ELS JUEUS A CATALUNYA, PASSAT I PRESENT
Ana Mª Bejarano (Universitat de Barcelona)
L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Museu de la vida rural 21 de juny de 2013
Programa 6X4, Conca de Barberà Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Generalitat de Catalunya
Què representen les quatre fotografies? Una part del passat i del present de la presència dels jueus a Catalunya:
PASSAT
L’Haggadah de Sarajevo és un dels manuscrits més valuosos del món. Va ser escrita i il·luminada a Barcelona c.1350, com a regal de boda per a una parella de joves jueus barcelonins. Es troba al Museu Nacional de Bòsnia, però com els set museus nacionals de Bòsnia han tancat les seves portes l’any 2012 per manca de finançament, a dia d’avui no sabem quin serà el destí d’aquest manuscrit. L’Haggadah narra la sortida d’Egipte del poble d’Israel, i avui tota família jueva també llegeix aquest text durant el sopar de la Pasqua. De l’Edat Mitjana hi ha pocs exemplars. En tenim un, però, al monestir de Poblet: l’Haggadah de Poblet
Haggadah de Sarajevo Barcelona c.1350 Observeu les Quatre Barres a l’escut de la part superior de la imatge.
PASSAT
Aquesta magnífica casa de Barcelona, al carrer Sant Honorat cantonada amb la Plaça de Sant Jaume, que avui forma part dels edificis seu de la Generalitat de Catalunya, va ser propietat del gran poeta hebreu, i ric mercader de Tàrrega, en Moixè Natan (c. 1290-1360). Com era costum, les cases dels jueus més rics del call tenien entrada pel call i també pel barri cristià, en aquest cas pel carrer del Bisbe.
Però no tots els jueus eren rics, ni molt menys!
Recomano llegir els magnífics articles sobre els jueus medievals a terres catalanes de l’investigador Josep Xavier Muntané i Santiveri. La seva tesi doctoral és sobre en Moixè Natan.
PRESENT
A la Catalunya actual la presència jueva és cada vegada més evident. D’una banda tenim la presència de comunitats jueves vingudes de la Diàspora, com ara el cas del Rabí David Liberson (foto esquerre), líder de la comunitat jueva més nombrosa en aquests moments a Catalunya: la comunitat Jabad – Lubavitch. D’altre banda tenim una presència cada vegada més visible d’israelians, com ara el director de l’escola jueva Hatikva, en Avital Livneh (foto dreta), a Valldoreix, que acull alumnes jueus, israelians i gentils.
PASSAT Hauríem de fer-nos aquestes dues preguntes: 1) Quin va ser l’origen de la formació de les primeres comunitats jueves a Catalunya? Ordre d’expulsió i conseqüent exíli d’altres llocs. Ens hem preguntat mai per la raó de l’arribada dels jueus a Catalunya? (Causa: L’etern patiment del poble jueu) Per a més informació: Josep Xavier Muntané Santiveri amb el seu llibre: Qüestions de vida: Moixé Natan
2) Quina va ser la causa de la desaparició de les comunitats jueves a Catalunya? Matances, ordres d’expulsió i conseqüent exíli. Conversions forçoses (1391; i 1413-14 Disputa de Tortosa) Per a més informació: Blog BERESHIT: un blog interesantíssim http://bereshitbiblia.blogspot.com.es/p/restes-materials-del-judaisme-catala.html
PASSAT
Aquest és el llibre sobre en Moixé Natan, jueu de Tàrrega, poeta hebreu i ric comerciant. LLibre molt recomenable!
Mostra fantàsticament bé com era la vida dels jueus catalans a l’Edat Mitjana
PASSAT I PRESENT
Documental important sobre l’antisemitisme
L’estigma, de Martí Sans Parla dels jueus d’abans i d’ara
http://www.youtube.com/watch?v=pGCIx1fGtEQ http://www.youtube.com/watch?v=nAVyl6XumIQ
PASSAT I PRESENT
• Els jueus catalans medievals destacaren en matemàtiques, física, alquímia, geografia, medicina, cirurgia, astronomia, càbala i literatura.
• Absència durant més de 500 anys. Els jueus comencen a tornar a Catalunya a principi del s.XX.
• Fins i tot avui dia, molts no s’atreveixen a dir obertament que son jueus. A pesar de tot, han decidit fer-se cada dia més visibles i celebren les seves festes públicament: Imatges: Festa de Hannukah al Turó Park de Barcelona (fa uns anys, aixó era impensable...)
PASSAT
Poblacions catalanes amb Call: Les següents poblacions estaven constituïdes en aljames, i gaudien de les institucions i construccions que els hi eren pròpies, és a dir: sinagoga, cementiri, jutjat, carnisseria i banys. Eren: Agramunt, Balaguer, Barcelona, Bellpuig, Berga, Besalú, Camarasa, Cardona, Conesa, Castelló d'Empúries, Cervera, Falset, Girona, Guissona, Lleida, Manresa, Montblanc, Puigcerdà, Santa Coloma de Queralt, la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vic. La resta de comunitats depenien d'aquestes aljames, la qual cosa no vol dir que no hi podem trobar restes i documentació importants. Cementiri Montjuic
La llengua hebrea: omnipresent Font important: Les Responsa
Call Barcelona
PASSAT
Importància de la llengua hebrea: Tots els homes jueus s’escolaritzaven en hebreu a l’Edat Mitjana, mentre la majoria dels seus coetanis cristians eren analfabets. L’hebreu era la llengua del culte religiós, però els jueus també portaven els llibres de comptes dels seus negocis en hebreu, escrivien poemes, cartes... Els jueus escrivien sobre tot en hebreu. Encara que la major part dels manuscrits s’han perdut, conservem una ingent quantitat de manuscrits hebreus molts dels quals resten sense editar.
Manuscrits hebreus medievals de l’Arxiu Històric de Girona.
Les Responsa Una gran part de la informació que tenim dels jueus medievals la troben a les Responsa (=respostes) dels rabins a les preguntes que els formulaven els seus fidels: en hebreu, és clar! Son famoses les Responsa d’en Salomó ben Adret (1235-1310), jueu de Barcelona. Els jueus catalans parlaven i escrivien en català, però l’hebreu era també la seva llengua i la utilitzaven com a llengua franca per comunicar-se amb jueus d’altres comunitats. No era tan morta...
Signatura hebrea d’en Salomó ben Adret
En Salomó ben Adret va ser deixeble del jueu més important a la Corona d’Aragó i un del més importants del judaisme de tots els temps, en Bonastruc ça Porta (1194-1270). Va neixer i viure a Girona i el seu nom hebreu era Moixé ben Nahman (Nahmànides; acrònim hebreu: Ramban)
PASSAT I PRESENT
Les festes LA PASQUA (PESAJ) Cada any es commemora la fugida d’Egipte i es fa un sopar anomenat Seder durant el qual es llegeix l’HAGGADAH, la llegenda de Pasqua. El més famós exemplar de la llegenda de Pasqua és la HAGGADAH DE SARAJEVO que s’hauria de dir l’Haggadah de Barcelona, ja que va ser escrita a Barcelona al voltant de l’any 1350. (Hi ha una altre Haggadah de Barcelona, de 1320, que es conserva a Londres, a la British Library). També conservem l’Haggadah de Poblet, del s. XIV
Haggadah de Sarajevo, feta a Barcelona a l’any 1350
PASSAT I PRESENT
Una publicació bàsica sobre els jueus a Catalunya editada el 2002 http://www.grup62.cat/ca/llibre/judaisme-a-catalunya-avui_9011.html
PASSAT I PRESENT Una altra publicació sobre aquesta temàtica editada el 2005 http://www.casadellibro.com/libro-els-jueus-i-catalunya/9788448928384/1866987
PASSAT I PRESENT Una publicació ja històrica (1929) sobre aquesta temàtica reeditada el 2008 http://bereshitbiblia.blogspot.com.es/2011/09/els-jueus-catalunya.html
PASSAT I PRESENT
Una altra publicació sobre aquesta temàtica editada el 2009 http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=804&Itemid=1
PASSAT I PRESENT Una publicació sobre una experiència personal, editada aquest any 2013: Jaime Vándor, entrevistat pel Jaume Castro Una vida al caire de l’Holocaust. Diàlegs amb un supervivent
PRESENT
Comunitats jueves presents a la Catalunya actual:
•CIB – Comunitat Israelita de Barcelona (1918) (jueus ortodoxes) http://www.cibonline.org/index.php?option=com_content&view=article&id=61&Itemid=53 Jueus procedents principalment del Nord d’Africa, del Balcans i del Centre d’Europa, però no exclusivament
•ATID (1992) (Jueus reformistes o progresistes) http://www.atid.es/ Jueus procedents principalment d’Argentina, però no exclusivament
PRESENT •Jabad Lubavitch Barcelona (1995) (Jueus ultraortodoxes) http://www.jabadbarcelona.org/templates/articlecco_cdo/aid/593214/jewish/Sobre-Jabad.htm
•Beit Shalom (2005) (Jueus reformistes o progresistes) http://www.betshalom.cat/betshalom/web/index2.html
PRESENT
Presència cada dia més visible d’entitats jueves a la Catalunya d’avui. Tornen a ser presents als mateixos indrets que van ocupar a l’Etat Mitjana: •CALL BARCELONA Wines & Books (2010) Carrer Sant Honorat http://www.callbarcelona.es/?lang=ca
PRESENT ASSOCIACIONS relacionades amb el judaisme i amb Israel •ARCCI (Asociació de Relacions Culturals Catalunya – Israel) (1978) http://arcci.cat/ President: Andreu Lascorz A la foto amb Mordechai Ben Abir (=Marcos Caballero), israelià que ha trobat les seves arrels al Falset medieval
•Tarbut Sefarad (2007) President: Mario Saban http://www.tarbutsefarad.com/index.php
•ACAI Associació catalana d’amics d’ Israel (2009) http://acaicat.blogspot.com.es/p/qui-som.html
L’Ambaixador d’Israel a Espanya i Andorra, Sr. Alon Bar, i el president de ACAI, Sr. Toni Florido
•Hasbara (2010) http://hasbarats.blogspot.com.es/2010/10/barcelona-amb-gilad-shalit.html
PRESENT
•Societat Catalana d’Estudis Hebraics (1995) http://blogs.iec.cat/scehb/presentacio/
La Dra. Tessa Calders i el Dr. Eduard Feliu (†), amb la Dra. Montserrat Camps.
PRESENT
Col·legi Hatikva (Valldoreix, Barcelona)
•Neix l’any 1972 amb el nom de Colegio Sefardí de Barcelona i té la seva seu a una casa modernista de la Bonanova (fan només educació primaria) •L’any 2008 el col·legi es trasllada a Valldoreix i pren el nom de Col·legi Hatikva (fan educació primaria i secundària) •Té majoria d’alumnes jueus, però no tots ho són. •Importància de les llengües: català, castellà, anglès i hebreu. •Fins ara els directors han estat israelians i això dona un caràcter molt israelià a aquest col·legi (més israelià que jueu). http://www.colegiohatikva.com/index.php?lang=cat (Veure el vídeo de la inauguració del Col·legi Hatikva a la seva Web)
PRESENT
Revista MOZAIKA (2011) Plataforma cultural jueva A l’enllaç següent trobareu l’entrevista del Victor Sorenssen a l’Avner Nahum, jueu nascut a Turquia (1917) que viu a Barcelona. http://www.mozaika.es/no-soy-de-los-primeros-solo-llevo-desde-1952-trabajando-en-lacomunidad-judia-entrevista-a-avner-nahum/
El Micvé
La paraula hebrea tvilàh = immersió, és la mateixa paraula per bautisme. L’origen del bautisme és la immersió al micvé. Micvé vol dir “reunió d’aigües”. Com s’escriu i es pronuncia? S’hauria d’escriure amb “q”, miqvé, però en catalá està normalitzat amb “c”, micvé. A Israel i entre els jueus del món es pronuncia com a paraula plana: mícve, i no aguda.
Micvé del s.II a. C. període del Segon Temple Totes les sinagogues d’aquest període tenien un micvé. Observeu com als micvés primitius havia unes escales per on baixaven els “impurs” i unes escales per on pujaven els ja purificats per la immersió. Hi ha, fins i tot, una mena de muret per separar els que baixen impurs dels que pugen purificats. Com es pot veure a l’esquerra del dibuix, hom s’ha de rentar abans d’entrar al micvé.
•Un micvé és oposat a l’aigua estancada. Ha de ser “aigua viva” (mayim hayim). Llacs, basses, rius i mars són micvés naturals. •Tres immersions (la paraula micvé apareix 3 vegades a la Torà) •La finalitat del micvé no és una neteja física, sinó espiritual •Immersió per a les dones després de la menstruació, abans de la boda, després del part. • Immersió per als homes que han tingut una emisió nocturna i el dia abans de la seva boda. •L’escriba que copia un rotlle de la Torà s’ha de submergir abans d’escriure el nom de Déu. •Els conversos (assumeixen tota la història passada del poble jueu). • Com a preparació del dia de Yom Kippur. • Hi ha qui va cada setmana, com a preparació espiritual per rebre el Shabbat (entre ells els hasidim).
Micvé del període del Segon Temple Mt. Arbel (Israel)
• A l’antiguitat al micvé es purificaven també estris i utensilis nous i fins i tot la roba. • A l’antiguitat els leprosos i els malalts amb gonorrea no podien purificar-se al micvé. Havien de buscar una deu o font natural.
Al voltant de l’esplanada del Temple de Jerusalem s’han trobat molts micvés. A Palestina – Eretz Israel només s’han trobat micvés on sabíem que hi havia població jueva o samaritana. Micvé a Qumran, s. I a.C.
Micvé del període del Segon Temple al costat del Mur de les Lamentacions, Jerusalem. (Observeu de nou la separació entre els que baixaven i pujaven).
PRESENT
Jueu, hebreu, israelià, cananeu? Hi ha moltes identitats.. A Catalunya, abans la procedència de jueus era la Diàspora, ara és Israel. El Sr. Lior Haiat, portaveu de l’Ambaixada d’Israel a Espanya i Andorra sempre fa aquestes preguntes quan parla de la imatge d’Israel: Qui coneix un jueu? Qui coneix un israelià? Quina imatge tenim del jueus? Quina imatge tenim dels israelians? La imatge és la del soldat o la del religiós.
Les dones, per la vorera de l’esquerre, els homes, per la de la dreta. (Jerusalem, avui…) •Molts dels jueus avui a Catalunya són israelians que han marxat d’Israel
PRESENT
Però Israel és un país democràtic occidental malgrat estar situat a l’Orient Mitjà. Molts dels seus ciutadans ens visiten cada any (uns 300.000!) i la colònia israeliana creix a Catalunya any rere any.
Conclusió: Què és el que hem volgut mostrar amb aquesta presentació? •Que els jueus van arribar a Catalunya com a resultat de persecucions. •Que eren part de la població catalana de l’Edat Mitjana, però amb moltes restriccions. •Que van conservar sempre la seva identitat jueva i la seva llengua. •Que van marxar per successives ordres d’expulsió si no havien mort a les moltes matances contra ells. •Que han tornat a Catalunya des de començament del s.XX, uns pocs, la majoria durant la segona guerra mundial, i que al s.XXI la presència d’israelians és cada vegada més gran: la raó, com gairebé sempre, és fugir, en aquest, cas de l’eterna guerra al seu país: Israel. •Que aquests israelians s’interessen molt pel passat jueu medieval a Catalunya i senten una vinculació amb aquesta terra mitjançant aquest passat jueu.