16 SET 30 NOV
ACTE INAUGURAL 16 SET · 20 H
L’acte comptarà amb la presentació per part del crític d’art Jaume Vidal i amb una projecció d’imatges del muntatge comentades per l’artista.
CARME MIQUEL Museu d’Art de Cerdanyola (MAC Can Domènech)
Carrer de Sant Martí 88
De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h
Tel. 93 591 41 30 mac@cerdanyola.cat
Organització:
08290 Cerdanyola del Vallès
Amb el suport de:
Disseny gràfic: el-local.com
· A ·· LUMINA N I M U L
Però el sentit plenament contemporani del vitrall ja no rau en el fet de buscar noves simbologies de contingut o de fer composicions abstractes. Transformar el vitrall en un suport del segle XXI significa establir una nova relació amb l’espectador, de fer-li viure una experiència activa pel que fa a submergir-se dins del color i la llum. Si a les catedrals medievals, la llum que entrava pels vitralls era una forma de connectar les persones amb Déu, en la concepció actual la llum és una forma de comunicar-se homes i dones amb el seu pròxim. La llum expressant-se en diferents colors que conviuen, tots diferents, tots units. I és en aquest sentit actual i de futur que es planteja la intervenció Lumina de Carme Miquel al Museu d’Art de Cerdanyola.
CARME MIQUEL Jaume Vidal
·· LUMINA LUMINA ·
Si considerem que l’art, entre altres funcions i aplicacions, és un procediment per atrapar la llum, i la llum el vehicle imprescindible per transportar el color, el vitrall ha estat de sempre el suport més adient per buscar la llum i trobar el color. Ho va ser a l’edat mitjana, quan els vitralls gòtics van aconseguir
–literalment- fer entrar la llum a les esglésies, llum que s’expressava en formes simbòliques, però sobretot en el color. Sense llum no hi ha color, i sense color, la llum perd tota la seva significació. Aquesta tradició va ser continuada amb el modernisme i fins i tot en les primeres avantguardes.
BUSCO LA LLUM, TROBO EL COLOR Carme Miquel fa una deconstrucció del concepte vitrall i escampa pel museu fragments de llum i de color entès com a transparència que pot interactuar amb altres colors per a crear-ne de nous, com quan els olis és barregen en la paleta d’un pintor. Però a diferència del procés que utilitzava l’artista en fer un quadre, en què el pigment perd intensitat per l’ús d’aglutinants, el vidre, que en l’adaptació de Carme Miquel es converteix en material plàstic especialment preparat per resistir la força calorífica de la llum, conserva tota la lluminositat. Però a més, Carme Miquel, sempre amb una visió contemporània del que és un gest antic, crea una instal·lació que permet circular l’espectador per l’interior del color, la llum i els vitralls, i dessacralitzar aquest suport en permetre moltes perspectives segons el recorregut de l’espectador.
El visitant de la mostra és part activa d’aquesta exposició i podrà gaudir d’un autèntic bany de color a més de descobrir que la vida, com també l’art, és bàsicament llum i color, components, al que cal afegir sentiments i imaginació tal com ha fet Carme Miquel en el seu muntatge. Amb aquest treball, Carme Miquel dóna un pas més en una trajectòria que s’ha caracteritzat per tractar els suports com si fossin el tema de l’obra. Tant se val el què representés en els seus quadres, el color i les textures eren les claus per desxifrar el
missatge que transmetia a l’espectador, com ara ho fa a Lumina en què aconsegueix que la llum i el color obrin al visitant una finestra a una nova percepció de l’espai del museu i de les obres que aixopluga.