorhynchia Fontenay-le-Compte, Vendée, França Juràssic mitjà, Bajocià mitjà-superior MGB 40032 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 1), MGB 40033 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 2) plicatodentata (Costa, 1851), Aphelesia Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè-Pliocè MGB 40039 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 64, Fig. 5), MGB 40040 praelongiforma Middlemiss, 1959, Praelongithyris França Cretaci inferior, Aptià MGB 40156 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 12) primordialis Verneuil i Barrande, 1860, “Orthis” Santa María de Ordás, Vallede Luna, Lleó, Espanya Cambrià MGB 39936 punctata (Sowerby, 1812), Lobothyris Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 40134 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 1), MGB 40135 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 2), MGB 40136 punctata (Sowerby, 1812), Lobothyris Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 42437 pyrenaica (Dubar, 1931), Telothyris Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 40142 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 1) pyrenaica (Dubar, 1931), Telothyris Albarracín, Sierra de Albarracín, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior-mitjà MGB 40143 pyrenaica (Dubar, 1931), Telothyris Alfara de Carles, Baix Ebre, Tarragona, Catalunya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 40144 quadrifida Lamarck, 1819, Zeilleria Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 40172 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 11), MGB 40173, MGB 40174 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 12), MGB 40175 quadrifida Lamarck, 1819, Zeilleria Lécera, Campo de Belchite, Saragossa, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 40176 quadrifida Lamarck, 1819, Zeilleria

Subles, Calvados, França Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 40177, MGB 40178 radiatus J. de C. Sowerby, 1835, Eospirifer Much Wenlock, Shropshire, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 40073 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 66, Fig. 6) radstockensis (Davidson, 1851), Cuersithyris Tivissa, Ribera d’Ebre, Tarragona, Catalunya Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 40127 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 72, Fig. 1) resupinata Sowerby, 1818, Aulacothyris Évrecy, Calvados, França Juràssic inferior, Domerià MGB 40189 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 3) resupinata Sowerby, 1818, Aulacothyris Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 40187 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 2 esquerra), MGB 40188 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 2 centre i dreta) resupinata (Sowerby, 1818), Aulacothyris Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Domerià MGB 42442 reticularis (Linnaeus, 1767), Atrypa Sàhara Occidental Devonià. MGB 40052 ribeiroi (Sharpe, 1853), Cacemia Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn superior MGB 39938 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 53, Fig. 12) riosi (Bataller, 1847), Helvetella Oliva, La Safor, València, Espanya Cretaci inferior, Valanginià MGB 40216 rostrata (Schlotheim, 1822), Liospìriferina Província deSaragossa, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 40101 rostrata (Schlotheim, 1822), Liospiriferina Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 40102, MGB 40014 rostrata (Schlotheim, 1822), Liospiriferina Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 42431 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 69, Fig. 5) rostrata forma alpina Rouselle, 1977, Liospiriferina Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40100 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 69, Fig. 6), MGB 40103, MGB 40105, MGB 40106 rostriformis (Roemer, 1836), Lamellaerhynchia Oliva, La Safor, València, Espanya Cretaci inferior, Valanginià superior MGB 40029 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 11), MGB 40030 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 12) rudis Buckman, 1917, “Rhynchonella”

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Fígols, Berguedà, Barcelona, Catalunya Cretaci superior, Campanià MGB 40013 russillensis Loriol, 1866, Loriolithyris Oliva, La Safor, València, Espanya Cretaci inferior, Valanginià MGB 40153 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 8) schlotheimi (Buch, 1934), Stenocisma Alemanya Permià superior MGB 40046 sella J. de C. Sowerby, 1823, Sellithyris Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Aptià MGB 40149 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 5) semiglobosa Sowerby, 1913, Gibbithyris Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 40157 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 75, Fig. 1), MGB 40158 simplex (Vogel, 1962), Trematobolus Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià inferior MGB 39926 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 51, Fig. 15), MGB 39927 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 51, Fig. 16), MGB 39928 sinuosa (Brocchi, 1814), Terebratula Antas, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40122 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 71, Fig. 9), MGB 40123 sinuosa (Brocchi, 1814), Terebratula Sorbas, Venta del Pobre, Levante Almeriense, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40124 sinuosa (Brocchi, 1814), Terebratula Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40125 solei Calzada,1975,Loriolithyris Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 40154 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 9), MGB 40155 sphaeroidalis (Sowerby, 1825), Sphaeroidothyris Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià MGB 40140 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 9), MGB 40141 striatula (Schlotheim, 1813), Schizophoria Sàhara Occidental Devonià MGB 39933 striatula (Schlotheim, 1813), Schizophoria Golzen, Turíngia, Alemanya Devonià mitjà-superior MGB 39932 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 53, Fig. 4), MGB 39935 striatus Martin, 1809, Spirifer

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer, Mississipià inferior, Tournaisià MGB 40089 subferita Verneuil, 1850, Plectospira Província de Lleó, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40056 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 65, Fig. 4) subferita Verneuil, 1850, Plectospira Província de Lleó, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40057 submaxillata (Davidson, 1851), Epithyris Niort, Deux-Sèvres, França Juràssic mitjà, Bajocià MGB 40129 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 72, Fig. 4), MGB 40130 submaxillata (Davidson, 1851), Epithyris Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 42432 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 72, Fig. 5), MGB 42433 aff. submaxillata (Davidson, 1851), Epithyris Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic mitjà, Bajocià MGB 40131 subpunctata (Davidson, 1851), Lobothyris Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 42434 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 3), MGB 42435 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 4), MGB 42436 subsella (Leymerie, 1846), Lophrorothyris Villerville, Calvados, França Juràssic superior, Kimmeridgià MGB 40137 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 5) subsella (Leymerie, 1846), Lophrorothyris Tonnerre, Yonne, França Juràssic superior, Kimmeridgià MGB 40138 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 6), MGB 40139 tamarindus (J. de C. Sowerby, 1836), Tamarella Castellet i la Gornal, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Hauterivià MGB 40199 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 10), MGB 40200 aff. tenuistriata Leymerie, 1846, Terebratulina Hérault, França Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 40164 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 7), MGB 40165 terebratula Linnaeus, 1758, Terebratula Sorba, Venta del Pobre, Levante Almeriense, Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40118 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 71, Fig. 7) tetraedra (Sowerby, 1812), Tetrarhynchia Alise-Sainte-Reine, Bourgogne, Côte-d’Or, França Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 40010 tetraedra (Sowerby, 1812), Tetrarhynchia

Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 40011 thurmanni (Voltz, 1833), Thurmannella França Juràssic superior, Oxfordià MGB 39977 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 61, Fig. 7), MGB 39978 triangulus Valenciennes, 1819, Triangope França Juràssic superior, Tithonià superior MGB 40163 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 1) truncata (Linnaeus, 1767), Mergelia Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè-Holocè MGB 40207 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 78, Fig. 3), MGB 40208 tumida (Buch, 1840), Spiriferina Subles, Calvados, França Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40098 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 69, Fig. 4) undiferus (Roemer, 1844), Undispirifer Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà-superior, Givetià-Frasnià MGB 40111 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 70, Fig. 4), MGB 40112 undulata (Seguenza, 1885), Liospiriferina Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 40107 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 69, Fig. 7) vari Rollier, 1818, Sphaeroidothyris Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic MGB 40169 vari (Rollier, 1918), Sphaeroidothyris Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 42438 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 10), MGB 42439 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 73, Fig. 11), MGB 42440 verneuili (Murchinson, 1840), Cyrtospirifer Barbaux, Ardennes, Luxembourg, Bèlgica Devonià superior MGB 40092 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 68, Fig. 5), MGB 40093 verneuili Eudes-Deslongchamps, 1863, Plesiothyris Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 40197 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 77, Fig. 9), MGB 40198 vespertilio (Brocchi, 1814), Cyclothyris Charente ?, França Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 40022 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 6), MGB 40023 viai Calzada, 1975, Burrirhynchia Olèrdola, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 40028 viai Calzada, 1975, Sellithyris

Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià superior-Albià inferior MGB 40150 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 6), MGB 40151 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 74, Fig. 7), MGB 40152 virgiliana Calzada, 1974, Almerarhynchia Berga, Berguedà, Barcelona, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià superior MGB 40024 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 63, Fig. 7) vitreus (Born, 1778), Gryphus Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40132 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 72, Fig. 7), MGB 40133 vulgaris (Schlotheim, 1820), Coenothyris Pyrénées-Orientales, França Triàsic mitjà MGB 40117 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 71, Fig. 5) vulvaria (Schlotheim, 1813), Schizophoria Cabrillanes, Babia, León, Espanya Devonià inferior, Emsià-Couvinià MGB 39934 walcotti Sowerby, 1823, Spiriferina França Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40095 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 69, Fig. 2) wilsoni (Sowerby, 1816), Sphaerirhynchia Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 39968 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 60, Fig. 8), MGB 39969 sp., Aphelesia Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40041 sp., Cacemia Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn superior MGB 39939 sp., Cryptonella Colle, Boñar, Lleó, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 40166 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 76, Fig. 10) sp., Davidsonia Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 39948 sp., Devonaria Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 39948 sp., Douvillina Nogueras, Jiloca, Terol, Espanya Devonià superior, Frasnià MGB 39945 sp., Eodevonaria Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 39947, MGB 39948

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

sp., Gypidula Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 39957 sp., Gypidula Sàhara Occidental Devonià MGB 39958 sp., Quadratirhynchia Cañizar del Olivar, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior-Toarcià inferior MGB 40009 sp., Retichonetes Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 39947 sp., Rhynchonella Polònia Juràssic MGB 40047 sp., Rhynchonella Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic MGB 40048, MGB 40049 sp., “Spirifer” Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 40116 sp., “Spiriferina” Châteauroux, Indre, França Juràssic MGB 40099 sp., Terebratula Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40126 sp., Uncinulus Sàhara Occidental Devonià MGB 39966 Indeterminat Calzada de Calatrava, Campo de Calatrava, Ciudad Real, Espanya Ordovicià, Llandeilo MGB 39937, MGB 40050, MGB 40051 Indeterminat Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 39947, MGB, 39948, MGB 39949 Indeterminat Almadén, Ciudad Real, Espanya Devonià MGB 39950 Indeterminat Nogueras, Jiloca, Terol, Espanya Devonià MGB 39951, MGB 39952 Indeterminat Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40170, MGB 40171 Indeterminat Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42443, MGB 42444 Annelida Indeterminat Formentera, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42376 Indeterminat El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42379 Polychaeta

extensa (Solander, 1766), Protula Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè mitjà MGB 42387 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 325, Fig. 10), MGB 42388 mellevillei (Nyst i le Hon, 1862), Sclerostyla França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 42391 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 325, Fig. 13), MGB 42392 spirulaea (Lamarck, 1818), Rotularia Castellolí, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià superior MGB 42389 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 325, Fig. 11), MGB 42390 sp., Serpula Província de Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 42384 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 325, Fig. 6), MGB 42385 sp., Serpula Consell Insular de Menorca, llles Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42386 Indeterminat Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42393 Indeterminat Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42395, MGB 42396

Scaphopoda

alternans Müller, 1851, Dentalium (Antalis) Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 40233 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 8), MGB 40234 burdigalinum Mayer, 1864, Dentalium (Laevidentalium) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 40245 circinatum (G. B. Sowerby, 1823), Fustiaria Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40246 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 15), MGB 40247 decussatum J. de C. Sowerby, 1814, Dentalium (Antalis) Dienville, Aube, França Cretaci inferior, Albià MGB 40235 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 9) fissura Lamarck, 1818, Fustiaria Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40248 fossile Gmelin, 1791, Dentalium (Antalis) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè

Mollusca Polyplacophora sp., Chiton Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42799

Fig. 3. Dentalium (Fissidentalium) rectum Gmelin, 1791, escafòpode del Pliocè de Perpinyà (Pirineus-Orientals, França) (MGB 40244). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 3. Dentalium (Fissidentalium) rectum Gmelin, 1791, a scaphopod from the Pliocene of Perpignan (Pyrenées-Orientales, France) (MGB 40244). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

MGB 40236 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 10), MGB 40237 grande Deshayes, 1825, Dentalium (Antalis) Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40238 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 11), MGB 40239 parisiensis Deshayes, 1861, Gadus Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40250 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 18), MGB 40251 rectum Gmelin, 1791, Dentalium (Fissidentalium) Perpignan, Pyrénées-Orientales, França Neogen, Pliocè MGB 40243 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 14), MGB 40244 sexangulum Gmelin, 1791, Dentalium Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40228 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 6), MGB 40229 sexangulum Gmelin, 1791, Dentalium Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40230 sexangulum Gmelin striatolatissima Sacco, 1897, Dentalium El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40231 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 7), MGB 40232, MGB 42886 striatum J. de C. Sowerby, 1814, Dentalium (Antalis) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40240 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 12) ventricosus (Bronn, 1828), Cadulus (Gadila) Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40249 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 16-17) vulgare da Costa, 1778, Dentalium (Antalis) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40241 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 79, Fig. 13), MGB 40242 sp., Dentalium Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40252 sp., Dentalium Quaternari, Holocè, Actual MGB 40253 Bivalvia

aculeata (Linnaeus, 1758), Acanthocardia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 40719 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 1), MGB 40720

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

aenigmaticus Fischer i Tournouër, 1847, Tapes Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40944 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 126, Fig. 2), MGB 40945 aequivalvis (Sowerby, 1816), Pseudopecten Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 40507 aequivalvis (Sowerby, 1816), Pseudopecten Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42449 affinis Deshayes, 1854, Donax (Chion) Mérignac, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià-Aquitanià MGB 40827 alaeformis J. de C. Sowerby, 1819, Gervillella Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40389 albicans Gmelin, 1791, Tellina (Peronidia) El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, MGB 40796 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 11) alesii (Philippi) forma flabelliformis (Brocchi, 1814), Pecten (Flabellipecten) Gironde, França Neogen, Pliocè, MGB 40494 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 95, Fig. 2) aliforme (J. de C. Sowerby, 1815), Conocardium Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer inferior MGB 41037 almelae Castells, Concha i Revilla, 1955, Limea Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42461 ambigua Sowerby, 1823, Tellina Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40782 anatina (Gmelin, 1791), Tugonia Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, MGB 40971 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 10), MGB 40972 angelonii (Stefani i Pantanelli, 1880), Chlamys (Aequipecten) Anvers, Anvers, Flandes, Bèlgica Neogen, Miocè, superior MGB 40435 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 7), MGB 40436 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 8) angulata Lamarck, 1806, Corbula (Cuneocorbula) Conca de París, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40982 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 17), MGB 40983 angusta (Lamarck, 1905), Barbatia Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40303 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 11), MGB 40304 angustatum (J. de C. Sowerby, 1821), Cerastoderma Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40748 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 116, Fig. 6), MGB 40749 antiquatus (Linnaeus, 1758), Cardites Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40683 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 9), MGB 40684 antiquatus (Linnaeus, 1758), Cardites Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40685 aptiensis Coquand, 1865, Panopea Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41006 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 128, Fig. 3) aquitanica Mayer, 1864, Scapharca Villandraut, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 40300 aquitanica (Mayer, 1858), Lima Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 40525 arcuata Lamarck, 1801, Gryphaea Calvados ?, França Juràssic inferior, Liàsic mitjà MGB 40540 arenaria (Linnaeus, 1758), Mya (Arenomia) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40970 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 9) argentea (Mariti, 1797), Pecchiolia Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè inferior MGB 41036 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 6) arietinum (Lamarck, 1805), Diceras Tonnerre, Yonne, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 41895 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 130, Fig. 3) artica (Linnaeus, 1767), Hiatella Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41002 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 128, Fig. 1), MGB 41003 asper (J. de C. Sowerby, 1821), Arcomytilus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic mitjà, Bathonià MGB 40366 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 3) aff. asellus (Merian in Greppin, 1900), Lopha (Actinostreon) Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 42455 aff. astartoides (von Martens, 1878), Cytherea Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya

Juràssic inferior, Toarcià MGB 42460 aurita (Brocchi, 1814), Limopsis Villeneuve-de-Marsan, Landes, França Neogen, Pliocè MGB 40340 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 8), MGB 40341 aviculare (Lamarck, 1805), Avicularium Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40750 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 1), MGB 40751 bacillum (Brocchi, 1814), Clavagella (Stirpulina) Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, MGB 41038 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 9) balthica (Linnaeus, 1758), Macoma Runton, North Norfolk, Norfolk, Anglaterra, Regne Unit Quaternari, Plistocè MGB 40803 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 2), MGB 40804 barbata (Linnaeus, 1758), Barbatia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 40301 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 9 superior-inferior), MGB 40302 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 10) barbatula (Lamarck, 1804), Barbatia Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40305 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 12), MGB 40306 basteroti (Deshayes, 1850), Clausinella Manciet, Gers, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40957 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 4 superior esquerra), MGB 40958 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 4 inferior esquerra), MGB 40959 basteroti (Agassiz, 1845), Dosinia (Asa) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40940 basteroti Mayer, 1853, Mactra (Eomactra) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40755 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 3) bellovacina (Deshayes, 1825), Dosiniopsis Châlons-sur-Vesle, Marne, França Paleogen, Paleocè, Thanetià MGB 40924 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 5), MGB 40925 biangula Lamarck, 1805, Arca Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40294 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 6), MGB 40295 biangularis Deshayes, 1825, Tellina (Macaliopsis) Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Lutecià MGB 40787

biochei Deshayes, 1858, Arcomytilus Thiverval-Grignon, Yvelines, França Juràssic mitjà, Bathonià MGB 40368 bipartitus J. de C. Sowerby, 1818, Modiolus Dorset, Anglaterra, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic mitjà, Bathonià MGB 40379 bipartitus (Foresti, 1876), Pecten Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40485 borealis (Linnaeus, 1758), Lucinoma Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40616 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 9), MGB 40618 borealis (Linnaeus, 1758), Lucinoma Sudbourne, Plomesgate, Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40617 brevirostris (J. de C. Sowerby, 1824), Glycymeris Bognor Regis, Arun, West Sussex, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40345 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 2) britannica (Rouault, 1851), Coxiconcha Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 40579 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 105, Fig. 6), MGB 40580 brocchii (Deshayes, 1836), Pelecyora Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40931 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 125, Fig. 1), MGB 40932 brongniarti Basterot, 1825, Cyrena Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià-Aquitanià MGB 40873 bronni (Agassiz, 1840), Myophorella Glos-la-Ferrière, Orne, França Juràssic superior MGB 40593, MGB 40901 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 106, Fig. 4) calcarata Lamarck, 1806, Chama Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40641 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 110, Fig. 8), MGB 40642 calyculata (Linnaeus, 1758), Cardita Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40656 cardioides (Phillips, 1829), Mactromya Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40632

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

carinata (Coquand, 1865), Epiciprina Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40852 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 12), MGB 40853 carinata (Dujardin, 1837), Corbula Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40980 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 15), MGB 40981 casina Linnaeus, 1758, Venus (Ventricoloidea) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40872 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 9) casinoides (Basterot, 1825), Circomphalus Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà MGB 40881 caterinii Appelius, 1873, Malletia Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè superior MGB 40277 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 14), MGB 40278 caudata (Agassiz, 1842), Pterotrigonia Cervera del Maestre, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Hauterivià-Albià MGB 40598 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 107, Fig. 4) chamasolen (da Costa, 1778), Azorinus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40841 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 5), MGB 40842 chione (Linnaeus, 1758), Callista Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40903 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 10) chione (Linnaeus, 1758), Callista Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40904 clathrata (Defrance, 1816), Barbatia (Acar) Gironde, França Neogen, Miocè, MGB 40313 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 1), MGB 40314 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 2) clavatum (Poli, 1795), Pseudoamussium Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè inferior MGB 40413 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 6), MGB 40414, MGB 42899, MGB 42900 clavatum (Poli, 1795), Pseudoamussium Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè inferior MGB 40412 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 5) columbella (Lamarck, 1819), Linga Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 40608 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 4), MGB 40609 compressa (Brocchi, 1814), Tellina (Ovardia)

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40790 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 9), MGB 40791 compressa (Brocchi, 1814), Tellina (Ovardia) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40792 concentrica (Lamarck, 1806), Codakia (Epilucina) Chambors, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40606 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 2), MGB 40607 concentrica (Dujardin, 1837), Crassatina Manciet, Gers, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40713 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 114, Fig. 4) convexa (Brongniart, 1822), Corbicula Hamstead, Isle of Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè, Estampià MGB 40858 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 1), MGB 40859 coquandi Vidal, 1878, Chama La Pobla de Lillet, Barcelona, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 40643 corallina (Linnaeus, 1758), Mactra Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40752 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 2), MGB 40753 corallina (Linnaeus, 1758), Mactra El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40754 corbis (Philippi, 1836), Pteromeris (Coripia) Walton-on-the-Naze, Tendring, Essex, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40679 corbis (Bronn, 1831), Tellina (Arcopagia) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè superior MGB 40779 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 4), MGB 40780 corbis (Bronn, 1831), Tellina (Arcopagia) Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40781 corbis (Bronn, 1831), Tellina (Arcopagia) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40783 corbuloides Mayer in Hörnes, 1859, Basterotia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 40652 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 10), MGB 40653 aff. cordiforme (Deshayes, 1830), Pseudotrapezium Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya

Juràssic inferior, Liàsic superior MGB 42458 corrugata (Sowerby, 1822), Sphaera Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Berriasià-Barremià (“Neocomià”) MGB 40636 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 110, Fig. 6) costai Fontannes,1884, Chlamys Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè, superior MGB 40453 costellata (Deshayes, 1833), Cardiomya Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41034 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 5), MGB 41035 cottaldina (d’Orbigny, 1847), Pseudolimea Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40537 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 99, Fig. 8) crassa Lamarck, 1819, Cardita Salles, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 40654 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 13), MGB 40655 crassa (Pennant, 1777), Tellina (Arcopagia) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40777 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 3), MGB 40778 crassatina Lamarck, 1801, Cucullaea Noailles, Oise, França Paleogen, Paleocè, Thanetià MGB 40333 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 3) cristatum (Bronn, 1827), Amusium Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè-Pliocè MGB 40400 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 89, Fig. 11), MGB 40401 cubitus (Deshayes, 1832), Cubitostrea Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40570 cucullatus (J. de C. Sowerby, 1827), Megalodon Paffrath, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 41892 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 130, Fig. 1) cuneiformis (Sowerby, 1817), Corbicula Conca de París, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40860 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 2), MGB 40861, MGB 42933 cuspidata (Olivi, 1792), Cuspidaria Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 41033 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 4) cymodoce (Coquand, 1865), Grammatodon (Nanonavis) Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40331 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 2), MGB 40332

decussata (Lamarck, 1804), Chonicardia (Carditellopsis) Conca de París, França Paleogen, Eocè, Ypresià-Bartonià MGB 40660 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 15), MGB 40661 decussatus (Linnaeus, 1758), Tapes (Ruditapes) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40946 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 126, Fig. 3) defrancei (Deshayes, 1858), Avicula La-Chapelle-en-Serval, Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40390 deleta (Solander, 1766), Glycymeris Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40346 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 3), MGB 40347 deltoidea Lamarck, 1805, Trinacria Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40339 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 7) depressa (J. de C. Sowerby, 1823), Thracia Dorset, Anglaterra, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic superior, Oxfordià MGB 41031 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 3) deshayesi Rouault, 1851, Redonia Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 40577 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 105, Fig. 3), MGB 40578 deshayesiana (Basterot, 1825), Gouldia Gironde, França Neogen, Miocè, inferior MGB 40882 digitaria (Linnaeus, 1758), Digitaria Walton-on-the-Naze, Tendring, Essex, Anglaterra, Regne Unit Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè MGB 40702 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 9), MGB 40703 diluvii (Lamarck, 1805), Anadara El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40317 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 5) diluvii (Lamarck, 1805), Anadara Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40318 diluvii (Lamarck, 1805), Anadara Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè superior MGB 40319, MGB 40320 diluvii (Lamarck, 1805), Anadara Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40321 distorta Poli, 1791, Tellina (Tellinella) El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Neogen, Pliocè MGB 40801 distorta Poli, 1791, Tellina (Tellinella) Baix Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40800 distorta (Montagu, 1803), Thracia (Ixartia) Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41032 divaricata (Linnaeus, 1758), Lucinella Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40630 donacina (Linnaeus, 1758), Tellina (Moerella) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40788 donacinalis Linnaeus, 1758, Tellina (Moerella) Conca de París, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40789 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 7) aff. doncieuxi Vidal, 1920, “Cardita” Areny, Ribagorça, Osca, Espanya Paleogen, Eocè MGB 40657 dubia (Pennant, 1777), Gastrochaena Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41000 duplicata (J. de C. Sowerby, 1827), Pseudolimea Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic mitjà MGB 40539 echinata (Linnaeus, 1758), Acanthocardia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40729 edule (Linnaeus, 1758), Cerastoderma Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40746 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 116, Fig. 5), MGB 40747 eduliformis Schlotheim, 1820, Mytilus Alpes-Maritimes ?, França Triàsic mitjà, Scythià-Ladinià MGB 40363 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 10) edulis (Linnaeus, 1758), Mytilus Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40360 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 8), MGB 40361 edwarsi Deshayes, 1858, Nemocardium Châlons-sur-Vesle, Marne, França Paleogen, Paleocè, Thanetià MGB 40741 elegans (Lamarck, 1806), Callista (Microcallista) Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40922 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 4),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40923 elegans (Defrance, 1823), Monitilora Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40619 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 11), MGB 40620 elliptica (Brocchi, 1814), Macoma Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40805 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 3 inferior), MGB 40806 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 3 esquerra), MGB 40807 emarginata (Lamarck, 1819), Nuculana (Lembulus) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40279 ephippium Linnaeus, 1758, Anomia Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40515 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 97, Fig. 7), MGB 40516, MGB 40518, MGB 40522 ephippium Linnaeus, 1758, Anomia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40517 erinacea (Lamarck, 1819), Acanthocardia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40721 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 2), MGB 40722 ervyensis (Leymerie, 1842), Proveniella Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40849 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 11), MGB 40850 erycinoides (Lamarck, 1806), Callista Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40905 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 12), MGB 40906 eversa (Melleville, 1847), Gryphaeostrea Châlons-sur-Vesle, Marne, França Paleogen, Paleocè, Thanetià MGB 40551 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 102, Fig. 4), MGB 40552 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 102, Fig. 3) excisum (Bronn, 1831), Palliolum (Lissochlamys) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè inferior MGB 40408 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 3), MGB 40410, MGB 40411 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 4), MGB 42891, MGB 42892, MGB 42893 excisum (Bronn, 1831), Palliolum (Lissochlamys) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè superior MGB 40409 exoleta (Linnaeus, 1758), Dosinia (Pectunculus) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè, MGB 40936 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 125, Fig. 3), MGB 40937

exoleta (Linnaeus, 1758), Dosinia (Pectunculus) Quaternari, Holocè, Actual MGB 40938 expansa (Coquand, 1865), Epiciprina Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40854 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 121, Fig. 1) fasciata (da Costa, 1778), Clausinella Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40956 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 3) feijooi Vidal, in litt., Corbicula Albanyà, Alt Empordà, Girona, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 40862 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 3), MGB 40863 fervensis (Gmelin, 1791), Gari (Psammobia) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40829 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 15) fervensis (Gmelin, 1791), Gari (Psammobia) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40830 fervensis (Gmelin, 1791), Gari (Psammobia) Vilassar de Mar, Maresme, Barcelona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40831 ficus (Solander in Brander, 1766), Caestocorbula Conca de París, França Paleogen, Eocè, Auversià MGB 40995 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 20), MGB 40996 flabelliformis (Brocchi, 1814), Pecten (Flabellipecten) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40493 flabelliformis (Brocchi, 1814), Pecten (Flabellipecten) Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè, MGB 40492 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 95, Fig. 1) flexuosa (Poli, 1795), Chlamys (Flexopecten) Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè-Holocè MGB 40445 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 13), MGB 40446 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 14) flexuosa (Poli, 1795), Chlamys (Flexopecten) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40447, MGB 42919, MGB 42920, MGB 42921 foliaceolamellosus (Dillwyn, 1817), Circomphalus Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40874 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 10), MGB 40875, MGB 40876, MGB 40877, MGB 40878, MGB 40879, MGB 42935 foliaceolamellosus (Dillwyn, 1817), Circomphalus Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià

MGB 40880 fragilis (Philippi, 1836), Anodontia (Loripinus) Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40623 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 13) fragilis (Linnaeus, 1758), Gastrana Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40811 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 6 esquerra), MGB 40812 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 6 dreta), MGB 40813, MGB 42931 fragilis Deshayes, 1829, Nucula Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40257 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 6), MGB 40258 fragilis (Chemnitz, 1784), Nuculana (Saccella) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 40282 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 19), MGB 40283 fragilis (Chemnitz, 1784), Nuculana (Saccella) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40284 fragilis (Chemnitz, 1784), Nuculana (Saccella) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40285 fraterculus Sowerby, 1814, Pecten (Flabellipecten) Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40495 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 95, Fig. 3), MGB 40496 fusca Poli incrassata (Brocchi, 1814), Astarte Província de Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40694 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 4), MGB 40695 gabrielis Leymerie, 1842, Cucullaea (Idonearca) Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40334 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 4) gabrielis Leymerie, 1842, Cucullaea (Idonearca) Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40336 gaederopus Linnaeus, 1758, Spondylus Pugny, Deux-Sèvres, França Neogen, Miocè MGB 40514 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 96, Fig. 12) gallica (Lamarck, 1801), Corbula (Bicorbula) Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40978 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 14), MGB 40979 gallina (Linnaeus, 1758), Chamelea El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40951 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 1),

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 40952 gallina (Linnaeus, 1758), Chamelea Sant Pau d’Ordal, Subirats, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40953 galloprovincialis (Lamarck, 1819), Mytilus Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40362 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 9) gibba (Olivi, 1792), Corbula (Variocorbula) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40986 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 18), MGB 40987 gibba (Olivi, 1792), Corbula (Variocorbula) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40988 gibba (Olivi, 1792), Corbula (Variocorbula) Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40989 gibba (Olivi, 1792), Corbula (Variocorbula) Siurana d’Empordà, Alt Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Pliocè, Piacenzià MGB 40990 gibbosula (Lamarck, 1806), Gibbolucina Verneuil, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40624 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 14), MGB 40625 gibbosus J. de C. Sowerby, 1818, Modiolus Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià MGB 40378 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 8) aff. gigantea (J. de C. Sowerby, 1818), Pholadomya Província de Terol, Espanya Cretaci inferior, Berriasià-Barremià (“Neocomià”) MGB 41025 gigantea (Sowerby, 1814), Plagiostoma Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic MGB 40533 gigantea (Sowerby, 1814), Plagiostoma Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40534 gigantea Deshayes, 1825, Pseudomiltha Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40631 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 110, Fig. 1) gigas (Lamarck, 1818), Pelecyora Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè superior MGB 40926 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 126, Fig. 1), MGB 40927 gigas (Defrance, 1817), Trachycardium Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40744 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 116, Fig. 1) girondica (Mayer, 1868), Acanthocardia Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 40728 girondica (Mayer, 1868), Anadara Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40322 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 6), MGB 40323 glabra (Linnaeus, 1758), Chlamys (Flexopecten) Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Neogen, Pliocè-Holocè MGB 40448 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 15) glycymeris (Linnaeus, 1758), Glycymeris Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40344 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 11) glycymeris (Born, 1778), Panopea Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41004 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 128, Fig. 2) glycymeris (Born, 1778), Panopea Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41005, MGB 41009 grayi Micheloti, 1839, Pecten Huercal de Almeria, Bajo Andarax, Almeria, Espanya Neogen, Miocè, MGB 40488, MGB 40489 granulosum (Lamarck, 1805), Plagiocardium Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40732 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 6), MGB 40733 gregarea (Sowerby, 1816), Lopha Normandia ?, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 40571 gregarea (Sowerby, 1816), Lopha Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 42453 gryphina (Lamarck, 1819), Pseudochama Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 40650 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 7), MGB 40651 gryphoides Linnaeus, 1758, Chama Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 40644 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 2) gryphoides Linnaeus, 1758, Chama El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè superior MGB 40645 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 3) gryphoides (Schlotheim, 1813), Crassostrea El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Neogen, Miocè, Helvecià-Tortonià MGB 40566 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 103, Fig. 4),

MGB 40567 gurgitis (Brongniart, 1822), Panopea Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41007 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 129, Fig. 1), MGB 41008 hammeri (Defrance, 1825), Palaeonucula Doubs, França Juràssic inferior, Toarcià MGB 40274 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 13), MGB 40275 hammeri (Defrance, 1825), Palaeonucula Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 40276 henckeliusiana (Nyst, 1836), Caestocorbula Morigny-Champigny, Essone, França Paleogen, Oligocè, Estampià MGB 40993 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 19), MGB 40994 hians Brocchi, 1814, Cardium Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40716 hians (Gmelin, 1791), Limaria Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40526 hippopea Basterot, 1825, Carditamera (Lazariella) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, inferior MGB 40658 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 14), MGB 40659 aff. hirsonensis (d’Archiac, 1843), Parallelodon Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42462 humanus (Linnaeus, 1758), Glossus Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40857 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 121, Fig. 5) ignorata Cossman i Peyrot, 1912, Venericardia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Miocè mitjà MGB 40691 imbricata (Gmelin, 1791), Venericardia Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40688 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 10), MGB 40689 inaequivalvis (Linnaeus, 1758), Pandora El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 41029 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 1) incarnata Linnaeus, 1758, Tellina (Fabulina) Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40784 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 5), MGB 40785

incarnata Linnaeus, 1758, Tellina (Fabulina) El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40786 incrassatus Partsch, 1848, Flabellipecten Sort-en-Chalosse, Landes, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40490 incrassatus Partsch, 1848, Flabellipecten Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40491 incrassatus (Dubois, 1831), Megaxinus Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè inferior, Aquitanià MGB 40613 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 6), MGB 40614 indifferens Coquand, 1865, Lavignon Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 40843 inornata (d’Orbigny,1843), Proveniella Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40851 insubrica (Brocchi, 1814), Glycymeris Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40354 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 4), MGB 40355, MGB 40356, MGB 40357, MGB 40358, MGB 42861, MGB 42862, MGB 42863, MGB 42864, MGB 42865, MGB 42866, MGB 42867, MGB 42868, MGB 42869, MGB 42870, MGB 42871, MGB 42872, MGB 42873, MGB 42874, MGB 42875, MGB 42876, MGB 42877, MGB 42878, MGB 42879, MGB 42880, MGB 42881, MGB 42882, MGB 42883, MGB 42884 intermedia (Brocchi, 1814), Glans Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40664 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 2), MGB 40669 intermedia (Brocchi, 1814), Glans Spicchio, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè superior MGB 40665 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 1), MGB 40666 intermedia (Brocchi, 1814), Glans Monale, Asti, Piemont, Itàlia Quaternari, Holocè, Actual MGB 40667 intermedia (Brocchi, 1814), Glans Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40668 irus (Linnaeus, 1758), Irus Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40941 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 125, Fig. 5), MGB 40942 islandica (Müller, 1776), Chlamys

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè MGB 40418 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 9), MGB 40419 islandica (Müller, 1776), Chlamys Quaternari, Holocè, Actual MGB 40420 islandica (Linnaeus, 1767), Artica Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 40844 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 10), MGB 40845, MGB 40846, MGB 40847, MGB 42932 islandica (Linnaeus, 1767), Artica Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Quaternari, Pliocè (Scaldià) MGB 40848 islandicoides (Lamarck, 1818), Pelecyora Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40928 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 6) italica (Defrance, 1818), Callista Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40907 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 1), MGB 40908, MGB 40909, MGB 40910, MGB 40913 italica (Defrance, 1818), Callista Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40911, MGB 40912 italica (Defrance, 1818), Callista Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40914 jacobaeus (Linnaeus, 1758), Pecten Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40478 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 94, Fig. 2), MGB 40479, MGB 40480, MGB 40481 josslingi Smith, 1857, Pecten Algarve, Portugal Neogen, Miocè MGB 40482 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 94, Fig. 3) jouanneti (Basterot, 1825), Megacardita Salles, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 40680 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 7), MGB 40681, MGB 40682 kefersteini (Münster, 1837), Myophoria Alps Triàsic mitjà MGB 40585 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 105, Fig. 12), MGB 40586 labordei (Basterot, 1825) basteroti (Bronn, 1825), Soletellina Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40834 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 17), MGB 40835 lactea (Linnaeus, 1758), Striarca Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Fig. 4. Grup d’exemplars (MGB 40355) de Glycymeris insubrica (Brocchi, 1814) del Pliocè de Bonares (Huelva). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 4. Group of Glycymeris insubrica (Brocchi, 1814) specimens (MGB 40355) from the Pliocene of Bonares (Huelva province, SW Spain). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

Quaternari, Holocè, Actual MGB 40337 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 6), MGB 40338 lacteus (Linnaeus, 1758), Loripes França Quaternari, Plistocè MGB 40610 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 5), MGB 40611 lacteus (Linnaeus, 1758), Loripes El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40612 lacunosa (Chemnitz, 1782), Gastrana Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40814 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 7), MGB 40815, MGB 40817 lacunosa (Chemnitz, 1782), Gastrana Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40816 laevigata (J. de C. Sowerby, 1818), Nuculoma Walton-on-the-Naze, Tendring, Essex, Anglaterra, Regne Unit Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè MGB 40270 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 12), MGB 40271 laevigata (Lamarck, 1806), Callista (Costacallista) Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40917 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 2), MGB 40918 lamarcki Deshayes, 1857, Corbula Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França

Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40973 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 11), MGB 40974 lamarcki Deshayes, 1830, Isognomon (Hippochaeta) Le Fayel, Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40397 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 88, Fig. 5), MGB 40398 lamellosa Lamarck, 1805, Crassatella Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40712 lamellosa (Lamarck, 1806), Fimbria Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40634 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 110, Fig. 5), MGB 40635 lamellosa Brocchi, 1814, Ostrea Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40555 lamellosa Brocchi, 1814, Ostrea Montaione, Firenze, Toscana, Italia Neogen, Miocè-Pliocè MGB 40556 lamellosa (Rayneval et al.) var. rhysalea Fontannes, 1882, Chamelea Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40954 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 2), MGB 40955 laminosa (Sowerby, 1827), Gastrana Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià

MGB 40818 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 8) latesulcata (Matheron, 1843), Cyprimeria ? Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40933 latissima (Brocchi, 1814), Chlamys (Macrochlamys) Rapolano, Siena, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40454 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 92, Fig. 1) latissima (Brocchi) var. nodosiformis (de Serres in Pusch, 1937), Chlamys (Macrochlamys) Cuevas del Almanzora, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè, Tortonià MGB 40455 latissima (Brocchi) var. nodosiformis (de Serres in Pusch, 1937), Chlamys (Macrochlamys) Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40456 latissima (Brocchi) var. nodosiformis (de Serres in Pusch, 1937), Chlamys (Macrochlamys) Antas, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40457 aff. leithajanus Partsch in Hoernes, 1870, Flabellipecten Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40487 limak (Linnaeus, 1758), Lima Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40524 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 98, Fig. 1) lirata (J. de C. Sowerby, 1818), Pholadomya (Bucardiomya) Andorra ?, Andorra-Sierra de Arcos, Terol, Espanya Juràssic mitjà, Bajocià-Callovià MGB 41024 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 132, Fig. 6) lithophaga (Linnaeus, 1758), Lithophaga Quaternari, Holocè, Actual MGB 40370 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 5), MGB 40371 lithophagella (Lamarck, 1819), Coralliophaga Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40856 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 121, Fig. 4) longa Bellardi, 1875, Yoldia Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40287 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 20), MGB 40288 lunularis (Lycett, 1857), Lycettia Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic mitjà, Bajocià MGB 40372 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 6), MGB 40373 lupinus (Linnaeus, 1758), Dosinia (Asa) Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 40934 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 125, Fig. 2), MGB 40935 lusitanica (Sharpe, 1849), Myophorella Vilafranca de Xira, Lisboa, Portugal Juràssic superior MGB 40594 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 107, Fig. 2), MGB 40595, MGB 40596, MGB 40597 lutraria (Linnaeus, 1758), Lutraria Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40764 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 7) lutraria (Linnaeus, 1758), Lutraria Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40765, MGB 40766 macphersoni Bergeron, 1888, Pecten Cuevas del Almanzora, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen MGB 40486, MGB 42927 magna (da Costa, 1778), Lutraria (Psammophila) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40767 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 8) magna (da Costa, 1778), Lutraria (Psammophila) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40768 magna (da Costa, 1778), Lutraria (Psammophila) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40769 magna (da Costa, 1778), Lutraria (Psammophila) El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40770 margaritacea Lamarck, 1806, Pinna Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40383 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 86, Fig. 5) marginatus (Pennant, 1777), Solen Quaternari, Holocè, Actual MGB 40773 marshi (J. de C. Sowerby, 1814), Lopha Beggingen, Schaffhausen, Suïssa Juràssic mitjà-superior, Bajocià-Kimmeridgià MGB 40572 maxillatus (Lamarck, 1801), Isognomon (Hippochaeta) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Miocè-Pliocè MGB 40395, MGB 40396 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 88, Fig. 4) mediterraneum (Costa, 1829), Lentidium El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40999 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 23) meneghinii (de Stefani i Pantanelli, 1878), Gonimyrtea Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40615 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 8) minima J. de C. Sowerby, 1818, Nuculana Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40286 minor (J. de C. Sowerby, 1826), Thetironia Atherfield, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Aptià-Albià MGB 40633 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 110, Fig. 4) minuta (J. de C. Sowerby, 1824), Arca (Eonavicula) Calvados, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40298 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 8), MGB 40299 minutus (Bronn, 1831), Donax (Cuneus) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40826 modioliformis (Deshayes, 1829), Barbatia Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià-Lutecià MGB 40307 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 13), MGB 40308 modiolus (Linnaeus, 1758), Modiolus Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Neogen, Pliocè-Holocè MGB 40374 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 7), MGB 40375, MGB 40376, MGB 40377 montsecana Bataller, 1959, Nucula Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 40259 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 7), MGB 40260 multicostata Deshayes, 1832, Ostrea Cuise-la-Motte, Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40557 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 103, Fig. 2), MGB 40558 multicostata Deshayes, 1832, Ostrea Santa María de Meià, Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40559 multicostatum (Brocchi, 1814), Trachycardium Asti, Piemont, Itàlia Quaternari, Holocè, Actual MGB 40745 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 116, Fig. 2) multilamella (Lamarck, 1818), Venus (Ventricoloidea) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40867 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 8), MGB 40868 multilamella (Lamarck, 1818), Venus (Ventricoloidea) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40869 multilamella (Lamarck, 1818), Venus (Ventricoloidea) Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40870

multilamella (Lamarck, 1818), Venus (Ventricoloidea) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè superior MGB 40871 multilamella (Lamarck, 1818), Venus (Ventricoloidea) Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 42934 multistriata (Poli, 1795), Chlamys Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40421 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 10), MGB 40423, MGB 42894, MGB 42895, MGB 42896, MGB 42897, MGB 42898 mutabilis Wood, 1853, Astarte Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40696 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 6), MGB 40697 mytiloides (Brocchi, 1814), Barbatia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40309 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 15), MGB 40311, MGB 42860

Fig. 5. Modiolus modiolus (Linnaeus, 1758), bivalve del Pliocè-Holocè, dragat del fons marí davant Sant Carles de la Ràpita (Montsià, Tarragona). Exemplar MGB 40374 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 85, fig. 7). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 5. Modiolus modiolus (Linnaeus, 1758), a bivalve from the Pliocene-Holocene, dredged from the sea bottom off Sant Carles de la Ràpita (Tarragona province, NE Spain). Specimen MGB 40374 figured in GómezAlba (1988, pl. 85, fig. 7). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

mytiloides (Brocchi, 1814), Barbatia Monale, Asti, Piemont, Itàlia Quaternari, Holocè, Actual MGB 40310 mytiloides (Brocchi, 1814), Barbatia Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè superior MGB 40312 naranjoana (Verneuil i Barrande, 1855), Glyptarca Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 40581 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 105, Fig. 7), MGB 40582 navicularis (Brocchi, 1814), Neopycnodonte El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40542 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 100, Fig. 5), MGB 40543 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 100, Fig. 6), MGB 40544 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 100, Fig. 7) navicularis (Brocchi, 1814), Neopycnodonte Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40545 navicularis (Brocchi, 1814), Neopycnodonte Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Neogen, Pliocè MGB 40546 neuvillei (Cossman i Peyrot, 1909), Cyrtodaria Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 40772 nicaisei (Coquand, 1862), Nicaisolopha Os de Balaguer, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 40575 nitida (Müller, 1776), Abra (Syndosmya) Quaternari, Holocè, Actual MGB 40837 nitida Sowerby, 1833, Nucula Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40261 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 8), MGB 40262 nitida (Brocchi, 1814), Yoldia Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè inferior MGB 40289 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 21), MGB 40290 nitida (Brocchi, 1814), Yoldia Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40291 nitidula (Lamarck, 1806), Aphrodina Conca de París, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40893 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 7), MGB 40894 noae (Linnaeus, 1758), Arca

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40292 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 5), MGB 40293 nobilis Linnaeus, 1758, Pinna Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42820 norvegica (Spengler, 1793), Panopea (Panomya) Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 41010 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 129, Fig. 3), MGB 41011, MGB 41012, MGB 41013, MGB 42939, MGB 42940 nucleus Linnaeus, 1758, Nucula Suffolk ?, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40256 nucleus Coquand, 1865, Trapezium ? Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40855 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 121, Fig. 3) obliqua (Sowerby, 1817), Macoma Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40808 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 4), MGB 40809 obliqua (Lamarck, 1819), Neocrassina Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià MGB 40704, MGB 41891 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 10) obliqua (Deshayes, 1825), Pitar (Calpitaria) Beauvais, Oise, França Paleogen, Eocè MGB 40891 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 6), MGB 40892 obliquata Sowerby, 1817, Astarte (Digitariopsis) Walton-on-the-Naze, Tendring, Essex, Anglaterra, Regne Unit Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè MGB 40700 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 8), MGB 40701 obliquum (Lamarck, 1805), Loxocardium Oise, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 40730 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 5), MGB 40731 oblonga (Sowerby, 1821), Glans Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40678 oblonga (Philippi, 1844), Korobkovia Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40405 obovata (Sowerby, 1839), Corbicula Colwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè-Paleocè, Tongrià MGB 40864 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 5),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40865 obovata (Lamarck, 1819), Glycymeris Étampes, Essone, França Paleogen, Oligocè, Estampià MGB 40348 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 5), MGB 40349 omalii La Jonkaire, 1823, Astarte Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40698 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 7), MGB 40699 opercularis (Linnaeus, 1758),Chlamys (Aequipecten) Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40434, MGB 42902, MGB 42903, MGB 42904, MGB 42905, MGB 42906 opercularis (Linnaeus) var. audouini (Payraudeau, 1826), Chlamys (Aequipecten) Villeneuve-de-Marsan, Landes, França Neogen, Pliocè MGB 40430 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 5), MGB 40431 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 6) opercularis (Linnaeus) var. audouini (Payraudeau, 1826), Chlamys (Aequipecten) Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40432, MGB 40433 orbicularis (Agassiz, 1845), Dosinia (Pectunculus) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40939 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 125, Fig. 4) orbicularis (Deshayes, 1836),Lucina Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40603 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 1), MGB 40604 ornata (Agassiz, 1845), Divaricella Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40628 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 16), MGB 40629 ovata (Smith, 1816), Neocrassina Le Havre, Seine-Maritime, França Juràssic superior, Oxfordià-Kimmeridgià MGB 40705, MGB 41890 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 11) ovata (Mantell, 1822), Nucula (Leionucula) Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 40265 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 10), MGB 40266 ovata (Pennant, 1777), Timoclea Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40960 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 6), MGB 40961 ovata (Pennant, 1777), Timoclea El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40962

ovata (Pennant, 1777), Timoclea Quaternari, Holocè, Actual MGB 40963 palaemon Coquand, 1869, Ostrea Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40560 palmata Lamarck, 1819, Chlamys (Flexopecten) Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè superior MGB 40449 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 16), MGB 40450 palmata Lamarck var. crestensis Fontannes, 1880, Chlamys (Flexopecten) Cuevas del Almanzora, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40451 papillosum (Poli, 1795), Plagiocardium (Papillicardium) Piemont, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40734 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 7), MGB 40735 papillosum (Poli, 1795), Plagiocardium (Papillicardium) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40736 parallela Coquand, 1865, “Tapes” Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40943 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 125, Fig. 6) parisiensis Deshayes, 1860, Nucula Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40272 parisiensis (d’Orbigny, 1850), Nemocardium (Discors) Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40742 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 10), MGB 40743 parkinsoni (Sowerby, 1814), Acanthocardia Walton-on-the-Naze, Tendring, Essex, Anglaterra, Regne Unit Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè MGB 40717 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 114, Fig. 12), MGB 40718 paucicostata (G. B. Sowerby II, 1834), Acanthocardia Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40723 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 3), MGB 40724, MGB 40725, MGB 42928 pectinata (Brocchi, 1814), Anadara Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40324 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 7) pectinata (Brocchi, 1814), Anadara Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40325

pectinata (Brocchi, 1814), Anadara Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40326 pectinata (Linnaeus, 1767), Atrina Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè superior MGB 40388 pectinata J. de C. Sowerby, 1818, Nucula (Pectinucula) Troyes, Aube, França Cretaci inferior, Albià mitjà-superior MGB 40267 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 11), MGB 40268 pectinatus (J. de C. Sowerby, 1821), Arcomytilus Calvados, Calvados, França Juràssic mitjà, Bathonià MGB 40365 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 2) pella (Linnaeus, 1767), Nuculana (Lembulus) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40280 pella (Linnaeus, 1767), Nuculana (Lembulus) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40281 pellicoi Verneuil i Collomb, 1853, Ilymatogyra Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40553 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 102, Fig. 5), MGB 40554 peninsularis Coquand, 1865, Trigonia Cervera del Maestre, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40587 personata (Lamarck, 1806), Teredina Épernay, Marne, França Paleogen, Eocè, Ypresià inferior (“Sparnacià”) MGB 41014 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 129, Fig. 5), MGB 41015 pesfelis (Linnaeus, 1758), Chlamys (Manupecten) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40458 pharaoni Depéret i Roman, 1902, Pecten Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40483 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 94, Fig. 4), MGB 40484 picteti (Coquand, 1865), Laevitrigonia Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40592 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 106, Fig. 3) pilosa (Linnaeus, 1758), Glycymeris Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40343 pinnula (Basterot, 1825), Venericardia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40690

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

pisum Sowerby, 1818, Corbula Brook, New Forest, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40975 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 12), MGB 40976 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 13), MGB 40977 pizcuetana (Vilanova, 1870), Buchotrigonia Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40590 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 106, Fig. 2), MGB 40591, MGB 42887, MGB 42888 placentina (Defrance, 1817), Chama Sandigliano, Biella, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè superior MGB 40646 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 4), MGB 40647 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 5) placentina (Lamarck, 1819), Nucula Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40263 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 80, Fig. 9), MGB 40264 placunea Lamarck, 1819, Plicatula Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40511 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 96, Fig. 9), MGB 40512 placunea Lamarck, 1819, Plicatula El Forcall, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40513 plana (Sowerby, 1814), Erodona Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè MGB 41001 planata Linnaeus, 1758, Tellina (Peronaea) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40793 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 10), MGB 40794, MGB 42929 planata Linnaeus, 1758, Tellina (Peronaea) Monale, Asti, Piemont, Itàlia Quaternari, Holocè, Actual MGB 40795 planata Linnaeus, 1758, Tellina (Peronaea) Monale, Asti, Piemont, Itàlia Quaternari, Holocè, Actual MGB 42930 planicosta Lamarck, 1801, Venericardia (Venericor) Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40692 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 1) planicosta Lamarck, 1801, Venericardia (Venericor) Bracklesham Bay, Manhood Peninsula, West Sussex, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè MGB 40693 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 113, Fig. 2) plebeia (Lamarck, 1806), Chlamys Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià-Bartonià MGB 40424 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 1),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40425 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 2), MGB 40426 plebeia (Lamarck, 1806), Chlamys Saint-Gilles ?, Brussel·les, Bèlgica Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40427 plicata (Solander, 1766), Cubitostrea Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40568 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 104, Fig. 1), MGB 40569 plicata (Sowerby, 1829), Inoperna Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic superior MGB 42447 ponderosa (Gmelin, 1791), Crassatella Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior-Bartonià MGB 40706 (Gómez-Alba 1988 Làm. 114, Fig. 1), MGB 40707 porulosum (Solander, 1766), Vepricardium (Orthocardium) Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40737 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 8), MGB 40738 praetenuis (Leathes in Woodward, 1830), Macoma Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen-Quaternari, Pliocè-Plistocè MGB 40810 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 5) prima Barrande, 1881, Babinka Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 40576 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 105, Fig. 1) primaeva Deshayes, 1858, Anomia Cuise-la-Motte, Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40519 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 97, Fig. 8), MGB 40520 priscus (Schlotheim, 1820), Pseudopecten Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 40506 proxima (Deshayes, 1857), Callista (Microcallista) Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40919 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 3 esquerra), MGB 40920 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 3 dreta), MGB 40921 prysmatica (Laskey, 1803), Abra (Syndosmya) Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40836 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 2) pubescens (Pulteney, 1799), Thracia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41030 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 134, Fig. 2) pulvinata (Lamarck, 1805), Glycymeris Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià

MGB 40350 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 84, Fig. 6), MGB 40351 punctata (Sowerby, 1817), Plagiostoma Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Hettangià-Pliensbaquià MGB 40535 radians (Nyst, 1839), Chlamys (Aequipecten) Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40437, MGB 42907, MGB 42908 aff. rastellaris (Münster in Goldfuss, 1833), Lopha Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 42454 regulbiensis Morris, 1854, Corbula Herne Bay, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Paleocè, Thanetià MGB 40992 revoluta (Brocchi, 1814), Corbula (Caryocorbula) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40984 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 16), MGB 40985 rhomboidea (Brocchi, 1814), Glans (Centrocardita) Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40672 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 3), MGB 40673 rigaulti Deshayes, 1858, Arcomytilus Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Bartonià-Lutecià MGB 40367 robinaldina d’Orbigny, 1843, Pinna Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Berriasià-Aptià inferior MGB 40386 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 86, Fig. 6), MGB 40387 rostralis Lamarck, 1806, Tellina Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40775 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 2), MGB 40776 rotundata (Montagu, 1803), Diplodonta Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè superior MGB 40637 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 110, Fig. 7), MGB 40640 rotundata (Montagu, 1803), Diplodonta Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40638 rotundata (Montagu, 1803), Diplodonta Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè superior MGB 40639 rouvillei (Coquand, 1862), Aphrodina ? Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40895 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 8) rouvillei (Coquand, 1862), Aphrodina ?

Província de Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40896, MGB 42936, MGB 42937 royeriana (d’Orbigny, 1847), Pseudolimea Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40538 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 99, Fig. 9) rude (Lamarck, 1806), Gari Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40828 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 14) rudista (Lamarck, 1819), Glans Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40674 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 4), MGB 40675 rugosa Lamarck, 1806, Corbula Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40991 rugosa (Helbling, 1779), Eastonia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40771 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 9) rugosum (Smith, 1817), Ctenostreon Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic mitjà, MGB 40529 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 98, Fig. 4) rugosum (Smith, 1817), Ctenostreon Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42450 rupestris (Brocchi, 1814), Petricola (Lajonkairia) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 40965 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 7), MGB 40966 rupestris (Brocchi, 1814), Petricola (Lajonkairia) Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40967 sablieri Coquand, 1865, Cucullaea (Idonearca) Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40335 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 5) sampelayoi Castell, Concha i Revilla, 1955, Arca (Eonavicula) Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 42445 santanderensis (Douvillé, 1889), Pseudotoucasia Santander, Santander, Espanya Cretaci inferior MGB 41016 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 130, Fig. 5) sathulata Partsch, 1836, Congeria Brünn, Viena, Àustria Neogen, Pliocè ?, Pannonià MGB 41894 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 9) saxorum (Lamarck, 1806), Saxolucina Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 40626 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 15), MGB 40627 scabricola Lycett, 1875, Pterotrigonia Cañizar del Olivar, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40599 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 108, Fig. 1) scabrosa Nyst, 1848, Barbatia (Cucullaearca) Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40315 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 3), MGB 40316 scalaris (J. de C. Sowerby, 1825), Cyclocardia (Scalaricardita) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè, MGB 40662 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 16), MGB 40663 scalaris (J. de C. Sowerby, 1824), Limopsis Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40342 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 83, Fig. 10) scaphoides (Bronn, 1831), Mytilus Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40364 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 1) scopulus (Turton, 1822), Solecurtus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40838 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 4), MGB 40839 scopulus (Turton, 1822), Solecurtus Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40840 aff. semicaudata Desmoulins, 1828, Jouannetia Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 41021 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 129, Fig. 6) semistriatus (Poli, 1795), Donax (Cuneus) El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40819 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 9), MGB 40820 semisulcata (Lamarck, 1805), Mactra (Eomactra) Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 40756 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 4), MGB 40757 seniensis (Lamarck) forma bollenensis Mayer-Eymar, 1876, Chlamys (Aequipecten) Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 40440 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 12), MGB 40441 seniensis (Lamarck) forma scabrella (Lamarck, 1819), Chlamys (Aequipecten) Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40438 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 10),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 40439 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 11), MGB 40442, MGB 42909, MGB 42910, MGB 42911, MGB 42912, MGB 42913, MGB 42914, MGB 42915 seniensis (Lamarck) forma scabrella (Lamarck, 1819), Chlamys (Aequipecten) Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40443, MGB 42916, MGB 42917 seniensis (Lamarck) forma scabrella (Lamarck, 1819), Chlamys (Aequipecten) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè inferior MGB 40444, MGB 42918 senilis (Lamarck, 1805), Glans (Centrocardita) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 40676 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 112, Fig. 5), MGB 40677 septemradiatum (Müller, 1776), Pseudoamussium Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 40415 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 7) septemradiatum (Müller, 1776), Pseudoamussium Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè superior MGB 40416 serrata (Renier in Brocchi, 1814), Tellina (Serratina) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40797 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 12 esquerra), MGB 40798 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 118, Fig. 12 dreta), MGB 40799 simile (Laskey, 1811), Palliolum (Delectopecten) Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Neogen, Miocè-Holocè MGB 40406 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 1), MGB 40407 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 2) similis J. de C. Sowerby, 1806, Nucula Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40269 simplex (Barbot de Marny, 1869), Dreissena Brünn, Viena, Àustria Neogen, Pliocè MGB 40902 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 7 i 7a) socialis (Schlotheim, 1823), Hoernesia Bayreuth, Bayern, Alemanya Triàsic mitjà MGB 40391 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 87, Fig. 12), MGB 40392 sowerbyana (d’Orbigny, 1847), Inoperna Sarthe, França Juràssic mitjà, Bajocià-Bathonià MGB 40369 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 85, Fig. 4) sowerbyi S. V. Wood, 1871, Crassatella Stubbington, Fareham, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40708 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 114, Fig. 2), MGB 40709 spathulatus (Lamarck, 1806), Ctenoides

Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40527 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 98, Fig. 3), MGB 40528 spinifera (Montagu, 1803), Myrtea Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40621 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 109, Fig. 12), MGB 40622 spinosa (Sowerby, 1819), Plicatula Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic inferior-mitjà MGB 40508 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 96, Fig. 10), MGB 40509 spinosa (Sowerby, 1819), Plicatula Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Liàsic inferior-mitjà MGB 40510 spinosa (Sowerby, 1819), Plicatula Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42448 splendida (Merian in Deshayes, 1857), Callista (Chionella) Morigny-Champigny, Essone, França Paleogen, Oligocè, Estampià MGB 40915 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 13), MGB 40916 squamosa Solander, 1876, Chama Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40648 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 6), MGB 40649 striatula (Sowerby, 1828), Caestocorbula Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40997 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 21), MGB 40998 subglobosa Partsch, 1836, Congeria Brünn, Viena, Austria Neogen, Pliocè ?, Pannonià MGB 41893 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 120, Fig. 8) subnitidula (d’Orbigny, 1852), Pitar Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 40886 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 3), MGB 40887 subspadicea (Cossmann, 1895), Timoclea Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 40964 subtripartitus d’Archiac, 1850, Chlamys Manresa, Bages, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè, Priabonià MGB 40452 subtruncata subtruncata (da Costa, 1778), Spisula Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40758 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 5), MGB 40759 subtruncata subtruncata (da Costa, 1778), Spisula

El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40760 subtruncata trigonula (Renieri in Brocchi, 1814), Spisula Piemont, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40761 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 117, Fig. 6), MGB 40762 subtruncata trigonula (Renieri in Brocchi, 1814), Spisula El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40763 sulcata (Solander, 1866), Crassatella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40710 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 114, Fig. 3), MGB 40711 sulcataria (Deshayes, 1825), Pitar (Calpitaria) Bracklesham Bay, Manhood Peninsula, West Sussex, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40890 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 5) sulcatus (Solander in Brander, 1766), Cardites Barton, Hampshire, Anglaterra, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè MGB 40686 sulcatus (Solander in Brander, 1766), Cardites MGB 40687 tenuistriata Deshayes, 1824, Anomia Septeuil, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 40521 tetragona Poli, 1795, Arca Piemont, Piemont, Itàlia Quaternari, Holocè, Actual MGB 40296 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 81, Fig. 7), MGB 40297 tetragona (Brocchi, 1814), Pinna Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40384 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 86, Fig. 7), MGB 40385 textorius (Schlotheim, 1820), Chlamys Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 40428, MGB 42901 tigerinum (Müller, 1776), Pseudoamussium Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Paleogen-Neogen, Oligocè superior-Pliocè MGB 40417 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 90, Fig. 8) toucasi (d’Orbigny, 1850), Praeradiolites Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Coniacià-Santonià inferior MGB 41022 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 131, Fig. 3), MGB 41023 transversus Deshayes, 1930, Donax (Paradonax) Saucats, Gironde, França

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40822 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 12), MGB 40823 trapezia (Linnaeus, 1767), Glans Manciet, Gers, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40670 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 111, Fig. 17), MGB 40671 triangularis (Basterot, 1825), Tivela Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40885 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 1) trigonalis (J. de C. Sowerby), 1823, Trigonastarte Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic mitjà, Bajocià MGB 42463 trigonata (Lamarck, 1818), Crassinella Conca de París, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior-Bartonià MGB 40714 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 114, Fig. 5), MGB 40715 trigonula (Deshayes, 1825), Meroena Armentiéres, Pas-de-Calais, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40883 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 12), MGB 40884 truncata (Linnaeus, 1758), Mya Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè superior MGB 40968 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 127, Fig. 8), MGB 40969 truncatosus Michaud, 1837, Unio Cuise-la-Motte, Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià inferior MGB 40583 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 105, Fig. 9), MGB 40584 trunculus Linnaeus, 1758, Donax (Serrula) El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40824 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 13), MGB 40825 tuberculata (Linnaeus, 1758), Acanthocardia (Rudicardium) Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 40726 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 4), MGB 40727 tuberculata (Olivi, 1792), Limaria Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40530 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 99, Fig. 1) tuberculata (Olivi, 1792), Limaria Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40531 tuberculata (Olivi, 1792), Limaria Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40532 tuberculiferum (Koch i Dunker, 1837), Ceratostreon Morella, Els Ports, Castelló, Espanya

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Cretaci inferior, Aptià MGB 40547 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 102, Fig. 2), MGB 40548, MGB 40549 turgidum (Solander, 1766), Nemocardium Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 40739 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 115, Fig. 9), MGB 40740 turonica (Dujardin, 1837), Anadara Salles, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40327 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 8), MGB 40328 turonica (Dujardin, 1837), Anadara Sainte-Catherine-de-Firbois, Indre-et-Loire, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40329 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 82, Fig. 9), MGB 40330 uncifera Leymerie,1877, Ostrea Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 40561 undata (Basterot, 1825), Pitar Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià-Burdigalià MGB 40888 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 4), MGB 40889 uniradiata (Brocchi, 1814), Gari (Psammobia) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40832 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 119, Fig. 16), MGB 40833 valentina Vilanova, 1863, Yaadia (Quadratotrigonia) Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40600 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 108, Fig. 5) valentina Vilanova, 1863, Yaadia (Quadratotrigonia) Alcaine, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40601 valentina Vilanova, 1863, Yaadia (Quadratotrigonia) Cañizar del Olivar, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40602 varia (Linnaeus, 1758), Mimachlamys Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Miocè-Holocè MGB 40429 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 91, Fig. 4) vendoperana (d’Orbigny, 1855), Aphrodina ? Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40897 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 123, Fig. 9), MGB 40898 vendoperana (d’Orbigny, 1855), Aphrodina ? Alcaine, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40899 venustus (Poli, 1795), Donax (Cuneus) El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè

MGB 40821 verrucosa Linnaeus, 1758, Venus Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40866 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 122, Fig. 6) vetula (Basterot, 1825), Paphia (Callistolapes) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40948 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 126, Fig. 4), MGB 40949 vetula (Basterot, 1825), Paphia (Callistolapes) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Piacenzià-Astià MGB 40950, MGB 42938 westendorpi (Nyst, 1839), Pelecyora Morigny-Champigny, Essone, França Paleogen, Oligocè MGB 40929 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 124, Fig. 7), MGB 40930 wrigleyi Curry, 1958, Glycymeris Nord de Londres, Greater London, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 40352 (Gómez-Alba 1988 Làm. 84, Fig. 7), MGB 40353 s.l., Amusium Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè-Pliocè MGB 40403, MGB 42890 s.l., Amusium Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 40404 s.l., Lithophaga Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42446 sp., Amusium Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè-Pliocè MGB 40402, MGB 42889 sp., Ceratostreon Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior MGB 40550 sp., Chlamys Cuevas del Almanzora, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40463, MGB 40464, MGB 40466, MGB 40477, MGB 42924 sp., Chlamys Cuevas del Almanzora, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40465, MGB 42925 sp., Chlamys Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40476 sp., Chlamys

Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40459, MGB 40460, MGB 40461, MGB 40462, MGB 40467, MGB 40468, MGB 40469, MGB 40470, MGB 40472, MGB 42922, MGB 42923 sp., Chlamys Bédar, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40471, MGB 42926 sp., Chlamys Salles, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 40475 sp., Chlamys Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 40473 sp., Chlamys Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40474 sp., “Cytherea” Alcaine, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40900 sp., Glycymeris Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40359, MGB 42885 sp., Glycymeris El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42377, MGB 42378 sp., Gresslya Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic superior MGB 42459 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 133, Fig. 4) sp., Gryphaea MGB 40541 sp., Hippurites Província d’Osca, Espanya Cretaci superior MGB 41017 sp., Hippurites Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 41018 sp.,Hippurites Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià inferior MGB 41019 sp., Hippurites Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 41020 sp., Inoceramus Blockley, Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic mitjà

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 40393 sp., Inoceramus Cretaci MGB 40394 sp., Lopha Dorset, Anglaterra, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic superior, Oxfordià MGB 40573 sp., Lopha Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior MGB 40574 sp., Lopha Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 42456 sp., “Lucina” Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40605 sp., Modiolus Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 40380 sp., Modiolus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40381, MGB 40382 sp., Monia Formentera, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 40523 sp., Mulletia Obón, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40399 sp., Nucula Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40273 sp., Ostrea Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 40562 sp., Ostrea Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40563 sp., Ostrea El Forcall, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 40564 sp., Ostrea Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40565 sp., “Ostrea” Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 42452 sp., Pecten Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 40497, MGB 40498, MGB 40504, MGB 40505 sp., Pecten Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40499, MGB 40500, MGB 40503 sp., Pecten Cuevas del Almanzora, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen MGB 40501 sp., Pecten Los Gallardos, Levante, Almeria, Espanya Neogen MGB 40502 sp., “Periploma” Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 41028 sp., Pharus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 40774 sp., Pholadomya Blockley, Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 41026 sp., Plagiostoma Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior MGB 40536 sp., Plagiostoma Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42451 sp., Pleuromya Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 41027 sp., Praeleda Horcajo de los Montes, Montes Norte, Ciudad Real, Espanya Ordovicià mitjà MGB 40255 sp., Tancrediopsis Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 40254 sp., “Tapes” Província d’Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 40947 sp., “Tellina” Alcaine, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 40802

sp., “Trapezium” Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42457 sp., Trigonia El Forcall, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Àptià MGB 40588 sp., Trigonia MGB 40589 Indeterminat Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42464, MGB 42465 Indeterminat MGB 42784 Indeterminat Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42825 Gastropoda

abducta (Deshayes, 1864), Sigatica Thurrock, Essex, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè MGB 41437 acuta (J. de C. Sowerby, 1822), Melanoides (Tarebia) Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè MGB 41226 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 9), MGB 41227 acutangulata (Faujas, 1817), Trigonostoma (Ventrilia) Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41713 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 11), MGB 41714 agglutinans (Lamarck, 1804), Xenophora Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41372 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 149, Fig. 2), MGB 41373 ambigua (Solander, 1766), Sconsia Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41468 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 154, Fig. 2) , MGB 41672 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 13) ampullaceum (Brocchi, 1814), Trigonostoma Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41706 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 7) aff. ampullaceum (Brocchi, 1814), Trigonostoma Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41707 angulosus Lamarck,1804, Potamides (Exechestoma)

Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41248 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 7), MGB 41249 angulatus (Solander in Brander, 1766), Pyrazus Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41286 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 10), MGB 41287 angulosus J. de C. Sowerby, 1817, Viviparus Bembridge, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià superior MGB 41122 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 13), MGB 41123 angustus (Deshayes,1835), Volutilithes Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41689 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 8), MGB 41690 antediluvianus (Bruguière, 1792), Conus Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41790 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 5), MGB 41791 apenninica (Sassi, 1827), Charonia (Sassia) Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41483 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 155, Fig. 2), MGB 41484 aperta (Solander in Brander, 1766), Calyptraea Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior-Bartonià MGB 41385 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 2), MGB 41386 apertus (J. de C. Sowerby, 1824), Theodoxus Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè, Lattorfià MGB 41113 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 6), MGB 41114 aquensis (Grateloup, 1832), Fusiturris Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41750 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 17), MGB 41751 aquensis (Recluz, 1843), Sinum Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41451 aquitanica var. amphibola Cossmann i Peyrot, 1915, Gibbula (Colliculus) Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41078 araonis (Basterot, 1825), Clanculus (Clanculopsis) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41089 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 16), MGB 41090 arenaria (Linnaeus, 1766), Lemintina Bonares, El Condado, Huelva, Espanya

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Neogen, Pliocè MGB 41220 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 4) arenaria (Linnaeus, 1766), Lemintina Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià MGB 41221 arguta (Solander, 1766), Charonia (Sassia) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41482 arnae Hoernes i Auinger, 1882, Pleurotoma Siurana d’Empordà, Alt Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Pliocè, Plasencià MGB 41760 asper (J. de C. Sowerby, 1821), Fusinus Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41629 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 3), MGB 41630 asperulata (Lamarck, 1822), Clavatula Korytnica Central, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41730 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 9), MGB 41731, MGB 41732 asperulata (Lamarck, 1822), Clavatula Viena, Àustria Neogen, Miocè MGB 41733 asperulatum (Cossmann i Peyrot, 1822), Bittium Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41310 astesana (Rang, 1829), Cuvierina Siurana d’Empordà, Alt Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41856 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 20), MGB 41857 athleta (Solander in Brander, 1766), Athleta (Volutispina) Conca de París, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41686 athleta (Solander in Brander, 1766), Athleta (Volutispina) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41687 atomarium (Phillips, 1836), Glabrocingulum Tournai, Bèlgica Carbonífer, Mississipià mitjà, Viseà MGB 41896 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 135, Fig. 17) aurisleporis (Brocchi, 1814), Marginella Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41729 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 8) austriaca (Kittl, 1886), Vaginella Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41854 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 19), MGB 41855 aff. austriacus (Tournouer, 1875), Murex

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41514 baccata (Basterot, 1825), Cyllene Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41614 badensis Sacco, 1895, Turritella (Haustator) Weitendorf bei Wildon, Àustria Neogen, Miocè MGB 41166 badensis Sacco, 1895, Turritella (Haustator) Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41167 baetica (Rossmässler, 1854), Albea Gironde, França Quaternari, Holocè, Actual MGB 41876 bartonense (J. de C. Sowerby, 1813), Dientomochilus Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41409 bartonensis (Wrigley, 1951), Lunatia Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41447 basteroti Mayer-Eymar, 1890, Conus Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41792 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 6), MGB 41793 basteroti (Michelotti, 1847), Nassarius Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41610 basteroti (Nyst, 1843), Strioterebrum Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41820 cf. benoisti (Cossmann i Peyrot, 1919), Polinices Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41440 betulinoides (Lamarck, 1810), Conus Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41806 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 169, Fig. 1) bicarinata Eichwald, 1830, Turritella (Eichwaldiella) Lapugy (act. Lăpugiu de Sus), Lăpugiu de Jos, Judetul Hunedoara, Romania Neogen, Miocè mitjà-superior MGB 41161 bidentata (Defrance in Grateloup, 1832), Terebralia Cerdanyola del Vallés, Vallès Occidental, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41288 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 12),

MGB 41289 bidentata (Defrance in Grateloup, 1832), Terebralia Metzing, Moselle, França Neogen, Miocè, Tortonià MGB 41290 bidentata (Defrance in Grateloup, 1832), Terebralia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41291 bifidoplicata (Charlesworth, 1854), Marginella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41737 bitorosus (Fontannes, 1880), Conus Piamonte, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41794 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 8) bollenensis (Tournouer, 1874), Nassarius El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè, MGB 41585 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 10) bonnanii Bellardi, 1877, Genota Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41782 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 19), MGB 41783 aff. bonnanii Bellardi, 1877, Genota Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41784 bonneti (Cossmann, 1903), Architectonica (Solariaxis) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41212 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 1), MGB 41213 bouei (Deshayes, 1833), Batillaria (Vicinocerithium) Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41293 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 14) brandaris Linnaeus torularius (Lamarck, 1822), Murex (Bolinus) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41511 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 8) brandaris Linnaeus torularius (Lamarck, 1822), Murex (Bolinus) Bassa, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41512 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 10) brandaris Linnaeus torularius (Lamarck, 1822), Murex (Bolinus) Gaena ?, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41513 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 9) branderi Sowerby, 1819, Olivella (Callianax) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41652 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 4) brocchii Bronn, 1828, Conus Asti, Piemont, Itàlia

100

Neogen, Pliocè MGB 41813 brocchii Bonelli in Bellardi i Michelotti, 1841, Pleurotoma Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41759 bubonius Lamarck, 1822, Strombus Roquetas de Mar, Poniente Almeriense, Almeria, Espanya Quaternari, Plistocè MGB 41407 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 151, Fig. 4) buccinea (Brocchi, 1814), Ringicula (Ringiculina) Hospitalet de Llobregat, Barcelonés, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41840 buccinea (Brocchi, 1814), Ringicula (Ringiculina) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41841 buccinea (Brocchi, 1814), Ringicula (Ringiculina) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41842 buccinoidea (Olivier, 1801), Melanopsis Abbey Wood, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè MGB 41228 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 11), MGB 41229 buccinoides (Lamarck, 1803), Ancilla Conca de París, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 41635 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 6) bucklandi (Basterot, 1825), Jujubinus (Strigorella) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41073, MGB 41084 bulbiforme (Lamarck, 1803), Sycostoma Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41569 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 1), MGB 41570 bulbula Lamarck, 1802, Athleta (Neoathleta) Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41676 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 1), MGB 41677 bulbus (Solander in Brander, 1766), Sycostoma Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41571 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 2), MGB 41572 burdigalensis (Cossmann i Peyrot, 1917), Diloma (Oxystele) Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà MGB 41083 burdigalensis (Defrance, 1820), Euthriofusus Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà MGB 41617 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 7),

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 41618 burdigalensis (Sowerby, 1824), Ficus Cestas, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41490 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 155, Fig. 6) burdigalensis (Sowerby, 1824), Ficus Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41491 burdigalensis (Grateloup, 1847), Xenophora Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià inferior-mitjà MGB 41377 caerulea Linnaeus, 1758, Patella Calonge, Baix Empordà, Girona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 41062 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 1) caerulea Linnaeus var. aspera (Lamarck, 1822), Patella Calonge, Baix Empordà, Girona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 41061 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 2) caerulea Linnaeus var. subplana Potiez i Michaud, 1838, Patella Calonge, Baix Empordà, Girona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 41063 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 3) calcar (Lamarck, 1805), Angaria Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41091 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 17) calcitrapoides (Lamarck, 1803), Hexaplex (Paziella) Orne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41504 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 5), MGB 41505 calculosum (Basterot, 1825), Thericium (Chondrocerithium) Landes, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41335 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 4), MGB 41336 canaliculata (Lamarck, 1804), Architectonica (Solariaxis) Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior-Bartonià MGB 41214 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 2), MGB 41215 canaliculata (J. de C. Sowerby, 1823), Bartonia Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41550 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 5), MGB 41551 canaliculata Bell, in litt., Pleurotoma Martillac, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41755 canalifera (Lamarck, 1803), Ancilla Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41636 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 7) cancellata (Linnaeus, 1767), Cancellaria (Bivetiella)

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41700 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 5), MGB 41701 cancellata (Linnaeus, 1767), Cancellaria (Bivetiella) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41702 cancellata (Linnaeus, 1767), Cancellaria (Bivetiella) Poggibonsi, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41703 aff. cancellata (Linnaeus, 1767), Cancellaria (Bivetiella) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41704 cancellatum (Lamarck, 1804), Bittium Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41309 candida Neumayr i Paul, 1875, Emmericia Valdeganga, La Manchuela del Júcar, Conca, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41137 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 3), MGB 41138 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 4) carinifera Deshayes, 1833, Turritella (Haustator) Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41168 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 11), MGB 41169 carinifera Grateloup var. burdigalensis (Cossmann i Peyrot, 1917), Clavatula Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà MGB 41745 cassidea (Brocchi, 1814), Trigonostoma Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41708 cassidea (Brocchi, 1814), Trigonostoma Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41709 cassidea (Brocchi, 1814), Trigonostoma Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41710 cataphracta (Brocchi, 1814), Bathytoma Castell’Arquato, Piacenza, Piacenza, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41766 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 4), MGB 41767 cataphracta (Brocchi, 1814), Bathytoma Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41768 catena (da Costa, 1778), Lunatia Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41446

101

cathedralis (Brongniart, 1856), Protoma Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà MGB 41191 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 7) cepacea (Lamarck, 1804), Cepatia Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41434 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 10), MGB 41435 charpentieri Renevier, 1854, Torquesia El Forcall, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 39880 chinensis (Linnaeus, 1758), Calyptraea Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 42380 chinensis (Linnaeus, 1758), Calyptraea Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41382 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 1), MGB 41383 chinensis (Linnaeus, 1758), Calyptraea Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 41384 cinctus (Bruguière, 1792), Potamides (Ptychopotamoides) Orne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41257 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 11), MGB 41258 cithara Lamarck, 1802, Athleta (Neoathleta) Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41678 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 2), MGB 41679 clathrata (Linnaeus, 1758), Trophonopsis (Boreotrophon) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Quaternari, Plistocè inferior MGB 41520 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 5) clathratus (Born, 1778), Nassarius Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41586 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 11), MGB 41588 clathratus (Born, 1778), Nassarius Certaldo, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41587 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 12), MGB 41589 clathratus (Gmelin, 1791), Sinum (Sigaretotrema) Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41450 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 6) clavatus (Brocchi, 1814), Fusinus Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41631 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 4) cochleata (Brocchi, 1814), Mesalia Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya

102

Neogen, Pliocè MGB 41203 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 13) concava (Sowerby, 1822), Batillaria (Vicinocerithium) Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià-Rupelià inferior MGB 41294 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 15), MGB 41295 concavus (J. de C. Sowerby, 1823), Theodoxus Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè MGB 41115 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 7) conditus (Brongniart, 1823), Ficus Cestas, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41492 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 155, Fig. 7) conditus (Brongniart, 1823), Ficus Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41493 conditus (Brongniart, 1823), Ficus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41494 conglobata (Brocchi, 1814), Demoulia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41613 contigua (Brocchi, 1814), Gemmula (Unedogemmula) Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè superior-Pliocè MGB 41752 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 1), MGB 41753 contraria (Linnaeus, 1771), Neptunea Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè superior MGB 41545 contraria (Linnaeus, 1771), Neptunea Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 41540 contraria (Linnaeus) sinistrosa Deshayes, 1830, Neptunea Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 41539 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 2), MGB 41541, MGB 41542, MGB 41543, MGB 41544 corneum (Linnaeus, 1758), Buccinulum (Euthria) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 41554 corneum (Linnaeus, 1758), Buccinulum (Euthria) Badagnano, Carpaneto Piacentino, Piacenza, EmiliaRomagna, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41553 corneum (Linnaeus, 1758), Buccinulum (Euthria) Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41552 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 6) cornu (Brongniart, 1810), Planorbis

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41863 cornucopiae Lamarck, 1802, Hipponix Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41366 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 16), MGB 41367 corrugata Brocchi, 1814, Nassa Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41611 * corrugata Brocchi interata, , Nassa Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià inferior-mitjà MGB 41612 costaria Grateloup, 1828, Calyptraea (Trochatella) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41390 costatus (Brocchi, 1814), Fossarus Vallebiana, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Miocè-Pliocè MGB 41362, MGB 41364 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 15) costatus (Brocchi, 1814), Fossarus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41363 costellatum (Lamarck, 1804), Diastoma Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41306 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 7), MGB 41307 costifera S.V. Wood, 1848, Searlesia Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41548 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 4), MGB 41549 crastina Vidal, 1874, Melanopsis Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 41230 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 13), MGB 41231 crenatum (Brocchi, 1814), Thericium Poggibonsi, Siena, Toscana, Itàlia Neogen-Quaternari, Miocè mitjà-Plistocè, MGB 41330 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 2) crenatum (Brocchi, 1814), Thericium Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41331 crenularis (Lamarck, 1804), Tectus Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41087 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 15), MGB 41088 cristatus (Lamarck, 1804), Potamides Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 41246 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 5), MGB 41247 curtus (Jefreys, 1867), Sipho Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41538 curvicosta (Lamarck, 1804), Eopleurotoma Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41762 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 2), MGB 41763 cutaceum (Linnaeus, 1767), Cymatium Alcàsser/Alcácer, L’Horta Sud, València, Espanya Quaternari, Plistocè-Holocè MGB 41481 cylindracea (Pennant, 1777), Cylichna El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41846 cymatodis (Edwards, 1866), Streptochetus (Streptolathyrus) Salisbury, Wiltshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41622 decollata (Linnaeus, 1758), Rumina Terol, Espanya Quaternari, Plistocè superior MGB 41874 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 172, Fig. 8) deformis (Lamarck, 1822), Calyptraea (Bicatillus) Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà MGB 41391 deformis (Lamarck) irregularis (Dollfus i Dautzenberg, 1886), Calyptraea (Bicatillus) Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41392 delbosianus Grateloup, 1847, Murex Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41515 dentata (Lamarck, 1804), Turricula (Crenataturricula) Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41777 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 9), MGB 41778 deperditus (Bruguière, 1792), Conus Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41795 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 9), MGB 41796 deshayesii Deslongchamps,1849, Pleurotomaria Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Domerià superior-Toarcià inferior MGB 41045 desita (Bellardi, 1882), Mitra Certaldo, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41665 despecta (Linnaeus) decemcostata (Say, 1826), Neptunea

103

Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41546 dilatatus (Lamarck, 1802), Hipponix Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41368 dimidiata (Brocchi, 1814), Turricula El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41774 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 7), MGB 41775 dimidiata (Brocchi, 1814), Turricula Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41776 dimidiatoaffinis Sacco, 1894, Trivia Paulmy, Indre-et-Loire, França Neogen, Miocè MGB 41417 discus Edwards, 1852, Planorbina Colwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè-Oligocè MGB 41870 disjuncta Peyrot, 1931, Crassispira Certaldo, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41749 distortum (Brocchi, 1814), Cymatium Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41480 diversiformis Deshayes, 1835, Conus Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41797 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 10), MGB 41798 dixoni (Deshayes, 1861), Turritella (Haustator) Tremp, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 41170 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 12), MGB 41171 dixoni (Deshayes, 1861), Turritella (Haustator) Puigmaçana, Castell de Mur, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 41172 dixoni (Deshayes, 1861), Turritella (Haustator) Areny, Ribagorça, Osca, Espanya Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 41173 dixoni (Deshayes) figolina Carez, 1881, Turritella (Haustator) Fígols de Tremp, Tremp, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 41174 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 13), MGB 41175 doderleini (d’Ancona, 1872), Cymatium (Monoplex) Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41478 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 154, Fig. 8),

104

MGB 41479 dolium (Draparnaud, 1801), Orcula Hellín, Campos de Hellín, Albacete, Espanya Neogen, Miocè, superior MGB 41871 dormitor (Solander, 1766), Conorbis Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41785 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 1) duchasteli (Nyst, 1836), Nystia Hamstead, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià superior-Oligocè MGB 41139 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 5), MGB 41140 dufresnei (Basterot, 1825), Oliva (Strephona) Le Theil, Orne, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41650 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 3), MGB 41651 dujardini Deshayes, 1845, Conus Àustria Neogen, Miocè MGB 41799 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 11) dujardini Deshayes, 1845, Conus Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 41800 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 12), MGB 41801 dujardini Deshayes, 1845, Conus Viena, Àustria Neogen, Miocè MGB 41802 dujardini (Deshayes, 1845), Sphaeronassa Indre-et-Loire, França Neogen, Miocè, Miocè mitjà MGB 41580 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 6), MGB 41581 eburnea (Risso, 1826), Niso Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41359 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 14), MGB 41360 eburnea (Risso, 1826),Niso El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41361 echinoides (Lamarck, 1804), Batillaria (Vicinocerithium) Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41296 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 1), MGB 41297 echinophora (Linnaeus, 1758), Galeodea Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41465 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 13) edita (Solander, 1766), Turritella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41142 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 18)

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

edita (Solander, 1766), Turritella Bournemouth ?, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41143 elongata (Lamarck, 1803), Mitraria Chaumont-en-Vexin, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41660 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 9), MGB 41661 elongatus (Blainville, 1817), Scutus (Proscutum) Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41053 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 136, Fig. 8), MGB 41054 emarginatus Lamarck, 1804, Tympanotonos (Eotympanotonos) Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41285 eryna d’Orbigny, 1852, Turritella (Haustator) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41182 euomphalus (J. de C. Sowerby, 1814), Planorbina Colwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè-Oligocè MGB 41868 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 25), MGB 41869 europaena (Montagu, 1808), Trivia Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41414 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 151, Fig. 8), MGB 41415 europaena (Montagu, 1808), Trivia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41416 evoluta Mayer, 1891, Clavatula Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41739 evulsa (Solander, 1766), Bonellitia Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41726 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 7), MGB 41727 excoelata (Cossmann i Peyrot, 1824), Ocinebrina Martillac, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41526 fallax (Grateloup, 1832), Hemicerithium Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41327 fasciata (Lamarck, 1804), Sigmesalia Província d’Osca, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41198 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 11), MGB 41199 fenollerae (Landau, 1984), Trigonostoma (Olivia)

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41711 ficulina (Lamarck, 1811), Athleta Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41674 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 15), MGB 41675 filosus (Lamarck, 1804), Cryptoconus Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41786 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 2), MGB 41787 fimbriata (Brocchi, 1814), Fasciolaria (Streptolathyrus) Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41620 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 8), MGB 41621 fimbriata (Borson) var. ornatissima Sacco, 1896, Astraea (Ormastralium) Màlaga, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41101 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 138, Fig. 8), MGB 41102 fissura (Linnaeus, 1758), Emarginula Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41051 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 136, Fig. 7), MGB 41052 fissurella (Linnaeus, 1767), Rimella Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41403 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 9) fresqueti Coquand, 1865, “Cerithium” Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41316 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 15), MGB 41317 funatus (J. de C. Sowerby, 1814), Tympanotonos (Eotympanotonos) Newhaven, Sussex, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41275 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 5), MGB 41276 fuscata (Brocchi, 1814), Subula Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41821 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 170, Fig. 6) fuscata (Brocchi, 1814), Subula Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41825 fuscata (Brocchi, 1814), Subula Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41826 fuscata (Brocchi) modesta (Tristan, 1829), Subula Salles, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41822 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 170, Fig. 7)

105

fusiformis (Brocchi, 1814), Mitra Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41663 gavalai Bataller, 1948, “Trochus” Sensui, Salàs de Pallars, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 41085, MGB 41897 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 14) gassendi Coquand, 1865, “Cerithium” Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41318 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 16), MGB 41319 gassendi Coquand, 1865, “Cerithium” Pancrudo, Comunidad de Teruel, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià-Albià (“Urgonià”) MGB 41320 gasullae (Coquand, 1865), Monocuphus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41400 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 6) geometra (Borson, 1852), Ficus Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41497 gerundensis (Vidal, 1882), Vidaliella Montmany, Montmany-Figaró, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 41872 gervillei (Defrance, 1818), Liotina Província d’Osca, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià mitjà MGB 41095 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 138, Fig. 2), MGB 41096 gibbosula (Linnaeus, 1758), Sphaeronassa Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41582 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 8) gigantea Lamarck, 1816, Ranella Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41477 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 154, Fig. 6) girondica Noulet var. degrangei (Cossman i Peyrot, 1919), Lymnaea Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41859 glabra (da Costa, 1778), Leiostraca Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè inferior MGB 41355 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 12), MGB 41356 glandiformis (Lamarck, 1810), Ancilla (Baryspira) Piemont, Itàlia Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41640 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 9), MGB 41641 glandiformis (Lamarck, 1810), Ancilla (Baryspira)

106

Korytnica Central, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41642 glandiformis (Lamarck, 1810), Ancilla (Baryspira) Els Monjos, Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 41643 granularis Borson, 1820, Conus Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41814 granulatum (Born, 1778), Calliostoma (Ampullotrochus) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41071 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 9), MGB 41072 granulatus (J. de C. Sowerby, 1818), Nassarius Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41590 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 14), MGB 41591 grateloupi (Deshayes, 1853), Semicassis Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià inferior-mitjà MGB 41469 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 154, Fig. 3) grossa (Deshayes, 1864), Globularia Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41422 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 5) haliotoideum (Linnaeus, 1758), Sinum Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41448 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 5), MGB 41449 hantoniensis (Pilkington, 1804), Sigatica Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41436 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 11) harpula Lamarck, 1802, Lyria Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 41693 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 2), MGB 41694 hausmanni (Dunker, 1843), “Cerithium” Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41325 helenae (Landau, 1984), Purpurellus El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41833 helicina (Brocchi, 1814), Lunatia Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41444 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 4) helicina (Brocchi, 1814), Lunatia Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè, Plasencià

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 41445 hemiclausus (J. de C. Sowerby, 1824), Polinices Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41439 hirta (Brocchi, 1814), Narona (Solatia) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41722 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 3), MGB 41723 hispanicus (Born, 1916), Sinuites Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 41039 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 135, Fig. 1), MGB 41040 horridus (Brocchi, 1814), Typhis Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41516 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 1), MGB 41517 humphreysianum Bennet, 1824, Buccinum (Madiella) Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 41563 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 12), MGB 41564 hungaricus (Linnaeus, 1758), Capulus Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41370 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 149, Fig. 1) hungaricus (Linnaeus, 1758), Capulus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41371 hybrida Deshayes, 1833, Turritella (Haustator) Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Cuisià MGB 41176 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 1) iberica Cossmann, 1825, Ampullospira Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41433 imbricata (Brocchi, 1814), Ocinebrina Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 41523 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 8), MGB 41524 imbricataria Lamarck, 1804, Turritella (Haustator) Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41164 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 9), MGB 41165 aff. implicata Bellardi, 1887, Mitra Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41664 inaequirugatus (Cossmann, 1898), Tympanotonos (Eotympanotonos) Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 41265 inaequirugatus (Cossmann, 1898), Tympanotonos (Eotympanotonos) Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ilerdià (Ypresià) MGB 41277 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 6), MGB 41278 incognita Basterot, 1825, Mitra Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41666 incrassata J. de C. Sowerby, 1814, Turritella (Haustator) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41177 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 2), MGB 41178 incrassatus (Müller, 1776), Nassarius Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41592 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 15), MGB 41593 inermis Pusch, 1837, Sveltia Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41724 inflata (Lamarck, 1802), Eocypraea Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41419 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 3) infundibulum (Brocchi, 1814), Xenophora Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41374 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 149, Fig. 4), MGB 41375, MGB 41376 intermedia (Deshayes, 1832), Amaurellina (Crommium) Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41430 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 9) intermedia (Deshayes, 1832), Amaurellina (Crommium) Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41431 intermedia (Deshayes, 1832), Amaurellina (Crommium) Santa Maria de Meià, Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41432 intermedia (Brocchi, 1814), Semicassis (Echinophoria) Sandigliano, Biella, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41475 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 154, Fig. 5), MGB 41476 intermedia (Deshayes, 1832), Sigmesalia Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41202 interrupta (Brocchi, 1814), Clavatula Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Miocè

107

MGB 41734 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 10), MGB 41735 intortus (Lamarck, 1818), Petaloconchus (Macrophragma) Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè inferior MGB 41216 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 3), MGB 41217 intortus (Lamarck, 1818), Petaloconchus (Macrophragma) Gavena, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41218 intortus (Lamarck) colligatus Cossmann i Peyrot, 1922, Petaloconchus (Macrophragma) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41219 islandicus (Chemnitz, 1780), Sipho Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 41537 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 1) italica (Defrance, 1820), Didora Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41055 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 136, Fig. 10), MGB 41056 italicus (Mayer, 1876), Nassarius El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41594 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 16), MGB 41595 josephinia Risso, 1826, Neverita Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41442 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 3), MGB 41443 jouanneti Desmoulins, 1842, Clavatula (Perrona) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41740 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 11) jouanneti Desmoulins, 1842, Clavatula (Perrona) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41741 labiata (J. de C. Sowerby, 1823), Cantharus (Pollia) Brockenhurts, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè MGB 41555 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 8), MGB 41556 labiata (Lamarck, 1803), Didora Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41057 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 136, Fig. 11) labratula (Lamarck, 1803), Strigatella (Mitreola) Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41667 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 10), MGB 41668 labrella (Lamarck, 1802), Athleta (Neoathleta) Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià

108

MGB 41680 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 3) lactea (Lamarck, 1806), Bayania Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 41347 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 3), MGB 41348 laevigata (Defrance, 1817), Semicassis Gironde, França Neogen, Pliocè MGB 41470 Gomez-Alba 1988 Làm. 154, Fig. 4) laevigata (Defrance, 1817), Semicassis Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41471 laevigata (Defrance, 1817), Semicassis Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41472 laevigata (Defrance, 1817), Semicassis Baix Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41473 laevigata (Defrance, 1817), Semicassis Pugny, Deux-Sèvres, França Quaternari, Holocè, Actual MGB 41474 laevigata (Eichwald, 1853), Clavatula Korytnica Central, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41736 lainei (Basterot, 1825), Melongena Gironde, França Neogen, Miocè, inferior MGB 41565 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 159, Fig. 4) lamberti (J. de C. Sowerby, 1823), Scaphella Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41695 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 3), MGB 41696 lamellosa Deshayes, 1824, Calyptraea Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41387 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 3), MGB 41388 lamellosum (Bruguière, 1792), Cerithium (Ptychocerithium) Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41323 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 18), MGB 41324 lapidus Lamarck, 1804, Potamides Chambors, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41244 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 6), MGB 41245 lapillus (Linnaeus, 1758), Nucella Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè superior MGB 41529 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 12),

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 41530 lapillus (Linnaeus, 1758), Nucella Bramerton, Anglaterra, Regne Unit Quaternari, Plistocè inferior MGB 41531 latus Gmelin, 1791, Strombus Roquetas de Mar, Poniente Almeriense, Almeria, Espanya Quaternari, Plistocè superior (“Tirrenià”) MGB 41408 laumontiana (Lamarck, 1804), Olivancillaria (Pseudolivella) Verneuil, Marne, França Paleogen, Eocè, Yresià superior-Bartonià MGB 41648 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 2), MGB 41649 lentus (Solander, 1766), Viviparus Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè MGB 41124 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 14) leporina (Lamarck, 1810), Trona Dax, Landes, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41418 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 1) lignarius (Linnaeus, 1758), Scaphander Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41849 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 11) lima (Lamarck, 1804), Angaria Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41092 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 18), MGB 41093 aff. limata (Chemnitz, 1795), Hinia Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41606 littorea (Linnaeus, 1758), Littorina (Algaroda) Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41127 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 17), MGB 41128 longaevus (Solander, 1766), Clavilithes Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41625 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 11), MGB 41626 longiroster (Brocchi, 1814), Fusinus Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41632 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 5) longiscata (Brongniart, 1810), Galba Colwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè, Lattorfià MGB 41860 luctator (Solander in Brander, 1766), Athleta (Volutispina) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41684 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 6), MGB 41685

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

lujani (de Verneuil i Collomb, 1853), Paraglauconia Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41238 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 17) luxani (de Verneuil i Collomb, 1853), Cassiope Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41239 luxani (de Verneuil i Collomb, 1853), Cassiope Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41240 luxani (de Verneuil i Collomb, 1853), Cassiope Alcaine, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià-Albià MGB 41241 lyrata (Brocchi, 1814), Narona (Sveltia) Gironde, França Neogen, Pliocè MGB 41720 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 1), MGB 41721 macrostoma (Charlesworth, 1851), Rostreulima Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41358 magus (Linnaeus, 1758), Gibbula Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41074 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 10) magus (Linnaeus, 1758), Gibbula El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41075 mamillaris (Lamarck, 1822), Leonia MGB 41130 margaritaceus (Brocchi, 1814), Potamides (Ptychopotamoides) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41259 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 12), MGB 41260 marginata Deshayes, 1832, Homalaxis Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41204 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 14), MGB 41205 marginata Lamarck, 1804, Collonia Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Cuisià-Bartonià MGB 41103 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 138, Fig. 9) marginatum (Martini, 1777), Gyrineum (Aspa) San Angelo, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41485 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 155, Fig. 3), MGB 41487 marginatum (Martini, 1777), Gyrineum (Aspa) Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè

109

MGB 41486 marginatum (Martini, 1777), Gyrineum (Aspa) Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41488 marginatum (Martini, 1777), Gyrineum (Aspa) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41489 maximus (Deshayes, 1835), Clavilithes Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41623 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 1) melanoides (J. de C. Sowerby, 1822), Brotia (Tinnyea) Anglaterra ?, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41224 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 7), MGB 41225 mercati (Brocchi, 1814), Conus Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41807 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 169, Fig. 4), MGB 41808 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 169, Fig. 5) mercati (Brocchi, 1814), Conus Roquetas de Mar, Poniente Almeriense, Almería, Espanya Quaternari, Plistocè superior (“Tirrenià”) MGB 41809 micans Gaudry i Fisher, 1862, Neritina (Nereina) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè, Plasencià MGB 41116 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 8), MGB 41117 microstoma (Newton, 1895), Sveltella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41725 minax (Solander in Brander, 1766), Melongena (Cornulina) Haravilliers, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41566 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 159, Fig. 5), MGB 41567 mixtus (Defrance, 1833), Potamides (Potamidopsis) Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41252 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 9), MGB 41253 monile Brocchi, 1814, Pleurotoma Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41757 monilifera (Lamarck, 1804), Lischkeia Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41065 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 6), MGB 41066 montsecanus (Vidal i Cossmann, 1898), Tympanotonos (Diptychochilus) Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya

110

Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41273 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 4), MGB 41274 mucronata (d’Orbigny, 1839), Collina Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41938 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 201, Fig. 5), MGB 41939 multisulcata (Lamarck, 1804), Sigmesalia Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41200 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 12), MGB 41201 mumia (Lamarck, 1804), Dissostoma Chambors, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41133 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 19), MGB 41134 * munsteri (Roemer, 1839), Bathrotomaria Dascau ? Juràssic superior, Oxfordià MGB 41048 muricinus (Lamarck, 1803), Volutilithes Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41688 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 7) muricoides (Lamarck, 1804), Conocerithium (Benoistia) Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41338 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 5) muricoides (Lamarck, 1804), Conocerithium (Benoistia) “Little bed”, Bracklesham Bay ?, Sussex, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Lutecià mitjà MGB 41339 musicalis (Lamarck, 1802), Lapparia (Pseudaulicina) Conca de París, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41692 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 1) mutabile (Lamarck, 1804), Serratocerithium Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41342 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 9), MGB 41343 mutabilis Linnaeus mutabilis (Linnaeus, 1758), Sphaeronassa Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41574 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 4), MGB 41576, MGB 41579 mutabilis Linnaeus mutabilis (Linnaeus, 1758), Sphaeronassa Spicchio, Empoli, Florència, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41575 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 5) mutabilis Linnaeus mutabilis (Linnaeus, 1758), Sphaeronassa Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41577

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

mutabilis Linnaeus mutabilis (Linnaeus, 1758), Sphaeronassa Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41578 nassaeformis (Wrigley, 1925), Unitas Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41772 nassoides (Grateloup, 1827), Mitrella (Macrurella) Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41655 nassoides (Grateloup, 1827), Mitrella (Macrurella) Gironde, França Neogen, Miocè, Tortonià MGB 41533 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 16), MGB 41534 neglecta (Michelotti, 1847), Terebra (Myurellina) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41827 neritea (Linnaeus, 1758), Cyclope Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41583 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 9), MGB 41584 nexilis (Solander in Brander, 1766), Ficus Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41495 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 155, Fig. 8), MGB 41496 noae (Chemnitz, 1907), Clavilithes (Rhopalithes) Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41627 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 2), MGB 41628 noae (d’Orbigny, 1850), Natica Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41461 nodosa (Solander in Brander, 1766), Galeodea Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41466 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 154, Fig. 1), MGB 41467 nodulosum (Solander, 1766), Calliostoma Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41067 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 7) obeliscus (Desmoulins, 1842), Crassispira Alemanya Neogen, Miocè mitjà-superior MGB 41747 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 13), MGB 41748 obesula (Deshayes, 1865), Ancilla Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41637 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 8) obsoleta (Brocchi, 1814), Ancilla (Baryspira)

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Àustria Neogen, Miocè MGB 41638 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 162, Fig. 10), MGB 41639 occidentalis (Cossmann i Peyrot, 1822), Nassarius Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià mitjà-inferior MGB 41604 octosulcata (Nyst, 1835), Gibbula Anvers, Anvers, Bèlgica Neogen, Pliocè MGB 41076 octosulcata (Nyst, 1835), Gibbula Korytnica Central, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41077 onubensis (Landau, 1954), Trigonostoma (Olivia) El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41712 opis d’Orbigny, 1852, Pleurotoma Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41756 orbignyana Hudleston, 1892, Amberleya (Eucyclus) Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià MGB 41105 ovulata (Lamarck, 1803), Gibberula Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41654 ovum (Turton, 1825), Liomesus Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41536 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 18) papaveraceus (Basterot, 1825), Potamides (Ptychopotamoides) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41261 Gomez-Alba 1988 Làm. 144, Fig. 13) parisiensis (d’Orbigny, 1850), Ampulella Chambors, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41426 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 7), MGB 41427 parisiensis (Mayer-Eymar, 1877), Clavilithes Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41624 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 10) parisiensis (Deshayes, 1832), Mitreola Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41662 parva (J. de C. Sowerby, 1823), Conomitra Highcliffe, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41658 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 7), MGB 41659

111

parvula Costa, 1778, Nassa Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41609 patellata Deshayes, 1832, Xenophora Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41378 patula (Lamarck, 1804), Globularia Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41423 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 6), MGB 41424 patula (Lamarck, 1804), Torinia (Climacopona) Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41206 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 15), MGB 41207 patulum (Brocchi, 1814), Diloma (Oxystele) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41079 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 11), MGB 41080 pentangulatus (J. de C. Sowerby, 1814), Straparollus (Euomphalus)

Fig. 6. Volutilithes muricinus (Lamarck, 1803) del Lutecià (Eocè) de Chaussy (Val-d’Oise, França). Exemplar MGB 41688 figurat a GómezAlba (1988, làm. 164, fig. 7). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 6. Volutilithes muricinus (Lamarck, 1803) from the Lutetian (Eocene) of Chaussy (Val-d’Oise, France). Specimen MGB 41688 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 164, fig. 7). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

112

Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer inferior MGB 41044 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 135, Fig. 10) perversa (Gmelin, 1791), Velates Lamothe-en-Blasy, Haute-marne, França Paleogen, Eocè, Cuisià MGB 41106 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 2), MGB 41107 pespelecani (Linnaeus, 1758), Aporrhais Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41393 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 4), MGB 41394 peyroti Dollfus i Berkeley Cotter, 1909, Thericium Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41337 picta (Basterot, 1825), Pirenella (Tiaracerithium) Sant Pau d’Ordal, Subirats, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41269 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 2), MGB 41270 picta (Férussac, 1825), Smaragdia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41118 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 9), MGB 41119 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 10), MGB 41120 picta (Férussac, 1825), Smaragdia Mérignac, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41121 picteti (Coquand, 1865), Paraglauconia (Diglauconia) Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41233 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 14), MGB 41234 piscatoria (Gmelin, 1791), Solatia Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41715 pizcuetana (Vilanova, 1859), Gymnentome (Craginia) Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41242 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 1) planorbis (Linnaeus, 1758), Planorbis Terol, Espanya Neogen, Miocè superior MGB 41864 plebeia (J. de C. Sowerby, 1850), Hemipleurotoma Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41781 pleurotomoides (Lamarck, 1804), Batillaria (Vicinocerithium) Mortefontaine, Aisne, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41298 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 2) plicaria (Lamarck, 1811), Agaronia

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Cestas, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41644 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 1), MGB 41645 plicaria (Lamarck, 1811), Agaronia Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41646 plicaria (Lamarck, 1811), Agaronia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41647 plicaria (Basterot, 1825), Subula Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41823 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 170, Fig. 8), MGB 41824 plicata (Bruguière, 1792), Pirenella Landes, França Paleogen, Oligocè MGB 41266 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 1), MGB 41267 plicata (Bruguière, 1792), Pirenella Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41268 plicatula Lamarck, 1818, Terebra (Terebrina) Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè MGB 41828 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 170, Fig. 11) plicatus (Brocchi, 1814), Cantharus El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41832 plicosa (Bronn, 1838), Pyramidella Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41853 plutonis (Basterot, 1825), Nerita (Theliostyla) Landes, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41108 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 3), MGB 41109 polygonum (Brocchi, 1814), Phos Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41547 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 3) polygonus (Lamarck, 1803), Cantharus (Pollia) La-Chapelle-en-Serval, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41557 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 9), MGB 41558 polygyra (Charlesworth, 1851), Melanella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41357 polymorpha (Brocchi, 1814), Heteropurpura Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41521 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 6),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 41522 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 7) ponderosus Brocchi, 1814, Conus Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41810 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 169, Fig. 6), MGB 41811 ponderosus Brocchi, 1814, Conus Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41812 pradoi (Verneuil i Lorière, 1868), Paraglauconia (Diglauconia) Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41235 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 15), MGB 41236 primaeva Matheron, 1873, Succinea Terol, Espanya Neogen, Miocè, Pontià MGB 41873 priscus (Solander in Brander, 1766), Cryptoconus Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41788 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 3), MGB 41789 prismatica (Brocchi, 1814), Hinia Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41607 prismaticus (Brocchi, 1814), Nassarius Siurana d’Empordà, Alt Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Miocè-Plistocè MGB 41596 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 18) pseudoammonius Schlotheim, 1820, Planorbis Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41862 pseudopertusa (Bratcher i Cernohorsky, 1985), Terebra Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41829 pseudoscalaris (Melvill i Standen, 1901), Trochus San Stefano Roero, Cuneo, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41086 pseudotiara Cossmann, 1898, Cerithium Puigcercós, Tremp, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41326 puigcercosensis Cossmann, 1898, Batillaria (Vicinocerithium) Puigcercós, Tremp, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 41299 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 3), MGB 41300 pungens (Solander in Brander), 1766, Typhis Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41518 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 2),

113

MGB 41519 pyrgota (Edwards, 1866), Bonellitia Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè, Lattorfià MGB 41728 pyrus (Solander, 1766), Sycostoma Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41573 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 160, Fig. 3) quadratum (Sowerby,1822), Coptostoma Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41773 redemptus (Michelotti, 1847), Polinices Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41441 regularis (Sowerby, 1818), Euthriofusus Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41619 renevieri (Coquand, 1865), Mesoglauconia Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 41237 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 16) reticosus (Sowerby, 1815), Nassarius Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41597 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 1), MGB 41598 reticulata (Solander, 1766), Amaea (Acrilla) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41351 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 8), MGB 41352 reticulatum (da Costa, 1778), Bittium Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41308 retusa (Brocchi, 1814), Cirsotrema (Stenorhytis) Almeria, Espanya Neogen, Miocè, Tortonià MGB 41349 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 7), MGB 41350 rimosa (Solander in Brander), 1766, Rimella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41404 ringens (Lamarck, 1804), Ringicula Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41838 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 4), MGB 41839 rostrata (Solander in Brander, 1766), Turricula (Crenataturricula) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41779 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 10), MGB 41780

114

rostratus (Olivi, 1792), Fusinus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41633 rotellaris (Michelotti, 1847), Diloma (Oxystele) Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41081 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 12), MGB 41082 rotifera (Deshayes), 1832, Protoma Sant Pau d’Ordal, Subirats, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè, Tortonià MGB 41192 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 8), MGB 41194 rotifera (Deshayes, 1832),Protoma Barcelona, Barcelonès, Catalunya Neogen, Miocè, Tortonià MGB 41193 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 9), MGB 41195 rudis (Borson, 1821), Trunculariopsis Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41501 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 4), MGB 41502 rudis (Borson, 1821), Trunculariopsis Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41503 rugosa (Linnaeus, 1767), Astraea (Bolma) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41097 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 138, Fig. 3), MGB 41098 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 138, Fig. 4), MGB 41099 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 138, Fig. 5), MGB 41100 rustica (Brocchi, 1814), Clavatula Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41738 rusticula (Basterot, 1825), Tudicla Cestas, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41669 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 11), MGB 41670 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 12), MGB 41671 sacyi (Cossmann i Peyrot, 1822), Nassa Salles, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41608 saginata Vidal, 1874, Pyrgulifera Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià inferior MGB 41243 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 2) scabricula (Solander in Brander, 1766), Volutocorbis Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41673 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 14) scabriculus (Solander in Brander, 1766), Hemiconus Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41816 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 170, Fig. 1), MGB 41817 scabrum Jeffreys, 1874, Propilidium Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 41136 scalaris (J. de C. Sowerby, 1843), Athleta (Volutispina) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41683 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 5) scalaris (Brocchi, 1814), Ocinebrina Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41525 semicoronatus (Lamarck, 1804), Potamides (Ptychopotamoides) Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41264 semimarginata (Lamarck, 1822), Clavatula (Perrona) Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41742 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 166, Fig. 12) semimarginata (Lamarck, 1822), Clavatula (Perrona) Korytnica Central, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41743 semimarginata (Lamarck, 1822), Clavatula (Perrona) Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41744 semistriata (Deshayes, 1824), Roxania Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Cuisià MGB 41847 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 10), MGB 41848 semistriatus (Férussac, 1822), Acteon Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41837 semistriatus (Brocchi, 1814), Nassarius Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41599 sensuyi (Bataller, 1948), Angaria Sensui, Salàs de Pallars, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 41094 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 19) serratum (Bruguière, 1792), Serratocerithium Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41340 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 8), MGB 41341 serratus (Brocchi, 1814), Nassarius Piamont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41600 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 5), MGB 41601

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

sigaretina Lamarck, 1804, Globularia Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41420 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 4), MGB 41421 simplex (Bronn, 1831), Architectonica Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41208 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 17), MGB 41209 simplex (Bronn, 1831), Architectonica Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41210 simplex (Bronn, 1831), Architectonica Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41211 simplex (Coquand, 1865), Monocuphus Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41401 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 7), MGB 41402 simulata (Solander, 1776), Tornatella Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41850 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 12), MGB 41851 solanderi (Mayer-Eymar, 1877), Turritella (Haustator) Aizy-Jouy, Oisne, França Paleogen, Eocè, Cuisià MGB 41179 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 3), MGB 41180 solei Jodot, 1959, Zoonitoides Terol, Espanya Neogen, Miocè, Meotià (Tortonià) MGB 41875 sopitum (Solander in Brander, 1766), Terebellum (Seraps) Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41405 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 151, Fig. 2), MGB 41406 sowerbii (Fleming, 1828), Aporrhais Nord de Londres, Greater London, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41398 spinosa Lamarck, 1767, Athleta (Volutispina) Damery, Marne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41681 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 164, Fig. 4), MGB 41682 striata (Bruguière, 1792), Clava (Semivergatus) Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41313 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 13), MGB 41314 striata Lamarck, 1804, Collonia Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià

115

MGB 41104 striatella Nyst, 1843, Calyptraea Morigny-Champigny, Essone, França Paleogen, Oligocè, Estampià MGB 41389 striatulus (Brocchi, 1814), Conus Orciano, Pisa, Toscana, Itàlia Neogen, Miocè superior-Pliocè MGB 41803 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 13) striatulus (Brocchi, 1814), Conus San Stefano Roero, Cuneo, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià MGB 41804 striatus (Defrance, 1827), Tenagodus Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41222 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 143, Fig. 5), MGB 41223 stromboides (Hermann, 1781), Crypochorda Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41698 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 4), MGB 41699 subandrei (d’Orbigny, 1850), Cantharus (Pollia) Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià-Bartonià MGB 41559 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 10),

Fig. 7. Tenagodus striatus (Defrance, 1827), gasteròpode del Lutecià (Eocè) de Chaussy (Val-d’Oise, França). Exemplar MGB 41222 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 143, fig. 5). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 7. Tenagodus striatus (Defrance, 1827), a gastropod from the Lutetian (Eocene) of Chaussy (Val-d’Oise, France). Specimen MGB 41222 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 143, fig. 5). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

116

MGB 41560 subangulata (Brocchi, 1814), Turritella (Zaria) El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41185 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 6), MGB 41186 subangulata (Brocchi, 1814), Turritella (Zaria) Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41187 subarchimedis d’Orbigny, 1852, Turritella (Eichwaldiella) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41162 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 8), MGB 41163 subcancellata (d’Orbigny, 1852), Cancellaria (Bivetiella) Salles, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41705 subcarinata (Lamarck, 1803), Pugilina Mortefontaine, Aisne, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41568 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 159, Fig. 6) subcinerea (d’Orbigny, 1852), Hastula Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41818 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 170, Fig. 3), MGB 41819 subcorrugata d’Orbigny, 1852, Terebralia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià inferior-mitjà MGB 41292 subcostaria ? (d’Orbigny, 1852), Didora Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè MGB 41058 subcostaria ? (d’Orbigny, 1852), Didora Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41059 subexcavatum (Wood, 1848), Calliostoma Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41068 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 137, Fig. 8) subinornata Peyrot, 1931, Pleurotoma Léognan, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41758 subpolitum (d’Orbigny, 1852), Dorsanum Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41616 subulata (Brocchi, 1814), Mitrella (Macrurella) Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41535 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 17) subvaricosa (Sacco, 1895), Turritella (Torculoidella) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè, MGB 41183 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 5),

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 41184 suessoniensis (Deshayes, 1826), Viviparus Parnes, Oise, França Paleogen, Eocè, Ypresià inferior (“Sparnacià”) MGB 41125 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 15), MGB 41126 sulcata (Lamarck, 1804), Sigmesalia Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41196 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 10), MGB 41197 sulcatus Borson, 1820, Hipponix Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Miocè MGB 41369 sulcifera (Deshayes, 1832), Turritella Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41144 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 20), MGB 41145 supracinta Cossmann, 1898, Batillaria (Vicinocerithium) Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41301 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 4) tauromiliare (Sacco, 1896), Calliostoma Thenay, Indre, França Neogen, Miocè MGB 41069 aff. tauromiliare (Sacco, 1896), Calliostoma Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41070 tenuicosta (Michaud, 1829), Scala (Fuscoscala) Almeria, Almeria, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41353 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 148, Fig. 10), MGB 41354 terebellata Lamarck, 1804, Turritella Mouchy-le-Châtel, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41149 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 1) terebellum (Lamarck, 1803), Vexillum (Uromitra) Orne, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41656 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 163, Fig. 6), MGB 41657 terebra (Basterot, 1825), Drillia Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41771 terebralis Lamarck, 1804, Turritella Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 41150 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 2), MGB 41155 terebralis Lamarck, 1804, Turritella Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41151 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 3),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 41152 terebralis Lamarck, 1804, Turritella Mérignac, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41153, MGB 41154 tetragona (Sowerby, 1825), Nucella Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Neogen, Pliocè MGB 41532 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 13) thiara Bruguière, 1792 , Gravesicerithium Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià-Bartonià MGB 41304 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 6), MGB 41305 tigrinus (Defrance, 1825), Naticarius Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41452 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 7), MGB 41453 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 8), MGB 41458 tigrinus (Defrance, 1825), Naticarius Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè superior MGB 41454 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 9), MGB 41455 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 10), MGB 41456, MGB 41459 tigrinus (Defrance, 1825), Naticarius Quaternari, Holocè, Actual MGB 41457 tigrinus (Defrance, 1825), Naticarius Korytnica Central, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41460 tornatilis (Linnaeus, 1758), Acteon El Granado, El Andévalo, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41834 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 1) tornatilis (Linnaeus, 1758), Acteon Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41835 tornatilis (Linnaeus, 1758), Acteon Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41836 torulosus (Deshayes, 1835), Volutilithes Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41691 tourreforti (Coquand, 1865), Cimolithium Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41312 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 11) triangulata Gardner, 1884, Aporrhais Herne Bay, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià inferior (“Sparnacià”) MGB 41399 tricarinata Lamarck, 1804, Nerita (Theliostyla)

117

Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè, Ypresià-Bartonià MGB 41110 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 4), MGB 41111 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 5), MGB 41112 tricarinata (Brocchi, 1814), Turritella Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41146 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 21) tricarinatus (Lamarck, 1804), Potamides (Potamidopsis) La-Chapelle-en-Serval, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41250 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 8), MGB 41251 tricarinatus (Lamarck, 1803), Pterynotus Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41506 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 6), MGB 41507 tricarinatus (Lamarck, 1803), Pterynotus Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41508 tricinctus (Brocchi, 1814), Potamides (Ptychopotamoides) Castrillo del Val, Alfoz de Burgos, Burgos, Espanya Neogen, Miocè, Aquitanià MGB 41254 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 10), MGB 41255 tricinctus (Brocchi, 1814), Potamides (Ptychopotamoides) Quaternari, Holocè, Actual MGB 41256 tricostata (Deshayes, 1876), Ficopsis Conca de París, França Paleogen, Eocè, Ypresià superior MGB 41498 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 2), MGB 41499 tripteroides (Lamarck, 1803), Pterynotus Chaussy, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41509 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 7), MGB 41510 trochlearis (Lamarck, 1823), Tympanotonos Étampes, Essone, França Paleogen, Oligocè, Estampià MGB 41271 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 3), MGB 41272 truncatula (Foresti, 1868), Hadriania Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41528 truncatula (Foresti, 1868), Hadriania Gavena, Firenze, Toscana, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41527 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 157, Fig. 11) trunculus Linnaeus conglobatus (Michelotti, 1841), Trunculariopsis Piamont, Itàlia Neogen, Pliocè

118

MGB 41500 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 156, Fig. 3) tuberculata Linnaeus lamellosa Lamarck, 1822, Haliotis Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41049 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 136, Fig. 6) tuberculosum (Lamarck, 1804), Serratocerithium Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41344 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 10), MGB 41345 turbida (Solander in Brander, 1766), Bathytoma Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41769 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 6), MGB 41770 turbinoides Lamarck, 1804, Phasianella Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41135 turgida (Solander in Brander, 1766), Strepsidura Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41697 turricula (Bruguière, 1789), Keilostoma Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41141 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 16) turrifera Nyst, 1853, Gemmula Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, MGB 41754 turris Basterot, 1825, Turritella Sant Pau d’Ordal, Subirats, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè, Helvecià MGB 41156 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 141, Fig. 4), MGB 41157 turris Basterot, 1825, Turritella Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 41158 turris Basterot, 1825, Turritella Korytnica, Powiat de Węgrów, Voivodat de Masòvia, Polònia Neogen, Miocè MGB 41159 turris (Deshayes, 1833), Tympanotonos (Eotympanotonos) L’Ametlla del Montsec, Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41284 turris Basterot orengae Cossmann, 1896, Tympanotonos (Eotympanotonos) Santa Maria de Meià, Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè mitjà MGB 41281 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 8), MGB 41282 turris Basterot orengae Cossmann, 1896, Tympanotonos (Eotympanotonos)

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41283 turris Basterot turris (Deshayes, 1833), Tympanotonos (Eotympanotonos) Verneuil, Marne, França Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 41279 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 145, Fig. 7), MGB 41280 turritus (Borson, 1820), Nassarius Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41602 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 161, Fig. 6), MGB 41603 turritus (Borson, 1820), Nassarius Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41605 undatum Linnaeus, 1758, Buccinum Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona, Catalunya Quaternari, Plistocè MGB 41561 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 158, Fig. 11), MGB 41562 unguiformis (Lamarck, 1822), Crepidula (Lanacus) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41380 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 149, Fig. 8), MGB 41381 uniangularis Lamarck, 1804, Turritella Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41147 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 140, Fig. 22), MGB 41148 unisulcata (Lamarck, 1804), Clava (Semivergatus) Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41315 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 14) utrillasi Verneuil i Lorière, 1868, “Pleurotoma” Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41761 uttingeriana (Risso, 1826), Aporrhais Biot, Alpes-Maritimes, França Neogen, Pliocè MGB 41395 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 150, Fig. 5), MGB 41396 uttingeriana (Risso, 1826), Aporrhais Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41397 vagus (Solander, 1766), Potamides (Ptychopotamoides) Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Oligocè MGB 41262 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 144, Fig. 14), MGB 41263 varicosa (Brocchi, 1814), Narona (Sveltia) Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41716 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 165, Fig. 12),

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 41718 varicosa (Brocchi, 1814), Narona (Sveltia) Baix Empordà, Girona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41717 varicosa (Brocchi, 1814), Narona (Sveltia) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41719 varicosa (Brocchi, 1814), Turritella Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Miocè MGB 41160 varicosum (Brocchi, 1814), Thericium Florència, Toscana, Itàlia Neogen-Quaternari, Miocè superior-Plistocè MGB 41334 varicosum (Brocchi, 1814), Thericium Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen-Quaternari, Miocè superior-Plistocè, MGB 41332 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 3), MGB 41333 * veneris Faujas var. bicornata Peyrot, , Dorsanum Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià inferior-mitjà MGB 41615 ventricosa (Lamarck, 1804), Epalxis Saint-Witz, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 41764 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 167, Fig. 3), MGB 41765 ventricosa (Sowerby, 1824), Ringicula (Ringiculina) Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 41843 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 6) ventricosa (Sowerby, 1824), Ringicula (Ringiculina) Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41844 ventricosa (J. Sowerby, 1823), Batillaria (Vicinocerithium) Coldwell Bay, Illa de Wight, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià superior-Rupelià inferior MGB 41302 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 5), MGB 41303 ventricosus Gmelin, 1791, Conus Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41805 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 168, Fig. 14) vermicularis Brocchi, 1814, Turritella (Haustator) Monale, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41181 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 142, Fig. 4) vicinum Verneuil i Lorière, 1868, “Cerithium” Utrillas, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41321 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 17), MGB 41322 vilanovae (Coquand, 1865), Colombellina El Forcall, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià

119

MGB 41410 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 151, Fig. 6), MGB 41411 vilanovae (Verneuil i Lorière, 1868), Cimolithium Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 41311 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 146, Fig. 12) virginalis (Brocchi, 1814), Conus Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41815 voluta (Montagu, 1803), Erato Sandigliano, Biella, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41412 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 151, Fig. 7), MGB 41413 vulgatum (Bruguière, 1789), Thericium Pietrafita, Perugia, Umbria, Itàlia Neogen, Pliocè, Plasencià-Astià MGB 41328 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 147, Fig. 1), MGB 41329 willemeti (Deshayes, 1825), Amaurellina (Crommium) Orne, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 41428 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 152, Fig. 8), MGB 41429 sp., Ampullina Província d’Osca, Espanya Paleogen, Eocè mitjà MGB 41425 sp., Aporrhais Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 42801 sp., Bellerophon Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer, Mississipià inferior, Tournaisià MGB 41042 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 135, Fig. 3) sp., Bellerophon Tournai, Valònia, Bèlgica Carbonífer, Mississipià inferior, Tournaisià MGB 41043 sp., Cancellaria Lucena del Puerto, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42826 sp., Clavatula Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 41746 sp., Coretus Província de Conca, Espanya Quaternari, Plistocè MGB 41861 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 171, Fig. 23) sp., Cryptospira Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Aquitanià superior MGB 41877 sp., Didora Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè

120

MGB 41060 sp., Fusinus Pino d’Asti, Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41634 sp., Haliotis Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41050 sp., “Helix” Sàhara Occidental Neogen MGB 42790 sp., Littorina Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 41129 sp., Lymnaea Terol, Espanya Neogen, Miocè superior MGB 41858 sp., Melanopsis Província de Burgos, Espanya Neogen, Miocè MGB 41232 sp., Murex Paleogen-Quaternari, Oligocè-Holocè MGB 42803 sp., “Natica” Léognan, Gironde, França Neogen, Pliocè MGB 41462 sp., “Natica” Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41463 sp., “Natica” Els Monjos, Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 41464 sp., Nerinea Cazorla, Sierra de Cazorla, Jaén, Espanya Neogen, Miocè MGB 41831 sp., Olivella Chieri, Torí, Piemont, Itàlia MGB 41653 sp., Planorbis Ayora, Vall de Cofrents, València, Espanya Neogen, Miocè superior MGB 41865 sp., Planorbis Terol, Espanya Neogen, Miocè superior MGB 41866 sp., Planorbis Terol, Espanya

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Neogen, Miocè superior MGB 41867 sp., Planorbis Paleogen-Quaternari, Oligocè-Holocè MGB 42802 sp., Platyceras Paleozoic MGB 41064 sp., Pleurotomaria Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 41046 sp., Pleurotomaria Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 41047 sp., “Pleurotomaria” Cretaci inferior, Aptià MGB 42800 sp., Pomatias Terol, Espanya Quaternari, Plistocè superior MGB 41131 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 139, Fig. 18) sp., Pomatias Terol, Espanya Quaternari, Plistocè superior MGB 41132 sp., Pseudomelania Trouville-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior MGB 41346 sp., Ringicula Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè, Burdigalià superior MGB 41845 sp., Terebra Els Monjos, Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 42828 sp., Terebra Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42827 sp., Tropidodiscus Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 41041 sp., Turbonilla Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41852 sp., Turritella Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41188

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

sp., Turritella Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41189 sp., Turritella Purchena, Valle del Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 41190 sp., Tylostoma Espanya Juràssic superior, Kimmeridgià-Senonià MGB 41438 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 153, Fig. 1) sp., Xenophora Saucats, Gironde, França Neogen, Miocè MGB 41379 Indeterminat Asti, Piemont, Itàlia Neogen, Pliocè MGB 41365, MGB 41830 Indeterminat Molins de Rei, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 42829 Indeterminat Els Monjos, Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 42830, MGB 42831, MGB 42832, MGB 42837, MGB 42838, MGB 42839, MGB 42844 Indeterminat Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42833, MGB 42834, MGB 42835, MGB 42836, MGB 42840, MGB 42841, MGB 42842 Indeterminat MGB 42785 Cephalopoda

aalensis (Zieten, 1832), Pleydellia La Verpillière, Isère, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41953 acutus (Miller, 1826), Nannobelus Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Sinemurià MGB 42423 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 5), MGB 42424 angulata (Schlotheim, 1820), Schlotheimia Württemberg, Baden-Württemberg, Alemanya Juràssic inferior, Hettangià superior MGB 41911 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 186, Fig. 2) aff. annulatum (Deshayes, 1831), Spiroceras Champagne-au-Mont-d’Or, Rhône, França Juràssic mitjà, Bajocià MGB 41985 archiacianus (d’Orbigny, 1841), Protohoplites

121

Rethel, Ardennes, França Cretaci inferior, Albià inferior MGB 42038 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 227, Fig. 1) arduennensis (d’Orbigny, 1848), Parawedekindia Calvados, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià inferior MGB 42003 arduennensis (d’Orbigny, 1848), Parawedekindia Châtillon, Jura, França Juràssic superior, Oxfordià inferior MGB 42001 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 219, Fig. 6), MGB 42002 astieranus (d’Orbigny, 1842), Olcostephanus Alpes-de-Haute-Provence ?, França Cretaci inferior, Valanginià superior MGB 42005 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 221, Fig. 2) astierianus (d’Orbigny, 1842), Proturrilitoides Escragnolles, Alpes-Maritimes, França Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42069 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 235, Fig. 5) athleticum (Simpson, 1855), Dactylioceras Württemberg, Baden-Württemberg, Alemanya Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41935 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 200, Fig. 4) auritus (Spath, 1925), Callihoplites Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42035 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 226, Fig. 5) bechei (J. de C. Sowerby, 1821), Liparoceras (Becheiceras) Doubs, Doubs, França Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 41921 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 196, Fig. 3) beudanti (Brongniart, 1822), Beudanticeras Palma de Mallorca, Illes Balears, Espanya Cretaci inferior, Albià superior MGB 42029 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 225, Fig. 15) bicarinatus (Zieten, 1831), Polyplectus Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41944 bicarinatus (Zieten, 1831), Polyplectus La Verpillière, Isère, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41943 bicurvata (Michelin, 1838), Pseudosaynella Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42019 bifrons (Bruguière, 1789), Hildoceras Camarasa, Noguera, Lleida, Catalunya Juràssic inferior, Liàsic superior MGB 41949 birchi (J. de C. Sowerby, 1820), Microderoceras Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Sinemurià superior MGB 41919 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 193, Fig. 1) blainvillei (Deshayes, 1835), Belosepia Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Bartonià

122

MGB 42087 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 10), MGB 42088 bouchardianum (d’Orbigny, 1841), Dipoloceras Escragnolles, Alpes-Maritimes, França Cretaci inferior, Albià MGB 42045 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 228, Fig. 1) brevis Paquier, 1900, Pseudobelus Barrême, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Hauterivià MGB 42111 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 10), MGB 42112 brevispina (J. de C. Sowerby, 1827), Platypleuroceras Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 41920 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 195, Fig. 2) buckmani (Bonarelli, 1895), Paroniceras Doubs, Doubs, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41956 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 205, Fig. 4), MGB 41957 bulliensis Destombes, 1965, Otohoplites Seine-Maritime, França Cretaci inferior, Albià inferior MGB 42040 calypso (d’Orbigny, 1840), Holcophylloceras Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41889 canaliculatum (von Buch, 1831), Ochetoceras Mende, Lozère, França Juràssic superior, Oxfordià mitjà MGB 41968 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 209, Fig. 3) capricornus (Schlotheim, 1820), Androgynoceras França Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 41928 aff. capricornus (Schlotheim, 1820), Androgynoceras Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 41929 centaurus (d’Orbigny, 1844), Beaniceras Massy, Côte-d’Or, França Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 41926 clavatus (Stahl, 1824), Hastites Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 42093 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 2), MGB 42094 coarctatum (Pompeckj, 1896), Alocolytoceras Mende, Lozère, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41907 aff. commune (J. de C. Sowerby, 1815), Dactylioceras Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41936 compactile (Simpson, 1855), Pseudolioceras

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Whitby, Scarborough, North Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41942 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 201, Fig. 9) aff. complanata Buckman, 1892, Dorsetensia França Juràssic mitjà, Bajocià MGB 41959 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 206, Fig. 6) aff. compressum (Quenstedt, 1858), Kosmoceras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià superior MGB 41988 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 215, Fig. 8) compsum (Oppel, 1863), Taramelliceras Saint-Péray, Ardèche, França Juràssic superior, Kimmeridgià MGB 41969 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 209, Fig. 6) aff. connata (Buckman, 1927), Witchellia Escòcia, Regne Unit Juràssic mitjà, Bajocià inferior MGB 41960 aff. cornuelianum (d’Orbigny, 1841), Cheloniceras Le Teil ?, Ardèche, França Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42056 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 233, Fig. 2) consobrinoides (Sinzow, 1898), Deshayesites França Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42059 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 234, Fig. 4) cornucopiae (Young i Bird, 1822), Lytoceras Fondamente, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià mitjà MGB 41905 cornutum (Pictet, 1847), Dipoloceras Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42046 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 228, Fig. 2) costatus Lamarck, 1801, Turrilites Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià inferior-mitjà MGB 42070 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 235, Fig. 8) costula (Reinecke, 1818), Pleydellia Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41954 coupei (Brongniart, 1822), Schloenbachia Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià mitjà MGB 42043 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 227, Fig. 4) coupei (Brongniart, 1822), Schloenbachia Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià mitjà MGB 42044 crenatum (Bruguière, 1922), Creniceras Tarcenay, Doubs, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 41972 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 210, Fig. 2), MGB 41973 delaruei (d’Orbigny, 1941), Dipoloceras Escragnolles, Alpes-Maritimes, França Cretaci inferior, Albià mitjà

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 42047 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 228, Fig. 3), MGB 42048 dentatus (J. de C. Sowerby, 1821), Hoplites Escragnolles, Alpes-Maritimes, França Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42032 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 226, Fig. 3) deshayesi Vincent, 1900, Belopterina Châlons-sur-Vesle, Marne, França Paleogen, Paleocè, Thanetià MGB 42084 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 8) deshayesi (d’Orbigny, 1841), Deshayesites Yonne ?, França Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42060 deshayesi (d’Orbigny, 1841), Deshayesites Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42061 deshayesi (d’Orbigny, 1841), Deshayesites Bailly-aux-Forgues, Haute-Marne, França Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42062 didayi (Coquand, 1841), Lamellaptychus Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Aptià MGB 42078 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 3), MGB 42079 difficilis (d’Orbigny, 1841), Barremites Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Barremià MGB 42018 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 224, Fig. 10) dilatata (Blainville, 1827), Duvalia Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior MGB 42108 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 6), MGB 42109 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 7), MGB 42110 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 5) discoides (Zieten, 1831), Polyplectus Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41945 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 202, Fig. 3), MGB 41946 discoides (Zieten, 1831), Polyplectus Anchuela del Pedregal, Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41947 diversecostatus (Coquand, 1880), Holcodiscus Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 42015 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 224, Fig. 3), MGB 42016 douvillei (Nicklés, 1890), Spitidiscus Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 42011 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 223, Fig. 6), MGB 42012 aff. dudressieri (d’Orbigny, 1845), Xipheroceras Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit

123

Juràssic inferior, Sinemurià superior MGB 41917 dufrenoyi (d’Orbigny, 1841), Dufrenoyia Gargas, Vaucluse, França Cretaci inferior, Aptià superior MGB 42064 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 234, Fig. 7) dufrenoyi (d’Orbigny, 1841), Dufrenoyia Chert, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià superior MGB 42065 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 234, Fig. 6) aff. duncani (J. de C. Sowerby, 1817), Kosmoceras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià superior MGB 41989 duvali (Leveillé, 1837), Crioceratites Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Hauterivià MGB 42054 elegans (Sowerby, 1815), Harpoceras Somerset, Anglaterra, Somerset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41940 elegans (Sowerby, 1815), Harpoceras Le Fel, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41941 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 201, Fig. 7) aff. emerici (Raspail, 1831), Melchiorites Barrême, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42027 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 225, Fig. 10) equalis J. de C. Sowerby, 1813, Scaphites Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42071 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 236, Fig. 4), MGB 42072 furcata (J. de C. Sowerby, 1836), Dufrenoyia Chert, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià superior MGB 42063 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 234, Fig. 8) gervillii (Sowerby, 1818), Chondroceras Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià inferior MGB 41976 gibbosus (Schlotheim, 1820), Amaltheus Nancy, Meurthe-et-Moselle, França Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 41932 gibbosus J. de C. Sowerby, 1814, Hamites Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42067 globosus (Zieten, 1832), Cymbites Alemanya Juràssic inferior, Sinemurià superior-Pliensbaquià inferior MGB 41916 grasianum (d’Orbigny, 1841), Neolissoceras Martos, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Berriasià-Barremià (“Neocomià”) MGB 41963 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 208, Fig. 3),

124

MGB 41964 grasianum (d’Orbigny, 1841), Neolissoceras Nyons, Drôme, França Cretaci inferior, Berriasià-Barremià (“Neocomià”) MGB 41965 hispanicus (Mallada, 1882), Olcostephanus Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Hauterivià-Barremià MGB 42006 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 221, Fig. 3) hollandrei (d’Orbigny, 1844), Dactylioceras Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià MGB 41937 aff. humphriesianum (J. de C. Sowerby, 1825), Stephanoceras Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià mitjà MGB 41977 intermedium (Sowerby, 1816), Cenoceras Maranchón, Molina de Aragón, Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior MGB 42420 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 175, Fig. 1) intermedius (d’Orbigny, 1890), Spitidiscus Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 42013 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 224, Fig. 1) intermedius (d’Orbigny, 1890), Spitidiscus Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Hauterivià MGB 42014 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 224, Fig. 2) aff. intumescens (Beyrich, 1837), Manticoceras El Tafilelt, Errachidia, Marroc Devonià superior, Frasnià superior MGB 41881 irregularis (Schlotheim, 1813), Dactyloteuthis Creveney, Haute-Saône, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 42091 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 1), MGB 42092 jaculoides Swinnerton, 1937, Hibolites Speeton, Reighton, North Yorkshire, Alpes, Regne Unit Cretaci inferior, Hauterivià MGB 42102 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 13) jarryi (Douvillé, 1912), Erymnoceras (Pachyerymnoceras) Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià superior MGB 41999 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 219, Fig. 5), MGB 42000 jason Reinecke, 1818, Zugocosmoceras França Juràssic mitjà, Callovià mitjà MGB 41990 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 215, Fig. 10) kiliani Fallot, 1910, Parasilesites Senterada, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci inferior, Aptià MGB 42024 lalandeanum (d’Orbigny, 1848), Pachyceras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà-superior, Callovià superior-Oxfordià inferior

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 41998 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 219, Fig. 4) lallierianus (d’Orbigny, 1841), Heminautilus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 41879 lamberti (J. de C. Sowerby, 1819), Lamberticeras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià superior MGB 41993 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 216, Fig. 3) latus (Parkinson, 1811), Laevaptychus Baden ?, Schaffhausen, Suïssa Juràssic superior MGB 42077 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 1) lautus (J. de C. Sowerby, 1821), Euhoplites Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42036 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 226, Fig. 6), MGB 42037 aff. levesquei (d’Orbigny, 1844), Dumortieria La Verpillière, Isère, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41951 loscombi (J. de C. Sowerby, 1817), Tragophylloceras Venarey-les-Laumes, Côte-d’Or, França Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 41886 lyelli (Leymerie, 1841), Lyelliceras Escragnolles, Alpes-Maritimes, França Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42049 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 228, Fig. 4) mammillatum (Schlotheim, 1813), Douvilleiceras Rethel, Ardennes, França Cretaci inferior, Albià inferior MGB 42057 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 234, Fig. 2) mammillatum (Schlotheim, 1813), Douvilleiceras Troyes, Aube, França Cretaci inferior, Albià inferior MGB 42058 mantelli (J. de C. Sowerby, 1814), Mantelliceras Villerville, Calvados, França Cretaci superior, Cenomanià inferior MGB 42050 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 228, Fig. 6), MGB 42051 margaritatus (Montfort, 1808), Amaltheus Löppingen, Baden-Württemberg, Alemanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 41930 margaritatus (Montfort, 1808), Amaltheus Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 41931 mariae (d’Orbigny, 1848), Quenstedtoceras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià inferior MGB 41992 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 216, Fig. 2) maximus J. de C. Sowerby, 1814, Hamites Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42068 mayoriana (d’Orbigny, 1841), Puzosia

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Escragnolles, Alpes-Maritimes, França Cretaci inferior, Albià MGB 42028 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 225, Fig. 11) mediterraneum (Neumayr, 1871), Holcophylloceras Estepa, Sierra Sur, Sevilla, Espanya Juràssic mitjà-superior, Callovià superior-Oxfordià inferior MGB 42398 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 182, Fig. 7), MGB 42399 minimus (Miller ex Lister, 1823), Neohibolites Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42104 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 2), MGB 42105 murchisonae (J. de C. Sowerby, 1827), Ludwigia Alemanya Juràssic mitjà, Aalenià superior MGB 41958 neuffensis ? (Oppel, 1856), Durotrigensia Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià superior MGB 41983 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 214, Fig. 5) nicklesi (Wiedmann i Dieni, 1968), Olcostephanus Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Hauterivià-Barremià MGB 42007 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 221, Fig. 4) nilssoni (Hébert, 1866), Calliphylloceras Mende, Lozère, França Juràssic inferior, Toarcià MGB 41887 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 182, Fig. 5), MGB 41888 obliquus J. de C. Sowerby, 1813, Scaphites Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42073 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 236, Fig. 5), MGB 42074 obtusum (J. de C. Sowerby, 1817), Asteroceras Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Sinemurià superior MGB 41914 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 190, Fig. 2) officinalis Linnaeus, 1758, Sepia Quaternari, Holocè, Actual MGB 42089 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 11), MGB 42090 oolithicum (d’Orbigny, 1845), Lissoceras Champagne-au-Mont-d’Or, Rhône, França Juràssic mitjà, Bajocià superior MGB 41966 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 208, Fig. 5), MGB 41967, MGB 42789 oxynotum (Quenstedt, 1845), Oxynoticeras Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Sinemurià superior MGB 41915 parkinsoni (J. de C. Sowerby, 1821), Parkinsonia Eimen, Niedersachsen, Alemanya Juràssic mitjà, Bajocià superior MGB 41982

125

paxillosus (Lamarck, 1801), Passaloteuthis Venarey-les-Laumes, Côte-d’Or, França Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 42097 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 6), MGB 42098 paxillosus (Lamarck, 1801), Passaloteuthis Saint-Vicent-Sterlanges, Kent, França Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 42099 paxillosus (Lamarck, 1801), Passaloteuthis Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 42100 perarmatum (J. de C. Sowerby, 1822), Euaspidoceras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià inferior MGB 42004 pistilliformis (Blainville, 1827), Vaunagites Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Berriasià-Barremià (“Neocomià”) MGB 42106 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 3), MGB 42107 planicostata (Sowerby III, 1903), Lyria Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Sinemurià superior MGB 41918 planorbis (J. de C. Sowerby, 1824), Psiloceras Charmouth, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Hettangià inferior MGB 41909 planorbis (J. de C. Sowerby, 1824), Psiloceras Württemberg, Baden-Württemberg, Alemanya

Fig. 8. Manticoceras aff. intumescens (Beyrich, 1837) del Frasnià superior (Devonià superior) de El Tafilelt (Errachidia, Marroc). Exemplar MGB 41881. Escala, 1 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 8. Manticoceras aff. intumescens (Beyrich, 1837) from the Upper Frasnian (Upper Devonian) of El Tafilelt (Errachidia, Morocco). Specimen MGB 41881. Scale bar, 1 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

126

Juràssic inferior, Hettangià inferior MGB 41910 plicatilis (J. de C. Sowerby, 1818), Perisphinctes (Dichotomosphinctes) Châtillon, Jura, França Juràssic superior, Oxfordià mitjà MGB 41996 aff. pulchella (d’Orbigny, 1841), Pulchellia Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 42025 puzosianus (d’Orbigny, 1841), Protohoplites (Hemisonneratia) Rethel, Ardennes, França Cretaci inferior, Albià inferior MGB 42039 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 227, Fig. 2) quadrata Blainville, 1827, Actinocamax (Gonioteuthis) Val-d’Oise, França Cretaci superior, Campanià MGB 42101 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 8) quadratum (Haug, 1885), Pseudogrammoceras Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41952 aff. quadrisulcatus (d’Orbigny, 1841), Protetragonites Martos, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Valangià MGB 41908 raresulcata (Leymerie, 1840), Pseudosaynella Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42020 refractus (Reinecke, 1818), Oecoptychius Deux-Sèvres, França Juràssic mitjà, Callovià mitjà MGB 41974 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 210, Fig. 4), MGB 41975 renggeri (Oppel, 1862), Creniceras Salins-les-Bains, Jura, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 41970 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 210, Fig. 1) renggeri (Oppel, 1862), Creniceras Levier, Doubs, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 41971 rhotomagense (Brongniart, 1822), Acanthoceras Meudon, Hauts-de-Seine, França Cretaci superior, Cenomanià mitjà MGB 42052 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 228, Fig. 7), MGB 42053 aff. rotundum Buckman, 1918, Beaniceras Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Pliensbaquià inferior MGB 41927 semicanaliculatus (Blainville, 1827), Neohibolites França Cretaci inferior, Aptià superior MGB 42103 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 239, Fig. 1) semicostatum (Young i Bird, 1828), Arnioceras Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Juràssic inferior, Sinemurià inferior MGB 41912 semisulcatum (d’Orbigny, 1841), Ptychophylloceras Asti, Piemont, Itàlia Cretaci inferior, Berriasià-Valangià MGB 41901 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 183, Fig. 3) sepioidea Blainville, 1825, Belosepia Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42085 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 9), MGB 42086 seranonis (d’Orbigny, 1841), Silesites França Cretaci inferior, Barremià superior MGB 42023 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 225, Fig. 2) serpentinum (Reinecke, 1818), Hildaites Lyme Regis, West Dorset, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Toarcià inferior MGB 41948 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 202, Fig. 4) simplex (von Buch, 1832), Tornoceras Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià mitjà-superior MGB 41882 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 177, Fig. 10) aff. solare (Phillips, 1829), Pleuroceras Alemanya Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 41934 spinatum (Bruguière, 1789), Pleuroceras Charmoilles, Haute-Marne, França Juràssic inferior, Pliensbaquià superior MGB 41933 spinosum (J. de C. Sowerby, 1826), Kosmoceras França Juràssic mitjà, Bajocià superior MGB 41986 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 215, Fig. 7), MGB 41987 sternale (von Buch, 1832), Paroniceras Doubs, Doubs, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41955 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 205, Fig. 3) subcylindrica (d’Orbigny, 1850), Anahamulina Castellane, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Barremià MGB 42055 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 232, Fig. 6) sublaeve (J. de C. Sowerby, 1814), Cadoceras Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià inferior MGB 41991 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 216, Fig. 1) subquadratus (Roemer, 1836), Acroteuthis Speeton, Reighton, North Yorkshire, Yorkshire, Regne Unit Cretaci inferior MGB 42096 thouarsense (d’Orbigny, 1843), Grammoceras Millau, Aveyron, França Juràssic inferior, Toarcià superior MGB 41950 tortisulcatum (d’Orbigny, 1849), Sowerbyceras Saint-Péray, Ardèche, França

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Juràssic superior, Oxfordià MGB 41902 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 183, Fig. 4), MGB 41903 tripartitum (Raspail, 1831), Nannolytoceras Hautes-Alpes, França Juràssic mitjà, Bathonià inferior MGB 41904 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 183, Fig. 5) truellei (d’Orbigny, 1845), Strigoceras Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià superior MGB 41961 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 208, Fig. 1), MGB 41962 umbilicatus (Blainville, 1827), Hastites Venarey-les-Laumes, Côte-d’Or, França Juràssic inferior, Pliensbaquià MGB 42095 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 238, Fig. 3) varians (J. de C. Sowerby, 1817), Schloenbachia Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42041 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 227, Fig. 3), MGB 42042 yuani Puzos, 1831, Macroscaphites Barrême, Alpes-de-Haute-Provence, França Cretaci inferior, Barremià superior MGB 41900 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 183, Fig. 1) s.l., Rhyncholites Saint-Péray, Ardèche, França Juràssic-Cretaci MGB 42080 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 5), MGB 42081 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 237, Fig. 4), MGB 42082 sp., Anahoplites Folkestone, Shepway, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià mitjà MGB 42033 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 226, Fig. 4), MGB 42034 sp., Arietites Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic MGB 41913 sp., Arnioceras Charmouth, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Hettangià inferior MGB 41909 sp., Atractites Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic superior MGB 42083 sp., Atractites Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42421 sp., Beudanticeras Bully, Seine-Maritime, França Cretaci inferior, Albià MGB 42030 sp., Bomburites Fontenay-le-Compte, Vendée, França Juràssic mitjà, Bathonià MGB 41979 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 213, Fig. 4),

127

MGB 41980 sp., Choffatia Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic mitjà, Callovià MGB 41994 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 217, Fig. 5) sp., Crucilobiceras Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 41925 sp., Cymbites Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 41923 sp., Dayiceras Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 41924 sp., Distoloceras Martos, Metropolitana de Jaén, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Valanginià MGB 42031 sp., Dufrenoyia Chert, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià superior MGB 42066 sp., “Goniatites” Eifel, Nordrhein-Westfalen, Alemanya Devonià MGB 41883 sp., Groussouvria Tarcenay, Doubs, França Juràssic mitjà, Callovià MGB 41995 sp., Hawliceras Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià superior MGB 41984 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 215, Fig. 1) sp., Holcophylloceras Estepa, Sierra Sur, Sevilla, Espanya Juràssic mitjà-superior, Callovià superior-Oxfordià inferior MGB 42400, MGB 42401 sp., Hypophylloceras Alps Cretaci inferior, Aptià MGB 41885 sp., Lytoceras Martos, Metropolitana de Jaén, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Valangià MGB 41906 sp., Macrocephalites Oliete, Andorra-Sierra de Arcos, Terol, Espanya Juràssic mitjà, Callovià inferior MGB 41981 sp., Nannobelus Maranchón, Molina de Aragón, Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42425 sp., Neocomites Martos, Metropolitana de Jaén, Jaén, Espanya

128

Cretaci inferior, Valanginià MGB 42010 sp., Neohoploceras Martos, Metropolitana de Jaén, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Valanginià MGB 42009 sp., Olcostephanus Martos, Metropolitana de Jaén, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Valanginià MGB 42008 sp., “Orthoceras” Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà MGB 41878 sp., Pharciceras El Tafilelt, Errachidia, Marroc Devonià superior, Frasnià MGB 41880 sp., Phylloceras Los Villares, Sierra Sur, Jaén, Espanya Cretaci inferior, Valanginià inferior MGB 41884 sp., Polymorphites Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 41922 sp., Pseudosaynella Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42021 sp., Pseudosaynella Chert, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià inferior MGB 42022 sp., Psilotissotia Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 42026 sp., Reineckeia Deux-Sèvres, França Juràssic mitjà, Callovià MGB 41997 sp., Sphaeroceras Bayeux, Calvados, França Juràssic mitjà, Bajocià mitjà MGB 41978 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 212, Fig. 5) Indeterminat Cocentaina, Comtat, Alacant, Espanya Cretaci inferior, Barremià MGB 42017 Indeterminat Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 42075, MGB 42076 Indeterminat Estepa, Sierra Sur, Sevilla, Espanya Juràssic mitjà-superior, Callovià superior-Oxfordià inferior MGB 42402, MGB 42403, MGB 42404, MGB 42405, MGB 42406, MGB 42407, MGB 42408, MGB 42409,

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 42410, MGB 42411 Indeterminat Maranchón, Molina de Aragón, Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42412, MGB 42413, MGB 42414, MGB 42415, MGB 42416, MGB 42417, MGB 42418, MGB 42419, MGB 42422 Indeterminat MGB 42804 Indeterminat MGB 42805 Indeterminat MGB 42806 Indeterminat Venarey-les-Laumes, Côte-d’Or, França Juràssic inferior, Liàsic MGB 42807 Arthropoda Trilobita

andalusiae R. Richter i E. Richter, 1940, Saukianda Alanís, Sierra Norte, Sevilla, Espanya Cambrià inferior MGB 42162 antiquus Thoral, 1947, Ctenophalus (Hartella) Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià mitjà MGB 42160, MGB 42161 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 262, Fig. 4) barrandei Oehlert, 1890, Asteropyge Massís Armoricà, França Devonià mitjà, Eifelià MGB 42182, MGB 42183 brachyrhachys Linnarsson, 1883, Paradoxides (Eccaparadoxides) Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià mitjà MGB 42151, MGB 42155, MGB 42156 cambriensis Hicks, 1875, Placoparia Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn MGB 42172, MGB 42173 caudatus (Brünnich, 1781), Dalmanites Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 42855 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 278, Fig. 9) caudiculatus Born, 1916, Nobiliasaphus Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn inferior

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

MGB 42166 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 264, Fig. 2) ceticephalus (Barrande, 1846), Agraulos Skryje, Rakovnik, Bohèmia central, República Txeca Cambrià mitjà MGB 42847 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 263, Fig. 7) coronata (Salter, 1853), Leonaspis Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 42856 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 283, Fig. 11) destombesi Henry, 1966, Eodalmanitina Calzada de Calatrava, Campo de Calatrava, Ciudad Real, Espanya Ordovicià, Llandeilo MGB 42175 expansus (Wahlenberg, 1821), Asaphus Gotland, Suècia Ordovicià mitjà, Llanvirn MGB 42848 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 263, Fig. 10) fecundus degener Barrande, 1852, Phacops Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, Lleida, Catalunya Devonià mitjà MGB 42163 giganteus (Burmeister, 1843), Ectillaenus Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn-Llandeilo MGB 42169 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 268, Fig. 8 i 9) giganteus (Burmeister, 1843), Ectillaenus Horcajo de los Montes, Montes Norte, Ciudad Real, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn-Llandeilo MGB 42170 glabrata (Salter, 1853), Ogygites Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn-Llandeilo MGB 42168 glabrata (Salter, 1853), Ogygites Calzada de Calatrava, Campo de Calatrava, Ciudad Real, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn-Llandeilo MGB 42167 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 266, Fig. 5) grandis (Snajdr, 1956), Colpocoryphe Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià, Llandeilo MGB 42177 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 274, Fig. 9) granulatus (Münster, 1840), Phacops Nogueras, Jiloca, Terol, Espanya Devonià superior MGB 42164 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 278, Fig. 2) heberti Munier-Chalmas i Bergeron, 1889, Conocoryphe (Conocoryphe) Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià mitjà MGB 42157, MGB 42158 hoffi (Schlotheim, 1823), Ellipsocephalus Bohèmia, República Txeca Cambrià mitjà MGB 42846 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 261, Fig. 6) konincki (Barrande, 1846), Aulacopleura

129

Vitré, Ille-et-Vilaine, França Silurià, Wenlock MGB 42850 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 272, Fig. 7) latifrons (Bronn, 1825), Phacops Gerolstein, Vulkaneifel, Rheinland-Pfalz, Alemanya Devonià mitjà, Eifelià MGB 42181 macrophtalma (Brongniart, 1822), Eodalmanitina Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià, Llandeilo basal MGB 42176 megalops (McCoy, 1846), Otarion Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock, MGB 42851 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 272, Fig. 8) mirus Beyrich, 1845, Sphaerexochus Bohemia, Bohemia, República Txeca Silurià, Llandoverià superior-Wenlock

Fig. 9. Colpocoryphe grandis (Snajdr, 1956), trilobit del Llandeilo (Ordovicià) de Las Ventas con Peña Aguilera (Toledo). Exemplar MGB 42177 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 274, fig. 9). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 9. Colpocoryphe grandis (Snajdr, 1956), a trilobite from the Llandeilo (Ordovician) of Las Ventas con Peña Aguilera (Toledo province, central Spain). Specimen MGB 42177 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 274, fig. 9). Scale bar, 2cm. Photo J. Vidal Fugardo.

130

MGB 42852 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 273, Fig. 3a i 3b) mureroensis Sdzuy, 1958, Paradoxides (Acadoparadoxides) Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià MGB 42154 nobilis (Barrande, 1846), Nobiliasaphus Calzada de Calatrava, Campo de Calatrava, Ciudad Real, Espanya Ordovicià mitjà-superior, Llanvirn-Caradoc superior MGB 42165 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 264, Fig. 1) ornatus (Sternberg, 1833), Marrolithus Bohemia, Bohemia, República Txeca Ordovicià superior, Caradoc MGB 42849 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 271, Fig. 2 rouvillei (Miquel, 1905), Paradoxides (Eccaparadoxides) Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià mitjà MGB 42152 aff. rouvillei (Miquel, 1905), Paradoxides (Eccaparadoxides) Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià mitjà MGB 42153 tristani tristani (Brongniart in Desmarest, 1817), Neseuretus Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn-Llandeilo MGB 42178, MGB 42179 tuberculatus (Buckland, 1836), Encrinurus Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 42853 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 273, Fig. 6) variolaris (Brongniart, 1822), Encrinurus Dudley, West Midlands, Anglaterra, Regne Unit Silurià, Wenlock MGB 42854 sp., Calymene Silurià-Devonià, Llandoverià-Eifelià, MGB 42814 s.l., Illaenus Toledo, Espanya Ordovicià mitjà, Llanvirn-Llandeilo MGB 42171 sp., Hamatolenus Murero, Campo de Daroca, Saragossa, Espanya Cambrià MGB 42159 sp., Phacops Vireux-Molhain, Ardennes, França Devonià MGB 42180 sp., Placoparia Las Ventas con Peña Aguilera, Los Montes de Toledo, Toledo, Espanya Ordovicià MGB 42174 Indeterminat Nogueras, Jiloca, Terol, Espanya Devonià MGB 42813

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Malacostraca

buchii Reuss, 1945, Xanthosia Wilmington, Devon, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Cenomanià MGB 42131 bucklandi Milne-Edwards, 1837, Dromilites Felixstowe, Suffolk coastal, Suffolk, Anglaterra, Regne Unit Quaternari, Plistocè MGB 42124 carteri Bell, 1863, Notopocorystes (Eucorystes) Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià superior MGB 42143 digitatus Wright i Collins, 1972, Paranecrocarcinus (Pseudonecrocarcinus) Wilmington, Devon, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Cenomanià MGB 42139 feliceps Wright i Collins, 1972, Diaulax Wrotham Heath, Tonbridge and Malling, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Gault (Albià) MGB 42146 glabra Wright i Collins, 1972, Homolopsis Wrotham Heath, Tonbridge and Malling, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42138 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 247, Fig. 11) granulosa (McCoy, 1854), Xanthosia Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià superior MGB 42132 (Wright i Collins, 1972 Pl. 19, Fig. 10, rèplica) incerta Bell, 1858, Portunites Illa de Sheppey, Swale, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 42148 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 250, Fig. 4) incertus (Bell, 1863), Palaeodromites Wilmington, Devon, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Cenomanià MGB 42125 kempi Quayle i Collins, 1981, Panopeus Gosport, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Auversià MGB 42121, MGB 42122 lamarcki (Desmarest, 1822), Dromilites Illa de Sheppey, Swale, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 42123 leptophtalmus (Milne-Edwards, 1852) Macrophthalmus (Euplax) Filipines Quaternari, Plistocè MGB 42137 martini Mantell, 1844, Etyus Wilmington, Devon, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Cenomanià MGB 42115, MGB 42116 porornata Collins i Morris, 1976, Pinnixa (Palaeopinnixa)

131

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Scotland Beds, Scotland Beds, Barbados Paleogen, Eocè superior MGB 42120 planifrons Collins i Morris, 1978, Proxicarpilius Dera Ismail Khan, (NW) Frontier Province, Pakistan Paleogen, Eocè mitjà MGB 42113, MGB 42114 pulchellus Bell, 1858, Cyclocorystes Herne Bay, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 42147 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 253, Fig. 3) sanctaecrucis woodsi Collins, 1969, Glypheopsis Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42118 (Collins, 1969, Pl. 1, Fig. 1a-c, rèplica) scarabeum (Wright i Wright), 1950, Pithonoton Leighton Buzzard, Bedfordshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià inferior MGB 42144 serratum (Beurlen, 1929), Pithonoton Opoczno, Muntanyes Holy Cross, Lódz, Polònia Juràssic superior, Oxfordià MGB 42145 similis (Bell, 1863), Xanthosia Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42133 sinuososulcatus Wright i Collins, 1972, Palaeodromites Leighton Buzzard, Bedfordshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42126, MGB 42127, MGB 42128, MGB 42129, MGB 42130 spinosus (van Straelen, 1936), Dioratiopus Wrotham Heath, Tonbridge and Malling, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià (Gault) MGB 42135, MGB 42136 spinosus (van Straelen, 1936), Dioratiopus Dunton Green, Sevenoaks, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42134 stokesii (Mantell, 1844) serotinus Wright i Collins, 1972, Notopocorystes Wrotham Heath, Tonbridge and Malling, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià MGB 42140 stokesii (Mantell, 1844) serotinus Wright i Collins, 1972, Notopocorystes Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Albià superior MGB 42141 stokesii stockesii (Mantell, 1844), Notopocorystes Sevenoaks, Sevenoaks, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci inferior, Gault (Albià) MGB 42142 villersensis (Hee, 1924), Heeia Wilmington, Devon, Anglaterra, Regne Unit

Cretaci superior, Cenomanià MGB 42119 wetherelli (Bell, 1858), Glyphithyreus Illa de Sheppey, Swale, Kent, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 42117 Maxillopoda sp., Balanus Mazarrón, Bajo Guadalentín, Múrcia, Espanya Neogen, Miocè MGB 42149, MGB 42150 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 241, Fig. 7), MGB 42811 sp., Balanus MGB 42812 Hexapoda

doris Heer, 1849, Libellula Scaparoni, Piemont, Itàlia Neogen, Miocè, Messinià MGB 42809 Indeterminat Aix-en-Provence, Bouches-du-Rhône, França Paleogen, Oligocè MGB 42808, MGB 42810

Echinodermata Blastoidea

pailleti Verneuil, 1884, Pentremitidea Llanera, Nora, Astúries, Espanya Devonià inferior, Emsià MGB 42184 sp., Pentremites Millstadt, St. Louis, Illinois, Estats Units de Nordamèrica Carbonífer, Mississipià MGB 42817 Asteroidea

arancianus (Linnaeus, 1758), Astropecten Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42823 gibbosa (Pennant, 1777), Asterina Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42824 poritoides Valette, 1926, Teichaster Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42208 sepositus (Retzius, 1783), Echinaster Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual

132

MGB 42822 tenuispina (Lamarck, 1816), Coscinascerias Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42821 Ophiuroidea

elegans (Heller, 1858), Ophiopinna La-Voulte-sur-Rhône, Ardèche, França Juràssic mitjà, Callovià inferior MGB 42206 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 290, Fig. 9), MGB 42207 Crinoidea

basaltiformis (Miller, 1821), Chladocrinus Mussy-sur-Seine, Aube, França Juràssic inferior, Sinemurià-Pliensbaquià MGB 42197 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 289, Fig. 6), MGB 42198 basaltiformis (Miller, 1821), Chladocrinus Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 42202 baylii Verneuil, 1850, Pradocrinus Sabero, Boñar, Lleó, Espanya Devonià inferior, Emsià inferior MGB 42185 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 286, Fig. 7) cristagalli Quenstedt, 1852, Chladocrinus Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 42199 elegans Zenker, 1833, Scyphocrinites Regió de Timimoun, Algèria Devonià inferior MGB 42816 erckerti (Dames, 1885), Austinocrinus Toralla, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 42195 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 289, Fig. 4), MGB 42196 fossilis (Blumenback, 1837), Pentacrinites Dorset, Anglaterra, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 42203 horridus d’Orbigny, 1841, Millecrinus Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià inferior MGB 42187 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 288, Fig. 12), MGB 42188 jurensis Quenstedt, 1867, Isocrinus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Toarcià MGB 42189 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 289, Fig. 1), MGB 42190, MGB 42191 liliiformis Lamarck, 1801, Encrinus Alemanya, Germany, Alemanya Triàsic mitjà, “Muschelkalk” MGB 42186

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

neocomiensis (Desor, 1845), Isocrinus Tortosa, Baix Ebre, Tarragona, Catalunya Cretaci inferior, Hauterivià MGB 42192 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 289, Fig. 2) scalaris (Goldfuss, 1831), Isocrinus Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Sinemurià-Pliensbaquià MGB 42429 scalaris (Goldfuss, 1831), Isocrinus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Sinemurià-Pliensbaquià MGB 42193 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 289, Fig. 3), MGB 42194 subteroides (Quenstedt, 1858), Balanocrinus Sâo Pedro de Moel, Leiria, Portugal Juràssic inferior, Liàsic MGB 42201 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 289, Fig. 5) sp., Chladocrinus Josa, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42200 sp., Isocrinus Calvados, Calvados, França Juràssic inferior, Liàsic MGB 42815 Indeterminat Sàhara Occidental Devonià MGB 42204 Indeterminat Cabrillanes, Babia, Lleó, Espanya Devonià MGB 42205 Echinoidea

agariciformis (Wright, 1852), Galeropygus Cheltenham, Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic mitjà, Bajocià-Bathonià MGB 42264 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 309, Fig. 3) agassizi (Oppenheim, 1902), Parmulechinus Pontlevoy, Loir-et-Cher, França Paleogen, Oligocè MGB 42255 albogalerus Leske, 1778, Conulus La Hérelle, Oise, França Cretaci superior, Coniacià-Campanià MGB 42240 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 298, Fig. 8) archiaci Cotteau, 1863, Schizaster Verona, Vèneto, Itàlia Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42309 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 318, Fig. 8) barcinensis Lambert, 1906, Echinolampas Almada, Setúbal, Lisboa, Portugal Neogen, Miocè, Helvecià MGB 42858 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 307, Fig. 1) bioculata (Desmoulins, 1835), Amphiope Regió de Bordeus, Gironde, França Neogen, Miocè, Helvecià MGB 42256 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 304, Fig. 2)

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

133

Fig. 10. Ophiopinna elegans (Heller, 1858), ofiura del konservatlagersttäten (jaciment de conservació excepcional) del Callovià inferior (Juràssic mitjà) de La-Voulte-sur-Rhône (Ardèche, França). Exemplar MGB 42206 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 290, fig. 9). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 10. Ophiopinna elegans (Heller, 1858), ophiuroid from the Lower Callovian (Middle Jurassic) konservatlagersttäten (exceptional conservation site) at La-Voulte-sur-Rhône (Ardèche, France). Specimen MGB 42206 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 290, fig. 9). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

bonali leognanensis (Lambert, 1903), Parascutella Doué-la-Fontaine, Maine-et-Loire, França Neogen, Miocè inferior MGB 42254 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 303, Fig. 8 brevis Desor, 1847, Micraster Bóixols, Abella de la Conca, Conca Dellà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Coniacià superior-Santonià inferior MGB 42293 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 315, Fig. 5 dreta), MGB 42294 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 315, Fig. 5 esquerra, centre), MGB 42295, MGB 4229 bufo (Brongniart, 1822), Hemiaster Villers-sur-Mer, Calvados, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42306 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 318, Fig. 2) campanulatus (Schlotheim) aff. acuminatus Desor in Agassiz i Desor, 1847, Clypeaster Tropea, Calàbria, Itàlia Neogen, Miocè MGB 42242 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 300, Fig. 1) carinatus (Goldfuss, 1826), Catopygus Villers-sur-Mer, Calvados, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42269 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 310, Fig. 1 su-

perior, inferior), MGB 42270 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 310, Fig. 1 centre) aff. cerullii Checchia-Rispoli, 1925, Clypeaster Tropea, Calàbria, Itàlia Neogen, Miocè MGB 42245 collegnoi Sismonda, 1843, Toxaster Rubielos de Mora, Gúdar-Javalambre, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià-Albià MGB 42283 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 315, Fig. 1) collegnoi Sismonda, 1843, Toxaster Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42284 columbaris (Lamarck, 1816), Catopygus Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42271 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 310, Fig. 2) aff. confractus Douvillé, 1902, Brissoides Sant Vicenç de Castellet, Bages, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 42307 conica (Desor, 1842), Discoides Clans, Alpes-Maritimes, França

134

Cretaci inferior, Albià MGB 42238 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 298, Fig. 5) conicus (Agassiz, 1847), Echinocorys Meudon, Hauts-de-Seine, França Cretaci superior, Campanià MGB 42278 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 312, Fig. 2) aff. coranguinum (Leske, 1778), Micraster Étaples, Pas-de-Calais, França Cretaci superior, Coniacià MGB 42291 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 315, Fig. 4), MGB 42292 coronalis (Leske, 1778), Coelopleurus Sant Julià de Ramis, Gironès, Girona, Catalunya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42227 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 296, Fig. 6), MGB 42228 coronata (Schlotheim, 1820), Plegiocidaris Trouville-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 41899 coronata (Schlotheim, 1820), Plegiocidaris Hossingen, Baden-Württemberg, Alemanya Juràssic superior, Oxfordià MGB 42215 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 14), MGB 42216 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 15) cortestudinarium (Goldfuss, 1826), Micraster Étaples, Pas-de-Calais, França Cretaci superior, Turonià-Coniacià MGB 42297 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 316, Fig. 1), MGB 42298 crassissimus (Defrance, 1827), Epiaster Villers-sur-Mer, Calvados, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42290 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 315, Fig. 3) crenularis (Lamarck, 1816), Hemicidaris Trouville-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 42219 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 294, Fig. 7) cucumifera (Agassiz, 1840), Caenocidaris Côte-d’Or, França Juràssic mitjà, Bajocià inferior MGB 42217 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 18), MGB 42218 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 19) depressus (Leske, 1778), Holectypus Sarthe, França Juràssic mitjà, Callovià MGB 42235 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 298, Fig. 2) desmoulinsi (Delbos, 1846), Gitolampas Blaye, Gironde, França Paleogen, Eocè superior MGB 42272 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 310, Fig. 4) elliptica (Lamarck, 1816), Collyrites França Juràssic mitjà, Bathonià superior MGB 42274 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 310, Fig. 7) florigemma (Phillips, 1829), Paracidaris La Rochelle, Charente-Maritime, França Juràssic superior, Oxfordià-Kimmeridgià inferior MGB 42214 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 11) florigemma (Phillips, 1829), Paracidaris

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Trouville-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià-Kimmeridgià inferior MGB 42213 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 10) aff. franchii (Checchia-Rispoli, 1925), Clypeaster Reggio Calabria, Calàbria, Itàlia Neogen, Miocè MGB 42244 gibberulus (Agassiz, 1839), Hyboclypus Chemiré-le-Gaudin, Sarthe, França Juràssic mitjà, Bajocià-Bathonià MGB 42265 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 309, Fig. 4) gibbus (Lamarck, 1816), Echinocorys França Cretaci superior, Campanià MGB 42279 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 312, Fig. 3) gibbus (Lamarck, 1816), Micraster Meudon, Hauts-de-Seine, França Cretaci superior, Santonià inferior MGB 42299 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 316, Fig. 2) gurgitis (Loriol, 1873), Polydiadema Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42220 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 294, Fig. 4) heberti de Lacvivier, 1877, Micraster Valle de Losa, Burgos, Espanya Cretaci superior, Santonià superior-Campanià inferior MGB 42300 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 316, Fig. 3) hieroglyphicus (Goldfuss, 1826), Glypticus Selongey, Côte-d’Or, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 42229 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 296, Fig. 8), MGB 42230 inflatus (Defrance, 1827), Echinocyamus Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42268 insignis Seguenza, 1880, Clypeaster Tropea, Calàbria, Itàlia Neogen, Miocè, Helvecià MGB 42246 lenticularis (Lamarck, 1816), Scutellina Thiverval-Grignon, Yvelines, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42252 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 303, Fig. 3), MGB 42253 leskei Desmoulins, 1837, Micraster Dieppe, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Turonià MGB 42301 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 316, Fig. 4), MGB 42302 leskei Desmoulins, 1837, Micraster Valle de Losa, Burgos, Espanya Cretaci superior, Turonià MGB 42303 lybicum (Agassiz i Desor, 1846), Heterodiadema Batna ?, Wilaia de Batna, Aurès, Algèria Cretaci superior, Cenomanià-Turonià MGB 42225 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 294, Fig. 9) maespilum (Desor, 1955), Rhabdocidaris Hérault, França

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42210 major (Agassiz i Desor, 1847), Schizaster El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 42787 malbosi (Agassiz i Desor, 1846), Tetragramma Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42223 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 294, Fig. 6), MGB 42224 maresi (Cotteau, 1864), Phymosoma Àger, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 42221 marginalis (Desmarest, 1837), Proescutella Blaye, Gironde, França Paleogen, Eocè mitjà-superior MGB 42257 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 304, Fig. 3), MGB 42258 matheroni Desor, 1847, Micraster Bóixols, Abella de la Conca, Conca Dellà, Lleida, Catalunya Cretaci superior MGB 42305 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 317, Fig. 1) oblongus (Brongniart, 1821), Heteraster Cervera del Maestre, Baix Maestrat, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42288 oblongus (Brongniart, 1821), Heteraster Rubielos de Mora, Gúdar-Javalambre, Terol, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42286 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 315, Fig. 2), MGB 42287 oblongus (Brongniart, 1821), Heteraster Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42289 ovalis (Bory de Saint Vicent, 1824), Echinolampas Blaye, Gironde, França Paleogen, Eocè superior MGB 42263 ovatus (Leske, 1778), Echinocorys Meudon, Hauts-de-Seine, França Cretaci superior, Santonià MGB 42280 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 313, Fig. 1) parkinsoni Agassiz, 1847, Tripneustes Lacoste, Vaucluse, França Neogen, Miocè, Burdigalià MGB 42248 patellaris (Leske, 1791), Lenita Saint-Aloise, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42250 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 303, Fig. 2), MGB 42251 perlatus (Desmarest, 1825), Stomechinus Selongey, Côte-d’Or, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 42226 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 296, Fig. 1) petrocoriensis (Desmoulins, 1837), Globator

135

Laredo, Costa Oriental, Santander, Espanya Cretaci superior, Campanià MGB 42239 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 298, Fig. 7) pleracantha (Agassiz i Desor, 1846), Balanocidaris ? Meudon, Hauts-de-Seine, França Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 42212 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 7) ploti (Klein, 1734), Clypeus Selongey, Côte-d’Or, França Juràssic mitjà, Bathonià MGB 42259 portentosus Desmoulins, 1835, Clypeaster Tropea, Calàbria, Itàlia Neogen, Miocè, Langhià-Tortonià MGB 42243 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 302, Fig. 1) pseudodiadema (Lamarck, 1816), Pseudodiadema Trouville-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Kimmeridgià inferior MGB 41898 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 293, Fig. 5)

Fig. 11. Calze d’Encrinus liliiformis Lamarck, 1801, crinoïdeu de la fàcies Muschelkalk (Triàsic mitjà) d’Alemanya (MGB 42186). Escala, 1 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 11. Calyx of an Encrinus liliiformis Lamarck, crinoid from the Muschelkalk (Middle Triassic) facies of (MGB 42186). Scale bar, 1 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

136

pusillus (Müller, 1776), Echinocyamus Consell Insular de Menorca, Illes Balears, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42249 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 303, Fig. 1) ramondi (Leymerie, 1851), Stereocidaris Salàs de Pallars, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Maastrichtià MGB 42209 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 292, Fig. 1) retusus (Lamarck, 1816), Toxaster Escucha, Cuencas Mineras, Terol, Espanya Cretaci inferior MGB 42285 royanus d’Archiac, 1851, Goniopygus Fígols, Berguedà, Barcelona, Catalunya Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 42231 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 296, Fig. 11), MGB 42232 scutatus (Lamarck, 1816), Nucleolites Villers-sur-Mer, Calvados, França Juràssic superior, Oxfordià MGB 42267 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 309, Fig. 5) scutatus (Lamarck, 1816), Nucleolites Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic MGB 42266 scutella (Lamarck, 1816), Gitolampas Verona, Vèneto, Itàlia Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42273 similis (Desor, 1857), Coenholectypus Morella, Els Ports, Castelló, Espanya Cretaci inferior, Aptià MGB 42236 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 298, Fig. 3) sphaerula Lambert, 1922, Micraster Valle de Losa, Burgos, Espanya Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 42304 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 316, Fig. 5) stelliferus (Lamarck, 1816), Echinolampas Blaye, Gironde, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42262 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 308, Fig. 3) subglobosus (Leske, 1778), Holaster Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià MGB 42282 subrotundus Mantell, 1822, Conulus Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Turonià MGB 42241 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 299, Fig. 1) tribuloides (Lamarck, 1816), Cidaris El Papiol, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Neogen, Pliocè MGB 42211 tuberculata (Defrance, 1816), Stenonaster Roveredo in Piano, Pordenone, Friül-Venècia Júlia, Itàlia Cretaci superior, Turonià-Coniacià MGB 42281 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 314, Fig. 3) variolare (Brongniart, 1822), Tetragramma Rouen, Seine-Maritime, França Cretaci superior, Cenomanià

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 42222 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 294, Fig. 5) vilanovae (Cotteau, 1890), Conoclypus Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, Alacant, Espanya Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42260 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 306, Fig. 2) vulgaris (Breynius, 1732), Echinocorys Gravesend, Gravesham, Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Santonià MGB 42275 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 312, Fig. 1), MGB 42276 vulgaris (Breynius, 1732), Echinocorys Bóixols, Abella de la Conca, Conca Dellà, Lleida, Catalunya Cretaci superior, Santonià MGB 42277 sp., Brissoides Santa Margarida de Montbui, Anoia, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 42308 sp., Clypeaster Pozo Cañada, Mancha de Montearagón, Albacete, Espanya Neogen, Miocè MGB 42247 sp., Conoclypus Antas, Bajo Almanzora, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 42261 sp., Schizaster Província d’Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 42310 sp., Schizechinus ? Níjar, Almeria, Espanya Neogen, Miocè MGB 42233, MGB 42234 Indeterminat Jabaloyas, Sierra de Albarracín, Terol, Espanya MGB 42237 Hemichordata Graptolithina

anceps Nicholson, 1867, Dicellograptus Moffat, Dumfries and Galloway, Escòcia, Regne Unit Ordovicià, Llandeilo, MGB 42313 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 322, Fig. 9) caudatus Lapworth, 1876, Climacograptus Moffat, Dumfries and Galloway, Escòcia, Regne Unit Ordovicià MGB 42315 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 322, Fig. 12) clingani Carruthers, 1868 Dicranograptus Moffat, Dumfries and Galloway, Escòcia, Regne Unit Ordovicià superior, Caradoc MGB 42312 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 322, Fig. 8) colonus (Barrande, 1850), Monograptus Les Valls d’Aguilar, Alt Urgell, Lleida, Catalunya

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

137

Fig. 12. Grup MGB 42248 de Tripneustes parkinsoni Agassiz, 1847 del Burdigalià (Miocè) de Lacoste (Vaucluse, França). Escala, 5 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 12. Group MGB 42248 of Tripneustes parkinsoni Agassiz, 1847 from the Burdigalian (Miocene) of Lacoste (Vaucluse, France). Scale bar, 5 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

138

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Silurià, Ludlow MGB 42317, MGB 42318, MGB 42319 lobiferus (McCoy, 1850), Monograptus El Querforadat, Cava, Alt Urgell, Lleida, Catalunya Silurià, Llandoverià inferior MGB 42316 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 323, Fig. 12) palmeus Barrande, 1850, Diplograptus Aiguafreda, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya Silurià MGB 42314 spiralis (Geinitz, 1842), Spirograptus Checa, Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Espanya Silurià, Llandoverià superior MGB 42322 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 324, Fig. 8), MGB 42323 typus Hall, 1858, Phyllograptus Bendigo, Estat de Victòria, Austràlia Ordovicià inferior, Arenig mitjà MGB 42311 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 322, Fig. 7) sp., Rastrites Moffat, Dumfries and Galloway, Escòcia, Regne Unit Silurià MGB 42321 sp., Retiolites Bornholm, Dinamarca Silurià superior MGB 42320 Indeterminat MGB 42818 Indeterminat Aiguafreda, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya Silurià MGB 42324, MGB 42325 Indeterminat Checa, Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Espanya Silurià, Llandoverià superior MGB 42326

Neogen, Miocè MGB 42332 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 332, Fig. 37), MGB 42333 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 332, Fig. 38), MGB 42334 macrota (Agassiz, 1843), Striatolamia Barton, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit Paleogen, Eocè, Bartonià MGB 42337 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 334, Fig. 3), MGB 42338 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 334, Fig. 2) macrota (Agassiz, 1843), Striatolamia Oulad Abboud ?, Settat, Chaouia-Ouardigha, Marroc Paleogen, Eocè, Ypresià MGB 42340 macrota (Agassiz, 1843), Striatolamia Twiggs County, Georgia, Estats Units de Nordamèrica Paleogen, Eocè MGB 42339 megalodon (Agassiz, 1843), Carcharodon Wyoming, Estats Units de Nordamèrica Quaternari, Plistocè MGB 42349 obliquus Agassiz, 1843, Otodus Metlaoui, Gafsa, Tunísia Paleogen, Eocè MGB 42341 primigenius (Agassiz, 1843), Hexanchus Anvers, Anvers, Flandes, Bèlgica Neogen, Miocè MGB 42328 pristodontus (Agassiz, 1843), Squalicorax Meudon, Hauts-de-Seine, França Cretaci superior, Coniacià-Maastrichtià MGB 42329 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 332, Fig. 5), MGB 42330 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 332, Fig. 6) serra Agassiz, 1843, Hemipristis Villiers-Saint-Fréderic, Yvelines, França Neogen MGB 42331 sp., Myliobatis Le Rozier, Lozère, França Paleogen, Eocè MGB 42342

Chordata Sarcopterygii Chondrichthyes

acutissima Agassiz, 1843, Odontaspis Narrosse, Landes, França Neogen, Miocè MGB 42336 cuspidata (Agassiz, 1843), Odontaspis Carolina del Nord, Estats Units de Nordamèrica Neogen, Miocè MGB 42335 decurrens (Agassiz, 1848), Ptychodus Kent, Anglaterra, Regne Unit Cretaci superior, Cenomanià MGB 42327 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 331, Fig. 11) hastalis (Agassiz, 1843), Isurus Gironde, França

agassizi M’Coy, 1848, Gyroptichius Illes Orkney/Illes Òrcades, Escòcia, Regne Unit Devonià mitjà MGB 42351 macrolepidotus Agassiz, 1835, Osteolepis Illes Orkney/Illes Òrcades, Escòcia, Regne Unit Devonià mitjà MGB 42859 Actinopterygii

cephalotes (Agassiz, 1839), Prolebias Aix-en-Provence, Bouches-du-Rhône, França Paleogen, Oligocè MGB 42352 cinctus (Agassiz, 1843), Sparus

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

139

Província de Córdoba, Espanya Neogen, Miocè MGB 42345 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 335, Fig. 13) cinctus (Agassiz, 1843), Sparus Sant Pere de Ribes, Garraf, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 42346 crassicaudus (Agassiz, 1839), Aphanius Cherasco, Cuneo, Piemont, Itàlia Neogen, Miocè MGB 42350 jomnitanus Valenciennes, 1844, Sargus Província de Córdoba, Espanya Neogen, Miocè MGB 42347 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 335, Fig. 14), MGB 42348 sp., Lepidotes França Juràssic superior MGB 42343 Indeterminat MGB 42819 Fig. 13. Spirograptus spiralis (Geinitz, 1842), un graptòlit característic del Llandoverià superior (Silurià) de Checa (Guadalajara). Exemplar MGB 42322 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 324, fig. 8). Escala, 1 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 13. Spirograptus spiralis (Geinitz, 1842), a graptolite from Checa (Guadalajara, central Spain) characterising the Upper Llandovery (Silurian). Specimen MGB 42322 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 324, fig. 8). Scale bar, 1 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

Fig. 14. Osteolepis macrolepidotus Agassiz, 1835, peix sarcopterigi del Devonià mitjà de les Illes Òrcades (Escòcia, Regne Unit) (MGB 42859). Escala, 5 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 14. Osteolepis macrolepidotus Agassiz, 1835, a sarcopterygian fish from the Middle Devonian of the Orkney Islands (Scotland, United Kingdom) (MGB 42859). Scale bar, 5 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

140

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Reptilia

Chlorophyceae

sp., Ichthyosaurus Charmouth, Dorset, Anglaterra, Regne Unit Juràssic inferior, Liàsic inferior MGB 42353 Indeterminat Gard, França Paleogen, Eocè MGB 42382 Indeterminat Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya Cretaci MGB 42383

cylindracea Lamarck, 1816, Dactylopora Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42528 cylindracea Lamarck, 1816, Dactylopora Auvers-sur-Oise, Val-d’Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42529

Mammalia

caballus Linnaeus, 1758, Equus Barcelona, Barcelonès, Catalunya Quaternari, Plistocè, superior MGB 42358 cuniculus (Linnaeus, 1758), Oryctolagus Terol, Terol, Espanya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42361 hesperus Marsh, 1888, Desmostylus Califòrnia, Estats Units de Nordamèrica Neogen, Miocè MGB 42360 prostylum Gervais, 1849, Hipparion Terol, Terol, Espanya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42354 stenonis Cocchi, 1867, Equus Cartagena, Campo de Cartagena, Múrcia, Espanya Quaternari, Plistocè MGB 42359 sp., Hipparion Terol, Terol, Espanya Neogen, Miocè MGB 42355, MGB 42357 sp., Hipparion Piera, Anoia, Barcelona, Catalunya Neogen, Miocè MGB 42356 Indeterminat Calatayud, Saragossa, Espanya Neogen, Miocè MGB 42381

Rhodophyta Corallinales

jurassica Brown, 1894, Solenopora Gloucester, Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic mitjà MGB 42526 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 1, Fig. 1) Lycophyta Lepidodendrales cf. aculeatum Lesquereux, 1858, Lepidodendron Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42466, MGB 42467, MGB 42468 Sphenophyta Equisetales

equisetiformis (Schlotheim, 1820) Brongniart, 1828, Asterophyllites Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià B MGB 42476 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 3, Fig. 8), MGB 42477 sphenophylloides (Zenker, 1833), Annularia Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42473 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 3, Fig. 5), MGB 42474 stellata (Schlotheim, 1820) Wood, 1860, Annularia Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42475 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 3, Fig. 6) sp., Calamites Somerset, Anglaterra, Somerset, Anglaterra, Regne Unit Carbonífer MGB 42857

Regne PLANTAE Sphenophyllales Chlorophyta Bryopsidales

margaritula (Lamarck, 1801), Ovulites Cauvigny, Oise, França Paleogen, Eocè, Lutecià MGB 42527 (Gómez-Alba, 1988 Làm. 1, Fig. 4)

alatifolium Renault, 1888, Sphenophyllum Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42469 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 2, Fig. 7) incisum Wagner, 1962, Sphenophyllum Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

141

MGB 42470 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 3, Fig. 7), MGB 42471, MGB 42472)

Pteridophyta

Incertae sedis crenulata (Brongniart, 1828) Wagner, 2001, Ulvopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42503 Polypodiales

lanzaeanum (Visiani, 1858) Reid i Chandler, 1926, Acrostichum Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42540 Marattiales

candolleana Brongniart, 1833, Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42485 densifolia (Göppert, 1864) Weiss, 1869, Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42482, MGB 42483 hemitelioides Brongniart, 1834, Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42478 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 4, Fig. 5), MGB 42479, MGB 42480 longiphylla Corsin, 1951, Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42486 paleacea Zeiller, 1888, Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42484 polymorpha (Brongniart, 1834) Wagner, 1959, Polymorphopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià B MGB 42490, MGB 42491 unita Brongniart, 1836, Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42481 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 4, Fig. 7) sp., Pecopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42487 Filicales

feminaeformis (Schlotheim, 1820) Barthel, 1968, Nemejcopteris

Fig. 15. Molar (MGB 42360) de Desmostylus hesperus Marsh, 1888, un mamífer marí que va viure durant el Miocè a Califòrnia (Estats Units de Nordamèrica). Escala, 1 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 15. Tooth (MGB 42360) of Desmostylus hesperus Marsh, 1888, a sea mammal living during the Miocene in California (United States of America). Scale bar, 1 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

Fig. 16. Secció polida de Solenopora jurassica Brown, 1894, rodofícia del Juràssic mitjà de Gloucester (Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit). Són evidents les diferents fases de creixement i les restes de la coloració original. Exemplar MGB 42526 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 1, fig. 1). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 16. Polished section of the rodophyta (red algae) Solenopora jurassica Brown, 1894, from the Middle Jurassic of Gloucester (Gloucestershire, England, United Kindgom). Its growth phases and remains of the original colour are evident. Specimen MGB 42526 figured in GómezAlba (1988, pl. 1, fig. 1). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

142

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià B MGB 42488 feminaeformis (Schlotheim, 1820) Barthel, 1968, Nemejcopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42489 helmigii Stockmans i Willière, 1965, Sphenopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42520 weissi Potonié, 1893, Sphenopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42521 sp., Sphenopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42522 Falguera indeterminada Mazon Creek?, Morris, Grundy County, Illinois, Estats Units de Nordamèrica Carbonífer inferior MGB 42786 Pteridospermophyta Medullosales

bohemica Franke, 1912, Alethopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42492 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 6, Fig. 4), MGB 42493 brardii Brongniart, 1882, Odontopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42505 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 8, Fig. 1), MGB 42506, MGB 42507 gigas (Gutbier, 1849) Weiss, 1877, Callipteridium Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42517 leonensis Wagner, 1964, Alethopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42504 minor Brongniart, 1831, Odontopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42508, MGB 42509, MGB 42510 ovata Hoffmann, 1826, Neuropteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42497 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 7, Fig. 3), MGB 42498, MGB 42499, MGB 42500 praedentata (Gothan, 1909), Neuropteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià

MGB 42502 pseudoblissii Potonié, 1863, Neuropteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42501 pseudogigas Wagner, 1965, Callipteridium Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42518 striatum Wagner, 1964, Callipteridium Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià B MGB 42515 zeilleri Ragot, 1955, Alethopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42494 Gómez-Aba 1988 Làm. 6, Fig. 6), MGB 42495, MGB 42496 zeilleri Wagner, 1962, Callipteridium Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42516 sp., Callipteridium Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42519 Callistophytales

cordato-ovata (Weiss, 1869), Pseudomariopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42511 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 8, Fig. 5), MGB 42512 leptophylla (Zeiller, 1892), Dicksonites Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42523 ribeyroni (Zeiller in Renault i Zeiller, 1888), Pseudomariopteris Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42513, MGB 42514

Coniferophyta Coniferales

distichum miocenum Heer, 1870, Taxodium Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42762 sp., Pinus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42744, MGB 42745, MGB 42746, MGB 42747, MGB 42748, MGB 42749 sp., Pinus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

143

Fig. 17. Fragment d’una Annularia stellata (Schlotheim, 1820) Wood, 1860, equisetal de l’Estefanià (Carbonífer, Pennsilvanià superior) de Soto y Amío (Villablino, Lleó). Exemplar MGB 42475 figurat a Gómez-Alba (1988, làm. 3, fig. 6). Escala, 3 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 17. Fragment of the horsetail Annularia stellata (Schlotheim, 1820) Wood, 1860, from the Stephanian (Carboniferous, Upper Pennsylvanian) of Soto y Amío (Villablino, León province, NW Spain). Specimen MGB 42475 figured in Gómez-Alba (1988, pl. 3, fig. 6). Scale bar, 3 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

144

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

MGB 42750, MGB 42751 sp., Pinus Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42752, MGB 42753 Pinatae indeterminats Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42754, MGB 42755, MGB 42756, MGB 42757, MGB 42758, MGB 42759, MGB 42760, MGB 42761 Cordaitales

palmaeformis (Göppert, 1852) Weiss, 1869, Cordaites Soto y Amío, Villablino, Lleó, Espanya Carbonífer, Pennsilvanià superior, Estefanià MGB 42524 Cupressales

bilinica Saporta i Marion, 1876, Torreya Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42765 (Barrón, 1995, Làm. 26, Fig. 11; Barrón & Diéguez, 2005, Fig. 2, F)

Ginkgophyta Ginkgoales

huttoni (Stenberg, 1833) Heer, 1876, Ginkgo Scarborough, Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit Juràssic mitjà MGB 42525

Angiospermae (= Magnoliophyta) Magnoliopsida

aizoon Unger, 1847, Rhamnus Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42537 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 16, Fig. 13) arenesi Arenes i Depape, 1956, Myrica Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42530 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 15, Fig. 9) drymeja Unger, 1847, Quercus Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42562, MGB 42563, MGB 42564, MGB 42565, MGB 42566, MGB 42567, MGB 42568, MGB 42569, MGB 42570, MGB 42583, MGB 42584 drymeja Unger, 1847, Quercus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42571, MGB 42572, MGB 42573, MGB 42574,

MGB 42575, MGB 42576, MGB 42577, MGB 42578, MGB 42579, MGB 42580, MGB 42581, MGB 42582, MGB 42586, MGB 42587, MGB 42588, MGB 42589, MGB 42590, MGB 42591, MGB 42592, MGB 42593, MGB 42594, MGB 42595 drymeja Unger, 1847, Quercus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42585 elaena Unger, 1847, Quercus Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42535 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 16, Fig. 2), MGB 42536 eocenica Ettinghausen, 1853, Pisonia Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42532 gussonii Massalongo, 1858, Fagus Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42616, MGB 42617, MGB 42618, MGB 42619, MGB 42620, MGB 42621, MGB 42622, MGB 42623, MGB 42624, MGB 42625, MGB 42626, MGB 42627, MGB 42628 hispanica Rérolle, 1884-1885, Quercus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42541, MGB 42542, MGB 42543, MGB 42544, MGB 42545, MGB 42546, MGB 42547, MGB 42548, MGB 42549, MGB 42550, MGB 42551, MGB 42552, MGB 42553, MGB 42554, MGB 42555, MGB 42556, MGB 42557, MGB 42558, MGB 42559, MGB 42560, MGB 42561 laetum Mey, 1831 var. pliocenicum Rérolle, 1884-1885, Acer Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42730 lanceolatum (Unger, 1850) Heer, 1856, Cinnamomum Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42539 lavateri Braun emend. Heer, 1856, Salix Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42531 mediterranea Unger, 1847, Quercus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42596, MGB 42597 multinervis Heer, 1856, Ficus Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42534 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 15, Fig. 7) occidentalis Rérolle, 1884-1885, Alnus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42737

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

145

Fig. 18. Motlle i contramotlle d’una pínnula de falguera indeterminada del Carbonífer inferior (MGB 42786). Molt probablement procedeix del grup de jaciments excepcionals de Mazon Creek (Morris, Grundy County, Illinois, Estats Units de Nordamèrica). Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 18. Positive (right) and negative (left) casts of an undetermined fern very probably coming from the Lower Carboniferous (MGB 42786) exceptional sites around Mazon Creek (Morris, Grundy County, Illinois, United States of America). Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

occidentalis Rérolle, 1884-1885, Alnus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42732, MGB 42733, MGB 42734, MGB 42735, MGB 42736 occidentalis Rérolle, 1884-1885, Alnus Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42738 occidentalis Rérolle, 1884-1885, Alnus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42739 polymorphum (Braun, 1845) Heer, 1856, Cinnamomum Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42763 princeps (Heer, 1856) Schimper, 1870, Persea Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42714, MGB 42782 (Barrón, 1995, Làm. IX, Fig. 1) pristina Saporta, 1867, Fagus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42603, MGB 42604, MGB 42605, MGB 42606, MGB 42608, MGB 42609, MGB 42610, MGB 42611, MGB 42612, MGB 42613, MGB 42614, MGB 42615 pristina Saporta, 1867, Fagus Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya

Neogen, Miocè, Pontià MGB 42607 pyrenaicum Rérolle, 1884-1885, Acer Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42716, MGB 42717, MGB 42718, MGB 42719, MGB 42720, MGB 42721, MGB 42722, MGB 42724, MGB 42725, MGB 42726, MGB 42727, MGB 42728, MGB 42729 pyrrhae Unger, 1847, Rhus Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya Paleogen, Oligocè MGB 42538 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 17, Fig. 6) salicina Unger, 1850, Myrica Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42712, MGB 42713 subcampestre Göppert, 1855, Acer Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42781 (Barrón, 1995, Làm. XXII, Fig. 5; Barrón, 1996 Làm. III, Fig. 2) vidali Rérolle, 1884-1885, Tilia Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42740 zelkovaefolia (Unger, 1843) Buzeck i Kotlaba, 1963, Zelkova Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià

146

MGB 42680, MGB 42681, MGB 42682, MGB 42683, MGB 42684, MGB 42685, MGB 42686, MGB 42687, MGB 42688, MGB 42689, MGB 42690, MGB 42691, MGB 42692, MGB 42693, MGB 42694, MGB 42695, MGB 42696 zelkovaefolia (Unger, 1843) Buzeck i Kotlaba, 1963, Zelkova Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42697, MGB 42698, MGB 42699, MGB 42700, MGB 42701 zelkovaefolia (Unger, 1843) Buzeck i Kotlaba, 1963, Zelkova Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42702 sp., Acer Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42731 sp., Acer Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42723 sp., Buxus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42766 sp., Carpinus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42741 sp., Daphnogene Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42679 sp., Laurus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42678 sp., Myrica Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42705 sp., Myrica Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42706, MGB 42707, MGB 42708, MGB 42709, MGB 42710 sp., Myrica Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42711 sp., Persea Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42715 sp., Phoebe Cervera, Segarra, Lleida, Catalunya

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Paleogen, Oligocè MGB 42533 sp., Quercus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42598, MGB 42599 sp., Quercus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42600 sp., Quercus Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42601 sp., Quercus Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42602 sp., Robinia Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42764 sp., Salix Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42742 sp., Salix Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42743 Magnoliatae indeterminats Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42629, MGB 42630, MGB 42631, MGB 42632, MGB 42633, MGB 42634, MGB 42635, MGB 42636, MGB 42637, MGB 42638, MGB 42639, MGB 42640, MGB 42641, MGB 42642, MGB 42643, MGB 42644, MGB 42645, MGB 42646, MGB 42647, MGB 42648, MGB 42649, MGB 42650, MGB 42651, MGB 42652, MGB 42653, MGB 42654, MGB 42655 Magnoliatae indeterminats Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42656, MGB 42657, MGB 42658, MGB 42659, MGB 42660, MGB 42661, MGB 42662, MGB 42663 Magnoliatae indeterminat Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42664 Liliopsida

latissima Al Braun in Heer, 1855-1859, Typha Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42767, MGB 42768, MGB 42769, MGB 42770, MGB 42771 Plantae indeterminats

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

147

Fig. 19. Fulles de Ginkgo huttoni (Stenberg, 1833) Heer, 1876, un representant del Juràssic mitjà dels ginkgos actuals procedent del jaciment clàssic de Scarborough (Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit). Exemplar MGB 42525. Escala, 2 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 19. Leaves of Ginkgo huttoni (Stenberg, 1833) Heer, 1876, a Middle Jurassic representative of the modern-day ginkgoes, from the classic site of Scarborough (Yorkshire, England, United Kingdom). Specimen MGB 42525. Scale bar, 2 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

148

Jaume Gallemí - Vicent Vicedo - Gregori López - Luis Troya

Prats, Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42665, MGB 42666, MGB 42667, MGB 42668, MGB 42669, MGB 42670, MGB 42671, MGB 42672, MGB 42673, MGB 42674, MGB 42772, MGB 42773, MGB 42774, MGB 42775, MGB 42777, MGB 42778, MGB 42779, MGB 42780 Plantae indeterminats Beders, Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42675, MGB 42676, MGB 42703, MGB 42704 Plantae indeterminats Bellver de Cerdanya, La Cerdanya, Lleida, Catalunya Neogen, Miocè, Pontià MGB 42776, MGB 42677, MGB 42783

Icnofòssils aff. lobatus Fürsich, 1998, Sphaerichnus Maranchón, Molina de Aragón, Guadalajara, Espanya Juràssic inferior, Liàsic MGB 42428 paraboloides Bromley, 1981, Oichnus Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42369 paraboloides Bromley, 1981, Oichnus Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42370, MGB 42371 taeniola Clarke, 1908, Caulostrepsis Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42368 sp., Bilobites

REFERÈNCIES Barrón, E. 1995. Estudio tafonómico y análisis paleoecológico de la macro y microflora miocena de la Cuenca de la Cerdaña. Tesis doctoral Universidad Complutense de Madrid, 714 pp., làms. 1-29 Barrón, E. 1996. Caracterización del género Acer Linné (Magnoliophyta) en el Vallesiense (Neógeno) de la Cerdaña (Lérida, España). Boletín Geológico y Minero, 107(1): 38-54, làms. 1-3. Barrón, E. & Diéguez, C. 2005. Cuticular study of leaf compressions from the Late Miocene (Vallesian) diatomites of Cerdaña Basin (Eastern Pyrenees, Spain). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen, 237(1): 61-85. Collins, J.S.H. 1969. Some decapod crustaceans from the Lower Cretaceous of Poland and England. Acta Geologica Polonica, 14: 565-572.

Baterno, La Siberia, Badajoz, Espanya Ordovicià MGB 42397 sp., Caulostrepsis Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42367 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 102, Fig. 10) sp., Entobia Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42362, MGB 42363, MGB 42365 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 325, Fig. 16) sp., Entobia Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42364 sp., Entobia El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42366 (Gómez-Alba, 1988, Làm. 325, Fig. 14) sp., Oichnus El Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya Quaternari, Holocè, Actual MGB 42372 sp., Oichnus Bonares, El Condado, Huelva, Espanya Neogen, Pliocè MGB 42373 sp., Spongeliomorpha Sant Quirze de Safaja, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya Paleogen, Eocè MGB 42374 Indeterminat Vilanova de Meià, Noguera, Lleida, Catalunya Cretaci MGB 42394

Gómez-Alba, J. 1988. Guía de campo de los fósiles de España y de Europa: 1-925, pls. 1-368 + 20 làms. Ediciones Omega, Barcelona. Proz, P.-A. 2006. Les collections du département de géologie et paléontologie du Muséum d’histoire naturelle de Genève. 87. La collection de F.-J. Pictet (Echinodermata: Echinoidea, Crinoidea). Revue de Paléobiologie, 25(1): 407-427. Schroeder, R., van Buchem, F.S.P., Cherchi, A., Baghbani, D., Vincent, B., Immenhauser, A. & Granier, B. 2010. Revised orbitolinid bistratigraphic zonation for the Barremian - Aptian of the eastern Arabian Plate and implications for regional stratigraphic correlations. GeoArabia Special Publication 4(1): 49-96. Gulf PetroLink, Bahrain. Wright, C.W. & Collins, J.S.H. 1972. British Cretaceous Crabs. Palaeontographical Society Monographs, London, 126: 1–113.

La col·lecció paleontològica Gómez-Alba del MGB-MCNB

149

Fig. 20. Fulla de Persea princeps (Heer, 1856) Schimper, 1870 del Pontià (Miocè) de Prats (Prats i Sansor, La Cerdanya, Girona). Exemplar MGB 42782 figurat a Barrón (1995, làm. 9, fig. 1). Escala, 4 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 20. Leaf of Persea princeps (Heer, 1856) Schimper, 1870 from the Pontian (Miocene) of Prats (Prats i Sansor, Girona province, NE Spain). Specimen MGB 42782 figured in Barrón (1995, pl. 9, fig. 1). Scale bar, 4 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

Fig. 21. Bilobites sp. (MGB 42397 probablement Cruziana), icnofòssil de l’Ordovicià de Las Navas (Baterno, Badajoz). Aquest jaciment fou descobert pel Dr. Gómez-Alba en el decurs dels seus estudis com a geòleg a la Universidad Complutense de Madrid. Escala, 5 cm. Foto J. Vidal Fugardo. Fig. 21. Bilobites sp. (MGB 42397 probably Cruziana), ichnofossil from the Ordovician of Las Navas (Baterno, Badajoz province, SW Spain). This site was discovered by Dr. Gómez-Alba when studying Geology at the Universidad Complutense de Madrid. Scale bar, 5 cm. Photo J. Vidal Fugardo.

151

INSTRUCCIONS ALS AUTORS Treballs del Museu de Geologia de Barcelona és la publicació periòdica científica d’aquesta institució. Les seves finalitats principals són promoure i difondre la investigació en les diverses branques de les Ciències de la Terra, contribuir particularment al coneixement de la geologia de Catalunya, fomentar l’estudi dels fons del Museu i reforçar-ne la identitat. Per això, publicarà treballs originals, amb preferència els que tractin d’aspectes relacionats amb les nostres col·leccions, amb Catalunya i Espanya. També considerarà treballs històrics i museològics o d’altres relacionats directament amb les Ciències de la Terra. En casos especials es publicaran números monogràfics. Els articles seran inèdits. Es donarà prioritat als de gran desenvolupament sobre les notes curtes. S’estableix un màxim orientatiu de 30 pàgines i 4 làmines per article. Els originals s’hauran de presentar informatitzats amb còpia de paper i pàgines numerades, en format DIN A4, a doble espai i per una sola cara, elaborats en entorn PC, Linux o Macintosh amb els programes Word, OpenOffice o Pages (arxius .doc i .rtf). 1. A la primera plana i per aquest ordre: Títol del treball, curt, concís i informatiu, aliniat a l’esquerra i en minúscules negretes. Autor o autors amb l’adreça postal completa al peu de pàgina i correu electrònic. El nom s’escriurà en minúscules seguit del cognom en majúscules. Resum, aliniat a l’esquerra, encapçalat en minúscules negretes, que informi del contingut de l’article, sense ultrapassar les 200 paraules. Si la llengua original de l’article no és l’anglès, el Resum anirà precedit d’un Abstract, encapçalat pels autors i seguit del títol del treball en anglès; si l’article és en anglès, el Resum, els autors i el títol de l’article en castellà precediran l’Abstract. Paraules clau en minúscules, a continuació dels respectius resums. 2. A la segona pàgina i següents: Text, que es pot dividir en apartats, aliniats a l’esquerra i encapçalats en majúscules negres. Els subapartats, en minúscules negres, aliniats també a l’esquerra. Al marge esquerre del text, i amb llapis, es marcarà la posició on es desitja intercalar figures, gràfics i taules. Si és possible s’evitaran les notes a peu de pàgina. Quant a les descripcions sistemàtiques, se seguiran els Codis de Nomenclatura Geològica, Zoològica i Botànica corresponents. Els tàxons estudiats se centraran en el text, seguits del seu Autor en minúscules i any de publicació. Els tàxons superiors a gènere s’escriuran en majúscules. Els gèneres i espècies aniran en cursiva o subratllats. Si un tàxon es fa figurar en el treball, es farà constar la Figura (Fig.) del text i la Làmina (Làm.) i figura (fig.) o figures (figs.) corresponents. En la llista de sinonímies se seguirà el model següent: 1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3 1978 Spathipora comma (Soulé); Pohowsky: 101-102, làm. 18, fig. 8 Es recomana seguir els criteris proposats per S.C. Matthews, 1973, en “Notes on open nomenclature and on synonymy lists”, Paleontology, 16 (4): 713-719.

Quan s’estableixin nous tàxons es farà constar l’origen del nom, els tipus, la localitat tipus, l’edat de l’associació a la qual s’adscriuen, la diagnosi, la seva descripció i les mesures dels exemplars corresponents. I sempre, el número de registre de la institució on estan dipositats. Els agraïments, encapçalats en majúscules negres, aliniats a l’esquerra, figuraran al final del text i precediran la Bibliografia. 3. La bibliografia es disposarà separadament, aliniada a l’esquerra. Les referències bibliogràfiques s’ordenaran alfabèticament, i s’adequaran al model que segueix. Si es tracta d’un llibre o d’un fulletó, es farà constar nombre de pàgines, editorial i ciutat. Vidal, L.M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc. de N. Ramírez y Compa., Barcelona. Vidal, L.M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 9: 360-362, láms. 6-7. 4. Les il·lustracions s’adjuntaran fora del text. La mida màxima de caixa de la làmina serà de 176x254 mm o corresponent a una amplada de columna de 84mm. L’autor del treball muntarà i numerarà amb xifres aràbigues les làmines i fotografies en blanc i negre, i quedarà al seu arbitri el fons, blanc o negre. Les il·lustracions que s’hagin d’intercalar en el text –dibuixos, taules, mapes, esquemes, etc.–, s’han de numerar en xifres aràbigues, incorporaran una escala gràfica i s’identificaran amb llapis en el marge inferior. S’adjuntarà fotocòpia de les il·lustracions. Les llegendes corresponents aniran en fulls a part del text, amb la seva traducció a l’anglès, si l’article no s’ha escrit en aquesta llengua. El format de les figures haurà de ser EPS o TIFF, amb una resolució de 300 ppp a la mida final. Si l’arxiu és massa gran es pot comprimir en un arxiu .zip, .rar o .sit o enviar-se via FTP. 5. L’autor es compromet a corregir les proves d’impremta i a retornar-les en un termini màxim de quinze dies. L’autor o conjuntament els autors rebran cinquanta separates gratuïtes del seu treball. Els articles seran examinats pel Consell de Redacció de la revista, que podrà proposar als autors les modificacions que consideri oportunes i decidir-ne la publicació. L’autor o els autors no podran retirar els originals un cop presentats ni sotmetre’ls a una altra publicació fins que el Consell de Redacció hagi decidit sobre ells. Els autors són els únics responsables de les opinions i dades expressades en el seu treball. Els manuscrits per a la publicació poden enviar-se per correu electrònic, CD-Rom o DVD a l’adreça de correu o per FTP (demaneu-ne el vincle al Museu). La correspondència ha de dirigir-se a: TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaria) Museu de Geologia - MCNB Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona

152

INSTRUCCIONES A LOS AUTORES Treballs del Museu de Geologia de Barcelona es la publicación periódica científica de esta institución. Sus fines principales son promover y difundir la investigación en las diferentes ramas de las Ciencias de la Tierra, contribuir particularmente al conocimiento de la geología de Cataluña, fomentar el estudio de los fondos del Museo y reforzar su identidad. Para ello, publicará trabajos originales, con preferencia los que traten aspectos relacionados con nuestras colecciones, Cataluña y España. Considerará también los aspectos históricos y museológicos u otros relacionados directamente con las Ciencias de la Tierra. En casos especiales, se publicarán números monográficos. Los artículos serán inéditos. Se dará prioridad a los de gran desarrollo sobre las notas cortas. Se establece un máximo orientativo de 30 páginas y 4 láminas por artículo. Los originales deberán presentarse informatizados con una copia en papel con las páginas numeradas, en formato DIN A4, a doble espacio y por una sola cara, elaborados en entorno PC, Linux o Macintosh con los programas Word u Open Office o Pages (archivos .doc y .rtf). 1. En la primera página y por este orden: Título del trabajo, corto, conciso e informativo, alineado a la izquierda y en minúsculas negritas. Autor o autores con la dirección postal completa a pie de página y correo electrónico. El nombre se escribirá en minúsculas seguido del apellido en mayúsculas. Resumen, alineado a la izquierda, encabezado en minúsculas negritas, que informe del contenido del artículo sin sobrepasar las 200 palabras. Si la lengua original del artículo no es el inglés, el Resumen irá precedido de un Abstract, encabezado por los autores y seguido del título del trabajo en inglés; si lo es, el Resumen, los autores y el título del artículo en castellano precederán al Abstract. Palabras clave, en minúsculas, a continuación de los respectivos resúmenes. 2. En la segunda página y siguientes: Texto, que puede dividirse en apartados, alineados a la izquierda y encabezados en mayúsculas negras. Los Subapartados, en minúsculas negras, alineados asimismo a la izquierda. En el margen izquierdo del texto, y a lápiz, se marcará la posición donde se desee intercalar figuras, gráficos y tablas. Se evitarán en lo posible las notas a pie de página. Para las descripciones sistemáticas se seguirán los Códigos de Nomenclatura Geológica, Zoológica y Botánica correspondientes. Los taxones estudiados se centrarán en el texto, seguidos de su Autor en minúsculas, y año de publicación. Los taxones superiores a género se escribirán en mayúsculas. Los géneros y especies irán en cursiva o subrayados. Si un taxón se figura en el trabajo, se harán constar la Figura (Fig.) del texto y la Lámina (Lám.) y figura (fig.) o figuras (figs.) correspondientes. En la lista de sinonimias se seguirá el siguiente modelo: 1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3. 1978 Spathipora comma (Soulé); Pohowsky: 101-102, Lám. 18, fig. 8.

Se recomienda seguir los criterios propuestos por S.C. Matthews (1973) en “Notes on open nomenclature and on synonymy lists”, Palaeontology, 16(4): 713-719. Al establecer nuevos taxones se harán constar el origen del nombre, los tipos, la localidad tipo, la edad de la asociación a la que se adscriben, la diagnosis, su descripción y las medidas de los ejemplares correspondientes. Y siempre, el número de registro de la institución donde están depositados. Los agradecimientos, encabezados en mayúsculas negras, alineados a la izquierda, figurarán al final del texto y precederán a la Bibliografía. 3. La bibliografía se dispondrá separadamente, alineada a la izquierda. Las referencias bibliográficas se ordenarán alfabéticamente, atendiendo al modelo que sigue. Si se trata de un libro o de un folleto, se harán constar número de páginas, editorial y ciudad. Vidal, L.M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc. de N. Ramírez y Compa., Barcelona. Vidal, L.M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 9: 360-362, láms. 6-7. Madrid. 4. Las ilustraciones se adjuntarán fuera del texto. El tamaño máximo de caja de la lámina será de 176x254 mm o la correspondiente a una anchura de columna de 84 mm. El autor del trabajo montará y numerará con números arábigos láminas y fotografía en blanco y negro, quedando a su arbitrio el fondo, negro o blanco. Las ilustraciones que deban intercalarse en el texto –dibujos, tablas, mapas, esquemas, etc.– deben numerarse en arábigos, incorporarán una escala gráfica y se identificarán a lápiz en el margen inferior. De las ilustraciones se adjuntará fotocopia. Las leyendas respectivas irán en hojas aparte del texto con su obligada traducción al inglés, si no es ésta la lengua del artículo. El formato de las figuras deberá ser EPS o TIFF, con una resolución de 300 ppp a su tamaño final. Si el archivo es demasiado grande podrá comprimirse en un archivo .zip, .rar o .sit o bien mandarse vía FTP. 5. El autor se compromete a corregir las pruebas de imprenta y a devolverlas en un plazo máximo de quince días. El autor o conjuntamente los autores recibirán cincuenta separatas gratuitas de su trabajo. Los artículos serán examinados por el Consejo de Redacción de la revista, que podrá proponer a los autores las modificaciones que considere oportunas y decidir su publicación. El autor o los autores no podrán retirar los originales una vez presentados ni someterlos a otra publicación hasta que el Consejo de Redacción haya decidido sobre ellos. Los autores son los únicos responsables de las opiniones y datos vertidos en su trabajo. La correspondencia debe dirigirse a: TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaría) Museu de Geologia - MCNB Parc de la Ciutadella s/n 08003 Barcelona (España)

153

INSTRUCTIONS TO CONTRIBUTORS Treballs del Museu de Geologia de Barcelona is the scientific periodical of Barcelona's Museum of Geology. Its principal aims are to promote and publicize research in the different branches of the Earth Sciences, to contribute in particular to an understanding of the geology of Catalonia, to encourage the study of the Museum’s collection and to publicize the Museum. To this end, it will publish original work, preferably work dealing with aspects relevant to our collections, to Catalonia and to Spain. It will also consider historical work, work on museums or others work directly related to the Earth Sciences. In special cases, monographic numbers will be published. Articles must not have been previously published. Priority will be given to full-length articles over short notes. As a rough guide, a maximum of 30 pages and 4 plates per article should be observed. Originals should be presented on a computer CDRom accompanied by a printout in A4 (210 x 297 mm) format with double spacing, numbered and on one side only, written in a PC, Linux or Macintosh environment using either the Word, Open Office or Pages programs (.doc and .rft files). 1. On the first page and in this order: Title of the work, short, concise and informative, left-aligned and in lower-case bold type. Author or authors, with full postal address and e-mail at the foot of the page. First Name must be written in lower case followed by the Surname in upper case. Summary, left-aligned, with the heading in lower-case bold type, summing up the contents of the article in no more than 200 words. If the original language of the article is not English, the Summary should be preceded by an Abstract, headed by the authors and followed by the title of the work in English; if the original language in English, the Summary, authors and title of the article in Spanish should precede the Abstract. Key words, in lower-case bold type, after the respective abstracts. 2. On the second and subsequent pages: Text can be divided into sections aligned on the left and with headings in upper-case bold type. The Subsections, in lowercase bold type, also aligned on the left. The point where figures, graphs or tables are to be inserted should be indicated in pencil in the left-hand margin of the text. Footnotes should be avoided as much as possible. For systematic descriptions the corresponding Geological, Zoological and Botanical Codes of Nomenclature should be followed. The taxa under study should be centred in the text, followed by their Author, in lower case, and the year of publication. Taxa above genus should be written in upper case. The genus and species should appear in italics or underlined. If a taxon is illustrated in the article, the corresponding Figure (Fig.) in the text and Plate (Pl.) and figure (fig.) or figures (figs.) should be given. In synonymy lists the following model is to be followed: 1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3 1978 Spathipora comma (Soulé); Pohowsky: 101-102, Pl. 18, fig. 8

We recommend the guidelines proposed by S. C. Matthews (1973) in “Notes on open nomenclature and synonymy lists”, Palaeontology, 16(4): 713-719. When establishing new taxa, the origin of the name, the types, the locality type, the age of the association to which they are ascribed, the diagnosis, the description and the measurements of the corresponding examples should all be given, and, at all times, the registration number of the institution in which they are kept. Acknowledgements, headed in upper-case bold type, aligned on the left, should figure at the end of the article, before the Bibliography. 3. Bibliography should be arranged separately, aligned on the left. Bibliographical references should be arranged alphabetically according to the model below. In the case of books or leaflets, the number of pages, the publisher and city should be given. Vidal, L. M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc. de N. Ramírez y Compa., Barcelona. Vidal, L. M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 9: 360-362, láms. 6-7. Madrid. 4. Illustrations should be included separately from the text. The maximum size for plates is 176x254 mm or that corresponding to a column width of 84 mm. Plates and black-and-white photographs should be mounted and numbered in Arabic numerals by the author on a black or white background. Illustrations for insertion in the text –drawings, tables, maps, diagrams, etc.– should be numbered in Arabic numerals bearing a graphic scale and identified by pencil on the lower margin. A photo-copy of the illustrations should be enclosed. The respective legends should be presented on separate sheets from the text, with the English translation whenever this is not the language of the article. Format of the figures shall be EPS or TIFF, with a resolution of 300 ppp at the final measure. In case of very big files, they can be compressed in a .zip, .rar or .sit file, or be sent via FTP. 5. The author undertakes to correct the printer’s proofs and return them within fifteen days. The author or authors will receive a total of fifty offprints of their work free of charge. Articles will be examined by the magazine’s Editorial Board, which reserves the right to suggest any modifications it considers convenient and will decide whether or not to publish the article. The author or authors may not withdraw originals once these have been submitted or submit them to other publications until the Editorial Board has taken a decision. Authors must take sole responsibility for the opinions and data appearing in their work. Manuscripts for publication can be sent by electronic mail, CD-Rom o DVD to the museum’s address or via FTP (ask the Museum for a link). Correspondence should be addressed to: TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretary) Museu de Geologia - MCMB Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona (Spain)