MUSEU D’ART DE CERDANYOLA Carrer de Sant Martí, 88/ Passatge del Llorer, 11 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30 Horaris: de dimarts a dissabte de 17 a 20h diumenges i festius d’11 a 14h dilluns tancat www.cerdanyola.cat/mac mac@cerdanyola.cat https://www.facebook.com/groups/mac.cerdanyola http://museudart.blogspot.com.es/ #MACdv
e .d pg s le el rd Co
c. de
lesia l’Esg c. de
l·lina arce M a t San c. de
nt ame ajunt
artí ant M S e c. d
t amen Ajunt . e g s p
ira c. Altim
s pany Com Lluís c. de
iago Sant
r Llore . del psge
Com arribar-hi:
Rodalies RENFE, Línia C4 (Sant Vicenç de Caldersrd/iaManresa), estació ò Cerdanyola del Vallès i línia C7. iseric
ges s i Ba Torre c. de
la M
deBCN - Cerdanyola - Sant Cugat - Rubí Autobusos interurbans: Sarbús, línia c.A4, - Terrassa. ers Per carretera: AP-7 (B-30), C-58, N-150 i BV-1415rc de Cerdanyola a a carretera Barcelona (per Horta). . de P c
Fotografia Xavi Oliver
Aparcament soterrat: a la plaça de l’Abat Oliba.
Organització:
ústria a Ind l e d c. Col·laboració:
c. d eS an t Is cle
Fragment del vitrall Dames dels Cignes. Fotografia Jordi Puig
Josep Llimona. Sant Jordi, 1928. Donació família Juventeny. Fotografia Jordi Puig
El Museu d’Art de Cerdanyola és un equipament destinat a la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni artístic, centrat especialment en l’època modernista, noucentista i art déco. El MAC té una doble vocació de museu i de centre d’art contemporani. Està situat en un dels edificis més emblemàtics del modernisme cerdanyolenc. Va néixer com a Teatre Casino dels estiuejants (1894), el primer equipament cultural de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1912), coneguda popularment com la “Casa del Xinet”, i finalment va passar a ser la seu del laboratori farmacèutic Domènech (1961), on es fabricava el conegut Lápiz Termosán. A la dècada de 1990, l’Ajuntament va comprar l’edifici i el 1999 se’n va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola. El maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzades el juliol de 2009.
Ismael Smith. Madame, 1911.
Ismael Smith. Els Vals, ca. 1906. Donació a càrrec d’Artur Ramon.
Fotografia Xavi Oliver
Fotografia Jordi Puig
L’exposició permanent se centra entre les dècades de 1880 i 1930, quan Cerdanyola era un dels llocs d’estiueig de la burgesia barcelonina i de destacats intel·lectuals i artistes de l’època. Amb la presència de personalitats com Enric Granados, Pau Casals, Ismael Smith, Josep de Togores o Carles Buïgas, la vila es va convertir en un nucli cultural de primer ordre. El fil conductor és la seqüència que abraça el modernisme, el noucentisme i l’art déco. El discurs del MAC es divideix en cinc àmbits. El primer està dedicat a la família Balcells-Buïgas i es planteja com a una introducció al modernisme, les arts aplicades i l’arquitectura. Gaietà Buïgas, un dels primers arquitectes modernistes catalans, va projectar el Teatre Casino on s’allotja el MAC. El seu nebot Eduard Maria Balcells, arquitecte municipal de la població entre 1905 i 1952, va formar part de la darrera generació modernista i va transformar el casino en habitatge.
Josep de Togores i Llach. Un borratxo 1910-1911 © Josep de Togores. Fotografia JR Urbano
L’il·lustrador i escultor Ismael Smith protagonitza el següent àmbit, que compta amb la important donació d’Enrique García- Herráiz en memòria de Paco Smith. Ismael va ser un dels creadors catalans més peculiars del final del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco, amb un estil refinat i decadent, ple de sarcasme, erotisme i ambigüitat. A l’antic saló destacaquen els excepcionals vitralls originals de la reforma de Balcells, amb l’anomenat “tríptic de les dames de Cerdanyola”, peça clau del modernisme català. També cal fer esment d’una important selecció d’escultures de Josep Llimona, mobiliari i diverses peces d’arts aplicades del modernisme, com ara ceràmiques de Marian Burguès i Lluís Brú. El fons del MAC també compta amb peces d’altres artistes modernistes com Ramon Casas, Marian Andreu, Alexandre de Riquer, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Frederic Vidal o Joan Vilatobà.
Josep de Togores i Llach. Femme avec raisin, 1926. © Josep de Togores. Fotografia Gasull
La quarta sala està dedicada al pintor Josep de Togores, nascut a Cerdanyola, i compta amb una sèrie d’obres que s’inscriuen en el modernisme, el noucentisme, el realisme màgic, el surrealisme i la pintura catalana de postguerra. També s’inclouen obres d’altres autors propers a Togores, com els escultors Manolo Hugué i Joan Rebull. El darrer àmbit està centrat en la colònia noucentista de Cerdanyola als anys vint i trenta del segle passat: Josep Viladomat, Manuel Humbert, Marian Espinal, Joan Commeleran, Valentí Castanys, Joan Vila Puig o Francesc Juventeny. L’enginyer Carles Buïgas, fill de Gaietà i cosí de Balcells, es va distingir pels seus projectes luminotècnics visionaris, d’entre els quals destaca la famosa Font Màgica de Montjuïc, paradigma de l’art déco a Catalunya.