Fitxesl mobles i immobles catalunya ffc by Museu del Ferrocarril de Catalunya. Vilanova i la Geltrú

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de la Riera de Colera Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

267,400

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1878-1917

Girona

Comarca Població

Colera

Descripció Viaducte metàl·lic de 5 trams amb vigues de gelosia múltiple.

Història

La invenció de la gelosia va ser crucial per a que els primers pont metàl·lics adquiriren la suficient rigidesa, necessària per al pas de les pesades locomotores de vapor. A més, la seva estructura era fàcilment modulable, ja que la geometria podia variar-s’hi tant sols modificant la longitud dels seus costats. Així, les gelosies triangulades resistien alliberant a les seves bares dels exigents esforços flectors o tallants, de forma que només han de patir els de tracció o comprensió. Situat al municipi de Colera, té 187 m. de llargària, amb cinc trams metàl•lics i bigues de gelosia múltiple. Durant la seva construcció el fort vent de tramuntana el va derivar i es va haver de tornar a aixecar.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 1 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de la Roixela Línia Reus a Roda de Barà PK

68,700

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1863-

Lleida

Comarca Població

Picamoixons

Descripció Viaducte metàl·lic de 159 m., amb 3 trams de vigues d'ànima plena.

Història

Situat en les proximitats de la localitat de Picamoixons, travessa el riu Francolí. Fa 159 m de llargària en tres trams, amb bigues d’ànima plena, encara que en el pont original eren de gelosia, exemple temprà de l’ús d’aquesta tècnica a Espanya. Aquí va passar el contrari de lo que va ser habitual: que l’ànima plena acabés substituïda per la gelosia. Els pilars centrals, que en l’original eren de ferro amb basament de pedra, van ser substituïts per obra.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 2 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions del Baixador de Font Picant Línia Girona - Sant Feliu de Guíxols PK

29,334

Ample de via 750 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Santa Cristina d'Aro

1892

Descripció Edifici de viatgers, edifici de serveis i del cap d'estació

Història

L'edifici de viatgers està format per tres cossos, els dels extrems perpendiculars al traçat ferroviari i del mig en sentit longitudinal, fent d'unió, de tipologia molt ferroviària. Conserva encara en actiu el restaurant, construït per la pròpia companyia, que el va mantenir en funcionament mentre circulaven els trens. "El apeadero de Font Picant estaba situado en el kilómetro 29,334 de la línea y ocupaba un terreno irregular de 2.536 metros cuadrados. Tenía tres vías ya que el andén se prolongaba en sentido a Girona como vía muerta. El edificio de viajeros era de una sola planta, de 71 metros cuadrados. En el mismo andén, pero alejado de la estación se encontraba el edificio del conocido restaurante de la Font Picant, que también perteneció a la compañia. En 1963 se unieron las dos edificaciones del restaurante haciendo que este tuviera 3 cuerpos adosados. Esto fue posible debido a la intervención de un comerciante de Sant Feliu que pidió a la compañia la reapertura del restaurante, del cual se hizo cargo. Así ha llegado a nuestros días, siendo recuperadas y cuidadas las edificaciones por parte de los dueños del restaurante. La estación es de tercera categoría, con una superficie edificada de 71 metros cuadrados, y estaba construido de mampostería y mahones con tejado a dos aguas con cubierta de teja plana. Interiormente la estación estaba constituida por una sala de espera, taquilla, despacho del jefe de

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 3 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

estación y su vivienda, compuesta por comedor, cocina y dos habitaciones. Al lado se encuentra el típico edificio de los retretes que ocupaba 17 metros cuadrados característico por tener un tejado a 4 aguas. Un edificio de 12 metros cuadrados construido de obra con tejado a dos aguas con cubierta de teja árabe que era utilizado por la cuarta Brigada de Vía y Obras. Completaba las instalaciones un pozo circular de 7 metros de hondo con lavadero anexo. El apeadero de Font Picant en la actualidad pertenece al conjunto que forma con el Restaurante, y permanece cerrado al público. Se encuentra en la parte trasera de la urbanización Bell Lloc, que pertenece a Santa Cristina d'Aro, y al lado de la carretera de Romanyà de la Selva. Es de las mejor conservadas de la línea y sirve de lugar de servicio para los ciclistas de la vía verde que tienen un estacionamiento. Como se puede ver en las fotos la estación de Font Picant no sólo está totalmente bien conservada, sino que incluso se han hecho reformas (como se muestra en una de las fotos) para pasar la vía verde por debajo de la carretera de Romanyà de la Selva. Destaca el buen estado de conservación de todo el entorno, propiciado por la família Motas, propietarios del Hotel Sant Pol y varios otros de caracter familiar. Ha sido tanta la dedicación a la conservación que se puede observar una reproducción del reloj original colgado en el edificio de la antigua estación. Parece que por este lugar no han pasado los años, sólo si miramos el edificio de las aguas Salenys (abajo en el centro)." http://www.iguadix.es/SFG/sfg617.html Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 4 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Sant Feliu de Guixols Línia Girona - Sant Feliu de Guíxols PK

39,100

Ample de via 750 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1892

Girona

Comarca Població

Sant Feliu de Guíxols

Descripció Estació, magatzem.

Història

A Sant Feliu es va construir una estació amb tres mòduls i dos pisos, molt diferent a la resta d'estacions ja que es tractava de la estació final de línia. L'edifici es doncs més gran, amb finestres guarnides i un entaulament articulat. El basament és de pedra, mentre que els elements ornamentals són de maó cuit. "La estación de Sant Feliu de Guíxols era la más importante de la línea. Aparte de ser el orígen del ferrocarril contaba con todos los servicios del tren, talleres, depósito de locomotoras y oficinas. Estaba situada en el kilómetro 39.100 y ocupaba un terreno de forma irregular de 8793 metros cuadrados. Tenía dieciocho vías y 12 edificios, contando los depósitos y talleres. La estación era de primera categoria, con varios edificios: - El edificio de viajeros, de unos 310 metros cuadrados de superficie contaba de planta baja, semi-subterráneo y tejado a cuatro aguas con cubierta de teja plana. Parte de su fachada daba a la riera Tueda y la otra, dónde se encontraba la entrada principal se encontraba en la calle Santa Teresa, al final de una larga escalinata desde la calle. El interior de la planta baja estaba dividido en sala de espera general, sala de espera de 1ª clase, taquilla, despacho del jefe de estación, oficinas de la compañia (vestíbulo y 5 estancias) y parte de la vivienda del jefe de estación (3 habitaciones y servicio). El semisubterráneo al cual se accedía mediante

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 5 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

escalera, se encontraba dividido entre un gran almacén, el resto de la vivienda del jefe de estación (recibidor, comedor, cocina, alhacena y lavabo) y un vestíbulo de salida a un pequeño huerto, un pozo circular con lavadero anejo y unos gallineros. - Cochera, que se encontraba anexa al edificio de viajeros y prolongando el mismo de unos 310 metros cuadrados de superficie. Esta realizada con un total de 14 pilares de madera separados por paredes de obra y siete caballajes, también de madera que soportaban un tejado a dos aguas de chapa galvanizada. En su interior había tres vías para guardar los coches de viajeros, una caseta con almacén, servicios y cubierto de paleta con tejado de chapa galvanizada. - Plataforma giratoria, que se encontraba al final de la playa de vías que había entre los edifícios de Gran y Pequeña Velocidad. Servía para dar la vuelta a las locomotoras para que pasaran de un lado a otro de la composición. La plataforma sólo tenía dos vía de entrada para tal fin, y era de movimiento manual (movida a mano). - Edificio de facturación de mercancías o pequeña velocidad (al edificio de viajeros le llamaban "de gran velocidad"), que se componía del despacho de facturación y diversos muelles de carga. Tiene unos 315 metros cuadrados de superficie y fue construido de mahones y tejado a dos agua realizado con cubierta de uralita. Su interior estaba dividido entre el despacho de mercancías (compuesto de vestíbulo y oficina, y el almacén de pequeña velocidad formado por una gran nave con vías de entrada de vagones. A continuación había un muelle cubierto de 133 metros cuadrados, hecho con dos paredes de obra, ocho pilares y seis caballajes de madera, que soportaban un tejado a dos aguas de chapa galvanizada y uralita. En uno de sus extremos se encontraba el despacho del Jefe de Vías y Obras que consistía en una caseta de 12 metros cuadrados, construida de obra y tejado inclinado con cubierta de teja plana. - Patio de mercancías, situado en la parte posterior de los edificios de Pequeña velocidad con cuatro vías y una puerta de acceso a la calle Santa Teresa que permitía la entrada de carros y vehículos para la carga y descarga y un muelle descubierto que, aparte de servir para cargar y descargar simultáneamente en tres vías consecutivas, contenía la carbonera de las locomotoras y la nave de los caloríferos. La nave de los caloríferos era un pequeño edificio de 12 metros cuadrados con un cubierto anexo construido de obra y con tejado de teja fina inclinado a un lado. - Los talleres, que estaban divididos en cuatro naves y se situaban contrapuestos a la estación en la parte que daba a la salida hacia Gerona, hacia la montaña. Las naves eran de una sola planta y estaban diseñadas según su uso: - Talleres generales, el más importante era el más importante, de 340 metros cuadrados de superficie y 7 metros de altura, se constuyó de jueves, 11 de octubre de 2012

Página 6 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

mampostería y obra vista y el tejado de la que sobresalía un linternón, era a dos aguas con cubierta de teja plana. El interior disponía de dos vías, una de ellas dispuesta de foso de revisión y una completa maquinaria entre la cual destacaban cuatro tornos, uno de ellos adaptado a las ruedas y llantas del material. Todas las máquinas del talles se movían mediante un sistema de transmisión por barras que era movido por una máquina de vapor fija, que en 1961 fue sustituida por energía eléctrica. - Edificio del taller de carpintería que tenía forma de L, era anexo a los talleres generales, de 132 metros cuadrados, construido de mampostería y oba vista y tejado con cubierta de uralita, en su interior había una vía con un foso y contenia todas les herramientas necesarias para el mantenimiento del material móvil y las instalaciones. - Siguiendo el muro que delimitaba los terremos de la explanación de la estación estaba el almacén de lubricantes; un pequeño edificio de 25 metros cuadrados, construido en 1907 de obra y cubierta de chapa galvanizada que disponía de dos anexos, de tejado inclinado de teja fina con los servicios. - Taller de reparación y pintura, creado más recientemente, se encontraba al otro lado de la vía de salida hacia Gerona, de 117 metros cuadrados de superficie se construyó de obra y tejado inclinado con teja árabe, disponía de una vía con foso. En la parte de atrás, en forma de anexo se encontraba el edificio de la lampistería, de una sola planta y 17 metros cuadrados de superfície. - El tanque de agua que se encontraba al lado de los talleres (y aún está hoy día) y por delante del almacén era la construcción que más sobresalía de las edificaciones de los talleres. La estación de Sant Feliu de Guíxols en la actualidad es el Colegio CEIP L'Estació, en dónde se han conservado la mayor parte de los edificios de la antigua estación." http://www.iguadix.es/SFG/sfg610e.html Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 7 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació d'El Pasteral Línia Olot - Girona PK

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1895

Girona

Comarca Població

El Pasteral

Descripció Edifici de viatgers i lavabos

Història

En funcionament des de la inauguració del primer tram de la línia entre les estacions de Salt i Amer, es semblant a d'altres, amb construcció molt senzilla, de planta rectangular i dos pisos, mantenint l’aspecte original, amb els elements estructurals remarcats amb maó vermell. Conserva encara el petit edifici de serveis.

Notes

Línia desmantellada. Via verda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 8 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Girona Línia Olot - Girona PK

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1898

Girona

Comarca Població

Girona

Descripció Edifici de viatgers amb tres cossos i dues plantes.

Història

Estació de primera categoria de la línia, molt similar a la d'Olot, encara que més gran, amb tres cossos, el central amb dos pisos, teulat a quatre aigües i fris decorat amb motius geomètrics. Al seu origen disposava de dos molls cobert i dos més descoberts, per a la càrrega i descàrrega de mercaderies. L’any 2005 es va remodelar i restaurar, convertint-se en un Centre d’ Informació Juvenil (CIJ). Avui dia presenta un estat impecable, en un emplaçament molt atractiu, al costat d’un jardí ple de palmeres, a un pas de l’estació de via ampla de la ciutat.

Notes

Línia desmantellada. Via verda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 9 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació d'Olot Línia Olot - Girona PK

54,800

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1911

Girona

Comarca Població

Olot

Descripció Edifici d'estació de 1ª categoria.

Història

Els edificis de la línia vam ser construïts a mesura que s'anaven inaugurant els diferents trams. És per això que no presenten una unitat formal. Tots tenien línies neoclàssiques, integrades perfectament en el paisatge i es caracteritzaven per la seva estructura funcional i l'ús d'elements de la arquitectura tradicional. L'estació d'Olot era de primera categoria, situada en una esplanada al costat del riu Fluvià, molt similar a la de Girona. Amb dues plantes i teulat a quatre aigües, va ser dissenyada per Marcel Boy.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 10 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Sant Joan de les Abadesses Línia Ripoll - Sant Joan de les Abadesses PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1880-

Girona

Comarca Població

Sant Joan de les Abadess

Descripció Edifici de vaitgers, moll i grua

Història

Encara que tant l’edifici d’estació com el moll i la grua són elements originals de la línia, no són construccions especialment rellevants. En canvi, tot el conjunt, amb la via verda travessant el que va ser la platja de vies, formen un emplaçament molt atractiu. L’edifici d’estació està a dia d’avui restaurat i habilitat com a restaurant, amb un espai per al lloguer de bicicletes a la planta baixa.

Notes

L’edifici d’estació està a dia d’avui restaurat i habilitat com a restaurant, amb un espai per al lloguer de bicicletes a la planta baixa. Al catàleg de béns inventariats surt la "Caseta de la Renfe" i "L'estació de Toralles" com a elements inventariats.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 11 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó Línia Ripoll - Sant Joan de les Abadesses PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Consorci Vies Verdes de Giron Cronologia Província

1880-

Girona

Comarca Població Descripció Via verda asfaltada de 12 km entre Ripoll i el carregador de Toralles.

Història

El 1998 s’inaugurava com a via verda els 12 km. de tram entre les estacions de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses de l’antic ferrocarril explotat des del 1880 per la Sociedad del Ferrocarril y de las Minas de San Juan de las Abadesas. El motiu de la construcció de la línia era transportar a Barcelona el carbó de les mines de Surroca i Ogassa, per abastir la industria catalana. El ferrocarril arribava però fins la localitat de Toralles, on es carregava el mineral, encara que per als viatgers el trajecte finalitzava a Sant Joan. Els resultats econòmics no van ser els esperats i la societat ferroviària va ser absorbida per la Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España el 1887. Als anys 20 la línia es va electrificar, però el seu estat d’abandonament progressiu provocà la seva clausura final l’any 1985.

Notes

El 1998 s'inaugurà el traçat com a via verda, gràcies a la inicitaiva comarcal.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 12 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Túnel de Ripoll de la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó Línia Ripoll - Sant Joan de les Abadesses PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Consorci Vies Verdes de Giron Cronologia Província

1880

Girona

Comarca Població

Ripoll

Descripció Túnel

Història

De petites dimensions, amb tan sols 49 metres, és l’únic túnel que flanqueja la línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Com és habitual amb els traçats de ferrocarrils que segueixen els cursos dels rius, en aquest cas el Ter, els túnels no tenen dimensions rellevants, tenint en compte la complexa orografia de la comarca. De tota manera, em pensat que mereixia destacar-lo com a element únic de la línia, per la seva situació privilegiada i la bellesa de l’emplaçament.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 13 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Túnel de Punta la Serp, a Arenys de Mar Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

39,352

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1857

Barcelona

Comarca Població

Arenys de mar

Descripció Túnel de 52 m. de longitud, a una cota de 5 m. de altura.

Història

Quinto túnel construido en España, con embocadura decorada , previsto para vía doble, aunque hoy día sólo con vía única.

Notes

Se incluye en el inventario por estar catalogado.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 14 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Puig-Reig Línia Manresa - Guardiola de Berguedà PK

37,055

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1885

Barcelona

Comarca Població

Puig-Reig

Descripció Edifici de viatgers de dos pisos i teulat a dues aigües.

Història

La construcció d'aquest tren de via mètrica va resultar vital per al desenvolupament de la comarca a finals del segle XIX. Malauradament, la línia de Manresa a Berga, amb 46 km, va ser clausurada el 1973. És una de les poques estacions de segona que es conserven del TFEMB (Tranvia Ferrocarril Económico de Manresa a Berga). Es va construir davant de la colònia Pons, allunyada del nucli urbà, perquè aquests industrials textils eren uns dels principals accionistes de la companyia. Al costat de l'estació va créixer un carrer allargssat que es va batejar amb el nom del carrer del Comerç, tot i que sempre se'l anomenava carrer de l'Estació. Al nucli de Puig-Reig es va construir un baixador, i com que s'hi va col·locar el rètol d'"Apeadero Puig-Reig", durant molts anys l'indret s'ha conegut amb el nom de "l'apeaderu". El tren de Manresa a Guardiola. Consorci Ruta Minera : Zenobita edicions, Cercs : Manresa, 2005

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 15 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Poblat ferroviari de l'estació de Mora la Nova Línia Madrid a Barcelona PK

531,300

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1891-

Tarragona

Comarca Població

Mora la Nova

Descripció Dormitori i habitatges

Història

El dormitorio se ubica en la zona noreste de la estación, alejado del bullicio de la misma, con una tipología arquitetónica de gran edificio de tres alturas en su calle central y dos en sus laterales. Junto al depósito se construyen algunas viviendas para el jefe de reserbva y personal del depósito. La ausencia de viviendas para el personal, especilamente los típicos pabellones en hilera de MZA podría estar debida a la proximidad del núcleo urbano, que no hacía acuciante su construcción. Esta parquedad acabará sin embargo con la edificación en las décadas de 1950 y 1970 de varios grupos de viviendas. Así, junto a los talleres de Vía y Obras se construye un grupo de viviendas y junto al paso a nivel, en las proximidades del segundo cuarto de agentes, se levanta un grupo de 36 viviendas. En estos años, la estación contaba con economato. La progresiva desaparción de la tración vapor provocará la caída de la actividad de la estaión. La última obra de ampliación se realizó en 1953cuando se amplió la playa de vías y se instalaron sendos depósitos de fuel-oil para el abastecimiento de las locomotoras de vapor. CUELLAR VIDAL, Domingo… [et al.] Historia de los poblados ferroviarios en España. Pág 298-299.

Notes

Només té calificació l'edifici de viatgers

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 16 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Sant Vicenç de Castellet Línia Zaragoza a Barcelona PK

309,600

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1859-

Barcelona

Comarca Població

Sant Feliu de Guíxols

Descripció Edifici de viatgers, pont giratori, grua, carregador, molls, bàscula.

Història

Sant Vicenç de Castellet va ser un important nucli ferroviari, ja que durant molt de temps i fins la substitució total de la tracció vapor, va ser dipòsit de locomotores, ja que l'estació on normalment hauria de ser, a Manresa, disposava de menys terrenys. Encara es conserva el pont giratori, la grua i la bàscula per pesar els vagons, tot i que en condicions d'abandonament. A desaparegut, en canvi, l’aiguada, on necessàriament havien de carregar les locomotores de vapor. Sí que resta en actiu el carregador de mineral de potassa amb el que es fan trens especials que el transporten fins a la empresa Ercros, a la localitat de Flix. L'estació té servei intermitent de circulació per a gestionar el moviment dels trens de mercaderies.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 17 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Andreu Arenal Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1955

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Edifici de viatgers

Història

El 1862 s’inaugurava el nou traçat entre les estacions de Vilanova (després Norte) y Montcada que, a traves de la Meridiana, arribava a l'estació de San Andrés de Palomar des d'on es dirigia cap a Montcada creuant el riu Besòs. El sistema d'ordenació urbana de la ciutat de Barcelona, però, es va perllongar fins l'any 1955, quan s'inaugurà el traçat subterrani de l'avinguda Meridiana i la nova estació de Sant Andreu Arenal, dissenyada des d'un primer moment per allotjar un traçat de vies subterrani. Amb planta quadrangular, el seu aspecte és molt clàssic, amb un important sòcol sobre el qual pilars aparellats sostenen l'important entaulament. Els accessos estan formats per obertures amb arcs de mig punt i parets amb maó vermell.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 18 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Conjunt d'edificacions de l'estació d'ArnésLledó Línia Puebla de Híjar a Tortosa PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1942?

Tarragona

Comarca Població

Arnés

Descripció Edifici de viatgers, magatzem, nau de l'antiga rotonda, fossa del pont

giratori.

Història

Encara que el primer tram de la avui desmantellada línia es va inaugurar el 1885 entre les estacions de la Puebla de Híjar i Alcañiz, no va se fins el 1942 quan va arribar el ferrocarril finalment a Tortosa. L’edifici de l’estació no és particularment interessant, encara que es una mostra d’estil aragonès, tipologia diferent de totes les vistes fins ara, però sí que ho és el conjunt, de dimensions considerables, on es por veure encara la gran nau en forma de sector circular que feia de dipòsit de locomotores i la fossa que albergava el pont giratori, desmantellat avui dia. Tota la línia s’ha convertit en via verda, en un paratge de bellesa excepcional. Seria un joc idoni per fer-ne un centre d’interpretació, a meitat camí de la totalitat del traçat.

Notes

Línia desmantellada. Via verda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 19 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Manresa-Nord Línia Zaragoza a Barcelona PK

301,700

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1859

Barcelona

Comarca Població

Manresa

Descripció Edifici d'estació

Història

Limitada pel seu emplaçament entre el riu Cardener i la muntanya, l'estació de Manresa, capital del Bages, es va haver de construir de forma longitudinal, amb tres volums, els del extrems amb dos pisos, retranquexats amb relació al central pel costat que dona al carrer. La construcció es senzilla, encara que per donar-li la importància que la ciutat requeria l'entrada es va articular amb un volum addicional a mode de temple, amb el seu frontó triangular.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 20 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol Línia Zaragoza a Barcelona PK

314,8

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1859-

Barcelona

Comarca Població

Castellbell i el Vilar

Descripció Edifici de viatgers, moll i grua

Història

L’estació de Castellbell destaca en el tram entre Terrassa i Manresa per les seves dimensions, articulada en dotze trams i dos pisos, amb maó vermell. Es conserva encara la grua i el moll, tots dos situats al costat contrari, però en condicions d'important abandonament. Tot el conjunt no té avui dia funció, ja que encara que l'estació funciona com a baixador, el conjunt de les instal·lacions està fora de servei, essent impossible ni tant sols l’accés al vestíbul.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 21 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de Buxadell a Olesa de Montserrat Línia Zaragoza a Barcelona PK

324,648

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1859

Barcelona

Comarca Població

Olesa de Montserrat

Descripció Viaducte

Història

Construït amb maó i maçoneria, va ser en el seu temps, l'obra d'enginyeria més atrevida construïda a Catalunya. Amb 298 m. de llargària i 18 trams, creua en dues ocasions dos meandres del mateix barranc. La pedra va ser el material més utilitzat als primers ponts ferroviàris. La tècnica havia experimentat importants progressos des del segle anterior. El més freqüent, com en aquest cas és la combinació de diferents materials, sent el més habitual fer servir maons per a timpans i voltes, el carreuat per a les arestes i la maçoneria per a la resta de paràmetres.

Notes

El viaducto comparte municipio con la población de Viladecavalls

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 22 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Ponts de Rocafiguera a la Farga de Bebié Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

97,170

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1879

Girona

Comarca Població

Les Lloses

Descripció Ponts de Rocafiguera I y II

Història

Amb l’objectiu d’accedir a les conques carboníferes del Ter y aprofitar la seva producció per a la indústria catalana es projectà un ferrocarril que seguia les vores dels rius aprofitant les valls. A partir de Vic la construcció va ser problemàtica, fent-se necessari la construcció de nombrosos ponts i túnels. A la sortida de la colònia de la Farga de Bebié la línia creua el riu Ter amb dos ponts, el primer de 101 m. i el segon de 68. El dos són metàl·lics, de tipologia similar, amb bigues d’ànima plena, encara que els originals eren de gelosia, per a via única, construïts per la companyia del "Ferrocarril Minero de San Juan de las Abadesas" en un paratge de difícil orografia però de gran bellesa.

Notes

Las dadas de Població, PK i Coordenades són els referits a Rocafiguera I. Para el pont II, són respectivament Ripoll, 97,330 i 42º 07' 58 '' N / 02º 12' 22'' E.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 23 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Aiguada de l'estació de Santa Linya Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1877

Lleida

Comarca Població

Santa Linya

Descripció Aiguada d'estació de tipologia idéntica a la desapareguda de l'estació

de Balaguer, desballestada a finals dels anys 70.

Història

Les aiguades que es feien servir per a l’abastament dels trens de vapor estaven normalment situades als punts de sortida i arribada de les línies i en determinats llocs intermedis per tal de garantir l'aigua necessària. En el cas de la línia de la Pobla, en aquest tram estaven situades a les estacions de Balaguer, Cellers i La Pobla de Segur. L'aiguada de l'estació de Cellers en canvi, es feia servir de forma ocasional, només per proveir els trens de treballs, ja que normalment el carregament habitual tenia lloc a Cellers. Només es conserven la de Cellers i la de Santa Linya. Situada al km 45, al final de la andana de la desapareguda estació de Santa Linya, va esser construida a la foneria SALIN de la població francesa de DAMMARIE (MEUSE) l'any 1877 per a la companyia dels CAMINOS DE HIERRRO DEL NORTE. Instal·lada l'any 1948 provinenet de l'antic dipòsit de ferrocarril del Noguera Pallaresa de Lleida, es va utilitzar per abastar d'aigua les màquines de trens de treballs i col·locació de vies al tram de Sant Llorenç a Cellers, i també les dels primers ttrens a aquesta població, abans de la instal·lació de l'aiguada a l'estació messos després de la seva inauguració. Antoni Nebot

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 24 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Baixador de la Colònia Vidal Línia Manresa - Guardiola de Berguedà PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Museu de la Ciència i de la Tè Cronologia Província

1887

Barcelona

Comarca Població

Puig-Reig

Descripció Edifici de viatgers, moll

Història

Construït per donar servei a la Colònia Vidal, una de les colònies textils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrere espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 25 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Guardiola de Berguedà Línia Manresa - Guardiola de Berguedà PK

70,700

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1904

Barcelona

Comarca Població

Guardiola de Berguedà

Descripció Edifici de viatgers

Història

La activitat minera de l'Alt Berguedà i el transport de ciment de la fàbrica del Clot del Moro va ser el principal estímul per allargar en 28 km el carrilet existent de Manresa a Olvan fins Guardiola de Berguedà. Juntament amb el de Puig-Reig i el de Can Vidal, és l'únic que es conserva de tots els que es van construir al llarg dels més de 70 km de xarxa viaria. Completament restaurat, acull l'oficina d'informació turística i una exposició sobre els 150 anys (el 2005) del ferrocarril a Catalunya i el centenari de l'arribada del tren a Guardiola. És un dels elements més destacats del patrimoni industrial i ferroviari de Catalunya.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 26 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Via verda de la Terra Alta Línia Puebla de Híjar a Tortosa PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1895-1973

Tarragona

Comarca Població Descripció Via verda entre les estacions de Bot i Pinell de Brai, 10 km. 13 túnels,

1 viaducte. Terra.

Història

"El ferrocarril del Val de Zafán fue un proyecto feroviario que nunca llegó a ver completamente la luz. Los primeros esfuerzos de construir un ferrocarril que enlazara el puerto de Sant Carles de la Rápita con La Puebla de Híjar en Teruel, datan de 1863. En la génesis de este ferrocarril hay que tener en cuenta una consideración ciertamente curiosa. Una antigua hipótesis que los militares barajaban como escenario de potenciales conflictos era una invasión procedente allende de los Pirineos, en la cual, superadas estas montañas, la siguiente barrera natural la formaba el curso del río Ebro. De esta manera, era muy interesante contar con un ferrocarril en la orilla sur del río que pudiera abastecer a este eventual frente bélico.Con esta hipótesis se dieron todas las bendiciones castrenses al proyecto ferroviario. A pesar de esto, el proceso de nacimiento fue largo y penoso, con un continuo inicio oficial de obras que nunca fraguaban en nada concreto. En 1891, la Compañía del Ferrocarril del val de Zafán, inició las obras de explanación de la traza. Hubo que esperr al año 1895 para asistir a la inauguración del tramo de 32 km entre las estaciones de Puebla de Híjar y Alcañiz. Durante décadas los trenes se dieron la vuelta en esta estaión turolense. De esta manera, la prolongación de la línea hasta Totosa no se logró hasta 1942, siendo así adjudicado desde el principio para su explotación a Renfe. Tuvo que ser la guerra civil la triste circunstancia que propiciara la realización de este tramo, contienda en la que la línea jugó un importante papel logístico durante la batalla del Ebro. Por otro lado, gran parte de los

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 27 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

obreros que realizaron la última fase de las obras de este ferrocarril fueron los propios prisioneros republicanos. Este ferrocarril, cnocido en la zona como el "Sarmentero" (ya que atravesaba una zona sembrada de viñedos), tuvo una lánguida existencia durante su corta vida: apenas 31 años. En todo este tiempo no llegó a construirse el último tramo entre tortosa y Sant Carles de la Ràpita, a pesar de estar realizada toda la explanación. El 19 de septiembre de 1973, el hundimiento de un túnel entre las estaciones de El Pinell de Brai y Prat del Comte sirvió como excusa perfecta para el cierre definitivo del ferrocarril, a pesar de los sucesivos intentos para su reapertura. Recientemente se ha inicado el desmantelamiento de aquellas oxidadeas y olvidadas vías y, a instancias del Consell Comarcal de la Terra Alta, se ha redactao un proyecto para la conversión en Vía Verde del tramo de 23 km que discurre entre las estaiones de Arnés-Lledó y El Pinell de Brai." Guía de Vías Verdes. FFE, 1998. Pág.191 Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 28 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Via verda del Baix Ebre Línia Puebla de Híjar a Tortosa PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Tarragona

Comarca Població Descripció Via verda, 26 km entre Tortosa i Benifayet. Asfalt, 19 túnels.

Història

Veure fitxa 27.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 29 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Via verda de la Vall Fosca Línia Estany Gento - Espui PK Ample de via 600 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

191?

Lleida

Comarca Població Descripció Via verda, 5 km, a una alçada de 2120 m.

Història

"En 1912 , la empresa Energía Eléctrica de Catalunya S.A. se constituye en París con el fin de aprovechar los caudales de la cabecera del río Flamicell para la producción de electricidad. La central principal se situaría junto a la aldea de Cabdella, donde se precipitarían las aguas canalizadas desde los lagos Gento, Rus y Tort. Estos lagos se encontraban situados a más de 4 km. de la central, siendo precisa la construcción de una conducción de aguas y, por otra parte, de una línea férrea que permitiera el acceso, para trabajos de mantenimiento, a la zona de captación de aguas. Pero para construir el ferrocarril, la conducción de aguas y la central eléctrica fue preciso, en primer lugar, hacer una nueva carretera de 35 km. Con los pobres medios de la época, se realizó en tan solo 90 días y por ella circularon unos espectaculares trenes de carretera, arrastrados por "locomóviles" de vapor, que transportaban obrero y material para las obras. El carrilet se prolongaba durante 5 km. desde la cámara de aguas -el lugar desde donde se precipitan las aguas hacia las turbinas de la central- hasta el estany Gento. En este punto unos pequeños teleféricos conectaban con otros pequeños tramos de vías en la parte alta de los lagos. En invierno los lagos se helaban y las vías se tendían directamente sobre la lámina de hielo, ahorrando así el rodeo habitual por sus orillas. La construcción de un moderno teleférico desde el embalse de Sallente, habilitado para el transporte de mercancías, jubiló definitivamente este modesto ferrocarril, quedando olvidadas sus vías y material móvil en su estación término de Cabdella".

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 30 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Guía de vías verdes. Anaya, 1998. pág.205 Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 31 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Via verda del Llobregat Línia Manresa - Guardiola de Berguedà PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1887-1972

Barcelona

Comarca Població Descripció Via verda (Colònia Rosal - La Baells, 6 km)

Història

"Fue la Sociedad Anónima del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga la constructora del primer trazado ferroviario que remontra el Llobregat aguas ariba de Manresa. Animados por la llegada del ferrocarril de vía ancha a esta ciudad, las industrias que tomaban la energía de los caudales del Llobregat para mover su maquinaria vieron en el tren la oportunidad de dar rápida y económica salida a su producción. Los primeros trenes llegaron a la estación de Olván-Berga en 1887. Ciertamente, esta estación ni estaba en Olván ni en Berga (distaba a 4 y 8 km respectivamente), situándose en este punto por el interés particular de un accionista de la compañía que, en contra de los intereses de la comarca, forzó el traslado hacia este despoblado ya que era el propietario de una fábrica en este lugar. Desde aquí el trtazado se prolongó en una nueva concesión hasta Guardiola deBerguedá, atravesando en su camino una zona cargada de industrias y yacimientos mineros, obra que se inauguró en 1904. Al ser un ferrocarril económico y tranvía, gran parte de la vía se tendió por el borde mismo de la carretera, hecho que, en muchos puntos, dificultaba sobremanera la explotación. Sólo en algunos tramos, como el que aquí nos ocupa, la vía buscaba una explotación propia junto al cauce del Llobregat. El ferrocarril mantuvo una existencia apacible, pèrjudicado por la competencia de la carretera pero mantenido por la rica actividad económica del valle. El hecho que determinó su prematura muerte fue la construcción del embalse de La Baells. Este embalse anegaba un importante sector del

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 32 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

recorrido, seccionando el tramo e Olván a Guardiola, de donde provenía gran parte del tráfico. A pesar de la posibilidad de exigir a la Confederación Hidrográfica la construcción de un nuevo trazado, la empresa explotadora, Ferrocarriles Catalanes, decidió vender el trazado a anegar a la Confederación, cerrándose esta sección extrema en 1972, y el resto del ferrocarril hasta Manresa un año más tarde." Guía de Vías Verdes. Vol.2, pág.91 Notes

Tierra sin acondicionar.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 33 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Fornells Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

200,4

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

La Selva

Població

Fornells de la Selva

1923

Descripció Edifici de viatgers, lavabos i moll.

Història

Quan el 1898 la companyia MZA va absorbir aquella del TBF (Tarragona a Barcelona y Francia), va començar a substituir les primitives estacions de la línia, que dataven de l’any 1862, quan va arribar el ferrocarril a Girona. Es tracta d’un model estandarditzat d’estació, de planta rectangular amb dos pisos i terrat, i un element annex de només un pis. De construcció senzilla amb maó vermell i cornisa ornamental d’estil clàssic, es repetirà amb petites variacions al llarg de tota la "Red Catalana" de MZA. A l'interior conserva la decoració original, amb rajoles i motius florals ben conservats. L’edifici està llogat a l' Associació d'Amics del Ferrocarril de Fornells, institució que té un petit museu ferroviari a l'interior.

Notes

L'edifici està llogat a l' Associació d'Amics del Ferrocarril de Fornells, institució que té un petit museu ferroviari a l'interior

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 34 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Miquel de Fluvià Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

236,6

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1878?

Girona

Comarca Població

Sant Miquel de Fluvià

Descripció Edifici de viatgers

Història

A les estacions secundaries construïdes en un primer moment el viatger no tenia en moltes ocasions necessitat d’entrar en l’edifici. Es per això que les estructures són molt simples. A més, era molt difícil establir a priori les dimensions convenients, ja que no existien dades sobre el número de possibles usuaris, per lo que es preferí fer-les amb caràcter provisional. L’estació de Sant Miquel correspon al primer model que es va construir a la línia, probablement de forma provisional, molt senzill, amb teulat a dues aigües. Conserva intactes els seus elements estructurals. El 1946 es va restaurar. A la dècada dels 90 s’incorporà un lavabo a la part interior, fins llavors a l’exterior. Avui l’estació té servei intermitent només de circulació. El vestíbul es troba tancat al públic mentre l’estació no és oberta.

Notes

L'estació té servei intermitent només de circulació. El vestíbul es troba tancat al públic mentre l'estació no és oberta.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 35 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Caldes de Malavella Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

189/400

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

La Selva

Població

Caldes de Malavella

Primer quart segle XX

Descripció Edifici de viatgers, moll i grua.

Història

En establir la via doble a la dècada del anys 20 del segle XX, les companyies ferroviàries van haver de remodelar i reubicar les primitives estacions per adaptar-les al nou traçat ferroviari. Per tal d’estalviar costos es van dissenyar models estandarditzats que es repetien amb mínimes variacions. Estranya una mica les grans proporcions de l’estació per a una població de poc més de 2.000 habitants, el que té que veure amb l’existència d’una gasificadora i al atractiu turístic dels balnearis que hi ha a la vila. L’estació, construïda per MZA, encara conserva la disposició interior original, amb les rajoles i estucs de l’època, amb motius ornamentals florals. També la fusteria i les llums són originals. La pintura exterior no és la més adequada, però el conjunt està en bones condicions. La disposició interior és la mateixa que es va fer quan es va construir, a una banda el servei de circulació i a l’altra el restaurant, que ha deixat de funcionar no fa gaire. A més del edifici de viatgers, es conserva el moll de càrrega i descàrrega, en bon estat, així com la grua manual. L’estació funciona com a tal només per a la venda de bitllets de rodalies i regionals, però sense servei de circulació. Seria interessant que els actuals responsables de l’ADIF la mantinguessin en l’estat actual, ja que és una de les poques que queden

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 36 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

amb la seva disposició i aspecte original. Notes

L'estació és oberta a la venda de bitllets de rodalies i regionals, però sense servei de circulació. Grup d'edificacions de l'estació de Portbou Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

273,1

Ample de via 1668/1435 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1929

Girona

Comarca Població

Portbou

Descripció Edifici de viatgers, marquesina, molls.

Història

El 1878 s’inaugurava l’enllaç entre les estacions de Port Bou i Cerbere (França), encara que aquest no era el primer internacional, ja que la connexió per Irún existia des del 1864. L'estació actual data però del 1929, amb un majestuós edifici que disposa de vies a cada costat. A la banda del mar es disposen les dos vies d'ample internacional i a l'altre costat les d'ample ibèric, en nombre de quatre, sota una gran coberta del mateix estil que la de l'estació de França de Barcelona. Des de la seva inauguració fou dotada d’una instal•lació de canvi de vies i senyalització elèctrica, millorada el 1982.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 37 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Llançà Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

266,2

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1878

Girona

Comarca Població

Llançà

Descripció Edifici de viatgers i lavabos.

Història

Les estacions secundàries de les línies són molt senzilles i no presenten problemes d’emplaçament, disposant-se generalment a la part on és el poble. Des del punt de vista arquitectònic, les companyies ferroviàries prefereixen els models estandarditzats, que normalment es repeteixen sense variants, a no ser que hagin de fer servir materials específics de la zona o adequar-se a determinades tipologies estilístiques locals. La estació de Llançà és un model original de primera generació, construïda per la companyia de los "Caminos de Hierro de Barcelona a Francia por Figueras", molt similar a l’estació de Sant Jordi Desvalls, però en millors condicions que aquella. Constitueixen la primera tipologia d’edificis que es van aixecar, molt senzills, de planta rectangular, dos pisos i teulat a dues aigües. En ser absorbida el 1898 per MZA, molts d’aquests primers edificis van ser substituïts per altres més grans, aprofitant la modificació necessària per a la creació de la doble via.

Notes

Encara que Sant Jordi Desvalls sembla més pareguda al seu estat en origen, seleccionem Llançà per la seva millor conservació.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 38 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Taula d'enclavaments de l'estació de Barcelona-França Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

1924

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Taula d'enclavaments

Història

L'estació de França, inaugurada el 1929, és una edifici que conjuga arquitectura i enginyeria. Juntament amb d'altres dependències, el Post Central d'Enclavaments i Senyals (PCES), mostra aquesta harmonia. Situat sobre les vies a la sortida de l'estació, des d'allà es regulava el trànsit ferroviari de Barcelona. Per això, fou dotat d'un modern sistema electromecànic d'enclavaments i senyals, amb circuits de via i senyalitzacions lluminoses, que agilitzava la circulació i millorava la seguretat espectacularment. Al centre del PCES es situava una taula de palanques Thomson Houston d'origen francès, construïda el 1924. La taula consta de dues fileres amb 121 palanques que governen els senyals de l'estació i els motors que accionaven els canvis d'agulles. Això permetia realitzar més de 500 itineraris diferents. La concentració d'enclavaments reduïa les possibilitats d'error, en establir una relació de dependència entre els òrgans de maniobra que evitava moviments contradictoris o erronis. En el plafó frontal, es poden observar els diferents indicadors lluminosos: posició de les agulles; senyals de cada via; circuits d'ocupació de via i, també, es pot veure la posició que ocupava el PCES, emmarcat en un rectangle vermell.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 39 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Barcelona Nord Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1862-1911

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Edifici de viatgers

Història

Coneguda també com estació de Vilanova, es construeix el 1862 com a estació capçalera de la línia de Saragossa, promoguda per la "Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España". Es situa al costat d'on es construirà l'Arc de Triomf de l’Exposició Internacional de 1888, al carrer de Vilanova. La sortida de la línia es fa per l’avinguda Meridiana, fins que es va soterrar com totes les de la ciutat. Projectada per l’enginyer Pedro Andrés i Puigdollers amb un llenguatge classicista, és un dels millors exemples de estacions construïdes aquests anys. Típica estació terme amb dos pavellons paral·lels a tots dos costats de vies i andanes, amb una gran marquesina enllaçant-los. En conjunt, és una de les obres més interessants del classicisme decimonònic. Cinquanta anys desprès de la seva creació, no havia segut objecte de cap ampliació o restauració important. Mentre tant la ciutat de Barcelona s’havia ampliat considerablement en el entorn de l’estació. El 1911 l’arquitecte Demetrio Ribes la va ampliar amb la creació de un cos de capçalera que enllaçava els dos pavellons, convertint-se en una estació en U, sistema habitual a les estacions terme i introduint una gran nau central coberta amb marquesina corba, emmarcada amb dos pavellons laterals, creant una nova façana.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 40 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Notes

Túnel internacional de Balitres Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

274

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1878

Girona

Comarca Població

Portbou

Descripció Dos tunels

Història

El 20 de gener de 1878 era inaugurat el túnel internacional de Belitres, amb doble via, cadascuna d’ample diferent, una per que els trens d’ample ibèric pugessin arribar a l’estació francesa de Cerbère i l’altra d’ample per a que els trens francesos ho feren fins a Port-Bou. Un tren de la recentment creada companyia TBF (Tarragona a Barcelona y Francia) feia el recorregut inaugural pels 591 m de túnel. Encara que la embocadura ja no es la original, les dos vies estan encara en servei, continuant fent la mateixa funció que llavors.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 41 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici Santa Eulàlia Línia L1Metro PK Ample de via 1674 mm Propietari / Gestor Transports Metropolitans de B Cronologia Província

1923

Barcelona

Comarca Població

L'Hospitalet de Llobregat

Descripció Edifici d'oficines

Història

En 1926, dos años después de inaugurarse la primera línea de metro Gran Metropolitano de Barcelona (Gran Metro) (futura L3) entre Plaza de Cataluña y Plaza de Lesseps, entraba en servicio la línea Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona (Metro Transversal), entre Bordeta y Cataluña (porterior L1) que fue construída con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, uniendo el centro de la ciudad con el recinto de la exposición, el la Plaza de España. Además se preetendía que sirviera de nexo de unión entre los ferrocarriles que llegaban al sur de la ciudad y aquellos que finalizaban al norte, por la cual cosa se construyó con el ancho de vía utilizado en tal fecha en el ferrocarril convencional: 1,674 mm.

Notes

Està catalogat per l'ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 42 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Pont bifurcació, "salto del carnero" L1 Metro Barcelona Línia L3 Metro PK Ample de via 1435 mm Propietari / Gestor Transports Metropolitans de B Cronologia Província

1922

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Pont bifurcació

Història

Pont bifurcació del tram Aragó-Plaça Catalunya i Aragó-Urquinaona de l'antic Gran Metro. És un element singular per les seves característiques i per la tècnica empleada. La línea se puso en marcha el 30 de diciembre de 1924 con el recorrido Lesseps - Cataluña, que no incluía la estación de Fontana, que se incorporaría el 31 de mayo de 1925. el 5 de julio de ese mismo año se incorporaba la de Liceo. El 12 de diciembre de 1926 se pone en marcha el tramo Aragón - Jaume I, con la necesidad de establecer un cruzamiento, en este caso un "salto del carnero", en una de las vías entre las estaciones de Aragón y Urquinona Cataluña. Los trenes iban alternativamente a un ramal de correos o al ottro de Ramblas. Hasta 1972 la línea funcionó con tal configuración, años en que el tramo de Vía Layetana quedó incorporado a la nueva línea 4. Entre tanto el salto había quedado sin servicio, restableciéndose la circulación de la línea el 5 de febrero de 1973, ya sin la bifurcación inventariada.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 43 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Estació de Navas Línia L1Metro PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Transports Metropolitans de B Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Estació

Història

Junt amb les estacions de Glòries, Clot i Sagrera, forman el que es coneix com "model Barcelona" de estacions. Hem triat Navas per que Sagrera ha sofert modificacions respecte al model inicial (intercanviador L1, L5 y L9) i les estacions de Glòries y Clot segurament es modificaran en el futur per actuar com a intercanviadors.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 44 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Badalona Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

8,800

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

190?

Barcelona

Comarca Població

Badalona

Descripció Edifici de viatgers

Història

Estació de primera categoria, molt similar a la desapareguda de Poble Nou projectada per Maristany, té, com aquella tres pisos, destacant el cos central, avançat lleugerament de la línia de la façana. Els dos primers pisos estaven destinats a dependències de l’estació mentre que el tercer estava destinat a habitatges, diferencia que es veia a traves del vans, diferents per la seva forma i grandària. A pesar de la monumentalitat, el seu aspecte es senzill i funcional. La alternança de materials li dona molta vistositat: el maó vermell es compagina amb la pedra que remarca murs i elements estructurals, tal com es repeteix a moltes estacions.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 45 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Mataró Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

28,1

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1905

Barcelona

Comarca Població

Mataró

Descripció Edifici de viatgers

Història

La nova estació de Mataró va entrar en servei el dia 9 de setembre de 1905. La companyia MZA va voler lluir-se en construir la més gran i monumental estació de totes les que hi havia entre Barcelona i Portbou. La ampla marquesina, el gran vestíbul, la sala del mirall i el gran caférestaurant li donaven categoria. Formada per tres volums principals de tres pisos i dos que serveixen d’unió amb només dos nivells, amb maó vermell i unes peculiars xemeneies similars las de l’estació de Badalona, encara avui presenta l’aspecte monumental del seus primers anys d’existència.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 46 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de Can Palau a La Garriga Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

39,730

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1876?

Barcelona

Comarca Població

La Garriga

Descripció Viaducte

Història

Situat al terme municipal de La Garriga, té 154 m de llargària, repartits en tres trams metàl·lics de bigues tipus Warren. Al seu origen va tenir bigues de gelosia, construït per La Maquinista Terrestre y Marítima. Travessa el riu Congost, en un paratge espectacular, a la vessant sud del massís del Montseny.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 47 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de Gaià Línia Reus a Roda de Barà PK

600,275

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1884

Tarragona

Comarca Població

Catllar, El

Descripció Viaducte de fàbrica, 190 m., 9 trams.

Història

Amb 194 m. de llargària, va ser construït amb fàbrica per la companyia de los Ferrocarriles Directos de Madrid a Zaragoza y Barcelona amb la intenció de perllongar la línia de Valls partint de l’estació de Roda de Barà fins les comarques aragoneses, sense passar per la capital tarragonina. La solidesa d’aquesta tipologia constructiva els ha fet perdurar fins avui, encara que en aquest cas tot el tram de línia va quedar finalment fora de servei per raons comercials el 20 de maig de 1992.

Notes

Línia desmantelada

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 48 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de Puigdelfí, o de Francolí Línia Reus a Roda de Barà PK

591,690

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1884

Tarragona

Comarca Població

Perafort

Descripció Viaducte de 150 m., de 3 trams, amb bigues tipus Pratt.

Història

Situat al municipi de Perafort, en la línia desmantellada de Reus a Roda, té 150 m de llargària en quatre trams metàl·lics de bigues tipus Pratt, encara que a l’origen tenia bigues de gelosia construïdes per la Maquinista Terrestre y Marítima. Com el de Gaià, va quedar fora de servei el 1992, en tancar-se la totalitat de la línia pel seu escàs ús i el deteriorament degut al progressiu abandonament.

Notes

Línia desmantelada

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 49 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Pla inclinat nº 5 de les mines de Surroca Línia Ripoll - Sant Joan de les Abadesses PK Ample de via 600 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

187?

Girona

Comarca Població

Surroca - Ogassa

Descripció Pla inclinat, boca de la mina

Història

La invenció del ferrocarril té el seu precedent en la idea de construir carrils per fer lliscar vagonetes que facilitessin l’arrossegament de grans càrregues. L’origen del sistema de rodatge ferroviari es troba precisament a les extraccions mineres per tal de transportar el mineral des de l’interior de les mines fins l’exterior, en la majoria d’ocasions amb tracció manual o animal. A les mines d’Ogassa, al Ripollès, encara poden trobar el pla inclinat de la mina número 5 i la embocadura del túnel, que servia per portar el mineral fins el pla número 5, des d’on la Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España, a un preu concertat, els transportava fins l’estació de Toralles per facturar-lo posteriorment. Les instal·lacions es troben en estat d’abandonament, però encara es pot intuir el testimoni del que va ser el precedent del sistema de tracció ferroviària.

Notes

Ver PDF multimedia .- El plano inclinado no está calificado como tal, pero sí otras partes del complejo minero, como la enfermería, la casa del ingeniero... etc.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 50 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Senyalització mecànica de Balaguer Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

26,1

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1949

Lleida

Comarca Població

Balaguer

Descripció Sistema de senyalització mecànica

Història

Els últims elements de senyalització mecànica que resten en funcionament a tota Catalunya es conserven a la línia de la Pobla de Segur. Es tracta en concret de les senyals d'entrada i sortida de l'estació de Balaguer i Tremp, així com l'entrada de La Pobla. A les dos primeres, les senyals estan formades per discos de parada diferida i braços semafòrics, mentre que a l'entrada de La Pobla el braç a segut substituït per un semàfor. Resten doncs cinc discos de parada diferida i quatre braços semafòrics, tots d'accionament mecànic per cable. Seria desitjable que els actuals gestors de la línia mantinguessin tot el conjunt en funcionament com a mostra històrica del que van ser els inicis dels sistemes de senyalització ferroviària, que tan ràpidament han anat desapareixent i essent inexorablement desballestats.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 51 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Martorell Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

73,2

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1929

Barcelona

Comarca Població

Martorell

Descripció Edifici de viatgers, molls, dormitori.

Història

L’edifici de viatgers actual constitueix el tercer que es construeix a Martorell. L’original es va alçar a l'indret de Coromines i l’edifici encara es conserva. La segona estació ja es va fer en l’actual emplaçament, encara que va ser enderrocada l'any 1929. MZA va construir una espectacular estructura amb tres cossos principals de tres pisos units per dos cossos de dos. En el vestíbul, fins a la actual restauració, encara es conserva el fris de fusta i el rellotge. Fins als anys 90 comptava amb un important restaurant en un extrem. A l’altra banda de les vies es trobava l’antiga estació de via estreta de la línia Martorell-Igualada, així com les vies i molls de transbordament entre MZA i els Ferrocarrils Catalans.

Notes

En procés de restauració

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 52 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Poblat ferroviari de Sant Vicenç de Calders Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

24,8

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1883-

Barcelona

Comarca Població

El Vendrell

Descripció Diferents pavellons

Història

Els seus orígens es remunten a 1883 quan es va inaugurar el tram de la companyia del ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona. A finals del XIX, Sant Vicenç es convertia així en un punt estratègic, on convergien tots els tràfics que venien del sud i l’oest de la península cap a la ciutat de Barcelona. El nombrós grup de pavellons d’habitatges per als empleats és l’element arquitectònic més visible. A més dels sis blocs paral·lels a la via amb 72 habitatges, es construïren un dormitori d’agents i una residència d’agents solters. Als baixos hi va haver capella, escola i dispensari mèdic. En el període de Renfe es construïren d’altres edificis per als empleats, entre el que destaca un bloc d’habitatges idèntic al que es va alçar a MaçanetMassanes, amb una peculiar escala exempta. El caràcter estratègic d’aquest nus va quedar patent durant la guerra civil, quan va ser bombardejat de forma indiscriminada.

Notes

El caràcter estratègic d'aquest nus va quedar patent durant la guerra civil, quan va ser bombardejat de forma indiscriminada.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 53 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Valls Línia Plana de Picamoixons a Roda de Bará PK

6,100

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1883

Tarragona

Comarca Població

Valls

Descripció Edifici de viatgers

Història

En arribar finalment el ferrocarril a la localitat de Valls el 1883, que havia de ser estació terme de la línia de la companyia dels ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB), es va construir un edifici de primera categoria molt similar a l’alçat a Vilanova i la Geltrú, encara que de dimensions una mica més reduïdes. La planta fa cinc cossos amb dos pisos cadascun excepte el del mig, que en té tres. Tant aquest com els dos dels extrems estan rematats per terrats amb importants balustrades, mentre que els dos intermedis són de teula a dues aigües, solució ja vista a Vilanova, al igual que els remats de les finestres y els accessos, amb obertures amb arcs de mig punt.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 54 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Pont del riu Besòs Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

5,544

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1848 / 1962

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Pont metàl·lic de vigues tipus Warren

Història

Va ser el primer pont ferroviari que es va construir a tota Espanya, fet amb fusta tipus Town, sobre pilars enpotrats en bases de manposteria i calç. A pesar de les queixes de l’enginyer espanyol Marcarbur, als enginyers anglesos els hi semblar suficient per resistir les avingudes i es va posar en servei. Una riuada se’l va endur el setembre de l’any 1850, poc després d’acabar de pasar un tren. Es va establir un altre pont provisional que una altra avinguda se’l a endur. A aquest primer pont el va substituir un altre, en aquest cas ja metàl•lic, amb bigues de gelosia, elevant-se la rasant per que desagüés millor, que va ser també substituït als anys 30 del segle XX per dos pont bessons metàl•lics de bigues d’ànima plena. Les riuades de 1962 van enfonsar aquest ponts, que van ser finalment substituïts pels actuals ponts metàl•lics de 141 m. de llargària.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 55 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Enclavament mecànic de l'estació de Ribes de Freser Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

13,150

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1913?

Girona

Comarca Població

Ribes de Freser

Descripció Enclavament, edifici, senyals semafòriques.

Història

L’any 1911 comencen les obres del ferrocarril transpirinenc, fruit d’un acord entre l’estat espanyol i el francès signat l’any 1904. El 1913 s’inaugura el tram entre Ripoll i Ribes de Freser on es construeix una estació amb un relativament important nombre de vies per al encreuament dels trens, ja que tot el trajecte es construeix amb via única. Per controlar tot el dispositiu d’agulles i senyals es crea un sistema d’enclavament mecànic amb palanques comandades mitjançant cables en un petit edifici elevat al costat de l’estació, una mica separat de l’edifici principal. Fins fa no rés encara es trobava en funcionament, però amb la instal·lació del Control de Tràfic Centralitzat (CTC) ha quedat en desús.

Notes

En substituir el sistema d'enclavament mecànic pel CTC (Control de Tràfic Centralitzat), aquell ha quedat sense funció. La intenció d'Adif és enderrocar el petit edifici per augmentar l'espai de l'andana.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 56 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Puigcerdà Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

48,600

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1933

Girona

Comarca Població

Puigcerdà

Descripció Edifici de viatgers

Història

Com la majoria d’estacions de la línia, l’estil es caracteritza per la incorporació d’elements de l’arquitectura tradicional de la zona. La teulada és a quatre aigües amb troneres, cobertes entrecreuades de pissarra i detalls esteticistes. Fa servir de l’obra vista, remarcada als elements estructurals de l’edifici. La façana a la via ofereix una galeria porxada que no existia en el projecte inicial i que fou afegida als anys setanta del segle XX. Es tracta de la segona estació, ja que la primera inicialment construïda, prompte va quedar petita per a les característiques d’una estació amb enllaç internacional. Prevista per al moviment de mercaderies i persones, més intens que d’altres de la línia, va allotjar serveis de duana.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 57 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Ribes de Freser Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

13,150

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1913

Girona

Comarca Població

Ribes de Freser

Descripció Edifici de viatgers, lavabos, edifici d'enclavaments.

Història

Estació de tipologia similar al llarg de tota la línia del Transpirinenc, està situada, com la resta, al costat dret. De planta rectangular, amb dos pisos i baix, es caracteritza per la incorporació d’elements de l’arquitectura tradicional de la zona: teulades a dues aigües amb troneres, ús de l’obra vista remarcada amb brancals en l’estructura de l’edifici, parcialment a les portes i les finestres. Els canals per recollir l’aigua de les cobertes reforcen l’ornamentació. El baix està destinat a sala d’espera de viatgers i despatxos de circulació, mentre que els pisos superiors són habitatges. Es conserva el moll, l’edifici de serveis i l’edifici on es troba l’espectacular enclavament mecànic.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 58 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificis i instalacions de Norte a Ripoll Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

0,000

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1880-

Girona

Comarca Població

Ripoll

Descripció Rotonda, placa giratoria, dipòsit i depuradora d'aigua, dos pals

d'electrificació, dos topalls, un desviament amb marmita, edfici de vitgers, edifici del Transpirenaic i cafeteria.

Història

L’any 1880 arriba el ferrocarril a Ripoll, estació de la línia del Ferrocarril de Granollers a San Juan de las Abadesas. L’edifici és de línies senzilles, amb tres cossos, el del mig amb la façana més avençada, construït amb maó vermell i dos pisos. Es conserven a més els edificis de serveis i el magatzem, avui cafeteria. En un principi l’estació era de pas, encara que de primera categoria per la importància de la localitat. A partir de 1911 esdevingué una estació de bifurcació ja que a partir de Ripoll arrencava la línia del Transpirinenc cap a Puigcerdà. El 1929 ambdós companyies quedaven unificades sota la companyia de los Caminos de Hierro del Norte de España, quedant suprimit finalment el servei entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses el 1980, pel mal estat de la via.

Notes

En bon estat l'estació, la resta de dependències estan abandonades .- A catàleg de Patrimoni la foto que surt és de les naus de la rotonda i el pont giratori

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 59 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers del transpirinenc a Ripoll Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK

0,000

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1929

Girona

Comarca Població

Ripoll

Descripció Edifici de viatgers

Història

Projectat per l’enginyer Josep M. Fuster i aixecat per Cubiertas i Tejados, havia de servir com edifici per unificar les línies del Transpirinenc i la de la companyia dels Caminos de Hierro del Norte, encara que no va ser mai utilitzat. Impressionen les seves pretensions monumentals i l’ornamentació que s’inspira amb motius del monestir romànic de Ripoll. Consta de cinc cossos de tres i cinc pisos entre els quals sobresurt el que presenta una coberta piramidal de pissarra que imita el campanar del monestir. Totes les obertures estan formades per arcs de mig punt, columnes i capitells amb representacions d’animals i motius vegetals. L’obra esdevingué inutilitzable, ja que va ser situada erròniament a la banda del riu, on no tenia sortida ni enllaç amb els mitjans de transport.

Notes

Pendent de ser asignat com a seu del consorci turístic del transpirinec .- Al catàleg de la Generalitat surt inventariat l' "estació de Ripoll", sense definir si aquest edifici està inclòs com a tal.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 60 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació d'Amer Línia Olot - Girona PK

24,300

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1895

Girona

Comarca Població

Amer

Descripció Edifici de viatgers i molls

Història

Restaurat recentment amb motiu de la inauguració de la via verda, l'edifici de l'estació té dos pisos i teulat a dues aigües, en sentit longitudinal al cossos extrems i transversal al del mig. Punt de informació i lloguer de bicicletes, està situat al quilòmetre 20 de la línia, tota ella desmantellada i transformada en via verda. També s'ha restaurat l'edifici annex de serveis, i el moll, presentant tot el conjunt un aspecte impecable.

Notes

Línia desmantellada. Via verda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 61 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Via verda del Carrilet I Línia Olot - Girona PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Consorci Vies Verdes de Giron Cronologia Província

1895-1911

Girona

Comarca Població Descripció Via verda de 54 km amb terra compactada.

Història

Inaugurat el carrilet el 1911, encara que el primer tram entre Girona i Olot s'havia inaugurat el 1895, els primers projectes plantejaven comunicar Olot, capital de la Garrotxa, amb Sant Joan de les Abadesses i les seves riques mines de carbó, i totes dos amb el port de Roses. La línia va arribar, però, només fins Olot. Després d'uns anys d’èxits econòmics i de viatgers, la guerra civil suposà severes pèrdues al carrilet. En la seva fugida, les tropes republicanes volaren gran part dels ponts i es perderen locomotores, cotxes i vagons. Les riuades de l'any 1940 se'n portaren també les vies, amb la qual cosa la reconstrucció va ser molt complexa. Amb la competència de l'automòbil la situació econòmica començà a ser desfavorable, el que provocà que la gestió passés a mans de FEVE l'any 1963. La companyia no va ser capaç de fer front a la crisi i, a pesar de l'important nombre de viatgers i dels projectes de connexió amb la línia de Sant Feliu de Guíxols, va haver de tancar el juliol de 1969. Amb 54 km., es avui via verda en tot el seu recorregut, encara que el tram més interessant des del punt de vista paisatgístic és que discorre entre les estacions d’Amer i Olot.

Notes

Línia desmantellada. Via verda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 62 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de MonistrolEnllaç Línia Llobregat - Anoia PK

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1922

Barcelona

Comarca Població

Monistrol

Descripció Edifici de viatgers

Història

Situada al quilòmetre 46 de la línia, està localitzada a la part més alta de la població. Coneguda originàriament com a Monistrol-Central, sempre ha tingut una relativa importància. Fa alguns anys en aquesta població s'iniciava un dels dos trams aïllats de doble via que s'estenia fins la següent estació de Monistrol-Cremallera. Aquest tram de doble via es va transformar de nou en via única als anys 70. A Monistrol finalitzava a més la línia electrificada, el que motivava un obligat canvi de tracció, que va perviure fins que no s’acabaren els treballs entre Monistrol i Manresa als anys 80. Avui dia es l'estació límit del petit tren turístic de vapor dels FGC, que surt de Martorell-Enllaç. En arribar a Monistrol carrega aigua al dipòsit que hi ha a l'estació, cedit per RENFE, que el va treure de l'estació de Hervás, a Càceres. És també l'estació terminal del cremallera de Montserrat.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 63 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació d'Olesa de Montserrat Línia Llobregat - Anoia PK

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1922

Barcelona

Comarca Població

Olesa de Montserrat

Descripció Edifici de viatgers

Història

El 22 de març de 1922 s’inaugura el tram Martorell-Olesa de la línia de Martorell a Manresa de la "Compañía General de Ferrocarriles Catalanes", constituïda el 1919 amb la intenció d’agrupar les tres línies de via estreta que hi havia a al Vall de Llobregat. Edifici de dues plantes de 129 m2 de superfície, amb façana articulada amb motius geomètrics i teulat de pissarra a múltiples aigües, es troba molt ben conservat. Situada al km 35 de la línia, l’estació d'Olesa era una de les més importants, tant pel tràfic de viatgers a causa de les colònies industrials que hi havia al voltant, com per la seva ubicació geogràfica dins de la xarxa, que la feia lloc obligat d’encreuaments de trens.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 64 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de BarcelonaMagoria Línia Llobregat - Anoia PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1912

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Edifici de viatgers

Història

La línia del carrilet de Barcelona a Martorell s’iniciava originàriament a l’estació de Barcelona-Magoria, que era una de les més importants de la "Compañía General de Ferrocarriles Catalanes", tan per l’intens moviment de viatgers a Barcelona com per l’important tràfic de mercaderies de entrada i sortida de la ciutat. D’estil modernista, l’edifici està format per un cos central i dos annexos laterals dels quals sobresurt una torre central, originàriament rematada per un pinacle piramidal decorat amb teules vidrades de color. Amb 281 m2 de superfície, està construït amb obra i maó, amb dos pisos i teulada a dues aigües amb coberta de teula plana. L’interior estava dividit en dos departaments diferenciats per sexe, als quals s’accedia per portes laterals. Des de l’abril de 2006 es fa servir com a Equipament Cívic de la Generalitat de Catalunya, amb una superfície útil de 467 m2 distribuïts en tres plantes.

Notes

Des de l'abril de 2006 es fa servir com a Equipament Cívic de la Generalitat de Catalunya, amb una superfície útil de 467 m2 distribuïts en tres plantes.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 65 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Les Planes Línia Barcelona - Vallès PK

4,713

Ample de via 1435 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1916

Barcelona

Comarca Població

Les Planes

Descripció Edifici de viatgers, serveis.

Història

D'estil modernista, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i una torre de 20 m de alçada en un dels seus laterals. Construït de mamposteria i maó, amb teulada a diverses aigües, de teula plana. Als laterals existien unes terrasses vidrades, mentre que la marquesina de l'andana tenia una teulada a dues aigües de planxa metàl·lica. Fins fa poc a l'interior existia una acollidora sala d'espera amb xemeneia i frescos amb escenes rurals pintats el 1942. Als pisos superiors hi havia dos habitatges. A la dreta del edifici hi ha el pavelló de serveis. Amb el temps ha sofert modificacions, com l'alçada de les andanes i l'obertura d'un accés pel cantó muntanya.

Notes

El tram Sarrià- Les Planes va ser la primera secció de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya, inaugurada el 28 de novembre de 1916.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 66 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Vallvidrera superior Línia Funicular de Vallvidrera PK Ample de via 1435 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1906

Barcelona

Comarca Població

Badalona

Descripció Edifici de viatgers

Història

Inaugurat el servei del funicular el 24 d'octubre de1906, l'estació superior (i la inferior) va se projectada per l’arquitecte Bonaventura Conill, d’estil modernista, és similar a l’estació peu del funicular, encara que d’aspecte més vistós. La façana no està especialment carregada d’elements ornamentals, encara que el ferro forjat, els volums i obertures li donen el peculiar aspecte modernista. La planta baixa està molt més ornamentada, amb motius florals, mentre que el pis superior és més senzill, destinat a habitatge. El 1995 va ser remodelada, a causa de les filtracions i humitats que afectaven les parets i el sostre.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 67 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Valldoreix Línia Barcelona - Vallès PK

9,258

Ample de via 1435 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1917

Barcelona

Comarca Població

Valldoreix

Descripció Edifici de viatgers

Història

També amb estil modernista, de 100 m2 de superfície, té planta baixa i pis, amb construcció d’obra i maó i teulada a vuit aigües amb coberta de teula àrab. Disposa de una torre a un costat, de 16 m d’alçada i rematada amb un pinacle amb coberta de teula fina, utilitzat com a dipòsit d’aigua. A la planta baixa es troba la sala d’espera, la taquilla i diverses dependències, mentre que a la planta superior hi ha un habitatge. Les marquesines van ser reemplaçades i el 1955 es va ampliar l’edifici de viatgers, modernitzant el seu interior, amb dependències més grans i instal•lant una terrassa al primer pis. També es va construir una nova edificació amb un magatzem.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 68 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació d'Àger Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

54,930

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1949

Lleida

Comarca Població

Àger

Descripció Edifici de viatgers i moll

Història

L'estació d'Àger va iniciar el servei l'any 1949 amb l’obertura del tram de Balaguer a Cellers. Situada al PK 54,930, queda lluny del nucli urbà d'Àger, pràcticament a 9 quilòmetres. Tot i que antigament devia haver disposat de més vies, actualment les instal·lacions es redueixen a una sola via amb andana , renovada i dotada de marquesina con totes les de la línia. L'edifici de viatgers encara es conserva, d'una sola planta, habilitat com dormitori. A la sortida de l'estació direcció Lleida hi ha una petita via morta. Completen les instal·lacions l'antic moll de mercaderies avui reconvertit en una sala polivalent utilitzat per l’Associació Catalana de Cases de Colònies (ACCC).

Notes

Está todo restaurado (casa de colonias)

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 69 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Conjunt ferroviari de Mora la Nova Línia Madrid a Barcelona PK

531,300

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1890-

Tarragona

Comarca Població

Mora la Nova

Descripció Estació, caseta d'enclavaments, casilla de guardagulles, edifici de

serveis, edifici de la entrada, dormitori d'agents, moll descobert, naus de material remolcat, subestació, etc.

Història

Important estació de l’antiga companyia dels Directes, va disposar de dipòsit de locomotores de vapor, amb el conseqüent grup d’edificacions per a allotjar a maquinistes i d’altres operaris. El dipòsit funcionà fins a la dieselització de la línia, l’any 1972. El 1957 arribà l’electrificació i la feu ésser més que mai lloc de relleu obligat de la tracció elèctrica. Avui dia l’estació ha perdut gran part de la seva importància, essent final de línia d’alguns trens regionals. A mes de l’edifici de viatgers, encara es conserva la caseta d’enclavaments, la casilla de guardaagulles, el dormitori d’agents, el moll descobert, les naus de material remolcat i la substació, entre d’altres.

Notes

L'edifici de l'estació es conserva en no molt bones condicions, la resta quasi abandonats. Només l'estació està calificada.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 70 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Conjunt del Museu del Ferrocarril de Catalunya Línia Madrid a Barcelona PK

636

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

1881-192?

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Rotonda, placa giratoria, naus del taller de reparacions, dipòsits

d'aigua.

Història

Antic dipòsit de locomotores de vapor, la part més antiga la constitueix la nau del taller de reparacions, part integrant de l’estació de Vilanova i la Geltrú, inaugurada el 1881. A començaments de segle XX és va construir la rotonda per al resguard de locomotores, els dipòsits d’aigua i la placa giratòria, necessària per a donar la volta a les locomotores de vapor, que només podien circular en un sentit de la marxa. Va estar en funcionament com a dipòsit fins l’any 1967, vuit anys abans de desaparèixer la tracció vapor a Espanya. La continuïtat de la activitat al centre productiu passà al que és avui "Taller Central de Reparaciones" (TCR), de Renfe, que engloba avui una plantilla d'aproximadament 200 persones. Una part, però, de les instal•lacions de l’antic taller i del dipòsit són avui la seu del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Notes

Existeix un avantprojecte de remodelació de tot el Museu, a l'espera de que les diferents administracions s'impliquin de manera seriosa en el seu desenvolupament.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 71 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Rotonda del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú Línia Madrid a Barcelona PK

636

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

Primer quart segle XX

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Rotonda

Història

Construïda al voltant 1913-15, responia a les necessitats del manteniment de les locomotores de vapor. Molt semblant a la de Girona, realitzada abans, és obra de la companyia MZA i es feia servir com a dipòsit i lloc per a fer petites operacions de manteniment de les locomotores. Disposa de dotze vies cobertes amb teulat a dues aigües. Les xemeneies originals per a la sortida de fums han desaparegut.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 72 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Placa giratoria del Museu del Ferrocarril de Catalunya Línia Madrid a Barcelona PK

636

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

Primer quart segle XX

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Placa giratoria

Història

Construïda entre els anys 1910-15, a la vegada que es fa la rotonda-dipòsit, servia per donar la volta a les locomotores de vapor, que no més disposaven d'una sola cabina de conducció, motiu pel qual només podien circular en un sentit. A la vegada donava servei al propi dipòsit, encarant les màquines en les diferents vies que el formaven, distribuint-les. Fa 23 m de diàmetre i va estar en servei fins el 1967, vuit anys abans de desapereixer la tracció vapor a les línies de Renfe.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 73 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Naus de l'antic taller de reparació de locomotores de l'estació de Vilanova i la Geltrú Línia Madrid a Barcelona PK

636

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

1881

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Naus

Història

Primitives naus de l'estació de Vilanova i la Geltrú, construïdes al mateix temps que l'estació per fer tasques auxiliars de reparació i dipòsit de locomotores de vapor i carruatges. Es tracta de dos naus comunicades en forma de L, de 29 x 73 m. i dos naus adossades auxiliars, amb coberta a dues aigües i sobrecoberta per a sortida de fums. La nau més estreta disposa d'una grua de grans dimensions per a l'elevació de les locomotores.

Notes

Es fa servir com a magatzem d'elements voluminosos del Museu del Ferrocarril.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 74 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Dipòsits d'aigua del Museu del Ferrocarril de Catalunya Línia Madrid a Barcelona PK

636

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

Primer terc segle XX

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Tres dipòsits

Història

Dipòsits d'aigua per a donar servei a les locomotores de vapor allotjades a la rotonda, van ser construïts a començaments del segle XX en ferro, excepte el del mig, que disposa d'una base de fabrica on s'allotjava un sistema de depuració d'aigua per a millorar la seva qualitat, de manera que la seva duresa no fos un impediment per a la conservació en bones condicions de les calderes de les locomotores.

Notes

El dipòsit restaurat és la seu de L'Espai Gumà, àmbit expositiu del Museu dedicat a l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 75 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Martorell Vila Línia Llobregat - Anoia PK

26,338

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1912

Barcelona

Comarca Població

Martorell

Descripció Edifici de viatgers i serveis

Història

Desprès de 26 km. seguint la vora del Llobregat el carrilet arribava a la població de Martorell. L’edifici de les tres estacions que es van construir disposa de planta baixa, pis i golfes. Construïda d’obra i maó, amb coberta de teula plana a dues aigües, una barana decorativa culmina la façana. El primer pis té dos habitatges.Al costat disposa d’edifici per a serveis, avui dia ocupat per equips elèctrics i de comunicacions. A l’esquerra del edifici principal hi havia un moll de mercaderies descobert, avui dia desaparegut.

Notes

Es la más genuina de Caminos de Hierro del Nordeste de España

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 76 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Esteve de Sesrovires Línia Llobregat - Anoia PK

6,109

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1892

Barcelona

Comarca Població

Sant Esteve Sesrovires

Descripció Edifici de viatgers

Història

A Martorell, a mig camí de la línia del carrilet entre Barcelona i Manresa, parteix el ramal de 37 quilòmetres que ens porta a Igualada. Des del 1919 va ser explotat per la "Compañía de los Ferrocarriles Catalanes" i es va inaugurar abans que la connexió amb Barcelona es portés a terme. És per això que alguns del seus edificis conserven el aspecte que tenien al segle XIX. L’edifici de Sant Esteve és d’estació tipus de tercera classe, situat al quilòmetre 6,109 de la línia. De només una sola planta, construït d'obra, amb teulada a dues aigües i teula àrab. Encara que la part exterior conserva el disseny original, l'interior ha estat modificat per adaptar-lo a les necessitats d'explotació, disposant d'una amplia sala, un despatx per al cap d'estació, un petit magatzem i dos serveis.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 77 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'efificacions de l'estació de Piera Hostalets de Pierola Línia Llobregat - Anoia PK

19,399

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1892

Barcelona

Comarca Població

Piera

Descripció Edifici de viatgers, dipòsit d'aigua

Història

L’estació de Piera és de segona classe, molt similar a les originals de Capellades i la Pobla de Claramunt. De planta rectangular i pis, amb una superfície de 118 m2, construïda d'obra i maó, amb coberta a dues aigües de teula àrab. Disposa d'una barana d'obra amb un element decoratiu de ceràmica. La planta baixa estava dividida en dues sales d'espera, taquilla i despatx del cap de estació, un magatzem i un recinte destinat a lampisteria. A la part superior hi havia dos habitatges. Encara es conserva l'antic dipòsit d'aigua.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 78 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Salou Línia Reus - Salou PK

8,235

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC / Ajuntament Cronologia Província

1887

Tarragona

Comarca Població

Salou

Descripció Edifici de viatgers

Història

Edifici més interessant de la línia des del punt de vista arquitectònic, té planta baixa i pis, fa 96 m2 de superfície per planta, construït amb mamposteria i maó. La coberta, plana amb teula àrab, està amagada per una barana. A la planta baixa hi havia la sala d'espera, la taquilla i el despatx del cap d'estació, mentre que la superior era l'habitatge. A mitjans del anys vuitanta l'ajuntament de Vilaseca i Salou va decidir convertir-lo en un parc, restaurant les instal·lacions que encara existien. L'edifici s'ha transformat en un llar de jubilats, mentre que els molls s'han arranjat per permetre el seu ús públic, conservant-se fins i tot l'antiga placa giratòria.

Notes

El servei es va suspendre el 23 de maig de 1976. A partir del 1978 va començar l'aixecament de les instal·lacions.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 79 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Conjunt de l'estació de Plaça de Catalunya Línia Barcelona - Vallès PK

0,00

Ample de via 1435 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1929-1952

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Dos naus, andanes, vies, instal·lacions, etc.

Història

Construïda amb motiu de la conversió en subterrani de la línia del Tren de Sarrià, que funcionava des del 1863, va substituir la primitiva estació del tramvia, situada al mateix lloc de la Plaça de Catalunya. La primera nau s’inaugurà el 1932, mentre que la segona ho faria el 1959. Des del 1952, però, amb l’acabament de les obres de soterrament de la línia del Tren de Sarrià, els combois dels Ferrocarrils de Catalunya havien desaparegut de la façana exterior de la ciutat. Amb la inauguració d’aquesta segona nau es van separar el serveis urbans (Sarrià i Avinguda Tibidabo) dels suburbans (Terrassa, Sabadell, etc), millorant tant el servei públic com l’explotació.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 80 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Lleida Pirineus Línia Zaragoza a Barcelona PK

183,600

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1930

Lleida

Comarca Població

Lleida

Descripció Edifici de viatgers

Història

La companyia dels "Caminos de Hierro del Norte" va construir per a la línia de Pamplona- Saragossa - Barcelona una estació a Lleida, a la que se li va afegir la línia de Tarragona i més tard la de la Pobla de Segur. Per unificar totes tres línies es van enderrocar les primitives instal·lacions i es construí un edifici monumental amb tres pisos i un pavelló adossat. A l'exterior destaca el sòcol de marbre coronat per un revoco de neulida i pedra artificial, així com la magnificència de les instal·lacions, amb serveis de venda de bitllets, facturació, biblioteca i estanc a la part central. A l'oest del vestíbul hi havia el servei de correus, sanitat i policia, mentre que a l'est les sales d'espera, la fonda i les escales. L'edifici annex estava ocupat pel restaurant. Recentment ha segut remodelada, per allotjar els serveis dels trens d’alta velocitat.

Notes

Recentment remodelada amb motiu de l'arribada de la alta velocitat, té un aspecte impecable.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 81 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de BarcelonaFrança Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

106,600

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1929

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Edifici de viatgers, marquesina i instal·lacions annexes

Història

IInaugurada l’any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal segon el projecte de Pedro Muguruza, es tracta d’un edifici en forma d’u amb estructura de ciment armat. La formidable coberta, de dues naus amb articulació a la base, va ser construïda per "La Maquinista Terrestre y Marítima". Cada nau fa 195 metres de llarg, 29 d’alçada i 47 d’amplada a la base. El vestíbul és majestuós, amb 63,5 x 20 metres. L’estil és eclèctic, més prop al neoclassicisme, encara que la complexió general de l’edifici i la composició de les façanes i dels espais interiors són fruit d’una formació acadèmica de tradició barroca. El 1992, amb motiu de l'Exposició Universal i els Jocs Olímpics va ser remodelada.

Notes

Acull des del 1961 la seu social de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona, pionera de les associacions a tot el país.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 82 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Montcada i Reixac - Manresa Línia Zaragoza a Barcelona PK

335,00

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1886?

Barcelona

Comarca Població

Montcada i Reixac

Descripció Edifici de viatgers

Història

Edifici tipus NORTE, de planta quadrangular, amb dos pisos i teulat a dues aigües, sense terrat. Molt similar a l'edifici de viatgers de l'estació de Montcada Bifurcació, conserva encara el rellotge d'andana en funcionament. La planta superior és un habitatge, mentre que la inferior conserva encara la disposició original, sense els elements ornamentals. Al seu costat hi ha dos elements originals: un petit magatzem i el pavelló de serveis, també amb teulat a dues aigües, però en aquest cas sense les teules originals, substituïdes per formigó. A dia d'avui el primer segueix essent el servei de l'estació, mentre que l’altre és el bar.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 83 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Vallfogona de Balaguer Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

22,200

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

Lleida

Comarca

Noguera

Població

Vallfogona de Balaguer

1924

Descripció Edifici de viatgers

Història

L'estació de Vallfogona va ser inaugurada el 1924, amb l'obertura del tram entre Lleida i Balaguer. Les instal·lacions es redueixen avui a una sola via i andana a l'esquerra de la via, mirant direcció La Pobla. L'andana va ser renovada i disposa d'una marquesina estàndard amb bancs per tal d'aixoplugar els viatgers de les inclemències meteorològiques, desplaçada uns 600 m. de l’edifici de viatgers. Actualment aquest baixador és una parada facultativa, que cal sol·licitar al cap de tren per tal que el comboi hi pari. Encara que l’estructura de l’edifici es repeteix en d’altres de la línia, la decoració i els materials són únics en aquest cas, amb maó al sòcol, remarcant els elements estructurals i el important entaulament, articulat a l’estil clàssic. És l’últim i únic edifici d'aquest tipus a la línia.

Notes

Llogada a particulars. Es la única que se conserva del primer tramo.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 84 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de CellersLlimiana Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

63,144

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1949

Lleida

Comarca Població

Cellers

Descripció Edifici de viatgers, aiguada i moll.

Història

L'estació de Cellers-Llimiana va inaugurar-se l'any 1949 quan va arribar-hi el tren des de Balaguer. Situada al PK 63,144, queda més a prop del nucli de Cellers que de Llimiana, situat aquest últim a l'altre costat de l'embassament de Terradets. Com la majoria d’estacions de la línia, només disposa a una sola via. L'edifici de viatgers, de dues plantes, es destina a alberg, oferint-hi un total de 40 places. És pràcticament idèntic a Sant Llorenç de Montgai, ja que es va construir a la vegada, seguint el mateix model per estalviar costos. Completen les instal·lacions una aiguada, que funciona per l’abastament dels trens de vapor històrics que encara ocasionalment funcionen i l'antic moll de mercaderies, que es conserva.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 85 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Llorenç de Montgai-Camarassa Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

35,900

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1949

Lleida

Comarca Població

Camarassa

Descripció Edifici de viatgers

Història

L'estació de Sant Llorenç de Montgai va entrar en servei l'any 1949 amb l'estrena del tram de Balaguer a Cellers. Pertany al terme municipal de Camarasa i és la darrera estació de la vall del Segre, ja que seguint direcció La Pobla la línia s'endinsa en un túnel que la porta al curs del riu Noguera Pallaresa. L'estació de Sant Llorenç de Montgai havia disposat de diverses vies però actualment les instal·lacions es redueixen a un baixador amb una sola via i andana, també amb marquesina per protegir els viatgers de les inclemències meteorològiques de la zona. L'edifici de viatgers es va inspirar amb els models ja construïts de la línia, encara que per a la decoració i elements estructurals es va fer servir de maons de pedra més rústics, sense la delicada articulació que veiem a Vallfogona. Avui dia ja no presta servei, pendent de la seva restauració i reutilització com a centre d’interpretació.

Notes

Està previst que sigui seu d'un centre d'interpretació. Sólo tiene la estructura, no hay nada por dentro

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 86 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de La Pobla de Segur Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

88,890

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1951

Lleida

Comarca Població

La Pobla de Segur

Descripció Edifici de viatgers

Història

El tren va arribar a La Pobla de Segur l'any 1951, en estrenar-se el tram des de Tremp. L'estació es la última de la línia, al PK 88,890 i actualment disposa de dues vies, la general i la desviada, amb andana només per a la via desviada. Fins l'any 2005 havia existit una segona via desviada que compartia andana. L'edifici de viatgers es troba un cop passats els topalls actuals de final de línia, a l'esquerra, i és de dues plantes, tot i que avui dia roman fora de servei. Fins a mitjans anys noranta les vies seguien uns metres fins davant l'edifici de viatgers de La Pobla i finalitzaven a un antic dipòsit. La urbanització de la zona va fer que s'escurcés el recorregut, tot i que encara es mantenen part de les instal·lacions de l'antic dipòsit. L'antic moll de mercaderies i la grua han segut enderrocats no fa gaire temps. L’aiguada està tombada i llençada a un costat la sortida de l’estació.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 87 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Cornellà Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1854

Barcelona

Comarca Població

Cornellà

Descripció Edifici de viatgers

Història

El 14 de novembre de 1854 s’inaugurava el primer tram de la línia que enllaçava les estacions de Barcelona i Molins de Rei, la segona en entrar en servei a tot el país després de la de Mataró. Els seus orígens estan vinculats a la figura de l’enginyer Michael de Bergue, d’origen anglés, que amb intencions especulatives obtenia també la concessió per al seu perllongament fins a Martorell. Un grup de capitalistes de la burgesia financera i comercial catalana s’interessarà per la realització del projecte, fondant la societat del Caminos de Hierro del Centro. Aquest edifici segueix la línia clàssica de la majoria de les estacions de la línia, és a dir, un edifici rectangular amb tres volums. El seu aspecte és molt similar al que existia a l'Hospitalet de Llobregat, encara que la seva part central és més gran i les finestres estan remarcades. MZA va realitzar una important remodelació. Se li van afegir nous motius ornamentals, com les dos franges amb motius florals i geomètrics sota la cornisa. Curiosament aquestes sanefes apareixen en d’altres estacions d’aquesta línia, com a La Granada i Vilafranca del Penedès. També es van remodelar les façanes i es decoraren les portes. A l'interior, es van instal•lar columnes, conservant-se l’habitatge (a la dreta) i les taquilles, així com el despatx del Cap d’estació a la esquerra. RENFE va efectuar una restauració integral de l’edifici, traient la cornisa. A

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 88 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

petició de l’ajuntament de Cornellà es va reconstruir, incorporant el logotip de rodalies. Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 89 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Edifici de viatgers de l'estació de Molins de Rei Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1854

Barcelona

Comarca Població

Molins de Rei

Descripció Edifici de viatgers

Història

El disseny de les estacions d’aquesta línia és de clara influencia anglesa i com va ser freqüent a la primera etapa constructiva, són veritables models únics, ja que es pretenia impressionar als inversors amb edificis singulars que mostressin la puixança de l’empresa. Amb cinc cossos i elements ornamentals més notables que d’altres estacions de la mateixa línia, és d’estil classicista, destacant especialment pel frontó d’estil neoclàssic que té a la part que dona al carrer. Cada porta i finestra es troba protegida amb una cornisa que disposa d’una voluta que la sosté. La part més interessant des del punt de vista arquitectònic és, sense dubte, la façana que dona al carrer, amb un accés que es realitza mitjançant una gran escalinata que condueix al viatger fins a una espècie de temple grecoromà. El vestíbul presenta unes dimensions generoses si el comparem amb d’altres estacions de la línia. Originalment, existia un mostrador d’equipatges que el dividia en dos. A la dreta es trobaven les taquilles, mentre que a l’esquerra existien sales d’espera de primera, segona i tercera classe. El teulat de la façana de l’andana estava coronat amb un motiu ornamental que s’ha conservat fins avui; també destaca la balustrada, construïda amb una bell disseny. Per potenciar el servei de mercaderies, la companyia MZA (Madrid a

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 90 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Zaragoza y Alicante), va construir un gran moll cobert, situat davant del edifici de l’estació. Existia també una grua hidràulica i un dipòsit d’aigua, avui dia desapareguts. Notes

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Joan Despí Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Finals segle XIX

Barcelona

Comarca Població

Sant Joan d'Espí

Descripció Edifici de viatgers i casilla serveis

Història

No entrà en servei fins el 1891. Sembla que en un primer moment existia una petita construcció provisional o "casilla" que va ser finalment reemplaçada per l'edifici actual, ja amb l'estil MZA. L'estil és diferent de les altres properes, ja que te una planta baixa i un primer pis (les primeres només tenien una planta), que avui és habitatge. La façana te quatre portes, una de les quals dona al vestíbul i altra donava a un petit magatzem de mercaderies. Mai no va disposar de moll de mercaderies. A la façana que dona al carrer destaca la porta d'accés, molt més gran que les altres. Des del carrer hi ha una petita escala original per l'accés, així com un pavelló per a serveis, típic de MZA i una altra caseta.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 91 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Pont metàlic del riu Ebre a Tortosa Línia Valencia a Tarragona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1911

Tarragona

Comarca Població

Tortosa

Descripció Pont

Història

La construcció del pont va comportar serioses dificultats tècniques, donada la magnitud del cabdal de riu a prop de la seva desembocadura. Després d’especular moltes opcions en relació al seu emplaçament, el govern de l’època va fixar-lo definitivament on és avui, en contra del criteri dels tècnics de la companyia Almansa-Valencia-Tarragona, propietària de la línia. Els sondejos definitius van confirmar la dolenta elecció, el que va provocar que la quarta i cinquena pila es construïssin a més profunditat de la prevista per a les cimentacions. S’hagué d’encarregar de forma apressada a Anglaterra nous cèrcols per als tubs que formaven les pilastres, la qual cosa aplaçà la inauguració fins el 21 de juny de 1868, quan ja feia un any que els tren arribaven a totes dues vores. El pont feia 227 m., sostingut per dos estreps i sis grups de columnes bessones de planxa de forma cilíndrica de 1.85 m de diàmetre farcides de formigó i unides entre si per perfils de ferro plans en forma de x. A la part superior bigues de gelosia descansaven sobre les columnes. L’alçada des de la base superior era de 3.50 m i la seva separació interior de tan sols 3.75 m, la qual cosa deixava molt poc espai lliure entre les bigues i els cotxes i va ser la causa de diferents accidents mortals en treure algun viatger el cap per la finestra. A principis de segle XX la totalitat dels ponts de la línia es van anar

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 92 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

substituint per d’altres més resistents i aquest de Tortosa es va desballestar per complet, iniciant-se les obres l’any 1909 amb la construcció de les quatre piles que existeixen avui dia. Es van projectar amb l’amplada suficient per que es pogués construir la doble via quan fos pertinent. La Maquinista Terrestre y Marítima va ser l’encarregada de portar a terme el nou pont, inaugurat el 1911 amb cinc trams d’acer, dos de 42.08 m i tres de 47.34, el que fa una longitud total de 226.18 m. Durant la guerra civil, l’exèrcit republicà en la seva retirada va volar un dels trams. Terminada la guerra es projectà reconstruir-lo el més aviat possible amb el fi d’aconseguir la més immediata comunicació entre Catalunya i la resta de l’estat. Com que la construcció es dilataria en el temps la solució final va consistir en inserir un pont ja construït i destinat a altra secció del ferrocarril de la companyia del NORTE. Ràpidament es montà i ajustà a la resta del pont, encara que la seva forma era diferent, complint el seu paper de forma satisfactòria fins avui dia. Finalment construït amb bigues tipus Linville i tipus Pratt, va conserva la seva funció original fins que la via cap al sud es va desmantellar en inaugurar-s’hi la nova estació de l'Aldea-Amposta-Tortosa i la nova variant directa, quedant l’estació de Tortosa relegada al servei de regionals i mercaderies. En conseqüència, el pont ha quedat sense gaires funcions i es fa servir exclusivament per fer maniobres a l’estació. Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 93 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de MarçàFalset Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1890?

Tarragona

Comarca Població

Marçà

Descripció Edifici de viatgers, moll i grua.

Història

################

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 94 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Túnel de Toses Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1922

Girona

Comarca Població

Toses

Descripció Túnel

Història

Amb 3.904 m de longitud, travessa la abrupta divisòria de la collada de Toses, que dona accés a la Cerdanya . Es tracta del túnel de via ampla situat a major alçada de la península, amb 1,480 m a la boca d’entrada, profusament articulada amb carreuat. Al seu interior hi ha la cota 1.494 que és el punt més alts de la línia i de la xarxa d’ample ibèric de tota la península. El seu perfil interior és curiós ja que està format per dos rampes de molt forta pendent unides al mig, on es troba aquesta cota màxima.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 95 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Túnel de l'Argentera Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1890-94

Tarragona

Comarca Població

Pradell de la Teixeta

Descripció Túnel

Història

De 4.044 m de llargària i via única, és el túnel de muntanya més llarg de tota Catalunya. Inaugurat el 1894, suposava la continuïtat de la línia MadridBarcelona per, travessant la serralada prelitoral entre la vall de l'Ebre i el Mediterrani. Pesa clau per enllestir el projecte de la companyia dels Ferrocarriles Directos de Madrid a Barcelona, va ser projectada i construïda pel llavors jove enginyer de camins Eduard Maristany i Gibert, marqués d'Argentera, amb el sistema de dues galeries d’avançament progressiu. L’amarga experiència que va suposar la seva perforació, acabà per arruïnar la companyia, que va ser absorbida finalment per aquella del TBF, l’any 1887.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 96 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Túnel helicoidal del Cargol Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1922

Girona

Comarca Població Descripció Túnel

Història

El duríssim perfil del tram comprés entre Ripoll i Puigcerdà va haver de ser foradat en 43 ocasions, cosa que suposa que el 20 % del total del recorregut sigui format per túnels. De tots ells, el del cargol, amb 1,054 m de llargària, és el més espectacular ja que té la particularitat de sostenir un traçat helicoïdal que perfora la muntanya, amb les dues entrades en la mateixa alienació, encara que una 40 m per damunt l’altra. Es tracta de l’únic cas de túnel helicoïdal de la península, imprescindible aquí per poder guanyar cota en un terreny extremadament escarpat, incapaç per sostenir un traçat ferroviari normal. Inaugurat el 1922, té una pendent del 4%, al límit de les possibilitats de l’explotació ferroviària.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 97 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Túnel de Montgat Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1848

Barcelona

Comarca Població

Mongat

Descripció Túnel

Història

Situat al costat del mar, amb 134 m de longitud, va ser el primer túnel inaugurat a Espanya, el 1848. La seva construcció exigí un treball penós per la duresa dels granits que formaven la roca i la mancança d’útils adequats per a la seva perforació. A més, van haver filtracions de la montaña i es va decidir revertir de maó. La construcció del túnel va ser indispensable, a pesar de que el recorregut de la línia es va projectar seguint la línia de la costa, ja que aquest s’endinsa de forma inexorable dins del mar. Construït per la companyia del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró, el recorregut flanqueja doncs la costa del Maresme, creuant el turó de la Marquesa. La previsió dels seus promotors va ser notable, ja que tots els túnels d’aquesta línia van ser construïts per a via doble. La embocadura del túnel de Montgat va ser especialment decorada, la qual cosa es repeteix en d’altres de la mateixa línia. A dia d’avui es troba en bon estat, fent la mateixa funció per a la que va ser construït originàriament. El seu cost va ser de 62.500 duros de l’època. Va ser enllestit el 12 de maig de 1848 i els contratistes van invitar a les autoritats a visitar les obres, allò que van fer des de Barcelona amb un cotxe de viatger arrosegat per caballeries.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 98 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Avui dia el turó presenta in aspecte força diferent del que oferia al segle XIX, ja que la part de la montanya més propera al mar s’anat aprofitant com a cantera per extraure pedra per defendre tota la línia litoral dels temporals. Notes

Rotonda de l'estació de Ripoll Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1880?

Girona

Comarca Població

Ripoll

Descripció Pont giratori i rotonda de l'antic dipòsit de locomotores de vapor

Història

Antic dipòsit de locomotores de vapor, donada la importància de l’estació, on es va construir una rotonda dipòsit amb placa giratòria, per allotjar les locomotores i poder encapçalar-les a les diferents vies i canviar el sentit de la marxa. No més té espai per a quatre locomotores i el pont és de petites dimensions, pel que aviat va quedar inservible pel moviment de grans màquines. Al seu costat encara queda el dipòsit d’aigua, sobre una estructura de fàbrica. Tot el conjunt està en condicions molt dolentes.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 99 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte dels Massos Línia Madrid a Barcelona PK

562,501

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1890

Tarragona

Comarca Població

Duesaigües

Descripció Viaducto de 217 m., 14 tramos, de fábrica. Ladrillos, sillarejo de

arenisca roja. Arriostramiento de pilas por un orden inferior de arcos rebajados.

Història

Amb 217 m de longitud, està situat a la línia Madrid-Barcelona, al terme de Dues Aigües, a Tarragona. Inaugurat el 1890 és un pont d'arcs de totxo vermell, format amb un arriostrament de piles per un ordre inferior d'arcs rebaixats. El maó es fa servir als timpans i voltes, mentre que a les arestes i la manposteria s’utilitza el carreuat. El pont va ser volat parcialment durant la Guerra Civil i reconstruït amb formigó. Amb la aparició del formigó al segle XX, aquesta tipologia de ponts va caure en desús, essent substituïda progressivament per aquest nou material, més modulable i adaptable al medi que la pedra.

Notes

Comparte calificación con el viaducto de Seula

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 100 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Viaducte de Garcia Línia Madrid a Barcelona PK

528,385

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1892

Tarragona

Comarca Població

Catllar, El

Descripció Viaducte

Història

################

Notes

Situat al terme municipal de Catllar, és el primer pont que es va construir amb bigues metàl·liques de gelosia. Tenia 2 trams dde 16 m. i 4 de 54,20. Va ser volat durant la Guerra Civil dues vegades i reconstruït el 1936 i 39 amb arcs de formigó armat. Construït per a via doble, que mai no s'hi va instal·lar.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 101 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Pont de Sant Jordi Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1877

Girona

Comarca Població Descripció Pont

Història

Desprès de la fusta, utilitzada principalment als Estats Units als primers moments, el principal material per a la construcció dels ponts al segle XIX va ser el ferro. La solució per a salvar les discontinuïtats crítiques de la xarxa va consistir en el desenvolupament de la triangulació, per mitjà del domini de la gelosia, ja fos en forma de biga, pilar o arc. Les bigues amb gelosia permetien un gran aprofitament del material, amb eficaces solucions de gran lleugeresa i facilitat constructiva. El seu origen estava en les estructures de fusta, formades per elements allargats de longitud limitada units entre si. Invenció nord-americana, des don ràpidament es traslladà a Europa, on passà ràpidament a ser el material més utilitzat de forma exclusiva, ja que la siderúrgia europea era encara més important que la americana i era més accessible i amb una menor disponibilitat de fusta. El model de bigues tipus Warren que conforma aquest pont es va patentar a Europa en 1948. Fa servir diagonals inclinades simètricament que van alternat esforços de tracció i compressió. Es una solució de gran claredat, la més empleada probablement a dia d’avui. La biga Warren suposa la culminació en l’evolució simplificativa de la gelosia. Va ser la solució proposada a Europa i per tant menys coneguda a Amèrica. El pont de Sant Jordi, que travessa el riu Ter, fa 303 m de longitud, amb

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 102 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

bigues tipus Warren, i està situat al municipi de Flaçà. Va ser inaugurat el 1877 i volat parcialment durant la Guerra Civil, el 1939. Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 103 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

Grup d'edificacions de l'estació de Montcada Bifurcació Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1886?

Barcelona

Comarca Població

Montcada i Reixac

Descripció Edifici de viatgers, subestació elèctrica, habitage, pavelló de serveis i

edifici d'enclavaments

Història

Aquest tipus de construcció es troba, amb lleugeres variants, a tota la línia. És el mateix estil que es va fer servir a d’altes línies de la companyia NORTE i també als ferrocarrils de via estreta. Es va construir inspirant-se en els models estàndards de la companyia francesa del MIDI, diferent de les construccions de MZA. L’edifici de viatgers té dues plantes, amb tres portes a la inferior i teulat a dues aigües. La subestació elèctrica, situada en el mateix entorn de l’estació és també un edifici d’estil similar, construït als anys vint del passat segle. L’habitatge presenta la mateixa tipologia, associada a la companyia, ubicat al costat de la subestació. Existeix també el pavelló de serveis estandarditzat i el edifici d’enclavaments, avui abandonat, que conserva encara un rètol de ferro sobre el teulat amb la paraula NORTE.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 104 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

100

Edifici de viatgers de l'estació de Mollet del Vallés-Santa Rosa Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1886

Barcelona

Comarca Població

Mollet del Vallès

Descripció Edifici de viatgers

Història

Edifici de dues plantes, amb tres portes a la inferior i teulat a dues aigües. Disposa d’un petit magatzem, probablement de la companyia NORTE. És la darrera estació a Catalunya que disposa d’una instal•lació de càrrega de gra al recinte de la mateixa estació. Es troba en bon estat, recentment remodelada.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 105 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

101

Edifici de viatgers i dipòsit de l'estació de Granollers-Canovelles Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1886

Barcelona

Comarca Població

Granollers

Descripció Edifici de viatgers i dipòsit d'aigua

Història

Edifici de tres pisos i teulat a dues aigües, amb dos cossos laterals per a serveis i magatzem, similar a d’altres de la línia. Es conserva el dipòsit d’aigua, model standard de la companyia NORTE, en molt bon estat. A la base disposa d’un habitacle en forma hexagonal. Algun desviament encara conserva el senyal indicador de direcció en mal estat. La empresa SALTRA fa servir diversos carregadors de gra a la mateixa estació.

Notes

La empresa SALTRA fa servir diversos carregadors de gra a la mateixa estació.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 106 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

102

Grup d'edificacions de l'estació de Centelles Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1875

Barcelona

Comarca Població

Centelles

Descripció Edifici de viatgers, subestació, passarel·la, habitatge.

Història

Edifici de viatgers de dues plantes, molt similar al de Mollet per grandària i tipologia, amb tres portes i teulat a dues aigües, sense marquesina. Disposa de subestació elèctrica similar la de Montcada Bifurcació i d’altres de la línia i un petit habitatge. Una passarel•la metàl•lica original comunica el centre del poble amb el barri situat a l’altra banda de les vies.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 107 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

103

Grup d'edificacions de l'estació de BalenyàTona-Seva Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1875

Barcelona

Comarca Població

Balenyà

Descripció Edifici de viatgers, habitatge, subestació, bàscula i cabrestant, tanca.

Història

L’edifici és de dues plantes, amb tres cossos i teulat a dues aigües, similar a d’altres de la línia. Està pintat de vermell, remarcat de blanc en arestes i entaulament. Com a la majoria de les estacions de rodalies, el personal ferroviari va desaparèixer ja fa una estona. De tota manera, l’interior es conserva en prou bones condicions gràcies a la seu lloguer com a barrestaurant. Existeix un habitatge separat de l’edifici de l’estació, en molt bon estat, llogat com a habitatge, i un magatzem, que és l’últim que es conserva a tota la línia. Algun desviament encara disposa d’indicador lluminós de direcció. També es conserva una tanca original i una bàscula

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 108 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

104

Conjunt cremallera de Núria Línia Ribes de Freser - Núria PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1931

Girona

Comarca Població Descripció Tota la línia

Història

De 12,5 km de longitud, puja des dels 905 m d'altitud de Ribes fins als 1,964 m de l'estació de Núria. La via arriba a tenir declivitats del 150 per mil. La seva construcció fou el fruit de diverses iniciatives i gestions, entre elles la del bisbe Guitart de la Seu d'Urgell i dels excursionistes i devots del santuari de la Mare de Deu de Núria. Les obres començaren l'any 1921, a càrrec de la "Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP)", que ja explotava el cremallera de Montserrat, i s'inaugurà el 22 de març de 1931. Fou electrificada des de l'origen a 1.500 V en corrent continu. No tota la línia és equipada amb carril de cremallera, així el pendent dels primers 5,5 quilòmetres permet que funcioni en adherència com qualsevol ferrocarril.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 109 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

105

Conjunt de la via verda del Carrilet II Línia Girona - Sant Feliu de Guíxols PK Ample de via 750 mm Propietari / Gestor Consorci Vies Verdes de Giron Cronologia Província

1892-1969

Girona

Comarca Població Descripció Via verda, 40 km.

Història

De 40 km i via de 750 mm, connectava la capital gironina amb la població de San Feliu de Guíxols, convertint-se en el port natural d'aquella. Des del 1892 fins el 1967, any de clausura de la línia, transportà grans quantitats de suro de les Gavarres, i darrerament als turistes atrets pel encant del seu emplaçament. Va ser el primer ferrocarril construït a la península amb via de 750 mm. La seva modesta existència va tenir moment de gran auge, especialment a la postguerra, quan, degut a la falta de transports per carretera, experimentà les seves millors xifres de viatgers i mercaderies. La pèrdua de tràfic ocasionà la seva cessió a l'estat el 1963. Finalment, es va clausurar l’any 1969. "El tren de vía estrecha que unía Sant Felíu de Guíxols con Gerona se inauguró en 1892 y funcionó como línea de pasajeros y mercancías hasta 1969. Su construcción fue más debida a los empresarios de Sant Feliu y del Baix Empordà, que precisaban un medio para el transporte de sus mercancías, sobre todo los manufacturados de corcho de Cassà y Llagostera que salían al mar en Sant Feliu o a la vía de ancho ibérico en Gerona, dónde terminaba el carrilet. También se utilizaba para el transporte de mercancías desde el puerto de Sant Feliu hacia el interior. Cuando comenzaba a tomar cierto auge el turismo en la que posteriormente se llamaría Costa Brava, los pasajeros comenzaron a utilizar el tren para

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 110 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

105

moverse a La Font Picant, en dónde se realizaban estancias en el balneario, y a las playas de Sant Pol y Platja d'Aro. Este fue el primer tren que utilizó la vía estrecha en la península, utilizaba el ancho de vía de 750 mm., su velocidad era muy limitada y la vida de toda la comarca que rodeaba al ferrocarril iba al lento ritmo del mismo. Vivió su época dorada en los años de la guerra civil y posguerra, pero lo que fue matando a todos los ferrocarriles estratégicos españoles fue la falta de recursos para poder modernizar las tan castigadas líneas de tren. La aparición del transporte por carretera, el coche sobre todo, hizo bajar paulatinamente el tráfico de viajeros, llegando a mínimos históricos en 1963, en el que para poder subsistir pasó al Estado, y formó parte de FEVE. Para hacerlo compatible con el Olot-Gerona, de vía métrica, se estudió ensanchar la vía del carrilet para hacerla compatible. Al final, tras varias dificultades y la falta de previsión, hicieron que el carrilet se cerrara definitivamente en 1969." http://www.iguadix.es/SFG/sfge.html Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 111 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

106

Edifici de viatgers de l'estació de Montgat Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

11,500

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Primer quart segle XX

Barcelona

Comarca Població

Mongat

Descripció Edifici de viatgers

Història

Model que la companyia "Madrid a Zaragoza y Alicante" (MZA) va construir a tota la línia i que constitueix a dia d'avui l'únic exemplar que sobreviu. Format per tres cossos de dos pisos, excepte el del mig, que té tres. Tipus prou comú de construcció, amb maó vermell i cornisa ornamental, disposa de edifici de serveis annex i petit habitacle hexagonal per la instal·lació de les palanques d'enclavaments.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 112 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

107

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Pol de Mar i túnel de Punta San Pablo Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

45,00

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1859

Barcelona

Comarca Població

Sant Pol de Mar

Descripció Edifici de viatgers i túnel de 249 m.

Història

Conjunt quasi original format per l’edifici de viatgers, típic de la secció Mataró-Maçanet, i el túnel que, com el de Montgat, presenta també uns motius ornamentals. El mateix model d’estació es troba també a d’altres estacions de la línia com Caldes d’Estrac, Pineda, Malgrat i Tordera, amb una variant: en aquest cas i en el de Malgrat, l’edifici es remata amb uns terrats laterals. Totes les estacions del tram Arenys de Mar - Rambla de Santa Coloma (Maçanet-Massanes) van ser inaugurades el 1859. Encara que el model és standard, un edifici senzill amb dos pisos i finestres amb arcs de mig punt, el conjunt el fa molt atractiu. El túnel fa 249 m. de longitud i té le mateix aspecte de quan es va construir, amb les embocadures decorades en maó vermell. El carril es a una alçada de 5 m.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 113 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

108

Edifici de viatgers de l'estació de Gelida Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1864

Barcelona

Comarca Població

Gelida

Descripció Edifici de viatgers

Història

Dels edificis originals de tercera classe que resten dempeus (Gelida, Els Monjos i Torredembarra), és el que es troba en un millor estat de conservació. L'interior ha estat totalment transformat i convertit en bar. Fins no fa molt encara conservava el rellotge d'andana antic en funcionament, però amb la instal·lació de la nova marquesina ha desaparegut.

Notes

A l'andana i molt a prop de l'estació del funicular s'hi troba la fita del punt quilomètric 67 instal·lada pel TBF. Actualment només podem trobar aquesta, la 91 a Sant Joan Despí i, si no ha desaparegut, la de Breda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 114 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

109

Grup d'edificacions de l'estació de Bellpuig Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1860

Lleida

Comarca Població

Bellpuig d'Urgell

Descripció Edifici de viatgers, aiguada, moll i grua

Història

Construïda per la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Barcelona, integrada des del 1878 en la Compañía de los Caminos de Hierrro del Norte de España, va ser la primera línia en connectar dues capitals provincials catalanes. Encara que avui no ho sembli per l’estat de les infrastructures, fou també la primera en connectar Catalunya amb la resta del territoris peninsulars. La línia va ser completada el 1861, amb la intenció de dotar-la de via doble, cosa que finalment no es va poder completar més que fins a Manresa, a causa de la guerra civil. El difícil perfil de La Segarra i la manca d’electrificació la van relegar al paper secundari que presenta a dia d’avui. L’edifici de l’estació és de planta rectangular, amb teulat a dues aigües i dos pisos, molt senzill, amb el remat superior de les façanes laterals esglaonat. De totxo vermell, es manté amb l’aspecte que hauria de tenir als seus orígens. Es conserva el moll i la aiguada per al subministrament a les locomotores de vapor, encara que tot el conjunt presenta un estat de semiabandonament.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 115 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

110

Viaducte de la Fàbrica de Fontmolsa Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1880

Barcelona

Comarca Població

Sant Martí de Centelles

Descripció Viaducte

Història

Les primeres línies de ferrocarril, a la primera meitat del segle XIX, van fer servir la pedra com a material constructiu de referència, abans de que la tecnologia del ferro adquirís protagonisme. La tècnica de construcció d’arcs de pedra, havia experimentat importants progressos en el segle anterior i els seus dissenys no van requerir cap canvi qualitatiu per adaptar-se als traçats ferroviaris. No es d’estranyar que en aquests primers anys es fabriquessin per milers. Encara que en el segle XX s’abandona pràcticament per complet, són encara molt nombrosos els que perduren en servei. Localitzat al municipi de Sant Martí de Centelles, amb una longitud de 110 metros i 11 trams, és un dels pocs viaductes construïts amb fàbrica de tota la línia, amb la particularitat de estar inscrit en una corba de no gaire radi. La línia discorre seguint el curs del riu Congost, amb una rampa contínua des de Granollers, arribant a la divisòria d’aigües que separen el Besòs i el Ter, a Balenyà.

Notes

Es troba a la població de Tagamanent i no a Sant martí de Centelles. Regular, la seva antiguitat i l'escàs radi de gir planteen sovint problemes a la circulació.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 116 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

111

Edifici de viatgers de l'estació de La Granada Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1910

Barcelona

Comarca Població

La Granada

Descripció Edifici de viatgers

Història

Únic edifici construït seguint el disseny original d’estació de tercera classe, destruït cap el 1876 durant la guerra carlina. El 1910 MZA va aixecar l'actual edifici, de planta rectangular, dues plantes i de considerables dimensions atès d’escàs nombre d’habitants de la població. En la seva decoració destaca l’acabat imitant l’obra vista en color grana, la separació de les dues plantes amb una sanefa representant motius florals i el logotip de MZA culminant dues façanes. MZA utilitzaria aquest model per substituir alguns edificis. L’exterior es troba en bon estat, però l'interior ha estat totalment transformat. Només es conserva al gabinet de circulació un fragment original del sostre amb relleus policromats representant motius florals. Completa el conjunt la tanca i la porta d’accés de ferro original i un pou d’aigua al costat de l’edifici. L’antiga taquilla es troba al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, on desenvolupa la mateixa tasca original, però, en aquest cas, del Museu.

Notes

L'antiga taquilla es troba al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, on desenvolupa la mateixa tasca original, però, en aquest cas, del Museu.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 117 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

112

Edifici de viatgers de l'estació de Vilafranca del Penedès Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1911

Barcelona

Comarca Població

Vilafranca

Descripció Edifici de viatgers

Història

El 1911 MZA, aprofitant l’estructura de l’edifici d’una sola planta construït el 1865, va aixecar el que ha arribat als nostres dies. Es tracta d’una construcció monumental de dues plantes a tota la seva llargària i tres en el seu cos central. Com a La Granada, torna a utilitzar en el seu acabat exterior la imitació de l’obra vista i una sanefa, aquest cop amb motius geomètrics, amb el logotip de MZA a la part més elevada. El vestíbul conserva les rajoles de ceràmica, combinades amb fusta, que cobreixen les parets. Amb les obres de cobriment de les vies que es realitzen actualment, en quedar una mena de calaix al davant l’edifici, es pretén aixecar amb desmesura el nivell de l’antiga andana, perillant el preciós ornament ceràmic de les parets. Juntament amb l’edifici es van construir els lavabos i un edifici per al tancament de dues locomotores, ambdós a joc amb aquest de viatgers. Van desaparèixer a principi dels 80 amb la construcció de la doble via.

Notes

En procés de restauració

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 118 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

113

Edifici de viatgers de l'estació de Vilanova i la Geltrú Línia Madrid a Barcelona PK

635

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1881

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Edifici de viatgers

Història

Estació de primera categoria de l'antiga companyia dels ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, va ser l'estació terme a la inauguració del primer trajecte de la línia el 1881, entre la població de Vilanova i la ciutat de Barcelona. Amb dos pisos a la totalitat de l'edifici i tres als pavellons extrems i central, és d'unes dimensions extraordinàries per al tràfic de l'època. No ha patit remodelacions importants al llarg de la seva vida, conservant encara l'aire de l'època en que va ser construïda, tant al vestíbul com a les façanes. Entre els anys 2010 i 2011 ha sigut restaurada en profonditat, tant a les façanes com a l'interior i la coberta.

Notes

Els pisos superiors són habitatges que avui es troben llogats tant a personal de Renfe/Adif com a particulars, a pesar de estar en condicions dolentes.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 119 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

114

Edifici de viatgers de l'estació de Barcelona Morrot Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1917

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Edifici de viatgers

Història

L’estació de Morrot va ser la primera de la línia del ferrocarril de la companyia de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) a la localitat de Barcelona. L’edifici original, inaugurat el 1881on s’unien les anomenades Hortes de Sant Beltran amb la carretera de Can Tunis no es conserva. Absorbida la companyia per la dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) el 1886, es va canviar el traçat de la línia per unir-la amb les que ja tenia, construint un enllaç entre el Prat de Llobregat i la Bordeta, a Barcelona. A partir d’aquest moment l’estació deixà d’ésser la terminal de viatgers dels trens de Vilanova i quedà transformada en una terminal exclusivament de mercaderies. L'actual estació fou enllestida el 1917 més allunyada del centre de Barcelona, en terrenys guanyats al mar i dotada de mecanització pel moviment de vagons i mercaderies dintre dels molls. El 1972 fou inaugurada com a terminal de contenidor del Port de Barcelona, tasca que continua fent a dia d’avui.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 120 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

115

Edifici de viatgers de l'estació de Montcada i Reixac Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Pincipis segle XX

Barcelona

Comarca Població

Montcada i Reixac

Descripció Edifici de viatgers

Història

Edifici de planta rectangular amb dos nivells tipus MZA, amb terrat i petit edifici annex per a serveis. A la part interior encara conserva les rajoles ceràmiques originals, així com la fusteria i disposició original. Encara que en conjunt no és gaire espectacular ni original, es conserva amb l'aspecte que devia de tenir als seus orígens, tan a l'interior com a la part externa. Un petit edifici independent per a serveis i un annex hexagonal per als enclavaments completen la seva estructura.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 121 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

116

Edifici de l'aduana de l'estació de BarcelonaSagrera Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

112,2

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1922

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció Edifici

Història

Uno de los espacios ferroviarios de Barcelona de mayor extensión (200.000 m2 y 17,5 km de vías) lo constituía, hasta la creación de la nueva estación de alta velocidad, la estación de mercancías de La Sagrera, cuyas obras de construcción se llevaron a cabo entre 1918 y 1922. En 1907 se creaba por iniciativa del ayuntamiento una comisión mixta con el fin de elaborar un proyecto de reforma y ampliación de las líneas y estaciones de Barcelona, que armonizara el tráfico ferroviario y urbano que estaba seriemente deteriorado fundamentalmente en la zona derecha del Ensanche. Entre otras decisiones, el proyecyo suponía la construcción de una amplia estación de mercancías en La Sagrera, que sustituyera la de pequeña velocidad del Paseo de la Aduana (estación término de la línea de Granollers, que hasta 1888 tenía su entrada por la calle Ocata) y la del Clot. Para su construcción fue necesario la modificación del plano del Ensanche.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 122 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

117

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Andreu de Llavaneres Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Sant Andreu de Llavanere

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 123 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

118

Edifici de viatgers de l'estació de Gualba-La Batlloria Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Gualba

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 124 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

119

Edifici de viatgers de Sant-Guim de Freixenet Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Ajuntament Cronologia Província

Lleida

Comarca Població

Sant Guim de Freixenet

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

Cedido al ayuntamiento por 25 años

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 125 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

120

Edifici de viatgers de l'estació de Pla de Vilanoveta - Transpirinenc Línia Lleida a la Pobla de Segur PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Lleida

Comarca

Segrià

Població

Lleida

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 126 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

121

Aiguada de Monistrol-Enllaç Línia Llobregat - Anoia PK

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

1907

Barcelona

Comarca Població

Monistrol

Descripció Aiguada

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 127 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

122

Edifici de viatgers de l'estació de Sitges Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Ajuntament Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Sitges

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 128 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

123

Edifici de viatgers de l'estació de Cubelles Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Cubelles

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 129 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

124

Viaducte del barranc de la Balloca (o Belloca) Línia Puebla de Híjar a Tortosa PK

89,234

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1942

Tarragona

Comarca Població

Horta de Sant Joan

Descripció Viaducte de fàbrica de 110 m. i 11 trams.

Història

Notes

Integrat a la via verda de la Terra Alta .- Ver història de la línia a la ficha de la Via Verda.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 130 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

125

Edifici de viatgers de l'estació de L'Hospitalet de l'Infant Línia Valencia a Tarragona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Baix Camp

Població

L'Hospitalet de l'Infant

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 131 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

126

Poblat ferroviari de Maçanet-Massanes Línia Valencia a Tarragona PK

176

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1862-

Girona

Comarca Població

Maçanet de la Selva / Mas

Descripció Pavelló d'habitatges, escola i esglesia.

Història

Maçanet-Massanes nació como nudo ferroviario con la construcción de las líneas de Granollers a la Rambla de Santa Coloma, inaugurada en 1860, y de Tordera al mismo lugar, en 1862. La estación de ferrocarril pasó a denominarse Empalme hasta la década de 1950, cuando adquiere el nombre actual. El marco territorial justifica la presencia de un nudo ferroviario en este punto. Al edificio de viajeros se sumaban tres edificios desinados a viviendas desperdigados por los alrededores. El más llamativo se ubicaba junto al paso a nivel a la salida de la estación, y en él existía una venta o casa de comidas. De tres alturas en su calle central y dos en las alas, presenta la forma clásica de los cuarteles de viviendas para obreros industriales. Los otros grupos de viviendas eran mucho más modestos. Además, se localizaban en la estación algunas casetas de trabajo y un almcán para el recorrido, además de la rotonda del depósito de locomotoras, entre ambos haces de vías. En las décadas de 1960 y 70 se levantaron un grupo de viviendas de cuatro plantas idéntico al que se consruyó es esa misma época en Sant Vicenç de Calders, un cuartop dormitorio para agentes y un grupo de viviendas de una sola planta en hilera, junto a la capilla de San José. Fue en este momento en el que más población ferroviaria hubo, aunque duró poco y hoy está prácticamente deshabitada. La historia podría haber sido diferente si se hubiera realizado al ambicioso

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 132 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

126

proyecto de MZA, que planificaba la construcción de una auténtica ciudad ferroviaria que acogiera a los ferroviarios que debían prestar servicio en la gran estación de clasificación que se proyectó en la estación. El proyecto preveía la construcción de medio centenar de viviendas, una escuela para los hijos de los empleados, la ampliación del depósito de locomotoras, un cuarto dormitorio de agentes y la ampliación de la playa de vías, estableiendo dos zonas definidas, de recepción y de clasificación, con varios muelles cubiertos y descubiertos. El ambicioso proyecto finalmente no llegó a construirse. CUELLAR VIDAL, Domingo… [et al.] Historia de los poblados ferroviarios en España. Pág 290 y 291. Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 133 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

127

Edifici de viatgers de l'estació de La Mata Línia Palamós - Girona - Banyoles PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca Població

La Mata

Descripció

Història

Notes

Es lo único que queda de la línea

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 134 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

128

Edifici de viatgers de l'estació de Corçà Línia Palamós - Girona - Banyoles PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Corçà

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 135 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

129

Cochera de Flaçà Línia Palamós - Girona - Banyoles PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca Població

Flaçà

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 136 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

130

Edifici de viatgers de l'estació de Tortosa Línia Valencia a Tarragona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Tarragona

Comarca Població

Tortosa

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 137 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

131

Pont de Puig-Reig Línia Manresa - Guardiola de Berguedà PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

1885?

Barcelona

Comarca Població

Puig-Reig

Descripció Pont d'obra

Història

Notes

Ingresa a l'inventari com a consequència de la seva calificació.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 138 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

132

Edifici de viatgers de l'estació d'El Vendrell Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

28,700

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1865

Tarragona

Comarca Població

El Vendrell

Descripció Edifici de viatgers de una sola planta

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 139 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

133

Pont de la riera de Marà, de l'antic cremallera, a la barriada de la Bauma. Línia Monistrol - Montserrat PK

1,800

Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1892

Barcelona

Comarca Població

Castellbell i el Vilar

Descripció Pont d'obra

Història

"Al final de la barriada de la Bauma es travessava el pont de la riera de Marà, que inicialment tenia baranes de pedra, més tard substituïdes per unes altres de ferro (...) La imatge [133·4] és de pel volts de 1914" BLASCO, David [et. al] El Cremallera de Montserrat: història gràfica i viatge. El Farell ediciopns, 1999.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 140 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

134

Pont dela Riera de Llançà (Pont de Valleta) Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

263,430

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1878?

Girona

Comarca Població

Llançà

Descripció Pont metàl·lic, de vigues Warren, de 32 m.

Història

Situado sobre el entiguo cauce del río Muga, es muy similar al de la Riera de Massot, también en Llançà, aunque en este caso las vigas son de tipo Pratt y es un poco más pequeño, con 25 m., también de la misma época.

Notes

Se incluye en inventario por estar calificado.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 141 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

135

Viaducte d'Enseula (de Seula, de Duesaigües) Línia Madrid a Barcelona PK

562,038

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1890

Barcelona

Comarca Població

Argentera / Duesaigües

Descripció Viaducto de 151 m. y 9 tramos, de fábrica, arriostramiento de pilas

por un orden inferior de arcos rebajados.

Història

Notes

Incluido por estar calificado junto al viaducto de los Massos.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 142 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

136

Poblat ferroviari de Portbou Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK

273,100

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1878-

Girona

Comarca Població

Portbou

Descripció Edificis d'habitatges, dormitori i esglesia de Santa Maria.

Història

La vivienda más destacada es la Casa Gran, magnífico edificio que, siguiendo la tradición de los cuarteles mineros, forma un gran bloque alargado de tres alturas más una zona de buardillas, en cuyo interior vivían varias docenas de familias ferroviarias. En la última altura habían varias habitaciones reservadas para los solteros. El edificio se organizaba en cuatro grupos de viviendas, con tres por planta, y dos pabellones laterales que tenían también una vivienda por planta. Este edificio ya estaba construido cuando se inaugura el servicio feroviario en la zona. También se había construido, por parte del TBF, un singular edificio de tres alturas como cuarto dormitorio de maquinistas, en las proximidades del edificio de viajeros. Actualmente fuera de uso, consta de tres cuerpos. El central, por el que se accede al edificio, cuenta con la puerta de entrada y ventanales ornamentados con columnas de capiteles curvos. En él tiene cabida el cuerpo de escaleras y dos plantas más, siendo una de ellas azotea. Los dos cuerpos extremos cuentan ambos con tres plantas, con cubierta a tres aguas y ventanales sencillos, sin ningún tipo de ornamentación. Otros edificios de viviendas caracteísticos se ubican en la calle del Mercado, asignadas a los jefes de explotación del TBF. Se tratya de dos bloques que contienen entre ambos cinco viviendas más sus respectivos sótanos. El exterior guarda bastantes analogías con los dos bloques

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 143 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

136

existenes al final de la Casa Gran. En las traseras de las viviendas anteriormente comentadas se construyeron durante la etapa de Renfe una serie de pabellones para empleados. Responden a un modelo arquitectónico propio de las décadas de 1960-70. Por último, la obra arquitectónica más importante durante el XIX se había levantado en 1882, cuando el ferrocarril estaba completamente consolidado. Se trata de la iglesia de Santa María, cuya singular ubicación junto a las vías y el hecho de tratarse de un templo de grandes dimensiones y de evidentes valores artísticos le confiere un valor especial. Este edificio neogótico, proyecto del arquitecto Juan Martorell, fue un empeño personal del director de la compañía, Claudio Planas y Armet, que quiso de este modo inmortalizar su papel en la consecución de la conexión ferroviaria internacional. CUELLAR VIDAL, Domingo… [et al.] Historia de los poblados ferroviarios en España. Pág 292 - 295. Notes

Calificada l'esglesia, l'estació i la Casa Gran.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 144 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

137

Edifici de viatgers de l'estació de Roda de Barà Línia Plana de Picamoixons a Roda de Bará PK

610,700

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1883

Tarragona

Comarca Població

Roda de Barà

Descripció Edificio de dos plantas de factura muy cuidada, constituído como una

isla, con las vías de las dos líneas que confluían a ambos lados.

Història

Edificio de dos plantas de factura muy cuidada, constituído como una isla, con las vías de las dos líneas que confluían a ambos lados. En la planta baja se encontraban los despachos y los diferentes servicios ferroviarios, así como el restaurante. En la primera planta se encontraban las viviendas del jefe de estación y del personal de circulación. La techumbre es de teja árabe, dispuesta a cuatro aguas. El edificio se encuentra coronado por un pequeño friso dispuesto en el eje central del edificio. Todo el perímetro de la planta inferior del edificio se encuentra rematado por una marquesina que cubre tan solo de forma parcial el espacio destinado a andenes. A ambos lados de la estación, a modo de prolongación, se extendían los muelles de transbordo, equipados con grúa de polipasto y plataformas giratorias para los vagones, además de tres aguadas para alimentar las locomotoras de vapor. Los grandes cambios llegarían a la estación en la década de 1960, con la desaparición de la tracción vapor, lo que hacía innecesario el suministro de agua y muchas de las operaciones de transbordo y cambio de locomotoras que se hacían hasta ese momento en Roda de Barà. Además, en 1969, después de un largo proceso reivindicativo, Renfe construía un apeadero en el propio pueblo de Roda de Barà, que dejaba a la antigua estación como punto de paso. CUELLAR VIDAL, Domingo… [et al.] Historia de los poblados ferroviarios

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 145 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

137

en España. Pág 300-301. Notes

Aldea ferroviaria de l'estació de Roda de Barà Línia Plana de Picamoixons a Roda de Bará PK

610,700

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1883?

Tarragona

Comarca Població

Roda de Barà

Descripció Dos edificis

Història

La zona de viviendas se reduce a dos grupos que se encuentran bastante alejados del edificio de viajeros. La mayor de las edificaciones se compone de tres alturas y es de planta cuadrada. De techumbre plana, rematada por azotea, cuenta con seis viviendas, dos por cad altura. Destaca por presentar el tramo de escaleras adosado al cuerpo principal del edificio. En otro tiempo prácticamente diáfano, presenta parte de sus ventanales tapiados. El otro edificio, ubicado a escasos metros del anterior, es de dos alturas, cuenta con dos viviendas y presenta cubierta a dos aguas. CUELLAR VIDAL, Domingo… [et al.] Historia de los poblados ferroviarios en España. Pág 300-301.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 146 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

139

Viaducte de Capçanes (o de Guiamets) Línia Madrid a Barcelona PK

543,540

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

1891?

Tarragona

Comarca Població

Capçanes

Descripció Pont de fábrica de 8 trams de 12 m. de llum, al barranc de Pradell.

Història

Después de Marçà-Falset, bajando de Mora, la obra de fábrica más notable de este tramo es el viaducto de Capçanes, justo en la cabecera del embalse de Guiamets. No es tan alto ni tiene tantos ojos como el de Duesaigües, pero tiene la ventaja de que su estructura se refleja en las aguas del embalse, lo que le hace doblar su altura. Unos arcos más pequeños en su parte inferior sirven de pasarela a los peatones que no quieren dar un rodeo por el camino de la Font de Santa Rosalía

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 147 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

140

Viaducte de Santa Linya Línia Lleida a la Pobla de Segur PK

42,800

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

1949

Lleida

Comarca Població

Les Avellanes

Descripció Viaducte de 59 m., en 7 trams, vigues tipus Warren.

Història

El riu Segre i el seu afluent el Noguera Pallaresa serveixen de guia d'un dels ferrocarrils més abruptes del país. Des de Balaguer, la línia transcorre pel costat dret del Noguera, però es veu obligada a creuar tots els afluents d'aquesta banda, com passa en aquest cas. Amb 59 metres de llargària, el viaducte de Santa Linya és metàl·lic, amb bigues tipus Warren repartides en set trams recolzats sobre peus d'obra. El tram central és en forma de "ventre de peix", únic exemplar a tota Catalunya. El projecte original del pont va ser reformulat, elevant la traça inicial de la línia nou metres.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 148 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

141

Edifici de viatgers de l'estació del carrilet (av. De la Generalitat?) Línia PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Barcelonès

Població

Barcelona

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 149 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

142

Edifici de viatgers de l'estació de Flaçà Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Flaçà

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 150 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

143

Monument a Víctor Balaguer Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Garraf

Població

Vilanova i la Geltrú

1881

Descripció Monument a Víctor Balaguer

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 151 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

144

Edifici de viatgers de l'estació de La Molina Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

Cerdanya

Població

Alp

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 152 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

145

Edifici de viatgers de l'estació d'Anglès Línia Olot - Girona PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

La Selva

Població

Anglès

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 153 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

146

Edifici de viatgers de l'estació de Bellvís Línia Lleida a la Pobla de Segur PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

Lleida

Comarca

Pla d'Urgell

Població

Bellvís

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 154 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

147

Edifici de viatgers de l'estació de Benifatell Línia Puebla de Híjar a Tortosa PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Baix Ebre

Població

Benifatell

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 155 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

148

Edifici de viatgers de l'estació de Bescanó Línia Olot - Girona PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Bescanó

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 156 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

149

Edifici de viatgers de l'estació de Castelldefels Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Baix Llobregat

Població

Castelldefels

Descripció Edifici de viatgers de 3ª classe.

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 157 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

150

Edifici de viatgers de l'estació de Cerdanyola del Vallès Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Occidental

Població

Cerdanyola del Vallès

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 158 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

152

Edifici de viatgers de l'estació de la Universitat Autónoma Línia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Occidental

Població

Cerdanyola del Vallès

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 159 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

153

Edifici de viatgers i casa dels treballadors de l'estació de Garcia Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Ribera d'Ebre

Població

Garcia

Descripció Estació i residència

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 160 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

154

Refugi antiaeri de l'estació de La Garriga Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Oriental

Població

La Garriga

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 161 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

155

Edifici de viatgers de l'estació de Gavà Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Baix Llobregat

Població

Gavà

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 162 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

156

Edifici de viatgers de l'estació de Campdorà Línia Palamós - Girona - Banyoles PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Campdorà

Descripció Édifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 163 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

157

Edifici de viatgers de l'estació de Guiamets Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Priorat

Població

Guiamets

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 164 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

158

Estació de autobusos i ferrocarril d'Igualada Línia PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Anoia

Població

Igualada

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 165 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

159

Edifici de viaters de l'estació de Llagostera Línia Girona - Sant Feliu de Guíxols PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Llagostera

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 166 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

160

Edifici de viatgers de l'estació de Manlleu Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Osona

Població

Manlleu

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 167 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

161

Edifici de viatgers de l'estació de Menàrguens Línia Lleida a la Pobla de Segur PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

Lleida

Comarca

Noguera

Població

Menàrguens

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 168 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

162

Edifici de viatgers de l'estació de Mollerussa Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Lleida

Comarca

Pla d'Urgell

Població

Mollerussa

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 169 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

163

Edifici de viatgers de l'estació de Montmeló Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Oriental

Població

Montmeló

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 170 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

164

Edifici de viatgers de l'estació de Gerb Línia Lleida a la Pobla de Segur PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

Lleida

Comarca

Noguera

Població

Os de Balaguer

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 171 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

165

Edifici de viatgers de l'estació de Pradell de la Teixeta - Torre de la Fontaubella Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Baix Camp

Població

Pradell de la Teixeta

1890

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 172 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

166

Edifici de viatgers de l'estació de Riba-Roja d'Ebre Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Ribera d'Ebre

Població

Riba-roja d'Ebre

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 173 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

167

Edifici de viatgers de l'estació de Ruidellots de la Selva Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

La Selva

Població

Ruidellots de la Selva

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 174 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

168

Edifici de viatgers de l'estació de Rubí Línia Barcelona - Vallès PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Occidental

Població

Rubí

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 175 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

169

Edifici de viatgers de l'estació de Sabadell Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Oriental

Població

Sabadell

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 176 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

170

Edifici de viatgers de l'estació de Sabadell Línia Barcelona - Vallès PK Ample de via Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Oriental

Població

Sabadell

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 177 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

171

Edifici de viatgers de l'estació de Salàs de Pallars Línia Lleida a la Pobla de Segur PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Lleida

Comarca

Pallars Jussà

Població

Salàs de Pallars

Descripció Edifici d'estació, edificis anexes i traçat ferroviari

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 178 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

172

Edifici de viatgers de l'estació de Salt Línia Girona - Sant Feliu de Guíxols PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Salt

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 179 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

173

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Feliu de Llobregat Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / Rodalies Cronologia Província

1854

Barcelona

Comarca Població

Sant Feliu de Llobregat

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 180 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

174

Estació de Toralles Línia PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Garrotxa

Població

Montagut i Oix

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 181 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

175

Edifici de viatgers de l'estació de Sant Jordi Desvalls Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

Gironès

Població

Sant Jordi Desvalls

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 182 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

176

Edifici de viatgers de l'estació de Santa Cristina d'Aro Línia Girona - Sant Feliu de Guíxols PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Baix Empordà

Població

Santa Cristina d'Aro

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 183 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

177

Edifici de viatgers de l'estació de Sils Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca

La Selva

Població

Sils

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 184 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

179

Edifici de viatgers de l'estació de Térmens Línia Lleida a la Pobla de Segur PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif / FGC Cronologia Província

Lleida

Comarca

Noguera

Població

Térmens

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 185 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

180

Edifici de viatgers de l'estació del carilet de Terrassa Línia Barcelona - Vallès PK Ample de via Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Occidental

Població

Terrassa

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 186 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

181

Edifici de viatgers de l'estació del Nord de Terrassa Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Vallès Occidental

Població

Terrassa

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 187 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

182

Antiga estació del tramvia de Tiana Línia PK Ample de via Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Maresme

Població

Tiana

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 188 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

183

Edifici de viatgers del carrilet de Tortosa Línia Tortosa - La Cava [desmantelada] PK Ample de via Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Baix Ebre

Població

Tortosa

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 189 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

184

Edifici de viatgers de l'estació de Ulldecona Línia Valencia a Tarragona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Montsià

Població

Ulldecona

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 190 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

185

Edifici de viatgers de l'estació de Vallbona d'Anoia Línia Llobregat - Anoia PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Anoia

Població

Vallbona d'Anoia

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 191 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

187

Edifici de viaters de l'estació de Vic Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Osona

Població

Vic

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 192 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

188

Edifici de viatgers de l'estació de Vilamalla Línia Tarragona a Barcelona y Francia PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Girona

Comarca

Alt Empordà

Població

Vilamalla

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 193 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

189

Edifici de viatgers de l'estació de Vilaverd Línia Plana de Picamoixons a Roda de Bará PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Conca de Barberà

Població

Vilaverd

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 194 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

190

Edifici de viatger de l'estació de Xerta Línia Puebla de Híjar a Tortosa PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Baix Ebre

Població

Xerta

Descripció Edifici de viatgers

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 195 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

191

Enclavament mecànic de l'estació de Montgat Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK

11,500

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Mongat

Descripció Enclavament mecànic

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 196 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

192

Pont - passarel·la metàlica de Santa Eulàlia Línia Madrid a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Barcelona

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 197 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

193

Pont - passarel·la de Badalona Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Ajuntament Cronologia Província

1912

Barcelona

Comarca Població

Badalona

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 198 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

194

Aiguada de l'estació de Ripoll Línia Moncada Bifurcación a La Tour de Carol PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Girona

Comarca Població

Ripoll

Descripció Aiguada

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 199 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

195

Aiguada de l'estació de Vilanova i la Geltrú Línia Madrid a Barcelona PK

635

Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Fundación de los Ferrocarriles Cronologia Província

1881?

Barcelona

Comarca Població

Vilanova i la Geltrú

Descripció Aiguda

Història

Restaurada pels membres del SIC (Socis i Col·laboradors del Museu del Ferrocaril de Vilanova i la Geltrí) l'any 2008, va estar amagtzemada a les instal·lacions del Museu des dels anys 70-80?, quan va ser treta del seu emplaçament original, a l'andana de l'estació de Vilanova.

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 200 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

196

Pont - passarel·la de l'estació de Centelles Línia Barcelona a Massanet-Massanes PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Centelles

Descripció Pont-passarel·la metàlic, sobre piles de manposteria

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 201 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

348

Edifici de viatgers del baixador de Los Condales Línia Zaragoza a Barcelona PK Ample de via 1668 mm Propietari / Gestor Adif Cronologia Província

Barcelona

Comarca Població

Manresa

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 202 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

350

Pont metàlic sobre el Llobregat Línia Llobregat - Anoia PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor FGC Cronologia Província

Barcelona

Comarca

Bages

Població

Sant Vicenç de Castellet

Descripció Puente metálico de tableto superior de dos tramos de celosía

enrejillada de segundo orden, apoyado sobre estribos de mampostería con dos arcos de medio punto en cada extremo.

Història

Notes

Falta saber si tiene un nombre específico y si está calificado.

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 203 de 204

Patrimoni històric ferroviari

Fixta

353

Vehícles i instal·lacions de l'antic carrilet del delta de l'Ebre Línia Tortosa - La Cava [desmantelada] PK Ample de via 1000 mm Propietari / Gestor Cronologia Província

Tarragona

Comarca

Baix Ebre

Població

Deltebre

Descripció

Història

Notes

jueves, 11 de octubre de 2012

Página 204 de 204