Museu d’Història Sant Feliu de Guíxols
Plaça del Monestir, s/n (Monestir) 17220 Sant Feliu de Guíxols Tel. 972 82 15 75 / Fax. 972 82 15 74 museuhistoria@guixols.cat
L’ESSÈNCIA DE LA INCONSCIÈNCIA DOMÈNEC FITA
EXPOSICIÓ Organització i producció: Espai del Metge i de la Salut Rural Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Idea i coordinació: Sílvia Alemany Laura Francès ¿ Muntatge: Xavier Roca Edició: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Disseny: Vanguartestudi. Comunicació i disseny Impressió: Impremta Pagès Agraïments: Domènec Fita ¿
Aquestes obres nasqueren mentre vaig estar hospitalitzat al Tureta; allà vaig estar fent uns dibuixos dins del llit amb el dit: feia arabescos, ratlles motivades per arrugues o simplement jugava, dibuixant línies i corbes –generalment amb una línea contínua, i des del record després aplicava complements allà on calia. D’aquest fet en sorgir la sèrie “El traç del dit” i un cop feta me’n vaig adonar de què els 360 dibuixos preparatoris que havien servit de base donaven per més, i és així com va sorgir una segona sèrie “Adorn”. Mira per on, aquest fet m’ha porta a aquest seguit d’obres pictòriques en què el traç és un ordre lligat a simetries, ordenat segons uns teixits rítmics tant de corbes com de línies rectes o angles. El ritme del traç és executat amb xeringa, amb pintura plàstica negra sobre papers o cartolines de diferents colors i gramatges. Després, aquestes cartolines s’empremtaven per a desfigurar el motiu, i també es ruixaven amb aigua i pintura sintètica d’espari, per tal d’anar deformant l’obra i aconseguir que l’atzar governés el misteri que s’anava produint. MARTA PEDREROL Directora del Servei Territorial de Salut a Girona
Aquestes obres nasqueren mentre vaig estar hospitalitzat al Tureta; allà vaig estar fent uns dibuixos dins del llit amb el dit: feia arabescos, ratlles motivades per arrugues o simplement jugava, dibuixant línies i corbes –generalment amb una línea contínua, i des del record després aplicava complements allà on calia. D’aquest fet en sorgir la sèrie “El traç del dit” i un cop feta me’n vaig adonar de què els 360 dibuixos preparatoris que havien servit de base donaven per més, i és així com va sorgir una segona sèrie “Adorn”.
Aquestes obres nasqueren mentre vaig estar hospitalitzat al Tureta; allà vaig estar fent uns dibuixos dins del llit amb el dit: feia arabescos, ratlles motivades per arrugues o simplement jugava, dibuixant línies i corbes –generalment amb una línea contínua, i des del record després aplicava complements allà on calia. D’aquest fet en sorgir la sèrie “El traç del dit” i un cop feta me’n vaig adonar de què els 360 dibuixos preparatoris que havien servit de base donaven per més, i és així com va sorgir una segona sèrie “Adorn”.
Mira per on, aquest fet m’ha porta a aquest seguit d’obres pictòriques en què el traç és un ordre lligat a simetries, ordenat segons uns teixits rítmics tant de corbes com de línies rectes o angles. El ritme del traç és executat amb xeringa, amb pintura plàstica negra sobre papers o cartolines de diferents colors i gramatges. Després, aquestes cartolines s’empremtaven per a desfigurar el motiu, i també es ruixaven amb aigua i pintura sintètica d’espari, per tal d’anar deformant l’obra i aconseguir que l’atzar governés el misteri que s’anava produint.
Mira per on, aquest fet m’ha porta a aquest seguit d’obres pictòriques en què el traç és un ordre lligat a simetries, ordenat segons uns teixits rítmics tant de corbes com de línies rectes o angles. El ritme del traç és executat amb xeringa, amb pintura plàstica negra sobre papers o cartolines de diferents colors i gramatges. Després, aquestes cartolines s’empremtaven per a desfigurar el motiu, i també es ruixaven amb aigua i pintura sintètica d’espari, per tal d’anar deformant l’obra i aconseguir que l’atzar governés el misteri que s’anava produint.
MARTA PEDREROL
EUDALD BONET
Directora del Servei Territorial de Salut a Girona
President del Col·legi de Metges de Girona
Aquestes obres nasqueren mentre vaig estar hospitalitzat al Tureta; allà vaig estar fent uns dibuixos dins del llit amb el dit: feia arabescos, ratlles motivades per arrugues o simplement jugava, dibuixant línies i corbes –generalment amb una línea contínua, i des del record després aplicava complements allà on calia. D’aquest fet en sorgir la sèrie “El traç del dit” i un cop feta me’n vaig adonar de què els 360 dibuixos preparatoris que havien servit de base donaven per més, i és així com va sorgir una segona sèrie “Adorn”.
Aquestes obres nasqueren mentre vaig estar hospitalitzat al Tureta; allà vaig estar fent uns dibuixos dins del llit amb el dit: feia arabescos, ratlles motivades per arrugues o simplement jugava, dibuixant línies i corbes –generalment amb una línea contínua, i des del record després aplicava complements allà on calia. D’aquest fet en sorgir la sèrie “El traç del dit” i un cop feta me’n vaig adonar de què els 360 dibuixos preparatoris que havien servit de base donaven per més, i és així com va sorgir una segona sèrie “Adorn”.
Mira per on, aquest fet m’ha porta a aquest seguit d’obres pictòriques en què el traç és un ordre lligat a simetries, ordenat segons uns teixits rítmics tant de corbes com de línies rectes o angles. El ritme del traç és executat amb xeringa, amb pintura plàstica negra sobre papers o cartolines de diferents colors i gramatges. Després, aquestes cartolines s’empremtaven per a desfigurar el motiu, i també es ruixaven amb aigua i pintura sintètica d’espari, per tal d’anar deformant l’obra i aconseguir que l’atzar governés el misteri que s’anava produint.
Mira per on, aquest fet m’ha porta a aquest seguit d’obres pictòriques en què el traç és un ordre lligat a simetries, ordenat segons uns teixits rítmics tant de corbes com de línies rectes o angles. El ritme del traç és executat amb xeringa, amb pintura plàstica negra sobre papers o cartolines de diferents colors i gramatges. Després, aquestes cartolines s’empremtaven per a desfigurar el motiu, i també es ruixaven amb aigua i pintura sintètica d’espari, per tal d’anar deformant l’obra i aconseguir que l’atzar governés el misteri que s’anava produint.
JOAQUIM Mª PUIGVERT
JORDI PUJIULA
Director de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universita de Girona
President de la Fundació Pascual i Prats
ADORN 11 50x70 cm mixta/paper 2007
Aquestes obres nasqueren mentre vaig estar hospitalitzat al Tureta; allà vaig estar fent uns dibuixos dins del llit amb el dit: feia arabescos, ratlles motivades per arrugues o simplement jugava, dibuixant línies i corbes –generalment amb una línea contínua, i des del record després aplicava complements allà on calia. D’aquest fet en sorgir la sèrie “El traç del dit” i un cop feta me’n vaig adonar de què els 360 dibuixos preparatoris que havien servit de base donaven per més, i és així com va sorgir una segona sèrie “Adorn”. Mira per on, aquest fet m’ha porta a aquest seguit d’obres pictòriques en què el traç és un ordre lligat a simetries, ordenat segons uns teixits rítmics tant de corbes com de línies rectes o angles. El ritme del traç és executat amb xeringa, amb pintura plàstica negra sobre papers o cartolines de diferents colors i gramatges. Després, aquestes cartolines s’empremtaven per a desfigurar el motiu, i també es ruixaven amb aigua i pintura sintètica d’espari, per tal d’anar deformant l’obra i aconseguir que l’atzar governés el misteri que s’anava produint. És cert, però, que dins d’aquestes transgressions hi roman un cert ordre inicial, si bé la voluntad és fer-ne néixer un de nou i més lliure, inèdit i ampli, propi de la sorpresa i que meni a formes tectòniques, tenint sempre cura de què els colors no prenguin atenció a la forma i la textura, cercant un carácter sobri i auster, però ric i digne d’admiració, al meu entendre. DOMÈNEC FITA
DIT 4
DIT 9
60x81 cm mixta/tauler 2007
60x81 cm mixta/tauler 2007
ADRON 12
ADORN 38
50x70 cm mixta/paper 2007
50x65 cm mixta/paper 2007
“ Els dibuixos no tenien cap interès figuratiu, eren formes lliures i abstractes que succeïen una darrera l’altra en els moments de la nit en què em despertava, o bé durant el dia quan estava sol ”.
DIT 15 60x81 cm mixta/tauler 2007