El Museu d’Art de Cerdanyola és un equipament destinat a la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni artístic, CAN DOMÈNECH centrat especialment en l’època modernista, noucentista i art déco. El MAC té una doble vocació de museu i de centre d’art contemporani. El seu fons compta amb un important arxiu documental d’autors com Ismael Smith, Josep de Togores, Eduard Maria Balcells i Francesc Juventeny.
CAN DOMÈNECH
Carrer de Sant Martí, 88 / Passatge del Llorer, 11. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 591 41 30. mac@cerdanyola.cat Horari: De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h Serveis: Exposició permanent. Exposicions temporals. Visites Guiades (adaptades). Itineraris i rutes. Activitats culturals. Serveis pedagògics i educatius. Publicacions. Documentació, conservació i recerca. Sala d’actes. Lloguer d’espais. Pa Sa nt Sa or
g
ei
ss
el·lin
Marc
rs
le
el
rd
Co
Santa
ad
lv
a
Pa
es
or
og rT
e
to
nt
in
re
rP
r To
rre
el
de
rd
g
ei
rre
ss
Ca
Ca
er de
Carr
er de
Carr
Estac
Sant
Carr
Anto
Ajun
í
Mart
nt
luis
a
ltimir
r d’A
Carre
panys Com
ages
siB
t
amen
l’Ajunt
Torra
tge de
Passa
de L
r de
r Carre
Carre
Sant
et
Layr
tame
ni r de
Carre
esc
nc e Fra
er d
atg
Pass
nfe
ió Re
sia
Esglé
rer e Llo
Com arribar-hi: RENFE (Rodalies), Línia C4 (Sant Vicenç de Calders / Manresa), estació Cerdanyola del Vallès i línia C7. Autobusos interurbans: Sarbús, línia A4, BCN-Cerdanyola-Sant Cugat-RubíTerrassa. Per carretera: AP-7 (B-30), C-58, N-150 i BV-1415 carretera de Cerdanyola a Barcelona (per Horta). Aparcament soterrat: a la plaça de l’Abat Oliba.
Amb el suport de:
Autor desconegut. Detall Dames del llac / Dames dels cignes. Dipòsit Consorci Urbanístic Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.
Fotografia Jordi Puig
Autor desconegut. Dames de la tulipa. Dipòsit Consorci Urbanístic Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.
Fotografia Jordi Puig
Ajuntament de Cerdanyola. Fotografia O. Barrial
La seu del MAC Can Domènech és un dels edificis més emblemàtics del modernisme cerdanyolenc. La construcció és obra de Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. Està situat al nucli antic i reflecteix part de la història de la vila, al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre Casino dels estiuejants (1894), el primer equipament cultural de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1912), coneguda popularment com la “Casa del Xinet”, i finalment va passar a ser la seu del laboratori farmacèutic Domènech (1961), on es fabricava el conegut Lápiz Termosan. A la dècada de 1990, l’Ajuntament va comprar l’edifici i el 1999 se’n va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola. El maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzades el juliol de 2009.
Josep Llimona. Sant Jordi, 1928. Donació família Juventeny. Fotografia Jordi Puig
Ismael Smith. Femmes de París, 1911. Donació Enrique García-Herráiz en memòria de Paco Smith. Fotografia Jordi Puig
L’exposició permanent se centra entre les dècades de 1880 i 1930, quan Cerdanyola era un dels llocs d’estiueig de la burgesia barcelonina i de destacats intel·lectuals i artistes de l’època. Amb la presència de personalitats com Enric Granados, Pau Casals, Ismael Smith, Josep de Togores o Carles Buïgas, la vila es va convertir en un nucli cultural de primer ordre. El fil conductor és la seqüència que abraça modernisme, noucentisme i art déco en els moments de major esplendor artístic i cultural de la vila. El discurs del MAC es divideix en cinc àmbits. El primer està dedicat a la família Balcells-Buïgas. Gaietà Buïgas, un dels primers arquitectes modernistes catalans, va projectar, entre molts altres edificis, el Teatre Casino on s’allotja el MAC. El seu nebot, Eduard Maria Balcells, forma part de la darrera generació modernista i va ser arquitecte municipal de la població, de 1905 a 1952. Balcells va transformar el casino en habitatge.
Ismael Smith. Els Vals, ca. 1906. Donació a càrrec d’Artur Ramon. Fotografia Jordi Puig
Josep de Togores i Llach. Femme avec raisin, 1926. © Josep de Togores. VEGAP. Barcelona. 2009. Fotografia Gasull
Manolo Hugué. Cap de Tití, 1927. Dipòsit Consorci Urbanístic Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Fotografia Jordi Puig
L’enginyer Carles Buïgas, fill de Gaietà i cosí de Balcells, es va distingir pels seus projectes luminotècnics visionaris, d’entre els quals destaca la famosa Font Màgica de Montjuïc, paradigma de l’art déco a Catalunya.
modernisme, com ara ceràmiques de Marian Burguès i Lluís Brú, cartells de Ramon Casas i Marian Andreu i llibres d’Alexandre de Riquer, Adrià Gual, Lluís Domenech i Montaner i Apel·les Mestres, i fotografies de Joan Vilatobà.
L’il·lustrador i escultor Ismael Smith protagonitza el següent àmbit, que compta amb la important donació d’Enrique GarcíaHerráiz en memòria de Paco Smith. Ismael va ser un dels creadors catalans més peculiars del final del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco, amb un estil refinat i decadent, ple de sarcasme, erotisme i ambigüitat.
La quarta sala està dedicada al pintor Josep de Togores, nascut a Cerdanyola, i compta amb una sèrie d’obres que s’inscriuen en el modernisme, el noucentisme, el realisme màgic, el surrealisme i la pintura catalana de postguerra. També s’inclouen obres d’altres autors propers a Togores, com els escultors Manolo Hugué i Joan Rebull.
L’espai de l’antic menjador és l’àmbit dedicat al modernisme, amb un conjunt excepcional de vitralls originals de la reforma de Balcells, entre els quals destaca l’anomenat “tríptic de les dames de Cerdanyola”, peça clau del modernisme català; un conjunt d’escultura de Josep Llimona i Lambert Escaler, i diverses peces d’arts aplicades del
El darrer àmbit està centrat en la colònia noucentista de Cerdanyola als anys vint i trenta del segle passat: Josep Viladomat, Manuel Humbert, Marian Espinal, Joan Commeleran, Alberto i Óscar Lena, Valentí Castanys, Josep Coll, Joan Vila Puig o Francesc Juventeny i la presència del mecenes, col·leccionista i alcalde republicà, Jaume Mimó.