Del 30 de març al 9 de juliol de 2023
Museu de L’Hospitalet. Casa Espanya
La ciutat de L’Hospitalet ha estat pionera en la recuperació de la memòria democràtica a través de la societat civil i de les seves institucions. Amb l’exposició “Els deportats hospitalencs als camps nazis” volem conèixer millor els 66 veïns de la ciutat que van ser deportats i que van anar a parar als camps de concentració del nazisme. Volem saber qui eren, on vivien, quina va ser la seva trajectòria vital, si van sobreviure als camps... Volem recuperar la seva memòria i fer-los un reconeixement públic. Aquesta mostra tan especial esdevé, així, una nova baula en la recuperació de la memòria d’aquelles persones que van lluitar contra el feixisme. Un reconeixement que s’emmarca en la política pública de memòria democràtica per tal d’incentivar i de promoure la reflexió ciutadana, de reparar i de reconèixer la dignitat de les víctimes de tota violència intolerant i fanàtica, tal i com recull el preàmbul de la nova llei de memòria democràtica.
L’exposició “Els deportats hospitalencs als camps nazis” es complementa amb visites guiades per al públic general, una proposta didàctica adreçada als centres d’ensenyament a través de la guia Intro i un cicle de conferències.
A més, el nostre reconeixement als deportats hospitalencs tindrà també la seva expressió amb les llambordes Stolpersteine que, progressivament, es col·locaran davant dels domicilis d’aquests veïns de la ciutat que van patir l’horror dels camps nazis.
Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat“Mauthausen: preso en la alambrada”
(1941) - Manuel Alfonso Ortells -CDMH-
PRESENTACIÓ
“Això no va passar aquí”. Doncs sí. Encara que normalment associem les víctimes del nazisme a la comunitat jueva i a una escala europea, a la nostra ciutat també va haver-hi deportats. De fet, malauradament, L’Hospitalet de Llobregat és el segon municipi català amb major nombre de víctimes del nazisme, amb 66 veïns, només després de Barcelona.
Qui eren aquestes persones? On vivien? A què es dedicaven? Com van arribar als camps? Van sobreviure? Què va passar amb les seves famílies? Us convidem a conèixer la trajectòria dels hospitalencs deportats als diferents camps de concentració nazi escampats per la geografia europea, cas per cas.
Es tracta de la culminació de gairebé dues dècades de recerca que van iniciar l’any 2005 els investigadors Pep Ribas i Enric Gil.
L’exposició comença en un entorn conegut per tots, L’Hospitalet, per endinsar-nos després en la violència de la guerra i el desolador drama de l’exili amb els camps de refugiats francesos. Després d’aquest preàmbul, descobrirem els diferents camins cap a la deportació, així com l’autèntic infern dels camps nazis i les seves conseqüències en els presoners hospitalencs.
La lluita de les víctimes, dels seus familiars i de les associacions per denunciar i donar a conèixer aquests fets tanca l’exposició amb una reflexió final.
Aquesta mostra no hauria estat possible sense el suport institucional de l‘Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya i, sobretot, dels familiars dels deportats.
Durant la dictadura franquista les víctimes republicanes del nazisme van romandre en l’oblit i, fins i tot, van ser proscrites i perseguides. Avui el nostre deure com a societat és recordar-les i conèixer el procés històric que van viure perquè aquests fets no es repeteixin mai més
Tania González Cantera
Arqueòloga i historiadora. Investigadora predoctoral en el camp del patrimoni i les humanitats digitals a la Universitat de Girona (UdG)
L’escala de 186 graons de la pedrera de Mauthausen Part de les obres de la seva construcció i posteriors modificacions s’atribueixen al col·lectiu de republicans. Maig de 1945. MHC. Fons Amical de MauthausenFrancesc Boix Campo (amb el permís de la família Boix).
