Inauguració divendres 2 d’octubre a les 20 h
del 2 d’octubre al 31 de desembre
Disseny gràfic: el-local.com
10 fotos d'aigua i una galleda
Museu d’Art de Cerdanyola (MAC Can Domènech) De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h Organització:
Carrer de Sant Martí 88 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30 mac@cerdanyola.cat Amb el suport de:
audibles, olors distingibles, gustos deconstruïbles, tactes identificables i imatges reconegudes. Al costat però del coneixement, de la raó deduïble i codificada, s’afigura l’imaginable i el desconegut, la bellesa. Al davant.
10 fotos d'aigua i una galleda
La pell de la natura, que la fruïm sia espontània sia paisatge construït, és fórmula numèrica complexa, real i imaginada, i instint de ruptures. Suma les lleis descrites de la natura i la història de l’art que campa, de l’avantguarda ençà, per lliure. Sons muts i imatges cegues en combinacions inèdites que ni el gust ni la raó poden arribar a reconèixer, ni a admetre. És com si l’artista pretengués d’eixamplar el camp de la percepció i la seva descripció, i avancés en l’inèdit. A l’extrem, que fos la ment, com passava en l’home agricultor i l’home treballador, la que reglés la llibertat i el joc de l’estètica sota el principi d’una experimentació regulada. És ple d’artistes que s’acontenten a fer créixer la llegenda de persones ultrasensibles, altres d’ultrateòrics i, altres encara, de redemptors. Són els tres espais clàssics de la comunicació: el subjecte actuant, l’espai com a obra d’art i
per Vicenç Altaió
Hi hagué un temps en què les imatges voleiaven, despreses del seu objecte, idèntiques, per l’airecel. Era l’època dels simulacres; àdhuc l’energia habitava en elles, demiúrgica i atòmica, forma enllà. Per això foren tapades les icones, imatges en dol. Fins que, alliberades, les imatges foren revelades amb la fotografia. Rebel·lió plàstica damunt paper. Ara, de nou, per la mercè de la metafísica –això és la hipertècnica– el territori captat es desplaça. El macro i el nano, el tot i el fragment, el real i l’immaterial es retroben i creuen en la natura observada, il·luminada i enlairada per Lujan. Tot allò que percebem és observat pels senys, és a dir pels sentits; els quals acondueixen el discernible a l’estat mental. És així que els punts terminals del sensible emeten informació sense consciència a la gran màquina de traducció que és el diccionari de les coses: sons
el receptor extern com a subjecte en ressonància. A l’acció performativa de l’art s’hi encara avui una tendència altra: la que ho redueix tot a dades sociològiques de comportament. Aquesta oscil·lació d’ordre empíric i sociològic ve imposada per la reducció del sensible a ser dada de consum. Ben lluny d’aquestes pressions ambientals, presentem l’ull de Lujan, qui observa, cerca, enquadra, enfoca, capta, edita i presenta imatges de la llum quan aquestes contenen l’aigua. Imatges líquides, transparents i en moviment, i fixes, en el seu pla i el seu volum; i enceses pel foc tecnològic i per la càrrega elèctrica de la nostra intel·ligència cerebral i sensible.