El Palau Güell al Museu d’Art de Cerdanyola El Museu d’Art de Cerdanyola, un dels edificis modernistes més carismàtics del municipi, ofereix els seus espais per acollir l’exposició d’una de les obres més emblemàtiques projectades per Antoni Gaudí: el Palau Güell. Aquesta exposició ens explica, a través de les fotografies de Ramon Manent i els textos de la comissària Raquel Lacuesta, l’arquitectura, l’espai, les arts aplicades i els oficis artístics de l’edifici, que avui és Patrimoni Mundial de la UNESCO. El Palau Güell i el Museu d’Art de Cerdanyola tenen alguns punts en comú. Tots dos pertanyen a una època de gran esplendor, la modernista, durant la qual es desenvolupà l’arquitectura catalana moderna. Tots dos són fruit de l’empenta constructora i artística d’una burgesia cosmopolita i àvida de fer de les ciutats un espai urbà d’art. El Palau Güell fou, a més d’habitatge de la família Güell, un palau de la música, de les arts i de la literatura. I el Museu de Cerdanyola fou, primer, Casino dels Senyors, de la mà de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, allà a l’any 1894; entre 1905 i 1912, Eduard M. Balcells i Buïgas el transformà en vil·la d’estiueig per a la família d’Evarist López, que provenia de les Filipines; finalment, fou la seu dels laboratoris farmacèutics de C. Domènec García. A la dècada del 2000, l’Ajuntament de Cerdanyola tingué el gran encert de convertir l’edifici en un museu d’art municipal que ha esdevingut una fita de la cultura catalana, pel seu continent i pel seu contingut. Fou en l’època d’Evarist López que s’incorporaren a les façanes les magnífiques vidrieres de tema costumista estival que representen les avui anomenades Dames de Cerdanyola. Aquest és un altre punt en comú amb el Palau Güell de Barcelona: l’enriquiment dels espais interiors amb la llum tamisada per vidrieres multicolors, dissenyades pels millors arquitectes i realitzades pels millors mestres vitrallers. Gaudí recrea en algunes de les sales del Palau temes històrics, personatges ficticis d’obres teatrals, animals fantàstics i motius florals, i s’acosta a la representació abstracta en les vidrieres de les golfes. Balcells, probablement amb la col·laboració del vitraller alsacià Ludwig von Bearn, es recrea en el paisatge bucòlic simbolitzat per la figuració femenina, unes joves dames que gaudeixen del joc i de l’oci en un entorn natural. Una generació els separa, a Gaudí i a Balcells, i per aquest motiu cada arquitecte ret homenatge a la seva època amb els símbols i l’estètica que els eren propis. El Museu d’Art de Cerdanyola se sent honorat de rebre i donar difusió a l’exposició “El Palau dels Artesans, el Palau Güell”, per la seva indiscutible vinculació amb l’art i l’arquitectura modernistes. Carles Escolà Sánchez Alcalde de Cerdanyola del Vallès
El
Palau dels Artesans EXPOSICIÓ
del 15 de desembre de 2016 al 2 d’abril de 2017
El
Palau dels Artesans
De dilluns a dissabte, de 17 a 20 h Diumenges i festius, d’11 a 14 h Museu d’Art de Cerdanyola MAC Can Domènech Carrer de Sant Martí, 88 CERDANYOLA DEL VALLÈS Tel. 93 591 41 30 mac@cerdanyola.cat
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE RAMON MANENT Museu d’Art de Cerdanyola Can Domènech del 15 de desembre de 2016 al 2 d’abril de 2017
Palau Güell
Can Domènech
El
Palau dels Artesans
Can Domènech
Els tres plafons de les “Dames de Cerdanyola” van ser realitzats cap al 1910 per a la residència del comerciant i joier Evarist López. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres que configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català (IGBM 16-0004775/001-003).
Boschs de sicomoro, thuya y llorers-roses, alzines centenaries y cedres llevantins: un cel blau, una mar de perpètua bonansa, una aygua quieta, quieta, ab onades que’s fonen en la platja. Les barques, tot gronxantse, s’adormisquejan, munyochs de flors suran damunt de la ona com escampall de rica colorayna que, al pas dels cisnes, dexant derrera d’ells la estela platejada, se destrían y’s bressan.” 1
Instal·lats a l’antic saló de la casa, es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s’ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Al primer les dues figures femenines estan a dalt d’una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lectura simbòlica, arribant al seu zenit a l’escena del llac on les dames alimenten els cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. El protagonisme destacat de les joies bé podria ser una referència a l’amo de la casa, propietari de la joieria La Isla de Cuba, a la Plaça Reial de Barcelona.
L’execució tècnica ha estat atribuïda per Rodon i Vila-Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla.
La direcció i concepció original del conjunt correspondria a l’arquitecte Eduard Maria Balcells, autor de la reforma de l’edifici i de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esbós d’una dama recollint flors que pot recordar l’escena de l’anomenada Dama de la Tulipa. Tot i que l’autoria del disseny definitiu continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants. De fe, alguns versos de la seva obra Crisantemes semblen evocar l’escena: “Al devant meu s’exten un ideal de bellesa plástica; gestos divins de ninfes, notes perdudes de vagues melodíes, murmuris d’aygues que s’escorren á l’ombra, perfums de hidromel y d’ambrosía.
Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette, alguns d’ells rebaixats i esmaltats, i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les delicades faccions de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i l’elegància del dibuix delimitat per les línies negres del plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors, aconseguits amb la combinació dels diferents tipus de vidres, esmalts i grisalles. Entre els anys 2013 i 2015, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, mitjançant una subvenció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, es va dur a terme la restauració dels plafons. Els vitralls presentaven algunes alteracions, a causa de l’envelliment natural. L’estudi detallat al taller ha permès constatar que el vitrall ha patit poques reintegracions en restauracions anteriors, fet poc comú. L’emplomat era completament original i només algunes peces de vidre imprès i una cara s’han identificat com a peces no originals. Sembla ser que la cara de la dama del Llac que es troba a la dreta de la finestra va ser substituïda per una rèplica encara en època modernista, probablement del mateix artista. La consolidació ha consistit en la correcció de les deformacions dels plafons. Les peces fracturades s’han consolidat per tal d’aconseguir l’estanquitat i rigidesa dels plafons. Finalment, s’ha dut a terme la fase de neteja que ha recuperat els colors i la lluminositat original. Museu d’Art de Cerdanyola